CiU

Mapa web

Índex alfabètic

Ets a: Inici > Informació i actualitat > Articles d'opinió > CiU

CiU

Índex

 

Compartint projecte de ciutat

Som a punt de cloure el mandat municipal 2011-2015, a les portes d'iniciar la campanya de les eleccions per escollir el 10è ajuntament de l'era democràtica. Han estat quatre anys molt intensos al govern de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, en els quals hem volgut canviar dinàmiques, hem iniciat nous projectes i hem planificat pensant en el futur. Per això penso que, malgrat les dificultats evidents, han estat quatre anys força positius.

Si hagués de definir amb poques paraules aquest mandat, diria que hem començat a bastir el projecte de la Vilanova i la Geltrú de demà. Remarco el verb en primera persona del plural, “hem començat”, perquè penso que ha estat una feina molt compartida i col·laborativa amb els diferents sectors i col·lectius de la ciutat.

Des del principi vam tenir clar que governar volia dir posar-nos al servei de la ciutadania, escoltar, col·laborar i treballar conjuntament. Per això, hem establert diàleg i hem promogut línies de treball conjunt pràcticament amb tots els sectors. Per exemple, amb els gremis i entitats del sector turístic, amb els quals hem creat la Taula de Turisme i Comerç, s'han realitzat iniciatives interessants amb l'objectiu d'atreure visitants a la ciutat i de generar activitat econòmica.

Hem treballat conjuntament també amb les entitats socials implicades per pal·liar les situacions d'emergència social. Un dels resultats més visibles n'ha estat el nou Economat, que dignifica la distribució d'aliments, però també ens hem coordinat, penso que amb resultats positius, tots els agents que intervenim en la prevenció de situacions de risc de perdre l'habitatge. Ser al costat de les persones que viuen en situació més vulnerable ha estat la nostra primera prioritat, com no pot ser d'altra manera.

Així mateix, amb l'objectiu d'aprofitar tot el potencial en l'àmbit del coneixement, hem mantingut una relació estreta amb la universitat, els centres de recerca, empreses, centres d'ensenyament postobligatori... Entre d'altres, fruit d'aquest treball compartit, hem aconseguit els cicles formatius duals en manteniment ferroviari, ja en funcionament, i el de manteniment d'embarcacions, que començarà el curs que ve. L'aposta per augmentar la formació qualificada amb sortida professional a la comarca ha estat una eina bàsica en les polítiques d'ocupació d'aquest govern.

Des del govern municipal hem volgut escoltar tothom per avançar i crear conjuntament. Hem estat cada setmana als barris de la ciutat per conversar amb els veïns i veïnes, per atendre les inquietuds del carrer. Hem promogut processos participatius sobre aquells temes que generen més debat, com la mobilitat o la façana marítima. Precisament d'aquest darrer n'estic especialment satisfeta: s'ha posposat la remodelació del passeig Marítim i la plaça del Port, però ara sabem que el projecte que s'hi desenvoluparà serà un projecte de consens, en el qual tota la ciutat ha pogut prendre part.

Ha estat un mandat de fer equilibris en l'àmbit financer. És ben coneguda la situació econòmica en què estava l'Ajuntament fa quatre anys i actualment podem afirmar que s'ha assolit l'equilibri pressupostari, sense deixar de prestar cap servei. Hem aconseguit any rere any aprovar el pressupost municipal, sempre fruit de moltes negociacions i de molta voluntat d'arribar a acords entre les forces polítiques. Cada any semblava molt complicat, però cada any s'ha tirat endavant parlant i buscant punts de consens.

De la mateixa manera, ens hem hagut d'explicar molt i ser convincents a l'hora de cercar finançament per als projectes. S'ha remodelat el pas sota la via del carrer de la Llibertat, s'ha reformat l'espai del Far, s'han fet millores al passeig de Ribes Roges, s'ha arranjat la piscina municipal, s'està construint una nou pavelló poliesportiu, s'han realitzat actuacions de manteniment de la via pública... tot mitjançant subvencions.

La gestió pública demana diàleg, cooperació, col·laboració, imaginació, i més en temps de precarietat econòmica com els que estem vivint. A vegades s'ha parlat del fet de governar amb minoria com una debilitat. Formalment pot ser així, però en realitat l'experiència d'aquests anys ha estat tot un aprenentatge que ens ha fet més forts i ens ha preparat millor per continuar afrontant els reptes constants amb què es troba un ajuntament de les dimensions de Vilanova i la Geltrú.

Penso que veritablement s'ha iniciat una altra manera de governar l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. Governar ja no s'entén com la potestat de prendre decisions, sinó de compartir les decisions amb la ciutadania per crear un projecte comú. Des d'aquest lloc, des d'aquesta manera d'entendre la política i el govern, hem construït una base sòlida per la ciutat de demà, una base que entre tots i totes hem de desenvolupar els propers anys.


Neus Lloveras
30 d'abril de 2015

 

En temes d'habitatge, no ens hem quedat de braços creuats

Durant l'any 2014 l'Oficina Local d'Habitatge ha atès gairebé 6.500 consultes ciutadanes; ha tramitat un total de 224 ajuts per un import total de mig milió d'euros i ha atès 74 nous casos, que se sumen als 88 oberts anteriorment, des del Servei d'Intermediació del Deute Hipotecari (SIDH). Aquestes dades objectives, poden tenir múltiples lectures. No faltarà qui afirmi que podria ser més. Més ciutadans i ciutadanes atesos, més ajuts, més quantia econòmica, més expedients oberts, tramitats i resolts per part del SIDH....però deixeu-me reiterar el que ja vaig expressar el març de 2013 en aquest mateix espai d'opinió. En un article que duia per títol "En temes d'habitatge no ens podem quedar de braços creuats" el meu escrit se centrava en la complexa tasca de treballar pel dret a un habitatge digne per a tothom de la següent manera: "Abordar la problemàtica de l'habitatge des d'una perspectiva municipal és un repte considerable que no podem ni volem obviar. Malgrat que els ajuntaments som l'administració pública més pròxima a la ciutadania no disposem de les eines legals, ni molt menys de les econòmiques, per donar resposta a moltes de les situacions que ha generat la crisi i l'esclat de la bombolla immobiliària"...

Justament dos anys després i, havent passat l'Oficina Local d'Habiatge una auditoria realitzada per part de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, puc afirmar que el balanç és positiu. En primer lloc, l'auditoria reflecteix l'atenció i suport a les principals necessitats de la ciutadania en matèria d'habitatge, determinant que se segueixen els estàndards de qualitat en l'atenció ciutadana i en la gestió dels expedients d'habitatge. En aquest sentit, com a punts forts de l'OLH hi ha la implicació i el suport, entre d'altres de l'Oficina d'Atenció Ciutadana i de les eines informàtiques de la Corporació municipal. A més, l'auditoria valora especialment que a banda dels tràmits habituals d'habitatge, l'OLH de Vilanova i la Geltrú, desenvolupi programes d'habitatge propis i sigui part activa en d'implementació del Pla Local d'Habitatge municipal (2013-2018); l'horari ampli d'atenció a la ciutadania i l'espai d'informació al web municipal; la Borsa de mediació, de la qual destaquen que hagi incrementat els contractes de mediació signats respecte l'any anterior i l'incentiu municipal per fomentar el lloguer social que es tradueix en una bonificació del 50% de l'IBI.

En segon lloc, perquè des de l'OLH es continua donant prioritat a aquells programes que tenen per objectiu fer possible l'accés a l'habitatge a preus assequibles. En aquest sentit, la Borsa de Mediació en Lloguer Social ha gestionat un parc de 74 habitatges durant el 2014. Val a dir que el preu promig de lloguer a la borsa és d'entre 350 i 425 euros mensuals. Aquesta borsa de lloguer social té per objectiu aconseguir pisos de lloguer a preu sota mercat a canvi de garanties per als propietaris contra impagaments i possibles desperfectes que assumeix aquest programa municipal.

I finalment, també hem avançat en el Projecte d'actuació envers els habitatges buits d'entitats bancàries. Durant el darrer any s'han iniciat actuacions amb la finalitat de penalitzar els usos anòmals dels habitatges en tant que estiguin buits de forma injustificada per un període de dos any o més. El 2014 es van obrir un total de 302 expedients, dels quals 160 ja s'han tancat bé perquè s'ha venut l'habitatge o bé perquè han estat llogats o hi consten persones empadronades. En la resta dels casos, s'ha continuat la tramitació el que suposa el cobrament corresponent a l'entitat bancària d'una taxa de 200 euros, pel fet de no haver justificat el motiu de desocupació de l'habitatge. A data del mes de març de 2015, l'OLH tenia constància que l'Ajuntament de VNG ja havia incoat 14 expedients per ús anòmal, la qual cosa haurà d'implicar la conseqüent imposició d'una primera multa coercitiva de 5.100 euros, si és el cas. Aquesta multa podria anar seguida de dues més, en cas que l'entitat bancària continués mantenint la situació de desocupació de l'habitatge en qüestió. L'objectiu final, però, no és recaptatori, sinó aconseguir que les entitats bancàries posin en lloguer social aquests habitatges per poder acollir les persones més necessitades i alhora, evitar-ne la degradació que suposa el fet de tenir-los desocupats.


Joan Giribet
Regidor d'Urbanisme, Obres i Habitatge
24 d'abril de 2015

 

Gaudir la ciutat! El perquè d'una ordenança de civisme i convivència

Sens dubte, les ciutats són de les persones i per a les persones, esdevenen l'espai de convivència on el diàleg i el respecte haurien de ser el fonament de les relacions de quotidianitat. Malauradament, no sempre és així.

És en mans dels ajuntaments promoure el civisme i la convivència entre la ciutadania, potenciant les relacions positives i la cura de l'entorn, i també regular, a través de les ordenances municipals i tenint en compte els drets i deures de la ciutadania, les accions que puguin esdevenir un perjudici per a la convivència. Contribuint també, d'aquesta manera, a enriquir i millorar la vida en comunitat tot fomentant el seu caràcter de societat democràtica, plural i oberta. Tenen per objectiu preservar l'espai públic com a lloc de civisme i convivència, on totes les persones hi puguin desenvolupar en llibertat les seves activitats de lliure circulació, d'oci, de trobada i esbarjo, amb ple respecte a la dignitat i als drets de les altres persones i a la pluralitat d'expressions i de formes de vida diverses existents a la ciutat.

El Ple de l'Ajuntament va aprovar el dia 19 de gener de forma definitiva l'Ordenança de Mesures per fomentar el Civisme i la Convivència a Vilanova i la Geltrú, una eina que té per objectiu principal l'establiment d'un marc normatiu de convivència social i respecte mutu, que fomenti la cohesió social, les relacions respectuoses entre la ciutadania, tant a nivell individual com col·lectiu.

Per a la redacció de l'ordenança es va partir d'altres ordenances municipals existents al país i del resultat del procés participatiu que es va tirar endavant durant el 2012 amb l'objectiu de conèixer l'opinió majoritària de la ciutadania.

Aquesta normativa municipal preveu l'impuls d'actuacions preventives, comunitàries, formatives, educadores i mediadores per promoure els valors de civisme i convivència a la ciutat, de prestació social necessària per atendre convenientment a aquelles persones que ho puguin necessitar i reparadores com a mesura alternativa al compliment de les sancions. Vetlla per a què aquelles conductes incíviques que dificulten la convivència ciutadana obtinguin una resposta basada en la responsabilització de les persones que les realitzen i en la presa de consciència del dany causat a la comunitat. És important incidir en els valors que ajuden a progressar cap a un objectiu de bona convivència, garantint els drets i les llibertats, però sense oblidar les obligacions que tenim com a ciutadans i ciutadanes.

El civisme és una de les premisses de la construcció del concepte de ciutadania conscient dels seus drets i deures, lliure, crítica, responsable, participativa i solidària. I, per tant, de la convivència. El valor del civisme va més enllà de l'elaboració d'una ordenança que reguli certes conductes i es correlaciona amb la visió que la ciutadania té de la pròpia ciutat, amb el seu sentiment de pertinença i amb la cohesió social.

És a les nostres mans, doncs, les de tota la ciutadania, fer realitat el respecte a les persones i a l'entorn per gaudir de la ciutat.


Francesc X. Sánchez Vera, regidor de Convivència

Vilanova i la Geltrú, 17 d'abril de 2015

 

Vilanova bici

Vilanova i la Geltrú ho té tot per ser una ciutat referent en l'ús de la bicicleta com eina de transport, oci i esport: un clima temperat tot l'any, una orografia del tot amable i una mida de ciutat que fa que totes les distàncies siguin assequibles.
Agafar una bicicleta ens permet fer esport, salut, millorar la mobilitat de la ciutat, ser més respectuosos amb el medi ambient i generar activitat econòmica, quan els que la utilitzen provenen d'altres indrets i gaudeixen dels serveis que els podem oferir a l'entorn de la bicicleta.
El projecte VILANOVA BICI, liderat per la regidoria d'Esports, però amb la implicació de moltes d'altres com Salut, Via pública i Mobilitat, Medi ambient, Promoció econòmica o Urbanisme, i amb el recolzament de les entitats i clubs del sector i les empreses de la zona, vol ser un projecte molt transversal que permeti associar Vilanova i la Geltrú a la bicicleta, convertint la ciutat en referent pel que fa al seu ús.
El desenvolupament del projecte comporta dur a terme diverses propostes i accions concretes, emmarcades en el que anomenem VILANOVA ESTACIÓ D'ENTRENAMENT, que caldrà realitzar per fases per tal de poder incorporar altres activitats a banda de la bicicleta, com són les activitats a peu, en patins o nedant i que, alhora, inclogui serveis dels anomenats bike friendly.
L'objectiu és posar en relació tot un seguit de recursos, en una oferta oberta a tots els públics, que es concretaran en diverses accions que han de permetre realitzar activitats diverses com les rutes de passeig, culturals o en família, les activitats free ride, els circuits per carreteres secundaries convertides en ús preferent ciclista en determinats dies, les curses competitives o d'oci, així com d'altres serveis associats com ara la creació d'una APP informativa o un mercat de segona mà i hospital de bicicletes. Tot plegat a través d'un punt d'informació i de referència en l'impagable marc de l'Espai Far.
En els darrers anys Vilanova i la Geltrú ha vist com les bicicletes es feien cada vegada més presents a la via pública, incrementant-se de manera molt visible en el seu ús, especialment com a mitjà de transport. De mica en mica la ciutat s'hi ha anat adaptant, habilitant nous espais d'aparcament i connectant tot el carril bici de la ciutat. 10km urbans de carril que, juntament amb la zona pacificada, suposen 30km posats a disposició dels i les ciclistes per poder desplaçar-se amb major seguretat.
Malgrat no haver tingut mai un circuit d'entrenament, de Vilanova i la Geltrú han sortit excel·lents ciclistes com Vicenç Iturat, Isaac Gàlvez o Marc Soler, tots ells professionals en diferents èpoques. L'any 2014 es va millorar l'espai d'entrenament, dotant-lo de més mesures de seguretat, però queda pendent per una propera legislatura la construcció d'un circuit d'entrenament permanent; és un deute que tenim amb el món del ciclisme que ens possibilitarà poder fer una gran promoció d'aquest esport en les categories d'iniciació.
Per implantar el projecte VILANOVA BICI també és molt important seguir treballant per la convivència entre ciclistes, vianants i vehicles per tal de poder compartir l'espai públic sense conflictes i poder integrar la bicicleta a la nostra ciutat com una eina més de fer salut. Aquesta mentalitat conciliadora també ens ajudarà a tenir una ciutat més respectuosa amb el medi ambient i podrem gaudir de la bicicleta com un element d'oci o, qui així o desitgi, en l'àmbit de l'esport de competició. Tenint en compte la trajectòria i els èxits del ciclisme vilanoví resulta evident que aquesta darrera opció ens suposarà comptar amb un element més de promoció de la ciutat.
Tenim el projecte i la ciutat ideal per desenvolupar-lo. Ens cal creure-hi, saber-lo aplicar i fer-lo visible a l'exterior. Està a les mans de totes i tots aconseguir-ho. Posem-nos-hi!

Blanca Albà, regidora de Serveis Socials, Medi Ambient i Esports
Vilanova i la Geltrú, 10 d'abril de 2015

 

MWC - 2015

El Mobile World Congress (MWC) és la fira del sector de les tecnologies TIC i mòbils més important del món. Una Fira que posiciona Barcelona i Catalunya com el punt de trobada d'un sector en clar creixement. Un sector que té un comportament transversal en tota l'economia. La salut, l'automoció, el turisme, el comerç, en tots aquests mercats, la revolució mòbil és present, per posar alguns exemples que ocuparen grans espais de la Fira.

La participació de la nostra Ciutat com a “partner” prioritari de la Generalitat, posiciona també Vilanova i la Geltrú i la comarca, com un referent territorial i un pol d'atracció d'empreses i de talent. Una visió municipal d'una ciutat campus de coneixement, que ha generat el mapa de l'emprenedoria amb els seus diferents coworks, el pla director TICC o l' aposta per la Universitat, per donar alguns elements clau.

I és que aquest sector, de forta embranzida, comença a capitalitzar renovats índexs d'inserció laboral. Aquesta recuperació econòmica general, liderada des del Garraf, i evidenciada pels alts ritmes de recuperació econòmica tant en creació d'empreses com d'ocupació, que l'informe ADEG presentava la setmana passada, és una noticia molt positiva, que caldrà consolidar en els propers mesos.

Perquè amb la mirada posada en aprofitar totes les oportunitats laborals que genera el mercat TIC i facilitant contactes únics que un congrés d'aquesta magnitud permet, hem tornat a ser presents al MWC. I ho hem fet per quart cop, quatre anys d'estreta col·laboració públic-privada. Una col·laboració entre el món empresarial i les administracions, emprenedors de la ciutat i la nostra Universitat, que es tradueix en un model eficient, que amb Neapolis com a punt neuràlgic, vol generar oportunitats per a la ciutadania i per a les empreses.

Un nou paradigma tecnològic, que significa globalització i internacionalització. Per això, de la mà d'organitzacions públiques i privades, des de Neàpolis promovem un nou servei d'internacionalització que assessori, acompanyi i lideri la cerca de nous mercats i projectes internacionals per a les empreses, emprenedors i la pròpia administració local.

Un nou paradigma tecnològic, que arriba per quedar-se, i que exigirem tingui també un retorn positiu en el desenvolupament social i educatiu. Com el projecte Urban, liderat des de la Diputació de Barcelona, que farà de la ciutat una smartcity, una ciutat encara més “intel·ligent”. I com la participació activa en la iniciativa MSchools, del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, que tracta de donar recolzament en la integració educativa de la tecnologia.


Ariadna Llorens
regidora d'Educació, Ocupació, Tecnologies i Societat de la Informació de l'Ajuntament de VNG
13 de març de 2015

 

Destinació Turística Familiar

Després de gairebé dos anys de feina, Vilanova i la Geltrú està a punt d'obtenir el segell de Destinació de turisme Familiar que concedeix l'Agència Catalana de Turisme. Ha estat un treball conjunt de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú més la suma de 29 establiments de la ciutat que han apostat decididament per aquesta opció de qualitat. Al llarg d'aquest dos anys, tots plegats hem fet els deures i això en suposarà que, a partir de l'any que ve, Vilanova i la Geltrú formarà part de les accions de promoció conjunta per a la captació d'un turisme ben específic. Es tracta doncs d'una inversió que permetrà una optimització del recursos tant en la millora de les infraestructures, com en la capacitat de posar-les en xarxa i fer-les més accessibles i visibles als possibles visitants.

Això també es fruit d'una política, al meu parer ben encertada a la vista dels resultats, on el treball conjunt i continuat de l'administració pública i la iniciativa privada ha estat bàsic per a l'obtenció de bons resultats en la promoció de la ciutat. La remodelació de la Fira de Novembre; la creació d'un calendari anual d'activitats; les apostes per la gastronomia local com la gamba, el Xató, o els espigalls; la posada en valor de l'Estació Nàutica; la iniciativa del primer turista de l'estiu; la potenciació del comerç, la presència continuada a fires com FITUR, el Saló Internacional del Turisme de Catalunya (enguany B – Travel), o a les fires de les ciutats de l'Eix Diagonal – per destacar-ne només algunes – son casos d'èxit que han permès posar Vilanova i la Geltrú al mapa de les ciutats que aposten pel turisme com una font de riquesa i treball a tenir molt en compte.

Aquests dies de Pasqua, tot i que com ja es tradicional estan molt sotmesos als capricis de la meteorologia, apunten a que poden ser un bon preludi d'una llarga temporada turística. Però més enllà de les xifres, els percentatges i les estadístiques d'ocupació, el que hores d'ara ja es indubtable es que la ciutat ja fa temps que ha començat a canviar, que hi ha una línia de pensament i d'acció davant del turisme, i que cal que es tingui molt present, sense que això en faci renunciar a les potencialitats que en molts altres sectors té Vilanova i la Geltrú con a capital i com a pol d'atracció. El cultiu d'aquesta diversitat, l'exploració d'activitats, i el treball en les línies de diàleg i d'entesa, son fonamentals per a la recuperació i per a l'esperança d'un país millor per a totes i tots

Gerard Figueras, regidor de Promoció Econòmica, Turisme, Comunicació i Premsa i Joventut
2 d'abril de 2015


 

Espai Far: 'Som gent de mar'

Aquest cap de setmana es presenta en públic la rehabilitació dels edificis de l'Espai Far que hauran d'acollir, tal com ja hem anat explicant, les col·leccions museístiques del Museu de Curiositats Marineres Roig Toqués i del Museu del Mar. De fet, aquest cap de setmana, podrem passejar per l'espai, veure els edificis un cop les obres finalitzades i captar, d'una manera esquemàtica, el projecte museístic i els seus propòsits.

L'Espai Far serà, a partir de l'estiu, quan s'inauguri definitivament amb el projecte museístic finalitzat, un equipament obert a tothom en una ubicació privilegiada de la ciutat, que incorporarà un punt d'informació i d'acollida dels visitants, a més a més de les col·leccions museístiques i un servei de bar i restaurant. Però no podem quedar-nos amb aquesta única idea perquè aquest Espai va més enllà i ens ha de servir per explicar què és i que ha estat la Vilanova de baix a mar. Per tant, ens ha d'ajudar a explicar què és Vilanova i la Geltrú i això no ho podem fer sense tenir molt presents la mar i la seva gent. Per això, i per sobre de tot, aquest nou espai, l'haurem d'entendre com un homenatge permanent a la gent de mar i a la seva memòria.

El projecte de l'Espai Far respon, per altra banda, al compromís de la ciutat amb el seu patrimoni, amb la seva història i memòria, amb el seu espai públic, amb els seus objectius de dinamització econòmica... En aquest sentit trobareu un espai obert a tothom que obre diferents portes a la ciutat per tal d'explicar-la en la seva globalitat i de donar-li oportunitats. Des del punt de vista patrimonial, aquest projecte no només ens ha permès preservar part d'un patrimoni, sinó que ens ha ofert la possibilitat de completar el discurs patrimonial de la ciutat que estava mancat de l'àmbit mariner. En el far hi trobarem els recursos necessaris per descobrir de què som hereus els vilanovins. Els diferents àmbits del baix a mar que trobarem explicats en la col·lecció del Museu del Mar tals com la pesca, el port, la platja, el salvament, l'aventura del comerç, la memòria... ens han de permetre enllaçar amb la resta de la ciutat i travar la nostra història a partir del XIX. Vilanova i la Geltrú és el XXI, però som hereus directes del XIX i del canvi i les transformacions que l'aventura dels indianos van proporcionar a la nostra ciutat. Si sabem d'on venim i ho fem amb el respecte degut a la nostra història i la nostra memòria, ens serà més fàcil -i n'estic convençuda- projectar el futur en benefici de tots. El Far, doncs, us vol convidar a conèixer-nos millor tots plegats i a projectar futur per la ciutat des de la seguretat que dóna saber qui som.

Així mateix, la col·lecció del Museu de Curiositats Marineres Roig Toqués, és qui proporciona el qualificatiu de fantàstic a l'Espai Far. Com qualificaríem, sinó, al món oníric i fabulós en el qual en Francesc Roig Toqués ens introduïa quan travessàvem la porta del seu "cau" de Mas Carolina? Tenir dins l'Espai Far aquesta col·lecció és un luxe que permet explicar, també, una Vilanova particular i la Vilanova d'un moment, d'uns anys determinats... a la vegada que serveix per homenatjar permanentment la memòria del seu creador i de la seva “Carpa Juanita”, que tant han representat per Vilanova i la Geltrú. Allà hi trobarem històries de mar, històries d'històries, objectes fantàstics i moltes curiositats ..., però , per sobre de tot, hi trobarem la Vilanova d'en Francesc Roig i la seva memòria, amb el seu poder d'atracció.

No vull deixar passar cap ocasió que em permeti mostrar l'agraïment públic a la família Roig i als membres de l'Associació del Museu del Mar, sense fer-ho, perquè és evident que sense el seu gest generós i sense la seva voluntat de desprendre's en certa manera dels seus tresors en benefici de tots, aquest projecte no hagués estat possible. Per tant, moltes gràcies família Roig i moltes gràcies Associació Museu del Mar. Però també cal fer un especial agraïment a totes aquelles persones que heu col·laborat desinteressadament aportant valuosíssimes informacions, documents, objectes i, sobretot, la vostra memòria que ens ha ajudat a construir d'una manera més humana i d'una manera més autèntica aquesta part de la nostra història.

Aquest cap de setmana trobareu un espai encara buit d'objectes, però amarat ja d'aquest esperit que l'ha de presidir i que l'hem de mantenir viu entre tots i unes quantes activitats que ens permetran passar-hi una estona. Veniu-hi i feu-vos-el vostre, aquest espai. El far haurà de ser aquell punt de partida que ens ha de fer descobrir allò que de Vilanova i la Geltrú encara no sabem. Aquests dies teniu una oportunitat per a començar-lo a conèixer i trobar-li sentit, perquè sé que serà aquell espai on hi portarem els forasters que ens venen a visitar i que, un cop allà, ens permetrà dir-los-hi, conscientment i amb un cert orgull : "... és que..., sabeu què? És que a Vilanova... som gent de mar!"

Us hi esperem!

Marijó Riba
Regidora de Cultura
27 de març de 2015

 

La façana marítima de totes i tots

Dilluns al migdia fèiem públic el resultat del concurs d'idees d'ordenació del passeig Marítim i la plaça del Port. Era el final d'un procés llarg, de molts mesos de debat sobre com hauria de ser aquest tram del front marítim, una zona estratègica de la ciutat. En finalitzar el concurs, no he pogut evitar recapitular i revisar com ha estat tot el camí fins aquí.

Fa un any endegàvem un procés d'informació i recollida d'opinió sobre una proposta de remodelació de la plaça del Port, que per al govern municipal tenia molts elements positius, perquè pensàvem que contribuiríem a la promoció de l'activitat social, cultural i econòmica de la ciutat. Va ser un període extens d'informació, que va acabar amb una enquesta ciutadana que demanava posicionament sobre la proposta.

Al juny, veient que la idea que defensàvem des del govern no obtindria el consens ampli que creiem que un projecte de ciutat d'aquesta transcendència ha de tenir, vam decidir parar màquines i començar de zero. Vist amb perspectiva, crec que va ser una bona aposta, la tornaria a fer. Aturar la proposta de la plaça del Port no va ser una decisió fàcil per al govern municipal, que comptava ja amb el pressupost de Ports de la Generalitat per portar a terme el que hauria estat un dels projectes de més envergadura d'aquest mandat. Malgrat això, vam tenir clar que com a ciutat hi perdríem molt més si tiràvem endavant una intervenció tan important sense que una part àmplia dels vilanovins i les vilanovines se la fessin seva.

Durant tot el mandat, escoltar la ciutadania ha estat una dèria nostra, una voluntat molt decidida. Per què governem, si no és per atendre les demandes de la població de Vilanova i la Geltrú, per contribuir a què tothom visqui millor a la nostra ciutat? Penso sincerament que l'esforç realitzat per promoure processos de participació, per generar trobades directes del govern amb els veïns i veïnes, per facilitar l'accés de tothom qui vulgui als òrgans formals de participació ciutadana, ha valgut molt la pena.

En el cas de la plaça del Port, vam aprofitar la situació de dificultat per convertir-la en oportunitat: preguntaríem a la ciutadania com voldrien que fos aquell espai i, al mateix temps, com voldrien que s'integrés en el passeig Marítim. Així, posàvem fil a l'agulla a un dels eterns debats de la nostra ciutat, que ens ocupa almenys des de l'any 2000, la remodelació d'aquest passeig. Promouríem un concurs d'idees obert als estudis professionals d'arquitectura, perquè ens presentessin propostes a partir dels criteris bàsics manifestats per la gent de Vilanova i la Geltrú. Després, els vilanovins i les vilanovines opinaríem sobre les propostes dels professionals, i les nostres opinions es traslladarien a la deliberació del jurat, per prendre una decisió final.

El pla ha sortit de la millor manera possible. En total, 700 persones han opinat sobre com visualitzen el futur passeig Marítim i com s'hi ha d'integrar la plaça del Port. Penso que és una xifra de participació elevada, sumada entre els tallers de debat previs a les bases del concurs d'idees i el taller i les enquestes simultanis a l'exposició de les propostes presentades. Així mateix, 2.809 persones s'han interessat per la remodelació del front marítim, anant a visitar l'exposició de les propostes a La Sala, o bé consultant-les per Internet. Per a mi, l'èxit més gran de tot aquest llarg procés és l'interès que ha generat en els vilanovins i les vilanovines.

Ara entrem en una altra fase, la definitiva: concretar un projecte a partir de les idees guanyadores i buscar els recursos per tirar-lo endavant. El repte és important, però la base tan sòlida que hem construït en tots aquests mesos ens facilitarà molt la feina. Partim de tres propostes de remodelació que tenen molts punts en comú i, el que és més important, que no només són les que ha escollit el jurat, sinó que coincideixen amb les més valorades per la ciutadania.

Aquest consens, doncs, és un aval òptim, necessari, per entrar en l'etapa definitiva que ens portarà d'aquí a un temps a gaudir d'una façana marítima harmoniosa i ben integrada, amb la confiança que serà la que hauran escollit les ciutadanes i els ciutadans de Vilanova i la Geltrú.


Neus Lloveras i Massana
20 de març de 2015

 

Segona vida a l'Economat

"L'Economat de la Pirelli" va ser durant molts anys un referent pel que fa a la compra d'aliments a la nostra ciutat i un dels primers supermercats que s'hi va instal·lar. Aquesta setmana, després d'anys tancat, es torna a reobrir recuperant la vessant social que ja va tenir en els seus inicis. L'"Economat de Vilanova i la Geltrú", és a partir d'ara l'espai on es farà el lliurament d'aliments a les famílies amb risc d'exclusió social de la ciutat, amb un projecte innovador, engrescador, integrador i dignificador; un projecte co-liderat per la Regidoria de Serveis Socials i per Càritas Vilanova, i treballat durant més de dos anys. La transformació i les noves realitats de la ciutat feien imprescindible un canvi de model que permetés generar més recursos, que pogués oferir aliments frescos, dignifiqués la recollida d'aliments, fomentés l'autonomia de les famílies i un millor acolliment de les mateixes, i facilités la tasca dels voluntaris, un dels puntals del projecte.

Avui tots ens podem felicitar perquè el projecte és ja una realitat; ha estat necessari un gran treball en equip per elaborar-lo, cercar complicitats, fer renúncies i, sobretot, ésser capaços de sumar les aportacions de tothom.
"L'Economat" és un exemple de col·laboració público-privada i social, el resultat de les aportacions de l'administració local, les entitats del tercer sector i el sector econòmic de la ciutat. L'impressionant local cedit per Prysmian, ens ha de permetre en un futur molt proper ampliar els serveis que ofereix "L'Economat" i no limitar-ho als aliments, acollint nous projectes com el rober, préstec d'estris per a nadons, tallers d'economia domèstica…També ens ha de servir per fer d'efecte crida per tal d'ampliar les donacions actuals, ja que hi ha capacitat per rebre les mermes de supermercats i comerços locals, fomentant la solidaritat ciutadana i el compromís envers les necessitats de la població de la ciutat.
La crisi en la que ens trobem immersos i la seva llarga durada ha fet que les necessitats de les famílies augmentin, i l'administració més propera a ells, la local, ha de ser capaç de donar-hi una resposta, capaç de garantir una alimentació digna. I això, avui en dia, no ho podem fer tots sols sinó que necessitem la col·laboració de la ciutadania i el teixit associatiu local; el pes de les entitats del tercer sector avui en dia és molt elevat i la seva participació en el projecte és imprescindible.
Aquest nou model que inaugurem és un model molt semblant al que és la compra habitual d'aliments d'una família; un supermercat que funciona per punts enlloc d'euros, però que permet respectar els gustos i els costums de les famílies a l'hora d'escollir els queviures, defugint del "fred" lot que s'entregava fins ara. El sistema permet també una acollida i un acompanyament i, en definitiva, ha de permetre una millora en la cobertura de les necessitats bàsiques dels ciutadans de Vilanova en situació de vulnerabilitat econòmica.

Felicitats a tots els que han col·laborat i que ho han fet possible, especialment als treballadors de l'Ajuntament i membres de Càritas, que han cregut en el projecte, se l'han fet seu i no han defallit mai en aquests dos anys de treball continuat. Gràcies a tots els voluntaris, més de cent, que a partir d'ara gestionaran el servei, i aprofito per fer una crida a comerços i empreses que estiguin disposats a col·laborar per tal d'incrementar el nombre de productes que es lliuren a les famílies, ja siguin aliments o productes d'higiene.
Cal treballar sense defallir per tal de donar una sortida endavant a les famílies amb vulnerabilitat, però també cal donar resposta immediata a la falta d'aliments, per tal de garantir una alimentació digna, evitar les desigualtats socials i cercar la inclusió.

Blanca Albà
Regidora de Serveis Socials
6 de març de 2015

 

El Drac compleix 30 anys

En ple Carnaval, amb una llar d'infants engalanada de canalla disfressada de petits dracs, tot un equip de mestres i voluntàries celebraven aquests primers 30 anys d'un espai educatiu únic a la ciutat, la llar d'infants El Drac.

Aquesta festa obria les seves portes a tota la comunitat educativa d'un equipament que ha vist passar en aquestes tres dècades més de 2500 infants. La directora, Rosa Tort, m'explicava que el fantàstic pastís de celebració havia estat elaborat per un dels primers usuaris de la llar. Un nen, ara adult, que més de 20 anys després segueix vinculat a la mateixa.

I és que en molts casos molts dels primers usuaris que va tenir El Drac són ara pares i mares que porten els seus fills a aquest centre.

En un dia assolellat d'hivern, feia patxoca veure tot el pati ple de nens i nenes, mestres, avis, famílies al complert, un pati obert a l'escola annexa, El Canigó, que també se sumava a la celebració. Més enllà de l'objectiu de creixement i acompanyament educatiu i vital en els primers anys de vida de la canalla del municipi, El Drac ha desenvolupat i ho segueix fent, un paper cohesionador de ciutat. A mi m'agrada dir que ha contribuït a fer de Vilanova i la Geltrú una ciutat millor.

L'equip de professionals del centre, que en molts casos comparteixen des de l'inici, ja fa 30 anys, la tasca educativa de la llar, han aconseguit crear un espai d'aprenentatge càlid i proper, dotat d'unes instal·lacions i recursos pedagògics d'alta qualitat.

Resta doncs afegir-nos a aquesta festa, de la llar però també de tota la ciutat, felicitant El Drac per aquests 30 anys. Una felicitació acompanyada d'un efusiu agraïment, que com a regidora d'educació de la ciutat voldria fer extensiu a totes les llars públiques de Vilanova i la Geltrú. Perquè, totes elles, amb els seus respectius projectes educatius, contribueixen diàriament a formar, acompanyar i educar exitosament els infants que seran el futur de la nostra societat.

Per molts anys!

Ariadna Llorens
Regidora d'Educació, Ocupació, Tecnologies i Societat de la Informació
27 de febrer de 2015

 

Proposta per al pressupost de 2015

Gestionar les finances vilanovines en els darrers quatre anys no ha estat gens fàcil. La situació econòmica de l'Ajuntament quan varem assumir el govern de la ciutat era molt complexa, delicada i de difícil gestió. Factures no comptabilitzades, pressupostos esgotats, números vermells i un fort endeutament formaven part d'aquest panorama. En plena crisi econòmica, l'administració local va haver de tocar a terra dramàticament i assumir la dràstica davallada dels ingressos fruit de la caiguda de l'activitat econòmica en general i del la construcció en particular.

Malgrat això, hem anat tirant endavant l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú sense deixar de prestar mai els serveis bàsics que ens demana la ciutadania. Any rere any hem presentat propostes pressupostàries en la línia d'ajustar-se a la seva capacitat d'ingressos. L'eficiència, l'atenció social, la incentivació de l'activitat econòmica i la creació d'ocupació han estat sempre la preocupació d'aquest govern Està clar que un ajuntament té poc marge de maniobra per lluitar contra els efectes de la crisi, però els nostres objectius han estat mantenir la ciutat en funcionament i fer accions per millorar la situació dels vilanovins i vilanovines.

Arribat aquest punt ara ens correspon presentar els pressupostos per l'any 2015, l'any de les properes eleccions municipals. D'entrada cal dir que es tracta, en general, d'una proposta continuista perquè, per primer cop en molts anys, podem dir que l'exercici anterior, el 2014, l'hem tancat amb equilibri pressupostari. També es manté en la línia d'anys anteriors perquè segueix apostant per l'àrea de serveis socials i, a més, amplia les bonificacions per l'obertura d'establiments, posada en marxa d'activitats i creació de llocs de treball que ja es van aprovar en les ordenances fiscals del 2015.

És una novetat en el projecte de pressupost la contractació de persones a través de plans d'ocupació finançats íntegrament amb una subvenció de la Diputació de Barcelona. Aquest cas és un exemple que il·lustra una manera de treballar que ha estat pròpia d'aquest govern: tenir primer els recursos abans de fer la despesa. És per això que no incloem pressupost d'inversions en la proposta, perquè primer volem assegurar-nos el finançament extern. Donada la situació d'endeutament de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, no podem demanar nous crèdits ni hem de tornar a caure, però negociem amb la Diputació, la Generalitat i altres administracions perquè ens financin obres i accions que la ciutat necessita. La remodelació del pas sota via del carrer Llibertat, l'adequació del Far o l'annex del pavelló poliesportiu del Garraf son exemples d'aquesta manera de fer.

A les mans dels 25 regidors i regidores de l'Ajuntament està aprovar o no aquesta proposta, aquest que serà l'últim pressupost que formalitzarà aquest regidor. El que sí vull assegurar és que és un pressupost que, en cas d'aprovar-se, qualsevol govern que tingui la ciutat en el futur el podrà executar amb fluïdesa. S'ha fet una feina important aquests darrers quatre anys per sanejar la hisenda municipal sense oblidar les principals necessitats socials de la ciutat i buscant més i millors oportunitats per a tothom. Per tot això em posaré a disposició de tots els grups polítics i les seves propostes per prioritzar el sentit de ciutat per davant de qualsevol altre tema, i donar a la ciutat una nova eina que pugui millorar el benestar dels vilanovins i vilanovines.

Miquel Àngel Gargallo
Regidor d'Hisenda
20 de febrer de 2015


 

El futur de la mobilitat a Vilanova i la Geltrú. Eines per a la plena convivència

En aquests darrers mesos s'ha parlat molt de quin és el model de mobilitat que ha de tenir Vilanova i la Geltrú. La ciutat creix dia a dia i per això se'ns fa més necessari disposar d'una eina que ens permeti adequar aquest creixement de manera sostenible, segura i adaptada a les necessitats de totes les persones i col•lectius de la ciutat. Garantir la convivència de les persones que van a peu amb les que utilitzen la bicicleta, el transport públic o el vehicle privat en l'espai de la via pública és tot un repte, però també ho és aconseguir una mobilitat més sostenible, més eficient i que respongui a les necessitats dels usuaris.

Aquests serien a grans trets els objectius generals del nou Pla de Mobilitat Urbana i Sostenible de Vilanova i la Geltrú, en el qual l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú està treballant des de fa mesos de manera transversal. Una feina en la que ha estat clau la participació de la ciutadania, veritables usuaris de la mobilitat, i dels serveis tècnics municipals, coneixedors de les possibilitats i mancances de la ciutat. En tot aquest procés, que va arribant a la seva fi, hem gaudit d'un debat constructiu, ple d'idees i de sentit comú que, de ben segur, ens ha permès aprofundir en les diferents propostes, incorporar noves maneres de treballar la mobilitat a la ciutat i buscar l'equilibri entre el que tenim i el que podem fer.

Tanmateix, el PMUS ens brinda l'oportunitat de fer alguna cosa més que garantir la millora de la mobilitat, i que no és altre que el ser capaços de captar l'atenció de la ciutadania cap a altres models de transport diferents dels que acostumen a utilitzar habitualment per fer els seus desplaçaments dins i fora de la ciutat, pel fet de representar una opció real a les seves necessitats i ser garantia de seguretat i eficiència.

En la recerca d'aquest objectiu, les propostes que es van presentar dissabte passat en el marc dels tallers de participació plantegen canvis en tots els modes de desplaçament, començant per una jerarquització de la xarxa viària que limiti la velocitat circulatòria a un màxim de 30 quilòmetres/hora en la majoria de carrers, per tal de facilitar la convivència entre el vehicle privat, el vianant i la bicicleta.

Pel que fa al transport públic, en els tallers de participació ciutadana s'ha vist la necessitat de disposar d'una xarxa de transport públic que circuli de manera més eficient i redueixi els temps de trajecte entre les principals destinacions de la ciutat. L'objectiu és evident, aconseguir que les persones que habitualment van en cotxe trobin més atractiu el servei de transport públic i que s'incrementi el seu ús.

La principal proposta del PMUS sobre els desplaçaments en bicicleta es basa en dotar la ciutat d'una xarxa continua de carrils bici. Aquesta primavera ja haurem aconseguit un pas important amb les obres que acaben d'iniciar-se, però cal anar més enllà. D'aquesta manera, els usuaris de la bicicleta podran optar per una xarxa de carrils bici més segura, ben connectada i alternativa a la xarxa de vianants.

I per la gran majoria de ciutadans i ciutadanes que opten per anar a peu d'una banda a l'altre de la ciutat, l'aposta del PMUS passa per convertir grans eixos vials adaptats a les persones amb mobilitat reduïda, però pensats també per les famílies que utilitzen les cadiretes de passeig infantil. Una demanda que col·lectius de pares i mares han fet saber dins els tallers participatius celebrats aquests darrers dies.

Propostes totes elles pensades per satisfer les inquietuds i anhels del conjunt de la ciutadania, en el camí cap a un Pla de Mobilitat Urbana Sostenible que ha de permetre'ns avançar cap a la plena convivència en la mobilitat d'uns i altres a la Vilanova del futur.

Glòria Garcia, Regidora de Serveis Viaris i Mobilitat
13 de febrer de 2015

 

La Sàtira És Nostra

La sàtira és burla, escarni, ironia, paròdia... manifestada a través de les diferents formes d'expressió amb enginy. Ara bé, quan ens referim a la sàtira del Carnaval de Vilanova i la Geltrú estem parlant d'una sàtira íntimament lligada a l'humor, també a partir de les diferents formes d'expressió, inclosa, evidentment, la disfressa. Per Carnaval esperem disfressa i sàtira amb sentit de l'humor. Una sàtira burlesca, però amb humor; una sàtira ironitzant, però amb humor; una sàtira escarnidora, però amb humor... Diria que sàtira i humor són el tàndem perfecte que podria presidir l'esperit del Carnaval de la nostra ciutat, però, com bé ens recorden els membres de la família Escribano en l'entrevista que el programa de mà d'enguany conté, un aspecte clau i imprescindible d'aquest esperit satíric és el de saber encaixar la sàtira quan n'ets tu l'objectiu o te'n sents "víctima". Això requereix una predisposició i una actitud tolerant i positiva davant aquest fet sobretot si vols entrar a participar de la festa, però, molt especialment, si exerceixes algun càrrec públic o directiu d'alguna entitat, o representatiu d'un col•lectiu, o simplement n'ets membre integrant perquè, per altra banda, cal no oblidar que el Carnaval de Vilanova i la Geltrú va íntimament lligat a la vida associativa. Per això tenim una Federació d'Associacions pel Carnaval representada per una Junta escollida democràticament, que ostenta el mandat per quatre anys i que treballa tot l'any en l'organització de la festa i vetlla per certs aspectes essencials de la mateixa. La FAC ha de procurar la coordinació dels actes més significatius i comuns i ha de ser capaç de fer-los compatibles amb les diferents propostes més específiques de les entitats, fent d'enllaç amb l'ajuntament per tal d'optimitzar recursos, infraestructures i espai públic. Però la FAC, si ho veu convenient o necessari també pot impulsar campanyes i canvis per tal de millorar aspectes formals, organitzatius, de seguretat, de contingut, essencials, promocionals, estètics ... i, perquè no, ètics.

Cada any, quan deixem enrere el Nadal i ens anem apropant al dijous gras proliferen els debats i les polèmiques al voltant del Carnaval, del seu contingut, de les mancances i pèrdues, de les essències, de la necessitat de canvis i adaptacions... Que si hem de millorar l'Arrivo, que si el Sermó ja no se l'escolta ningú, que si el Vidalot s'ha perdut i si cal o no recuperar-lo perquè en una Vilanova que s'ha fet tan gran no té sentit, que si el dissabte de carnaval no val la pena sortir, que si la Fac ha d'impulsar idees o només ha de gestionar i coordinar, que si cal mantenir totes les guerres de caramels a la plaça de la Vila o caldrà buscar alternatives perquè cada vegada som més comparsers, que si s'ha d'obligar o no als comparsers portar pantalons negres i sabata negra i a les comparseres faldilles, que si cal saludar amb la barretina i els serrells dels mantons quan s'entra a la plaça, que si el ball de mantons es perdrà perquè els joves no se l'han fet seu, que si ja s'ha perdut la sàtira local i l'hauríem de recuperar...

"La sàtira És Nostra", el lema d'enguany del Carnaval vilanoví, l'entenc com una crida i una reivindicació d'aquest aspecte essencial del Carnaval de Vilanova i la Geltrú. Segurament és una advertència de la FAC que ens alerta de la possible pèrdua d'aquest element essencial si no actuem amb rapidesa i enginy. Aquest any, doncs, se'ns alerta de possibles pèrdues i se'ns proposen alguns canvis mentre se'ns fa una crida a un esforç de recuperació. L'encertada proposta del doble cartell del David Ricart permet que cadascú de nosaltres expliqui "el seu" carnaval i "la seva" sàtira a través d'un marc buit que espera encabir la teva proposta i que et convida, quasi sense que te n'adonis, a ironitzar sobre tu mateixa. Així, com la màxima expressió de la sàtira, que és la que t'apliques a tu mateixa.

Recuperació? Canvis? Un cartell participatiu? Una FAC intervencionista? La polèmica està servida i això vol dir que el Carnaval és viu! Des d'aquest esperit satíric que comparteixo i des del màxim respecte a les propostes d'un equip humà que treballa tot l'any en benefici de la ciutat voldria agrair a la FAC aquestes tres parelles de gosadies que ha exercit i que ens proposa: de recuperació i de canvis per una banda, un doble cartell que ens obliga a participar-hi per l'altra i, finalment, un doble programa que aposta per documentar, a partir de la memòria i de la història, aquesta festa que és patrimoni viu de la nostra ciutat i, per tant, de cadascú de nosaltres.

La Sàtira És Nostra i La Plaça és Vostra!

Marijó Riba
Regidora de Cultura
Ajuntament de Vilanova i la Geltrú
6 de febrer de 2015

 

Treballar plegats per enfortir el teixit econòmic de la ciutat

A Vilanova i la Geltrú hi ha més de nou mil persones ocupades al sector serveis. És una xifra molt significativa entorn un sector que té tendència a créixer i en el que la ciutat hi té dipositades moltes expectatives. Aquest govern ha estat especialment sensible amb la potenciació d'aquest sector on l'hoteleria, la restauració, el comerç i la industria turística hi juguen un paper transcendental. Aquesta sensibilitat ha anat per sumar esforços conjuntament des del sector públic i el sector provat. Ha procurat que ambdós anessin de la mà a l'hora de parlar, de planificar i de plantejar accions. I aquest treball ha tingut els seus fruits.

Ara ha arribat el moment que aquesta feina conjunta pugui tenir una més gran optimització creant un espai comú de referència i trobada. Per això ens ha semblat que el TOC, un equipament municipal cèntric, però del que no s'ha tret tot el seu potencial, sigui ara l'indret on es poden trobar les oficines d'algunes de les entitats gremials i econòmiques de la ciutat. D'aquesta manera el TOC allotja ara Viu Comerç, el Gremi d'Hoteleria i Restauració, el Menja't Vilanova, l'Estació Nàutica o l'Associació formativa Temps de Vi. I això s'ha produït d'una manera natural, respectant les taxes d'ocupació aprovades pel ple de l'Ajuntament, i dotant l'equipament d'una funcionalitat econòmica i central, necessària per a la ciutat.

En aquest sentit, i per arrodonir aquest relat, des de l'Ajuntament estem plantejant la possibilitat que la planta baixa del TOC – a més de poder seguir albergant exposicions i botigues com les de Carnaval o la Festa Major – pugui esdevenir un punt d'informació a la ciutadania i a tots aquells que ens visiten, precisament aprofitant la seva centralitat i la seva ubicació privilegiada al carrer de Sant Sebastià. Aquest punt també podria acollir la venda de material promocional amb una dimensió i un entorn més adequat.

No és pas una operació buida de contingut. És una clara aposta per donar suport a totes aquelles persones que, de manera organitzada, associada, o agremiada, estan treballant per a que la ciutat sigui més forta, i per transformar els recursos en eines que, de la mà d'uns gremis potents i estructurats, milloraran i perfeccionaran les accions que duguin a terme. Una aposta doncs, que serveix per enfortir el teixit econòmic de la ciutat i que ha de repercutir en una millora de la qualitat de vida de la ciutadania.

Gerard Figueras i Albà
Regidor de Promoció Econòmica i Turisme
Ajuntament de Vilanova i la Geltrú
23 de gener de 2015

 

Què ens portarà el 2015?

Hem començat l'any nou transmetent-nos els uns als altres missatges plens de bons desitjos, desitjos de pau, de salut, de benestar a les famílies, de millora de la situació de l'atur, de creixement de l'economia... L'any nou comença carregat d'il·lusions que esperem que es compleixin, que ens esperonen per afrontar els moments complexes que viu la nostra societat.

En un any de cites electorals com el que estrenem, també hi és present el desig d'una manera de fer política que pensi primordialment en el benestar de les persones, per damunt dels interessos particulars i dels partits. En aquest sentit, com a cap del govern de Vilanova i la Geltrú en aquest mandat que tanquem, veig en el context electoral l'oportunitat de fer balanç davant la ciutadania, d'explicar en què som una mica millors com a ciutat i què ens ha quedat pendent, projectes i reptes oberts que creiem que han de tenir continuïtat els propers anys.

Atendre les necessitats urgents dels ciutadans i les ciutadanes ha estat la nostra primera inquietud en aquest mandat al capdavant del govern de Vilanova i la Geltrú. I ho continuarà essent, mentre hi hagi persones amb serioses dificultats per adquirir aliments o per mantenir l'habitatge a la nostra ciutat. En els tres darrers pressupostos municipals, les partides a serveis socials s'han incrementat successivament. I així preveiem que sigui també el 2015.

El meu desig com a alcaldessa de Vilanova i la Geltrú és que cada cop menys persones necessitin l'ajuda de l'Ajuntament, que cada cop hi hagi menys situacions extremes de necessitat ni de risc d'exclusió social. En aquest objectiu continuarem abocant tots els esforços possibles del govern municipal, i continuarem treballant per fomentar l'activitat econòmica i la creació d'ocupació, com a estratègia proactiva que ha de comportar major benestar per als vilanovins i les vilanovines.

Aquesta ha estat l'altra gran prioritat d'aquest mandat; ho continua essent. Si en l'assistència a la necessitat ha calgut destinar recursos econòmics, en la reactivació de l'economia hi dediquem la imaginació, el talent, la recerca de complicitats, la il·lusió de compartir projectes amb companys de viatge immillorables, les empreses, les entitats, la gent emprenedora de Vilanova i la Geltrú, que configuren un horitzó amb un gran potencial.

Tinc una confiança infinita en aquests "companys de viatge" de l'Ajuntament que porten Vilanova i la Geltrú cap a un escenari de progrés. En el camp del comerç, per exemple, tenim l'oportunitat de consolidar el rol de capital comercial assolit amb l'impuls dels darrers anys. Juntament amb el turisme, en el qual venim de tres anys d'aposta ferma per potenciar-lo, és un sector amb llarg recorregut per endavant.

En l'àmbit del turisme, a Vilanova i la Geltrú tenim un element molt favorable respecte d'altres municipis: gairebé partim de zero, per tant podem definir i crear el model turístic que s'adapti millor a les característiques i les necessitats de la ciutat. Un model que estem dibuixant amb el sector, des de l'inici d'aquest mandat, en la Taula de Turisme i Comerç.

En el desenvolupament turístic, tindrà un paper essencial el futur de la façana marítima. D'una banda, ja estem presenciant la transformació de l'espai del Far, amb la creació d'un equipament d'acollida turística i museístic que posarà en valor en nostre patrimoni mariner. Simultàniament, estem en ple procés per dibuixar la continuació de l'espai del Far, el passeig Marítim i l'encaix de la zona portuària, amb la gran extensió de la plaça del Port, en el conjunt de la façana marítima.

El Port, precisament, és un altre punt fort de la ciutat en el qual hem de continuar apostant decididament. És la tercera infraestructura portuària del país i ocupa de manera directa i indirecta fins a 900 persones. En els darrers tres anys ha multiplicat la seva activitat de mercaderies, creiem que val la pena aprofitar les dinàmiques que genera i fer-lo créixer.

D'altra banda, comptem amb un sector industrial en plena conversió, que busca revitalitzar-se i que té moltes possibilitats de futur. Les empreses d'alt valor afegit estan trobant a la nostra ciutat un entorn adequat, nodrit d'interessants opcions de formació, recerca i emprenedoria. En aquest sentit, són claus la UPC, el Centre Tecnològic, Neàpolis i els diferents espais cowork, però també la conjunció d'oferta formativa i sortides professionals en àmbits específics com el ferrocarril o els videojocs, un model que estem intentant desenvolupar també amb el sector nàutic.

Totes aquestes oportunitats que tenim a Vilanova i la Geltrú, les estem posant en línia en un pla estratègic que té com a horitzó l'any 2025. Deu anys a la vista per desenvolupar i extreure el màxim profit de tot el nostre potencial, per fer realitat un projecte de ciutat compartit per l'Ajuntament i agents econòmics, acadèmics, socials i culturals com l'ADEG, el Col•legi d'Enginyers Tècnics Industrials, l'Estació Nàutica, la UPC, el Gremi d'Hostaleria, l'Institut d'Estudis Penedesencs, Viu Comerç i tothom qui s'hi vulgui afegir.

Per tot això, perquè voldria que cada cop menys persones necessitin assistència i perquè veig en la meva ciutat una gran capacitat i predisposició de créixer, de desenvolupar projectes engrescadors, de dibuixar i realitzar un futur millor, ara em sento amb més ganes i més força que mai per continuar treballant per millorar la qualitat de vida de la nostra ciutat, dels meus veïns i veïnes, de Vilanova i la Geltrú.

La responsabilitat de servir la nostra ciutat, és per a mi un privilegi i un orgull. Més encara en aquests moments de reptes globals, de canvis constants, de revolucions socials, que fan el futur menys previsible però alhora del tot apassionant i esperançador.


Bon any 2015 per a tothom!

Neus Lloveras, alcaldessa de VNG
2 de gener de 2015

 

De la llibertat i el respecte

Els fets ocorreguts a França la setmana passada han trasbalsat i han fet trontollar, un cop més, els fonaments de la societat democràtica. La societat civil i les comunitats musulmanes representades al nostre país per la Federació del Consell Islàmic de Catalunya i la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya han fet públic el seu rebuig i condemna als assassinats comesos a la redacció del setmanari satíric francès, han manifestat que l'islam és pacífic i que no dóna cap suport ni empara a cap acte de violència, i s'han solidaritzat amb les famílies de les víctimes.

El dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió per una banda i el de llibertat d'opinió i d'expressió per l'altra, estan reconeguts en la Declaració Universal dels Drets Humans i també en la resta d'ordenament jurídic en el que es fonamenta la nostra societat. Les societats democràtiques es doten d'instruments i mecanismes per tal de garantir el respecte a les llibertats, en un marc legal establert. Aquest és, sens dubte, el que ha de permetre dirimir els límits d'uns i altres drets. Els actes de violència que neixen del fanatisme contravenen no només la legalitat sinó els valors més fonamentals d'una convivència pacífica.

Una societat oberta, com la nostra, ha de ser capaç d'integrar i donar cobertura a la diversitat de cultures, creences i conviccions que hi són presents i treballar amb fermesa en la prevenció i l'eradicació de qualsevol forma d'extremisme i de violència. En aquest sentit es fa imprescindible analitzar quins factors són els que faciliten que persones joves, segones generacions de població immigrada, nascudes i educades en les societats d'acollida, arribin a realitzar accions intolerants de violència extrema. Les desigualtats socials, l'alt índex d'atur, el fracàs escolar, el baix sentit de pertinença a la comunitat, la manca d'expectatives en el futur hi contribueixen de ben segur. Tanmateix cal promoure, alhora, la garantia del dret a la llibertat religiosa, tot afavorint un marc estable de diàleg entre les diferents creences i religions, creant espais que propiciïn el coneixement mutu, la deconstrucció de prejudicis, i la trobada entre les diferents opcions per compartir la riquesa humana i espiritual i combatre tot tipus de fanatisme. Cal entendre la diversitat cultural i religiosa com una oportunitat per incrementar els actius del nostre país en el marc d'un món cada vegada més globalitzat.

Vilanova i la Geltrú és una ciutat acollidora, amb una gran diversitat cultural i religiosa, que ha augmentat fruit dels darrers fluxos migratoris. És per aquest motiu que ha d'afrontar el repte de treballar per una convivència pacífica i lliure. El tarannà de la nostra ciutat ha sabut sumar maneres de fer i de viure, diferents llengües i creences, tradicions i costums... tot formant un teixit viu i canviant. El nostre desig és contribuir a que entre totes les persones, entitats i col·lectius continuem construint una ciutat, un espai de convivència que afavoreixi la cohesió i reforci la riquesa de la diferència.


Francesc Sánchez Vera
Regidor de Convivència i Equitat
16 de gener de 2014

 

Impacte firal

 Aquesta setmana hem presentat l'estudi sobre l'impacte econòmic que la Fira de Novembre té sobre Vilanova i la Geltrú. Tot plegats ja intuíem que aquest esdeveniment gaudeix de molt bona salut i que el seu futur està més que garantit. Però ens movíem en aquest camp, sovint autocomplaent, de les sensacions, les apreciacions, o els comentaris gairebé sempre positius. Ara, amb aquest estudi a la mà, ja tenim indicadors que ens permeten veure quina és la veritable dimensió de la Fira de Novembre.

Ara sabem que el públic de la Fira és majoritàriament vilanoví i que cal treballar en captar més gent del Penedès, de la Catalunya Central i de l'àrea metropolitana de Barcelona. Sabem també que el visitant de la Fira està satisfet amb el que veu i troba i que ho valora amb un notable molt alt. Sabem que la fira té al llarg des tres dies més de 133.000 visitants. Sabem també que els expositors estan contents però que encara hi ha camp a recórrer. I sobretot sabem que la fira té un impacte econòmic per a la ciutat proper als 2,5 milions d'euros.

Aquest estudi doncs, elaborat per empreses independents i amb un cost mínim per a l'administració, ens permet tenir a mans un conjunt de dades fefaents de les que fins ara no ens disposàvem. Això ens permetrà elevar els factors de correcció i millora sobre una base empírica.

Tot aquests indicadors, i d'altres que també hem obtingut a partir de l'estudi, ens han d'ajudar a construir una Fira que te marge per créixer, que cal promocionar, que cal millorar, i amb la que cal seguir treballant per a que segueixi sent un veritable referent de ciutat.

Gerard Figueras
Regidor de Promoció Econòmica i Turisme
De l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú
19 de desembre de 2014

 

La solidaritat no s'atura

 Fa pocs dies s'ha celebrat a la nostra ciutat el Gran Recapte d'aliments, a l'igual que a tota Catalunya, amb un nou rècord de queviures recollits. Que Vilanova és solidària i que cada dia ho és més malgrat les dificultats que pateixen els vilanovins, no és un fet nou. Ho són els ciutadans, ho són les empreses de la ciutat, i ho són les entitats, ja sigui aportant queviures, diners, hores de treball o el que faci falta.

La nostra comarca és l'única de Catalunya en que no ha baixat l'atur els darrers mesos, una dada molt preocupant i que ens exigeix seguir treballant durament per trobar solucions per tal de cobrir totes les necessitats de les famílies que es troben en risc d'exclusió social. Sembla que la crisi econòmica ha tocat fons i que hi ha indicadors que mostren millores, però el cert és que fins que la població comenci a percebre aquests canvis, i per tant disminueixi el nombre de persones necessitades d'ajuda, passarà encara força temps. De la mateixa manera que fa anys ja hi havia indicadors que deien que l'economia no anava pel bon camí, però els ciutadans no ho varen percebre fins mesos o fins i tot anys desprès, ara ens trobem en la situació inversa, i caldrà encara molta solidaritat dels que poden envers dels necessitats per tal de millorar la qualitat de vida d'aquests darrers i poder així garantir uns mínims innegociables per viure amb dignitat.

Aquesta setmana s'han signat 10 acords de mecenatge amb empreses de la ciutat i la comarca que amb les seves aportacions ens ajuden a fer possible l'anhelat projecte de "L'Economat", el nou banc de queviures de Vilanova. Aquest micro-mecenatge obtingut amb el suport de l'Adeg, ens permetrà, juntament amb el lideratge de Càritas i la Regidoria de Serveis Socials, fer realitat aquest nou model de banc de queviures. Un nou espai que dignificarà la recollida d'aliments, permetrà escollir en funció de les necessitats, costums o gustos de les famílies i facilitarà la tasca impagable que fan els voluntaris, els quals hi dediquen moltes hores i esforços.

Aquest és un exemple de col·laboració publico-privada que avui fa possible que molts projectes tirin endavant. L'administració sola no pot donar resposta a totes les necessitats de la població, ens cal l'ajuda de les famílies i ens és imprescindible la col·laboració impagable de les anomenades entitats del tercer sector. Aquests tres pilars, juntament amb la solidaritat de tots els ciutadans i la col·laboració amb el sector privat, són en aquests moments els que donen resposta a les necessitats dels vilanovins. VILANOVA ÉS SOLIDÀRIA. GRÀCIES A TOTS ELS QUE HO FEU POSSIBLE.

Blanca Albà
Regidora de Serveis Socials, Medi Ambient i Esports
12 de desembre de 2014

 

Confiança en el nostre empresariat

Aquesta setmana s'ha celebrat una interessant jornada de treball entre diverses empreses de Vilanova i la Geltrú, promoguda per l'ADEG i l'Ajuntament, en què es va debatre sobre les fortaleses i les mancances que tenim al nostre municipi. Aspectes com les bones comunicacions i la qualitat de vida a la nostra ciutat van ser valorats com a punts forts, mentre que la dificultat per trobar gent preparada i el peatge de l'autopista són punts febles en els quals hem de continuar insistint per millorar la nostra competitivitat.

La jornada volia sobretot establir relacions entre les empreses, oferir-los un espai per conèixer-se i descobrir possibles interessos comuns i vies d'actuar sinèrgicament. Com deia el president de l'ADEG, es tractava d'identificar oportunitats "en el sentit més ampli", de veure en què poden complementar-se les unes amb les altres.

La sola disponibilitat de promoure la interacció i fer pinya ja és un indicador positiu de l'empenta i la tenacitat del nostre empresariat, en aquests moments tan complicats que està vivint, que estem patint tots plegats. És una actitud que he pogut detectar també en les jornades sectorials sobre el Pla estratègic de la ciutat, així com en les empreses que he pogut visitar recentment.

Mantenir diversos espais de trobada entre petites i grans empreses de serveis i indústria de la ciutat ens està permetent conèixer de prop com afronten la situació crisi, observar les seves potencialitats i detectar quines necessitats tenen. I ens permet tenir esperances d'un ressorgiment, lent però progressiu, de l'activitat econòmica del territori.

Des de l'Ajuntament volem mantenir la complicitat que hem estat generant els darrers anys amb els actors econòmics de la ciutat, permetent la seva capacitat d'acció i oferint tot el suport i la col·laboració possible. Penso que així ho hem fet, anant junts en les accions de promoció de la ciutat a l'exterior, en l'impuls de fires i esdeveniments, en la promoció del comerç, en l'elaboració del pla estratègic... I incrementant el suport en allò que tenim a l'abast des de l'administració, com són les bonificacions a les ordenances fiscals per a les empreses que creïn ocupació, fomentant els coworks o creant un punt centralitzat per facilitar la gestió de tràmits.

Hi ha encara molt a fer. Se'ns fa evident, d'una banda, el repte d'aconseguir que el talent es quedi a casa, per poder garantir la mà d'obra qualificada que requereixen les nostres empreses. Fa temps que el campus vilanoví de la UPC treballa amb èxit en col·laboració amb el sector empresarial en aquest sentit, però segurament cal insistir en fórmules per retenir el talent que es forma. D'altra banda, tenim altres qüestions a millorar, com el preu del peatge o el desplegament de la fibra òptica als nostres polígons, per incrementar capacitat d'atracció.

Penso que tenim un present complex, certament, però amb un futur prometedor. Per això aplaudeixo la predisposició d'unir esforços reiterada en la jornada empresarial que us he esmentat, perquè segurament en aquesta actitud hi ha bona part de la clau de l'èxit. Hi serem al costat.

Neus Lloveras, alcaldessa de VNG
4 de desembre de 2014

 

Patrimoni i oferta cultural

Patrimoni i oferta cultural són dos dels principals eixos de la política cultural de la ciutat. No cal dir i tots sabem que el patrimoni s'erigeix com un dels principals actius culturals de la ciutat, però també del país, perquè no tenim un patrimoni que pugui ser rellevant només en clau local o que només tingui una lectura en clau local, sinó que tenim un patrimoni que a més a més de tenir un extraordinari valor com a tal, té un incalculable valor immaterial pel que fa al global del país. Això ho podem afirmar tranquil·lament en el sentit de què des de Vilanova estant i en base als seus elements patrimonials es pot explicar la història de la cultura catalana dels segles XIX i XX, perquè tenim tots els elements necessaris per a fer-ho. No cal sortir de Vilanova i la Geltrú per explicar els avatars de la cultura del país del dos darrers segles. Això, que és d'un extraordinari valor, comporta, alhora, una extraordinària responsabilitat en tan en quant, els vilanovins, en gran mesura, en som garants. Ara bé, l'exercici d'aquesta responsabilitat pel que fa a la conservació i a la seva divulgació, però, no l'hauríem de veure com una càrrega per la ciutat i prou, sinó que l'hauríem de poder convertir en un recurs capaç de generar activitat econòmica. El patrimoni, simultàniament al discurs cultural que li és propi, és un recurs econòmic que ens ha d'ajudar a la promoció de la ciutat, capaç d'atraure un visitant de qualitat al llarg de tot l'any. Des de l'estudiant o investigador, al visitant que busca un enriquiment cultural. Són dos aspectes que no podem separar si no volem banalitzar els actius culturals i, per tant, la cultura. Així, doncs, la promoció de la ciutat a partir dels recursos patrimonials culturals de la mateixa, ha d'anar indissociablement lligada als discursos culturals propis d'aquests elements. Això vol dir prendre consciència, com vilanovins, d'aquesta oportunitat d'alt valor qualitatiu que ens dóna la ciutat i el seu contingut. I això vol dir, en primera instància, fer un esforç de treball portes endins, de cara a la ciutat i la seva gent, per tal de fer conèixer aquest potencial. És en aquest sentit que s'està treballant des de l'Oficina de Patrimoni de la regidoria de cultura, posant en marxa una primera eina que ens ajudi a donar visibilitat al patrimoni cultural de la ciutat, una eina propera que ens permetrà tenir a l'abast la informació bàsica de tots aquells elements de valor patrimonial i que ens ha de permetre obrir portes per tal d'aprofundir en cadascun d'ells. Em refereixo a una web del patrimoni de la ciutat que aviat presentarem públicament, que contindrà tots aquests valors i que ens permetrà conèixer-los i enriquir-nos culturalment i, perquè no, en conèixer-los, usar-los com elements de dinamització econòmica sense obviar-ne el seu contingut pròpiament cultural.

Per altra banda, l'altre eix principal i prioritari de la política cultural, com dèiem, és l'oferta cultural estable. Patrimoni i museus apart -que també són oferta cultural-, em refereixo ara a l'oferta d'una programació estable d'arts escèniques, musicals i visuals, així com un seguit d'activitats que des de la gran quantitat d'agents culturals de la ciutat, siguin públics o no, s'ofereixen en el dia a dia de Vilanova i la Geltrú. Vull destacar ara, però, la programació estable del Teatre Principal, de l'Auditori Eduard Toldrà i del Centre d'Art Contemporani La Sala, perquè l'entenc com una necessitat bàsica en una ciutat de les característiques i dimensions de les de Vilanova i la Geltrú. Ho hem anat repetint durant tota la legislatura, però insistim, una vegada més, en aquesta prioritat. Entenem que l'hàbit cultural no es pot adquirir sinó podem comptar amb una programació estable de qualitat i professional que ha de passar pel davant d'esdeveniments puntuals i de proximitat. En aquesta línia seguim treballant, posant setmana rere setmana, a l'abast de la ciutadania, la possibilitat d'enriquir-se culturalment i d'experimentar les sensacions del directe que proporcionen els nostres escenaris o bé contemplar les obres d'art exhibides a La Sala o a les sales artístiques de la ciutat. Perquè una ciutat de més de 60.000 habitants té l'obligació de procurar un consum cultural de qualitat als seus veïns. Cal entendre, però, que aquest enriquiment cultural personal demana esforç i demana voluntat; però compensa, no només individualment, sinó com col·lectiu, perquè una societat més culta, serà, indubtablement, una societat més democràtica, una societat millor.

Marijó Riba
Regidora de Cultura de l'ajuntament de Vilanova i la Geltrú
28 de novembre de 2014

 

El xató com a cas d'èxit

Aquest diumenge tornen a obrir les portes del Mercat del Centre de Vilanova i la Geltrú per a celebrar la Festa dels Mercats, el Festival del Xató i el Concurs Nacional del Xató. Aquest nou format, que es va iniciar l'any passat amb una repercussió més que notable, és la proba que aquest plat, tan arrelat a la nostra gastronomia i a la nostra idiosincràsia més íntima com a vilanovins i vilanovines, està més viu que mai. No fa massa anys que el Xató era quelcom subscrit a les llars de la nostra ciutat. Ara, ha traspassat fronteres i resulta rar no trobar-lo a les cartes i els menús dels restaurants d'arreu del país. En aquest sentit, s'ha dut a terme una gran tasca de promoció al llarg de gairebé dos decennis.

El fet que a hores d'ara el Mercat Central de Vilanova i la Geltrú hagi esdevingut el cor d'aquesta celebració no és pas casual. La promoció del Xató és quelcom viu i dinàmic i que s'ha sabut adaptar a les necessitats i a les tendències. Anar al mercat és un retorn als orígens, a l'indret on es poden adquirir els nombrosos ingredients que no només formen la preuada salsa del Xató, sinó també els que creen la Xatonada com a plat. A tot això s'afegeix la voluntat de l'associació de concessionaris del Mercat del Centre, obrint les seves parades per a oferir tapes i degustacions amb els productes que venen habitualment, tot potenciant la diversitat i la imaginació gastronòmica.

Son accions importants, fins i tot transcendentals, perquè ens ajuden a prendre consciència de la potència gastronòmica de la que disposa Vilanova i la Geltrú. Ens permeten, sobretot, mantenir la idoneïtat d'un discurs en el que la ciutat torni a esdevenir un referent gastronòmic de país. Aquí hem de parlar d'uns productes de primera qualitat, ja siguin de mar o de muntanya (i el Xató n'és segurament el màxim exemple d'aquest maridatge), i sobretot d'una àmplia xarxa d'establiments, regentats per a professionals cada vegada més preparats i disposats a satisfer un públic cada vegada més exigent, sempre a la recerca de la qualitat i l'excel·lència.

Aquesta festa gastronòmica de diumenge no es pas un fet aïllat. Forma part de quelcom més gran com és la Ruta del Xató, que arriba a la seva divuitena temporada. La unió d'esforços de les comarques del Garraf, l'Alt Penedès i el Baix Penedès, ha fet possible que, amb un treball conjunt entre les administracions públiques i la iniciativa privada, - una fórmula que ens agrada potenciar i en la que creiem vistos els resultats - la promoció del Xató hagi estat una acció consolidada i efectiva. És tracta d'un cas d'èxit i un exemple a imitar i a tenir en compte en les accions de promoció.

Gerard Figueras i Albà
Regidor de Promoció Econòmica i Turisme
de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú
21 de novembre de 2014

 

Ordenances municipals i creació d'activitat econòmica

Les ordenances fiscals de l'exercici 2015 s'han conceptuat en tres línies bàsiques. La primera és el criteri general de la congelació d'imports exceptuant algunes variacions, d'acord amb el manteniment dels compromisos pactats i els ajustos que venen obligats per increments externs. La segona és la introducció de noves mesures de rebaixa de quotes per la generació d'ocupació indefinida a la nostra ciutat. I per últim el manteniment de mesures adoptades en exercicis anteriors sobre les anomenades 'vacances fiscals'.

En aquestes últimes ordenances del mandat s'ha volgut mantenir les tarifes de l'exercici anterior i fem, exclusivament, variacions que, per motius tècnics o per canvis normatius, ens han afectat al llarg de l'últim any. El poc marge de maniobra que ens ha deixat el primer refinançament proposat per l'Estat del Pla de Proveïdors, ens ha donat una mínima capacitat per fer la proposta que finalment hem aprovat.

Tot i la situació complexa, es preveu una finalització pressupostaria de signe positiu el 2014. Això mostra, al meu entendre, que s'estan redreçant les finances municipals després de quatre anys de penúries, patiments i ajustament obligats per la situació trobada de les finances municipals.

Les ordenances en el seu conjunt venen motivades per donar compliment al pla d'ajust i per formalitzar els compromisos laborals ajornats amb el personal municipal. Cal comentar la incertesa que es produirà en el canvi normatiu dels valors en l'IBI del terrenys qualificats d'urbanitzables, i la reducció, més que probable, de la recaptació municipal. Això fa que haguem adoptat una postura conservadora, mantenint les tarifes d'aquest impost. També s'ajusta el 3,5% de l'abastament aigua, que intenta esmorteir la pujada del preu de l'ATLL del 4,75%.

Aquest poc marge és el que ens ha motivat a que aquestes noves ordenances estiguin destinades a la generació d'inversió econòmica en el sectors industrials , turístics i comercials que generin ocupació estable a Vilanova i la Geltrú. Pel govern es prioritari sortir de la crisi, calgui el que calgui. La creació de vacances fiscals durant el primer any d'activitat, o les bonificacions sobre la bossa d'habitatges de lloguer social, o per a potenciar els conreus ecològics, son una bona mostra d'això. I també son una bona mostra de la capacitat d'aquest Govern pel diàleg i la transparència. En aquest sentit, el govern ha sabut incorporar propostes de l'oposició, i ara toca que les persones que en puguin sortir beneficiades tinguin a l'abast tota la informació possible. Com a administració propera i facilitadora, aquesta és una tasca a la que mai renunciarem.

Miquel Àngel Gargallo
Regidor d'Hisenda de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú
14 de novembre de 2014

 

Eixample Nord: no partim de zero

Estem en campanya electoral. Bé, matiso, oficialment no estem encara en campanya però els partits polítics escalfen motors i preparen estratègies electoralistes al voltant de qüestions importants. A Vilanova i la Geltrú, aquesta precampanya es pot observar en matèria urbanística i en qüestions que, ves per on, resulta que daten d'anteriors mandats municipals.

Sense ànim de polemitzar, voldria expressar la sorpresa que m'ha generat conèixer a través dels mitjans de comunicació, i no pas pel contacte informal que com a govern hem tingut amb els partits polítics d'àmbit local, de la demanda que en concret fa ERC per a que s'expliqui el projecte de l'Eixample Nord, així com l'acusació que fa aquesta formació qualificant d'irresponsable al govern per no explicar el projecte a la ciutadania. I jo em pregunto: aquest projecte que va ser aprovat per l'anterior govern municipal, és ara quan cal fer-ne l'explicació pertinent?

No hauria d'haver explicat l'anterior govern municipal, de forma extensa, profunda, diàfana i àmplia el per què calia preveure el creixement de la Vilanova i la Geltrú del futur pel sector nord del terme municipal?

Vull pensar que l'anterior govern tripartit, del qual ERC en formava part, va explicar sobradament els arguments que els van empènyer a traslladar a l'Eixample Nord l'edificabilitat, multiplicada per 2,4, prevista en un altre indret del nostre terme municipal més concretament Platja Llarga. Vull pensar que aquesta formació política, amb responsabilitat de governar en aquells moments, va traslladar a la ciutadania amb total transparència i amb totes les eines i mitjans al seu abast, perquè calia dissenyar el futur creixement de la ciutat per aquesta zona de 107 Ha, situada al nord de VNG i de quina manera s'aniria desenvolupant i reglant aquest creixement.

No vull analitzar ni jutjar si l'anterior govern va fer prou difusió o no, va donar suficients explicacions o no i, en definitiva si va fer prou pedagogia o no sobre els arguments de preveure el creixement urbanístic de la capital del Garraf per l'Eixample Nord. Però el que sí puc afirmar i vull expressar amb rotunditat és la total transparència informativa, rigorositat i responsabilitat de gestió amb què l'actual Govern municipal ha entomat els convenis a tres bandes entre l'Ajuntament de la ciutat, l'Incasol i la propietat dels terrenys de Platja Llarga, que ens obliguen com a ciutat a complir un seguit d'acords que passen inexorablement per iniciar el planejament de l'Eixample Nord.

I fixeu-vos bé, dic iniciar el planejament, que no vol dir urbanitzar res de res. Iniciar el planejament per tal de poder dibuixar sobre plànol com caldrà, en el futur, fer el desenvolupament urbanístic d'aquesta zona. I com la situació actual no és la mateixa dels anys 2006 i 2007, ja no pensem en un desenvolupament global de tot l'Eixample Nord sinó que volem fer-ho per sectors. Tres concretament i, d'aquests tres, només voldríem fer el planejament del primer sector per tal de poder tenir sòl disponible per si aconseguim avançar en la concreció del nou hospital, o per si hi ha empreses, amb unes determinades necessitats de sòl disponible, que s'hi volen instal·lar evitant que passin de llarg...i perquè en definitiva, dibuixant sobre un plànol el desenvolupament d'aquest primer sector de l'Eixample Nord, on en el seu dia es va acordar traspassar tota l'edificabilitat de Platja Llarga, ja estaríem donant compliment als convenis signats entre administracions i propietaris dels terrenys i ens trauríem de sobre una hipoteca al voltant dels 80 milions d'euros, que hores d'ara amenaça el futur de la ciutat.

Joan Giribet
Regidor d'Urbanisme, Obres i Habitatge de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú
1 d'agost de 2014

 

El Pla de la Infància i l'Adolescència, una aposta pel nostre futur

El Pla local de la Infància i l'Adolescència, el PLIA, és una eina de planificació estratègica que ens ha d'ajudar a ordenar i definir les polítiques i les actuacions municipals entre els infants de 0 a 18 anys en el període 2013-2018. Així, el Pla desenvolupa tot un seguit de polítiques públiques que tenen l'objectiu d'afavorir les condicions de desenvolupament dels infants.

El primer que vull destacar és que aquest Pla ha defugit de les idees i polítiques convencionals per avançar en la concepció que els infants tenen drets i en són protagonistes amb capacitat d'acció per si mateixos. És a dir, se'ls considera actors i protagonistes amb l'objectiu que puguin desenvolupar i augmentar les serves possibilitats i capacitats. Aquest principi novedós està potenciat, ja que el PLIA crea les condicions necessàries perquè els infants participin directament en el seu desenvolupament i siguin considerats, des de l'inici, com a ciutadans amb drets capaços d'aportar les seves experiències i vivències als altres.

Així, doncs, per aquesta manera d'enfocar el Pla, un dels principals objectius del mateix és potenciar l'autonomia del nen i la nena, potenciar tots els aspectes de formació i creixement com a ciutadans. Aquest és un aspecte a ressaltar, un aspecte fonamental perquè el document cerca les condicions necessàries perquè els infants desenvolupin el seu arrelament de pertinença a una comunitat, que desenvolupin la seva consciencia col·lectiva. El PLIA té present tant el seu desenvolupament com a persona, com el seu desenvolupament com a ciutadà.

És un projecte elaborat transversalment, amb la implicació de moltes persones i col·lectius del món del lleure i de l'esport infantil, també però sobretot amb la participació de més de 900 infants dels centres educatius de la ciutat. Així, des de les idees abans dites, s'ha aconseguit una bona diagnosi que han conformat les línies estratègiques i les accions a realitzar. Un Pla actiu, dinàmic, viu que en la seva pròpia avaluació s'anirà adaptant en tot moment a les necessitats que vagin sorgint.

Amb aquest Pla posem l'infant com a subjecte actiu de drets, capacitat d'acció i potenciació de la seva ciutadania activa. Posem com a prioritat invertir en el futur perquè apostar per la infància i el jovent és construir un futur millor, és promoure, és prevenir, és evitar, és avançar cap a una societat i una ciutat més justa i cohesionada.

Neus Lloveras i Massana
Alcaldessa de Vilanova i la Geltrú
7 de novembre de 2014

 

Obrim el pas sota la via del carrer de la Llibertat

Avui tots els vilanovins i les vilanovines som convidats a l'obertura del pas sota la via del carrer de la Llibertat, després que hagi estat prop d'un any tancat per obres de reforma. La renovació d'aquest pas, que va ser una reclamació històrica de la gent del barri, és una bona notícia per als veïns i veïnes, però també per al conjunt de la ciutat, ja que ens aporta un nou eix de relació entre una banda i l'altra de la via.

Amb el pas renovat guanyem en accessibilitat, amplitud i visibilitat al carrer de la Llibertat, que esdevé una bona alternativa a la rambla per anar de mar cap a centre i viceversa. D'altra banda, guanyem també, i molt, en compatibilitat amb les activitats que pot acollir el carrer. Per tot plegat, després d'aquesta intervenció urbanística comença una oportunitat per al barri, una oportunitat de dinamització social i comercial, partint del redescobriment del carrer de la Llibertat.

Avui a les 12 del migdia obrirem el pas sota la via i ho celebrarem amb tothom qui hi pugui ser present. A l'equip de govern municipal ens fa una il·lusió especial compartir aquest moment amb veïns i veïnes, comerciants de la zona, paradistes del mercat, representants d'entitats, grups polítics i ciutadania en general. És una obra urbanística per millorar la qualitat de vida de totes i tots, que ha suposat una inversió de prop de 900.000 euros, aportats pel PUOSC i la Diputació de Barcelona. Una inversió important, tenint en compte el moment de dificultats per trobar finançament actual.

Després, a la tarda, serem a la celebració organitzada pels comerciants i paradistes del Mercat municipal de Mar, del carrer de la Llibertat i de l'Associació de Veïns de Mar. Des d'aquí vull agrair l'entusiasme i la implicació que han dedicat en l'organització d'una tarda festiva plena d'activitats: castanyada, música, degustació de tapes, entreteniments... propostes que ens conviden a tots i a totes i que són en definitiva un reflex de la vitalitat del barri.


Neus Lloveras i Massana
Alcaldessa de Vilanova i la Geltrú
31 d'octubre de 2014

 

Gamba i espigalls, un maridatge perfecte

Gamba i espigalls. Aquesta va ser l'essència del plat que el xef David Reig, del Grup Genil de Vilanova i la Geltrú, va presentar al Fòrum Gastronòmic d'Hostelco, que s'ha realitzat aquesta setmana a la fira de Barcelona. Un maridatge esplèndid, i original perquè reuneix dos productes locals que són únics i nostrats. Els espigalls, terra i producte de proximitat, i la gamba de Vilanova, com la màxima expressió d'una llotja riquíssima. Aquest matrimoni inesperat no és pas una casualitat.

Tot això és producte de la sinèrgia que l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, Menja't Vilanova, Estació Nàutica, Viu Comerç, l'ADEG, i el Gremi d'Hoteleria i Restauració, amb la col·laboració de la Confraria de Pescadors, l'Associació de concessionaris del Mercat Central, Canal Blau i Diari de Vilanova, hem dut a terme per a que la segona edició de la campanya gastronòmica de la Gamba de Vilanova esdevingui una realitat.

Vista aquesta munió, cal entendre que aquesta proposta de la gamba és més que una campanya gastronòmica. És, sobretot, una campanya de ciutat. Una estratègia per posar en valor els nostres productes de proximitat, els nostres serveis, les nostres infraestructures, el nostre comerç, i tot allò pel que hem estat treballant plegats per a que la ciutat esdevingui una destinació turística de qualitat.

Aquest treball conjunt, aquesta unió de forces i voluntats, és també motiu d'orgull de ciutat. Cal que ens sentim orgullosos de la ciutat que tenim i siguem, les vilanovines i els vilanovins, els primers i millors prescriptors convençuts de les nostres grans i engrescadores potencialitats.

Gerard Figueras i Albà
Regidor de Promoció Econòmica i Turisme
Ajuntament de Vilanova i la Geltrú
23 d'octubre de 2014

 

Esport inclusiu

Vilanova i la Geltrú té tradició de ciutat inclusiva, a nivell educatiu, laboral , esportiu… L'any 1992 la celebració dels Jocs Special Olympics a la nostra ciutat va significar un abans i un desprès pel que fa a l'esport per a discapacitats, especialment mentals, no tant sols a la nostra ciutat sinó també a nivell nacional. Els jocs van servir per apropar l'esport practicat per discapacitats a altres esportistes i ciutadans i sensibilitzar la població respecte aquest món bastant desconegut per a molts.

El treball de l'Associació Alfa des de feia molts anys havia donat els seus fruits, afegint-s'hi més tard Junts en Acció i més recentment el Joves Vicuven.
Faltava donar un pas més endavant per a la quadratura del cercle i que l'esport practicat per discapacitats es pogués desenvolupar juntament amb el dels capacitats: mancava l'esport inclusiu. Aquests darrers temps la perseverança d'alguns i la disponibilitat d'altres ens ha permès que alguns esportistes discapacitats poguessin realitzar els seus entrenaments amb els capacitats, compartint espais, tècnics i horaris. Els clubs de la ciutat s'han ofert per acollir-los i els beneficis han estat per ambdues parts. És aquesta una tasca que requereix paciència per part de tots, disponibilitat i receptivitat per part dels clubs locals i per part dels esportistes capacitats. Compartir espais serà la millor manera d'entendre'ns uns i altres, i la millor manera de sensibilitzar tothom en el sentit de la necessitat d'arribar a un esport plenament inclusiu. No hi ha esport per a discapacitats i esport per a capacitats, tant sols hi ha ESPORT I ESPORTISTES, en majúscules. La pràctica de l'activitat físico esportiva ajuda a millorar la qualitat de vida de les persones, especialment d'aquelles més vulnerables a causa d'alguna discapacitat, aconseguint grans millores tant a nivell de salut, com a nivell de socialització o inclusió social. Si aquesta pràctica aconseguim fer-la conjuntament amb persones capacitades , la millora serà espectacular i, a més a més, col·laborarem en l'eliminació de les desigualtats evitant l'exclusió, promourem la justícia social i la igualtat d'oportunitats i cohesionarem la nostra societat.

Jornades com les que s'han celebrat els darrers dies a la nostra ciutat ajudaran a aconseguir-ho. Durant deu dies els clubs de Vilanova han pogut conèixer les normes i provar els materials que s'utilitzen en l'esport de discapacitats i ho han pogut gaudir practicant l'esport que habitualment realitzen; hem pogut veure jugadors de basquet, atletes, futbolistes o jugadors de tennis taula, entre altres, entrenant amb cadira de rodes i comprovant el gran mèrit i l'esforç que suposa per a un discapacitat arribar als nivells que ens mostren en les seves competicions.

El diumenge 19 d'octubre els podrem veure compartint entrenaments i competició a la Plaça del Mercat. Segur que valdrà la pena; donem-los el nostre suport i escalf i treballem conjuntament per un esport sense barreres. L'ESPORT INCLOU. Donem-li l'oportunitat.

Blanca Albà
Regidora d'Esports, Serveis Socials i Medi Ambient
Vilanova i la Geltrú, 17 d'octubre de 2014

 

La riquesa cultural resideix en la seva diversitat en diàleg

L'any 2001 la UNESCO aprovava la Declaració Universal sobre Diversitat Cultural. En aquesta s'eleva la diversitat cultural a la categoria de patrimoni comú de la humanitat i la seva defensa s'erigeix en imperatiu ètic indissociable del respecte a la dignitat de la persona. S'aspira a preservar la diversitat cultural entesa com un tresor viu i no pas com un patrimoni estàtic. Aspira també a evitar tota temptació fonamentalista que, en nom de les diferències culturals, sacralitzi aquestes mateixes diferències i desvirtuï el missatge de la Declaració Universal dels Drets Humans. La Declaració insisteix en que cada persona ha de reconèixer no només l'alteritat en totes les seves formes sinó també el caràcter plural de la seva pròpia identitat dintre de societats igualment plurals. Només així és possible conservar la diversitat cultural en la seva doble dimensió de procés evolutiu i font d'expressió, creació i innovació.

A les ciutats, les administracions locals, en cooperació amb les associacions culturals i el sector privat, volem encoratjar el desenvolupament de la vida cultural urbana en el respecte a la diversitat. La proximitat que es produeix en els municipis dóna la possibilitat de dissipar idees preconcebudes i potenciar una visió positiva de la diversitat cultural.

Vilanova i la Geltrú és i ha estat una ciutat oberta i acollidora, i en els darrers anys, ha experimentat una forta transformació que l'ha dut a un ràpid creixement urbanístic i poblacional. Esdevé, dia a dia, un marc immillorable d'interrelació, on s'expressa el pluralisme i on conviuen diferents models culturals, valors i formes de relacionar-se entre persones i col·lectius. Existeix una voluntat compartida, no només per les diferents administracions, sinó pel seu teixit social i per la majoria de la seva població: la de millorar l'equitat i la cohesió social. Potser l'únic mètode reconegut que facilita la convivència en el present i que pot construir de manera innovadora un futur comú, consisteix en establir corrents de diàleg mutu. Ens cal, doncs, treballar per promoure una cultura del diàleg que ens permeti definir una sèrie de valors comuns a partir de la diversitat.
Des d'aquesta perspectiva, l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, a través principalment de la regidoria de Convivència i Equitat, desenvolupa diferents projectes que, a partir de la capacitat innata de relació de la ciutadania, tenen com a objectius crear vincles entre les persones participants, facilitar l'intercanvi de coneixements i experiències, fomentar la interculturalitat i el respecte a la diferència i afavorir el sentiment de pertinença a l'entorn més proper i a la ciutat en general. L'èxit d'aquests projectes rau en que els vincles personals generats, poc a poc, esdevenen xarxes i s'amplifiquen i expandeixen. Entre aquests projectes, n'hi ha alguns que ja tenen un llarg recorregut i que van consolidant relacions riques en diversitat. Enguany, però, a partir del desig compartit i fruit del treball conjunt d'entitats culturals i de l'Ajuntament, neix una nova iniciativa que vol donar continuïtat a la feina feta, esdevenir agent multiplicador i reforçar la generació d'espais comuns de diversitat i convivència.
Sota el nom El món a les teves mans, podrem gaudir de bona part de la riquesa cultural de la ciutat, des d'una vessant lúdica. La Festa de la Diversitat Cultural pretén mostrar la riquesa cultural de la població vilanovina i, alhora, donar a conèixer les diferents entitats que treballen per afavorir la convivència des del respecte a la diferència, promovent el reconeixement de cultures diverses.

L'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú té la ferma voluntat de promoure accions que tinguin com a objectiu comú reforçar els valors de ciutat, a partir del respecte als drets i deures per a tothom, el sentiment de pertinença, la igualtat d'oportunitats i els beneficis de la diversitat.

El nostre desig és sumar, contribuir a que entre totes i tots, persones a títol individual, grups, col·lectius i administració, anem fent de la ciutat un espai de convivència amb equitat. És a les nostres mans.

Francesc Xavier Sánchez Vera
Regidor de Convivència i Equitat
Vilanova i la Geltrú, 10 d'octubre de 2014

 

Una Fira de portes obertes

La Fira de Novembre és un des principals esdeveniments socioeconòmics de Vilanova i la Geltrú. Al principi d'aquest mandat la Fira va patir una seriosa remodelació formal on el certamen arribava, per primera vegada a la seva història, fins el barri de Mar. Els resultats van ser extremadament positius i van significar un nou impuls per a aquesta Fira que sempre cerca una evolució sostinguda i lògica. L'èxit de les passades edicions ha fet que enguany el nivell de contractació sigui alt perquè existeix un també alt índex de satisfacció entre els participants. D'aquesta manera, els espais dedicats a la nàutica, l'automoció o a l'alimentació estan ja, a hores d'ara, pràcticament en xifres que ronden el 100% d'ocupació.

2014 però, volem que sigui recordat com l'any on es va voler que les empreses, els comerços, i els serveis de Vilanova i la Geltrú i la comarca del Garraf tinguessin un major protagonisme. El fet de traslladar el sector de l'alimentació al parc de Baix-a-mar ha fet que tant a la rambla de la Pau com a la rambla Principal s'hagin obert nous espais i noves possibilitats per a altres sectors econòmics que hauran d'enriquir i ampliar el concepte de fira multisectorial. Hi ha també la voluntat de millorar l'espai gastronòmic, que el trobarem a la plaça de Vila, i donar-li un centralitat més adient al costat de la sempre espectacular proposta que al llarg de la Fira realitza Viu Comerç.

Hem dit que la Fira d'enguany serà de portes obertes. No és que no ho fos abans. És que ara la ciutat també ho estarà. Els comerços de la ciutat tenen autorització per obrir el diumenge, volem obrir el màxim de les instal·lacions municipals, obrir els museus, obrir, en definitiva, a les vilanovines i als vilanovins, i també als nombrosos visitants, el conjunt de la ciutat. Una Vilanova i la Geltrú que ha patit molt durant la crisi, però que paral·lelament també ha sabut treballar per a estar preparada per als reptes d'un futur que ens agrada veure amb il·lusió. 


Gerard Figueras i Albà
Regidor de Promoció Econòmica i Turisme
de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú
3 d'octubre de 2014

 

FIMPT

34 anys i seguim…
Aquests dies ja estem immersos de ple en un nou FIMPT que va trobant la forma que ha de marcar la nova etapa del Festival. Trenta-quatre anys d'història donen per a diverses etapes, per a diversos debats al voltant de què ha de ser el festival, de què ha de voler, de quin n'és l'objectiu, de com ha de repercutir culturalment i artísticament en el país i en la ciutat, de com l'adaptem (o no) a les noves tendències... i, sobretot, de com el connectem amb la nova generació que ja ha nascut amb FIMPT i que se l'ha de fer seu.
L'eslògan proposat, "Música amb segell original", inspirat en la frase de Gaudí que deia que "l'originalitat consisteix en tornar a l'origen", pretén recollir l'essència del Festival i la fidelitat a les seves sigles, però, alhora, obrir una porta a la nova creació. El protagonisme de la gralla per una banda, la recuperació del Firasac dins el marc del Festival per altra banda i la participació dels grups de les Nits FIMPeTeres, són tres aspectes del festival que ho exemplifiquen. Però també i sobretot, la voluntat de mantenir una producció pròpia del Festival, cal entendre-la i veure-la com la màxima expressió del que estem dient.
La producció pròpia d'enguany, que sorgeix de la col·laboració amb l'Escola Superior de Música de Catalunya, l'ESMUC, ha de servir per donar sentit a tot plegat, al Festival i a la recerca d'un més alt nivell de la producció musical del país. No en va, la música tradicional i popular ha estat, sempre, la base i fonament on construir l'expressió artística i cultural que identifica una civilització. Mentrestant, no podem perdre de vista que el contacte amb músics d'altres països ha d'estar al servei del sector musical del nostre país i de la creació en general i això ho hem d'entendre com una obligació d'un festival d'aquestes característiques que ha de ser capaç de generar un espai d'interrelació on els creadors puguin créixer artísticament plegats, generant noves propostes fruit de l'encontre, cada vegada més exigents en qualitat i menys condescendents amb la mediocritat. Ens cal ambició cultural de país i ens cal ordenar el territori des d'aquesta perspectiva per tal de rendibilitzar més i millor els recursos destinats a cultura. El FIMPT, al costat d'altres agents de producció cultural i musical que tenim a la ciutat i comarca ha de ser una eina al servei d'aquesta ambició cultural. En aquest sentit, des de la regidoria de cultura de la ciutat i en coherència amb els propòsits expressats al llarg de la legislatura, hem impulsat polítiques culturals territorials on el FIMPT ja n'és protagonista. La marca FESTIVALS PENEDÈS, creada entre les regidories de cultura d'El Vendrell, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú és la primera pedra d'aquest propòsit. Aquesta marca és una fórmula pensada per tal de promocionar conjuntament el Festival Pau Casals d'El Vendrell, el Festival ViJazz de Vilafranca del Penedès i el FIMPT de Vilanova i la Geltrú. Però el propòsit va més enllà i vol incloure també, dins la marca, altres Festivals de l'Àmbit Penedès i esdevenir una eina de promoció de l'oferta cultural i de la producció cultural d'un territori i, alhora, ser una eina de promoció del territori a partir del seu contingut cultural. Això passa, però, per a ser capaços de treballar plegats en benefici de tots i sentir-nos part d'un mateix territori, el Penedès. El festival referent de música clàssica dels veïns de Vilanova, Sitges, Cubelles, Canyelles, St. Pere de Ribes, Olivella, Sant Sadurní d'Anoia, Vilafranca del Penedès o de l'Arboç..., per a citar uns quants municipis penedesencs, ha de ser el Festival Pau Casals d'El Vendrell. No cal fer-ne un altre dins el territori, sinó que hem de treballar junts per tal de fer-lo fort. El ViJazz ha de ser el festival referent de jazz i el FIMPT ha de ser-ho, en el mateix sentit, pel que fa a la música tradicional i popular. Jo els hi demano, si més no, que hi reflexionin i que en parlem perquè el potencial cultural, patrimonial i econòmic d'un Penedès global sé que és molt potent i és font generadora d'activitat econòmica, però cal prendre'n més consciència per part de tots.

Ahir vespre es va donar el tret de sortida d'aquesta trenta-quatrena edició del FIMPT. Diverses entitats, persones a títol individual i empreses hi han col·laborat generosament per tal de fer-lo possible. Per tal de donar continuïtat a aquesta eina que, com molts, la creiem necessària i la posem al servei de la ciutat. A totes aquestes persones, empreses i entitats, moltes gràcies.
Abans d'acabar, una petició a totes aquelles persones que legítimament dubteu d'aquest nou FIMPT: feu-nos arribar la vostra crítica, la vostra visió, els vostres dubtes... però no li doneu l'esquena al festival i ajudeu a millorar-lo, a créixer i a enfortir-lo.
No voldria acabar, però, sense expressar, un cop més, el més sincer agraïment als membres de la Comissió Artística del Festival per la seva generosa dedicació i per fer possible l'assoliment d'aquesta nova etapa del FIMPT en els moments més difícils de la seva història. A tots vosaltres, moltes, moltes, gràcies.

Marijó Riba
Regidora de Cultura de l'ajuntament de Vilanova i la Geltrú
26 de setembre de 2014


 

Reducció de l'atur a Vilanova i la Geltrú. Caminem en la bona direcció

L'informe sobre el mercat de treball que elabora mensualment el Servei d'Iniciatives Econòmiques de la Mancomunitat Penedès Garraf és una bona eina per seguir l'evolució de l'economia a la nostra ciutat i del conjunt del territori penedesenc. En el cas de Vilanova i la Geltrú, les dades publicades des del mes de gener del 2014 apunten una millora pel què respecta a l'atur i a la contractació a la capital del Garraf.
Pel què fa a les dades d'atur, la taxa d'atur registrat ha passat del 19,48% de gener de 2014 al 17,38% de l'agost d'enguany, una reducció de més de dos punts percentuals que indica una tendència de reducció de l'atur sostinguda durant el primer semestre de l'any. Si observem l'evolució de la contractació a Vilanova i la Geltrú, les dades del primer semestre del 2014 també indiquen un creixement sostingut del nombre de nous contractes, amb un total d' 11.992 contractes en aquest cas entre els mesos de gener a agost.
Al costat de les bones dades d'atur i contractació hi podem situar la creació de 88 noves empreses amb un total de 1.785 i l'aparició de 89 nous treballadors autònoms arribant a la xifra de 3.839. Aquests darrers indicadors ens porten a interpretar que a Vilanova i la Geltrú hi ha una tendència positiva no només en la contractació de treballadors assalariats sinó també en l'augment de l'emprenedoria.
Reducció de l'atur, augment de la contractació i increment de l'autoocupació. Tres circumstàncies que es produeixen majoritàriament en el que avui és el primer sector de l'economia vilanovina: el sector serveis. Un sector que avui representa més del 80% del PIB de la ciutat, seguit pel sector de la indústria a més distància de la que desitjaríem.
La caiguda interanual de l'atur més intensa en els últims anys mostra un canvi de tendència en l'economia de la ciutat. Un canvi de tendència a millor que observem també en els indicadors econòmics del conjunt de la comarca i de Catalunya. Tendència positiva, sí. Però cofoisme, rotundament no.
L'Índex ADEG recull anualment el rànquing de competitivitat territorial entre les diferents comarques catalanes. En l'edició del 2014, hi apunta algunes recomanacions per al Garraf com el desenvolupament d'activitats empresarials que s'orientin al mercat comarcal, nacional i estatal de béns i serveis d'alt valor afegit. També ens anima a impulsar l'emprenedoria i a millorar la competitivitat de les pimes amb un factor clau: l'aprofitament del capital humà de que disposem. Som la tercera comarca de Catalunya en recursos humans qualificats. Aprofitem-ho. Si remem tots en la mateixa direcció, tindrem més possibilitats de consolidar aquesta tendència positiva de l'economia de la ciutat. 

Gerard M. Figueras i Albà
Tinent d'alcaldia de Promoció de Ciutat
Ajuntament de Vilanova i la Geltrú
19 de setembre de 2014

 

Visca la Festa major

La Festa Major de Vilanova i la Geltrú és plena de vida. Aquests darrers dies hem pogut constatar fins a quin punt això és així, acabem de viure una festa major excel•lent, que ens ha portat emocions plenes, que ens ha ofert moments de trobada entre amics, moments d'espectacularitat visual, moments de respecte a la tradició, moments per deixar-nos anar i també moments per expressar idees i pensaments. Hem viscut en els espais de la festa la combinació de tots aquests elements i això ens ha fet sentir que la nostra festa major està viva i que continua bategant al cor dels vilanovins i vilanovines. Sí, aquest és el meu sentiment i penso que el de bona part dels vilanovins i vilanovines, el gaudir plenament aquests dies.

Això és així perquè la Festa Major és nostra, és de la gent de Vilanova i la Geltrú. Està pensada, dissenyada i feta col·lectivament, composada al llarg dels anys, introduint elements nous, recuperant-ne d'antics, però sempre mantenint aquell esperit col·lectiu que li va donar l'origen: "Per unànime Vot de poble, Vilanova us proclamà, sa Patrona, amb joia noble, i amb raïms us enjoià, car de manta pedregada li salvàreu els conreus."

En aquest sentit, els pabordes de la Festa Major tenen any rere any un paper essencial. Són ells, escollits democràticament entre el conjunt de la població, que transporten aquesta voluntat col·lectiva a la pràctica, mantenint els ingredients propis de la nostra cultura tradicional, però alhora pensant en tothom, configurant un programa d'actes que tothom es pugui fer seu, elaborat des de la generositat.

Possiblement molts de vosaltres compartireu amb mi que hem viscut una festa plena de simbologia. No pot ser d'altra manera, perquè la festa, encara que ens transporti durant uns dies en una mena d'oasi, és formada per tots i totes nosaltres, persones que vivim la realitat de cada dia i que portem a dins la nostra manera de ser i de pensar. Aquests dies hem vist símbols d'expressió i reivindicació del que som com a poble i com a país, de compromís amb el nostre futur. No em refereixo únicament a la presència de banderes i pancartes, que n'hi ha hagut moltes, sinó també a la manera com s'ha viscut la festa des de dins, al gran esforç de tots els agents implicats en l'organització, des dels balls populars fins als col·laboradors voluntaris, perquè aquesta fos una gran festa, la millor Festa Major.

Aquesta és l'essència vital i emocional de la festa, que ens fa sentir arrelament i pertinença a una comunitat i una ciutat.

Des d'aquí, vull expressar que el nostre compromís ha de ser continuar amb aquest model de festa, feta per persones del poble i per al poble. Un model imprescindible, perquè dóna sentit a la nostra voluntat que la festa sigui un element més de la nostra identitat com a poble.

Neus Lloveras, Alcaldessa de VNG
Vilanova i la Geltrú, 8 d'agost de 2014

 

De moment, la Festa Major no s'atura

Efectivament, tal i com ja s'ha dit i en Sixte Moral ens recordava la setmana passada en aquest mateix DIARI, el procés participatiu per a la millora en l'organització de la Festa Major de Vilanova i la Geltrú, iniciat el 2012, ha finalitzat sense poder executar el canvi més important plantejat en el mateix: la creació d'una Fundació Pública Festa Major que permetria gestionar de manera molt més òptima els recursos (i no em refereixo només als econòmics) destinats a l'organització de la festa i, alhora, permetria donar una nova dimensió a la mateixa. I no podem, per imperatiu legal.

En el mateix article, el Sr. Moral ens feia unes reflexions al voltant dels diversos canvis que des dels anys setanta ençà s'han produït en l'organització de la Festa Major de Vilanova i la Geltrú deixant clar que tot canvi s'ha proposat i realitzat per tal de millorar els diferents aspectes de la festa i perquè, inevitablement, cada "x" anys necessitem qüestionar els models perquè hi trobem aspectes que potser ja han quedat obsolets o ens hem adonat, a còpia dels anys, que no són tan bons com els havíem imaginat. Per tant, el debat sobre la festa continua permanentment obert, la qual cosa fa que la festa estigui, també permanentment, viva. Endavant, doncs amb les reflexions i propostes pel debat.

El procés ha finalitzat, però la festa continua. Aquest any la portem als peus. L'eslògan proposat pels Pabordes d'enguany ha estat aquest: "Tota la festa als teus peus". I la imatge per excel·lència de la Festa Major 2014 i que els propis pabordes ens la identifiquen com un dels elements bàsics de la festa, és, l'espardenya de vetes. Ens expliquen que tot va començar el mateix dia de la procuració o just uns pocs dies abans quan ja van prendre la primera decisió de grup i van decidir que tots hi anirien -a la procuració- amb espardenya blanca de vetes. Encara no ho sabien, però just en aquell moment, s'estava fabricant el símbol de la Festa Major 2014. M'expliquen, però, que a més de la imatge i símbol de la festa, l'espardenya de vetes és un objecte que els identifica a ells, al grup. Ho tenen clar i ja no poden portar espardenyes blanques de vetes sense pensar en el grup sencer i, per descomptat, també en la dissenyadora, la Montse Barcons, que crec que ja és com del grup, com un vuitè membre del mateix, com una pabordessa més. Felicitats, doncs, a tots plegats per la idea i pel resultat.

He de dir que m'ha agradat molt la idea de portar la festa als peus. Té un punt d'escapada o de fugida de l'obligada racionalitat del dia a dia; de deixar-nos portar una mica pels dictats de la intuïció més que pels dictats de la raó... En definitiva, de deixar-nos anar... per la festa. Una nova idea, doncs, que ens proporciona una nova visió de la festa, una nova perspectiva i, per tant, una nova manera de viure-la. Des dels peus!

Aviat ens familiaritzarem amb les cares de les 7 persones responsables de la Festa Major 2015. Set nous pabordes i pabordesses que començaran un any d'esforços per tal d'aconseguir una programació que estigui a l'alçada de les expectatives dels vilanovins. Els emplaço ja, des d'ara, a prendre consciència de les circumstàncies que ens envolten i de la particular situació de la nostra ciutat. Ja em sap greu però no els haurem pogut ajudar amb les noves eines amb les quals volíem dotar l'organització de la nostra festa, perquè d'acord amb la legislació vigent, una ciutat amb el nivell d'endeutament com el de la nostra, no té permís per a crear una Fundació pública. Per tant, caldrà seguir amb la mateixa fórmula que ja hem vist que és capaç de portar-nos, any rere any, la millor festa major. Us encoratjo, doncs, a fer-ho. Des de l'ajuntament de la ciutat rebreu el suport necessari per aconseguir-ho. També molts pabordes d'altres anys es posaran a la vostra disposició per ajudar-vos. La ciutadania esperarà les vostres propostes per a donar-los el suport merescut i generós, perquè ja sabem que la festa la fem entre tots. Gaudiu de l'any que us espera i rebeu l'agraïment de la ciutat per la vostra predisposició i dedicació en benefici dels altres.

Als pabordes d'enguany desitjar-vos que aquests dies siguin del tot inoblidables per a vosaltres i que realment us compensin tot l'esforç i tots els neguits d'un any. Rebeu, també, una vegada més, l'agraïment de tota la ciutat i rebeu-lo, també, totes aquelles persones que heu fet possible que, un any més, gràcies a la vostra col·laboració, es pugui celebrar de la millor manera i que sé sou molts.

Als ciutadans i visitants, desitjar-vos uns dies d'emocions i diversió i, sobretot, que la renovació de la tradició ens serveixi a tots de reivindicació col·lectiva. Ens espera una entrada de curs complexa... M'agradaria pensar que sabrem usar plegats els símbols que ens identifiquen com a col·lectiu, en benefici de tots.

Bona Festa Major 2014!

Marijó Riba
Regidora de Cultura de l'ajuntament de Vilanova i la Geltrú
25 de juliol de 2014

 

Assolir l'excel·lència educativa des de l'equitat

Nicholas Murray Butler, filòsof, educador, polític, i guanyador del premi Nobel de la Pau, deia que hi ha tres tipus de persones: els que fan que les coses passin, els que miren les coses que passen i els que pregunten què va passar.

Setembre és un mes de canvis, un mes de principis. L'activitat escolar torna a caminar i les escoles inicien un nou curs farcit de nous reptes i nous objectius. Entre aquests, voldria destacar-ne un com a paradigma dels principals reptes que volem aconseguir des de la Regidoria d'Educació de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú: 'assolir l'excel·lència educativa des de l'equitat'.

Vilanova i la Geltrú va assolir aquest estiu l'excel·lència educativa en la persona d'en Carles Domingo, el primer estudiant que ha aconseguit un 10 en les proves de la Selectivitat (PAU 2014), amb el mèrit afegit de ser el primer 10 aconseguit per un estudiant en la història d'aquestes proves d'accés a la universitat del nostre país.

Aquest fet ens va fer ocupar com a ciutat un lloc destacat en els principals mitjans de comunicació del país i de l'estat i com a ciutat ens va procurar un gran orgull en constatar que som veritablement una ciutat campus de coneixement amb talent, sobretot amb molt de talent humà. Un talent que ja en les primeres etapes educatives cal mimar, potenciar i educar per tal que pugui donar els seus fruits i convertir els nostres infants en joves i adults amb capacitat per fer avançar la nostra societat. L'èxit d'aquest jove vilanoví representa el repte que com a societat podem i volem assolir. Alhora representa l'evidència de la bona tasca pedagògica i acadèmica que diàriament duen a terme les escoles, instituts i la universitat de la nostra ciutat i de la qualitat educativa que té Vilanova i la Geltrú.

Una qualitat educativa que contempla totes les etapes. La inicial, de 0 a 3 anys amb quatre llars d'infants públiques -dues de municipals i dues de la Generalitat- i també llars privades que compten amb el reconeixement de la Generalitat de Catalunya. L'etapa d'educació infantil, primària i secundària amb dotze centres educatius públics i concertats i amb cinc instituts. L'educació i la formació artística amb l'Escola Conservatori Municipal de Música Mestre Montserrat i amb l'Escola Municipal d'Art i Disseny; la formació aeronàutica que imparteix l'EFAV i, l'educació universitària, doctoral i de postgrau que es desenvolupa a l'Escola Politècnica d'Enginyeria de VNG (EPSEVG) de la UPC.

Però assolir aquest objectiu per si mateix, si no tenim en compte l'equitat educativa, no ens farà millors com a societat. L'excel·lència ha d'anar acompanyada de l'equitat en termes d'oportunitats per a tots els infants i joves. En aquest sentit, des de l'IMET hem treballat i, ho seguirem fent, per continuar oferint tots els programes educatius i continuarem vetllant pel dret que tenen tots els infants i joves d'esser escolaritzats. Seguirem prioritzant l'educació, malgrat la situació econòmica actual, mitjançant l'increment dels Ajuts a l'Escolaritat, amb la col·laboració de la Regidoria de Serveis Social i, treballarem per aconseguir una societat per a tothom a través del nou Programa de Formació i Inserció Adaptat per a joves amb discapacitat intel·lectual. Seguirem treballant per fer que les coses passin, és a dir, actuant en pro d'una societat millor.


Ariadna Llorens
Regidora d'Educació, Ocupació, Tecnologies i Societat de la Informació de l'Ajuntament de VNG
12 de setembre de 2014

 

És vida, no brutícia

Quin és el model de jardineria que ha tenir una ciutat? El concepte de com ha de ser un jardí urbà ha variat notablement amb el pas dels anys en funció de les tendències urbanístiques del moment. Durant les dècades dels 70 i 80 els models urbanístics estaven centrats en els grans blocs de pisos, sense espais públics ni de relació, i amb places de ciment i escassa vegetació. D'aquell model antic i gris, que creixia cap amunt, es va passar a un creixement en extensió, però aquest consumia massa sòl i resultava poc sostenible. Avui en dia, en aquells municipis on continuen els processos urbanístics, es treballa per un model de concentració, amb espais verds i d'integració, on les places han perdut el ciment i es busca l'equilibri per obtenir un concepte de jardineria més d'acord amb la natura.

Reproduir la natura dins un espai urbà comporta necessàriament canvis en el paisatge. Els elements vius que el componen tenen els seus cicles, i les seves conseqüències com la caiguda de les fulles o de la flor no s'haurien de considerar brutícia sinó una causa d'aquest model de jardineria on els arbres deixen de tenir només un paper ornamental i es transformen en un element estructural que fa més amables i més habitables les nostres ciutats.

A Vilanova i la Geltrú ens agrada pensar que mica en mica anem en aquesta direcció, procurant que la ciutadania disposi d'espais verds que contribueixen a la interrelació i a la cohesió social. No hem d'oblidar que la nostra és una cultura mediterrània, on fer vida al carrer és molt habitual sigui quina sigui l'època de l'any.

Des de fa anys, l'Ajuntament de la ciutat treballa per afavorir aquesta evolució en la jardineria urbana, aplicant canvis de criteris en l'elecció de les espècies que conformen el paisatge habitual de parcs, places i carrers. És per això que s'ha augmentat l'aportació d'espècies noves, moltes d'elles autòctones, gràcies a les quals s'han transformat els colors neutres d'anys enrere per uns colors més vius i variats, alhora que es van substituint, en la mesura del possible, els espais durs pels espais tous.

Així, és plenament normal contemplar en aquesta època de l'any catifes de colors, com el groc o el malva, sota els arbres de les nostres places i carrers, o veure com els plataners de la rambla es desprenen de les fulles que els sobren abans que, amb l'arribada de la tardor, es despullin totalment deixant una estesa de fulles de tons ocres i marrons que tan habituats estem de veure.

I creiem que ho hem d'entendre i veure així, com un veritable retorn de la natura al nostre espai urbà.

Glòria Garcia
Regidora de Serveis Viaris i Mobilitat
18 de juliol de 2014

 

Consell Assessor de l'EFAV: un any d'encerts, oportunitats i col·laboració estratègica

L'aeronàutica és un sector que torna a agafar embranzida i comença a enlairar-se, si més no, en relació als índexs d'inserció laboral. Aquesta recuperació, observada en els darrers mesos en la demanda de personal tècnic amb formació aeronàutica, lluny de tenir encara uns índexs molt elevats sí que indica una tendència significativa que ens fa pensar en una millora important de l'ocupabilitat dels nois i noies que es formen com a Tècnic de Manteniment d'Aeronaus (TMA) a l'Escola de Formació Aeronàutica de Vilanova i la Geltrú (EFAV).

Amb la mirada posada en aprofitar totes les oportunitats laborals que genera el mercat i amb l'objectiu d'adaptar el currículum formatiu de l'EFAV a les necessitats reals del sector, ara fa un any es va constituir el Consell Assessor de l'EFAV. Un òrgan consultiu que reuneix empreses i administracions públiques treballant conjuntament per fer possible l'adequació formativa dels nous TMA a les necessitats professionals que requereixen empreses com Airbus; Ibèria; TNT, Vueling o Air Europa, entre d'altres.

Aquesta col·laboració entre el món empresarial i les administracions, Ajuntament de VNG, UPC; Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC), s'ha traduït de manera gairebé immediata en el disseny d'un nou itinerari acadèmic, que s'imparteix en col·laboració amb la Fundació Parc Aeronàutic de Catalunya (FPAC) de Sabadell, adaptat a alumnes que volen cursar aquets estudis però no tenen assolits els nivells mínims formatius que requereix la titulació de TMA de l'EFAV. Així mateix, s'ha donat resposta a altres demandes formatives específiques com la incorporació al pla d'estudis de l'EFAV d'un curs d'anglès aeronàutic de 62 h lectives; l'ampliació dels convenis signats amb les empreses per a la realització de pràctiques finals o la utilització de material tecnològic aeronàutic.

Ha estat un any profitós, ha estat un any d'estreta col·laboració entre l'escola i el consell assessor, presidit pel vilanoví Antoni Lillo, director general de Servitec-Albatros i a qui vull agrair públicament la seva implicació i lideratge en el marc d'aquest òrgan consultiu, que ha tingut com a resultat un apropament real entre el món formatiu i laboral. Avui divendres, celebrarem la segona reunió anual del consell amb el repte de continuar abordant i impulsant les accions de futur que permetin desenvolupar des de Vilanova i la Geltrú un sector aeronàutic competitiu, un sector estratègic de país, que té a la capital del Garraf un centre de referència educativa i formativa des de fa gairebé tres dècades.


Ariadna Llorens
Primera tinenta d'alcaldia i regidora d'Educació, Ocupació, Tecnologies i Societat de la Informació de l'Ajuntament de VNG
11 de juliol de 2014

 

L'alimentació infantil, una prioritat

Malauradament, la crisi econòmica en la que ens veiem immersos fa anys ha col·lapsat els serveis socials. Les prioritats dels serveis socials municipals se centren en l'habitatge i en l'alimentació. I quan parlem d'alimentació, un dels col•lectius més vulnerables són els infants. El Banc de Queviures que gestionen a la ciutat Càritas i Creu Roja ha atès aquest any un miler de famílies. Per poder dignificar i facilitar la distribució d'aliments, estem preparant un local, l'Economat de VNG, que servirà perquè aquestes famílies puguin tenir accés als aliments que necessiten, incloent producte fresc. La solidaritat dels vilanovins i vilanovines ha fet que en el darrer recapte organitzat per la Mesa d'Entitats Socials s'hagin recollit fins a 35 tones d'aliments, una xifra gens menyspreable que ens permetrà oferir alimentació bàsica a aquells que més ho necessiten.

Però no n'hi ha prou amb les accions de xoc que es fan gràcies a l'estreta col·laboració amb les entitats socials de la ciutat, que ens permeten unir esforços en un treball conjunt i molt necessari. I tampoc n'hi ha prou amb la solidaritat de la ciutadania que ajuda a omplir el Banc de Queviures tot l'any amb les aportacions que es poden fer als centres cívics municipals i als locals de Càritas i Creu Roja. Des dels serveis socials municipals s'impulsen iniciatives per arribar al màxim de persones possible. I una d'elles és la campanya de suport per als infants i adolescents amb vulnerabilitat alimentària, que es torna a posar en marxa aquest estiu de la mà del Consell Comarcal, conjuntament amb tots els ajuntaments de la comarca, Càritas i Creu Roja.

Amb l'objectiu de no deixar cap infant sense un àpat complet al dia, a Vilanova s'atendrà 800 nens i nenes, que són els menors de les famílies que actualment estan utilitzant el servei del Banc de Queviures. L'Ajuntament aporta 40 mil euros a la campanya, una xifra a la que s'ha arribat gràcies a la donació de 25 mil euros de la Fundació "La Caixa", i el Consell Comarcal del Garraf farà una aportació econòmica de 20 mil euros, 10 mil dels quals provenen de la Diputació de Barcelona.

La intenció és atendre els infants i joves que durant els mesos d'estiu (del 25 de juny fins al 15 de setembre) no poden gaudir d'un àpat complet al dia al menjador escolar, pel qual reben beques durant el curs. Així, els menors de 18 anys podran menjar producte fresc (carn, peix, làctics, fruites i verdures) per garantir una alimentació saludable, a través dels vals de compra que es lliuraran a les famílies en el moment d'entrega dels lots d'aliments al Banc de Queviures.

Els infants són el futur d'aquest país, a ells ha d'anar destinat sempre el volum més gran de les nostres inversions, però en aquests moments que vivim estem lluny d'aquests objectius, tot i que mai els podem perdre de vista ni oblidar-los. Ara el que toca és garantir que puguin tenir les necessitats mínimes pel que fa a habitatge i alimentació cobertes, ja que són el col·lectiu més vulnerable i al qual cal destinar una major part de recursos.

Blanca Albà i Pujol
Regidora de Serveis Socials, Medi Ambient i Esports
4 de juliol de 2014

 

De la Pabordia

El procés participatiu iniciat el 2012 per tal d'aconseguir millores en el model d'organització i gestió de la Festa Major s'ha donat per finalitzat. Una de les conclusions a les quals es va arribar és la de que calia millorar els sistemes d'elecció dels membres de la Comissió de Protocol i dels Pabordes, amb la finalitat de fer-los més transparents i participatius. En aquest sentit, els nous sistemes d'elecció -suggerits en el marc dels tallers participatius del procés i que ja es van ser efectius per la Festa Major 2013- permeten la presentació de candidatures per part dels ciutadans majors d'edat, de manera que s'obre la possibilitat de ser Paborde o Pabordessa a moltes més persones que en el model anterior, doncs ara hi pot optar tota la ciutadania que tingui 18 anys ó més.
El sistema de Pabordes a la vilanovina, confirmat com un bon sistema d'organització de la nostra festa per part de la pràctica totalitat dels participants en el procés participatiu un cop incorporades les millores ja expressades, ha esdevingut una de les característiques que singularitzen la festa Major de Vilanova i la Geltrú. La necessitat d'un grup de 7 ciutadans i/o ciutadanes diferents cada any per tal d'organitzar la Festa Major, permet enllaçar i vincular la festa amb la ciutadania i és això el que li dóna el caràcter propi i d'autenticitat que té i que, a ciutats més grans, els és difícil de mantenir. Una ciutat de les característiques de la nostra, tant pel que fa a la seva dimensió com pel nombre de veïns, necessita i es pot permetre aquesta proximitat dels ciutadans en l'organització dels esdeveniments identitaris per tal de què siguin això, celebracions de tradicions amb un fort component identitari reconegut com a tal pel col·lectiu, pels propis ciutadans. És per això que és important que aquest col·lectiu se la faci seva, la festa i, d'aquesta manera, en senti la necessitat de donar-li continuïtat i de participar-hi directament, si cal.
És en aquest sentit que la figura dels pabordes i les pabordesses obté la màxima rellevància, doncs representa el vincle de la celebració amb la ciutadania. La Pabordia es fa necessària per a poder mantenir aquests vincles i aquesta autenticitat. Aquest lligam entre la tradició i el present que fa que, a partir del respecte consensuat a un Protocol que simbolitza l'essència i la tradició, puguem celebrar, a la manera d'avui, aquell no sé què que ens identifica. Aquells símbols compartits que -al compartir-los- ens fan part d'un tot, perdrien pes i el tot perdria força, sinó els renovéssim com a tals, any rere any, des de les formes i les necessitats d'avui. Això és la Pabordia i, per tant, és el pilar fonamental de la nostra festa major.
Ara que estem a punt de saber què ens hauran preparat els Pabordes 2014, voldria aprofitar per agrair-los la feinada que han fet durant tot un any i felicitar-los per avançat perquè sé que serà un èxit. Sé que aquesta edició tindrà –com totes les anteriors- aquell particular segell que els pabordes d'enguany hi hauran estampat i que ens evidencia la diversitat i, per tant, la riquesa, que el nostre col·lectiu conté. La necessitat de la celebració, que es posa de manifest amb la quantitat de persones que de manera directa i indirecta hi participen i hi col·laboren, fa imprescindible l'existència de la pabordia. És l'evidència de que la festa és de la ciutat i, per tant, dels seus ciutadans. És l'evidència de que continua essent autèntica i original i el procés participatiu així ho avala i el Ple Municipal ho ratifica en nom de tots.
Així doncs, gràcies a tots els pabordes de tots els anys i a tots aquells que heu presentat la vostra candidatura per tal de garantir la continuïtat de les nostres celebracions. També aprofito per agrair a totes aquelles persones que van participar en els debats i en el procés per tal de buscar i incorporar millores en la gestió i l'organització de la Festa Major, buscant la màxima transparència possible i el màxim grau de representativitat. Als Pabordes 2014 animar-los a no defallir en aquesta recta final i a encarar amb il·lusió aquests dies de neguit previs al tret de sortida de la Festa Major 2014. Des de l'ajuntament de la ciutat ens toca posar a la vostra disposició la infraestructura i els recursos humans de què disposem i que siguin susceptibles de facilitar i possibilitar portar a terme les vostres propostes, mentre reiterem, en nom de la ciutat, l'agraïment a totes aquelles persones que d'una manera o altra us heu implicat per tal que la festa continuï, amb aquesta força, any rere any.

Marijó Riba
Regidora de Cultura de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú
27 de juny de 2014

 

La mirada d'un barri

Conèixer el barri del Tacó va més enllà de saber-ne els seus carrers, la seva ubicació en el territori, els seus equipaments... És conèixer la seva íntima realitat, saber quina ha estat la seva història, com ha anat creixent, com s'ha anat integrant en el teixit social, urbanístic i associatiu de Vilanova i la Geltrú, esdevenint-ne una part essencial.

Un barri amb ànima, amb una història col·lectiva, però també amb moltes experiències individuals. Aquest projecte que ara presentem, "Tacó amb mirada pròpia", esdevé un passeig pels records i vivències que mostren la seva evolució i realitat.

"Tacó amb mirada pròpia" no deixa de ser un testimoni de com les persones, a través de l'imaginari comú, i malgrat les diferències que les separen, acaben trobant i potenciant allò que les uneix. Gent amb orígens diferents, amb perspectives diferents, amb realitats diferents, acaba esdevenint part fonamental d'un col·lectiu, on totes i cadascuna de les persones, a través de la seva experiència i voluntat, aconsegueixen crear un tot ambiciós i productiu, amb voluntat de tirar endavant i d'esdevenir una realitat palpable i palpitant.

La gent del Tacó, des de les primeres persones que es van establir al barri, fins a les que just acaben d'arribar, n'han fet una part sòlida i important del conjunt de la ciutat, han creat unes arrels que, per sota de carrers i places, arriben al cor de Vilanova i la Geltrú.

És bo que aquest esperit que sempre ha caracteritzat el Tacó s'estengui al llarg i ample de la nostra ciutat, que cadascun dels barris de Vilanova i la Geltrú aprengui com d'allò individual s'arriba al col·lectiu. Com entre l'ajut de veïns i veïnes s'aconsegueix donar personalitat i vida a tot un barri.

Francesc X. Sánchez Vera
Regidor de Convivència 
13 de juny de 2014

 

Per una societat més equitativa, per una societat inclusiva

La formació professional postobligatòria adaptada per a joves amb discapacitat intel·lectual ja és una realitat a Vilanova i la Geltrú. Un dels eixos estratègics que hem impulsat com a Govern municipal ha estat vetllar per un model educatiu i laboral equitatiu que doni resposta a la diversitat.

Malgrat que la situació que envolta la ciutat i el país continua sent un context de crisi econòmica, com a govern de la ciutat apostem per mantenir el nostre compromís amb les persones des d'una perspectiva inclusiva. Amb aquesta voluntat és com hem pogut fer realitat el nou Programa de Formació i Inserció de perfil d'Auxiliar de comerç i atenció al públic que s'adreça a joves d'entre 16 i 21 anys, sense el Graduat en ESO amb necessitats educatives especials. Aquest programa té una finalitat formativa i professionalitzadora (anteriorment anomenats PQPI) i es planteja com un programa adaptat per a joves amb discapacitat intel·lectual.

Amb la posada en marxa del nou Programa de Formació i Inserció Vilanova i la Geltrú seguirà sent ciutat de referència en programes de suport a la inclusió educativa i laboral de l'alumnat amb necessitats educatives especials en entorns normalitzats.

Com a regidora d'Educació i Ocupació que també té responsabilitat sobre el projecte TEGAR em fa una il·lusió especial poder iniciar aquest nou programa que dóna resposta a les demandes realitzades per la Plataforma per una Societat Inclusiva i completa l'oferta formativa que hi ha a la ciutat, en aquest cas per a un col·lectiu que no disposava d'aquesta oportunitat.

Com a Govern municipal prendre la decisió de posar en marxa aquest nou programa ha estat molt fàcil. Com a responsable de gestionar l'Institut Municipal d'Educació i Treball, cercar els recursos per fer-ho ha estat una mica més difícil, però no impossible com ho demostra el fet que el setembre vinent, 8 nois i noies de la nostra ciutat iniciaran aquesta nova trajectòria formativa que esperem culmini amb la seva incorporació al món laboral. Durant tot el curs vinent i el següent obtindran formació teòrica i realitzaran pràctiques en empreses sobre aquest programa per tal de desenvolupar aptituds i competències en l'àmbit del comerç i l'atenció al públic que en el futur els puguin servir per viure i treballar amb plenitud en una societat que entre tots aconseguirem que sigui per a tots.

Ariadna Llorens
Primera tinenta d'alcaldia i regidora d'Educació, Ocupació, Tecnologies i Societat de la Informació
20 de juny de 2014

 

El Dia Mundial del Medi Ambient: responsabilitat, sostenibilitat i estalvi

La primera setmana de juny la comunitat internacional celebra el Dia Mundial del Medi Ambient. Un dia i una setmana, que arreu son una ocasió immillorable per posar sobre la taula aquelles coses i aquells temes, que a tots ens preocupen, segurament en graus diferents, però que tenen molt a veure amb el nostre present i el nostre futur com a societat, com a país i com a planeta.
A Vilanova i la Geltrú, per tercer any organitzem un seguit d'actes al voltant d'aquesta celebració, que van des de la lectura del manifest per part de les escoles de la ciutat a la Fira Ambiental al bell mig de la rambla vilanovina. Una Fira i unes activitats que enguany hem volgut emmarcar amb tres idees dirigides especialment al mon de l'empresa i el comerç.
Responsabilitat, ja que cal que cadascú assumeixi el seu paper i posi en seu granet de sorra en la protecció del medi, des de la empresa vetllant pel procés de fabricació i distribució, des del consumidor per fer un consum responsable, o des de la llar per a millorar la recollida selectiva dels residus.
Sostenibilitat, intentant mantenir aquest difícil equilibri entre la generació i la despesa dels recursos necessaris per sobreviure, vetllant per a no estirar més el braç que la màniga, com diu la veu popular, i no malbaratant recursos i energia, que poden empobrir el planeta i dificultar cada cop més la supervivència de les generacions futures. Malbaratament que, a vegades com en els cas dels aliments, ens fa caure en la gran contradicció de llençar diàriament grans quantitats d'aliments quan en paral·lel estem fen campanyes de recapte de queviures com la d'aquest cap de setmana que, avui per avui, ens son imprescindibles per donar cobertura a les necessitats de moltes famílies de la ciutat.
I Estalvi, si parlem d'energia, no podem deixar de banda la necessitat de millorar la nostra gestió energètica, en tots els terrenys possibles, potenciant les noves fonts d'energies renovables, optimitzant els consums i les noves tecnologies, amb aparells més eficients i evitant gastar més energia de la necessària.
I tot això ho hem de fer entre tots. Cadascú aportant el seu punt de vista, el seu esforç i la seva dedicació des del lloc que ocupa, a la feina, a la llar, a la ciutat. Només amb la suma de totes les petites coses, podrem fer realitat la protecció d'un entorn, d'un planeta cada dia més afeblit per la mala gestió dels recursos naturals.
Ningú te el patrimoni de la veritat, ni de la propietat, i hem de ser capaços de posar-nos d'acord en les prioritats i les urgències, en les metodologies i ens els objectius que afavoreixin el bé comú, i especialment el de les generacions futures que no poden heretar un planeta esgotat i fet malbé.
Per això en aquesta tasca hi cap tothom, l'empresa i el comerç, fent una producció neta i sostenible, els nois i noies de les nostres escoles, aprenent amb responsabilitat i executant els sempre interessants projectes de l'Agenda 21 escolar, i la societat sempre viva i organitzada, el voluntariat, la gent que omple les plataformes, en el seu dia per salvar els Colls, Platja Llarga, o avui l'Ortoll, fent de consciència col·lectiva i empenyent tota la societat cap a la protecció decidida del seu entorn immediat.
El Dia del Medi Ambient, ha de ser un dia de suma i consens, de reflexió i d'estudi, de pedagogia i de demostració, de com es poden fer millor les coses, d'intercanvi d'experiències entre empreses i entre entitats. La Setmana de l'Energia i la Fira Ambiental de Vilanova, son el millor marc per a fer aquest intercanvi.

Blanca Albà Pujol
Regidora de Medi Ambient, Serveis Socials i Esports
6 de juny de 2014

 

Temps de Vi lanova

Aquest cap de setmana és una data que, per tercer any consecutiu, ha esdevingut un referent per a Vilanova i la Geltrú. Un referent ciutadà, però sobretot un referent de promoció de la ciutat al país. Enguany, el que va començar a capitalitzar la Fira Temps de Vi, es veu acompanyat per un seguit d'actes i d'accions que volen donar el tret de sortida a la temporada d'estiu de manera clara i contundent. I és que al voltant d'aquesta fira del vi, que en molt poc temps s'ha convertit en un sòlid referent i que és capaç de fer passar per la capital del Garraf més de 50.000 persones en menys de tres dies, tant l'administració com la societat civil han volgut sumar esforços i voluntats per a que sigui quelcom inoblidable.

En aquest sentit, aquest cap de setmana també acollirà la ja tradicional i remodelada Vilanova Shopping Night que Viu Comerç organitza per cinquena vegada. També serveix per donar el tret de sortida dissabte al remodelat Juanita's Sliding Festival, que es perllongarà fins el setembre, amb moltes propostes entorn els esports de lliscament. Diumenge matí arribaran a Vilanova i la Geltrú els cotxes clàssics del Ral·li País del Cava en un proposta que tindrà continuïtat en pròximes edicions. Obre també les seves portes La Daurada amb les seves noves instal·lacions, i el Club Nàutic acull una regata clàssica de creuers de primer ordre com la de Les Columbretes.

Una agenda densa, diversa, i complexa que és el reflex de les oportunitats que té Vilanova i la Geltrú en els serveis, la cultura, el comerç, el turisme i l'esport. És el reflex de l'esforç promocional que des de l'Ajuntament, de la mà dels gremis i associacions com l'Estació Nàutica, Viu Comerç, el Gremi d'Hoteleria i Restauració, o Menja't Vilanova, s'ha dut a terme al llarg de l'any. Començant per les converses a FITUR per obtenir el segell de Destinació Turística Familiar, o les trobades amb diferents grups hotelers; fins les propostes fetes al Saló Internacional de Turisme de Catalunya; la Fira Expobages de Manresa o les Fires de Maig a Vilafranca del Penedès per tal de captar un públic finalista provinent de les ciutats de l'Eix Diagonal i de l'àrea metropolitana de Barcelona. I aquest cap de setmana en començarem a veure els fruits. I no seran els únics, perquè hi ha propostes sobre la taula com la continuïtat de la campanya de la Gamba de Vilanova, o la promoció dels productes de la nostra terra, ja sigui el peix, el marisc, l'escarola, o els espigalls (això sí, quan toquin).

Dissabte també rebrem tres parelles. Una d'Esparreguera, una de Manresa i una altra de Els Monjos. Són els primers turistes de l'estiu. Una altra acció promocional conjunta feta a les fires ja esmentades, que ha estat molt ben acollida i que generarà prescriptors de la nostra ciutat. Perquè, finalment, les persones són el veritable motor social i econòmic que ens han de conduir a un futur millor.

Gerard Figueras i Albà
Regidor de Promoció Econòmica i Turisme
de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú
30 de maig de 2014

 

Plaça del Port: d'activitat industrial a activitat ciutadana

A pocs dies de complir-se els tres anys des que vaig accedir a l'Alcaldia de Vilanova i la Geltrú, s'està debatent un dels projectes més importants del mandat: el canvi d'activitat de la plaça del Port, d'activitat industrial a activitat lúdica, comercial i de relació ciutadana. Però abans de parlar concretament d'aquest projecte, crec que val la pena reflexionar des d'una perspectiva més global.

Durant els tres anys que portem en el govern municipal, les nostres accions s'han centrat sobretot al voltant de dos eixos principals. En primer lloc, atendre les necessitats socials, les situacions crítiques que pateixen mols conciutadans, ser al costat d'aquells que estan patint de manera més dramàtica els efectes de la crisi. I és en aquest sentit que cada any hem anat incrementant de manera important la dotació pressupostària per aquests conceptes.

El segon eix principal d'actuació ha estat la promoció econòmica per al foment de la creació d'ocupació. Què us explicaré? tenim molta gent aturada a la ciutat, no hi ha feina! Vilanova i la Geltrú va ser històricament una ciutat eminentment industrial, amb grans fàbriques que donaven ocupació a la majoria d'habitants. Quan aquestes fàbriques van anar reduint la seva activitat, l'ocupació es va reubicar a la construcció. I a partir d'aquí tots sabem què va passar.

És per aquest motiu que des de principis del mandat un objectiu principal ha estat cercar totes les oportunitats de generació d'ocupació que pot tenir la ciutat i potenciar-les. I hem definit un àmbit molt important: EL MAR.

Recordeu el lema que ha sonat força els darrers dos estius: "Vilanova i la Geltrú, porta al Mediterrani"? Amb un petit canvi obtindríem la següent afirmació: "El mar una porta d'oportunitats". I és que és així, el mar ens ofereix moltes oportunitats de generació d'activitat econòmica, que es podrien agrupar en tres àmbits: port, turisme i coneixement.

En primer lloc, el port: el tercer port de Catalunya que dóna ocupació, entre directa i indirecta, a 900 persones. El centre de treball més important de Vilanova i la Geltrú. El primer port pesquer de Catalunya pel que fa a captures, amb drassanes, varador, port esportiu, grans iots. Una gran oportunitat que cal potenciar.

Pel que fa al turisme, hem de fer possible el desenvolupament d'una indústria turística forta, de qualitat, posant en valor les nostres platges, la gastronomia, el comerç, el patrimoni cultural, el paisatge, la nàutica esportiva i de lleure, etc. En aquests moments és un dels sectors on hi ha més recorregut i on es poden generar més llocs de treball en poc temps, per tant cal aprofitar-ho.

I per últim, el coneixement. Tenim a la nostra ciutat la UPC amb diversos grups d'investigació i recerca dedicats al mar, com per exemple el laboratori d'aplicacions bioacústiques o el SARTI. Fa pocs mesos es va constituir la mesa nàutica per fomentar el lideratge de la nostra ciutat com a centre de formació de referència en estudis relacionats amb el mar.

Aquests tres eixos d'acció al voltant del mar han comportat tota una sèrie d'accions, com fires i altres esdeveniments, campanyes de promoció de la ciutat, el foment dels coworks de Neàpolis, contactes per buscar inversió hotelera a la ciutat, la constitució de la mesa nàutica, el projecte de remodelació del pas sota la via del carrer Llibertat, el projecte museístic del Far, etc.

I amb tot això una de les principals accions ha estat la potenciació del nostre port, i us voldria explicar breument com ha anat.

Per entendre per què avui tenim l'oportunitat de convertir un espai industrial del port de Vilanova en un espai lúdic, comercial i de relació ciutadana, ens hem de remuntar a l'any 2000. L'any 2000 es va fer un projecte del passeig Marítim des de la rambla fins al far. Aquest projecte deixava per definir l'espai corresponent al port i el seu encaix amb la ciutat, perquè cal redactar un pla especial per fer-ho. El pla especial és un document urbanístic que regula el desenvolupament del port per tal de garantir el seu encaix amb la ciutat, és un pacte entre el port i la ciutat. Aquesta feina es va començar l'any 2002 i va finalitzar el 2007, època en què governava el tripartit a la nostra ciutat.

Aquest pla especial del port s'havia de desenvolupar, calia exigir a Ports de la Generalitat inversió al nostre port per fer possible el desenvolupament del pla especial que la ciutat havia pactat amb ells, i que havia de generar activitat i ocupació. Però això encara no s'havia produït quan vam entrar al govern municipal l'any 2011 i, per tant, ho vam agafar com un tema prioritari a impulsar. Els resultats van ser molt positius, perquè s'ha aconseguit que Ports de la Generalitat decideixi invertir la quantitat de 2.800.000 euros al port de Vilanova i la Geltrú. Una molt bona noticia!

Una de les actuacions consisteix precisament en fer un canvi en l'activitat que ports desenvolupa a la plaça del Port, passant-la d'industrial a lúdico i comercial per al foment de la cohesió i el dinamisme social. Per fer-ho, Ports havia de fer una proposta d'urbanització de l'espai, anomenada "estudi de detall". Durant els anys 2012 i 2013 aquesta proposta es va estar treballant amb Ports de la Generalitat, de la qual cosa es va anar informant a les comissions corresponents a tots els grups polítics del Consistori. Finalment a finals del 2013 Ports ja va lliurar la seva proposta, que complia estrictament amb els paràmetres que s'havien acordat l'any 2007, i aquesta proposta va ser presentada primer als grups i seguidament el 4 de desembre de 2013 al Consell Assessor de Mar.

Al cap de pocs dies, dintre de l'activitat que realitzem cada dimecres de reunir-nos amb els veïns d'un barri de la ciutat, va coincidir que es va realitzar al barri de Mar, i en aquesta reunió diversos veïns van expressar-me la seva disconformitat amb el pla especial presentat per Ports de la Generalitat. Vist això, vaig creure convenient organitzar una presentació pública del projecte per tal de poder atendre totes les preguntes i/o dubtes que es poguessin plantejar. Això es va produir l'11 de febrer de 2014.

Vist que un grup de veïns estaven totalment en desacord amb el projecte, vam organitzar diverses reunions amb ells, alhora que amb altres col·lectius i entitats de la ciutat, i vam decidir demanar a Ports una revisió del projecte, incorporant les preocupacions expressades pels veïns, per tal d'intentar que el projecte fos al màxim de consensuat possible.

Com a conseqüència d'aquesta negociació, Ports de la Generalitat va presentar un nou estudi de detall on es redueix l'edificabilitat a la plaça i també l'alçada de totes les edificacions, per sota del que permet el Pla Especial del Port, amb la qual cosa, finalment, sobre una superfície total de 14.000 m2 se n'edificarien 2.000 m2 a una sola alçada, molt poca edificació. Podeu consultar les imatges virtuals al web municipal, www.vilanova.cat.

D'aquesta edificació, 500m2 corresponen a un edifici municipal, íntegrament finançat per la Diputació de Barcelona i que ha de servir de motor per a l'activitat de la plaça i de tota aquesta zona del barri de Mar, i els 1.500m2 corresponen a zona de concessions de Ports de la Generalitat per activitats lúdico-comercials, tot a una sola alçada. La urbanització de la plaça del Port, per valor d'aproximadament un milió d'euros, la finançarà Ports de la Generalitat. Per tant, el cost per a la ciutat serà de 0 euros.

Aquí és on ara ens trobem, amb aquesta proposta de Ports de la Generalitat que ha de fer possible que l'activitat industrial deixi de realitzar-se a la plaça del Port i que la plaça es converteixi en un nou espai per al gaudi de tots els vilanovins i vilanovines, dins de l'àmbit del port de Vilanova i la Geltrú.

Des del govern municipal estem convençuts que és una molt bona oportunitat per a la ciutat que no podem deixar passar. Si no acceptem la proposta d'estudi de detall de Ports de la Generalitat, que ha d'aprovar-se al Ple Municipal, significarà que a la plaça del Port hi continuarà havent durant molts anys l'actual activitat industrial, perquè caldrà tornar a negociar amb Ports, tal com es va fer des de l'any 2002 al 2007.

Per tant, estic convençuda que no podem deixar passar aquesta oportunitat, i crec que obtindrem el suport de la majoria de grups del Consistori, els quals han estat informats durant tot el procés, sobretot tenint en compte que PSC i ICV van ser els grups que entre l'any 2002 i el 2007 van promoure i aprovar el Pla Especial del Port.

Aquestes darreres setmanes s'ha estat parlant molt d'aquest projecte, i crec que hem fallat: no ens hem sabut explicar bé i s'ha creat confusió entre la ciutadania. Estic convençuda que aquest és el motiu perquè hi hagi un col·lectiu de veïns que encara ara, després d'haver escoltat i incorporat les seves aportacions, continuïn manifestant el seu desacord amb el projecte.

Per aquest motiu hem iniciat la campanya informativa que tots heu rebut a casa vostra, un díptic informatiu on s'indiquen les dates d'unes sessions informatives i on es demana la vostra opinió. Espero que us sigui possible assistir a alguna d'aquestes trobades informatives, on us explicaré amb el màxim detall tot aquest projecte i on em podreu fer totes les preguntes que vulgueu. I quan considereu que teniu tota la informació us demano que contesteu i lliureu la enquesta que hem preparat. El meu equip i jo no estem aquí per nosaltres, sinó per treballar per tota la ciutadania de Vilanova i la Geltrú, per tant ens interessa molt la vostra opinió. Us demano que contesteu l'enquesta i la porteu als punts de recollida indicats durant la setmana del 26 al 30 de maig.

Neus Lloveras,
Alcaldessa de Vilanova i la Geltrú
23 de maig de 2014

 

Segona Assemblea Municipal Oberta

Demà dissabte se celebrarà a Vilanova i la Geltrú la segona Assemblea Municipal Oberta (AMO), en què es presentaran propostes de la ciutadania sobre temes d'interès per al conjunt del municipi. Ja ho dèiem en la primera AMO, celebrada el novembre passat: la singularitat d'aquestes assemblees és que des de l'administració s'ofereix als ciutadans i les ciutadanes l'oportunitat de portar la iniciativa, d'exposar les seves propostes i idees per millorar la ciutat, obrir-les a debat i a votació.

Les AMO sorgeixen des del convenciment que afavorir la implicació dels vilanovins i les vilanovines en els projectes de la ciutat és el camí per recuperar la confiança i la proximitat envers l'administració. De fet, Vilanova i la Geltrú ja té una llarga trajectòria d'aposta en la participació ciutadana, amb la promoció de processos participatius i essent una de les primeres ciutats que va impulsar els consells municipals.

Però en aquests moments de canvis socials profunds, la realitat ens porta a anar més enllà i a obrir més espais de relació directa amb els ciutadans i les ciutadanes, i a convidar-los a exercir un major grau de participació en la presa de decisions sobre allò que els afecta. En aquesta línia, l'AMO no és una iniciativa aïllada. En els gairebé tres anys de mandat, des del govern de la ciutat hem volgut generar espais de trobada i debat perquè la societat civil incideixi en l'actuació municipal.

Així, podem citar des de la creació de taules de treball sectorials, com la Taula de Turisme i Comerç, fins a la promoció dels fòrums ciutadans, en els quals estem treballant, amb la idea que hi pugui prendre part qualsevol persona a títol individual, no només les entitats. Així mateix, hem buscat fórmules de contacte amb els veïns i les veïnes, complementant els recorreguts als barris que ja fèiem amb les associacions veïnals, amb unes trobades informals, sense ordre del dia, de conversa entre la ciutadania i els representants del govern. Una experiència que ens ha resultat absolutament interessant i enriquidora, de la qual tot just hem iniciat la segona ronda.

I també hem promogut processos de participació ciutadana, començant per l'elaboració del propi Pla d'Actuació Municipal: els eixos d'actuació del govern municipal tenen incorporades propostes de la societat civil. Actualment ens trobem immersos en un altre procés, sobre un projecte que pensem que pot millorar la façana marítima i generar activitat econòmica a la ciutat: la nova plaça del Port.

La proposta d'actuació en aquell espai ha anat evolucionant el darrer mig any, des que es va explicar per primera vegada el desembre passat al Consell Assessor de Baix a Mar. Com recordareu, posteriorment es va realitzar una presentació pública oberta a tothom, s'han mantingut converses amb els veïns i veïnes de la façana marítima i amb entitats, i el resultat ha estat una nova proposta d'estudi de detall, que preveu edificacions més petites, i amb el compromís que tant el disseny de l'equipament municipal com el de la plaça sorgiran d'un concurs d'idees.

Els regidors i regidores del govern i jo mateixa apostem fermament per la creació d'aquest nou espai de passeig tocant al mar, que convidarà tothom a gaudir-ne i que millorarà i molt l'estètica actual d'aquesta zona de la façana marítima. Però volem conèixer què en pensen el conjunt dels vilanovins i les vilanovines; ens agradaria tirar endavant la nostra aposta sabent que una gran part de la ciutat se la sent seva.

L'enquesta ciutadana que es realitzarà la darrera setmana de maig, doncs, no és més que una nova oportunitat de la ciutadania per dir la seva sobre allò que l'afecta, una nova via per recollir l'opinió ciutadana, amb la voluntat de seguir el camí que ens marca la societat: promoure noves maneres de fer des de l'administració i des de la política, esmerçar tot l'esforç possible en favor d'una major transparència i qualitat democràtica.


Neus Lloveras
9 de maig de 2014

 

Les aventures del Gavot a l'illa misteriosa

El passat Sant Jordi, davant moltes mares, pares, quitxalla i mestres de la llar d'infants El Gavot de Vilanova i la Geltrú, la coneguda actriu Nuria Valls va posar veu al conte d'en Vicenç Aguado, meravellosament il·lustrat per la Mariló Cerdán, Les aventures del Gavot a l'illa misteriosa.
La tarda era preciosa, i coincidint la presentació del llibre amb la diada de les roses i les lletres, es veia un pati ple de petits amb els ulls ben oberts, seguint cada gest i escoltant cada paraula de l'actriu. L'ambient era fantàstic, i asseguts aquí i allà, amb nens en braços, molts de ben petits, els pares també gaudíem de la narració i ens traslladàvem a una illa plena de misteri i de color, acompanyats de la comunitat educativa, implicada i generosa,que formen les professionals de la llar.
El Vicenç, professor universitari de professió, i jo diria que escriptor de vocació, també papa de la llar, signava exemplars. Mentre la Mariló, mestre de la llar, i jo diria que il·lustradora de vocació, somreia orgullosa de la magnífica acceptació de la iniciativa. Una iniciativa recolzada per l'Ampa de la llar d'infants, que es motivà davant la idea de fer una acció que posés de manifest els valors i el compromís d'una llar molt estimada per la nostra ciutat. Una llar que junt amb el Drac, la Baldufa i l'Escateret, conformen l'oferta pública educativa de la primera infància de la ciutat. Una oferta d'altíssima qualitat, amb un llarg recorregut d'èxit, tant en la tasca educativa com d'element cohesionador de la nostra Vila.
El conte relata la'aventura d'uns nens que busquen un tresor, de forma valenta i una mica arriscada, ajudats per una mena de pingüí volador, un ocellot lletjot però molt llest, el gavot. Per aconseguir-ho s'enfronten a una nimfa de mar, la Nerea, a la que vencen amb ingeni i fermesa. Però el millor del conte és l'objectiu de la recerca del tresor, que no és d'altre, que el d'ajudar a construir escoles per als nens i les nenes, i hospitals per curar la gent.
Les aventures del gavot a l'illa misteriosa és un conte preciós, però també és un reconeixement a la trajectòria del Gavot, i per aquest motiu voldria felicitar especialment als seus autors, que alhora, ens han fet un regal per tots els qui estimem aquesta històrica llar. Una felicitació i un agraïment que com a regidora d'educació de la ciutat voldria fer extensiu a totes les llars públiques de Vilanova. Perquè, totes elles, amb els seus respectius projectes educatius, generen diàriament un "tresor" incalculable per a la nostra ciutat. 

Ariadna Llorens
Regidora d'Educació, Ocupació, Tecnologies i Societat de la Informació 
16 de maig de 2014

 

Comença la nova temporada de bany

L'arribada del bon temps és gairebé un sinònim de canvi d'hàbits. La nostra cultura mediterrània ens manté molt lligats a la mar i en conseqüència a la platja. Un espai de relació i gaudi compartit per vilanovins i vilanovines i les persones que ens visiten al llarg de l'estiu. Un espai que representa un dels nostres majors atractius turístics. És per això que, si bé la dedicació per mantenir-les és una tasca de tot l'any, és ara quan més esforços dediquem.

Vilanova i la Geltrú té cinc platges; la del Far de Sant Cristòfol, la de Ribes Roges, la d'Adarrò, la de Sant Gervasi i la d'Ibersol, al voltant de quatre quilòmetres de costa, amb sorra fina i totalment accessibles per a persones amb problemes de mobilitat.

L'1 de maig comença la temporada de platges que implica que s'instal3lin els "xiringuitos", les passeres, els mòduls de bany i els serveis que fan de la nostra platja un lloc desitjable per a passar una bona estona.

Conscients d'aquest fet, a la Regidoria de Serveis Viaris i Mobilitat treballem des de fa mesos per tenir-ho tot a punt per encetar oficialment la temporada de bany. Des d'aquesta data i fins a mitjans de setembre les platges de Vilanova i la Geltrú disposen de tots els serveis.

Enguany tenim un espai recuperat a la platja d'Ibersol. L'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, gràcies a les reunions mantingudes amb l'Àrea de Costes i Medi Marí del Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente, ha aconseguit que es refessin els espigons que, a partir d'ara, han de protegir la platja de l'Ibersol de les inclemències marítimes. Una recuperació que s'ha complementat amb una aportació extra de sorra, procedent dels excedents de la platja del Far. Per finalitzar l'actuació i aconseguir que la platja de l'Ibersol estigui restablerta en la seva totalitat des de la Regidoria farem durant les properes setmanes petits arranjaments que milloraran la seva accessibilitat.

Totes les nostres platges ja tenen a dia d'avui les distincions del SICTEC i les d'ECOPLAYAS que certifiquen que tenim una qualitat immillorable.

Estant ja a les portes d'una nova temporada el nostre millor desig és poder-ne gaudir tots plegats un any més.

Glòria García
Regidora de Serveis Viaris i Mobilitat

2 de maig de 2014 

 

Dia Internacional de la Dansa

El 29 d'abril se celebra mundialment el Dia Internacional de la Dansa (DID). El Comitè Internacional de Dansa de la UNESCO proposà aquesta data per commemorar el naixement de Jean-Georges Noverre (29 d'abril de 1727), considerat el pare del ballet modern.

En Noverre sembla que va enfocar els seus estudis i les seves modernes propostes per a la dansa des de l'escenari, aquell espai concebut com una plataforma des del qual es transmeten missatges, històries, emocions...; aquell gran espai per a les reivindicacions i la llibertat d'expressió a través de l'art en directe. O sigui, Noverre va concebre la dansa com una nova art escènica i va començar a parlar d'estructura dramàtica a partir d'una història, d'una música, d'una coreografia i d'una escenografia. O sigui, va començar a concebre la dansa com una forma d'expressió dramàtica, la qual cosa va comportar importants reformes en la producció de ballet.

Noverre ens deia que la dansa ha d'ésser natural i expressiva, més que tècnica i virtuosa; que ha de commoure l'espectador tal i com passa en el teatre i, en aquest sentit, fa un clar rebuig de la màscara que, segons ens diu, dissimula les afeccions de l'ànima. Per altra banda demana als ballarins tenir una cultura general i àmplia en el coneixement de la poesia, de la història, de la pintura, de la música i de l'anatomia. Noverre, a més a més, portava els seus alumnes al carrer, als mercats i als tallers per tal de què busquessin i estudiessin els moviments i els gestos dels seus contemporanis i s'oblidessin de les formes principesques i cortesanes, molt allunyades ja de la vida quotidiana de les ciutats.

Certament, doncs, podem parlar del pare del ballet modern i, en aquest sentit, podem dir que Noverre va elevar la dansa a la categoria d'art escènica i, per tant, de bé cultural. Avui en dia ningú discuteix aquesta concepció de la dansa, però mentiria si digués que ja no necessita ésser reivindicada com a tal. És una de les tantes paradoxes de la nostra època que ens permet relaxar-nos pel sols fet d'haver realitzat grans proclames i afirmacions indiscutibles aconseguint la seva tàcita acceptació a través del silenci i l'oblit. És per això que hem necessitat inventar noves fórmules de reivindicació i, el DID, el Dia Internacional de la Dansa, és una d'aquestes fórmules per a reivindicar aquesta art, aquest bé cultural que es transmet a partir del propi cos i que per això pot ser tan directe, tan expressiu, tan proper...

La nostra ciutat, Vilanova i la Geltrú, també celebrarà el DID perquè entenem que cal aquesta reivindicació. Ho farà gràcies a les diverses escoles, acadèmies i associacions vinculades al món de la dansa que han elaborat un programa d'activitats al carrer per tal de fer-la present i de fomentar-la a través de tallers i d'exhibicions dels seu alumnat. El mestre Joan Magrinyà també hi serà present en qualitat de protagonista de la taula rodona "Magrinyà vist pels vilanovins", que tindrà lloc avui divendres a dos quarts de set de la tarda a la Biblioteca Cardona Torrandell. Els actes de carrer els trobarem a la plaça de la Vila i a la plaça de les Neus durant tot el dissabte 26 i, per acabar, també la programació del Teatre Principal acollirà un espectacle de dansa, el diumenge 27.

Apropar-se a la dansa és evolucionar culturalment. Tant si ho fem des de la butaca de la platea, com si ho fem des d'una escola o des d'un escenari. Apropar-se a la dansa és completar-nos una mica més en el coneixement de l'art i de l'expressió i és obrir-nos una nova possibilitat de gaudir d'una experiència única, potser efímera, com deia Noverre, però d'aquelles que calen i que et demanen més i per això hi tornes. Al cap i a la fi tots som cos en moviment.

Fem que el DID es vagi transformant, any rere any, en una diada de celebració de l'existència d'aquesta art i vagi perdent el caràcter reivindicatiu, perquè ja no ho necessiti. Elevem definitivament la dansa a la categoria que Jean-Georges Noverre la va posar i normalitzem-la com una art escènica, com una forma d'expressió dramàtica, com un bé cultural al servei de la nostra formació.

Gràcies a tots aquelles persones que ho fareu possible, un any més.

Marijó Riba
Regidora de Cultura de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú 
25 d'abril de 2014

 

Pressupost municipal 2014

L'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú ha aprovat aquesta setmana el pressupost anual. Ens trobem, doncs, en un punt força avançat de l'exercici pressupostari, però ha valgut la pena l'esforç intens i perseverant de tots els grups polítics del Consistori per arribar a un acord que fes possible tirar-lo endavant. Amb algunes forces polítiques hem pogut arribar a acords i punts d'encontre, amb altres no ha estat possible, però vull destacar que aquesta voluntat d'entesa ha estat present en totes i cadascuna de les trobades per parlar-ne.
Ha estat un esforç generós i responsable de totes les parts, tant per la presentació d'aportacions i propostes, com per la voluntat demostrada d'assolir un consens. Ens trobem en una situació en què disminueixen els recursos i creixen les necessitats a la nostra ciutat, per tant elaborar un pressupost nou era necessari, imprescindible, davant el risc de major endeutament que hauria hagut d'assumir l'Ajuntament si s'acabava prorrogant l'anterior. Aquest escenari hauria obligat, inevitablement, a reduir serveis.
Quines són, en el meu punt de vista, les claus del pressupost de l'Ajuntament per al 2014? En primer lloc, la coincidència en la negociació sobre l'obligatorietat de prioritzar les partides destinades a atendre la ciutadania que ho està passant més malament. Atendre l'emergència. En segon, apostar per les polítiques de dinamització de l'economia i la promoció de la ciutat com a via per generar ocupació.
El consens en aquestes premisses ens ha donat una base, un punt de referència, per continuar treballant, per negociar fins a obtenir un acord global. Un altre element a tenir en compte són les converses mantingudes simultàniament amb els representants dels treballadors i les treballadores municipals. Novament s'ha demanat un esforç a la plantilla per poder ajustar el capítol 1 del pressupost, i l'han assumit. Cal tenir-ho en compte i agrair-ho.
Hem elaborat el projecte de pressupost tenint present l'increment de la càrrega financera en més de dos milions d'euros, i la necessitat de generar ingressos per poder realitzar inversions i assumir l'augment de la càrrega financera i les obligacions legals que limiten i condicionen el pressupost. També, en tot moment, hem mirat de reüll l'amenaça que suposa la nova llei espanyola del món local, la LRSAL. Una llei que preveu la intervenció de l'Estat als municipis amb excés de deute i que per tant, en el cas de Vilanova i la Geltrú, podria comportar l'eliminació directa de serveis considerats no propis de l'administració local.
Voldria posar de relleu el cinc objectius bàsics d'aquest pressupost. El primer objectiu és mantenir tots els serveis municipals a la ciutadania amb la màxima dignitat i qualitat; el seguir apostant per la dinamització de l'activitat econòmica per tal de crear ocupació; el potenciar la façana marítima i el barri de mar com a element que aporta valor a la ciutat; aprofundir en la participació de la ciutadania i dels col·lectius i entitats per dissenyar el futur de la ciutat i buscar el consens més ampli possible amb els grups del consistori per fer un projecte comú.
Vull finalment agrair la voluntat de diàleg, positiu, responsable i profitós, de les forces del Consistori, que ha permès arribar a un acord suficient per no encallar-nos en una situació inviable. És evident que en el punt de partida existeixen diferències i diferents formes d'encarar les situacions, però aquesta voluntat de pensar en la ciutat, en el benefici col·lectiu per damunt d'interessos particulars, és un bon punt comú que ens ha portat a posar-nos d'acord en el pressupost d'enguany.

Neus Lloveras
Alcaldessa

Vilanova i la Geltrú, 17 d'abril de 2014

 

Miguel Strogoff, Crimea i el procés català

Quan era petita corria per casa una col·lecció titulada "Joyas literarias Juveniles". Un dels llibrets que més llegia i rellegia fou Miguel Strogoff. Ja era més gran quan vaig saber que en realitat es tractava d'una adaptació d'una novel·la d'en Juli Verne. Justament, a causa d'aquest record, escoltant les noticies de la invasió de Crimea i evidenciant al President Putin saltar-se a la torera qualsevol equilibri mundial, em venia al cap el meravellós còmic.
Miguel Strogoff, el correu del tsar, era qui l'havia d'advertir de la invasió tàrtara contra les àmplies i fredes estepes siberianes. Tota una aventura on, fins i tot, li van cremar els ulls, en una mítica escena que feia patir molt i molt.
En un atac mental força poca-solta, imaginava que, potser, el president Rus, va ser com jo, fan de la novel·la, i ara força més granadet i poderós, ha decidit reprendre una venjança contra el poble Tàrtar. Com si Stalin i la resta, no haguessin fet prou mal al poble que històricament poblava Crimea i a qui li correspondria la seva herència.
En aquest record infantil, també hi ha un espai pels cossacs, ètnicament d'origen tàrtar. Aquests eren uns nòmades, tipus almogàvers, que anaven aquí i allà de la gran mare Rússia, massacrant a tort i dret. I fins aquí la memòria infantil, per passar a un parèntesi de reflexió personal més seriós.
Darrerament, alguns han fet certes comparacions entre Crimea i el procés català. De ben segur el procés català, democràtic i pacífic, surt beneficiat de la comparativa. Qualsevol polític amb visió internacional (lamentablement el Ministre Margallo no sembla respondre a aquesta definició) identificarà que, mentre el poble català emprèn aquesta lluita desitjant la llibertat per ser sobirà en definir el seu futur, la lluita a Crimea ha estat originada per una exèrcit sense sigles, que ha amenaçat al propi, envaint punts neuràlgics de la regió i pressionant al Parlament i la població de forma aclaparadora.
Resumint, si el referèndum de Crimea ha estat una manipulació burda per justificar una ocupació real, el referèndum català és una voluntat pacifica, que justificarà si vivim en una democràcia real.
Tancat el parèntesi seriós: no sé per on pararan aquells llibrets de "Joyas literarias juveniles" que corrien per casa, però en qualsevol cas, tanta reflexió m'ha fet venir gana, i què carai, avui em ve de gust steak tàrtar....no a la Putin, és clar. 

Ariadna Llorens, regidora d'Educació, Ocupació, Tecnologies i Societat de la Informació 
17 d'abril de 2014

 

Gràcies, gent de mar!

Dilluns 10 de març, el ple Municipal de Vilanova i la Geltrú va aprovar per unanimitat el contracte de cessió en dipòsit de la Col3lecció de Curiositats Marineres Roig Toqués a l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, i, el dilluns passat, dia 7 d'abril, s'aprovava, també per unanimitat, el contracte de cessió en dipòsit a l'Ajuntament de la ciutat de la col·lecció de l'Associació del Museu del Mar.

Aquestes dues col·leccions han estat confiades, per a la seva gestió, a l'ajuntament de la ciutat, o sigui, a la ciutat. Són dues col·leccions forjades i creades de manera diferent i per tant han de mantenir la seva singularitat. Cadascuna d'elles és un tot en sí mateix, un corpus diferenciat i singular que explica una història particular i, per tant, cadascuna d'elles mantindrà la pròpia identitat i s'ubicarà en un edifici propi, amb la seva entrada específica i diferenciada per tal que el visitant prengui consciència de que tenim dues històries per explicar, dos móns màgics i fascinants, i dues experiències per viure. Totes dues, però, són susceptibles de compartir un espai més gran, el Far -o farola, com vulgueu-, un espai que en el fons les alimenta i les hi permet, fins i tot, d'alimentar-se mútuament. Són dues històries de mar i de la seva gent. Són dues històries de col·leccions. Les dues són patrimoni, material i immaterial. Les dues són memòria de la ciutat. Les dues són ciutat i les dues són molts anys d'esforços i de generositat que caldrà agrair a la família Roig per una banda i a l'Associació Museu del Mar, per l'altra.

Arribats a aquest punt, val a dir que encara queda molta feina per fer. Ho dic a tothom, però molt especialment em dirigeixo a la família Roig i als membres de l'Associació Museu del Mar perquè comença, tot just ara, el moment de donar forma als vostres objectius i als vostres somnis, però, també, als de la ciutat, que m'atreveixo a dir que són, en bona part, els mateixos. Però no serà fàcil i els recursos són els que són i això condiciona. Potser no es podrà complir, d'entrada, amb cadascuna de les vostres expectatives i potser, el dia de la inauguració, res serà com imaginàvem; criticarem els criteris usats i debatuts de les Comissions creades ad hoc per tirar endavant la museïtzació, i criticarem els criteris de selecció de les peces i de prioritat en l'exhibició de les mateixes... Criticarem l'estètica, els discursos, el color, l'horari... Ho farem perquè serà una manera de continuar lligats amb la història. I cal fer-ho! Perquè un museu no s'acaba el dia de la seva inauguració. Un Museu és una cosa viva que creix i es transforma a partir de les necessitats de tots plegats i el dia de la inauguració tan sols veurem els fonaments d'aquesta transformació i caldrà seguir treballant plegats per tal de trobar, el més aviat possible, com transmetre les històries fantàstiques que contenen aquestes col·leccions.

Estic convençuda que estem dignificant el patrimoni i per tant estem dignificant la memòria. La vostra i la de tots plegats, perquè la memòria del barri de mar, la memòria de la gent de mar, és memòria de la ciutat. Aquest Espai Far que contindrà les dues col·leccions, ha de ser el punt de partida que ens ha d'ajudar a explicar què és Vilanova i la Geltrú als presents i a futures generacions, perquè només sabent qui som, col·lectivament parlant, podrem rectificar i podrem treure més partit dels propis recursos, humans i materials, i Vilanova és mar. No només, però també és mar.

Aquest projecte, però, també té una funció molt especial. La d'honorar, des d'aquest lloc tan privilegiat de la ciutat, la figura d'en Francesc Roig i Toqués que tan ha representat per Vilanova i la Geltrú i que ens ha llegat una història única al món i de la qual se'ns planteja el repte de donar-li continuïtat. Però la d'honorar, també, a tota aquella gent que ha sabut fer de la mar, la seva vida.

Permeteu-me, per acabar, agrair la feina de tota aquella gent que heu treballat per arribar fins aquí i que sou molts i molts que no conec i no podré citar i em sap greu, però sí que, entre aquestes persones voldria citar l'equip de tècnics de l'ajuntament que han ofert una bona dosi de generositat amb implicació personal més enllà de les seves obligacions laborals i em refereixo a la Sandra Ibars, a la Mar Sánchez, a l'Anabel Fuentes i a la Sole Fernández. Però, evidentment, cal agrair, en nom de la ciutat, a les germanes Montserrat i Carolina Roig i a les seves famílies, l'haver volgut dotar a la ciutat d'aquest patrimoni tan valuós i tan íntimament lligat als seus sentiments i emocions. I, de la mateixa manera, agrair, a tots els membres de la Junta de l'Associació del Museu del Mar, i molt especialment a la Sra. Regina Domènec, al Sr. Lluís Mormeneo, al Sr. Roure, al Sr. Pujades i al seu president, el Sr. Josep Ayza, que han negociat incansablement per tal d'arribar al millor acord possible en benefici de la ciutat. També a la resta de socis que heu donat llum verda a l'acord, així com a tots aquells que heu donat objectes i afectes per tal de fer créixer la col·lecció. Gràcies, també, a tots aquells que continuareu treballant desinteressadament per aquesta causa i a tots aquells que ho començareu a fer a partir d'ara per tal de donar forma als somnis de tots plegats a través de les Comissions de treball. En definitiva, gràcies, moltes gràcies, gent de mar!

Marijó Riba
Regidora de Cultura Ajuntament de Vilanova i la Geltrú 
11 d'abril de 2014

 

Vilanova i la Geltrú al Saló Internacional del Turisme de Catalunya

Vilanova i la Geltrú torna a tenir estand propi al Saló Internacional del Turisme de Catalunya per segon any consecutiu. La presència de la ciutat a diferents fires es fruit de la creença ferma del govern municipal en que son bons escenaris per a la promoció turística de Vilanova i la Geltrú. A principis d'any ja varem ser presents a FITUR, i d'aquí poques dates, el nom de la vila també estarà a la vista de tothom a les fires de Vilafranca del Penedès, Manresa, Igualada o Solsona. Això ens permet estar a escenaris diferents i arribar a diferents públics objectius. FITUR és una fira on la importància es centra en les grans destinacions i en els grans operadors d'arreu del món – per això hi anem sota l'aixopluc de la Generalitat i de la Diputació de Barcelona –, mentre que a les capitals de l'Eix Diagonal, a les que ja hem sumat el Solsonès, arribem a un públic que pot gaudir de Vilanova i la Geltrú durant tot l'any sense un gran esforç de mobilitat. El Saló Internacional del Turisme de Catalunya el conceptualitzem com una fira on el principal client és el consumidor finalista de Catalunya que cerca nous indrets, propostes i experiències.

Vist aquest marc, hem tornat a posar tota la imaginació possible al servei de la promoció de la ciutat. Tot i els pocs recursos dels que disposem, hem aconseguit que l'administració pública i el sector privat de la capital del Garraf, encapçalat per gremis, associacions i entitats, anem de la mà al Saló Internacional del Turisme de Catalunya. Ho fem amb un estand modest però ple de continguts. Per tant, Ajuntament, Estació Nàutica, Gremi d'Hoteleria i Restauració, ViU Comerç o Menja't Vilanova han sumat esforços. Tot plegats, més un bon nombre d'entitats, associacions i empreses, com el Museu del Ferrocarril, Temps de Vi, el Festival Vida, La Daurada o EnjoyVNG entre molts d'altres, ens hem volgut centrar en promoure el cap de setmana del 31 de maig com a tret de sortida de l'estiu. La coincidència aquells dies amb la fira Temps de Vi – que l'any passat va aglutinar 50.000 visitants en tres dies -, la celebració de la Vilanova Shopping Night, l'acolliment de Ral·li de Clàssics País del Cava, i l'obertura de la temporada de La Daurada; fa que la ciutat esdevingui un gran escenari d'activitat. És també molt remarcable el fet que s''han preparat, per primera vegada, un seguit de paquets turístics, que es donaran a conèixer al SITC, per facilitat l'accés i promoure aquestes activitats. I, paral·lelament, oferim als visitants del Saló la possibilitat d'ésser el primer turista d'estiu de Vilanova i la Geltrú i obsequiar-lo amb un paquet valorat en més de 1.000 euros per gaudir d'aquest intens cap de setmana.

No ens quedem aquí però. Al SITC, el públic podrà trobar informació de la ciutat àmplia i completa del període que va des de Setmana Santa fins més enllà del més de setembre. Una temporada d'estiu carregada de tota mena d'activitats, festes, celebracions, fires, i experiències que posen Vilanova i la Geltrú en valor, i al mapa de les destinacions turístiques d'interès

Finalment, no voldria acabar aquestes línies sense l'agraïment a totes aquelles persones que des de la xarxa social Instagram han etiquetat fotografies de la ciutat amb el hashtag #miravng. Va ser una proposta que va sorgir l'any passat al SICT i que ha assolit un arxiu de més d'11.000 instantànies on el protagonisme recau en la diversitat de mirades que cada usuari aporta. Hem fet un recull de 120 d'aquestes fotografies que es podran veure a l'estand. Molts s'han quedat fora de la selecció, però no per això voldria que no se'ls reconegués el seu esforç i dedicació impagables. Ha estat una manera en que molts ciutadans i ciutadanes de Vilanova i la Geltrú, i també molts visitants, han acabat esdevenint els millors prescriptors de la bellesa de la nostra estimada vila.



Gerard Figueras i Albà
Regidor de Promoció Econòmica i Turisme
de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú 
4 d'abril de 2014


 

Carnaval

Enguany el Carnaval no ha sigut matiner, vull dir que ens ha arribat molt a finals de febrer i cavalcant amb el mes de març. Ens ha deixat, doncs, uns dies més per a preparar la disfressa i la sàtira, i uns dies més per a posar distància del Nadal i de Sant Antoni. El diumenge 16 de febrer es va presentar en públic la imatge del Carnaval 2014, el seu cartell. En el precís moment que aquest es mostrava, un silenci absolut es feu a la sala d'actes del Pòsit de Pescadors, cedida expressament per a l'ocasió. Vaig pensar que si més no, la polèmica està servida i que el Carnaval, ai las! havia començat com cal. Una imatge polèmica de la qual se'n parla i se'n parlarà, per bé o per malament, però que no ha deixat indiferent i que al meu entendre ningú pot negar que recull tota l'essència del Carnaval vilanoví. Felicitats, Bernat!

Avui ja és divendres de Carnaval. El dia de l'Arrivo. Un Arrivo que ja fa uns anys ha fet gastar moltes energies i ha provocat moltes hores de debat i molts mals de cap als organitzadors dels últims Carnavals, els membres de la FAC, per tal de què l'Arrivo no es desvirtuï del tot. Es necessita un Arrivo que torni a buscar el significat que el va convertir, potser, en l'acte de carnaval amb més contingut ideològic i amb més força social local allà pels anys vuitantes i norantes, sobretot per a qui estava ben informat del dia a dia de la ciutat. Era aquesta comparsa de carrosses i mascarots que acompanyen el Rei Carnestoltes i l'esperat discurs del mateix Rei, els qui realment passaven comptes de tot un any a tota la ciutat, governants i ciutadans. La crítica a l'acció pública es vestia de sàtira i oferia les veritats a la ciutadania, ben despullades i amb forma d'humor, però calia estar al dia d'allò públic i de tot allò que passa a la ciutat. És una manera de fer ciutat des de l'humor i la sàtira que cal recuperar, però per a què sigui efectiva cal una ciutat implicada en el seu dia a dia i cal una ciutat predisposada a encaixar aquesta crítica satírica perquè forma part d'una manera de fer i de la nostra idiosincràsia. El Carnaval de Vilanova i la Geltrú té, doncs, aquells aspectes que només es poden llegir en clau local i té, també, aquells aspectes que poden ésser susceptibles de ser promocionats com un gran espectacle de carrer per a ciutadans i visitants d'arreu. Aquest darrer aspecte del Carnaval és el que ens ha d'ajudar a promocionar la ciutat, a fer-la visible arreu i, alhora, és el que ens ofereix una magnífica oportunitat d'explicar el conjunt dels seus valors portes enfora. La singularitat del Carnaval vilanoví cal mantenir-la, no és un Carnaval com els altres, no sé si és el millor o no, però és una festa que ens identifica i ens singularitza. Cal, però, no globalitzar-la i mantenir-la amb la seva essència. Cal treballar-la portes endins per tal de fer-la forta, però cal saber-la exportar per promocionar la ciutat amb els seus valors. Som els propis veïns els millors ambaixadors de la ciutat sempre i quan la coneguem bé i la valorem com cal, amb les seves potencialitats en benefici de tots plegats. Cuidem-la, cuidem dels seus actius portes endins i portes enfora. De fet, el Carnaval de Vilanova i la Geltrú és una inversió de molts ciutadans en benefici de tota la ciutat. Com em deia en Bienve Moya fa pocs dies, "al cap i a la fi, el Carnaval de Vilanova ens el paguem els propis ciutadans". Sapiguem, doncs, treure'n el màxim profit en tots els sentits, cuidem-lo, mantinguem-lo amb les seves singularitats, gaudim-lo en clau local i exportem-lo com un dels millor espectacles de carrer d'arreu.

Ja hem deixat enrere el ball de mantons, les competències i la xatonada. A partir d'avui ens espera la sàtira, la màscara, la disfressa, els mantons, els clavells, les barretines, els caramels, el turuta, els paperets, els cors, les plomes i la mel, les banderes, les xarangues, els balls, el Vidalet i el Vidalot, la sardina, la imaginació i la diversió... en definitiva, més Carnaval.

A tots aquells que l'estimeu, gaudiu-lo! A tots aquells que l'enteneu, gaudiu-lo! A tots aquells que el descobrireu, gaudiu-lo i feu-lo vostre!

Gràcies FAC, pel vostre compromís i generositat.

Marijó Riba
Regidora de Cultura de l'ajuntament de Vilanova i la Geltrú 
28 de febrer de 2014





 

Zona Educació 2014

L'educació és un dret humà fonamental, essencial per poder exercitar tots els altres drets, atès que promou la llibertat i l'autonomia personal. Si tenim clar el concepte, si tenim clar tot el que representa l'educació per la societat, serem conscients de la rellevància del tema que ens ocupa. Perquè l'educació ens ofereix una oportunitat i una eina de la qual com a ciutadans ens n'hem de beneficiar, però també un valor en el què, com a responsables polítics de la ciutat, hem de creure, apostar, impulsar i prioritzar perquè la nostra societat guanyi en coneixement, competitivitat i oportunitats per gaudir d'un futur millor.

Toquem de peus a terra, però, perquè no parlem d'un repte fàcil. Com a ciutat, com a país, venim d'una època on el fracàs escolar assolia, no fa tant de temps, unes xifres elevades. De fet, la gran massa de joves que es queda fora del sistema educatiu just en acabar l'ESO i la manca de preparació en els estadis intermedis de la formació suposen un greu problema per la nostra societat. Un problema que redueix la competitivitat del nostre sistema laboral i que contribueix a dificultar l'ocupació del jovent quan tracta d'incorporar-se al món del treball.

No ens oblidem que la realitat que ens envolta, de crisi i falta de llocs de feina, no és només un llast pel més joves, sinó que el problema s'evidencia en totes les etapes de la vida. I és que l'origen de l'atur juvenil el podem trobar en determinades falles del sistema que, en major o menor mesura, són compartides a tots els països de la Unió Europea i que tenen a veure amb el sistema educatiu, el sistema d'organització del treball i de gestió de persones, i el sistema econòmic i productiu.

Tampoc és un repte fàcil perquè el context econòmic de crisi continua, i això es tradueix en menys recursos per al conjunt de la ciutat i per les necessitats de la ciutadania. Fet que ens obliga, als qui gestionem l'Ajuntament, a fer mans i mànigues per resoldre aquestes necessitats. I és amb aquesta voluntat que des de la regidoria d'Educació de Vilanova i la Geltrú, a través de l'Institut Municipal d'Educació i Treball, IMET, hem mantingut tant els programes pedagògics i divulgatius com les aportacions i fins augmentar les subvencions als centres escolars, per tal d'aconseguir el nostre objectiu d'èxit escolar en base a un sistema educatiu equitatiu que asseguri la igualtat d'oportunitats a la ciutadania.

I és que Vilanova i la Geltrú és una ciutat universitària, una ciutat campus de coneixement, caracteritzada per un sistema educatiu d'alta qualitat en coneixement i també en innovació, una ciutat de referència en l'àmbit de l'ensenyament. Així és com ho veiem des del govern de la ciutat i el motiu que ens impulsa a treballar per posar en valor aquest tret.

Arriba el moment de la Zona E. Una iniciativa consolidada en el temps, encapçalada per la regidoria d'Educació de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, i vehiculada a través de l'IMET, que enguany agruparà una trentena d'estands amb representació de l'oferta formativa i professional postobligatòria de la comarca, a més de la presència de centres a nivell comarcal, obrint el ventall a altres ciutats mitjanes de Catalunya amb oferta universitària, com ara Vic com a ciutat convidada.

Tot plegat gràcies a la fantàstica feina feta per la seva Comissió Organitzadora, formada per representats dels centres educatius de la ciutat i diferents estaments del món de l'ensenyament, i gràcies a la motivació dels professors i professionals que ens acompanyen durant la Fira. La seva implicació i el seu esforç fan realitat el fet que, apropant-se a un únic espai al bell mig de la ciutat, la nostra ciutadania pugui orientar el seu futur, fent una anàlisi de les oportunitats i visualitzant les moltes sortides educatives i professionals que tenim ben a prop. 

Ariadna Llorens
Regidora d'Educació i Ocupació
28 de març de 2014

 

Fent possible la nova plaça del Port

Volem obrir la plaça del Port a la ciutat. Volem que aquesta plaça, que ara té un ús industrial, pugui acollir activitats socials i lúdiques. Volem aprofitar totes les oportunitats al nostre abast per fer possible un nou espai ciutadà tocant al mar.

Quan imagino el que la plaça del Port pot arribar a ser, imagino un espai gran, immens, més gran del que és un camp de futbol. I me l'imagino ple de vida, me l'imagino com a escenari de diferents actes que se celebren a la nostra ciutat i també com a nou punt de trobada de la ciutat i com a nou centre neuràlgic del barri de Baix-a-mar.

Un barri de Baix-a-mar que, en aquests dos anys i escaig que fa que tenim la responsabilitat de governar la ciutat, ha esdevingut un dels eixos principals de la nostra acció de govern, amb l'objectiu d'aprofitar els trets diferencials que tenim com a ciutat marinera i facilitar la creació i l'impuls de nova activitat econòmica a la ciutat.

I amb aquesta voluntat d'aprofitar les oportunitats que tenim al nostre abast és com hem d'entendre l'interès que hem posat en fer possible l'obertura de la plaça del Port a la ciutat. Una obertura que ve acompanyada d'una important inversió econòmica per part de Ports de la Generalitat. Només per a aquesta intervenció, l'empresa pública portuària contempla destinar al voltant de 400.000 euros per urbanitzar el nou espai ciutadà. Un nou espai en el qual s'hi construirà un equipament municipal que pugui acollir actes públics de petit format i donar servei a entitats del barri i veïnals així com també a diferents col·lectius usuaris del port.

El projecte amb què treballem ha incorporat demandes i aportacions que ens han fet arribar entitats veïnals, grups polítics i ciutadans. Fruit de la incorporació dels diversos punts de vista, s'ha optat per una proposta d'edifici en planta baixa, amb una alçada molt inferior a l'actual de la nau de Dradisa, que ocupi una superfície de 500 metres quadrats, amb l'objectiu de no deixar perdre l'oportunitat d'obrir la plaça del Port a la ciutat i fer possible l'activitat en aquest nou espai al costat del mar.

Tenim un projecte per gaudir de la plaça del Port que ens genera il·lusió, i tenim els recursos que hem aconseguit de la Diputació de Barcelona, que ens ha d'ajudar a crear un equipament de barri i de ciutat. Sí, ens il·lusiona perquè finalment serà possible obrir la plaça del Port i això permetrà complir la nostra voluntat de crear una nou eix de vertebració de la ciutat, que connecti la plaça de la Vila amb el mar.

Joan Giribet
Regidor d'Urbanisme, Obres i Habitatge
14 de març de 2014

 

L'equitat imprescindible

El reconeixement i l'acceptació de l'equitat és un requisit imprescindible per al respecte als drets fonamentals de les persones, i un benefici per a tota la comunitat.

La promoció i realització de polítiques d'equitat significa afrontar l'espectre dels conflictes que apareixen quan, per motius aliens a la pròpia voluntat de cadascú, les persones no poden ser i existir de la forma que podrien haver-ho fet. I aquesta és una qüestió d'interès general.
Per tal d'elaborar respostes que puguin garantir la presència de l'equitat, en tots els àmbits de la vida, ens cal en primer lloc entendre i posar en evidència els motius i l'especificitat de les discriminacions, tan pels homes com per les dones i de les diferències de criteri per valorar l'empremta dels uns i de les altres.
La convivència entre els homes i les dones es planteja avui com un repte perquè està molt present en l'imaginari col•lectiu. Cal finalitzar una forma de civilització que establia papers socials rígids en relació al sexe amb que un o una naixia. Amb el desig de parlar en temps passat, diríem que era una forma de convivència no lliure per a homes i per a dones, i sobretot oprimia, simbòlica i materialment, a les dones.
Ara és un altre moment de la nostra història comú i aquesta forma patriarcal de convivència no ha desaparegut del tot, però ja no és una forma de civilització, sinó que es percep de forma comú com a manca de civilització. Aquest canvi ha significat obrir els ulls i veure coses que abans no es veien potser tan clares. Una de les coses que ha mostrat amb evidència és que les persones que més problemes han plantejat a la convivència humana han estat alguns homes còmplices o promotors del patriarcat. Ens hem adonat que en la història de la civilització qui ha sustentat més vegades i ha permès que la vida no fos un substrat violent, majoritàriament han estat les dones que, creant un model simbòlic femení, han aconseguit reparar la destrucció causada pels conflictes entre uns quants homes tant en temps de pau com en temps de guerra
Aquest canvi és percebut per moltes persones com una oportunitat de llibertat, com alguna cosa simbòlicament de valor. Un valor que acompanya una presa de consciència de la diferència masculina, no vinculada al domini. Cal replantejar una forma de convivència que el patriarcat havia solucionat amb el poder. La pèrdua d'autoritat del patriarcat com estructura simbòlica, aquella que ordena les relacions, necessita que la convivència busqui una altra font d'autoritat per a que les relacions socials tinguin sentit. No amb nous papers socials ni jerarquies, sinó col·locant les relacions en primer lloc, i reconeixent autoritat a qui les afavoreix. Les necessitats humanes són de bens i de serveis, però també d'afectes.
En resum, necessitem tan un aliment bàsic, com l'escalfor dels llaços humans. Les dues coses són essencials. El creixement de simbòlic propi femení, nascut del reconeixement d'autoritat en el món comú, o sigui en el món on homes i dones ens relacionem, pot esdevenir una font inesgotable de sentit. És necessari que aquest simbòlic femení no copii ni assumeixi allò que no li és propi, sinó que evolucioni des del seu ser i estar original. Si es manlleva un model no genuí es produeix una contradicció i un buit de significat que impedeix unes relacions humanes basades en la confiança, produint insatisfacció , rebel·lió i fins i tot violència.
Cal espai per a la reflexió sobre la disparitat entre les persones, aquella que no és fruit de la injustícia social, sinó del desplegar-se inevitable de l'existència humana i de la diversitat de desitjos de vida. No es tracta només de substituir una ètica deficient on les dones semblaven equivocadament absents, per una altra aparentment una mica millor, en la que les dones estiguin més presents.
Perquè entre els homes i les dones hi ha una asimetria – no desigualtat – irreductible. Les persones som identitat i diferència. Formem part d'un teixit d'intercanvis, no d'una massa homogènia, i aquesta és la riquesa que hauríem de fer créixer en llibertat. 

Francesc X. Sànchez
Regidor de Salut, Convivencia, Equitat i Seguretat i Protecció Ciutadana
7 de març de 2014

 

Radiografiant Neàpolis

Neàpolis, és a dir Vilanova i la Geltrú, tornarà a ser present per tercer any consecutiu, a la fira mundial de referència del sector de la telefonia mòbil. El Mobile World Congress (MWC) que se celebra a Barcelona del 24 al 27 de febrer i reuneix les empreses i institucions capdavanteres del sector. Un congrés que reporta 350 milions de euros a l'economia catalana i que és, de llarg, la principal finestra mundial de les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació).

Aquesta mateixa setmana, també a Neàpolis, tenim reunits a més d'un centenar de científics per planejar la construcció del telescopi de neutrins més gran del món per estudiar l'Univers des del fons del mar, de la mà del LAB (Laboratori d'Aplicacions Bioacústiques), un dels grups de recerca de la UPC al campus de Vilanova.

Aquests són dos exemples, dels quasi 50 certàmens, trobades o congressos, que han escollit Neàpolis com a espai de referència. Una realitat, que podem radiografiar amb algunes xifres prou eloqüents i que dimensionen i clarifiquen què aporta a la ciutat: 226 persones hi treballen, 7 empreses privades hi tenen la ubicació, 5 grups de recerca de la Universitat Politècnica de Catalunya hi desenvolupen la seva activitat i genera una facturació total anual de 2,9 milions de euros.

A més de ser un centre de convencions, recerca i de negocis, aquest edifici multi funcional disposa, des del 2011, d'un gran espai de treball, el Cowork TIC on actualment hi ha més de 30 persones emprenedores desenvolupant les seves idees de negoci i aprofitant el treball en xarxa. Primera etapa del mapa de l'emprenedoria, que planifica diverses oportunitats d'impulsar nous negocis i dinamitzar l'economia de la ciutat aprofitant sectors que poden ser favorables per la nostra ubicació o bé per les infraestructures amb què comptem.

I si bé, va néixer com a projecte a finals del segle XX, podem afirmar amb optimisme, que ha estat passada la primera dècada del nou segle XXI, quan s'ha consolidat com a Agència Pública d'Innovació amb voluntat d'esdevenir una entitat de referència en l'àmbit del coneixement, la tecnologia i la indústria, un veritable motor d'una ciutat universitària.

Per què Neàpolis, no és només un edifici que acull activitats empresarials, de recerca i de coneixement, Neàpolis és la materialització, des de fa dos anys i escaig, d'una voluntat molt ferma que té l'actual Govern municipal per fer de la nostra ciutat, una ciutat campus de coneixement amb capacitat per crear oportunitats en sectors econòmics en creixement.

Una Vilanova i la Geltrú que tornarà a tenir presència pròpia a la primera fira mundial de la telefonia mòbil. Aquest gran aparador internacional, que ens ha donat impuls i, en continuarà donant, per poder establir aliances estratègiques amb institucions i empreses que veuen amb bons ulls com, de mica en mica, però amb pas ferm, s'avança cap a un nou model de ciutat capaç de crear noves oportunitats de futur per als seus ciutadans.

Ariadna Llorens,
Regidora d'Educació, Tecnologies i Societat de la Informació 
21 de febrer de 2014

 

El recapte d'aliments, una necessitat permanent

Des de fa uns anys la necessitat de disposar d'un banc de queviures o de tenir projectes relacionats amb el complement de l'alimentació diària per algunes famílies no ha fet més que augmentar, donada la precària situació econòmica en que es troben algunes persones.
A nivell municipal, i sempre amb coordinació amb la Mesa d'Entitats Socials de la ciutat, s'ha impulsat el creixement del Banc de Queviures local, gestionat per Càritas i Creu Roja, que actualment dóna una cistella bàsica de productes a més de 2.300 persones; en paral·lel altres entitats han impulsat projectes al voltant de la necessitat alimentària, com per exemple el serveis d'esmorzar Cafè Caliu de l'Associació Alè, el servei de suport a l'alimentació infantil amb la Mensa del Cor de Càritas o l'"Esmorzar en Companyia" de l'Església Evangelista.
Periòdicament s'organitzen recaptes d'aliments a la ciutat per nodrir el Banc de Queviures local i, gràcies a la solidaritat dels vilanovins i vilanovines, en els darrers dos recaptes s'han recollit 75 tones d'aliments. Malgrat que el volum recollit en aquestes recollides és molt elevat, i malgrat les donacions que reben les entitats de la Mesa, la necessitat és encara més gran, ja que ens calen al voltant de 10 tones d'aliments mensuals per fer front a les necessitats actuals de Vilanova i la Geltrú.
Els dies en que hem fet els recaptes, diverses persones ens havien manifestat interès en el fet de poder establir un espai permanent on poder portar els aliments, a banda dels puntuals cada cert període. És per aquest motiu i per tal de facilitar les donacions, que a partir d'ara tots els vilanovins i vilanovines que així ho desitgin podran fer la seva aportació qualsevol dia als centres cívics i casals d'avis municipals, en convertir-se aquests en espais permanents de recollida.
Tot i la millora en algunes dades econòmiques del nostre país, els efectes de la crisi estan lluny d'acabar-se i, malauradament, hi ha famílies que necessitaran el suport alimentari durant molt temps; per aquest motiu no podem abaixar la guàrdia ni les administracions ni les entitats, i hem de ser capaços entre tots de tirar endavant nous projectes i millorar els ja existents per evitar el patiment de totes les persones en risc d'exclusió social. El paper de les entitats, especialment les del tercer sector, i de la ciutadania és clau i imprescindible en aquests moments. Hem de sumar esforços tots plegats, buscar complicitats, ser imaginatius i creatius i, si cal, renunciar a trets particulars per posar en marxa projectes nous o de millora, com el nou Banc de Queviures en el que estem treballant conjuntament la Regidoria de Serveis Socials, Càritas i Creu Roja per tal de dignificar la recollida d'aliments per part de les persones necessitades i facilitar la tasca dels voluntaris.
Avui per avui l'administració no se'n podria sortir sola; la implicació, les ganes, el saber fer, el coneixement de les entitats del tercer sector i tots els seus voluntaris fan que avui els ciutadans que ho necessiten tinguin al seu abast uns recursos bàsics i imprescindibles.
La meva felicitació, i la de tot el govern, a totes les associacions que formen la Mesa d'Entitats Socials, a tots els seus voluntaris i a tots els ciutadans que dia rere dia fan donació de queviures. Gràcies a tots ells podem fer front a les necessitats actuals de la ciutat, però ens cal no abaixar la guàrdia, no defallir, no renunciar a nous projectes i iniciatives i estar sempre atents, perquè així ho demana l'actual situació social de Vilanova i la Geltrú.

Blanca Albà
Regidora de Serveis Socials, Medi Ambient i Esports 
14 de febrer de 2014

 

Tots som l'escola Sant Bonaventura

L'escola Sant Bonaventura de Vilanova i la Geltrú és un dels cinc centres educatius afectats per la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Paradoxalment, en el cas de l'escola vilanovina, l'afectació es cautelar, és a dir, el cas no s'ha estudiat prou pel tribunal, però cautelarment proposa els requeriments, que hauran de fer-se efectius en un mes.
En breu, si no s'ha fet ja, es presentarà el recurs contra dita sentència, i a Vilanova sumarem moltes veus que recolçarem aquest recurs. El mateix ple de l'Ajuntament de VNG va aprovar dilluns passat una moció, amb els vots a favor de la majoria del consistori, excepte el Grup Municipal del Partit Popular, que acorda rebutjar la sentència. També el consell escolar municipal i el de l'escola s'han manifestat, així com una majoria de ciutadans, que no entenem que els interessos d'un particular s'imposin als de la majoria d'alumnes d'una classe.
No és tracta d'un cas aïllat, sinó d' una actuació planificada i orquestrada amb la voluntat clara de generar esquerdes en un model de lingüístic, un model integrador i exitós, que ha evitat guetos durant 30 anys de democràcia i ha permès construir una societat, que té el català com a llengua referent.
Un model que demostra en totes les proves acadèmiques, el correcte assoliment del català i del castellà, i que avança clarament cap el plurilingüisme, incorporant també el coneixement avançat de l'anglès.
La fermesa i la calma que ha demostrat el director, el seu equip i la comunitat de l'escola són la proba inequívoca que aquells que volen provocar segmentació i confrontació, no guanyaran. Per això, els voldria felicitar efusivament i alhora reiterar-los que l'Ajuntament es posa a la seva disposició i al de totes les escoles de la ciutat, per impedir que la intolerància s'imposi al marc educatiu i convivencial establert a l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i a la Llei d'Educació de Catalunya.
Fora bó recordar una efemèride: L'any vinent els Franciscans celebren 50 anys del seu establiment com a centre educatiu i, en aquell difícilment moment, encara sota la dictadura franquista, ja es van constituir com escola catalana. Per això, i per la solidesa dels valors d' aquesta escola, estic convençuda que continuaran defensant la nostra llengua i la nostra cultura, almenys durant 50 anys més.
Perquè abans i ara, aquells que han cregut que calia "espanyolitzar" als alumnes catalans, no han entès que la diversitat cultural mai és contra ningú, sinó a favor de tots. Per que, aquells que neguen la realitat del nostre país, i la seva identitat, cal dir-los, clar i català, que avui a Catalunya, tots som el Sant Bonaventura.


Ariadna Llorens
Regidora Educació 
7 de febrer de 2014

 

El port s'obre a VNG

Una de les voluntats prioritàries d'aquest govern i manifestades com un dels objectius en el Pla d'Actuació Municipal 2011-2015 és potenciar totes les oportunitats que Vilanova i la Geltrú té per generar riquesa i llocs de treball. En aquest sentit, una de les línies d'actuació marcades és impulsar polítiques que posin en valor tots els actius i potencialitat des del punt de vista econòmic, d'infraestructures i cultural, per generar activitat en el conjunt de la ciutat. Així, entenem que la dinamització de l'economia en els marcs del comerç, el turisme, la restauració, l'I+D i l'atracció de noves empreses i inversions, repercutiran en l'arribada de visitants disposats a gaudir de l'oferta global de la capital del Garraf.

Per això, crec que val la pena reflexionar i valorar la gran importància de la remodelació prevista a la façana portuària, presentada la setmana passada per Ports de la Generalitat i l'Ajuntament de la ciutat. Hem de tenir present que el port, que és el port dels vilanovins i les vilanovines, però alhora és el tercer port del país, és i serà clau en el desenvolupament econòmic de la ciutat i del territori. En aquest sentit, les accions projectades van encaminades a reforçar la trajectòria ascendent del port, a treure'n un millor profit incrementant-hi l'activitat. Però sobretot, la part més destacable de la notícia és la voluntat d'obrir-lo i integrar-lo al teixit urbà de la ciutat, com a principi bàsic, ja que aquesta integració afavorirà el trànsit dels ciutadans i les ciutadanes a la zona, l'increment de les activitats relacionals, comercials i recreatives, l'arribada de noves empreses.

En aquest sentit, és simbòlica la retirada de la tanca del port, llargament reivindicada pels veïns i veïnes. És l'element iconogràfic de l'obertura del port anunciada la setmana passada. Però aquesta obertura, aquesta integració, conté accions de més pes específic i més transcendència a mig i llarg termini, que ens permetran als vilanovins i les vilanovines i també als nostres visitants un millor aprofitament i una bona oportunitat de gaudir de la nostra façana portuària.

Per exemple, es generarà un nou eix de vitalització d'aquesta zona, amb la nova plaça del Port, que gairebé multiplicarà per set la superfície actual. Aquest espai ha d'esdevenir un centre neuràlgic d'activitats firals, comercials, culturals, nàutiques, lúdiques i d'esbarjo de Vilanova i la Geltrú, amb un equipament multifuncional per acollir grans esdeveniments i que serveixi també de punt de trobada per a les entitats i la vida associativa de la ciutat. Disposar d'un recinte adequat per acollir activitats de gran format, com fires i congressos, aportarà un plus de competitivitat a Vilanova i la Geltrú i alhora una major capacitat d'atracció de noves empreses i d'inversió hotelera.

Per tant, veiem el projecte de la plaça del Port com un factor certament positiu per al desenvolupament de la zona portuària i de la façana marítima en conjunt. En moments com els que està vivint la nostra ciutat, en què les necessitats a atendre són moltíssimes i la capacitat d'inversió molt escassa, des del govern municipal acollim amb els braços oberts un projecte com aquest, amb clara finalitat d'activació de l'economia, que a més a més no obliga financerament a les arques de l'Ajuntament, ja que es realitzarà amb subvenció finalista de la Diputació de Barcelona. Som conscients, des del govern, que la projecció del nou equipament multifuncional genera dubtes i diversitat d'opinions. Les volem escoltar i parlar-ne, per això properament es convocarà una sessió monogràfica oberta a tothom.

Igualment, suposarà un important rentat de cara del nostre litoral la remodelació del parc de Ribes Roges, que ha de convidar a gaudir-ne molt més, i també la intervenció al Trajo de Garbí, on s'instal·laran activitats lúdiques, comercials i de restauració. Són dues intervencions notables dins de la remodelació global prevista, però que segueixen un mateix fil discursiu: obrir l'ús i gaudi de la zona portuària a la ciutadania, afavorir-hi la generació d'activitat econòmica, cultural, relacional, de lleure i nàutica, crear un nou centre d'interès per al públic visitant, establir una connexió natural entre el port i la façana marítima amb el conjunt de Vilanova i la Geltrú, perquè en definitiva, el que busquem, és ampliar les oportunitats de creixement econòmic i de benestar a la nostra ciutat, amb tota la incidència positiva que això pugui tenir en els municipis i comarques propers.

En aquesta línia, la remodelació de la façana portuària que es realitzarà en els propers quatre anys va en sintonia amb projectes municipals d'aquest mandat, que busquen el mateix objectiu. Així, intervencions com la reforma del pas sota via del carrer de la Llibertat o la creació del nou centre de visites i espai museístic del Far, són peces visibles i estratègiques del gran trencaclosques de la revitalització de la façana marítima. Són accions que se sumaran a la remodelació de la zona del port i a la posterior reforma del passeig, i que formen part d'una intervenció global a la façana marítima que suposarà un increment exponencial de dignificació i valor afegit d'un barri de Mar que esdevindrà porta d'accés a la ciutat.

Estem parlant, doncs, d'anar pujant esglaons, d'avançar progressivament, en la construcció de la Vilanova i la Geltrú de demà. Les polítiques de promoció de l'activitat, d'aprofitament dels recursos i potencial disponibles, defineixen un model de creixement econòmic per a la nostra ciutat que volem que sigui atractiu i sostenible, que generi ocupació i reactivi l'economia. És un dels fonaments per modelar la ciutat que volem, una ciutat on es visqui bé, cohesionada socialment, on els seus habitants gaudeixin de bons serveis i d'igualtat d'oportunitats.

Neus Lloveras 
Alcaldessa de VNG
31 de gener de 2014

 

Combatre l'atur juvenil

Els darrers mesos, els principals líders europeus han prioritzat la qüestió de l'atur juvenil a les seves agendes, generant un ampli debat al voltant de les opcions disponibles per resoldre la qüestió de l'atur en general, i l'atur juvenil en particular. Més de 26 milions de ciutadans europeus es troben en situació de desocupació i, d'aquests, gairebé 6 milions són joves menors de 25 anys. A Vilanova, el passat mes de novembre, s'hi van comptabilitzar 504 joves menors de 25 anys en situació d'atur. Davant d'aquesta difícil situació, el Consell Europeu ha instat a tots els estats membre a dirigir les seves polítiques a frenar aquesta complexa situació, de fet Espanya rebrà 1.900 milions a partir de l'1 de gener de 2014, que encara desconeixem com traslladarà a la Generalitat, i als ens locals.

En aquesta mateixa línia, des del govern municipal, hem elaborat el Pla de xoc contra l'atur juvenil, que veu la llum amb el clar objectiu de fer front al problema de l'atur entre els joves de la ciutat. Aquest pla neix fruit del treball transversal i en col·laboració de les regidories d'Educació i Ocupació, Joventut, Promoció Econòmica i Societat del Coneixement, amb el treball conjunt dels diversos agents municipals implicats en l'àmbit de la promoció econòmica i la creació d'ocupació, com ara l'Oficina Jove del Garraf, l'IMET, l'àrea de Promoció Econòmica i Neàpolis.

El document fa una anàlisi de la problemàtica que presenta l'atur juvenil, descriu tots els recursos de que disposem actualment per fer front a aquesta xacra des de l'àmbit municipal, i, sobretot, defineix estratègies per millorar l'ocupabilitat dels i les joves de la ciutat, responent a tres objectius clau: la millora de la formació i capacitació dels joves, el disseny d'eines per a la inserció laboral i definició d'itineraris professionals, i el suport a l'autoocupació.

Lamentablement, el problema de l'atur juvenil no és cap fenomen nou que es pugui associar només a la crisi. La conclusió a la que s'arriba és que l'origen de l'atur juvenil es pot trobar en determinades falles del sistema que esbossen una causalitat estructural. Problemes com l'abandonament escolar, la infra i sobre-qualificació, la temporalitat, o la manca d'efectivitat dels programes adreçats als joves dissenyats per les administracions públiques, són algunes de les conseqüències d'aquestes falles del sistema. En aquest sentit, s'evidencia un sistema educatiu encara lluny del mercat de treball.

L'anàlisi presentat fa un dibuix del perfil de la persona jove aturada: l'atur afecta més als homes, als trams d'edat més joves, als estrangers i als que tenen un nivell formatiu inferior. Aquest darrer punt es colpidor, i defineix clarament una estratègia d'actuació.

El Pla de xoc proposa vint accions concretes i aplicables, com a eines per la lluita contra l'atur juvenil dins de les possibilitats de l'acció municipal. Aquestes accions aborden la problemàtica des de la vessant de l'educació i la formació, com ara establir mecanismes de recolzament i seguiment dels joves de la ciutat que no acrediten el Graduat en Secundària, continuar amb la racionalització de l'oferta formativa dels cicles formatius, tot apostant per l'aprenentatge d'idiomes i la formació al llarg de la vida, i el suport a la implementació de nous cicles formatius, especialment per la FORMACIÓ DUAL.

També des de l'àmbit de l'autoocupació, amb actuacions que preveuen vincular el sistema educatiu a les habilitats emprenedores i desenvolupar el Mapa de l'Emprenedoria. Des de la vessant de l'ocupació, els objectius pretenen fer que l'IMET sigui centre d'homologació de més especialitats formatives, treballar perquè les certificacions de formació ocupacional siguin reconegudes com a crèdits dins dels estudis reglats, i restar amatents a la convocatòria de programes i projectes en el marc de la lluita contra l'atur i, especialment, en la lluita contra l'atur juvenil, donant especial cobertura als nous nínxols de treball que despleguin noves oportunitats concretes de feina orientada als joves.

Molts perfilen uns escenari a curt termini de recuperació econòmica i de millores en els anomenats indicadors "macro". Però crec que molts més considerem que tan sols una reducció significativa de l'atur pot contribuir inequívocament a que les economies familiars remuntin. Per això cal prioritzar les polítiques generals orientades a les veritables necessitats de la ciutadania i a com millorar les perspectives reals de la nostra societat. Esperem entre tots saber contribuir positivament en aquesta fita.

Ariadna Llorens,
Primera tinenta d'alcaldia i regidora d'Educació, Ocupació i Societat del Coneixement 
16 de gener de 2014

 

La violència contra les dones, una xacra social

La nostra ciutat ha patit en poc temps la mort de la Judith i la Núria, totes dues víctimes de la violència contra les dones. Des d'aquí voldria expressar el meu més sentit condol i el de la Corporació municipal per unes morts tan injustes i que han generat una profunda tristor i indignació al conjunt de la ciutadania.

Moltes vegades hem parlat de violència de gènere per referir-nos a la mort de dones de forma violenta per part dels homes, però com ens diu María-Milagros Rivera, experta en estudis sobre la diferència sexual, hem d'aparcar el llenguatge políticament correcte per no amagar el fet fonamental, que són els homes qui exerceixen aquesta violència i que som les dones les que la patim. Una violència que va en contra dels drets humans més bàsics, que ja es recullen en la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948: el dret a la vida, a la llibertat, a la seguretat, a la integritat física o els tractes cruels i degradants, entre altres.

Hem de combatre aquest problema molt concret de la violència contra les dones i que apareix en una situació de poder sobre aquestes per part dels homes, hem de treballar per canviar aquest poder. No hem d'amagar-ho, és la violència dels homes contra les dones, un fet estructural instal·lat i arrelat a la nostra societat que té moltes formes de manifestar-se: violència física, psicològica, sexual, econòmica... i que pot manifestar-se tant en l'àmbit de parella, com familiar, laboral o social, com és el cas del tràfic de dones i nenes que contínuament podem conèixer a través dels mitjans de comunicació.

Aquesta violència té unes causes multifactorials i per tant, hem d'intervenir-hi des de tots els àmbits, hem d'ajuntar esforços i actuar conjuntament per eradicar-la i treballar per una cultura de la pau que fomenti els valors, actituds i comportaments que refusin la violència per assolir una convivència que es fonamenti en la llibertat, la justícia i la integració de tothom en la comunitat.

Des de l'administració hem de continuar treballant i esmerçant tots els esforços que siguin necessaris per fer front a aquesta violència contra les dones. Hem d'insistir en el treball de prevenció, d'educació, de detecció, d'assessorament i d'actuació fins arribar a la fita de la seva eradicació. Un treball que s'ha d'abordar des del respecte a la dona, des de la transversalitat, des de la integralitat, des de la coordinació i des de la cooperació.

S'ha de fer una especial atenció i el màxim esforç per continuar apostant en educar la nostra joventut en aquests valors i principis com a eina indispensable per eradicar el problema, vull posar de relleu que no estic parlant només de l'educació clàssica que hem rebut, sinó d'una educació que inclogui i tingui present la gestió de les emocions. El futur és de la nostra joventut i només si som capaços de donar-los una educació compromesa amb aquests valors fonamentals i una actitud ferma cap a la violència masclista avançarem cap a una societat més equitativa.

Aquest és un camí que ens implica a tots i totes com a societat: les diferents administracions, les entitats i associacions i també a cadascú de nosaltres individualment. No serà gens fàcil, com deia abans, és un problema estructural de la nostra societat i estès arreu, però no perquè sigui molt difícil ens hem de deixar vèncer, ans el contrari, hem de redoblar esforços i fer que la fi d'aquesta violència contra les dones sigui un fet consumat.

També, cal que estiguem atents i reclamem amb contundència la revisió i les reformes de la legislació vigent que siguin necessàries, perquè pugui fer la seva funció i s'adeqüi en tot moment a les necessitats reals d'aquesta situació tan execrable que totes i tots patim.

Així mateix, crec que és necessari en aquests moments, posar en valor la gran tasca que realitzen les i els professionals que participen en els protocols i programes d'atenció a les dones que pateixen aquests tipus de violència. Les seves actuacions i intervencions aconsegueixen que moltes dones puguin desenvolupar els seus drets lluny de la violència masclista que patien i alhora, els proporcionen els recursos i dispositius necessaris per superar els danys ocasionats per aquesta violència.

Des de l'Ajuntament hem de continuar apostant per aquest compromís de transformar les causes estructurals i que fan que la violència masclista tingui un fort arrelament a la nostra societat. En aquesta tasca hi estem totes i tots compromesos i l'Ajuntament al capdavant.

Neus Lloveras
Alcaldessa de VNG
10 de gener de 2014


 

Recordar la hIstòria per avançar

Aquesta setmana hem estat testimonis d'una notícia que malauradament ens evidencia que a aquella democràcia forjada a la transició, amb tanta il·lusió i esperança, no només està lluny de consolidar-se, sinó que a vegades fa passos enrere. El tancament de les emissions de Catalunya Ràdio al País Valencià impedeix als valencians i les valencianes l'accés a un mitjà de comunicació. Aquest fet em sembla un nou exemple de feblesa democràtica al capdavant d'algunes institucions i ens proporciona una nova ocasió per reflexionar sobre el respecte pels drets i les llibertats que anhelàvem durant la dictadura i que ara volem creure que tenim ben assolits.
A propòsit de casos com aquest, penso que és un deure de tots els ciutadans i les ciutadanes, del conjunt de la societat, no oblidar. Recordar la nostra història recent per prendre consciència de l'esforç i la lluita que va suposar el camí per assolir un estat democràtic, que permetés l'elecció dels governants per sufragi universal, la llibertat de pensament i d'expressió, o la igualtat de tota la ciutadania davant la justícia, entre d'altres drets fonamentals.
El mateix dia que coneixíem la notícia d'impedir escoltar Catalunya Ràdio a València, a Vilanova i la Geltrú celebràvem un acte que justament ens feia memòria de la nostra història. Era un acte senzill, per presentar la millora i dignificació d'un espai, la fossa comuna del cementiri, que fins ara passava força inadvertit per a molts. Però la rellevància de l'acte no era tant en el format com en el concepte: hem de recordar la història, hem de recuperar la memòria històrica, per evitar que mai més la nostra societat torni a viure la falta de llibertat i la persecució per la defensa d'unes idees.
És hora d'acabar amb el silenci i l'opacitat sobre el patiment que van significar la Guerra Civil i 40 anys de dictadura per a moltes persones. Estem anant tard en el reconeixement dels milers de víctimes, executades, perseguides o exiliades. El retard en aquest reconeixement, el silenci contingut, són un altre símptoma flagrant d'una democràcia encara poc madura, i així ho vam denunciar l'Ajuntament de la ciutat i la Comissió de la Memòria Històrica en l'acte d'aquest dimarts.
Encara ens queda un llarg camí per recórrer com a societat i hem de defensar amb convicció els valors democràtics sense deixar-nos enganyar per falsos debats o manipulacions burdes, i promoure la consciència mitjançant el coneixement de la nostra història és fonamental. Aquesta és la tasca de la Comissió de la Memòria Històrica de Vilanova i la Geltrú, formada per institucions, entitats i ciutadans i ciutadanes, i amb aquesta finalitat es promourà també a la nostra ciutat la commemoració del tricentenari del 1714.
Possiblement els fets de 1714 a Vilanova i la Geltrú són força desconeguts per a molts vilanovins i vilanovines. Promoure la memòria, divulgar els fets succeïts a la nostra ciutat i arreu del país, ens ajudarà a entendre la nostra història contemporània, les etapes de decadència i de ressorgiment que ha viscut la cultura catalana, i l'evolució de les nostres institucions i de la nostra societat.
Perquè, com deia, el coneixement de la història ens aporta elements de reflexió imprescindibles per qüestionar-nos el present, per entendre'l, i sobretot per plantejar-nos i opinar sobre quin futur volem. Cap a on ha d'anar Catalunya, cap a on hem d'evolucionar, en l'entorn global que ens planteja el segle XXI? En aquest sentit, totes les opinions són bones i han de ser respectades, per això seria un signe de maduresa democràtica, de democràcia moderna, garantir que la ciutadania decideixi sobre el seu futur.
Tenim el deure, les institucions i el conjunt de la ciutadania, de no defallir en la defensa de la llibertat de pensament, la llibertat d'expressió i d'informació, i la defensa de la sobirania en mans de la voluntat col·lectiva. Continuarem fomentant la memòria, per no oblidar, però sobretot, per evitar la repetició d'episodis foscos, per evolucionar amb la mirada clara com una societat a favor de la democràcia, la pau, la dignitat i la llibertat. 

Neus Lloveras 
Alcaldessa de VNG
24 de gener de 2014

 

Bon 2014

L'inici d'un any nou sempre va acompanyat de desitjos, propòsits i objectius per complir. El 2014 se'ns presenta com un any determinant, amb la perspectiva de molts esdeveniments que influiran en els temps propers.

A nivell de país, la xifra del 2014 té un contingut simbòlic, històric i emblemàtic. D'una banda, serà l'any de la consulta sobre la independència de Catalunya, l'any en què la majoria de catalans volem votar per decidir el futur del nostre país. Tenim data, tenim pregunta i tindrem dificultats per celebrar la consulta. Però també tenim el desig manifest del poble de català de voler decidir, i la convicció que en democràcia s'han de facilitar els mecanismes perquè la gent expressi la seva voluntat.

De l'altra, el 2014 va indestriablement vinculat al 1714, i serà any de commemoracions al voltant d'uns fets que van marcar l'origen del nostre present. Serà, doncs, un any de promoció de la memòria alhora que projectem el futur, un moment històric i apassionant per al país. Des de Vilanova i la Geltrú, seguirem de prop aquest entorn, que ens afecta individualment com a ciutadans i ciutadanes, però també ens afecta col·lectivament, com a ciutat, i molt.

Al marge d'això, a Vilanova i la Geltrú tenim molts més reptes i il·lusions que hem de fer realitat. El més immediat de tots, aconseguir un pressupost just i equilibrat per a la ciutat, com a eina imprescindible per tirar endavant tots els serveis que les persones necessiten i els projectes que han de millorar la ciutat. En aquest sentit, confio en la implicació de tots els grups del Consistori per poder elaborar una proposta que no comporti més ajustos dels que ja s'han fet i que sigui alhora realista en el càlcul d'ingressos i despeses. Confio en la capacitat de tots els grups, govern i oposició, de mantenir un diàleg constructiu i arribar a una bona entesa en el pressupost i en tots els altres temes decisius per a la ciutat per aquest 2014.

Aquest any la prioritat del govern municipal continuarà essent l'atenció a les persones en situació d'emergència. I en aquesta prioritat, posarem el focus en l'habitatge. Garantir un sostre digne a totes les persones és la nostra principal preocupació. És necessari ampliar el parc de pisos socials, per això intensificarem els contactes amb les entitats bancàries per possibilitar la cessió d'habitatges que tenen a les seves mans i posar-los a disposició dels ciutadans i ciutadanes que ho necessiten.

D'altra banda, ens trobem en plena evolució cap a la Vilanova i la Geltrú del futur. Des del govern, apostem per un model econòmic amb el turisme i el coneixement com a motors, sense oblidar els altres sectors de l'economia existents a la ciutat. Pel que fa al turisme, sens dubte serà un element clau d'estímul el centre d'acollida turística i projectes museístics del Far. Un equipament que rebrà els visitants amb confortabilitat i que serà alhora el pròleg de tot el llegat patrimonial al voltant del mar que tenim a la façana marítima. El 2014 serà l'any en què es faci realitat aquest nou espai.

El 2014 també serà l'any en què veurem culminat el nou pas sota via del carrer de la Llibertat, una intervenció que, més enllà de la millora des del punt de vista urbanístic, incrementarà la qualitat de vida dels vilanovins que creuen la via en aquest punt i alhora integrarà físicament la ciutat d'un i altre costat de la via, de manera que això afavorirà també la mobilitat de mar cap a muntanya i viceversa de les persones que ens visitin. Ens il·lusiona poder veure aviat aquesta millora reivindicada pels veïns de mar, però que alhora ha de portar un benefici per al conjunt de la ciutat, i per als sectors del turisme i el comerç.

Igualment serà bo per al turisme i també per al comerç i les oportunitats de nous negocis, la remodelació de la façana marítima que s'iniciarà aviat. Els projectes del Trajo de Garbí i de la plaça del Port aportaran a la nostra façana marítima una nova zona recreativa, de restauració i comercial, així com un nou espai multifuncional per celebrar esdeveniments i per posar a disposició de les entitats de la ciutat. Aquests projectes, sumats a la remodelació de la façana portuària que preveu Ports de la Generalitat per als propers quatre anys, donarà un impuls decisiu al potencial que té Vilanova i la Geltrú en el mar.

En l'àmbit del coneixement, veurem avançar al Port la construcció d'un túnel bioacústic del Laboratori d'Aplicacions Bioacústiques de la UPC, que mantindrà el lideratge de la nostra ciutat en la recerca en aquest àmbit a Europa. I sobretot, intensificarem l'aposta de Vilanova i la Geltrú per ser ciutat de referència en ensenyament al voltant de la nàutica, per acollir des de formació ocupacional i professional, fins a estudis universitaris i màsters. Tant de bo el 2014 puguem veure'n alguns resultats. D'altra banda, estarem atents a la intervenció per ampliar l'escola Sant Jordi i preveiem també inversions en equipaments esportius per disposar de més hores de pistes per a entrenament.

Són projectes que ens il·lusionen, perquè portaran dinamisme a la ciutat, molt necessari a curt termini, però sobretot perquè defineixen un model de futur per a Vilanova i la Geltrú. Aquesta és la previsió per al 2014 que ens il·lusiona i ens esperona. Ara bé, haurem d'estar atents també a altres previsions que ens preocupen i ens faran estar alerta. En aquests moments ens preocupa, i molt, com ens afectarà l'aplicació de la nova llei del món local aprovada a Madrid.

L'anomenada Ley de racionalización y sostenibilidad de la Administración Local pretén "racionalitzar l'administració local", oblidant que aquesta és amb diferència la més eficient i menys endeutada de les administracions públiques. Ens preocupa com pot canviar l'escenari dels ajuntaments, els serveis que hauran de deixar de prestar. Ens preocupa que aquesta llei no tingui en compte el valor de la proximitat com a factor de qualitat de vida en el servei a les persones. I ens decep i ens preocupa que no valori la tasca que estem fent diàriament els municipis en aquests moments per atendre les persones que pateixen greus dificultats econòmiques i socials. Si els ciutadans no tinguessin aquesta atenció tan accessible ni tan propera, les situacions de precarietat haurien derivat sens dubte en una major conflictivitat social.

Els ajuntaments catalans recorrerem aquesta llei i farem tot el possible perquè no s'hagi d'aplicar. Perquè sí, calia una reforma de l'administració local. Però per reforçar-la, per dotar-la de competències i recursos per garantir una millor atenció, directa i propera, a la ciutadania, que hauria de ser, de fet, la finalitat de qualsevol administració pública.

El 2014, doncs, se'ns presenta amb tots aquests elements damunt la taula, i d'altres no menys importants, com la capacitat de gestionar la situació econòmica de l'Ajuntament, la millora de l'eficiència i la voluntat d'apropar més els vilanovins i les vilanovines als òrgans de decisió, de facilitar espais de debat i generar propostes. Serà, segur, un any ple d'activitat i reptes. Amb el compromís de treballar amb esforç i il·lusió per millorar Vilanova i la Geltrú i amb el desig que sempre arreu imperin els valors de democràcia, justícia, tolerància i solidaritat, us desitjo un molt bon 2014.

Neus Lloveras
Alcaldessa de VNG
3 de gener de 2014

 

Ciutat, espais, entitats i ball de mantons

Tenim la ciutat que tenim. Una ciutat amb equipaments públics i equipaments privats destinats a usos diversos. Una ciutat amb una important quantitat d'entitats els quals objectius són ben diferenciats tot i que moltes d'elles coincideixen en alguns d'aquests objectius i algunes de les necessitats per a poder-los complir. Moltes d'aquestes entitats són puntals en el moment d'organitzar les festes de ciutat, les festes tradicionals que la ciutat acull com festes de tots i per a tothom; i algunes d'aquestes entitats, al llarg dels anys s'han procurat la possibilitat de tenir equipament propi per a moltes de les seves activitats. Les infraestructures municipals, però, també són les que són i cal tenir-ne bona cura perquè els temps no són precisament òptims per tal de poder-les millorar, substituir o reparar. Encara menys ens podem plantejar d'adquirir-ne de noves. Ara bé, per altra banda s'ha treballat per tal de tenir un espai a disposició de les entitats, gestionat per una coordinadora i que ve a substituir la proposta de l'antic envelat, una estructura efímera que tenia un cost de 90.000 euros l'any aproximadament. Em refereixo a la Nau del Museu del Ferrocarril.

Durant les darreres dècades la ciutat ha crescut en nombre de veïns, així com en nombre d'entitats, però també ha crescut en nombre d'equipaments públics, doncs s'han anat construint una bona quantitat de Centres Cívics que, en ser uns espais multifuncionals, haurien de donar cobertura a les diverses necessitats de ciutat, però, a la pràctica, no ha estat del tot així. El problema arriba puntualment en un o dos moments l'any i, molt especialment, pel Carnaval, doncs semblaria que aquests equipaments, aquests centres cívics juntament amb l'equipament gestionat per la coordinadora d'entitats, no solucionen la manca d'espais, per exemple, pel ball de mantons. Sembla que, o bé no estan ben situats, o bé no reuneixen les característiques de diversa índole que les entitats busquen i, el resultat, és que no agraden per a fer-hi el tradicional ball de mantons. Aquesta realitat ha provocat que ja en anys anteriors algunes entitats que tenen la voluntat d'organitzar ball de mantons propi, busquessin alternatives en altres equipaments que tot i no ésser destinats per aquests usos, siguin susceptibles, un cop l'any, d'acollir-los. Durant uns anys i fins la reforma del mateix, va ser el teatre Principal que es va posar a disposició d'una d'aquestes entitats. Aquesta activitat comportava haver de treure les butaques de la platea cada ball de mantons i tornar-les a clavar passat el mateix amb el conseqüent desgast d'aquest material i dels costos de muntatge, manteniment i reparació del mateix. L'actual reforma del teatre Principal ja no permet aquesta operació, doncs entre d'altres motius, la platea s'ha plantejat amb pendent fixa. Mentrestant, però, la ciutat ha recuperat un equipament per a ser destinat a l'art contemporani, i, des del primer moment, un cop l'any, atura la seva programació per a facilitar i propiciar aquesta activitat tradicional carnavalesca com és el ball de mantons i així continuar donant cobertura a les necessitats de les entitats en aquest moment de l'any. Més o menys, vindríem a dir que substitueix el que abans s'aconseguia amb el teatre i que ara ja no tenim. Em refereixo a La Sala d'Art Contemporani. Els darrers anys, la mateixa entitat a la qual se li havia cedit de manera exclusiva el teatre, se li ha anat cedint La Sala. Semblaria, doncs, que poc o molt estem com estàvem.
El conflicte arriba quan hi ha altres entitats que també volen organitzar ball de mantons propi en el mateix espai perquè és un espai públic que no està lligat a cap entitat concreta. Enguany s'ha pres la decisió de cedir-lo a una entitat diferent a l'habitual, la qual, l'any passat, ja havia manifestat la seva intenció de fer ball de mantons propi i, aquesta decisió, ha generat malestar a l'entitat que ha perdut el benefici.

Així les coses, sempre hi haurà, com a mínim, una entitat molesta amb la decisió que s'hagi pres. Perquè hem de tenir present que els equipaments municipals no poden créixer ara per ara, perquè la ciutat no s'ho pot permetre i crec que això no cal explicar-ho ni argumentar-ho. Per altra banda, però, el malestar generat em sorprèn. I dic que em sorprèn perquè les dues entitats manifesten que aquesta activitat, any rere any, va perdent força i sembla que li pronostiquen la seva desaparició i també coincideixen en la percepció de què cada vegada hi va menys gent i que l'espai no s'omple del tot –llàstima pel ball de mantons si és que això és així!-. La solució, doncs, seria la d'unir esforços de les dues entitats –com a mínim- i donar més força al ball de mantons i poder-lo fer ben lluït i retornar-li l'esplendor que li correspon.

Em sorprèn i em sap greu que dues entitats veteranes i amb gent madura i adulta al seu capdavant, vista la situació, no tinguin la voluntat de seure en una taula i resoldre un problema en benefici d'una de les activitats més emblemàtiques del carnaval vilanoví i que en marca l'inici. Em sap greu la possible reticència d'una d'elles a fer aquest exercici en benefici de la ciutat i del ball de mantons, però crec i espero que, finalment la vencerem i ho farem. Perquè no puc creure que entitats que han estat implicades directament en la recuperació de la democràcia i de les tradicions de la ciutat i que pateixen en directe la situació financera del nostre ajuntament avui en dia, no prenguin consciència del moment, de les necessitats i de les dificultats. No imagino que els seus responsables pretenguin abocar, any rere any i sense solució de continuïtat, els responsables polítics de torn a prendre decisions que, inevitablement, hagin de decepcionar a aquelles entitats no beneficiades per les mateixes; no imagino que d'un assumpte amb solució se'n vulgui generar un conflicte; no puc imaginar que entitats d'aquelles que fan ciutat en Majúscules, no estiguin a l'alçada de les circumstàncies en uns moments difícils per a la ciutat; no em puc imaginar aquestes entitats entrant en una lluita de drets adquirits en la història de la ciutat...

Sé que ho farem, que parlarem i ho resoldrem, en benefici de tots, en benefici del Carnaval i en benefici del ball de mantons i des d'aquí us hi emplaço. Estem en moments de resistència cultural, en moments que reclamen militància altra vegada i sabem molt bé que tot no es pot tenir; i si algun dia ens ho havíem cregut, ara ja sabem que és mentida. Tot i així, tenim molt. Cuidem-ho!

Us desitjo molt Bon Any Nou per a tothom.

Marijó Riba
Regidora de cultura Ajuntament de Vilanova i la Geltrú 
27 de desembre de 2013

 

L'esport, motor econòmic

No hi ha dubte que l'activitat esportiva aporta molts beneficis a les persones. Beneficis que contribueixen al bon estat de salut individual, física i mental. Beneficis per l'aspecte socialitzador que té l'esport en equip, i també en l'àmbit relacional i d'integració.

Tots aquests interessos que les persones troben en l'esport han anat provocant en els darrers anys que es generi un gran nombre d'activitats arreu, i que les persones es desplacin d'un lloc a un altre per ser partícips i gaudir-ne. Des d'aquesta perspectiva l'esport esdevé igualment un agent important en la dinamització dels territoris. Dinamitzador a nivell promocional i econòmic.

Vilanova i la Geltrú, cada cop més, adquireix una imatge de ciutat esportiva i té en aquesta activitat una finestra oberta molt important com a agent de projecció i atracció de persones i recursos. Actualment són més de 45 les activitats esportives de diferent contingut que es desenvolupen al llarg de l'any en entorns oberts (allò que hom denomina outdoor) i alhora, cada cap de setmana, les instal·lacions dels pavellons i camps d'esports estan saturades de competicions i partits. A l'estiu, fins i tot la platja acull tornejos de modalitats esportives que han estat adaptades a la pràctica damunt la sorra.

Tot això comporta que cada cap de setmana i al cap de l'any visitin Vilanova i la Geltrú un gran nombre de persones motivades per fer esport. Persones que alhora tenen un valor molt important, perquè si se sap aprofitar i conduir, són públic potencial consumidor i alhora potencial difusor de la nostra ciutat entre els seus entorns.

L'esport fa la seva feina, genera propostes atractives i de qualitat, cada cop més en competència amb altres ciutats. Algunes ja han vist aquest potencial i han entrat directament a dissenyar productes massius i mediàtics per atreure esportistes com a font de dinamització d'activitat econòmica.

Cal, però, que aquest esforç sigui entès, compartit i aprofitat des dels diferents agents i sectors ciutadans, socials, econòmics... Com a ciutat ens cal una visió del fet esportiu àmplia i de conjunt. D'una banda, perquè un gran nombre d'aquestes activitats, les que tenen principalment el seu desenvolupament en espais oberts i urbans, comporten molèsties puntuals als habitants de la vila com els talls de carrers, i de l'altra perquè davant la proliferació d'oferta que hi ha en aquest moments, fins a l'extrem d'estar creant una bombolla, i d'un públic més exigent, en els propers anys l'element que definirà la pervivència o mort de moltes de les propostes serà l'aposta per la qualitat. L'excel·lència.
Mantenir aquesta aposta requereix d'elements com un cert retorn d'inversió dels agents econòmics, cal aquesta complicitat. També cal una cerca conjunta dels organitzadors d'activitats esportives i del sector econòmic per trobar nous elements complementaris, que donin aquell valor afegit que faci decidir els esportistes per anar a fer una activitat a una o altra ciutat.
Si tots entenem que estem parlant d'una font de desenvolupament econòmic important, apostarem fermament per la ciutat acollidora en el tracte directe, en la informació, en els serveis, en la imatge...en tots aquells elements que faran que els esportistes siguin prescriptors de la nostra ciutat.

Blanca Albà, regidora de Serveis Socials, Medi Ambient i Esports 
20 de desembre de 2013

 

Nadal de solidaritat, cultura i promoció econòmica

Solidaritat, cultura i promoció econòmica. I segurament en aquest ordre. Aquestes son les tres potes que sustenten la programació per aquest període que encara en diem de Nadal i Reis però que cada vegada comença més aviat, ben ve a principis de desembre, finals de novembre. Dissortadament però, el tret de sortida el marca el gran recapte d'aliments. La necessitat de molts, més de vuit-centes famílies a Vilanova i la Geltrú, fa que la solidaritat de la ciutadania hagi estat capaç enguany de recollir més de 55 tones d'aliments a la ciutat el darrer cap de setmana de novembre. Aquest fet ens parla d'una societat que hem de millorar, i molt, però també d'una ciutadania exemplar, conscient i compromesa. És segurament la millor il·lustració de l'esperit del Nadal. No s'acaba aquí la solidaritat de totes i tots. Al llarg d'aquest mes hi ha diferents accions de recollida de joguines que tant des de l'administració pública, com des de les entitats i associacions, s'han organitzat per a que cap nena i nen es quedi sense regals. Ho podeu consultar tot plegat al web municipal. Com be diu l'alcaldessa a la presentació de la programació nadalenca, la màgia del Nadal no resol les dificultats que viuen molts famílies, però sí que ens dona el camí per transformar el món, per fer-lo més just i més solidari.

Quant a la cultura val a dir que, tot i les limitacions pressupostàries, i tornem a la generositat i dedicació del nostre teixit associatiu, enguany hi ha una programació gairebé de luxe amb el pessebre de la plaça de la Vila, pessebres vivents, el retaule de Nadal, Els Pastorets, el concert de Sant Esteve, la vela reial del patge Eliseu i la cavalcada de Reis. Però també teatre, música, exposicions, cercaviles, cinema, i tallers de tota mena.

I la tercera pota, la constitueixen totes aquelles accions que estan destinades a la potenciació de Vilanova i la Geltrú com a capital comercial, no només del Garraf, sinó probablement de l'Eix Diagonal. En aquest sentit, l'arbre de Nadal a la plaça de les Neus, la pista de gel a la plaça de la Vila, les fires d'artesania i de pintors a la rambla Principal, els diferents tions repartits pel centre de la ciutat, la recuperació d'aparadors de comerços a hores d'ara tancats per a la promoció comercial, son elements que fan de Vilanova i la Geltrú un pol d'atracció comercial de primer ordre. Aquestes accions de promoció cerquen, volgudament, una determinada espectacularitat i singularitat, per tal d'aconseguir una més gran captació de visitants, però també són una part important per a que les vilanovines i els vilanovins ens sentim orgullosos de la ciutat que tenim i dels conciutadans amb els qui convivim.


Gerard Figueras i Albà
Regidor de Promoció Econòmica i Turisme
de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú 
13 de desembre de 2013

 

Nadal, moments de solidaritat

S'acosten les dates de Nadal, moment en que les famílies es reuneixen i en el que moltes persones fan balanç. És un moment per pensar en els altres, sobretot en aquells que ho estan passant malament, i per això aquestes setmanes estan farcides de propostes i activitats solidàries, com la Marató de TV3, concerts solidaris, rifes benèfiques, i les recollides d'aliments i joguines.
Els ciutadans i ciutadanes de Vilanova i la Geltrú, un any més, mostrarem la nostra solidaritat. Una solidaritat com la que s'ha viscut aquest cap de setmana en el Gran Recapte d'aliments, una festa per voluntaris i ciutadania, que a la nostra ciutat ha assolit la valuosa xifra de 55 tones recollides, més del doble del previst. Enguany, a petició de l'Ajuntament, La Fundació Banc dels Aliments destinarà la major part dels aliments recaptats a Vilanova al nostre servei de Banc de Queviures, gestionat per Càritas i la Creu Roja. A la nostra ciutat hi ha 2.300 persones, 804 famílies, que són usuàries d'aquest servei, la meitat d'ells infants. Cada mes es necessiten més de 10 tones d'aliments per abastir el Banc de Queviures.
Cada vegada són més les persones necessitades, l'atur afecta greument la nostra ciutat, i calen accions com la recollida d'aliments i joguines que cada any organitzen Càritas i la Creu Roja, sota el paraigües de la Mesa d'Entitats Socials, als centres educatius de la ciutat i als centres cívics municipals.
Aliments i productes d'higiene bàsica arribaran a aquestes persones gràcies a la solidaritat. Tothom qui vulgui col·laborar es pot adreçar a aquests equipaments o a les entitats de la Mesa, on aquests dies es pot comprovar la important tasca dels voluntaris, que s'intensifica.

Pel que fa a les joguines, ja fa més de 20 anys que la Creu Roja du a terme la campanya de recollida, enguany sota el lema "Cap infant fora de joc. Ara jugues tu!". Les joguines es poden portar al seu local del carrer de l'Havana i a tots els centres cívics municipals a les tardes. A més, enguany, a iniciativa del Servei de Responsabilitat Social Corporativa, l'Ajuntament ha volgut sumar-s'hi com a institució demanant a totes i tots els treballadors de la casa per tal que aportin una joguina.

La llista de mostres de solidaritat aquestes setmanes és llarga: intercanvi de llibres per aliments a les biblioteques municipals Joan Oliva i Armand Cardona, actes diversos per recollir diners per la Marató, curses solidàries com la 25ena Mitja Marató Ciutat de Vilanova o la Fenexy race, activitats de les ONGs com Mans Unides, Intermón Oxfam o Destino Etiopía, la donació de sang a la unitat mòbil del Banc de Sang i de Teixits, o el cinema infantil a canvi d'una joguina per entrada.
A través de les escoles de la ciutat, els nens i nenes es bolquen aquestes dies en activitats solidàries, donant exemple als més grans.

Des dels Serveis Socials Municipals estem centrant els esforços en atendre les situacions d'emergència de moltes famílies que ho estan passant malament, i volem que aquest Nadal sigui una mica més Nadal per tothom. Us convidem a la solidaritat, a la pau, a la inclusió i a la convivència. Bon Nadal a tothom!

Blanca Albà, regidora de Serveis Socials 
5 de desembre de 2013

 

L'@dministració que ja és aquí

Des del Govern de la ciutat, malgrat els temps difícils que ens ha tocat viure, apostem per l'@dministració. Entenem que això és una necessitat vital per situar el nostre Ajuntament i la nostra ciutat al món i al servei dels nostres ciutadans. Aquesta és una prioritat del nostre Govern que implica, no només canvis de relació i participació amb la ciutadania, sinó que va més enllà d'això modificant els nostres models organitzatius, la forma de prestació dels serveis públics, la transparència dels governs, el respecte pel medi ambient i el control de les nostres administracions.

Des d'un punt de vista de transparència el Govern de la ciutat ha estat un Ajuntament pioner a nivell de Catalunya i el primer fins a la data de publicar a la web municipal no sols les retribucions i indemnitzacions del càrrecs electes sinó també dels interessos i drets dels quals disposa cada persona. Aquesta transparència és una part del pla del Govern amb l'objectiu de posar a disposició de la ciutadania les principals fonts d'informació que puguin ser d'interès; com pressupostos, plantilla de personal, retribucions del personal municipal, contractes, convenis i un llarg llistat de temes que permetran al consistori forma part de l'anàlisi internacional de ciutats més transparents.

Una altra fita d'aquest Govern es l'eficiència i eficàcia en la fabricació d'actes administratius que és en definitiva com s'expressa una administració, la primera conseqüència és l'objectiu de l'eliminació del paper, les noves tecnologies aposten per expedients digitals, expedients que podran ser iniciats pels propis ciutadans des de qualsevol punt del planeta, amb l'acreditació de la seva identitat, que li permetran saber en qualsevol moment l'estat del seu expedient, el temps màxim per la seva resolució, els efectes de la no resolució municipal i identificar i saber qui és el responsable del seu expedient al qual podrà interactuar per via telemàtica. L'administració per la seva banda no requerirà la impressió en paper ni de la sol·licitud, ni dels informes ni tràmits municipals ni de la resolució o acords municipals ni de les notificacions que es podran efectuar per via telemàtica.

Però no seria possible impulsar l'administració electrònica i un govern obert sense una aposta decidida per les infraestructures de telecomunicacions i tecnològiques que estem impulsant, tant a nivell de ciutat des de Neapolis com a nivell d'Ajuntament amb projectes de desplegament de fibra òptica i connexió amb banda ampla dels edificis municipals. Infraestructures TIC que fan possible, entre d'altres, projectes de gestió en mobilitat o com els mapes temàtics de ciutat en els àmbits comercials, de mobilitat o d'equipaments educatius. Eines innovadores de visualització i geolocalització que estem creant i posant a disposició de tota l'administració local per millorar la prestació de serveis públics com ara la gestió de les incidències a la via pública, o l'autorització i difusió dels talls de carrer.

Ariadna Llorens, primera tinenta d'alcaldia i regidora d'Educació, Ocupació, Tecnologies i Societat de la Informació 
29 de novembre de 2013


 

Aquest diumenge obre el Mercat

Aquest diumenge obre el Mercat del Centre. Més de 40 paradistes pujaran les persianes per oferir-nos, en una jornada festiva, el que ja habitualment hi podem comprar, però també degustacions i tapes que ells mateixos faran amb la matèria prima que més dominen. Veritable cuina de mercat. I tot això per emmarcar la Festa del Xató, la Festa dels Mercats, i el Concurs Nacional del Xató. El Mercat del Centre doncs, serà el veritable protagonista ciutadà de diumenge matí.

La Xatonada Popular, ara Festa del Xató, ha passejat per diferents indrets de la ciutat al llarg d'aquests intensos anys de promoció d'aquest plat. La plaça de la Vila, la plaça del Mercat, el Museu del Ferrocarril, l'esplanada de Ribes Roges, han estat diferents escenaris que han acollit sempre amb èxit aquesta festa. Ara li toca el torn al Mercat. Serà la primera vegada que la Festa estarà sota cobert.

La Festa del Xató havia d'arribar al Mercat. És, amb tota seguretat, el millor escenari possible per a aquesta celebració. Els vilanovins i vilanovines, de totes les generacions, sempre hem anat a mercat a comprar els ingredients que son necessaris per fer un bon Xató. I per trobar qualitat i proximitat, és indubtable que els Mercats, ja siguin el del Centre o el de Mar, son el veritables referents per als consumidors exigents.

Així doncs us esperem al Mercat del Centre aquest diumenge a partir de les 11 del matí. Serà una experiència nova, que tant els paradistes com l'Ajuntament estem encetant amb il·lusió i moltes ganes.

Us esperem a totes i a tots!

Gerard Figueras i Albà
Regidor de Promoció Econòmica i Turisme
de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú 
22 de novembre de 2013

 

Comissió contra l'absentisme escolar

Dos dels eixos de la Regidoria d'Educació són la reducció del fracàs escolar i el manteniment de l'equitat educativa. Per ambdós objectius, des de l'inici de la legislatura, i tal i com reflexa el Pla d'Actuació Municipal del govern, vàrem treballar enèrgicament en l'elaboració del Pla contra l'Absentisme Escolar. Un pla innovador i amb vocació d'assolir una de les poques competències en educació veritablement municipal.
Dels 6 al 16 anys tot infant primer, després jove, té el dret i el deure d'anar a classe. Si bé dels 3 als 6 anys no estem en l'etapa estrictament obligatòria, podem dir que a Catalunya aquesta franja és considerada oficiosament obligada.
Aquest Pla, que s'inicià fa 2 cursos amb una prova pilot executada sobre dues etapes clau, el pas de sisè a primer d'ESO i el curs de P3, enfoca els traçats metodològics en la lluita contra la inassistència injustificada a l'aula. Aquest document fou elaborat amb l'ajut de la inspectora coordinadora del Garraf del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i presenta propostes novedoses com el tercer nivell d'intervenció. Alhora ha permès conèixer la situació real de l'absentisme als centres educatius de Vilanova i la Geltrú, visualitzant diferències entre zones i edats, permetent el seu control i generant una diagnosi de les causes associades. Però sobretot ha permès treballar en xarxa entre tots els que, d'una forma o una altra, participem del protocol, evitant indesitjats efectes bucle. Fins i tot amb la participació ocasional de la Fiscalia, col·laboració que millorarà l'eficàcia en endegar el procés judicial, en cas que sigui ineludible arribar-hi.
La Comissió està formada pels representants del centres educatius públics i concertats de la ciutat, els Serveis Educatius del Garraf (EAP), els cossos de seguretat (Mossos d'Esquadra i Policia Local), els Serveis Socials de l'Ajuntament i el Servei d'Educació de l'IMET, coliderada per la inspectora coordinadora de la zona i jo mateixa, com a regidora d'Educació de l'Ajuntament de VNG.
M'agradaria agrair molt efusivament el treball de tots ells, amb qui, de forma periòdica i, amb un alt nivell de motivació, compartim aquesta lluita. I també, el compromís de totes les escoles i instituts de Vilanova i la Geltrú, que puntualment adrecen a l'IMET les dades necessàries per fer aquest seguiment exhaustiu, que arriba a la identificació de l'alumnat absentista, en els casos de nivell regular i crònic. Cal especificar que en tot moment les dades i consideracions estan sota una confidencialitat estricta.
Algú pot pensar que els alumnes que no volen treballar, estan millor fora de l'aula, que dins molestant. S'equivoquen. No podem permetre que el dret fonamental a gaudir d'una educació universal, sigui mai objecte de menysteniment o relativització. Aquesta és una fita fonamental de tota societat avançada i en pot dependre possibilitar la igualtat d'oportunitats als nostres fills i filles. 

Ariadna Llorens, regidora d'Educació, Ocupació i Societat del Coneixement.
18 de novembre de 2013

 

Primera Assemblea Municipal Oberta

Demà dissabte viurem a Vilanova i la Geltrú la primera experiència d'una assemblea municipal oberta (AMO), en la qual es debatran propostes de la ciutadania sobre temes que afecten el conjunt de la ciutat. Penso que val la pena aturar-se uns minuts a valorar la transcendència d'aquest acte, ja que per primera vegada en un municipi del país es facilita la possibilitat de portar a debat i a votació inquietuds i propostes exposades directament pels ciutadans i les ciutadanes.

Fa uns mesos, el maig passat, va arribar al Ple municipal una moció de la CUP que plantejava l'interès d'organitzar una AMO, tot recollint la idea proposada per un ciutadà. La majoria dels grups municipals hi vam votar a favor i he de dir que des del govern municipal hem acollit la iniciativa amb entusiasme, amb el convenciment que propiciar la implicació dels vilanovins i les vilanovines en els projectes de la ciutat és un bon camí per recuperar la confiança i la proximitat envers l'administració.

En aquest mandat, des del govern hem promogut processos de participació ciutadana en què s'ha convidat els vilanovins i les vilanovines a opinar sobre projectes. L'experiència que n'hem recollit és boníssima, considerem vital que els projectes tinguin en compte i incorporin què pensen i què volen les persones que viuen a la ciutat. Sempre, però, s'ha tractat de projectes d'iniciativa municipal. En el cas de l'AMO anem molt més enllà: s'ha ofert als vilanovins i les vilanovines un full en blanc.

Encara sense saber què succeirà demà, com es desenvoluparà l'AMO, penso que ja podem fer-ne algunes valoracions molt positives. D'una banda, se n'extreu que existeix un alt interès de la societat vilanovina de participar, de fer propostes i incidir en allò que afecta la ciutat. Per a aquesta convocatòria d'assemblea han arribat fins a 15 propostes d'entitats i particulars, per la qual cosa ha calgut fer un sorteig per determinar quines entren demà a debat. D'altra banda, en els darrers dies han anat incrementant les inscripcions per prendre-hi part.

En segon lloc, voldria destacar la importància, l'interès i la significació de les propostes presentades, que en molts casos reflecteixen inquietuds compartides per molts ciutadans i ciutadanes i que sovint no troben fàcilment la forma de transcendir al debat municipal. L'AMO, doncs, és un altaveu per aquestes idees silencioses, una plataforma que durant l'any oferirà a la ciutadania un mínim de dues oportunitats i un màxim de tres per fer arribar les seves propostes, exposar-les i sotmetre-les a votació, amb opció que es debatin al Ple de l'Ajuntament si prosperen.

Crec que és important destacar dos trets de l'AMO que tenen una rellevància especial. D'una banda, la garantia d'imparcialitat de l'assemblea, ja que serà moderada i conduïda pel Defensor de la Ciutadania, que serà qui farà també el seguiment posterior del compliment de les propostes en cas que prosperin. El segon aspecte, la transparència en tot el procés, ja que tots els passos que es realitzen al voltant de l'AMO es publiquen al web municipal www.vilanova.cat.

L'AMO és una nova eina que tenim a l'abast, tant l'Ajuntament com el conjunt de la ciutat, per treballar junts en el projecte de Vilanova i la Geltrú. Per part del govern, estem convençuts que aquesta manera de fer, fomentant la participació, ens marca una bona via d'actuació. La societat vilanovina, com la del conjunt del país, està experimentant canvis molt importants. I hem de tenir present que existeixen un gran ventall de mitjans per expressar les múltiples veus del carrer, així com per escoltar-les i respondre-hi. Les institucions no ens podem quedar al marge d'aquest diàleg.

Les administracions, i els polítics com a responsables de la seva gestió, cal que esmercem tots els esforços possibles per seguir el rumb que ens indiquen els ciutadans i les ciutadanes, per promoure canvis, per evitar una major desconnexió entre administració i societat. S'estan reclamant noves maneres de fer a l'administració, més democràtiques, més justes, més responsables, més transparents. En aquest sentit, l'AMO és una oportunitat.

Neus Lloveras 
Alcaldessa
15 de novembre de 2013

 

Temps difícils, temps d'esperança

Les ordenances presentades pel Govern per l'exercici 2014 es plantegen amb dos requisits bàsics: el primer, mantenir el nivell actual de serveis a la ciutadania i, segon objectiu, acomplir amb la modificació del Pla d'Ajust aprovat en sessió plenària.

El 24 de setembre d'aquest any el Ple va acceptar una pla que ens obliga , per poder ser sostenibles i tornar la càrrega financera, a ajustar el nivell de despesa i d'ingressos d'acord amb uns paràmetres que permetin a l' Ajuntament ser viable econòmicament i financerament. Però per davant d'aquest fet hi posem l'objectiu de mantenir el nivell de serveis, que en la situació actual implica un sobreesforç constant dels treballadors municipals i reestructurar el nivell de despesa sense afectar el personal. Qualsevol altra variació a la baixa respecte aquesta proposta passaria obligatòriament per ajustos traumàtics en els recursos humans o l'eliminació de serveis, per tan cal plantejar propostes d'ordenances realistes conjuntament amb les mesures d'ajustament de la despesa necessàries. Al contrari és fer trampes al solitari.

L'endeutament municipal (el dèficit real) és una situació que ja no ens podem permetre. Primer perquè des del punt de vista legal estem molt per sobre del màxim permès, el 75%, amb un nivell d'endeutament que ja arriba al 134 % sobre del pressupost. Segon, perquè volem seguir treballant per garantir i ampliar les accions que estem duent a terme a la ciutat per pal·liar els efectes de la crisi econòmica i social i amb una càrrega financera que ja està aquest any en un 15'52% del pressupost total, cada cop resulta més difícil.

Crec que ja és hora de que comencem a parlar de justícia intergeneracional .El dèficit persistent de qualsevol administració és la hipoteca de generacions futures. La generació actual, si viu per sobre de les seves possibilitats, desplaça el problema als nostres fills, ja que el dèficit només es pot cobrir amb ingressos o amb reducció de la despesa en els propers anys.

El govern municipal està sent rigorós no només en el compliment de la llei, sinó també en la sostenibilitat de les finances municipals. Hem pres decisions importants tant pel que fa a les despeses com als ingressos, sense mesures traumàtiques, efectuant un aterratge suau que, amb el temps, donarà els resultats adequats.

No vull ja qüestionar més el passat, la culpa o la no culpa, ara això és un argument estèril i les equivocacions -com reconeixia l'altre dia el Sr. Rodríguez Zapatero- en la gestió de la crisi, sempre s'observen amb la perspectiva en el temps que és el que ha de jutjar les decisions preses.

Per tant hem de parlar de present i de futur. Volem un Ajuntament debilitat que no pot afrontar els problemes de la societat respecte una crisi? o necessitem una Ajuntament fort, sanejat i amb capacitat per donar respostes a les demandes que exigeix la societat?

La proposta d'ordenances del Govern municipal va en aquesta línia, aconseguir la sostenibilitat financera i, al mateix temps, donar resposta a la ciutadania respecte la situació de crisi que estem vivim. Destacar que es proposen mesures com la tarifació social de la brossa domiciliària que busca un objectiu de progressivitat tributària respecte la capacitat econòmica de les persones (paga més qui més capacitat té). Al meu entendre es tracta d'una major justícia social. També proposem una nova taxa d'escombraries periurbanes perquè, fins ara, el servei de recollida d'escombraries en algunes urbanitzacions l'estem pagant tots els vilanovins. Finalment incidir en la nova taxa d'inspecció de pisos buits que vol incentivar que els grans propietaris immobiliaris donin una sortida al seu parc habitatges posant-los al mercat d'arrendament. L'objectiu és que es reconegui la funció social de l'habitatge, aconseguint una reducció de la renda disponible utilitzada per aquesta funció en cada unitat familiar. Això afavorirà el consum i, a la vegada, la nostra demanda interna. És, en última instància "un petit pas" per sortir d'aquesta crisi.

Tenim molt poc marge de maniobra, estem fent un esforç titànic per sostenir una situació financera i econòmica molt complicada. D'acord, és una situació difícil, no eludim responsabilitats, només demanem a la resta de grups municipals corresponsabilitat, sense al·ludir al passat. La ciutat, la ciutadania ens demana que les coses canviïn i que la nostra ciutat tingui un futur millor per tothom.

A cap Govern municipal li agrada prendre mesures impopulars com les pujades impositives o l'ajust en la despesa, però crec que ha arribat el moment de ser conseqüents amb la realitat que tenim davant: som un Ajuntament empobrit amb una capacitat de recursos minvada per l'endeutament i és, per tant, totalment necessari donar-li la volta, que l'Ajuntament sigui en última instància un catalitzador i facilitador de la generació de riquesa a la ciutat. Cal viure d'acord amb les nostres possibilitats i sempre pensant en un futur a llarg termini i no en la immediatesa d'un mandat de 4 anys.

Espero no tornar a perdre una oportunitat, espero que no plantegem posicions partidistes pensant en el curt termini, en l'horitzó del 2015 sense poder donar una solució a la ciutadania que en aquest moment ens està demanant unió davant de la crisi i esperança, no solucions populistes o poc realistes respecte la situació en què ens trobem. El Govern continua lluitant per capgirar la situació i on hi ha crisi veure-hi oportunitats. L'esperança és l'últim que es perd.


Miquel Àngel Gargallo, regidor d'Hisenda 
8 de novembre de 2013


 

La Fira de Novembre més gran i més ambiciosa

La Fira de Novembre de 2013 de Vilanova i la Geltrú serà la més gran de la seva història. 70.000 metres quadrats de superfície i més de 250 expositors fan d'aquest certamen el més ambiciós que mai s'ha pogut veure a la ciutat. I això es producte del bon treball que, des de l'Ajuntament i les diferents associacions, gremis i entitats de Vilanova i la Geltrú, s'ha dut a terme per a que la Fira de Novembre sigui no només una celebració local i comarcal, sinó un veritable referent de país.

Tenim la fira multisectorial a cel obert més gran de Catalunya. Això ja era un fet a les anteriors edicions, però enguany encara és remarca més la dimensió que any rere any està adquirint. L'ampliació del recinte firal cap a la rambla de Lluís Companys i cap el passeig del Carme demostra aquest fet i també la clara voluntat de que la ciutat s'obri i miri cap el mar definitivament. El mar hauria de ser un dels grans motors econòmics de Vilanova i la Geltrú i la Fira és un bon mirall per posar en evidència tota la feina estratègica que estem duent a terme per a que això esdevingui una realitat cada vegada més palpable.

I tot això mantenint o ampliant aspectes com l'automoció , l'alimentació, el comerç, les cooperatives, les empreses, les associacions, les entitats, les propostes culturals i de lleure i un ampli programa paral·lel d'actes que doten de continguts rics i diversos quelcom que és ja més que una fira. Enguany també voldria destacar el fet que la fira de novembre ja no és un únic bolet al calendari firal de la ciutat. Propostes com Temps de vi, l'Expomar, o el Fes-t'hi, entre d'altres, han dotat d'un sentit la voluntat de sortir al carrer per tal de mostrar l'activitat econòmica que la ciutat desenvolupa amb força i esperança.

La Fira de Novembre, en temps de crisi, està gaudint d'una molt bona salut. La nova organització espacial i l'interès del expositors ho posen de manifest. Però són principalment el més de 140.000 visitants els qui aporten la força i la visibilitat d'aquesta proposta secular que es mostra més jove que mai.

Gaudiu de la Fira de Novembre!

Gerard Figueras i Albà
Ragidor de Promoció Econòmica i Turisme
de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú 
31 d'octubre de 2013

 

Oportunitats de consens que cal aprofitar

Aquesta setmana hem celebrat el Ple sobre l'estat de la ciutat, una sessió de debat de tots els grups del Consistori en què es tracta d'una manera global sobre el municipi, sobre quina percepció en tenim. A Vilanova i la Geltrú se celebren aquestes sessions extraordinàries des de fa tres mandats.

Ho considero un exercici democràtic absolutament positiu, una oportunitat per fer parada i analitzar des de tots els punts de vista en quin moment es troba la ciutat, què s'està fent per afrontar els problemes de la ciutadania, quin pla de futur s'està plantejant i amb quines iniciatives, o en què cal millorar, perquè els vilanovins i les vilanovines gaudim d'un major benestar.

Penso que el Ple celebrat dilluns va ser molt interessant, entre altres coses perquè va posar de manifest que, malgrat les nombroses discrepàncies evidenciades en el debat, hi ha punts d'acord, de sintonia. Per exemple, tots els grups polítics van expressar la idoneïtat de treballar en l'aposta pel turisme, com una de les línies estratègiques per generar activitat i ocupació.

Aquesta aposta, la qual des de CiU hem estat defensant quasi en solitari ja des d'abans d'entrar al govern, ara finalment es veu com una de les opcions més potents per reactivar l'economia local. Doncs bé, siguin benvingudes les adhesions a aquesta línia de treball que ens porta cap a un nou model econòmic, basat en un criteri tan lògic com és l'anàlisi i la projecció de les potencialitats que té Vilanova i la Geltrú.

Un altre punt que subscrivim tots els grups municipals és la necessitat de mantenir tots els serveis a la ciutat, tal com va quedar clar en el debat. Ho vaig expressar en la meva intervenció, ho tenim recollit en el Pla d'Actuació Municipal i en tenim, els regidors i les regidores del govern, el ple convenciment: els serveis públics són una garantia de qualitat de vida i cohesió social al conjunt de la ciutat. Són imprescindibles i cal mantenir-los amb un nivell de qualitat.

Celebrem, doncs, aquesta unitat d'opinió de tot el Consistori. Ara bé, caldrà veure quines propostes econòmiques es presenten i a quins consensos estem tots plegats disposats a arribar, per poder mantenir realment aquests serveis. El deute que l'Ajuntament ha de resoldre amb els bancs el 2014 serà 2'5 milions d'euros superior al del 2013. Per equilibrar el pressupost, doncs, des d'una visió realista i tècnicament possible, només hi ha dues opcions: incrementar els ingressos o reduir les despeses.

Aquest govern ha presentat als grups de l'oposició una proposta d'increment moderat de les taxes per al 2014. Som molt conscients de la complicada situació econòmica del conjunt de la ciutat, i de les dificultats que pateixen moltes famílies per subsistir. Ho coneixem perfectament, perquè ho veiem i ho toquem cada dia, treballem diàriament al costat de les persones que ho estan passant més malament.

Precisament per això, perquè som conscients del moment que vivim, es va treballar intensament per obtenir una proposta de tarifació social de les taxes, que s'ha d'implementar en les properes ordenances fiscals. Qui tingui més capacitat econòmica pagarà més i qui tingui més dificultats pagarà menys. Amb aquesta base que garanteix unes taxes justes, l'aplicació d'un increment mínim respecte del 2013 aportaria l'augment d'ingressos necessaris per equilibrar el pressupost per a l'any que ve.

Ens cal arribar a consensos de tot el Ple, la situació complexa que vivim ho requereix. Celebrem les postures que compartim quant a les finalitats, però cal que ens posem d'acord també en els camins, perquè sinó els objectius seran inassolibles. Per arribar a acords cal la predisposició, la voluntat sincera, de totes les parts.

Vilanova i la Geltrú necessita tirar endavant projectes clau per avançar, per oferir més qualitat de vida a la seva gent, per restablir-se econòmicament, per posicionar-se territorialment i, en definitiva, per recuperar el lloc que havia ocupat en el país. Això només ho aconseguirem amb la implicació dels 25 regidors i regidores que representem els vilanovins i les vilanovines a l'Ajuntament.

Des del govern, doncs, comptem amb tots els grups polítics per tirar endavant la ciutat, i pensem que això és el que desitja el conjunt de la ciutadania, el que està reclamant la societat: que la política deixi de banda els interessos partidistes i que estigui únicament al servei de l'interès general.

Demano, doncs, un pas endavant de tots els grups del Consistori per treballar plegats per Vilanova i la Geltrú. Per part de l'equip de govern, continuem oferint diàleg. Això sí, hem d'estar tots veritablement disposats a arribar a consensos. Som en un punt crucial de la història de la nostra ciutat i del nostre país, un moment de gran complexitat, però que alhora ens proporciona moltes oportunitats d'evolucionar, de millorar, de fer una societat millor. Cal que les sapiguem aprofitar, entre tots.


Neus Lloveras
Alcaldessa de Vilanova i la Geltrú
25 d'octubre de 2013

 

Any Espriu. Any Cardona?

Salvador Espriu, poeta, dramaturg i novel·lista. Considerat un dels responsables principals de la renovació de la literatura noucentista, esdevingué el poeta nacional per excel·lència quan publicà, l'any 60, el poemari La pell de brau. Difuminant les fronteres de l'estat espanyol sotmès a la dictadura del cabdill i usant la Península Ibèrica i Sepharad, amb tot el simbolisme que els hi és propi i amb tota la història que les conforma, obviant les fronteres de l'estat espanyol tot dissimulat sota una pell de "xai", aconsegueix esquivar la censura i posar en evidència el present d'una Espanya on hi conviuen la fam i la misèria sota una dictadura forjada a cops de Guerra i a cops de Mort, un dels seus grans temes. La pell de brau és una crida a la Pau a través de la reconciliació i la llibertat, a través de la pietat, del perdó i de la tolerància, sempre presents en la seva obra com la necessària actitud que cal tenir per vèncer i per deslliurar la humanitat del camí cap la destrucció.

És durant aquesta dècada dels seixanta que Salvador Espriu esdevé el poeta nacional i potser cal prendre en consideració el paper que l'Escola d'Art Dramàtica Adrià Gual i Ricard Salvat van tenir en aquesta popularització del poeta, sense oblidar-nos dels cantautors, editors i diversos artistes de l'època. Fou aquesta companyia de teatre qui estrenà diversos muntatges teatrals d'Espriu, un d'ells, potser el de més èxit de la companyia, Ronda de mort a Sinera, ens permet vincular d'una manera molt especial l'Any Espriu amb Vilanova i la Geltrú, doncs fou l'Armand Cardona Torrandell l'artista cridat per Ricard Salvat per tal de realitzar les escenografies del muntatge.

Cardona Torrandell va arribar a fer tres escenografies diferents per a diverses representacions i produccions de l'obra, una d'elles amb teles enrotllables per tal de poder-les traslladar a Venècia per la Biennal de l'any 70 on es va representar. Cardona va treballar estretament amb Espriu i Espriu li dedicà un poema. Cardona va entrar en els personatges d'Espriu i en l'univers espriuà i, aquest, li va permetre omplir molts metres quadrats del seu art. A la nostra ciutat podrem veure exposats, com una de les diverses activitats de l'Any Espriu, uns plafons de Cardona Torrandell que escenifiquen la "Dansa de la Mort de Ronda" que el pintor va fer l'any 85 durant el XVIIè Festival Internacional de Teatre de Sitges.

Aquest vincle Cardona – Espriu ens permet commemorar l'Any Espriu a Vilanova i la Geltrú d'una manera singular i amb un plus de contingut cultural que cal destacar. La família Cardona ha cedit aquestes obres per tal de poder fer l'exposició que es podrà veure en el Teatre Principal primer i a l'Auditori Eduard Toldrà més endavant i de manera més extensa. S'ha considerat, però, que el Teatre de la ciutat havia de gaudir del privilegi de poder exposar al públic unes obres tan significatives que il·lustren el teatre d'Espriu i els seus personatges i ubicar-les per uns dies en el seu espai natural. Serà una manera de conèixer millor el poeta i una manera de conèixer una mica més l'obra i la persona de l'Armand Cardona.

Per acabar crec que val la pena transcriure unes paraules de l'Armand que il·lustren a la perfecció l'ambient de treball d'aquells anys seixanta a l'Escola Adrià Gual: "Mentre els actors assajaven, l'Espriu arrodonia algun diàleg, la Carme Serrallonga corregia la dicció; en Ricard Salvat i la Maria Aurèlia Campmany s'ocupaven de la direcció del moviment escènic i jo treballava a l'escenografia a dalt, al segon semicercle, a la Cúpula del Coliseum on es trobava l'Escola Adrià Gual. Quan acabaven els assaigs, pujaven tots a dalt on jo treballava. Recordo l'Espriu amb aquella modèstia tan descarada: 'No hi treballi massa, jo no m'ho mereixo' ... Més tard vaig fer una altra versió escenogràfica de la Ronda de mort a Sinera per al teatre Grec i també vaig fer-ne una altra en tela enrotllable per a les representacions que van muntar-se a Venècia. En total, doncs, vaig realitzar tres escenografies per a aquesta obra. Va ser una col·laboració total amb la resta de persones que hi intervenien, des de l'autor mateix fins a l'últim actor. És una forma ideal de treballar que he tornat a trobar poques vegades. Va donar-se per atzar, o potser més ben dit per la necessitat que teníem d'aquest artzar. La necessitat va determinar l'atzar, certament. Va ser una petita aventura heroica de la qual em sento molt orgullós. Les meves altres col·laboracions al teatre ja no han tingut tanta llum com aquella. Potser perquè el teatre s'ha anat professionalitzant".

Gràcies a la família Cardona i a l'Associació d'Amics Cardona Torrandell per haver facilitat, una vegada més, la possibilitat de visualitzar l'obra de l'Armand i així haver pogut posar un accent de luxe a la commemoració de l'Any Espriu de Vilanova i la Geltrú i, per tant, del país.


Marijó Riba
Regidora de Cultura de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú 
18 d'octubre de 2013


 

Objectiu: l'alimentació infantil

Entre tots els estralls que està provocant la crisi econòmica a casa nostra, els infants són un col·lectiu especialment vulnerable davant els problemes d'accés a una alimentació correcta, i l'estiu és una època en que es fa més palès en mancar el suport del menjador escolar.
És per això que les administracions locals hem posat en marxa tot tipus de programes per fer front a aquest problema, i intentar minimitzar els dèficits d'alimentació de moltes famílies, que a vegades tenen greus dificultats a l'hora de posar un plat a taula cada dia.

A Vilanova i la Geltrú, l'Ajuntament, a través de la Regidoria de Serveis Socials, ha posat en marxa diverses actuacions per evitar la malnutrició dels infants de la ciutat. La iniciativa que s'ha dut a terme aquest estiu ha servit per garantir l'accés dels nens de famílies amb dificultats a aliments frescos, làctics, carn, peix i ous. En col·laboració amb el Consell Comarcal del Garraf i Caritas s'ha pogut atendre un total de 500 nens i nenes de la ciutat, 300 d'ells amb el finançament de l'Ajuntament, que hi ha aportat 23.980 euros.

Però no només hem incidit en l'estiu. Perquè tots els infants tinguin accés a una alimentació adequada, estem treballant en tots els fronts, intensificant aquest curs accions com el protocol d'observació a les escoles: en el marc de relació entre les escoles i els serveis socials s'intenta detectar les situacions d'infants amb insuficient o inadequada alimentació i posar en marxa els mecanismes i accions necessàries per evitar-les.
Des de l'equip de govern farem un seguiment d'aquest protocol, i mentrestant hem endegat diverses accions de xoc, gràcies a l'estreta col·laboració amb les entitats socials de la ciutat, que ens permet unir esforços en un treball conjunt i molt necessari.

Per aconseguir que els infants no es perdin cap àpat, aquest curs se seguiran reforçant les beques perquè els infants amb menys recursos tinguin garantit un àpat complet al dia als menjadors escolars i Caritas i Creu Roja complementaran, en alguns casos, les beques de menjador fins arribar al 100% del seu cost.

A banda, s'ha procurat que les famílies disposin d'aliments a través del Banc de Queviures de la ciutat, amb un increment de l'aportació municipal i un treball per millorar aquest servei juntament amb les entitats implicades, Caritas i la Creu Roja. En concret, el 2012 es va incrementar aquest ajut un 42% (passant de 22.177 euros a 30.612), i aquest 2013 es preveu arribar al 50%, aportant prop de 38 mil euros.

També s'ha donat suport a les entitats La Mensa del Cor i l'associació Garraf Petit, redireccionant aportacions privades o amb subvencions, derivant 90 infants perquè disposin d'un àpat diari.
Els serveis socials municipals han donat ajuts econòmics en concepte d'alimentació per valor de 45.730 euros entre l'1 de gener i el 31 d'agost de 2013, corresponents a 439 ajuts a 137 famílies.
En el mateix període, també s'han donat 17 ajuts en llet artificial per a nadons menors d'un any quan la mare no pot procurar l'alletament natural.
Enguany també s'han tramitat i aprovat 101 ajuts de Proinfància, consistents en vals per a alimentació i higiene d'infants menors de 3 anys.
A més, s'han redireccionat aportacions provinents de fons aliens a entitats que treballen en temes de necessitats alimentàries: l'any 2013 s'ha aconseguit que un gremi i una empresa vilanovina fessin aportacions al Banc de Queviures per valor de 7.540 euros.

A banda, amb motiu de la Festa Major es va organitzar un petit recapte d'aliments, que va aconseguir recollir 80 quilos d'aliments bàsics, i que de cara a l'any vinent hem d'aconseguir donar-ho a conèixer per tal de poder incrementar les aportacions dels vilanovins.

Però, una vegada més, hem d'insistir a la ciutadania que els recaptes no són suficients, que els aliments emmagatzemats al Banc de Queviures s'esgoten constantment, i que cal reposar-los amb les aportacions de tots i totes. Vilanova i la Geltrú, una vegada més, té el repte de demostrar la seva solidaritat. I ho podrà fer amb qualsevol petita aportació dia a dia als centres cívics o als locals de Creu Roja o Caritas, però també amb la participació activa en el proper Gran Recapte d'Aliments de la Fundació Banc dels Aliments, que es farà el 29 i 30 de novembre a gairebé tots els supermercats de la ciutat, i que compta amb la col·laboració de la Mesa d'entitats socials de Vilanova i la Geltrú.


Blanca Albà i Pujol
Regidora de Serveis Socials, Medi Ambient i Esports 
4 d'octubre de 2013

 

Dissabte celebrem el Dia Mundial de la Salut Mental

El proper dissabte 12 d'octubre celebrem a Vilanova i la Geltrú el Dia Mundial de la Salut Mental. Ja fa dies i mesos que l'Associació de Familiars i Afectats de Malalties Mentals del Garraf col·labora conjuntament amb la Federació Salut Mental Catalunya per preparar aquesta jornada.

Vilanova i la Geltrú fa de ciutat acollidora, i es preveu que vinguin un miler de persones per passar una diada especial, lúdica i reivindicativa.

Actualment treballem per deixar enrere els estigmes sobre les malalties mentals. Per això, avui ja podem parlar de transversalitat i de drets.

Transversalitat, ja que la nostra ciutadania està cada cop més sensibilitzada en relació a les malalties mentals. Avui sabem que al món hi ha mil milions de persones afectades, i que una de cada quatre persones pot patir o ha patit una malaltia mental. Cal un abordatge des de la transversalitat d'acció i donar resposta al repte que per la Catalunya del segle XXI suposen aquestes malalties.

És imprescindible que empoderem als malalts, que la seva lluita, la lluita pels seus drets, sigui la nostra lluita.

La invisibilitat social és sens dubte un dels pitjors estigmes que es pateixen, i cal aprofitar aquesta commemoració per donar llum als seus desitjos i anhels.

Gaudim doncs d'aquesta jornada lúdica i reivindicativa alhora. Fem que la seva veu sigui un clam de tots.

Us convido a tots a participar-hi!

Francesc Xavier Sànchez Vera
Regidor de Salut, Convivència, Equitat i Seguretat i Protecció Ciutadana 
11 d'octubre de 2013

 

Gamba de Vilanova. Una aposta de continuïtat

Estem arribant a la cloenda de les Jornades Gastronòmiques de la Gamba de Vilanova. Aquest cap de setmana, després de més de dos mesos intensos, aquesta proposta enogastronòmica arriba a la seva fi. És encara aviat per fer una valoració acurada. A hores d'ara tots els actors implicats encara estan treballant de valent en aquest projecte, i no serà fins els pròxims dies que, a través de trobades i reunions de treball, puguem extreure les conclusions més adequades. Permeteu-me però expressar-me d'una manera molt personal en aquests moments per tal de poder reflexionar sobre aquest projecte engrescador i que crec que ha donat fruits absolutament positius i, en ocasions, positivament inesperats.
Aquesta proposta no ha estat només la promoció d'un producte gastronòmic extraordinari de la Confraria de Pescadors de Vilanova al que se sumaven organitzacions i col·lectius com l'Estació Nàutica, Menja't Vilanova o el Gremi d'Hoteleria i Restauració. No era tampoc només el recuperar el paper preponderant que en el camp de la gastronomia de Vilanova i la Geltrú ha de tenir, per tradició, i per professionalitat, a l'àmbit nacional i internacional. No era tampoc el poder trobar un partner tant potent, desinteressat i col·laborador com ha estat Freixenet a través del seu cava DS. Era tot això, però sobretot ha estat una campanya de ciutat on Vilanova i la Geltrú, com a ciutat, com a marca, com a referent, s'ha tornat a situar al mapa. Ho demostra el fet de la gran acollida i ressò que ha tingut entre el públic del país, i entre els mitjans de comunicació d'arreu.
Ara però és el moment de fer les valoracions i les correccions pertinents. Però també és el moment de saber que aquest és un projecte que encara no ha acabat, que te encara molt de camí a recórrer i que té solució de futur. Des del govern volem seguir treballant en aquesta direcció i ja tenim propostes engrescadores sobre la taula. Amb la col·laboració i la bona predisposició de tots mirarem que això esdevingui una realitat palpable, més àmplia, i clarament destinada a millorar la qualitat de vida i l'economia de la ciutat. 

Gerard Figueras i Albà
Regidor de Promoció Econòmica i Turisme
de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú 
27 de setembre de 2013

 

'Vilanova i la Geltrú, aquí com a casa'

Si heu passejat pels carrers de Vilanova aquestes dies, si heu escoltat la ràdio o heu mirat la televisió, haureu sentit el missatge 'Vilanova i la Geltrú, aquí com a casa'. És la nova campanya que l'Ajuntament, a través de la Regidoria de Serveis Viaris i Mobilitat, ha iniciat per sensibilitzar la ciutadania en temes tan senzills com la recollida de les deposicions dels gossos al carrer o la separació selectiva de residus.

I és que tots hem de tenir clar que, si volem conviure en una ciutat com la nostra, tots hem de fer alguna cosa per millorar el civisme. Estem en un moment en que els recursos públics no poden arribar a tot arreu, no s'hi val allò de "jo embruto i faig malbé l'espai públic, que ja pago els meus impostos i l'Ajuntament ja ho arreglarà".
Perquè a casa ho tenim tot net i endreçat, i quan sortim al carrer ens oblidem que aquest també és el nostre espai?

Cal recordar aquella dita que diu que "no és més net qui més neteja, sinó qui menys embruta", i en aquests moments la ciutadania ha de col·laborar per mantenir la ciutat en les millors condicions. Res de mobles, roba i altres andròmines escampades pel voltant dels contenidors. Cada residu té un lloc, i des de l'Ajuntament volem facilitar eines als vilanovins i vilanovines perquè, de manera gratuïta, accedeixin als serveis de recollida de roba i de mobles i objectes voluminosos als seu domicili. I això es pot fer a través del telèfon 900 102 630, que gestiona Valoriza pel que fa a la recollida de voluminosos, i l'empresa Díns Garraf pel que fa a la recollida de roba.

La campanya es publicita amb anuncis diaris a la televisió, falques de ràdio i bànners a la pàgina web municipal, des dels quals es pot enllaçar amb els espots. També hi ha anuncis publicats a l'Eix Diari i al Diari de Vilanova, i els cartells publicitaris es poden veure en diversos punts i cartelleres de la ciutat. Les xarxes socials municipals també es fan ressò de la campanya perquè arribi al màxim de ciutadans possible.

En una primera fase s'ha centrat en quatre ítems: la recollida gratuïta de roba a casa, la recollida gratuïta de mobles i voluminosos també a domicili, i la necessitat de recollir les deposicions dels gossos al carrer i de fer recollida selectiva d'envasos com el vidre. El missatge que es vol transmetre mostra la conducta cívica que tenim a casa, la incívica que trobem sovint al carrer, i la manera de solucionar-la. Una manera molt gràfica per potenciar les conductes cíviques.

L'acció està subvencionada per l'empresa Ecovidrio, que gestiona el reciclatge dels envasos de vidre, i es realitza amb mitjans municipals.

"Si a casa teva ho saps fer, perquè ha de ser diferent al carrer? Vilanova i la Geltrú, aquí, com a casa". Donem exemple i siguem una ciutat neta i acollidora.

Glòria García Prieto
Regidora de Serveis Viaris i Mobilitat 
20 de setembre de 2013

 

Innovació pedagògica i equitat

Quan pensem en un element clau per construir una societat crítica i desenvolupada, el concepte equitat apareix en primera instància. Un país que no tingui cura de l'equitat en la dimensió del coneixement, estarà molt probablement abocant a l'exclusió a bona part de la seva població. El pedagog John Dewey, un pioner en relacionar democràcia i educació, va assentar alguns dels criteris bàsics al respecte, als inicis del segle passat.
Davant la difícil tasca de construir un sistema educatiu que asseguri la igualtat d'oportunitats a la seva ciutadania, i per tant que a la llarga redueixi les diferències socials, pot aparèixer la dicotomia envers la llibertat d'elecció dels pares, per triar l'escola que desitgin pels seus fills, i la necessitat dels gestors educatius, per assegurar el repartiment de tot el cens escolar de forma equitativa. En el debat de la zonificació escolar, doncs, tenim aspectes rellevants que es condicionaran segons el pes d'ambdós fets. Permeteu-me expressar algunes idees, per afegir en aquest complex debat que ens toca abordar properament.
Primera idea: informació. Les escoles, instituts i universitats no han de tenir por a presentar públicament els seus resultats. Cert és que en educació els indicadors només reflecteixen una part de la realitat, però aquesta ha de ser coneguda, comparable i avaluable objectivament.
Segona idea: implicació de les famílies. La llibertat en la tria d'escola de les famílies es un dret, que cal acompanyar d'un deure, la participació activa en la tasca escolar, cooperant en els òrgans de decisió i liderant la responsabilitat de l'educació dels fills.
Tercera idea: innovació pedagògica. Cada escola, institut i universitat hauria d'excel·lir en algun aspecte pedagògic rellevant, generant així el seu propi avantatge competitiu. El projecte educatiu de centre pot ser prou atractiu per neutralitzar aspectes de segregació, i convèncer pels beneficis que ofereix al seu alumnat.
Els vents normatius de les (que jo qualificaria com "amenaçants") reformes educativa i de règims locals, bufen en contra de la quarta idea que voldria subratllar: implicació local. Al meu entendre, la regidoria d'Educació, no ha de renunciar a la intervenció local en les polítiques educatives. La lluita contra la segregació escolar, que al meu parer, només pot ser abordada tenint present la problemàtica característica de cada municipi, és un objectiu principal dels consells escolars i dels governs locals. Els ajuntaments hem de seguir participant en el repartiment proporcionat de l'alumnat NEE (amb Necessitats Educatives Especials), hem de continuar facilitant recursos i acompanyant els centres educatius davant dels òrgans superiors en les seves necessitats, hem de mantenir el lideratge de la lluita contra l'absentisme escolar i enfortir el control de problemàtiques socials que emergeixen a les aules, per posar alguns exemples.
M'agrada fer un símil entre el corrent pedagògic imperant actualment, el constructivisme com estratègia d'aprenentatge i l'estratègia política, que ha de permetre la construcció de la nostra societat. Manel Castells titllava, fa més de dues dècades, aquest segle XXI com l'era del coneixement i la societat "xarxa". La tecnologia i la innovació educativa estan modificant les estructures pedagògiques, fins ara aplicades, però i essencialment, modificaran les estructures socials, fins ara establertes. Treballem per a que aquesta nova construcció sigui més justa i més equitativa per a tots, no se m'acudeix millor propòsit per encetar aquest nou curs escolar.

Ariadna Llorens
Regidora d'Educació, Ocupació i Societat del coneixement
Setembre 2013

 

33è FIMPT

Ja en van trenta-tres. Un any més en trobem a les portes del Festival Internacional de Música Popular i Tradicional conegut per FIMPT. Un Festival que l'any passat es va veure en l'obligació de reinventar-se, per una banda obligats per la realitat econòmica del municipi i per l'altra, obligats, també, per la necessitat de replantejar l'orientació artística del mateix. Ja feia temps que es qüestionava si calia o no donar més personalitat artística pròpia al Festival per tal de desmarcar-lo d'altres festivals del país, o si calia seguir en la línia més oberta dels darrers anys. Val a dir, però, que en les últimes edicions ja s'ha via fet un cert gir encara que no suficient per a molts. El nou FIMPT, molt modest pressupostàriament parlant, pretén recuperar l'impuls original i obrir-se a la societat vilanovina i al món de la música popular en el seu conjunt. Tal com diuen els responsables artístics del mateix cal anar aprofundint en els criteris de canvi i renovació que ja es van definir l'any passat i reforçar la voluntat de què el festival esdevingui una eina al servei dels músics i de la música tradicional de Catalunya i dels països de parla catalana.

En el sector musical del país hi ha molta feina a fer i la presència de músics internacionals ens ha de servir per a procurar internacionalitzar els nostres. La internacionalitat del Festival ha d'estar al servei de la internacionalització dels professionals del sector de casa nostra. És la manera de fer-se present en els circuïts del món. És la manera de créixer culturalment i d'enriquir-nos plegats. Entenem que la despesa de diner públic convidant artistes del món, ha de comportar, obligadament, un benefici a la producció cultural local i nacional i, en aquesta línia treballem i treballarem. És per això que aquest Festival procura i busca la màxima participació i implicació d'escoles, entitats i músics de la ciutat i del país. Aquesta participació, enguany tindrà una presència destacable i esperem que serveixi per a créixer en les futures edicions.

A ningú se li escapa la diferència pressupostària amb edicions anteriors quan aquest Festival rondava al voltant dels 300.000 euros de cost, o dels 200.000 euros en l'edició del 2011, però a ningú se li escapa, tampoc, la impossibilitat actual de mantenir aquesta inversió avui en dia, basada, única i exclusivament, en diner públic i sense esponsorització, a diferència de tants altres festivals, alguns d'ells nascuts, també, a la nostra ciutat. La situació econòmica i financera del municipi no s'ho pot permetre i és per això que cal reinventar-lo també en aquest aspecte. Però Vilanova i la Geltrú tampoc es pot permetre perdre un Festival amb tants anys d'història i que ha estat un referent i, això, s' ha entès des del govern de la ciutat i des d'un important grup de persones del sector, amb criteri artístic indiscutible, que s'han ofert a tirar-lo endavant amb un pressupost d'aproximadament 50.000 euros -entre l'aportació municipal i l'ajut de la Generalitat- i que, de manera totalment desinteressada i conjuntament amb el personal municipal han creat l'equip de producció. Són ells qui ens diuen que aquest FIMPT que ara us presentem és, com va ser en els seus inicis, un FIMPT valent i arriscat; allunyat de grans noms, de grans escenaris i de zones VIPS. Creiem en un Festival de base popular disposat no només a salvar una marca amb 33 anys d'història, sinó a defensar un estil propi de viure i estimar la música tradicional.

No volia acabar sense fer esment de què aquesta nova realitat econòmica que ens ha empès a canvis, també ha propiciat l'esforç de la recerca de fórmules d'autogestió del Festival i, en alguns aspectes, ja s'ha aconseguit enguany. Un exemple d'això el trobarem en la NIT FIMPTERA, coordinada per l'Endimari, Can Pistraus i Festuc, que creuen que poden aportar, amb la seva proposta artística i d'autogestió, la recuperació de part de l'esperit inicial i essencial del festival amb el qual hi ha nascut.

El programa està ja a la vostra disposició. Només ens queda trobar-nos-hi per a gaudir-lo i millorar-lo plegats els dies 4, 5 i 6 d'octubre.

Moltes gràcies a tots aquells que el feu possible, que us el sentiu propi i que, generosament, heu dedicat hores i hores del vostre temps en benefici de tots.

Marijó Riba
Regidora de Cultura de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú 
13 de setembre de 2013

 

Reprenem el curs

Els primers dies de setembre són de retorn a la normalitat, de represa de l'activitat i restabliment d'agendes i horaris. Els períodes vacacionals tenen la virtut de renovar-nos les forces i això ens permet encetar el curs amb una empenta inèdita i moltes ganes d'encarar els mesos que vénen. Tenim al davant uns temps de molta transcendència per al futur de la nostra ciutat i també del país.

Se'ns presenta una tardor intensa, en què es debatran qüestions importants per a Vilanova i la Geltrú, per al present i el futur de la ciutat. El nostre objectiu, el del govern municipal, continua essent el mateix: procurar pel benestar dels vilanovins i les vilanovines. Hi tenim molt a fer, en moments difícils com els que vivim; però malgrat sigui cada cop més complicat, malgrat disposem de pocs recursos, la nostra prioritat continua essent l'atenció a les persones que més estan patint la crisi econòmica.

Volem continuar estant al costat de les empreses, dedicar tots els esforços possibles en tot allò que pugui afavorir la promoció de l'economia local i de l'ocupació. Acabem una temporada d'estiu amb resultats lleugerament millors que l'anterior i que ens ha permès avançar com a referents del turisme familiar; hem impulsat una campanya per fomentar la gamba com a producte autòcton, amb l'objectiu de facilitar oportunitats al sector restaurador i hoteler. Hem de seguir en aquesta línia de ser al costat de l'empresariat i l'emprenedoria, per això aquesta tardor observarem com agafa rodatge el recent estrenat cowork d'esport i salut, alhora que mantindrem iniciatives de promoció de la ciutat, amb el punt àlgid de la Fira de Novembre, que atorgarà el protagonisme al sector empresarial.

Tenim al davant un calendari de debat, de reflexió i de negociació política intensa. A banda dels plens municipals ordinaris, el 21 d'octubre tindrà lloc el Ple d'estat de la ciutat, en què tots els grups polítics amb representació municipal farem balanç de com està el municipi i què es pot fer per millorar-lo. I més endavant, al novembre, s'obrirà el debat al conjunt de la ciutadania, en la celebració de la primera assemblea municipal oberta de Vilanova i la Geltrú, una iniciativa que de ben segur serà una interessant experiència de participació ciutadana directa.

En l'àmbit econòmic, la tardor també serà clau. Aquest setembre es realitzaran els tràmits per sol·licitar una nova línia de crèdit ICO, per facilitar el pagament del deute de l'administració a les empreses i entitats de la ciutat. I aquest mateix mes s'iniciaran les converses per elaborar les ordenances municipals del 2014. Hi ha feina feta, gràcies a l'aprovació de la tarifació social fa uns mesos, i aquest fet ens ha de facilitar a tots els grups municipals les possibilitats d'arribar aviat a un acord que satisfaci totes les sensibilitats i alhora permeti mantenir l'Ajuntament en una certa estabilitat econòmica.

D'altra banda, seran mesos importants per al desenvolupament d'alguns dels principals projectes d'aquest mandat. S'estan realitzant els tràmits perquè ben aviat comencin les obres del pas sota via del carrer de la Llibertat, alhora que s'està enllestint el projecte per convertir el Far en centre de visitants i d'interpretació del mar, i que s'està avançant en l'estudi de detall de la plaça del Port. Tot això, mentre seguim de prop les obres de reparació de la piscina municipal, que esperem que torni a obrir amb normalitat a principis d'any vinent.

Aquestes són algunes de les qüestions que centren el calendari immediat de la gestió municipal a Vilanova i la Geltrú. Obrim aquest darrer terç de l'any amb la sensació que seran uns mesos decisius per a la ciutat, mentre estem pendents, indefugiblement, de tot el que està passant en el conjunt del país. El context socioeconòmic i polític actual és dels més complexos que ha viscut la societat catalana des de la restauració de la democràcia, i alhora és dels més apassionants.

Tenim el privilegi i la responsabilitat de prendre part en el camí que Catalunya ha de seguir, sense ambigüitats, cadascú des del seu punt de vista legítim. Però tenint present que el compromís de tots i totes els qui treballem al servei de la gent del país ha de ser la garantia del seu benestar i del màxim exercici dels seus drets com a ciutadans i ciutadanes, com a catalans i catalanes.

Amb totes aquestes reflexions i plantejaments comencem el nou curs. Amb l'agenda plena de reptes, projectes i il·lusions que ens han fer avançar cap a la ciutat que volem, el país que volem.

Neus Lloveras i Massana
Alcaldessa
6 de setembre de 2013

 

Vilanova i la Geltrú, capital educativa ferroviària

Per crear riquesa i assolir projectes formatius que aportin benestar a la ciutadania, cal identificar aquells sectors on tenim una diferència positiva respecta a d'altres ciutats. Des del plantejament estratègic de la Regidoria d'Educació i Ocupació, calia començar, tot revisant de forma àmplia i sistemàtica, el conjunt d'elements que podien correspondre a un avantatge competitiu. En aquesta anàlisi , el tren apareixia com un aspecte rellevant.
Que la nostra ciutat té una identitat ferroviària és innegable, però a més, que aquest ADN ferroviari vilanoví, que ha estat clau en el desenvolupament industrial i econòmic de la ciutat, pot seguir esdevenint un eix de generació econòmica important, fou concloent en la fita que ens vàrem proposar.
Per això, des de l'inici de la legislatura, vàrem encapçalar una iniciativa que enfortís i fes possible la capitalitat educativa de la ciutat en l'àmbit ferroviari, una idea que uní a tot un grup d'agents del territori, coordinats en el que batejàvem com a Mesa Educativa Ferroviària, i que sumaven neurones, contactes però sobretot, il·lusió. Formada originàriament per l'Ajuntament de VNG, el Museu del Ferrocarril, Renfe-Integria, Ferrocarrils de la Generalitat, la UPC i l'Institut Lluch i Rafecas, aviat va incorporar altres socis col·laboradors com el sindicat UGT i l'Escola Tècnica de Manteniment de RENFE.
Però aquest grup d'interès jugava amb molt avantatge, perquè malgrat teníem força competidors, l¡ecosistema específic al voltant del tren de la nostra ciutat és únic i immillorable. La conjunció dels principals tallers de RENFE-Integria i el Museu del Ferrocarril de Catalunya, amb una Universitat tecnològica a tocar, on s'imparteix el màster específic de sistemes ferroviaris i, afegint en la mateixa àrea geogràfica de la UPC, el Centre Tecnològic, Neàpolis, la Biblioteca, la residència d'estudiants i una estació de tren, on diàriament passen 18.000 persones, era tenir molts factors a favor. I encara n'hi havia un d'essencial més, un Institut que tenia les ganes i el coneixement per encabir una formació específica i, que el seu nom era un petit giny cap a l'èxit.
Així, la setmana passada la notícia era oficial: L'Institut Lluch i Rafecas de Vilanova i la Geltrú serà l'únic centre educatiu de l'estat espanyol que impartirà a partir del curs vinent la Formació Professional dual de manteniment ferroviari. Mitjançant un conveni formalitzat entre el Departament d'Ensenyament de la Generalitat i Renfe-Operadora, l'institut vilanoví oferirà el Cicle Formatiu de Grau Mig (CFGM) de manteniment de material rodant ferroviari. Cada any a Vilanova, es formaran 25 joves, que a partir del segon curs tindran una beca per estudiar i alhora iniciar una etapa laboral remunerada, en companyies capdavanteres del sector.

Estem, doncs, orgullosos, perquè la ciutat ha liderat una iniciativa, innovadora i positiva, que ha de generar formació per reduir l'atur juvenil i per posicionar-nos com a capital educativa ferroviària de l'estat. I crec que, Francesc Xavier Lluch i Rafecas, l'enginyer vilanoví que va assessorar tècnicament a Gumà per portar el 1881 el tren a la nostra ciutat, també somriu orgullós des d'allà on sigui….

Ariadna Llorens
Regidora d'educació, Ocupació i Societat del Coneixement
2 d'agost de 2013

 

Apunta't a la Festa!

Tan l'eslògan com la imatge de la Festa Major d'enguany ens conviden a tenir una actitud davant la festa. Ens provoquen. No ens porten la festa a casa, al sofà, sinó que ens diuen, apunta't! Ens demanen, doncs, una actitud de fer i de fer-la, i, sobretot a partir d'una eloqüent imatge, una actitud per a viure-la. Si no t'hi apuntes, però, no hi ha Festa. Tot encaixa. La Festa Major la fem entre tots, entre tots els que d'alguna manera o altra s'hi apuntaran.

Amb els pabordes al capdavant i molts de vosaltres, doncs, haurem aconseguit tirar endavant una nova Festa Major. Ens haurem conjurat, un any més, a formar part d'un col·lectiu i a identificar-nos culturalment amb el mateix, commemorant tradicions i renovant aquelles actituds essencials d'una manera de viure i de perviure com a tal. El sentit de pertinença i d'identitat és cultural i emocional, i és per això que ens fa forts i esdevé un dels fonaments del nostre patrimoni, d'un patrimoni viu i d'una actitud que reivindica ser qui som i què volem ser. És per això, també, que la festa cal fer-la entre tots, cal viure-la entre tots, cal que amb ella s'hi identifiqui la gran majoria de la ciutadania del col·lectiu a qui va destinada. És així que les entitats, els ciutadans, les institucions, la societat civil organitzada... són, indubtablement, la base de la festa, els elements actius que la fan i la fan viva, que la modelen i l'adapten a les circumstàncies actuals, preservant-ne, sempre, l'essència i els símbols que li donen el contingut i el sentit real a la commemoració. En definitiva, la reivindicació de voler ser i la renovació emocional i simbòlica de ser qui som, que culminarà, després de les celebracions, exhibicions i cercaviles, en l'esclat final del "Vot del Poble".

Amb el procés públic participatiu per a la millora en l'organització de la Festa Major de la nostra ciutat es va poder confirmar la voluntat de la ciutadania de buscar la manera de què la Festa Major pugui ser, si hi cap, més participativa, més oberta, o sigui, es va posar sobre la taula la necessitat de millorar-la en aquest aspecte per tal de garantir que ningú se'n senti exclòs. Les entitats hi tenen molt a dir, doncs són els elements vertebradors més importants del teixit social organitzat i en aquest aspecte adquireixen un protagonisme important i, ara per ara, sembla que els mecanismes de participació de les mateixes estan força ben establerts. Serà, però, tasca de la futura Fundació Festa Major, la recerca continuada de millores en els aspectes participatius mentre exerceix de garant dels valors i les essències de la mateixa.

L'aportació de diner públic a la festa major s'ajusta a les necessitats i possibilitats de la ciutat procurant, en tot moment, que es pugui garantir tot allò que d'essencial té la nostra festa. Crec que tots subscriuríem que qualitat és millor que quantitat i els pabordes dels darrers anys sé que ho han tingut i ho tenen ben present. Però tornem-hi, la festa la fem entre tots i és per això que cal apel·lar la col·laboració de tothom per tal de garantir aquest objectiu i, en aquest sentit, cal agrair els esforços de tota mena de tots aquells que podeu i que la feu possible. També és el moment d'agrair la dedicació de totes aquelles persones que vareu apuntar-vos en aquest procés participatiu -que encara no ha culminat- per tal de fer aportacions de millora, així com també la de totes aquelles que encara esteu treballant en la configuració d'aquest nou ens que ha d'acabar gestionant, el més independentment possible, la Festa Major, i em refereixo a la Fundació Pública de la Festa Major. Així mateix cal fer extensiu l'agraïment a totes aquelles persones que hi treballeu tot l'any, generosament i altruísticament des de les vostres entitats o a títol individual, als pabordes de tots els temps i als membres de la Comissió de Protocol, també de tots els temps.

Als pabordes d'enguany en concret, dir-vos que ho heu aconseguit, que ja la tenim aquí, que el vostre treball d'un any ens portarà les emocions i sensacions que busquem i esperem, que ens apuntarem a la festa, a la vostra, a la de tots, a la de sempre i que ben segur serà un èxit i que us desitjo que us veieu recompensats dels neguits, les pors, les discussions, els inconvenients, els dubtes... quan comproveu que l'èxit ha acompanyat el vostre esforç i que la vostra crida, Apunta't a la festa! , ens ha provocat en tots els sentits. Gràcies, amics.

Perquè la Festa sigui esperada i desitjada altra vegada, però, cal trobar-la a faltar. Any rere any cal desitjar que arribi ja d'una vegada. Cal arribar-hi després del neguit i l'esforç d'un any i cal viure-la intensament durant uns dies concentrats. Ha de ser excepcional i no podem banalitzar-la, ni usar-la amb objectius que la puguin desvirtuar. La Festa Major és reivindicació col·lectiva d'identitat cultural i de la tradició que l'explica. Fem que sigui això, l'espai de trobada d'allò que ens uneix i reivindiquem-ho plegats en el Vot del Poble, emplaçant-nos, amb la mateixa actitud i la mateixa força, un any més.

Ens hi apuntem?

Bona Festa Major i bon estiu!

Marijó Riba
Regidora de Cultura de Vilanova i la Geltrú 
26 de juliol de 2013


 

La gamba de Vilanova, una marca de ciutat

Avui s'enceten les jornades Gastronòmiques de la Gamba de Vilanova. Fins a finals de setembre, gairebé una trentena de restaurants vilanovins s'han compromès a oferir a les seves cartes plats que tenen la Gamba de Vilanova com a protagonista. Ha estat una tasca que varem iniciar fa ja alguns mesos i que finalment ha vist la llum.

Amb la voluntat de posar de nou a Vilanova i la Geltrú dins el mapa gastronòmic català de referència, la Confraria de Pescadors, Freixenet i l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, han encetat una experiència que combina les sinèrgies públiques i privades per tal de posar en valor un dels recursos gastronòmics més preuats de la nostra cuina i, alhora un gran desconegut. La Gamba de Vilanova, maridada amb el Gran Cuvée DS de Freixenet, serà el reclam per a aquells que cerquen noves experiències enogastronòmiques. Un públic cada vegada més ampli, més exigent i més compromès amb la qualitat i l'excel·lència.

La idea ha estat molt ben acollida tant pel Gremi d'Hoteleria i Restauració, com pel col·lectiu Menja't Vilanova, com pels socis de l'Estació Nàutica local. Els seu entusiasme ha estat fonamental per tirar endavant aquest projecte que neix amb voluntat de continuïtat.

A la part del darrera, i amb el convenciment que amb el suport rebut de totes les parts aquesta proposta esdevindrà un èxit, voldria agrair el treball, l'esforç i la capacitat d'enteniment, paciència i comprensió que han mostrat totes les parts per dur a terme una idea que té el ferm objectiu d'anar més enllà de la gastronomia. Una idea que vol que la marca Gamba de Vilanova sigui una part fonamental del projecte de ciutat.

Arribarà el moment de les valoracions, de les correccions i de les avaluacions. Les farem. Com sempre. I serem curosos i crítics. Però ara és el moment de convidar-vos a participar de les jornades i a que presumiu de gastronomia i de ciutat.

Gerard Figueras i Albà
Regidor de Promoció Econòmica i Turisme
de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú 
19 de juliol de 2013


 

Llarga vida al Faraday!

El Festival Faraday ha tancat un cicle de deu anys. Aquest cap de setmana ha baixat el teló un festival que ja forma part de la història de Vilanova i la Geltrú, però que sobretot ha esdevingut un referent més enllà de les nostres contrades i ha obtingut un veritable ressò internacional. En molts aspectes, el Faraday ha estat un projecte iniciàtic i original. La il·lusió primera dels seus organitzadors va esdevenir en molt poc temps una estructura organitzativa potent i professionalitzada que, alhora, era capaç de mostrar una estimació per la música i una recerca constant de l'originalitat i de la qualitat.

El Faraday ha estat l'indret on molts grups, formacions i solistes s'han donat a conèixer al gran públic. Per a ells segurament hi ha hagut un abans i un després del Faraday, un abans i un després de la seva projecció a Vilanova i la Geltrú. Aquí és on s'ha demostrat que la potència del festival no ha radicat mai només en la seva audiència, en l'afluència de públic o en els resultats comercials. L'aposta del Faraday ha estat la qualitat i la recerca de l'excel•lència. És una gran lliçó, un bon exemple de projecte realitzat amb fidelitat a uns ideals, malgrat les dificultats inherents del context econòmic i social dels darrers anys.

Serà difícil omplir el buit del Faraday. Estic convençuda que el festival ha marcat la memòria d'una àmplia generació de vilanovins i vilanovines que el recordaran malgrat passin els anys. Ara naixerà un altre esdeveniment: el Vida Festival. Potser serà més ambiciós i més contundent, però el que és segur és que l'esperit del Faraday planejarà encara durant molt de temps a la ciutat de Vilanova i la Geltrú.

És moment de comiat, que necessàriament ha d'anar vinculat a un agraïment per la feina ben feta i sobretot per dur sempre per davant el nom de Vilanova i la Geltrú arreu i per haver construït un relat de continuïtat. Gràcies Faraday. Llarga Vida.


Neus Lloveras
Alcaldessa de Vilanova i la Geltrú 
12 de juliol de 2013


 

Un conveni necessari i gratificant

Anem fent passos. Petits passos però molt significatius i alhora gratificants. Em refereixo al conveni que aquesta mateixa setmana hem signat amb una entitat financera, Catalunya Banc, per poder oferir pisos destinats a lloguer social. I arran d'aquest acord, que farà possible que alguns pisos desocupats en mans d'entitats bancàries passin a estar ocupats per persones i/o famílies que ho necessiten pagant un lloguer assequible, voldria evidenciar que des de l'Ajuntament de la ciutat i més concretament des de l'Oficina Local d'Habitatge conjuntament amb Serveis Socials treballem continuadament per fer realitat el dret de les persones a un habitatge digne.

Alhora no deixem de banda les persones que tenen dificultats per afrontar el pagament de la seva hipoteca i des de fa gairebé dos mesos varem posar en funcionament el Servei d'Intermediació en Deutes d'Habitatge (SIDH) al municipi. Des d'aleshores, el servei ja ha atès més de 20 famílies de la ciutat que tenien problemes per pagar la seva hipoteca i que, davant les dificultats que tenen per arribar a un acord amb la seva entitat bancària, s'han adreçat a nosaltres perquè fem d'intermediaris amb el banc.

Aquest servei neix a partir de la col•laboració amb la Diputació de Barcelona, que ha posat al nostre abast els mitjans necessaris per poder atendre aquestes persones de forma molt més àgil i directament des del municipi, sense haver de desplaçar-se a les oficines centrals d'Ofideute a Barcelona. Setmanalment, una advocada del Col•legi d'Advocats de Barcelona es desplaça a les dependències municipals per atendre personalment els casos d'impapagament d'hipoteca i, un cop analitzat cada cas, s'elabora una proposta d'intermediació per ser traslladada a l'entitat financera corresponent.

Val a dir que hem rebut respostes diverses però en qualsevol cas és positiu que s'hagi establert aquest procés de mediació que suposen l'inici d'un bon camí que cal continuar fent plegats, perquè si una cosa és clara, és que les entitats financeres són una part decisiva, si no la més important, en la recerca d'una solució a la greu problemàtica de l'habitatge.

Fruit d'aquest convenciment és que l'Ajuntament de VNG està destinant molts esforços a implicar les entitats bancàries presents en el municipi en totes les iniciatives i estratègies que s'abordin sobre la qüestió de l'habitatge. El conveni al qual feia referència a l'inici n'és un exemple, com també la posada en marxa de la Comissió Municipal de Prevenció i d'Actuació davant els desnonaments, que es va constituir el 20 de juny de 2012, i on formen part el govern, els grups polítics municipals, els agents jurídics i judicials, les entitats socials, persones afectades i consumidors, des d'aquest any 2013, s'ha volgut incorporar també a les entitats bancàries presents al municipi com a part important de la mateixa comissió.

Les persones que tenim la responsabilitat de governar la ciutat actualment som conscients que la solució a la problemàtica de l'habitatge no serà immediata ni senzilla, però el que sí creiem és que la solució passarà per abordar la situació en tota la seva globalitat i complexitat, i amb la implicació de tots els àmbits de la societat. És per això que continuarem treballant perquè entre tots, ciutadania, entitats financeres, associacions, agents socials, jurídics, administracions, etc, puguem avançar per fer possible el dret que tenen les persones a un habitatge digne.


Joan Giribet, regidor d'Urbanisme, Obres i Habitatge 
2 de juliol de 2013

 

Eduard Admetlla, IV Premi Roig i Toqués

Avui, divendres 28 de juny, a les set de la tarda al Teatre Principal, celebrarem la quarta edició del Premi Roig i Toqués. Aquest premi, que es va instaurar fa quatre anys amb l'objectiu d'homenatjar i mantenir present a la ciutat la figura d'en Francesc Roig i Toqués, creador del Museu de Curiositats Marineres i de l'atracció Carpa Juanita, mort el 2008, pretén ser un reconeixement a la dedicació d'un projecte o trajectòria de tipus cívic, cultural o científic que hagi contribuït al coneixement i divulgació d'algun aspecte relatiu a la mar i no hi ha dubte de què ell, el propi Francesc Roig i Toqués, és un dels grans personatges de Vilanova i la Geltrú que ha contribuït extraordinàriament al coneixement i divulgació d'aspectes relatius a la mar, però, alhora, i de manera molt clara i desinteressada, a la divulgació i promoció de la nostra ciutat arreu del món.

En moments com l'actual, i quan ja sembla que la ciutat veu la mar com una porta oberta a noves vies de creixement i com un element que possibilita noves fórmules de dinamització econòmica i, a més, que incorpora els valors mariners, marítims i nàutics en el discurs promocional de la mateixa... En aquests moments, deia, aquest Premi agafa una nova dimensió perquè esdevé una peça clau que relliga l'esperit, l'actitud i els objectius de futur de Vilanova i la Geltrú. Allò que en Roig Toqués representa i ha representat, el seu llegat i aquest mateix Premi, són un dels pilars on bastir bona part de la idea i de l'esperit que cal transmetre de la nostra ciutat. Vilanova s'ha obert al mar i en fa un dels pilars fonamentals de la seva dinamització econòmica en aspectes industrials, comercials, de coneixement, formatius, turístics, gastronòmics, esportius, patrimonials, culturals, de lleure... Tot això, d'una manera o altra, en Roig i Toqués ho havia previst i, aquest premi que porta el seu nom i prestigia la ciutat, ens ajuda a la promoció de la mateixa i ens situa com un referent de mar. Aquest és el principal objectiu, el reconeixement als esforços pel coneixement i la divulgació dels diferents aspectes del medi marí i la transcendència de Vilanova al món, com a ciutat de mar, a través de les diferents personalitats rellevants en aquest sentit que, any rere any, van essent nomenades i reconegudes com mereixedores del guardó que identifica Vilanova i la Geltrú i el seu il·lustre ciutadà.

Enguany, el premiat serà el sr. Eduard Admetlla, un submarinista pioner de l'exploració submarina a Catalunya que ha destacat per la seva dedicació a la fotografia i a la filmació dels fons marins a través d'aparells i estris de disseny propi. Eduard Admetlla també va dissenyar un escafandre autònom i el 1957 va aconseguir el rècord mundial de descens individual amb escafandre autònom d'aire comprimit, baixant a cent metres. Així mateix, el sr. Admetlla ha dirigit diverses sèries televisives com Rumbo Sur, La llamada de las profundidades, Nuestras islas, Tierras y profundidades i La Natura en profunditat, i ha publicat diverses obres sobre l'exploració submarina. Ha estat fundador de l'Associació de Pesca Submarina i del Centre de Recuperació i Investigacions Submarines, i avui en dia, als seus 89 anys, continua en actiu com a submarinista. Eduard Admetlla havia passat o bussejat pel Museu de Curiositats Marineres Roig Toqués i havia conegut el Franciscu i, molt possiblement, la Juanita.

Aprofito per a recordar que aquest és un premi honorífic i no remunerat que consisteix en ser distingit amb l'honor del premi i en el lliurament d'una escultura del vilanoví Xavier Cuenca.

L'acte és obert a tothom i permet poder conèixer una mica més de prop la figura del guardonat i la seva trajectòria i, per tant, aprofundir en alguns aspectes i curiositats del medi marí, així com retre homenatge a la figura de Francesc Roig i Toqués. En aquesta ocasió serà l'escriptor, poeta, filòsof i membre del jurat, Rafael Argullol, l'encarregat de glossar la figura de Roig Toqués i donar pas a la presentació del premiat.

Per acabar, recordar-vos, també, que a les tres edicions anteriors els guardonats han estat el programa Thalassa, de TV3, Josefina Castellví, oceanògrafa catalana especialista en microbiologia marina, i Julio Villar, navegant aventurer.

A la memòria de Francesc Roig Toqués, us hi esperem. Moltes gràcies. 


Marijó Riba
Regidora de Cultura de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú 
28 de juny de 2013

 

El patrimoni, una prioritat

Una de les grans línies d'acció de política transversal en la qual crec que hi estem tots d'acord és la de promocionar la ciutat a partir dels seus propis recursos, fent-los més visibles i valorant-los amb totes les seves potencialitats. Des d'aquesta perspectiva, el patrimoni s'erigeix en un gran exponent d'aquests recursos propis capaç de generar, simultàniament al discurs cultural que li és propi, un pol d'activitat econòmica creadora d'ocupació al seu voltant i dinamitzadora del comerç i de la indústria de la ciutat.
Vilanova i la Geltrú conté un ric patrimoni històric, etnogràfic, festiu, bibliogràfic, documental, artístic i arquitectònic força heterogeni tan pel que fa al seu contingut, època i dimensions com pel que fa a la seva titularitat. Així ens trobem des d'un jaciment d'un poblat iber i, també romà, fins col·leccions dels segles XIX i XX, concentrades en un bon nombre de museus de la ciutat, a més a més de les festes i tradicions, les biblioteques patrimonials, les escultures públiques... així com diversos elements arquitectònics, un d'ells el Far o Farola, ubicat en un espai propietat del Port de Barcelona que té concessionat a l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i que, en aquests moments, està a l'espera d'acollir una reforma ja aprovada per tal de transformar-lo no només en un espai museístic que en certa mesura ja és, sinó en un punt d'informació pels visitants.
Vilanova i la Geltrú també té un Pla de Patrimoni, forjat en la passada legislatura i aprovat ja en aquesta, que va comptar amb l'esforç i el treball d'un seguit de ciutadans i ciutadanes que durant un any llarg i per iniciativa del Patronat de l'Organisme Autònom de Patrimoni Local Víctor Balaguer, es van reunir en diverses sessions de treball per elaborar-lo. En aquest document s'ordenen i es tracen unes línies de desenvolupament, creixement i millora de l'oferta patrimonial del municipi i, a més a més, s'apunten unes accions concretes. Diríem que, finalment, hem transformat en eina de treball i en compromís una bona quantitat d'intencions, conclusions i voluntats fruit, també, de moltes altres sessions i debats anteriors al voltant del patrimoni de la ciutat i del territori i que al llarg del anys han protagonitzat molts ciutadans, experts, professionals i polítics que hi han participat i que, en bona part, es troben referides en diversos documents, actes i publicacions d'institucions i entitats.

Per altra banda, i tal com dèiem més amunt, ja s'ha anunciat la reforma de l'espai del Far amb la voluntat d'acollir-hi la col·lecció del Museu de Curiositats Marineres Roig Toquès i de donar continuïtat al Museu del Mar, alhora que ubicar-hi un punt d'informació de la ciutat per a visitants. Aquesta aposta és fruit del treball conjunt de les Regidories de Promoció i Cultura per tal de caminar cap l'acompliment dels objectius de promoció de la ciutat a través del seu patrimoni i, a més a més, per tal d'anar donant compliment a l'esmentat Pla de Patrimoni que marcava com una de les accions a curt termini la conservació i museïtzació d'aquestes col·leccions marineres. Entenem que seria bo, a partir de la posada en funcionament de l'Espai Far, plantejar la nova estratègia de promoció de la ciutat que haurà de tenir, com un dels principals atractius, el patrimoni i el discurs cultural que aquest genera. Des de l'Espai Far cal llençar i reformular el nou discurs històrico-patrimonial de la ciutat amb la incorporació dels valors relacionats amb la mar. Aprofitar el punt de partida del Far, amb tots els seus continguts, permet incorporar –de manera molt directa- l'àmbit de la mar i tot el que significa i ha significat per Vilanova i la Geltrú, dins el discurs unitari patrimonial i per tant dins el discurs promocional. Aquesta nova proposta ha de ser capaç d'explicar, de manera més completa, la ciutat de Vilanova i la Geltrú. En aquest sentit, el discurs ha de ser coherent i aglutinador, de manera que haurà d'interelacionar, el màxim possible, tots els elements patrimonials de la ciutat per tal de configurar una "idea" o una "marca" més o menys concreta de la mateixa a partir del seu patrimoni. Aquesta nova mirada i la imatge que l'emmarcarà ha de ser una eina més al servei dels diversos sectors econòmics de la ciutat per a treure'n el màxim rendiment al llarg de tot l'any, buscant la manera de fer campanya de la ciutat, també, durant els 9 mesos no estiuencs. Aquest ha de ser el proper pas que ha d'ajudar a consolidar el discurs patrimonial iniciat fa anys a la nostra ciutat i comarca que ha anat apuntant el segle XIX com el valor més evident del nostre patrimoni i de la nostra història i que s'ha de poder explotar.
Aquest projecte, però, s'ha de treballar des de dins, vull dir, a partir dels propis ciutadans i polítics en el sentit de què la ciutat cregui més en sí mateixa i en els seus valors i creixi la confiança de poder generar projectes de contingut econòmic i creadors d'ocupació, també a partir de l'àmbit patrimonial. Per tant, cal, en primera instància, fer un esforç de treball portes endins, de cara a la ciutat i la seva gent. És una proposta a la qual m'hi comprometo i que s'haurà de treballar, a poder ser, des del consens de totes les forces polítiques, doncs haurà de ser un nou compromís de treball pel futur per a Vilanova, sigui qui sigui que la governi. Sempre, però, a partir del Pla de Patrimoni aprovat pel Ple Municipal i a partir de la visió compartida per la majoria de ciutadans i grups polítics de què cal incorporar, en el missatge promocional de la ciutat i al costat de la mar i el seu entorn, el patrimoni que ens identifica com un dels atractius i dels potencials de Vilanova i la Geltrú durant els dotze mesos de l'any.
Aquest estiu, tots els Museus de la ciutat tornaran a promocionar-se conjuntament i oferiran noves possibilitats de conèixer-los més a fons i de què puguem valorar les seves potencialitats. Aquest gest de treball conjunt demostra el convenciment de sentir-se part d'un tot, d'aquesta idea de conjunt que ha d'anar prenent cos i que s'ha de transformar en eina al servei dels diversos sectors econòmics i culturals per tal de treure'n el just rendiment. Tots aquells que hi estigueu interessats no desaprofiteu l'oportunitat d'apropar-vos-hi i d'explorar-ne possibilitats i, mentrestant, gràcies, Museus. 


Marijó Riba
Regidora de Cultura de L'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú 
21 de juny de 2013

 

2 anys de mandat a Vilanova i la Geltrú

Dilluns passat vàrem celebrar l'audiència pública sobre els dos anys de govern, un compromís que mantenim i mantindrem perquè és una de les millors formes de passar comptes amb la ciutadania i amb nosaltres mateixos. I dic que és una de les millors formes perquè la gestió d'allò que és col·lectiu, d'allò que afecta a la comunitat s'ha de fer plegats i de forma oberta; explicant, compartint, acceptant, modificant...

Tenim davant nostre situacions complexes, molt complexes. Els nostres temps ens han plantejat problemes on la solució passa per transformacions molt profundes de la nostra forma d'entendre i fer. Sí, la situació actual implica transformar en profunditat la nostra manera de pensar i fer de les darreres dècades, hem d'avançar compartint, debatent, consensuant.

Tenim la responsabilitat del Govern, som un govern en minoria però no per això defugim de les nostres responsabilitats. Tenim molt clar quines són les nostres preocupacions perquè les compartim amb la majoria de la ciutadania: l'augment de la pobresa, les dificultats per tenir o mantenir un habitatge digne i combatre l'atur, facilitar la generació d'activitat econòmica i riquesa a la nostra ciutat.

Per a nosaltres aquests són els temes prioritaris, sabem que hem de treballar per fer front a aquestes realitats. En l'acte de dilluns explicàvem què estem fent per atendre aquestes prioritats, i què estem fent també en altres àmbits, perquè malgrat tot, l'Ajuntament ha de continuar prestant els serveis que la ciutat necessita.

El Pla d'Actuació Municipal (PAM) que estem tirant endavant i que va comptar amb la participació de bona part de la ciutat en la seva confecció, dibuixa tres gran eixos d'actuació. El primer, mantenir els serveis a les persones, mantenir-ne la qualitat, però sobretot garantir l'atenció a les persones que més pateixen, els casos amb més emergència. El segon, dedicar tots els esforços possibles a la promoció de l'activitat econòmica, com a estratègia clau per generar ocupació; i finalment, millorar la situació econòmica i de funcionament de l'Ajuntament, com a eina clau per assolir els altres dos eixos.

En aquests moments el PAM es troba en un grau de compliment del 42 per cent, un percentatge força correcte si tenim en compte que es va aprovar fa un any i mig i que encara ens resten dos anys de govern. Però de totes les accions que s'hi recullen, hem posat el focus en totes aquelles que ens permeten mantenir la cohesió social de la ciutat i les que generen activitat econòmica.

Hem fet un esforç important per garantir en tot moment els serveis municipals bàsics i atendre les nostres prioritats, tot i la complicada situació financera municipal. Hem hagut de reduir el pressupost global de l'Ajuntament, aquest any mateix, per exemple, en 4,6 milions d'euros. Però tot i així hem augmentat els recursos a serveis socials i mantingut les partides de promoció econòmica de la ciutat, educació i formació.

Hem potenciat l'atenció a les persones en situacions de risc i exclusió social, hem endegat programes d'atenció a les persones afectades en temes d'habitatge, sobretot en la prevenció per poder minimitzar els riscos; hem actuat per incrementar l'oferta d'allotjament social; hem posat més atenció en la situació del banc de queviures; hem reforçat els programes de formació i ocupació, així com els de foment de l'emprenedoria i de noves activitats econòmiques, per fer front a la falta d'ocupació. I sobretot, hem potenciat les iniciatives de promoció econòmica de la ciutat en els eixos de ciutat portuària, ciutat-campus del coneixement i ciutat turística.

És evident que ens trobem davant la necessitat de canviar el model econòmic de Vilanova i la Geltrú, com passa en molts altres llocs, perquè en aquests moments allò que ens sustentava econòmicament fa uns anys ja no és rendible. I estem convençuts amb la nostra aposta de promoció de la ciutat basada en el port, el coneixement i el turisme, perquè són els àmbits on tenim més potencial i més camí per recórrer.

En aquesta línia vam exposar també alguns projectes que es desenvoluparan en aquest mandat i que marcaran passos importants per a la nostra ciutat: el pas sota via del carrer de la Llibertat, que integrarà la Vilanova de l'eixample amb la zona marítima; el centre d'acollida turística el Far, que representarà un salt qualitatiu de Vilanova i la Geltrú com a ciutat turística; el clúster nàutic, que ens ha de portar a ser referents en les activitats al voltant del mar; o l'espai multifuncional situat al port, que per fi dotarà la ciutat d'un espai per a actes de gran format.

A tot això, cal sumar-hi un equipament social eternament reivindicat: el nou hospital comarcal a la nostra ciutat. Si bé la seva creació no és competència de l'Ajuntament, sí que és responsabilitat nostra obtenir el consens necessari amb tots els grups polítics municipals i amb la resta d'administracions de la comarca per tal de definir-ne el model i comprometre'ns a anar junts perquè tiri endavant.

Estem actuant avui, pensant en demà. El nostre compromís amb el futur de Vilanova i la Geltrú és ferm, creiem en les persones i en la ciutat. Per això, fem una aposta des del compartir, en formats com l'audiència pública. Perquè creiem que el projecte és de totes i tots.

Neus Lloveras 
Alcaldessa de Vilanova i la Geltrú
14 de juny de 2013

 

La piscina: unes obres necesssàries

El proper 2 d'agost es tanca "L'esportiu La Piscina" per tal de fer-hi les obres d'arranjament estructural imprescindibles per poder seguir disposant d'aquesta instal·lació en les millors condicions en el futur immediat. Han passat ja molts anys des del 2004 quan, en realitzar-se els estudis per fer la concessió, es van detectar problemes estructurals. Han passat també ja molts anys des del 2009, quan finalment es va inaugurar la instal·lació tal i com avui la tenim, ja apuntalada. Mai s'hauria d'haver permès obrir un equipament amb unes condicions estructurals com les que es trobava, i es troba, la piscina. Si en aquell moment l'empresa concessionària no disposava de capacitat econòmica per realitzar aquestes obres, el govern tripartit de la ciutat hauria d'haver estat capaç de trobar-hi una solució, ja que en aquells anys sí que hi havia un important pressupost d'inversions, i es van poder gastar al voltant de 40 milions d'euros entre els anys 2009 i 2011. Però a vegades la política permet fets inconcebibles com aquest, i avui ens trobem amb una instal·lació en unes condicions lamentables. Des de l'entrada al govern de CiU estem cercant vies per poder solucionar aquest greu problema, però la dificultat és gran per les circumstàncies econòmiques que estem vivint.
Finalment, amb la intervenció de la concessió de l'Esportiu La Piscina, aconseguirem poder realitzar les obres per tal de gaudir de la instal·lació en les condicions adients que es mereixen els ciutadans.
Vagi per endavant que en cap moment hi ha hagut perill per als usuaris i treballadors, i s'han anat realitzant revisions periòdicament per tal de garantir-ho, però no podem negar que s'ha anat produint un deteriorament que ens fa dir prou, fins aquí hem arribat. Ara ens toca la part més complicada: fer les obres amb la menor afectació pels usuaris i pels treballadors, i mantenint el major nombre de serveis en funcionament. La voluntat d'aquest equip de govern és clara, en el sentit de perjudicar només l'indispensable tots el col·lectius afectats. Ens caldrà la comprensió de tothom per poder-ho aconseguir. Seran uns mesos, fins el gener de 2014, en els que caldrà renunciar a algunes comoditats o caldrà fer algun desplaçament al Parc del Garraf per fer algunes de les activitats.
Als esportistes, escolars, usuaris individuals, esportistes i treballadors els demanarem durant un temps comprensió i complicitat; ens cal el suport de tots els implicats per poder-ho tirar endavant, essent conscients que en no poder realitzar les activitats en les condicions actuals, hi haurà persones que es poden sentir perjudicades en un grau o un altre.
Considerem els serveis que dóna aquesta instal·lació imprescindibles i prioritaris pels vilanovins, tant a nivell de salut com d'esport, i per tant apostem per tirar endavant la seva reparació, tot i que de forma immediata ens suposi renunciar a fer unes altres inversions en equipaments esportius que també son imprescindibles a la ciutat. No hi renunciem, i estem segurs que trobarem la manera de poder iniciar l'any vinent l'esperada construcció de les pistes poliesportives annexes al pavelló del Garraf a les que, de manera provisional, hem de renunciar ara, en no poder-se fer càrrec la concessió de l'Esportiu La Piscina de les obres de reparació d'una manera immediata.
Els equipaments no només s'han de construir, sinó que s'han de mantenir. Un aspecte que hi ha governs que sembla que no hagin tingut en compte, i abans de fer noves inversions a la ciutat s'hauria d'haver tingut les existents en bones condicions. No fer les reparacions a temps a la llarga s'acaba pagant molt més car.

Blanca Albà, regidora de Serveis Socials, Medi Ambient i Esports 
7 de juny de 2013

 

Un bon estiu

Afrontem l'estiu amb optimisme perquè creiem que és una gran oportunitat per a la ciutat. Apostem per les potencialitats de Vilanova i la Geltrú per atraure visitants a tastar la seva gastronomia, a practicar esport, a gaudir de les platges, del patrimoni, del comerç...
Aquest cap de setmana donem el tret de sortida a la que ha de ser una excel·lent temporada per la ciutat. Amb la fira Temps de Vi omplint la rambla, amb una nova edició de la Shopping night dissabte, amb el primer acte promocional de la campanya de la "Gamba de Vilanova" iniciem una nova demostració de la nostra capacitat de fer coses.

Vilanova i la Geltrú, com moltes d'altres ciutats, ha de reinventar-se, buscar el seu futur i el dels seus ciutadans. En aquesta recerca hem trobat grans acompanyats, entitats de la ciutat que també estan convençudes que cal activar-se, posar-se en marxa. Donarem el tret de sortida als mesos d'estiu amb el suport de l'Estació Nàutica, de Viu Comerç, dels restaurants de l'associació Menja't, de la Confraria de Pescadors, de l'associació Temps de Vi...

La ciutat busca el seu model de futur mirant el mar i totes les potencialitats que representen. Volem esdevenir una ciutat turística i acollidora i per això diem que som la Porta al Mediterrani. I ho volem ser perquè estem orgullosos de tot el que tenim i volem compartir-ho, i perquè això ha de suposar més llocs de treball, més feina, més empreses i, en definitiva, millor qualitat de vida pels vilanovins i vilanovines.

El treball per vincular la identitat de Vilanova i la Geltrú al mar i oferir totes les seves possibilitats als veïns i veïnes del Penedès, de l'Eix Diagonal de l'àrea metropolitana i de tot Catalunya, té per objectiu posar en valor allò que sempre ens ha caracteritzat però potser, pel fet de tenir-ho tant a prop, no hem sabut valorar: la capacitat per organitzar fires i festes, les nostres platges, l'important patrimoni, la destacada gastronomia, el centre comercial...

Comencem aquest cap de setmana i no pararem, perquè després del Temps de Vi vindrà el Juanita's Vilanova Beach Festival, una aposta esportiva innovadora,i després la Fira Expomar que és una altra novetat destacada d'aquest any, i continuarem amb la revetlla de Sant Joan, i vindrà l'última edició del Faraday i... i no pararem de proposar coses per fer que aquest estiu sigui un bon estiu per viure a Vilanova i la Geltrú i també per venir a passar-hi unes hores, un dia una setmana o una temporada.


Gerard Figueras, regidor de Promoció Econòmica
Ajuntament de Vilanova i la Geltrú 
31 de maig de 2013

 

La cessió de La Vela. Qüestió de sentit comú

Diríem que, finalment, el sentit comú s'ha imposat i l'equipament La Vela ha estat cedit a la Generalitat de Catalunya per tal de ser retornat al món professional del Circ.

Des de que es va prendre la decisió per part del Govern de la ciutat de cedir La Vela a la Generalitat de Catalunya s'han hagut de realitzar una sèrie de tràmits per tal de què aquest equipament el pogués gestionar de ple dret el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. L'últim d'aquests tràmits era l'aprovació pel Ple Municipal de la cessió definitiva. El Ple del passat dia 20 ha aprovat definitivament aquesta cessió malgrat els vots en contra del grup d'Iniciativa i del grup dels socialistes.

Vull aclarir que el projecte nacional de centre de residència i creació de circ s'inicia el 2005 amb l'adquisició de l'equipament La Vela conjuntament entre Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i la Diputació de Barcelona. L'aportació entre les tres administracions fa un total de 180.000 euros, una part dels quals serveixen pel TRAPEZI 2005. El 2006 se subscriu un conveni bianual de col·laboració entre la Generalitat i l'Ajuntament pel funcionament i gestió del centre i, a part, se sol·liciten subvencions per a la realització del TRAPEZI de 2006 i 2007. Així, doncs, l'any 2006, l'Ajuntament aporta 164.000 euros en concepte de manteniment de l'equipament i Festival Trapezi i, la Generalitat, 40.000 euros pels mateixos conceptes. Aquestes quantitats es repeteixen, doncs, l'any 2007, tal i com reflectia el conveni bianual. Poc a poc, però, se n'adonen que els objectius del projecte nacional requereixen de més infraestructura i d'una millor adequació de les instal·lacions a tots nivells: residència, magatzems, oficines, espais socials, adaptacions a les normatives... Així, doncs, durant el 2008, el Departament de Cultura de la Generalitat i l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú inclouen, en un conveni ara anual, a més a més de les aportacions de diners en concepte de funcionament del centre, unes aportacions en concepte d'obres d'adequació dels terrenys que l'equipament ocupa a la Masia Cabanyes, i, per a portar-ho a terme s'encarrega la redacció del projecte i la direcció de les obres a l'empresa pública PIVSAM. Així, el 2008, la Generalitat aporta, a l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, la quantitat de 95.000 euros pel funcionament del centre, la quantitat de 225.000 euros per rehabilitació i millora de les seves infraestructures i la quantitat de 36.000 euros en concepte de subvenció pel Festival Trapezi. El mateix conveni contempla una aportació de 75.000 euros per part de l'Ajuntament de Vilanova en concepte d'inversió per a la rehabilitació i millora dels espais i 95.000 euros més pel funcionament del centre.
L'any 2009 se signa un altre conveni que compromet una nova aportació de la Generalitat per valor de 200.000 euros en concepte d'inversions per a rehabilitació i millora de les infraestructures, 95.000 euros en concepte de funcionament de l'equipament i de 36.000 euros pel festival Trapezi. A la vegada, l'Ajuntament es compromet amb 95.000 euros en concepte de funcionament del centre, 67.000 euros en concepte d'inversions i 83.000 euros en concepte del Festival Trapezi.

Ara bé, l'any 2010 ja no hi ha continuïtat amb les inversions ni per part de l'Ajuntament ni per part de la Generalitat malgrat es mantenen les aportacions en concepte de funcionament del centre i se signa un conveni a finals de novembre que no compromet a res més enllà del 28 de febrer de 2011. El 2010, doncs, s'han reduït les activitats artístiques i de producció i ja no es contempla inversió per part de cap administració i el projecte ja fa més d'un any que està mancat de direcció artística. És evident que el projecte ha entrat en clara decadència, tot i que hi ha un intent de solució per part de la Generalitat que elabora una proposta de direcció i gestió compartida de La Vela amb el Centre d'Arts Escèniques de Reus (especialitzat amb circ i gestor del Trapezi de Reus) que, a finals del 2010, l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú va rebutjar, segons ens diu un informe de la Subdirecció General d'Equipaments Cultural de la Generalitat de Catalunya que a més a més evidencia un clar empitjorament pel que fa a l'activitat i la gestió de l'equipament. Diríem que el projecte nacional de circ ha entrat en via morta i l'any 2011 ja no queda ni un bri d'empenta. Una vegada més, Reus podia haver estat la solució.

La redacció del projecte i la direcció d'obres -que ja hem comentat que es va encarregar a PIVSAM- preveu la realització total de les obres de millora en cinc fases de les quals només se n'arriba a realitzar la primera. Si resumim, i tenint en compte les xifres explicades més amunt, ens trobem, doncs, amb aportacions per valor de 587.000 euros per a la redacció i direcció de les obres de millora i per a la realització de la Fase I de les mateixes. La Generalitat n'haurà aportat 445.000 euros i, l'Ajuntament, 142.000 euros entre els anys 2006 i 2010.

Apart queden les aportacions abans esmentades en concepte de funcionament del centre i de la realització d'activitats artístiques i de producció entre les quals s'hi contempla el Trapezi i que es resumeixen de la següent manera: L'Ajuntament aporta la quantitat de 780.000€ entre els anys 2006 i 2010 i la Generalitat, 862.000 euros també entre 2006 i 2010. A aquestes quantitats cal sumar els 180.000 euros que entre Generalitat (100.000 euros), Ajuntament (50.000 euros) i Diputació (30.000 euros) es van aportar el 2005 en el moment d'adquirir La Vela.

Després de valorar aquesta realitat econòmica, entenem que la Generalitat està més que legitimada per demanar la cessió de La Vela a canvi de res i més encara si tenim en compte que es fa càrrec dels costos del seu desmuntatge i transport per tal de cedir-la a la vegada a un projecte del sector professional del circ. Pensem que la inversió realitzada per la Generalitat a la nostra ciutat en l'adequació dels terrenys de la Masia Cabanyes és un valor que queda per a la ciutat i és una adequació que permet ser aprofitada per altres projectes que es puguin ubicar en aquest espai i que ja s'hi està treballant. La inversió feta és infinitament més valuosa que el valor de La Vela en sí mateixa, un equipament que, a més a més, necessita d'una restauració no poc important en aquests moments.

No voldria acabar, però, sense reflexionar que, el juny de 2011, quan aquest govern inicia la legislatura, la difícil situació econòmica del municipi no permet assumir el manteniment d'aquest equipament i del Festival. Cal tenir present que aquest mateix any s'inaugura un Auditori de primera línia, mancat de projecte, que cal omplir i mantenir. També és l'any que es torna a obrir el museu Papiol, que cal mantenir i gestionar. Fa poc s'ha rehabilitat un Teatre que cal seguir omplint i mantenint... Tot això amb menys diners, amb més deutes que mai –moltes d'elles per impagament a proveïdors, grans i petits, que acaben obligant a la concertació d'un crèdit ICO per valor de 25 milions d'euros- i, amb els mateixos recursos humans. Si hi pensen un moment veuran com tot no es pot tenir. Els hi admeto que es podria haver pres una altra decisió i que governar té aquest risc. Vostès ja diran... però semblava que era més coherent no gastar energies ni diners en ressuscitar un projecte ja abandonat feia temps i més mort que viu i sí, en canvi, intentar tirar endavant uns equipaments no efímers i que, a la vegada, permeten oferir circ dins la seva programació estable. Els moments són difícils i amb menys no es pot fer més. 

Marijó Riba
Regidora de Cultura de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú
24 de maig de 2013

 

Coexistència vs Convivència

En els darrers anys hem vist com la nostra ciutat ha anat creixen en diversitat: les persones que hi vivim procedim de països i cultures diferents, parlem llengües distintes, tenim creences diverses... I, com sempre ha anat succeint al llarg de la història de la humanitat, busquem aquelles persones amb més semblances amb nosaltres i ens hi agrupem. La resta de persones, amb les que menys ens identifiquem, poden anar vivint fent ús dels mateixos espais i serveis sense que tinguem massa relació, com si es tractés de móns paral·lels. Així, en les escales de veïns i veïnes, els comerços, les escoles, les places i els municipis en general, de forma més o menys subtil, persones al costat de persones, pertanyents a grups o col·lectius diferents, comprem, mengem, juguem, estudiem, treballem... sense gairebé relacionar-nos, únicament coexistim. És així com la diversificació, enlloc de significar oportunitat, possibilitat d'intercanvi, riquesa... esdevé indiferència, recel o divisió. Poques vegades fem l'exercici de posar-nos en la pell dels altres, entendre allò que fan i pensen, les seves motivacions, la seva mirada cap al món
En aquest context, on el desconeixement genera prejudicis i els rumors amplifiquen els tòpics ja existents, on la crisi econòmica reforça les desigualtats socials i la competència pels recursos, la millor forma de contribuir a la transició de la coexistència a la convivència, és promoure la relació entre les persones, la possibilitat de conèixer el nom propi i la veu de l'altre, el que la preocupa o la inquieta, el que desperta la seva il·lusió... de trobar-nos en l'emoció, en el que ens uneix en essència.
Des d'aquesta perspectiva, l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, a través principalment de la regidoria de Convivència i Equitat, tira endavant diferents projectes que, a partir de la capacitat innata de les persones d'encuriosir-nos, d'apropar-nos, de parlar i debatre, de conèixer i compartir... , tenen com a objectius crear vincles entre les persones participants, facilitar l'intercanvi de coneixements i experiències, fomentar la interculturalitat i el respecte a la diferència i afavorir el sentiment de pertinença a l'entorn més proper i a la ciutat en general. L'èxit d'aquests projectes rau en que els vincles personals generats, poc a poc, esdevenen xarxes i s'amplifiquen i expandeixen, com anelles a l'aigua quan plou, fent realitat el gaudi de la riquesa de la diversitat, que és ja un tret indissoluble de la ciutat.
Entre aquests projectes, podem destacar-ne alguns que ja tenen un recorregut i que, de mica en mica i cada cop més, van consolidant relacions riques en diversitat. El projecte COMPARTIM. Espai de trobada familiar a les escoles adreçat a pares, mares i altres familiars de l'alumnat dels centres educatius de primària que actualment es du a terme en 7 escoles; Dona, identitat, Diversitat espai de trobada per cultivar les relacions entre dones de la ciutat de diferents orígens i edats, que tracta de posar en relleu tot allò trascendent que compartim vinguem d'on vinguem; Apropa't, que compta amb un grup d'homes vinculats al barri de mar, d'origen estranger, on a més d'augmentar el seu nivell de català s'obre la porta a relacions de proximitat amb diversos agents del barri. Eguany, durant el curs escolar, aquests projectes han aplegat 208 persones de més de 30 orígens diferents: Moldàvia, Perú, Alemanya, Uruguai, Brasil, Marroc, Senegal, Filipines, Rússia, Bolívia, Argentina, República Dominicana, Mèxic, Cuba, Romania, Guinea Equatorial, Gàmbia, França, Alger, Índia, Paquistà, diferents punts de l'Estat espanyol i Catalunya.

En aquests moments hem encetant també un nou projecte Tacó amb mirada pròpia, amb la complicitat de l'AV del barri i la col·laboració dels diferents agents socials que hi són presents. Aquesta iniciativa neix amb la intenció de recuperar la memòria del barri potenciant la cohesió social, posant en valor el paper de tot el veïnatge en la construcció comú de la personalitat del lloc on viuen. Ens mou la il·lusió de que el resultat final esdevingui un producte històric només possible amb l'esforç comú de tothom.
El nostre desig és sumar, contribuir a que entre totes i tots, persones a títol individual, grups, col·lectius i administració, anem fent de la ciutat un espai de convivència que reforci els valors, a partir del respecte als drets i deures de totes les persones, el sentiment de pertinença, la igualtat d'oportunitats i els beneficis de la diversitat.

Francesc Xavier Sánchez Vera
Regidor de Salut, Convivència, Equitat i Seguretat i Protecció Ciutadana
17 de maig de 2013

 

La nova ordenança de tinença d'animals de Vilanova i la Geltrú: una eina per a la convivència

Tenir un animal de companyia a casa és sens dubte una de les coses més gratificants que ens poden succeir. Tenir un gos, un gat o una fura en el si de la família ens ajuda a ser més responsables i és una font inesgotable d'afecte.

Però cal tenir ben present que els animals que conviuen amb nosaltres no són objectes ni joguines, són éssers vius que tenen unes necessitats i uns drets, d'acord amb les seves característiques biològiques i d'espècie. Són éssers vius que demanden la nostra atenció i dedicació, per a tenir cura del seu benestar físic, sanitari i social. Tenir un animal de companyia vol dir també dedicar-li temps, i espai per a fer exercici i per a relacionar-se amb altres animals de la seva espècie.

Però tenir un animal també implica importants deures envers la comunitat i la ciutat. A la ciutat hi convivim persones i animals, domèstics i de companyia, que al llarg dels segles hem après a viure plegats. I hem de conviure animals i persones amants dels animals i persones indiferents o no amants dels animals. Tot plegat amb una necessitat d'establir una relació d'harmonia que faci possible que tothom pugui sentir-se còmode sense haver de renunciar a cap dels seus drets i de les seves exigències vitals.

I per això calen fonamentalment dues coses importantíssimes. Per una banda, "educació". La cultura i l'educació són les grans eines de la convivència. Elles ens permeten conèixer, entendre, i així ser més tolerants i comprensius en les necessitats i demandes dels altres.

I per altra, una normativa, consensuada, que reguli tots els aspectes i temes que facilitin aquesta relació entre les persones, i entre les persones i els animals de companyia, i facilitin a la vegada la convivència i el bon veïnatge.

La nova ordenança de tinença d'animals de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú té aquests principals objectius: regular la tinença responsable, protegir el benestar animal, i afavorir la convivència a la ciutat. No hi ha drets sense deures, i als drets dels animals a viure d'acord amb les seves característiques zoològiques, i als drets de les persones posseïdores d'un animal a gaudir del seu afecte i beneficis, cal també contraposar-hi els drets d'altres persones a viure en una ciutat neta, o a gaudir del silenci i la tranquil·litat, o a no haver de patir pel potencial atac d'un gos agressiu.

Insistim en la importància de l'educació i la tolerància per arribar a una millor convivència, que segurament cap llei ni reglament podrà imposar.

Malgrat això, en aquests moments ens cal aprovar aquesta nova ordenança, una proposta que es basa en el text de la Mancomunitat Penedès Garraf, i que ha estat àmpliament treballada tant dins dels diferents departaments municipals, com amb altres administracions i institucions com la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, grups polítics, entitats veïnals i entitats animalistes. De tots ells s'han recollit propostes i millores, de cara a poder disposar d'una ordenança el màxim de consensuada possible i que realment pugui facilitar aquesta finalitat de contribuir a la millora de la convivència i a la protecció del benestar animal.

Segurament no serà fàcil i en molts aspectes de gestió caldran esforços per a sumar complicitats i millorar procediments. Les colònies de gats, els espais públics per a la socialització dels gossos, els circuits de recollida i adopció dels animals, o les imprescindibles campanyes d'identificació, cens i esterilització dels animals, ens obligaran a ser molt rigorosos amb els pocs recursos disponibles actualment, i a coordinar les competències municipals amb el voluntariat de persones i entitats.

Tant de bo siguem capaços de trobar aquest punt d'equilibri entre drets i els deures, i el respecte i la tolerància necessaris per a seguir fent de la ciutat una ciutat amant dels animals i escenari de convivència.

Blanca Albà
Regidora de Serveis Socials, Medi Ambient i Esports
26 d'abril de 2013

 

Benvinguts a la platja de Vilanova

Vilanova i la Geltrú té 5 platges, amb serveis de temporada, que sumen un total de 3,5 km de sorra fina amb un pendent gairebé inexistent, cosa que les fa ideals per al gaudi familiar. Unes platges que aquest 2013 estrenen temporada el proper 15 de maig, amb la posada en marxa de tots els serveis que ofereixen, incloent el de vigilància, salvament i socorrisme. La temporada, tal i com contempla el pla d'usos de temporada 2013 de les platges de Vilanova i la Geltrú, finalitzarà el 15 de setembre.

Des del dia 1 de maig ja es troben instal·lats a les platges tots els xiringuitos amb els serveis que aquestes concessions presten (hamaques i tendals). A banda, també s'han instal·lat ja totes les dutxes, rentapeus, passarel·les, aparcaments per a bicicletes, papereres i contenidors.

Les platges de Vilanova i la Geltrú es caracteritzen per la seva qualitat i la preservació del medi ambient, que tant les empreses contractades com els concessionaris i els usuaris s'esforcen per mantenir gràcies a una conducta cívica i respectuosa.

Vilanova i la Geltrú es caracteritza per la qualitat en les seves platges, i any rere any renova totes les certificacions de qualitat i mediambientals. Aquest temporada els banyistes hi veuran onejar les banderes Blava, Ecoplayas i SICTED, de qualitat en destinació. L'equip de govern prioritza el manteniment de la qualitat de les platges, i malgrat les dificultats econòmiques garanteix que els serveis de manteniment, neteja, concessionaris i usuaris de les platges seguiran treballant com cada any per garantir les condicions òptimes. D'altra banda, l'Ajuntament vetllarà perquè els xiringuitos de les nostres platges mantinguin la qualitat assolida en els darrers anys.

Unes platges que, a banda de l'ús per al bany, s'omplen d'activitats. Durant el mes de juny, cada matí el servei de vigilància, salvament i socorrisme instal·lat a la platja de Ribes Roges oferirà un taller didàctic, adreçat a les escoles de primària, que treballa la figura del socorrista a la platja i la seva responsabilitat.
A més, al llarg de tota la temporada es podrà gaudir de diferents activitats esportives, culturals i de lleure que se centralitzaran als xiringuitos i les seves instal·lacions.

Un cop iniciada la temporada de bany, només cal esperar que la meteorologia ens acompanyi i puguem gaudir de les platges i els serveis que s'hi presten amb civisme i respecte. Tot plegat, per mantenir el magnífic espai natural que entre tots hem d'aconseguir que continuï sent exemple per la resta de platges del nostre territori.

Glòria Garcia Prieto
Regidora de Serveis Viaris i Mobilitat
10 de maig de 2013

 

En temes d'habitatge no ens podem quedar de braços creuats

Abordar la problemàtica de l'habitatge des d'una perspectiva municipal és un repte considerable que no podem ni volem obviar. Malgrat que els ajuntaments som l'administració pública més pròxima a la ciutadania no disposem de les eines legals, ni molt menys de les econòmiques, per donar resposta a moltes de les situacions que ha generat la crisi i l'esclat de la bombolla immobiliària. Les persones, les famílies, que es veuen immerses en un procés de desnonament per la impossibilitat de fer front a la hipoteca del seu pis o bé perquè no poden assumir el cost del lloguer de l'habitatge on viuen, acaben malauradament sense un lloc on viure i, en segons quins casos, amb un deute pendent de per vida amb les entitats bancàries.

Com a Govern municipal no defugim aquesta problemàtica i és, a hores d'ara, una de les màximes prioritats que tenim a curt i mig termini. Des del govern s'han mantingut contactes amb entitats bancàries i financeres amb l'objectiu de cercar acords i possibles solucions. De fet, el ple ordinari del mes de març ja va aprovar l'adhesió de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú al conveni signat pels ministeris d'Economia, de Foment i de Sanitat i Serveis Socials i Igualtat amb la Federació Espanyola de Municipis i Províncies; la Plataforma del Tercer Sector i 33 entitats de crèdit, on s'establia l'obligació de promoure un fons socials d'habitatges a les entitats bancàries.

Aquesta adhesió obre la porta a què famílies de la ciutat que han estat desnonades del seu habitatge habitual a través d'execució hipotecària, a partir del gener de 2008, puguin optar a pisos propietat d'algunes entitats de crèdit. Vilanova i la Geltrú, segons dades facilitades per les pròpies entitats adscrites al Fons, disposaria de més d'una vintena de pisos d'aquestes característiques procedents del Fons social d'habitatge.

L'Oficina Local d'Habitatge és una de les eines més útils al nostre abast per treballar com a administració local i, amb la col·laboració d'administracions superiors, cercant mesures que puguin paliar la greu situació en què es troben algunes persones a conseqüència de no poder conservar i mantenir el seu habitatge. A banda de la informació i assessorament que ofereix l'OLH a tothom qui s'hi adreça, també s'ha iniciat un procés de col·laboració amb la Diputació de Barcelona que en breu tindrà com a resultat la posada en marxa a la ciutat del Servei d'Intermediació bancària, complementant la feina que ja realitzaven els tècnics municipals d'aquesta oficina.

A més, l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú a través de l'OLH està realitzant accions de prevenció en situacions de sobreendeutament i realitzant tallers formatius i xerrades divulgatives en economia domèstica conjuntament amb l'Oficina Muncipal d'Informacio al Consumidor (OMIC) i els Serveis socials municipals. Quant als ajuts, l'OLH s'encarrega de tramitar els ajuts a persones amb rebuts pendents de lloguer o quotes d'hipoteca pendents de pagament, així com també un nou ajut econòmic adreçat a persones que han perdut l'habitatge a coseqüència d'un desnonament, una execució hipotecària o una dació en pagament.

Certament, la nostra acció de govern no resoldrà aquesta problemàtica, però no per aquest motiu ens quedarem de braços creuats, tot el contrari, continuarem cercant la col·laboració d'altres administracions públiques i ens privats, per millorar tant com sigui possible la problemàtica actual en l'àmbit de l'habitatge a la ciutat.

Joan Giribet, regidor d'Urbanisme, Obres i Habitatge 
3 de maig de 2013

 

Pensa, creu, somia i atreveix-te

L'emprenedoria està de moda. Una moda atiada per la crisi. Però, no ens enganyem, l'emprenedoria no és una moda, si més no, no en aquest país. La societat catalana ha demostrat, al llarg de la seva història, ser una societat amb empenta. De fet, treballar l'emprenedoria a les escoles no és tampoc cap novetat, fa temps que hi ha interessants iniciatives en moltes escoles i que es treballa bona part del contingut i els conceptes que s'hi relacionen.

Tanmateix, d'un temps ençà, aquesta iniciativa tan característica, tan nostra, ha restat en un segon terme. I és urgent, per sortir de la crisi i reeixir com a poble, recuperar aquesta actitud.

El títol d'aquest article pertany al visionari Walt Disney, i serveix per il·lustrar la filosofia del projecte Cultura Emprenedora a Primària. Aquesta iniciativa, encapçalada per la Regidoria d'Educació de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, i vehiculada a través de l'IMET, cerca el desenvolupament, entre els infants de primària, de valors i competències pròpies del món de l'emprenedoria, sabent que són aspectes bàsics per formar futurs adults compromesos amb la societat.

El curs escolar s'apropa al final, i, amb ell, el final de la quarta edició del Cultura Emprenedora a Primària. Enfilem la recta final d'aquest curs amb il·lusió, satisfacció i la mirada posada als dos actes que culminaran la feina desenvolupada a les aules durant aquests mesos: el mercat de joves emprenedors i la cloenda del projecte que tindrà lloc a finals de mes a l'Auditori Eduard Toldrà.

Divendres vinent, 24 de maig, a la plaça de la Vila, celebrem el primer d'aquests actes. El Vine al Mercat! és el dia que els alumnes, mitjançant aquest mercat de joves emprenedors, recullen els fruits del seu treball. A les seves paradetes hi trobareu els productes que han realitzat durant el curs en el marc del projecte i us explicaran els processos emprats per aconseguir fer realitat els seus projectes.

Des de la Regidoria volem agrair a les escoles -equips directius, professorat, alumnat, famílies-, la participació en el projecte, sigui en aquesta o en edicions anteriors. Enguany, representades per l'Aragai, Ginesta, Llebetx, Pasífae, Pia i Sant Jordi. La implicació i dedicació que heu demostrat han resultat cabdals perquè el Cultura Emprenedora a Primària resultés possible.

Només ens queda convidar-vos a que gaudiu de la iniciativa i l'empenta d'aquests joves emprenedors. Divendres 24 de maig, Vine al Mercat! 

Ariadna Llorens,
Regidora d'Educació, Ocupació, Tecnologies i Societat de la Informació 
17 de maig de 2013

 

Sant Jordi 2013. Necessària reivindicació

Sant Jordi és un sant popular i venerat en els Països Catalans d'ençà l'edat mitjana que, finalment, s'instaurarà com Patró de Catalunya i dels enamorats el 1456 quan les Corts de Barcelona l'estableixen com una festivitat oficial d'obligatòria celebració arreu del Principat. Així, doncs, que ja ens ve d'antic el Sant Jordi patró. No serà, però, fins ben entrat el segle XX, el 1930, quan a més a més es declara el 23 d'abril com el Dia del Llibre, tot commemorant les morts de Cervantes i Shakespeare en tal dia com aquest de 1616. I per arrodonir-ho definitivament, el 1995, la UNESCO institueix el 23 d'abril com el Dia Internacional del Llibre.

Entenc que aquesta diada, a casa nostra i des de sempre, té un valor afegit, perquè l'hem convertida en la jornada reivindicativa d'una cultura. Vull dir que no és només la reivindicació del dret d'accés a la cultura en general, traient-la al carrer, divulgant-la i exposant-la a través dels estands de les llibreries, fent-la més visible que mai... sinó que, a més a més, la Diada de Sant Jordi ha esdevingut la jornada reivindicativa d'una cultura concreta, d'una manera de fer i de ser, amb un art que n'explica la seva estètica i amb una literatura que la perpetua enllà dels temps. Aquesta jornada representa, doncs, simultàniament, reivindicació de la cultura en general, reivindicació de la cultura en català i reivindicació de la cultura catalana i, el llibre, com un dels elements essencials de la transmissió cultural i continent de coneixement, s'erigeix en rei i símbol de la festa essent, d'aquesta manera, que les llibreries i els autors de publicacions i edicions esdevenen uns dels protagonistes del dia i els principals homenatjats.

També les biblioteques, aquests equipaments que podem definir com els espais culturals de proximitat per excel·lència, evidentment, adquireixen un protagonisme important en la diada del llibre. Enguany i a proposta del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, se celebrarà la primera "Revetlla de Sant Jordi", una iniciativa que vol potenciar el paper de les biblioteques públiques en la celebració d'aquesta festivitat i a la qual s'hi han sumat les biblioteques públiques de la nostra ciutat -Joan Oliva i Cardona Torrandell- organitzant diverses activitats al voltant del llibre i la lectura, ampliant l'horari habitual i tancant més tard. Així, doncs, també a Vilanova i la Geltrú podrem participar d'aquesta primera "Revetlla de Sant Jordi" que se celebrarà la vigília de la diada, el 22 d'abril.

Des de l'ajuntament de Vilanova i la Geltrú estarem amatents a les necessitats del sector per tal de què pugui desenvolupar la seva diada amb les millors condicions possibles. El dia de Sant Jordi és el dia de les llibreries, de les editorials, dels autors i autores, de les biblioteques, dels lectors consumats i, sobretot, dels lectors potencials. I entenem que el paper de les institucions públiques en una jornada com aquesta és, principalment, el d'impuls i suport a les iniciatives del sector per tal d'apropar la cultura als ciutadans, posant-la al carrer i fent-la ben propera, ben visible i ben necessària. 

Amb el llibre i la rosa hem donat cos i pes a una cultura, a una manera de ser i de voler ser. El paper de les institucions públiques també és el de preservar i potenciar els valors culturals i crear-ne la necessitat. Fem del Sant Jordi 2013 una jornada fortament reivindicativa de la cultura del país que prou que ho necessita i procurem no banalitzar-la. Tenim, encara, massa feina per fer. Amb el desig de què Sant Jordi venci aquest drac que torna a apropar-se i torna a atacar amb força us convido a sortir al carrer, el 23 d'abril, amb la necessitat de consumir cultura i de consumir lectura com a gest reivindicatiu de ser allò que volem ser; evidentment i sempre, amb una rosa a la mà.

Bon Sant Jordi i bona lectura! 

Marijó Riba
Regidora de Cultura Ajuntament de Vilanova i la Geltrú
19 d'abril de 2013

 

Vilanova i la Geltrú al Saló Internacional de Turisme de Catalunya

Vilanova i la Geltrú participarà amb estand propi al Saló Internacional del Turisme de Catalunya que se celebrarà a Barcelona entre el 19 i el 21 d'abril. Serà un esforç conjunt de la regidoria de Promoció Econòmica i de la Taula de Turisme i Comerç de la ciutat. Es tracta d'un exemple clar de la voluntat de promocionar la nostra vila en l'entorn nacional com a una destinació carregada de possibilitats i amb ofertes que van més enllà de la temporada d'estiu. Aquesta filosofia d'invertir en promoció ha de servir – i serveix – per a crear més activitat econòmica i que aquesta no sigui exclusivament estacional, sinó que es perllongui al llarg de tot l'any.

Estem establint un calendari de fires ampli i divers, un calendari de festes extremadament atractiu, una gastronomia potent, i sobretot una activitat immensa entorn la nàutica i les platges, sense oblidar el llegat patrimonial del que disposem. Tot això fa una suma d'una Vilanova atractiva que cal posar en valor de forma constant perquè la competència es forta i perquè les ofertes són molt variades.

Volem que la ciutat s'impliqui en aquesta promoció. Es per això que al Saló Internacional de turisme mantindrem contactes amb touroperadords i mirarem de captar l'atenció; però també volem que la ciutat s'impliqui, i que ho faci a través de les noves tecnologies. L'aplicació per a smartphones Vilanova+ tindrà un clar paper preponderant a l'estand, així com la voluntat que els mateixos usuaris promocionin Vilanova i la Geltrú a través de la xarxa social de fotografies Instagram. Volem que la ciutat s'obri al món a través de la mirada amable i positiva dels vilanovins i de les vilanovines i també a través dels qui ens venen a visitar. Es tracta de crear prescriptors, de deixar que, més enllà de les institucions, la ciutadania s'impliqui en la tasca de mostrar la ciutat al món.

És una aposta en la que creiem. Però no és l'única. Amb els recursos limitats que tenim, el que seguirem fent es posar el màxim d'imaginació, aprofitar les eines que ens faciliten les noves tecnologies, fomentar la participació i la col·laboració de la ciutadania, i mostrar amb convenciment cert el potencial de Vilanova i la Geltrú. 

Gerard Figueras
Regidor de Promoció Econòmica, Turisme, Comunicació i Premsa i Joventut
12 d'abril de 2013

 

Zona Educació 2013- Sortides educatives i professionals

Un dels greus problemes que encarem com a societat, i que redueix la competitivitat del nostre sistema laboral respecte l'europeu, és la gran massa de joves que es queda fora del sistema educatiu just en acabar l'ESO, així com la manca de preparació en els estadis intermedis de la formació. Penso en els cicles formatius. Ambdós fets contribueixen a dificultar l'ocupació del jovent quan tracta d'incorporar-se al món del treball.

Però la realitat que ens envolta, de crisi i falta de llocs de feina, no és només un llast pel més joves, sinó que el problema s'evidencia en totes les etapes de la vida. Per això, és avui especialment necessari que adeqüem la capacitació de la població activa, per afavorir la seva inserció al mercat de treball.

La Fira d'Ensenyament i Sortides Professionals, ZONA-E, que té lloc el dijous 11 i divendres 12 d'abril a la plaça de la Vila, té la voluntat d'afegir solucions a les problemàtiques esmentades.

I és que, des del govern de la ciutat, seguim treballant per posar en valor el fet que Vilanova i la Geltrú és una ciutat de referència en l'àmbit de l'ensenyament. Una ciutat universitària caracteritzada per un sistema educatiu d'alta qualitat en coneixement i en innovació. Una capitalitat que permet als joves i als no tant joves, interessats en preparar o en revisar el seu currículum personal, definir i millorar la seva trajectòria educativa i professional, amb els recursos, reconeguts i reglats, que tenim a la comarca.

Alhora, en el marc de la setmana de la Fira, s'han organitzat un seguit d'actes d'elevat contingut pedagògic. La jornada Atrapats a la xarxa?, pensada pels pares i mares, on es treballarà la dependència tecnològica dels i les adolescents i com treure'n un profit formatiu. La xerrada I després de l'ESO, què?, dirigida a les famílies i a l'alumnat. Com també serà molt interessant la conferència orientada al col·lectiu docent, de la reconeguda Carme Burgués i Flamarich, Aprendre i ensenyar amb profunditat.

Així doncs, i per tercer any consecutiu, la Zona-E obrirà les seves portes. I ho farà gràcies a la fantàstica feina feta per la seva Comissió Organitzadora, i gràcies a tots i cadascun dels centres d'ensenyament i d'ocupació participants. La seva implicació i el seu esforç, faran realitat el fet que, apropant-se a un únic espai al bell mig de la ciutat, la nostra ciutadania pugui orientar el seu futur, fent una anàlisi de les oportunitats i visualitzant les moltíssimes sortides educatives i professionals que tenim ben a prop.

Ariadna Llorens
Regidora d'Educació i Ocupació 
5 d'abril de 2013

 

10 anys de la Cardona Torrandell

De les biblioteques públiques se'n parla poc però s'usen molt. Aquests equipaments i aquest servei són la porta més planera i més oberta al coneixement i a la cultura per a la ciutadania en general. La seva funció principal és la de contenir i ordenar el coneixement i la informació per tal de proporcionar-los a la ciutadania, a més a més de ser un clar suport a la formació i al foment de la lectura. Cal tenir present, però, que les biblioteques s'han hagut d'anar adaptant als nous temps i, a més a més d'anar introduint les obligades noves tecnologies, han passat a ser part activa en l'organització d'activitats per tal de poder esdevenir, realment, l'espai cultural de proximitat per excel·lència. És en aquest sentit que han assumit també funcions socioculturals, superant així la imatge de magatzem o de centre exclusiu de lectura, estudi i accés bibliogràfic. Aquest nou model de biblioteca s'està consolidant a Vilanova i la Geltrú. El projecte bibliotecari de la ciutat que engloba les dues biblioteques públiques –la Joan Oliva, que exerceix de central, i la Cardona Torrandell, que la complementa- camina en aquesta direcció. L'objectiu és fer créixer cadascun d'aquests equipaments complementaris entre sí, com a centre d'informació cap al coneixement obert a tota la ciutadania i, alhora, dotar-los dels recursos materials, tecnològics i humans que facilitin la difusió de la informació, la transmissió de coneixements, la formació acadèmica, l'educació permanent, l'autoformació i també, perquè no, la cohesió social a través d'una oferta d'activitats lúdiques culturals.

La importància de les biblioteques queda palesa no només quan es pren consciència de les seves funcions, sinó quan examinem les xifres d'usuaris (275.272 l'any 2012) que en fan ús i quan sabem la quantitat de préstecs l'any que es fan. La renovació de fons esdevé, doncs, una de les necessitats més imperioses de les biblioteques i, en aquest sentit, és imprescindible dotar aquests equipaments dels necessaris recursos per poder adquirir més fons. L'any 2012 el govern de la ciutat va duplicar l'aportació de l'Ajuntament a les dues biblioteques públiques amb aquesta finalitat, conscient de la importància que aquest servei juga en la formació i culturització de la ciutadania. És per això que l'any 2013, malgrat tot, l'ha mantinguda amb l'esperança de poder fer-la créixer a curt termini, doncs tots sabem que encara no és l'òptima.

La Biblioteca Cardona Torrandell complirà el seu desè aniversari aquest mes d'abril i ja des d'un inici es va consolidar com l'espai cultural de proximitat per una bona part de la ciutadania cobrint les necessitats d'una important zona geogràfica de la ciutat. La biblioteca, però, va néixer amb un valor afegit que forma part dels seus objectius, el de difondre la figura i l'obra de l'artista que li dóna nom, Cardona Torrandell. La biblioteca és dipositària del fons personal de l'artista i, alhora, té, també com una de les seves tasques relacionades, la recopilació de material que tingui a veure amb ell i fer créixer el fons Armand Cardona Torrandell. Seguint amb aquest esperit i gràcies als acords amb la família i l'Associació Cardona Torrandell, el 20 d'octubre de 2011 es va inaugurar una exposició permanent d'obra de l'artista a la sala d'actes de la biblioteca.

Per celebrar aquest desè aniversari s'han organitzat diferents activitats que ajudaran a aprofundir i explicar la figura i l'obra de Cardona Torrandell, així com tot allò que una biblioteca pot oferir, però com a regal especial d'aniversari s'editarà un conte de Bernat Soler amb il·lustracions de Germán March, Un gat amb bigoti, que es presentarà el dissabte 13 d'abril a les 12 h. L'edició d'un conte al voltant de la figura de l'Armand Cardona i el seu relat adreçat als més petits en motiu d'aquesta efemèride l'entenem com una clara reafirmació dels objectius d'una biblioteca pública: transmissió de coneixements, foment de la lectura, ampliació de fons... i en el cas concret de la Cardona Torrandell, difusió de la figura i l'obra de l'artista que li dóna nom a partir d'una activitat lúdica cultural com és l'Hora del Conte, una de les activitats més efectives per acostumar els més menuts a la necessitat de descobrir, a la necessitat del coneixement. Per molts anys a tots! 

Marijó Riba
Regidora de Cultura
28 de març de 2013

 

Del Mercat de 2a mà a l'Hora del Planeta. Energia, Terra i Sostenibilitat a Vilanova i la Geltrú

Aquest diumenge 24 de març tindrà lloc a Vilanova i la Geltrú una nova edició del Mercat de segona mà, la sisena, que permetrà tornar a posar a l'abast de la ciutadania la possibilitat de participar i col·laborar en fer efectives les principals premisses de la gestió ambiental: recuperar, reutilitzar i reciclar. I dissabte, dia 23, la ciutat se sumarà a la celebració de l'Hora del Planeta, una iniciativa promoguda per l'ONG WWF, que té com a objectiu principal sensibilitzar la població envers la degradació ambiental, especialment en relació a l'estalvi energètic i la seva influència sobre el canvi climàtic. Apagant els llums durant una hora volem donar mostra del nostre compromís cap a la protecció i la cura del planeta Terra.

Ahir dijous, Vilanova va ser seu també de la I Trobada d'Horts Socials, on els municipis van poder debatre i fer propostes noves sobre el trànsit dels Horts Urbans cap als Horts Socials, amb la nova perspectiva de generar ocupació i promoure mitjans de subsistència davant la potent crisi econòmica que la societat està vivint.

Tres accions en una mateixa setmana que posen de manifest l'interès i la preocupació per la temàtica ambiental a la nostra ciutat, i tres accions que sintetitzen també els principis fonamentals de la sostenibilitat. En el contingut -energia, terra i reciclatge-; i en la manera de realitzar les accions, sumant esforços i voluntats, i cooperant per assolir les fites marcades.

La terra, com a element bàsic de desenvolupament dels ecosistemes i la biodiversitat; i la terra fèrtil, els bancs de terres, com a element també de protecció del paisatge i actualment com a eina per al conreu de productes de primera necessitat. Aprofitar els sòls municipals per a convertir-los en horts és l'objectiu principal d'aquesta acció.

L'energia, motor fonamental per fer moure el món, però que demanda aprofundir i millorar en el seu estalvi i en el seu ús, potenciant les energies renovables si volem disminuir els efectes del canvi climàtic.

I la gestió responsable dels residus o dels materials de segona mà, amb la potenciació de les tres "R", que ens ajuden a disminuir la quantitat d'objectes i estris que van a la brossa, i per altra banda, donen noves opcions de vida a aquelles coses que poden ser encara útils per a altres persones.

Són tres casos de molts altres, on la inquietud i el compromís de la ciutadania, sumats a la voluntat de les institucions, permeten aprofitar i sumar sinergies, per fer el nostre entorn més habitable. Terra, energia i intercanvi, tres cares que resumeixen els esmentats principis de la sostenibilitat, l'ecologia, l'economia i l'equitat. Tres cares que, al valor de la pròpia acció, sumen el valor d'educació ambiental i de sensibilització, i que ens ajuden a difondre el missatge fonamental: que entre totes i tots hem de canviar el rumb de la nostra societat, que entre totes i tots podem transformar aquesta societat, i que aquests canvis només seran possibles amb la implicació decidida de tots i cadascun de nosaltres, amb l'aportació de la nostra gota d'aigua o del nostre gra de sorra.

El canvi global comença en el canvi personal i en l'entorn més proper, el barri i la ciutat. I aquesta setmana tenim una bona oportunitat de practicar-ho.

Blanca Albà Pujol
Regidora de Serveis Socials, Medi Ambient i Esports
22 de març de 2013

 

Viure, treballar, comprar i relacionar-nos de cara al mar

Per a una vila marinera com Vilanova i la Geltrú, amb una important tradició i vocació de ciutat acollidora i turística, amb una part important de la seva economia basada en el petit comerç i en la gastronomia de qualitat i proximitat, l'aprovació pel Ple de la modificació d'usos a la Sínia de les Vaques ha suposat l'assoliment d'una fita important.

Fer possible l'activitat ciutadana, econòmica, comercial, educativa i social a la Sínia de les Vaques significa que aquesta zona de Vilanova i la Geltrú que, actualment no disposa de gairebé activitat, pugui esdevenir en el temps un nou centre comercial, educatiu i de serveis integrat al barri de Mar. Ampliar els usos no té altre objectiu que potenciar aquest barri en tots els aspectes possibles, perquè un barri històric com el barri de Mar, si té activitat i vitalitat social i ciutadana és més difícil que es vagi degradant al llarg dels anys.

Davant l'actual conjuntura econòmica que no ens permet intervenir en aquesta zona de VNG a través de la Llei de Barris de la Generalitat -com fa uns anys es va fer al Nucli Antic- ens ha empès a trobar solucions imaginatives i de consens a nivell polític i, també ciutadà, amb la voluntat d'esdevenir sensibles i atents a les demandes realitzades per les entitats socials i veïnals del barri de Mar.

Els nous usos permesos a la Sínia de les Vaques ha de possibilitar que s'hi instal·li activitat de restauració, petit comerç, oficines i serveis, hotels, activitats esportives, etc. Fins a la materialització d'aquest canvi d'usos només podia instal·lar-s'hi activitat de suport portuari que a la pràctica ha suposat que un lloc estratègic de la ciutat s'hagi vist relegat a un polígon residual i amb molt poca activitat econòmica i empresarial.

Tornant a la idea primera d'aquest escrit, 'Viure, treballar, comprar i relacionar-nos de cara al mar', aquesta és la màxima amb què l'actual Govern municipal du a terme els seus projectes de futur a la ciutat. En aquest sentit, des de la meva responsabilitat com a regidor d'Urbanisme, Obres i Habitatge, em plau haver liderat dues qüestions –el canvi d'usos de la Sínia de les Vaques i la millora i ampliació del pas sota la via del carrer de la Llibertat- que a mig i llarg termini beneficiaran el barri de Mar i per extensió el conjunt de la ciutat.

De la Sínia de les Vaques no reiteraré l'oportunitat que genera el canvi d'usos, del pas sota la via del carrer de la Llibertat sí vull destacar que serà una de les principals inversions del Govern vilanoví en aquest Mandat. Tothom coincidirà que aquesta és una obra necessària per al barri però també ho és per al conjunt de la ciutat i que ajudarà, i molt, a fer un passeig continuat per tot el carrer de la Llibertat, amb la voluntat d'unir ambdues parts de la ciutat separades físicament per la via del tren. D'aquest nou pas de connexió entre el centre i la façana marítima es posarà en marxa ben aviat la maquinària administrativa, amb el procés de tramitació pertinent a la licitació i posterior adjudicació de l'obra.

Joan Giribet
Regidor d'Urbanisme, Obres i Habitatge de l'Ajuntament de VNG 
15 de març de 2013

 

Mapa de l'emprenedoria de Vilanova i la Geltrú

Davant d'una conjuntura econòmica marcada per un alt índex d'atur, el Govern municipal treballa, des de la il·lusió i la perseverança, per impulsar la creació de nous llocs de treball. Creiem que davant la destrucció d'ocupació, propostes creatives, basades en la innovació i el talent, podran generar, en un futur, més oportunitats per a la ciutat.

En aquest sentit, el mapa de l'emprenedoria de Vilanova i la Geltrú, és una aposta estratègica municipal, amb un horitzó temporal de curt, mig i llarg termini, que vol facilitar la creació d'empreses a la ciutat i donar suport als nous emprenedors. Una guia de futur i un mapa d'espais, que visualitza la ciutat a través de punts estratègics, i clarifica com pretenem construir un ecosistema local facilitador dels models de negoci amb oportunitats de creixement econòmic real, al nostre territori proper.

Vilanova i la Geltrú compta amb un primer cowork del sector TIC (noves tecnologies de la comunicació, smartcities, smartphones, disseny i creació de videojocs, etc) a Neàpolis. L'Espai de la Tecnologia i les Idees, en el darrer any, ha propiciat el treball en xarxa i el desenvolupament d'una trentena de noves empreses vinculades a les noves tecnologies i la telefonia mòbil intel·ligent.

Així, actuant des de l'administració municipal com a catalitzadors, volem extrapolar aquesta metodologia d'èxit a quatre nous espais o sectors emergents. El primer àmbit proposat, es concreta mitjançant la posada en marxa d'un segon cowork, ideat per a empreses de tecnologia verda vinculades a la sostenibilitat previst a partir de 2013 a la Casa Mir, propietat del sindicat UGT, amb el qual es formalitzarà un conveni de col·laboració amb l'objectiu d'adequar l'espai per poder dur a terme aquesta iniciativa d'emprenedoria. Aquesta proposta propiciarà obrir els jardins a la ciutadania, com a espai de coneixement de noves aplicacions ecològiques.

El següent espai serà en col·laboració amb la Fundació Privada Sant Antoni Abat, vinculat també a la Plataforma-Centre Multiserveis. Aprofitant el nou planejament de l'Eixample Nord, es basarà en el sector de la salut, les dependències, els serveis hospitalaris i la recerca, la nutrició i l'esport.

I no podem deixar de banda un dels nostres punts forts com a ciutat i capital de comarca. El creixement del Port vilanoví, orientat a un pol de primer ordre de futur econòmic: comercial, pesquer, turístic, d'esports i tecnologia nàutica, de lleure i de recerca marina, serà el tercer espai cowork a desenvolupar.

També comptem amb un element estratègic que ens posiciona a l'alça respecte d'altres ciutats mitjanes de tot el territori català. Vilanova i la Geltrú és una ciutat universitària, amb un sistema educatiu de primer nivell, que té en la tecnologia i el coneixement, dos dels punts forts que la diferencien. Com a regidora de Societat del Coneixement m'agrada poder qualificar la nostra ciutat com "Ciutat Campus de Coneixement", perquè aquest terme visualitza una característica de valor afegit, que facilita la creació de llocs d'ocupació vinculats a empreses del sector educatiu, la innovació tecnològica i l'aprenentatge, i els recursos pels nous models pedagògics.

El mapa de l'emprenedoria, doncs, és un projecte transversal, que tindrà una retroalimentació en tota l'economia de la ciutat, amb un finançament sostenible, una governança distribuïda i que connectarà l'empresa privada, l'administració pública i la universitat, amb els nous emprenedors i creadors. En definitiva, és una eina creativa propiciada pel Govern municipal que planteja alternatives de futur per sortir de la crisi i construir un model de ciutat de major benestar.


Ariadna Llorens
Primera tinenta d'Alcaldia
Regidora de Tecnologies i Societat de la Informació
25 d'octubre de 2012

 

8 de març Dia Internacional de les Dones

El moment històric que compartim ens fa pensar més que mai en la recerca de sentit. No és un canvi qualsevol el que estem vivint, tenim al davant tot un món ple de possibilitats amb necessitat de renovar-se, i hem d'estar disponibles per a les modificacions que ens ofereixen les relacions d'intercanvi, aquelles que ho posen tot en joc. M'encoratja estar en aquests moments encapçalant la regidoria de Convivència i Equitat que, més enllà del propi repte que significa la tasca de la política municipal, afegeix un significat més a la tasca, al ser des d'una perspectiva masculina que creu en la suma imprescindible de sinèrgies.

Les dones d' avui son hereves d'un antic amor femení per la llibertat que aquí volem evocar. Volem preuar les clares aportacions de les dones que farceixen el nostre passat i present i reivindicar alhora el valor propi de cada persona, més enllà dels gèneres, de les cultures, de les creences, de les classes socials, dels itineraris de vida, de les identitats sexuals…

La singularitat de cada persona compromesa amb els temps que li són contemporanis va sumant genealogies positives i d'avenç. Més enllà dels llenguatges de la denúncia o la carència podem construir un present fèrtil. De ben segur que els sabers i les experiències plurals són les que ens podran aportar més energia transformadora si volem una realitat millor. Les veus i les mirades que amplifiquen els focus d'interès fins arribar a tots el racons de l'existència, no només en els llocs on es poden comptar les coses materials, han de ser més escoltades ja que el repte és gran i ambiciós. Només un sistema que té en compte el cap i el cor, actuant com un tot en cada desig, en cada decisió, pot esculpir el futur des de la plenitud.

La construcció harmònica del món comú s'enriqueix, evoluciona i és cada cop més forta si es va trobant relacions, estructures i processos socials favorables a una convivència amb equitat. L'autoestima i el sentit de pertinença augmenta quan els horitzons s'amplien i s'obre la porta a les oportunitats, a la satisfacció de necessitats i anhels, a la solució de problemes i adversitats,...és llavors quan podem experimentar una cohesió positiva.

Per lluitar i tirar endavant, sobretot en moments de crisi, és necessari poder partir d'un sentit propi on ens hi puguem reconèixer de forma completa. En el marc de la commemoració del 8 de març se'ns fa necessari repensar el significat del treball i la forma de valorar-lo. Un canvi de paradigma que permeti adaptar l'anomena't "mercat laboral" a la realitat singular, concreta i personal de cada dona, de cada home, amb la flexibilitat necessària en cada ritme, en cada temps i no a l'inrevés com fins ara. Organitzar la producció sense separar-la de la vida, una vida que la volem escriure amb majúscules, sense cap biaix.


Francesc Sánchez Vera
Regidor de Convivència i Equitat 
8 de març de 2013

 

Els valors de la programació estable

La programació estable d'arts escèniques i visuals, juntament amb els serveis de biblioteques públiques i les escoles públiques de formació artística (música, teatre, art i disseny) és el fonament que una ciutat de les dimensions de Vilanova i la Geltrú -amb la circumstància d'ésser a més a més la capital comarcal- necessita per a bastir l'edifici de la normalització cultural a la qual hi està obligada. És aquella estructura mínima a l'abast de la ciutadania, imprescindible per a la formació de tots plegats i per tal de poder crear esperits lliures i crítics, amb criteri propi.

Des del govern de la ciutat sempre hem defensat la prioritat de l'oferta cultural estable per sobre d'esdeveniments puntuals i efímers i és en aquest sentit que podem celebrar amb goig la presentació de la nova temporada d'arts escèniques i musicals complint amb els objectius marcats i amb les promeses programàtiques de la legislatura.

Els equipaments escènics de la ciutat s'estan consolidant i la programació, també. El públic augmenta i també en el més nou, l'Auditori Eduard Toldrà, que encara no té dos anys de vida i ha aconseguit mantenir una programació estable amb una mitjana d'assistència molt bona i amb una mitjana d'ocupació i demanda, també, in crescendo.

La nova programació, que va des de finals de febrer a juny és continuista pel que fa a la línia marcada en les darreres temporades i intenta arribar a tots els públics amb el compromís de qualitat i a partir de la preservació de les diferents línies artístiques que donen cabuda a un ampli ventall de professionals i, també, a nous formats d'escena a la recerca, també, de nous públics.

Una altra obligació contreta i ineludible és la de donar suport i fer un espai en la programació a aquells professionals de la ciutat en arts escèniques i musicals, que estan creixent i que omplen els escenaris del país amb les seves produccions. Així doncs, podreu trobar moltes d'aquestes produccions en la temporada que us oferim i que són la mostra d'un sector professional en alça a la nostra ciutat i que haurem de tenir present en el disseny de la mateixa.

Aquesta programació que us venim oferint i explicant temporada rere temporada, no és més que el fruit del constant diàleg establert amb el sector i amb les associacions culturals de la ciutat que amb les seves propostes a vegades professionals, a vegades amateurs, a vegades acadèmiques i a vegades una mica de tot proposen i també promouen moltes de les produccions que veureu reflectides en la programació. Vull dir que l'Ajuntament (i els equipaments públics) estan al servei d'aquests col·lectius, però també al servei de la resta de la ciutadania que espera poder gaudir d'una oferta el més completa possible tenint en compte els equipaments i els aforaments de què disposem.
La programació seguirà oferint, també, un espai als alumnes de música i arts escèniques de la ciutat que tindran l'oportunitat de rebre un tracte professional per els seus treballs. És clar, però, que la fidelització dels hàbits de consum així com la recerca de nous públics són dos dels eixos principals en els quals cal concentrar esforços i en aquest sentit donem suport a cicles més teòrics i de fòrum com l'Escola de l'Espectador i el Parlem de Música que els entenem com eines bàsiques per obtenir un grau de coneixement més exhaustiu i específic que ens donen les claus per a l'anàlisi dels continguts programats.
També cal no deixar de banda la recerca de les millores del propi servei en sí mateix i en aquest sentit hem estrenat el nou sistema de venda d'entrades per Internet, des de casa i sense comissions a través de les renovades pàgines web del teatre i de l'auditori per tal d'estalviar en la mesura del possible cues innecessàries i incòmodes a l'hora d'adquirir les localitats. També, valorant i equilibrant pressupostos i calendari oferirem dues sessions d'alguns dels espectacles que s'han considerat susceptibles d'exhaurir les entrades en una sola sessió i que poden ser susceptibles, doncs, d'omplir-ne una segona.
Entenem, doncs, que l'esforç per mantenir una programació estable i de qualitat no només és una eficaç lluita contra la ciutat dormitori, sinó que és obrir les portes al criteri propi, a la llibertat d'expressió, a les reivindicacions de la nostra societat i a la pròpia formació com individus. La constància i la perseverança en la qualitat així com la continuïtat en la programació són qualitats imprescindibles que han de presidir l'oferta cultural.
Per acabar, dir-vos que estem a les portes de començar a treballar, tots els grups polítics representats en el Consistori de la ciutat i a proposta de la CUP, la creació d'un Consell Municipal de Cultura que serà un òrgan integrat per col·lectius i individus que podran aportar millores a l'organització i estructura municipal en benefici de la cultura. Mentrestant, la regidoria de cultura continua oberta per a rebre propostes, idees, suggeriments, crítiques i escoltar totes aquelles necessitats que calgui cobrir, en el ben entès que cal preservar i potenciar que la cultura de primera línia tingui una presència permanent a la nostra ciutat. 

Marijó Riba
Regidora de Cultura Ajuntament Vilanova i la Geltrú
1 de març de 2013

 

Els mòbils i el mar en la ciutat-campus del coneixement

El coneixement, la innovació i el talent han estat històricament vinculats a la identitat de Vilanova i la Geltrú. En la nostra història recent hem estat una ciutat oberta a la innovació, capaç d'integrar els canvis derivats del progrés tecnològic. Sovint posem com a exemples el pas que va suposar l'arribada del ferrocarril, la creació de l'escola d'enginyeria o la instal·lació de la indústria tecnològica, entre d'altres.
Conscients d'aquest llegat i de com ha evolucionat en tots aquests anys, des del govern de l'Ajuntament hem marcat des del principi una clara línia de treball per potenciar tots els actius amb què compta la ciutat vinculats al coneixement: l'agència pública per la innovació Neàpolis, la UPC, el Museu del Ferrocarril, el Port i la investigació en el mar, són elements estratègics que hem de saber aprofitar i conjugar perquè donin un valor afegit als sectors econòmics de la ciutat, i potenciïn la instal·lació dels nous sectors econòmics emergents.
La voluntat que Vilanova i la Geltrú sigui una ciutat-campus del coneixement respon a la possibilitat d'obrir noves vies per al desenvolupament econòmic, és una de les nostres línies d'actuació per incidir en l'activació de l'economia de la ciutat. Per això, ens satisfà plenament la participació de Vilanova i la Geltrú en els propers dies en dos esdeveniments de transcendència internacional relacionats amb el coneixement.
D'una banda, del 25 al 28 de febrer serem presents per segona vegada al Mobile World Congress, la màxima cita del món de la telefonia mòbil. Ser de nou en aquest esdeveniment mundial, més enllà de facilitar la possibilitat de concretar noves col·laboracions amb institucions i empreses, ens consolida com a referents en un dels sectors amb més potencial, com és el del desenvolupament tecnològic de base mòbil.
De l'altra, Vilanova i la Geltrú acollirà a principis de març l'assemblea general del projecte europeu ACCESS, que reunirà a la nostra ciutat un centenar dels científics més prestigiosos en l'estudi de l'Àrtic. Per tant, Vilanova i la Geltrú serà espai de discussió d'un tema de transcendència mundial, que està despertant debats econòmics, socials i mediambientals sobre les implicacions que té el canvi climàtic, el desglaç progressiu, al nord del planeta. El projecte ACCESS, en el qual el Laboratori d'Aplicacions Bioacústiques de la UPC instal·lat a Vilanova i la Geltrú representa la recerca científica de tot el sud d'Europa en aquest àmbit, té l'objectiu de dictaminar les polítiques de gestió de la zona de l'Àrtic dels propers 30-50 anys.
A banda de la transcendència que aquesta trobada pugui tenir a nivell científic i internacional, hem de veure-hi la importància que té per als interessos de Vilanova i la Geltrú en l'àmbit del coneixement. És un esdeveniment que reforça el paper destacat que volem tenir com a referents en la investigació sobre el mar, que potencia la rellevància de la capital del Garraf en tot l'àmbit de coneixement relacionat amb el mar.
Vilanova i la Geltrú és una ciutat que sap, i ara més que mai, que el mar ens pot obrir una infinitat d'oportunitats. El govern municipal està decidit a apostar fort per treure'n el màxim profit, per això donem tot el suport a la recerca en l'àmbit marí i treballem per esdevenir un referent del país en el sector nàutic. Comptem amb un projecte de clúster nàutic que preveu posar en relació tots els actors vinculats, de manera que es generi un autèntic ecosistema de l'activitat al voltant del mar i que funcionin com una sola unitat. Estem parlant del port, de l'activitat pesquera, del transport marítim i l'esport nàutic, també del sector turístic i, amb un pes específic, de la universitat i la recerca.
En aquest punt retorno al principi: creiem amb plena convicció en el coneixement com a via estratègica per al desenvolupament econòmic de Vilanova i la Geltrú. Tots els esforços que esmercem avui per concentrar a Vilanova i la Geltrú estudis tècnics de grau, iniciatives d'investigació i recerca tecnològica són una inversió de futur. Per això, quan parlem del potencial del mar i visualitzem el funcionament d'un ecosistema ben viu al voltant de la nàutica, hi situem com a catalitzador un centre d'estudis universitaris especialitzats, la Facultat de Nàutica.
Vilanova i la Geltrú es manté ferma en la seva candidatura per acollir aquesta facultat en cas que la UPC decideixi traslladar-la de la seva ubicació actual. Ja hem exposat darrerament els arguments físics, tècnics i econòmics que fan que estiguem tan convençuts que la nostra ciutat és l'opció idònia, la que millor s'adequa a les necessitats. Continuarem treballant en els propers mesos per explicar-ho i transmetre aquest convenciment en el màxim d'àmbits possibles, perquè tenim la seguretat que l'ensenyament en nàutica ha de ser un punt central en el nostre itinerari cap a la ciutat-campus del coneixement.

Neus Lloveras i Massana
Alcaldessa de Vilanova i la Geltrú
22 de febrer de 2013

 

Bici-Park a la plaça de l'Estació

La situació estratègica de la nostra vila fa que cada dia milers d'usuaris agafin el tren. I molts d'ells es desplacen en bicicleta. Darrerament, però, algunes persones han deixat de fer servir aquest mitjà de transport per culpa dels robatoris.

I és que el robatori de bicicletes a la zona de l'estació és una de les queixes més freqüents de les persones que cada dia surten de Vilanova i la Geltrú en tren. Així que, conscients de la demanda dels ciutadans i amb la voluntat ferma de fomentar una mobilitat més sostenible, hem treballat per tal de poder fer realitat un aparcament vigilat per a bicicletes.

El Bici Park, com ja s'ha anomenat aquest espai, estarà gestionat per la Fundació Formació i Treball, fundació privada que facilita la inserció laboral de persones amb especials dificultats per treballar. A través del projecte social Inserció Garraf, 6 nois i noies d'entre 16 i 22 anys podran realitzar unes pràctiques laborals que els ajudin a desenvolupar-se personalment i professionalment de forma autònoma.

Es preveu que els joves treballaran per torns en un aparcament amb capacitat per 300 bicicletes, que funcionarà cada dia des de l'inici fins a la finalització dels horaris dels trens, per donar cobertura al màxim d'usuaris possible, i incloent també els caps de setmana.

A més, per facilitar l'accés a aquest servei, s'han establert uns preus molt avantatjosos: un euro al dia pels usuaris esporàdics o bé un abonament mensual per 12 euros. A més, els estudiants, persones jubilades i els que busquen feina gaudiran d'una tarifa amb descompte.

Amb aquest projecte, que es portarà a terme en les properes setmanes, es compleixen, doncs, tres objectius de ciutat: donar resposta a una demanda ciutadana, contribuir a la inserció laboral de joves, i fomentar una mobilitat més sostenible.

Per seguir fomentant l'ús de la bicicleta, des de la regidoria de Via Pública i Mobilitat continuarem treballant per ampliar el carril bici existent a la nostra ciutat, amb el propòsit de crear una xarxa que permeti connectar el barri de mar amb el centre, o bé permetre fer una passejada pedalant per gaudir de la ciutat.

Així doncs, és imprescindible tenir, també, un aparcament on es puguin deixar les bicicletes amb total garantia i tranquil·litat. Comencem per oferir el de l'estació perquè la seva ubicació el transforma en urgent, i anirem dotant altres espais que ens ajudin a fomentar l'ús de la bicicleta.

Glòria García
Regidora de Serveis Viaris i Mobilitat
15 de febrer de 2013


 

Reflexions d'aquesta setmana en la política municipal

Aquesta setmana s'ha viscut una situació d'excepcionalitat a l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. Tot el que s'ha viscut aquests dies al voltant de la discussió del pressupost municipal ens ha de fer reflexionar a les persones que tenim un càrrec públic a la ciutat. Hauria de provocar-nos una reflexió profunda sobre la nostra participació en els càrrecs públics i sobre allò que els ciutadans i les ciutadanes esperen de nosaltres.

Més enllà del projecte polític i el caràcter que cada equip de govern pugui impregnar en el seu mandat, és clar que en el fet de dirigir la ciutat hi ha una part de gestió diària que cal atendre: això vol dir proporcionar els serveis necessaris per garantir la qualitat de vida de la ciutadania; vetllar perquè els serveis socials arribin a les persones que més ho necessiten i, molt especialment en els moments que vivim, estar alerta al risc d'exclusió social; promoure iniciatives per activar l'economia, donar suport a l'emprenedoria; i també idear nous projectes, il·lusionar.

La proposta de pressupost que ha presentat el govern municipal manté aquests objectius mínims. És un pressupost que té present de forma real els comptes de l'Ajuntament sense cap maquillatge i basant-nos en el coneixement i l'experiència dels tècnics municipals. És un pressupost realista i realitzable, treballat amb rigor, amb els comptes exhaustivament estudiats i amb moltes hores de treball al darrera. D'això, els representants de tots els grups polítics que han estat en les sessions de treball en poden donar fe. És un pressupost que ha hagut de preveure un ajust important, no perquè l'austeritat sigui la nostra finalitat, sinó perquè és l'eina que tenim per equilibrar la previsió d'ingressos amb les despeses.

Però tot i l'ajust important aplicat, la proposta de pressupost manté les condicions que des del govern ens havíem imposat, condicions que hem tingut clares des de l'inici del debat pressupostari: increment de l'import destinat a serveis socials; manteniment de l'import a polítiques de promoció econòmica i ocupació; manteniment de tots els serveis i amb uns nivells de qualitat bons. I sobretot, el mandat polític: zero acomiadaments de treballadors.

Per tot això, estem plenament convençuts que aquest pressupost és el més adequat per garantir als serveis municipals davant la conjuntura de crisi que tenim. I per això, hem estat treballant al llarg de dos mesos incorporant i modificant el primer esborrany amb la voluntat d'oferir a totes les forces polítiques l'oportunitat d'apuntar-s'hi, de fer-hi incorporacions, d'implicar-s'hi per aconseguir que fos un pressupost de tots. Insisteixo, és un pressupost per permetre seguir prestant els serveis adequadament i que la ciutat pugui funcionar amb normalitat; la nostra obligació és equilibrar ingressos i despeses per no hipotecar encara més el futur de la ciutat.

Ni jo mateixa ni l'equip de govern no tenim la veritat absoluta ni som infalibles; però si una cosa és innegable és el nostre esforç per potenciar el diàleg. Per intentar trobar l'acord en uns mínims comuns acceptant de partida que cada grup polític té el seu posicionament.

En el moment que la política està vivint, si no transmetem a la ciutadania ímputs que certifiquin la voluntat de treball conjunt i de transparència, no ens en sortirem. Vilanova i la Geltrú, com la societat en general, necessita que fem política pensant en l'interès general i deixant de banda els interessos personals o de partit. Només cal estar una mica atent per adonar-se que això és el que els ciutadans i les ciutadanes ens estan demanant.

Aquesta és la reflexió que porta implícita la qüestió de confiança plantejada des de l'alcaldia de Vilanova i la Geltrú aquesta setmana. És un gest que té al darrera el convenciment que cal posar totes les cartes sobre la taula, per fer possible l'aprovació d'un pressupost que pugui garantir que la ciutat continuï funcionant. És hora d'assumir la responsabilitat col·lectiva de representar la ciutadania, d'escoltar la urgència de les seves demandes en els moments tan difícils que vivim. 


Neus Lloveras,
alcaldessa de Vilanova i la Geltrú
8 de febrer de 2013

 

Carnaval únic

Ens diu Joan Amades que "sota el mot Carnestoltes es comprèn un període de temps de gran llicència en els costums i d'amplíssima llibertat, en el qual surten a relluir els costums i les festes d'ordre més heterogeni i divers, propis de molts diferents moments de la civilització, els quals, es confonen, barregen, renoven i refloreixen cada any" i segueix fent referència a unes paraules de l'etnògraf Taylor que diuen que, "quan uns hàbits o costums han arrelat profundament en l'esperit humà, llur pèrdua i destrucció completes esdevenen gairebé impossibles i sobreviuen a través de segles i més segles, més o menys adulterats i adaptats al corrent del temps, un cop ja desapareguda completament la creença, el principi o l'objecte que els raonava i havent-se perdut, per tant, llur raó d'ésser. Però un fort arrelament en la més profunda fibra de l'ésser humà els fa sobreviure, per a subsistir llarg temps empesos per una pregona rutina fins al punt de fer-se molt difícil, en la majoria dels casos, de penetrar l'obscur misteri de llur origen". Més endavant continua dient que "l'home tendeix en diversos moments de la vida a despullar-se en certa forma de la influència que al seu damunt hagi pogut produir la civilització, per tornar, encara que no sigui més que per breus moments, a un estat de reculament en el qual abandona el fre de la civilització i la cultura i es lliura a l'estat de llibertat instintiva de què més o menys gaudia en temps de primitius. L'home es torna com un infant dintre de la vida de la humanitat i reviu alguns moments de la seva existència col·lectiva més reculada i rudimentària."
Crec que en aquestes reflexions al voltant dels costums i hàbits de l'esperit humà i de la llibertat instintiva hi podem trobar una explicació vàlida per a cadascú de nosaltres en relació al perquè del nostre Carnaval, així com també de qualsevol de les nostres tradicions més arrelades. Potser no sabem ben bé què és el que ens porta a sortir al carrer –ni que sigui per uns dies- simulant ser una altra personalitat o potser a exhibir, desinhibidament, la més autèntica de nosaltres mateixos. Potser hi ha una crida dels instints més primitius a la qual no estem prou civilitzats per a desobeir...
Una altra de les característiques del costumari d'aquesta època de l'any, ens diu Amades, "és la gran llibertat i tolerància en la crítica i la sàtira fetes amb tota desimboltura i amb la llicència més atrevida". Sembla, doncs, que és l'època més propícia per a evidenciar, recordar i caricaturitzar els "errors" més destacats de veïns i autoritats perquè hi ha una mena de pacte tàcit que ens fa a tots més tolerants davant les crítiques que ens propicien els altres. De totes maneres, d'uns anys ençà, se senten veus que reclamen la recuperació d'aquest aspecte en el nostre Carnaval. És com si haguéssim anat perdent pel camí un dels aspectes que fan del Carnaval vilanoví, justament això, que sigui vilanoví, que mantingui personalitat pròpia i que ens el faci viure com una de les celebracions tradicionals i, per tant, identitàries, de la nostra ciutat. Jo no crec que el Carnaval de Vilanova i la Geltrú hagi perdut identitat pròpia, però sí que cal està alerta i escoltar aquestes veus crítiques en aquest aspecte. Cal mantenir l'esperit de crítica i reivindicació que ha tingut, des de la democràcia ençà, el nostre Carnaval. Cal mantenir-lo com una de les principals formes d'expressió, de reivindicació i de crítica que té la ciutadania i que va íntimament i instintivament lligada a una pressuposada tolerància per part de la "víctima" i que, a la vegada, reclama una bona dosi d'humor i un exercici de civisme per part de tothom, per a què funcioni com cal. Així també ens recorda Amades que en aquest moments de l'any "regnava entre la gent un esperit de confraternització superior al que imperava durant la resta. Alguns pobles que correntment es criticaven i àdhuc arribaven a apedregar-se, per les Carnestoltes es visitaven en amical i tolerant companyonia". Si més no, podríem pensar-hi.

Sense oblidar-nos de molts altres aspectes de la nostra festa que la fan única, tal i com ens evidencia el triple cartell d'enguany, sapiguem usar aquesta setmana de diversió i reivindicació per enfortir-nos més com col·lectiu, per mostrar-nos acollidors als visitants, per a fer autocrítica de la crítica a l'altre, per mostrar-nos com som a través de l'autèntica disfressa i, si hi cap, per a compartir aquesta llibertat instintiva del nostre jo col·lectiu més primitiu que cada any ens convoca al carrer a saltar, riure, cantar, ballar... i que no sabem ben be perquè, però... què més dóna! Un any més ha arribat el nostre Carnaval! Gaudiu-lo! La plaça és vostra! 

Marijó Riba
Regidora de Cultura
1 de febrer de 2013

 

Treballadors públics, responsabilitat i compromís

El conjunt de treballadors i treballadores de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú van aprovar la setmana passada per una molt àmplia majoria l'acord pactat entre el govern municipal i els sindicats, en referència al seu conveni laboral. Entre d'altres, es van pactar una sèrie de mesures que contribuiran a fer possible l'aprovació d'un pressupost municipal equilibrat per al 2013. És evident que això ha requerit un important esforç a la plantilla, ja que implica l'ajornament d'alguns compromisos econòmics a exercicis posteriors.

L'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú ha d'aprovar en les properes setmanes un pressupost que necessàriament ha de preveure un ajust econòmic de 4,6 milions d'euros respecte del de l'any 2012. Fer els comptes des de paràmetres d'austeritat no és el nostre objectiu, ni el nostre desig: és una necessitat, si volem evitar posar en perill el manteniment dels serveis municipals. Aquesta obligació d'ajust també ha comportat, doncs, revisar el Capítol I, el del personal municipal.

Per això penso que és just i important explicar aquest fet i valorar públicament l'esforç dels treballadors i treballadores de l'Ajuntament, un esforç que se suma a les mesures restrictives que ja estan patint de forma directa per aplicació dels decrets estatals que afecten el conjunt de l'administració pública: supressió de la paga extra, prolongació de la congelació de sous, ampliació d'horari laboral, reducció de vacances, etc. En definitiva, pèrdua de drets laborals, un fet que cap societat s'hauria de permetre i que caldrà recuperar el més aviat possible.

Per a mi l'actitud del personal municipal davant l'acord aprovat és un exemple de compromís, de responsabilitat i de consciència. De compromís amb l'administració i el que representa, el conjunt de la ciutadania. De responsabilitat i de consciència davant una situació econòmica extremament complicada, com no havíem viscut des de la restauració de la democràcia, i de la qual l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú no s'escapa.

És una convicció personal meva, i de la Corporació municipal, explicar i defensar públicament la vàlua i la professionalitat dels treballadors i treballadores de l'Ajuntament i dels seus organismes dependents. La seva tasca, sovint poc visible, garanteix el funcionament de l'administració i la prestació dels serveis públics que rep la ciutadania. Així, tot i les mesures que estan patint aquests professionals, no ha disminuït ni el seu grau de compromís, ni el seu esforç, amb la qual cosa la qualitat d'aquests serveis segueix sent bona malgrat les circumstàncies actuals.

No podria parlar d'esforç i de responsabilitat sense fer una menció també a un altre exemple que vam viure de prop la setmana passada: el de l'empresa Selsa, concessionària de la neteja dels edificis municipals, i el seu col·lectiu laboral. La força mostrada per les treballadores en aquest darrer mes, però sobretot la clara voluntat de totes les parts d'arribar a un acord, que s'ha plasmat en l'acceptació d'una sèrie de rebaixes en les condicions laborals a canvi de mantenir tots els llocs de treball, han estat un model de responsabilitat i també de solidaritat entre companys. Seria injust passar-ho per alt.

La mateixa responsabilitat que han exercit el personal municipal i el de Selsa, tinc plena confiança que l'observaré properament en el conjunt de les forces polítiques representades al Ple, en la votació del pressupost. La proposta dels comptes municipals s'està treballant conjuntament des de fa setmanes i estic convençuda que en els propers dies tancarem els serrells que ballen per poder presentar un pressupost equilibrat, realista i ajustat a les circumstàncies que vivim. Que permeti a l'Ajuntament continuar prestant els serveis bàsics que necessita la ciutat, amb especial atenció a les persones que passen més dificultats, la cohesió social i la promoció de l'economia i l'ocupació.


Neus Lloveras i Massana
Alcaldessa de Vilanova i la Geltrú
25 de gener de 2013

 

Cap infant sense joguina

La crisi econòmica que estem patint els darrers anys i que malauradament sembla que estigui instal·lada d'una forma permanent entre nosaltres, ens està portant a situacions fa poc temps insospitades. L'abast de la crisi, els sectors afectats i la seva llarga durada han fet que famílies de l'anomenada classe mitjana hagin de recórrer a ajudes externes per poder subsistir. Pocs podien preveure fa un temps que la situació econòmica portaria un patiment tant extrem a tantes famílies. Quan després d'anar rebaixant el nivell de despesa els deutes van augmentant, es veu que l'habitatge i l'alimentació diària estan en perill real i no s'intueix un futur proper millor, tota l'estructura familiar se'n ressenteix, tot comença a trontollar i la vida es veu d'una manera ben diferent. En aquest moment s'ha de recórrer a la xarxa familiar, als amics o a les entitats de l'anomenat tercer sector per fer front als mínims necessaris, ja que l'administració, en aquests moments, tampoc pot arribar a tothom qui ho necessita. Són situacions com aquestes les que ens fan veure la necessitat de treballar de forma conjunta, coordinada, decidida i amb uns objectius clars, cercant la solidaritat dels que disposen de capacitat per ajudar als altres. És el moment de cercar iniciatives de tot tipus per nodrir els bancs de queviures de tots aquells productes necessaris per fer front a la demanda que s'incrementa dia a dia; és el moment també d'emprendre totes les accions que calgui per tal que tothom pugui disposar d'un habitatge per viure dignament. Bancs, propietaris i administracions han de treballar plegats, d'una manera enèrgica i ràpida per acabar d'una vegada per totes amb les desesperades situacions que pateixen alguns.

Però ara estem celebrant les festes de Nadal i Reis i tenim uns "convidats" als que hem de cuidar d'una manera extrema: els infants. No podem permetre el patiment de ningú, però menys el dels nens; si als adults els costa adaptar-se a la nova situació que els toca viure, un infant difícilment tindrà capacitat per entendre-ho. Hem de treballar perquè notin els efectes de la crisi el menys possible, cercant recursos que els permetin seguir gaudint dels menjadors escolars, participar en totes les activitats escolars i extraescolars, i que per Nadal o Reis puguin gaudir d'una joguina nova. El somriure i la felicitat dels infants en aquestes dates és patrimoni de tots ells, no només dels que tenen la sort de formar part d'una família amb capacitat econòmica suficient per donar-los aquesta alegria. Les entitats del tercer sector, sempre necessàries però ara imprescindibles, fa molts anys que ho treballen, amb campanyes com "Un nen, una joguina" per exemple. En aquestes dates és imprescindible que col·laborem tots en la recollida de joguines. Per uns dies centrem-nos en aquest aspecte i fem feliços uns nens que no es mereixen les situacions que els ha tocat viure.
A Vilanova i la Geltrú, Creu Roja centralitza tota la recollida de joguines. Entreguem una de les joguines que compraríem pel nostre fill o familiar a la Creu Roja, o millor encara, fem que siguin els mateixos nens qui facin entrega de la joguina per altres nens com ells, que sense aquest gest no en podran gaudir.
En aquests moments ens cal la complicitat de tothom per tirar endavant, qualsevol aportació és bona, tot suma, i l'esforç de tots es necessari. Siguem positius. Ens en sortirem, però ens cal la col·laboració i el sacrifici de tots. Junts ho aconseguirem.

Blanca Albà
Regidora de Serveis Socials, Medi Ambient i Esports 
4 de gener de 2013

 

Neàpolis representarà el projecte estratègic de ciutat en el Mobile World Congress 2013

La Generalitat de Catalunya ha tornat a seleccionar Neàpolis per formar part de la selecció d'empreses i institucions públiques que representaran el país durant el Mobile World Congress. Aquesta elecció no ha estat per casualitat. És fruit d'una estratègia perseverant que pretén focalitzar i posar en el mapa de la indústria del coneixement la ciutat de Vilanova i la Geltrú com un dels seus centres de referència més actius i que poden aportar nous valors i noves perspectives, més enllà de les grans operadores. Es tracta d'aportar el valor del talent de les petites empreses amb gran capacitat de projecció. Generem un model actiu en què les empreses, la universitat, l'administració pública i els ciutadans promouen de forma conjunta i permanent un ecosistema d'innovació que ens ha de permetre liderar un segment específic del nou sector del coneixement i de la indústria dels dispositius. Creiem que especialitzar-nos en aquest sector emergent i assentar, de forma intel·ligent, aquest ecosistema innovador sobre la indústria de les aplicacions i dels mòbils és una oportunitat d'incorporar la ciutat en un sector econòmic d'alt valor i futur.

En el MWC 2013, Neàpolis representarà el projecte estratègic de ciutat per crear un nou sector industrial al voltant de la mobilitat en sectors tan diversos com l'educació, la sanitat, la sostenibilitat i l'eficiència energètica, l'audiovisual, els videojocs, l'entreteniment, el comerç, etc.

El fet que Barcelona sigui la capital mundial de la indústria del mòbil és una gran oportunitat que Vilanova i la Geltrú ha d'aprofitar per contribuir a desenvolupar un nou model de ciutat que doni resposta als reptes de la societat del coneixement.
Com a living lab, un altre dels objectius de Neàpolis és el de fomentar la innovació oberta entre agents públics i privats per col·laborar en projectes que millorin la qualitat de vida dels ciutadans aprofitant la tecnologia mòbil i social.

El valor del MWCapital en el que intentem -i podem- ser protagonistes ens dóna l'oportunitat d'incorporar aquest coneixement a la gestió innovadora i intel·ligent de la ciutat. La nova indústria del mòbil ha d'esdevenir un dels eixos centrals de les futures ciutats intel·ligents, les smartcities. Volem fer que els ciutadans, amb la incorporació de la tecnologia mòbil, promoguin i liderin el concepte d'smartcitizens, perquè som els ciutadans els veritables líders d'aquesta transformació de la ciutat.

No oblidem en cap cas que Mobile World Congress és un gran aparador per a la projecció internacional de la ciutat i que posar en valor els seus actius i atraure inversions i empreses de caire tecnològic és l'objectiu prioritari de l'Ajuntament. Perquè sabem que la capacitat de la ciutat per oferir infraestructures avançades, com la connectivitat, o de tècnics altament qualificats, com els que provenen de la universitat, combinada amb la qualitat de vida diària que presentem ens fan altament competitius i atractius per a aquest tipus d'indústria.

Som, com el nostre eslògan indica, "tecnològicament mediterranis".


Gerard Figueras, regidor de Promoció Econòmica, Turisme, Comunicació i Premsa i Joventut 
11 de gener de 2013

 

Ajuts a la rehabilitació d'habitatges per destinar-los a lloguer social

En els darrers anys, l'ajuntament de Vilanova i la Geltrú ha estat treballant en l'àmbit de l'habitatge des de diferents perspectives, però amb dos objectius prioritaris: ajudar a pal·liar les dificultats en què es troba la població a l'hora d'accedir a un habitatge en condicions dignes i a preus assequibles, i dinamitzar el sector de la construcció que tan fortament està patint els efectes de la conjuntura econòmica que estem vivint.

En analitzar la situació actual del parc d'habitatges del nostre municipi, sobta el fet que hi hagi encara una important presència d'habitatges buits, però un cop s'aprofundeix en l'estudi de les causes d'aquesta desocupació, trobem que més de la meitat dels habitatges no són utilitzats com a residència perquè no compleixen les condicions mínimes d'habitabilitat.

Amb l'objectiu de reduir la presència d'immobles desocupats, l'ajuntament ha decidit apostar per la rehabilitació d'aquells habitatges que, a causa de la seva desocupació perllongada, es troben degradats i en unes condicions de manca de conservació que fan difícil que puguin ser llogats.

El passat mes d'octubre es va obrir una convocatòria de subvencions per rehabilitar i posar al dia els habitatges buits del municipi amb la condició que, un cop estiguin arranjats, aquests habitatges es destinin a lloguer social durant un mínim de cinc anys.

A la convocatòria, que restarà oberta fins el 30 de juny, s'hi pot presentar qualsevol persona que disposi d'un habitatge buit a Vilanova i la Geltrú i vulgui llogar-lo a preus assequibles. L'ajut econòmic consisteix en una subvenció a fons perdut per fer petits arranjaments (pintura, portes, persianes, instal·lacions de subministraments, repassos en cuina i banys, etc.), que cobrirà la meitat del cost que suposi aquesta rehabilitació, fins a un màxim de 2.500 euros.

A canvi, l'habitatge haurà de ser llogat a través de la Borsa de Mediació per al Lloguer Social de l'ajuntament. La Borsa actua com a mediadora entre les persones propietàries i les llogateres, i dóna confiança a ambdues parts durant tot el procés de lloguer d'un habitatge, perquè aporta garanties sobre el cobrament i bon ús dels habitatges, negocia rendes de lloguer per sota de mercat i alhora cerca el lloguer més adequat per a cada persona o família que sol·licita habitatge.
El servei de Borsa es troba integrat dins l'Oficina Local d'Habitatge, ubicada al C. Josep Llanza, 1-7 , al mateix edifici de la regidoria d'Urbanisme, Obres i Habitatge.

Amb aquesta actuació, l'ajuntament vol contribuir, en la mesura en què sigui possible, a limitar la presència d'habitatges buits al municipi, dotant-los alhora d'un major valor econòmic i patrimonial, però també d'un major valor social.

D'una banda, perquè fomentant les actuacions de rehabilitació s'està donant impuls al col·lectiu d'industrials, tècnics, autònoms i petites empreses vinculades amb l'àmbit de la construcció i del manteniment dels habitatges, que actualment es troben molt perjudicats per la paralització d'activitats en aquest sector.

I de l'altra, perquè un cop han estat rehabilitats, aquests habitatges poden ser ocupats per persones o famílies necessitades, tot evitant-ne la degradació i manca de manteniment que pateixen habitualment els pisos buits; i d'aquesta manera els propietaris tenen la possibilitat de contribuir, amb el lloguer del seu habitatge rehabilitat, a una funció social d'allotjament assequible que en aquests moments és molt necessària a la nostra societat.

Joan Giribet, regidor d'Urbanisme, Obres i Habitatge de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú 
18 de gener de 2013

 

La importància de mantenir i rehabilitar el nostre habitatge

Mantenir els nostres edificis i habitatges en bon estat de conservació hauria de ser una prioritat per a tothom, perquè és en el nostre habitatge on desenvolupem gran part de la nostra vida.

Els edificis requereixen una sèrie d'intervencions de conservació al llarg de la seva vida útil, perquè tota construcció evoluciona de forma molt diversa atenent a moltes variables que poden incidir en la seva major o menor degradació, i en la pròpia conservació de l'immoble al llarg del temps.

Tal i com ja succeeix amb els edificis d'obra nova, els edificis usats haurien de disposar del corresponent llibre de l'edifici que incorporés un manual d'ús i manteniment. I també pel mateix motiu, caldria disposar d'un tècnic de capçalera, una persona de confiança amb la titulació adequada (arquitecte, aparellador, enginyer de la construcció) que ens faci una revisió periòdica de la finca on residim, i ens recomani actuacions puntuals de conservació.

Sobre totes aquestes qüestions, caldrà veure quines seran les previsions que incorpori el nou decret de la ITE (Inspecció Tècnica de l'Edifici) que està ultimant el govern de la Generalitat. Però el cert és que, amb un manteniment periòdic dels edificis, tant pel que fa als interiors com als elements comuns, evitaríem situacions de risc per a les persones i també aquelles despeses molt més elevades que es generen quan ja s'ha produït una degradació real de la finca.

Davant les actuals circumstàncies econòmiques, que limiten en gran mesura les possibilitats reals de les persones de poder destinar recursos al manteniment del seu habitatge, la implicació de l'administració esdevé més necessària que mai, amb l'objectiu de conscienciar tothom de la importància de rehabilitar i, alhora, per impulsar i facilitar les actuacions de rehabilitació en el nostre municipi.

Són sobretot els ajuntaments, com a l'administració més propera a les persones, els que poden detectar situacions de risc i donar resposta de forma més immediata. En aquesta línia, la Regidoria d'urbanisme, obres i habitatge està ultimant el Pla Local de l'Habitatge 2013-2018, que es preveu aprovar a principis de l'any vinent, i que esdevindrà el full de ruta de les polítiques d'habitatge en el nostre municipi.
El Pla incidirà fortament en el foment de la rehabilitació, amb actuacions previstes en diferents àmbits: la rehabilitació en casos de risc i patologies, la millora de l'accessibilitat dels edificis i habitatges, i l'impuls de la sostenibilitat mediambiental.

El Pla també abordarà la problemàtica dels habitatges buits, perquè un dels elements que sovint impedeixen la incorporació al mercat d'aquests habitatges és la manca de conservació que presenten i la necessitat de fer-hi alguns arranjaments per tal de poder ser llogats. En aquest sentit, l'Ajuntament també ha obert una línia d'ajuts de fins a 2.500 euros per a fer reformes en habitatges desocupats, a canvi que aquests es destinin a lloguer social.

Per tot allò que la ciutadania necessiti, l'Oficina Local d'Habitatge és oberta a tothom per assessorar i orientar en matèria de rehabilitació, i per informar sobre les possibilitats de rebre ajuts.

Potser ha arribat el moment en què el mercat immobiliari, que durant les darreres dècades ha estat molt enfocat envers la construcció de vivendes d'obra nova, passi a considerar adequadament la importància que té o hauria de tenir el foment de la rehabilitació i de la regeneració urbana sobre el conjunt del sector de la construcció.

De fet, la constatació de les circumstàncies actuals ens fa pensar que hem entrat en un nou cicle on l'accés a l'habitatge haurà d'anar molt més lligat a l'impuls de les polítiques de rehabilitació d'habitatges per adequar-los a les noves necessitats de les persones, i també per millorar-ne la seva eficiència energètica i la seva sostenibilitat mediambiental.

Joan Giribet
Regidor d'Urbanisme, Obres i Habitatge de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú 
7 de desembre de 2012

 

Fira d'optimisme

Optimisme. La paraula que millor transmet l'esperit de la Fira de Novembre de Vilanova i la Geltrú és optimisme. En temps difícils com els que estem passant, potser algú pot dir que és una afirmació frívola, o que estem confonent la realitat amb els nostres desigs. Però només cal donar un tomb per la Fira de Novembre per comprovar que aquest optimisme és real, és autèntic, és palpable. La Fira és un dels miralls que te la ciutat. Segurament un dels més importants per veure moltes de les propostes econòmiques i socials que s'estan duent a terme a la vila.

Això és pot veure en la implicació decidida que diferents associacions, entitats, comerços, empreses i concessionaris, estan fent a la Fira. Després del procés participatiu que varem engegar el 2011, la Fira va saber reformular-se i es va adequar a les necessitats que els diferents agents van marcar. No és d'estranyar que, amb el suport necessari de l'Ajuntament de la ciutat, marques com l'Estació Nàutica, Menja't Vilanova, Temps de Vi, Club Nàutic, ViU Comerç, la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, l'ADEG, els Bordegassos de Vilanova, o les hípiques, hagin escollit el marc de la Fira de Novembre com un aparador ineludible. És el reflex d'una ciutat viva que cerca noves vies, noves possibilitats, en un escenari econòmic exigent i complex.

No és una aposta endògena. Des de l'estand municipal, que podeu trobar a la rambla de la Pau, a l'alçada del carrer de la Boia, hi ha una clara voluntat de relació amb el nostre entorn més proper. Les quatre capitals de comarca de l'Eix Diagonal, Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès, Igualada i Manresa, estrenen els materials de promoció que passejarem per les nostres fires i per les mostres i salons adients per ensenyar la proposta conjunta i esdevenir un pol d'atracció econòmic i un referent de país. No és casual dons que els alcaldes de les quatre ciutats siguin els encarregats d'inaugurar la Fira de Novembre d'enguany, en una clara demostració d'intencions.

Així doncs, la Fira de Novembre no és un bolet típic de la tardor. És una mostra oberta que ofereix una imatge de la implicació en la vida social i econòmica de Vilanova i la Geltrú. I ho fa de manera seriosa però també atenent al lleure, a l'espectacle i al gaudi en general. És un espectacle ple de possibilitats, de programació, d'activitats, de propostes, i de realitat que transmeten a l'optimisme i a l'esperança. I torno al concepte d'optimisme perquè és necessari que comencem a creure en ell com un dels motors fonamentals per seguir tirant endavant amb il·lusió no només la Fira de Novembre, sinó també la ciutat i el país. 

Gerard Figueras i Albà
Regidor de Promoció Econòmica
De l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú 
6 de novembre de 2012

 

El repte compartit de la inclusió social

Ara fa un any vam celebrar la I Jornada sobre l'exclusió social a la ciutat, en la que vam presentar la Diagnosi de l'Exclusió Social a Vilanova i la Geltrú, i en la que ens van acompanyar especialistes i experts en aquest àmbit que van aportar coneixement i noves perspectives al repte de la inclusió social. Aleshores ja afirmàvem que la nostra concepció de la inclusió social és molt amplia, entenent que és aplicable a tots els àmbits i en tots moments de la vida. En aquest sentit, l'objectiu de la política inclusiva en aquesta ciutat és la lluita contra els factors que poden provocar un risc d'exclusió, i la promoció de la inclusió de les persones i els col·lectius en l'àrea laboral i de la producció econòmica, en l'àmbit de les relacions i xarxes socials, i finalment en els drets de la ciutadania i la seva participació en els afers públics. Una concepció tan àmplia i complexa del que és la ciutat inclusiva que volem ens porta a actuar d'una manera transversal i des d'una perspectiva tant preventiva com pal·liativa dels efectes de l'exclusió i dels factors que la generen.
En aquest darrer any s'ha treballat estretament amb actors del municipi: tècnics, associacions i entitats, que ens han ajudat a definir els perfils prioritaris sobre els que hem de fer un especial èmfasi a l'hora de donar-los suport per pujar els graons de l'escala de la inclusió. La força de VNG Inclusió, liderat per l'Ajuntament de la ciutat amb la col·laboració del Consorci de Serveis a les Persones, ha estat i és la participació dels 37 actors en l'elaboració tant de la diagnosi com del pla d'acció, però sobretot en el seu treball diari i a peu de carrer oferint serveis i suport a les persones i famílies. Tenim la convicció que una política inclusiva no es pot fer únicament des de les administracions, sinó que aquestes, i sobretot les administracions locals, les més properes a les persones en tots els sentits, cal que treballin conjuntament, estretament, amb la iniciativa social, de llarga tradició al nostre país.

La Diagnosi de l'exclusió social a Vilanova i la Geltrú ens va evidenciar quines eren les 22 principals problemàtiques de l'exclusió social a la ciutat, i la col·laboració de tots els actors que han intervingut enguany ens ha portat a definir que hem de fer un especial èmfasi en potenciar l'autonomia i la salut mental de les persones, en treballar per la inclusió en l'àmbit laboral impulsant l'economia social i l'emprenedoria, i sobretot en el col·lectiu de persones joves. La focalització en aquests tres àmbits no ens fa perdre de vista que hem de seguir actuant en els altres àmbits d'exclusió, d'una forma proactiva i cercant noves respostes creatives i de caràcter innovador.

El compromís del govern de la ciutat en el treball en l'atenció i els serveis a les persones sabem que és compartit amb les entitats del tercer sector i amb la resta d'administracions que operen en el territori, i volem que aquesta Jornada aplegui de nou totes les persones de l'àmbit tècnic, administracions, investigadors i acadèmics, voluntariat d'associacions i entitats, i ciutadans a títol individual.

Us convido a participar en aquesta II Jornada de l'exclusió social a VNG, que tindrà lloc el proper 29 de novembre, per a reflexionar i aprofundir en el nostre full de ruta cap a una ciutat inclusiva i en fer d'aquest un repte compartit.


Francesc X. Sànchez
Regidor de Seguretat i Protecció Ciutadana, Salut i Convivència
23 de novembre de 2012

 

El nou pas sota la via del carrer de la Llibertat

El nou pas sota la via del carrer de la Llibertat: una oportunitat per al barri de Mar, una millora per a tota la ciutat

L'estiu de 2014 serà realitat el nou pas sota la via del carrer de la Llibertat. Un nou pas ampli, segur, modern, accessible i amable. Que convidi al passeig i que sigui funcional. Que esdevingui un nexe d'unió entre el centre de la Vila, des del carrer de la Llibertat fins al barri de Mar. Que dinamitzi la zona comercial del barri i sigui una oportunitat real de promoció per als establiments i locals ubicats a la façana marítima.

Les obres de millora i ampliació que iniciarem a partir del segon semestre de 2013 responen a la voluntat que tenim, com a Govern, de solucionar una demanda històrica, social i ciutadana respecte aquest pas de connexió entre la ciutat per sobre la via del tren i la ciutat per sota la via del tren. Aquesta infraestructura
-el tren- que travessa la ciutat i que ens connecta amb el país però que al mateix temps exerceix com a línia divisòria entre la banda de mar i la banda de muntanya esdevé en el cas del pas sota la via del carrer de la Llibertat com un mur que de vegades ens costa de saltar. Prenent com a model el pas de vianants de la rambla Principal, amb un recorregut continu i ampli, s'ha redactat un projecte que convertirà el pas del carrer Llibertat en un nou passeig que acostarà ambdues ribes de la ciutat.

Com a Govern municipal estem convençuts que aquest no és només un projecte per al barri de Mar i per al veïnat del barri de Mar. Estem convençuts que és un projecte de ciutat i que serà, sens dubte, l'obra més important de l'actual Mandat Corporatiu. El Pla d'Acció Municipal ja anunciava aquesta voluntat que, mitjançant una subvenció del PUOSC serà ben aviat una realitat. Una subvenció que cobrirà el 80% del cost del nou pas del carrer de la Llibertat i que també costejarà un 20% de l'adequació del Far com a centre d'interpretació del mar. A més, també hem aconseguit una altra subvenció de la Diputació de Barcelona, dins el programa XARXA, de manera que puguem realitzar aquest projecte tan important sense haver de destinar recursos propis del capítol d'inversions dels pressupostos municipals.

Poder aconseguir que la ciutat compti amb nous equipaments que donin resposta a les necessitats socials i ciutadanes mitjançant fons de finançament externs a l'Ajuntament de VNG, és el nostre principal objectiu sobretot si tenim en compte l'actual situació de les finances municipals.

Com a regidor d'Urbanisme de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú m'agrada afirmar que aquest esdevé un dels projectes més importants que podrem dur a terme en aquest període de govern. Ens proposem superar la barrera física que suposa actualment aquest pas, entre la ciutat que hi ha per sobre la via i la ciutat que hi a l'altra banda del pas. Ens proposem donar un nou impuls al barri de Mar i connectar el mercat de Mar amb el centre de la ciutat. Ens proposem donar solucions al barri de Mar! I aquestes solucions inclouen no només aquesta actuació de millora al pas sota la via, sinó que també contemplen un projecte més ampli de reurbanització dels carrers a partir de la via del tren, de manera que tot l'àmbit des del carrer de la Llibertat fins a la plaça de la Immaculada Concepció esdevingui una zona de vianants i de passeig que propiciï l'activitat econòmica, comercial i ciutadana, també al barri de Mar.

Amb actuacions com aquesta o com la proposta de modificació d'usos a la Sínia de les Vaques, ens proposem reactivar el barri de Mar. Som conscients que, malgrat haver-ho demanat, no podrem disposar d'una Llei de Barris específica per a aquest sector de la ciutat. Així doncs com a Govern durem a terme totes les mesures al nostre abast per reactivar econòmicament aquest barri. Establint aliances amb els agents econòmics i el sector privat que permetin la posada en marxa de noves activitats econòmiques a la ciutat.


Joan Giribet
Regidor d'Urbanisme, Obres i Habitatge de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú
16 de novembre de 2012

 

Trobem-nos al Nucli Antic

Les jornades 'Troba't al Nucli Antic' ens han convidat el primer cap de setmana de desembre a conèixer millor aquesta zona històrica de Vilanova i la Geltrú. Van ser unes jornades festives, amb moltes activitats, que més enllà de l'oferta lúdica volien transmetre un missatge: el Nucli Antic és un indret d'oportunitats, conté un important potencial social, econòmic i cultural. Amb propostes com una fira del comerç del barri i diverses visites guiades en els edificis més significatius, entre moltes altres, es pretenia que redescobríssiu aquesta zona, que ha canviat moltíssim ens els últims anys i que molts vilanovins i vilanovines coneixen poc, perquè no els queda en el seu itinerari habitual de pas. I el cert és que van ser un èxit de públic.

La transformació del Nucli Antic en els darrers cinc anys, mentre s'ha desenvolupat el projecte d'intervenció integral PINA, és clarament visible. S'han reurbanitzat una trentena de carrers i places, s'han arranjat un centenar de façanes, s'han habilitat equipaments. Però a banda de la remodelació urbanística, hi han deixat un bon llegat les iniciatives per dotar de vida el barri, com accions socials per a col·lectius desfavorits, activitats culturals per conèixer la història i el patrimoni del barri, i accions per fomentar-hi l'activitat econòmica i el petit comerç. En aquest sentit, des de l'Ajuntament també es reforça aquesta voluntat mitjançant facilitats fiscals a qui emprengui un negoci al Nucli Antic. Actualment hi ha més de 100 empreses establertes en aquest indret de la ciutat.

És en aquesta línia, que ara volem intensificar la mirada al Nucli Antic. Ara es clou la intervenció emmarcada en la Llei de Barris aprovada el 2006, però no acaba, de cap manera, la intervenció al Nucli Antic. Al contrari, és el moment d'omplir de contingut aquesta zona de Vilanova i la Geltrú que reuneix tots els requisits per viure-hi i treballar-hi confortablement, que té un gran potencial com a zona comercial de la ciutat i que presenta una singularitat urbanística i patrimonial que cal preservar i difondre.

Per estudiar les possibilitats de promoció econòmica al Nucli Antic, la Taula de Comerç i Turisme treballa en propostes per dinamitzar-hi l'activitat comercial, així com promoure-hi l'emprenedoria en sectors econòmics emergents, accions que volen contribuir a la creació d'ocupació. Així mateix, confiem l'any que ve disposar de la subvenció Treball als barris, que permetria la contractació de 24 persones per portar a terme cinc projectes.

No vull acabar sense dedicar un reconeixement als equips de govern anteriors i tècnics municipals que van creure en la dignificació de la Vilanova vella, que van insistir en les diferents convocatòries per obtenir el finançament de la Llei de Barris i que van apostar per un model de barri cohesionat i integrat al conjunt de la ciutat.


Neus Lloveras i Massana
Alcaldessa 
30 de novembre de 2012

 

Moltes gràcies, Dr. Joaquim Molas

A la nostra ciutat es va iniciar una aventura, ara fa prop de 130 anys, que formava part d'un projecte ideològic que pretenia definir un nou model d'organització social. Em refereixo al projecte de Don Víctor Balaguer i la seva Biblioteca Museu. Estem parlant d'un projecte que sobrepassa l'aventura d'un romàntic i va molt més enllà perquè es tracta de la plantada de fonaments per a la construcció d'un país -dins un estat modern que fuig de l'absolutisme-, a través d'estructures sòlides pensades per a la culturització de la població en la seva totalitat, condició imprescindible per arribar a l'autèntica llibertat política. Víctor Balaguer va veure en Vilanova i la Geltrú la possibilitat d'erigir-la com la ciutat model i líder per a la planificació d'aquestes noves polítiques socials i culturals de finals del XIX. D'aquella aventura, estroncada pels avatars de la història, ens n'ha quedat, entre d'altres coses, un important llegat que recull i conté els elements més significants que conformen la nostra cultura nacional, doncs un dels objectius de Balaguer fou el de reunir tota la documentació possible que expliqués la història de Catalunya i de la Corona. Però no es va conformar en la reunió de documents i llibres, sinó que va procurar, en la mesura del possible, poder il·lustrar-los a través d'elements artístics, col·leccions i obres d'art que han acabat configurant la Biblioteca Museu Víctor Balaguer que avui coneixem i que podem considerar, hores d'ara, una de les més grans institucions culturals del país en relació a la història de la cultura catalana i de manera molt especial a la del segle XIX, sense oblidar, que va ser pionera pel que fa al concepte de biblioteques públiques, sempre oberta a qualsevol ciutadà, sense exclusió de tipus econòmic ni social per desig exprés del propi Víctor Balaguer.

A partir d'avui, amb la incorporació del llegat Molas es completarà el fons documental actual del segle XIX amb una col·lecció centrada en el segle XX. Això vol dir que als 50.000 volums que ara conté, a més a més de publicacions i altres documents, s'hi afegiran els 22.000 volums de la Biblioteca Molas, un llegat que arrenca amb la biblioteca del seu pare i avi, a més de valuosos manuscrits i correspondència de diversos autors, així com molta correspondència del propi Dr. Molas. Garantir la unitat d'aquest llegat pot ser un dels motius que hagi portat a Joaquim Molas a prendre aquesta decisió, sabedor de la importància que té el manteniment unitari d'aquestes col·leccions pels investigadors. Saber que amb aquest acte dóna continuïtat al projecte Balaguer i voler fer-ho, en pot ser un altre d'important de motiu, evidentment. Però també la confiança que li mereix la persona que en aquests moments ostenta el càrrec de directora de la Biblioteca Balaguer, la Montserrat Comas, haurà estat, evidentment, la tercera pota necessària per a prendre la decisió.

Ara toca explicar la importància d'aquest fet i el seu valor des del punt de vista cultural i de ciutat, doncs no es tracta d'un simple caprici d'un grup d'intel·lectuals que s'hagin posat d'acord, ni d'un acte frívol, sinó d'una decisió de política cultural, meditada i compartida entre aquests intel·lectuals, els representants polítics de la ciutat i els garants civils o patrons de la institució balagueriana. Una decisió que ratifica la voluntat d'acomplir uns objectius que la ciutat de Vilanova i la Geltrú té marcats des de la inauguració, el 1884, de la Biblioteca Museu Balaguer. Es tracta d'entendre que amb aquest generós acte, la nostra ciutat es converteix, indiscutiblement, en un pol d'atracció cultural i obté l'oportunitat d'oferir als investigadors d'arreu i a partir de la unitat patrimonial balagueriana, un material únic per a la recerca i la investigació de la història cultural del país fins el segle XX. Es tracta d'abocar coneixement al camp de la investigació i així obrir les portes de la ciutat a les Universitats i, alhora, es tracta de fer un pas més en la conservació d'un patrimoni que ens identifica i ens conforma com país.

Mentrestant, la ciutat té una nova oportunitat per a fer lluir, encara més, aquesta altra cara de la moneda, la patrimonial, la cultural, com un nou valor i a partir d'elements que ja té en el propi territori. La singularitat de la institució balagueriana com un conjunt documental, artístic i de col·leccions que es complementen entre sí i en fan un tot, la fa única en el país. El context urbà i la resta del conjunt patrimonial de la ciutat la complementa. Cal ser conscients de la importància que té per a la ciutat aquest gest d'una de les personalitats més rellevants del món de les lletres catalanes, perquè aquest gest de transcendental importància per la història cultural de la ciutat i del país consolida Vilanova i la Geltrú com ciutat referent pel que fa a la cultura dels segles XIX i XX.

Víctor Balaguer va obrir la porta de la seva institució el 26 d'octubre de 1884. El 25 d'octubre de 2012, exactament cent vint-i-vuit anys després, el Dr. Joaquim Molas travessa la mateixa porta potser amb un esperit similar en algun aspecte i dóna continuïtat al projecte. Vilanova i la Geltrú ha estat de sort una vegada més. Caldrà aprofitar-la.

Moltes gràcies, Dr. Joaquim Molas, per la confiança i per aquesta generositat que incrementa, en molt, el valor cultural i patrimonial de la ciutat. Vilanova i la Geltrú, a partir d'avui, adquireix una nova responsabilitat que l'ha de fer més gran, que l'ha de fer referent dins el mapa cultural del país. Moltes gràcies, Dr. Molas. Ara ens toca a nosaltres demostrar que som mereixedors de tan noble acció.

No voldria tancar aquestes línies sense agrair a Caixa Penedès l'haver propiciat el suport econòmic necessari per a la realització de les obres de condicionament de l'espai que acollirà aquest llegat. Sense aquesta col·laboració no hagués estat possible.


Marijó Riba
Regidora de Cultura. Ajuntament de Vilanova i la Geltrú 
26 d'octubre de 2012


 

Aprofundint en les singularitats econòmiques de Vilanova i la Geltrú

Al llarg d'aquest estiu hem encetat una campanya de promoció de la ciutat sota el lema "Vilanova i la Geltrú porta al Mediterrani". Amb aquesta acció, des de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, conjuntament amb la Taula de Turisme i Comerç, hem volgut posar la marca de ciutat al mapa de Catalunya, i molt especialment en les ciutats que conformen l'Eix Diagonal, que la nova carretera C-15 ha estructurat com una via d'entrada a la Catalunya Central des del mar i, per descomptat, de la Catalunya Central cap a la Mediterrània. D'aquesta manera, hem volgut que capitals de comarca com Vilafranca del Penedès, Igualada, Manresa, i tota la seva potent àrea d'influència, comencin a considerar Vilanova i la Geltrú com a un pol d'atracció. Un pol no només turístic, sinó també amb una àmplia oferta de serveis, de comerç, de restauració, de cultura, i de patrimoni. És a dir, hem posat, i seguirem posant, en valor, uns actius de Vilanova i la Geltrú que cal promocionar i que cal que acabin esdevenint veritables referents per a tot el país.

Aquest esforç no és l'única via de promoció de Vilanova i la Geltrú. En una època on la paraula "crisi" sembla dominar qualsevol iniciativa, conversa o pensament, és també el moment de replantejar i diversificar les bases de l'economia productiva de la ciutat. Al llarg d'aquest dies, l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú està present al Barcelona Meeting Point, el Saló Internacional Immobiliari, amb l'objectiu de captar inversors interessats a establir la seva activitat econòmica a la capital de la comarca del Garraf. És per aquest motiu que no hem participat a la zona professional, sinó al Clúster d'Inversors. Algunes de les propostes que hem aportat són conegudes. És el cas de les naus industrials de PIVSAM, o el futur desenvolupament de l'Eixample Nord, que acabarà destinant 120.000 m2 a activitat econòmica.

Però on estem presentant un tret clarament diferenciador és a través de la voluntat decidida de treballar en la potenciació del desenvolupament TIC i multimèdia que aposta per treballar en el més que interessant món dels mercats emergents de les noves tecnologies. En aquest sentit, Neàpolis està esdevenint un motor de ciutat que ofereix nous espais a emprenedors a través de networking entre empreses tecnològiques amb seu local, però amb un clara visió internacional.

No és l'única singularitat de Vilanova i la Geltrú. I tornem aquí a la Mediterrània, un concepte que hem de potenciar perquè el nostre posicionament estratègic així ens ho exigeix, i perquè crec que seria un error no fer-ho. La potenciació del Port comercial, pesquer i esportiu, és una oportunitat que no podem deixar escapar. Aquesta voluntat s'ha d'expressar més enllà de les bones paraules i intencions, i ha de començar a mostrar-se com un referent i una obligació ineludible per a la ciutat. El port és quelcom més que un infraestructura. És el principi d'una cadena que ha de començar a generar oportunitats en el comerç, en la indústria, en la formació i en la universitat. No és que a hores d'ara no existeixin aquestes ofertes, però és evident que són insuficients i que no omplen, ni de bon tros, tot el potencial que el port ha de suposar per a Vilanova i la Geltrú.

D'aquesta aposta estratègica n'hem fet partícip a l'Agència de Desenvolupament Node Garraf com a corretja de transmissió. Node Garraf ha unit els projectes dels diferents ajuntaments de la comarca per tal que els inversors hagin pogut tenir una visió conjunta del territori més enllà del Barcelona Meeting Point. D'aquí el lema "El Garraf: Situació Estratègica, destí d'inversors", que durant aquest certamen està captant un indubtable interès.

Creant sinèrgies a la comarca i a l'Eix Diagonal; cercant i potenciant les singularitats econòmiques de Vilanova i la Geltrú; apostant per la societat de coneixement; creient fermament els efectes d'una formació que tendeixi a l'especialització; i no oblidant puntals com el comerç, el turisme i els serveis, és com volem mostrar la ciutat al món, i com volem crear noves oportunitats que ens permetin millorar, avançar, i preveure un futur millor.



Gerard Figueras i Albà
Regidor de Promoció Econòmica, Turisme, Joventut, i Comunicació
de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú 
19 d'octubre de 2012


 

Vilanova i la Geltrú, al mòbil

L'evolució de les comunicacions en els últims anys ha fet aparèixer a les nostres vides un element important: el telèfon mòbil. Primer va ser per fer i rebre trucades i, últimament, aquest aparell ja ens serveix per a moltes més coses: per escriure i rebre missatges, per connectar-nos a Internet, per escoltar música, per jugar, per veure pel·lícules, per orientar-nos... això ha fet que en els darrers temps molts ciutadans hagin fet el pas a Internet, pràcticament sense adonar-se'n, a través del seu terminal intel·ligent.

Si les eines que fem servir en el nostre dia a dia com a persones evolucionen i canvien, l'Ajuntament, la ciutat, vol estar més a prop de la ciutadania mitjançant aquest dispositius. A més, Vilanova i la Geltrú ja fa temps que aposta per la creació d'activitat econòmica a través de la tecnologia. Aquest és un pas més, per seguir estant al capdavant, per aprofitar totes les oportunitats per a la ciutat i per posar la informació més a l'abast de les persones.

Aquesta és l'aposta municipal, que tota la informació de la ciutat es pugui trobar a partir d'ara de manera fàcil des del mòbil. Per això avui comença a funcionar una aplicació per a smartphones disponible a les plataformes de descàrrega Android i IOS. Vilanova+ està pensada tant per a les persones que viuen a VNG com per a aquelles que vinguin de fora. L'aplicació vol ser una eina per dinamitzar l'activitat econòmica i social, donant l'oportunitat als establiments comercials, entitats, restaurants, associacions, negocis de comunicar esdeveniments i oportunitats.

Estem convençuts que el teixit econòmic i social de la ciutat sabrà veure els avantatges d'utilitzar aquest canal de comunicació. Aquesta aplicació és una eina a disposició de la ciutat, necessita la implicació de tothom per a funcionar.

Per començar hem treballat plegats amb Viu Comerç i Neàpolis, convençuts que dinamitzar la ciutat passa per potenciar el coneixement i l'expertesa de la ciutat. Des de la taula de Comerç i Turisme hem rebut el suport dels gremis i associacions, i ara cal que la ciutat es faci seva Vilanova+, per saber el més destacat que passa a la ciutat des del mòbil i per poder oferir un excel·lent aparador als visitants de VNG.

Gerard Figueras
Regidor de Promoció Econòmica, Turisme, Comunicació i Premsa i Joventut 
14 de desembre de 2014

 

Un esdeveniment de tota la ciutat

Fa uns dies vaig poder compartir una estona amb els esportistes de Vilanova i la Geltrú del Club Alfa Tegar i de Junts en Acció que participaran als Jocs Special Olympics. La seva cara, la seva expressió, irradiava il·lusió, felicitat... estaven impacients per l'arribada del moment en què podran brillar i demostrar a tot el món fins on arriben les seves capacitats. Avui és 11 d'octubre: aquest vespre inaugurem el Jocs Special Olympics 2012.

Sens dubte aquest esdeveniment serà un dels més importants, si més no el de més transcendència internacional, que viurà Vilanova i la Geltrú aquest any. La ciutat està preparada, ho estem esperant. Hi competiran 1.200 atletes, que amb ells desplaçaran monitors, entrenadors, famílies i públic. Podem preveure, doncs, que aquest cap de setmana Vilanova i la Geltrú rebrà alguns milers de visitants.

La celebració dels Jocs Special Olympics mou tota la ciutat. D'una banda, els hotels, que freguen la totalitat de previsió d'ocupació, i els restaurants, molts dels quals proposaran menús especials. Implica també els museus, els comerços i l'oferta d'oci, que amplien el seu públic potencial. I involucra la societat civil: un gran nombre d'entitats han organitzat activitats, tallers i actuacions per a l'espai Village durant els Jocs, mentre que en els darrers dies escoles i biblioteques també han promogut accions especials.

Una de les dades per a mi més representatives de l'entusiasme de la ciutat per als Jocs Special Olympics és l'oferiment de més de 700 persones per ser-ne voluntàries. Aquesta xifra, més que sorprendre'ns, ens va omplir d'orgull envers la ciutadania. L'organització en va seleccionar 550, que es repartiran durant tot el cap de setmana pels diferents espais de competició i estada dels esportistes. Així mateix, tècnics municipals i responsables d'instal·lacions, públiques i privades, treballaran aquests dies per contribuir en el bon funcionament de tot plegat.

Per tot això, quan els Jocs Special Olympics 2012 són a punt de començar, només em queda dir gràcies. Gràcies, vilanovines i vilanovins, per la implicació, la voluntat de formar-ne part i d'aportar un gra de sorra perquè els Jocs siguin, de nou, inoblidables. Gràcies per tornar-vos a il·lusionar, com fa 20 anys.

I sobretot, ara és el moment de gaudir-ne. D'omplir les instal·lacions i donar suport als 1.200 atletes que, durant mesos, s'han estat preparant per aquesta gran cita, el seu gran repte. Us animo tots i totes a participar en les tres jornades de Jocs a Vilanova i la Geltrú: esport, espectacle, competició, emoció, solidaritat, festa... una proposta incomparable! Entre totes i tots renovarem l'èxit del 1992.



Neus Lloveras i Massana
Alcaldessa de Vilanova i la Geltrú 
12 d'octubre de 2012


 

Recapte d’aliments i roba infantil: una mostra de solidaritat

La situació de crisi econòmica que es dóna a nivell mundial ja fa anys que està colpejant també persones i famílies de la nostra ciutat. Persones a l'atur, pèrdua de les prestacions, gent gran que ha d'assumir el pes de la despesa de tota la família amb les migrades pensions, infants que pateixen situacions desafavorides... Els serveis socials municipals fan una molt bona tasca de suport a aquestes situacions, tot tenint en compte que els recursos que disposen al seu abast no són sempre suficients per donar una resposta a les expectatives de les persones que pateixen situacions precàries. Però som ben conscients que les administracions han de treballar colze a colze amb el tercer sector, amb les entitats composades per personal tècnic i voluntari, que compta amb la força de les persones de la ciutat i que teixeixen una xarxa de seguretat contra l'exclusió social. A Vilanova i la Geltrú existeix la Mesa d'entitats que, des de fa gairebé tres anys uneix els esforços de diverses entitats socials de la ciutat amb l'objectiu de sumar esforços i donar una millor i major atenció a les persones. En aquests moments la composen 9 entitats (Càritas, Creu Roja, DINS Garraf, ATRA, Servei Habitatge Sant Joan, Fundació Casa d'Empara, Amics de la Gent Gran, Associació ALÈ, Associació de Familiars i Afectats per Malaltia Mental del Garraf-AFAMMG) i l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. Un dels seus projectes, que no l'únic, és la gestió del Banc de Queviures de Vilanova i la Geltrú, a càrrec de Caritas i Creu Roja. Aquest imprescindible recurs proporciona una cistella d'aliments bàsica per a les persones i famílies en una situació de manca de recursos econòmics per viure, i atén les persones que valoren els serveis socials municipals i de Caritas. Per tant podem estar ben segurs que són persones que han acreditat la seva situació de precarietat a través de documentació i que estan essent ateses des del punt de vista social amb l'objectiu de donar-los el suport per no baixar més graons en l'escala de l'exclusió.
El proper dissabte 6 d'octubre les entitats socials de la ciutat fan una crida a la solidaritat de tots els vilanovins i vilanovines perquè, amb una petita col·laboració, es pugui millorar la resposta del servei del Banc de Queviures. Us proposem fer una aportació en productes d'alimentació quan aneu a fer la vostra compra als supermercats de la ciutat, aliments que seran distribuïts a les famílies que ho necessiten. Per aquesta acció de recapte, comptem amb la solidària i imprescindible col·laboració de 6 supermercats de la ciutat a través de 10 dels seus establiments: Caprabo/Eroski, Simply, Carrefour Express, Bon Preu, JR Supermercats i Condis. També comptem amb el suport de la Fundació Banc dels Aliments de Barcelona, entitat que recull excedents alimentaris directament dels fabricants, les distribuïdores i de les grans cadenes per entregar-los als punts de distribució de tota la província. I sobretot, comptem amb la inversió de temps i il·lusió de 130 persones voluntàries que estaran a les portes dels supermercats col·laborant en la tasca d'informar la ciutadania i recollir, transportar, classificar i emmagatzemar els aliments. Des d'aquestes línies vull agrair molt sincerament el treball de tot aquest gran equip de persones i l'esforç de tots els ciutadans i ciutadanes que dissabte col·laborareu en aquest primer recapte d'aliments.

Recollida de roba infantil
Per altra banda, aquest mateix dia, de les 11 a les 13 h i, en el marc de la V Festa de la Lactància Materna, organitzada per les entitats Alba Lactància Materna i Ai Mare!, des de la Regidoria del Pla d'Equitat s'ha organitzat un punt de recollida de roba infantil, usada, neta i en bon estat de 0 a 12 anys. Aquest és el segon any que es realitza aquesta experiència, després de l'èxit obtingut l'any passat en què es van recollir més de 12 saques grans de roba i calçat infantil.

Us convidem a col·laborar amb les entitats socials en aquestes recollides d'aliments i de roba per a infants i a demostrar, un cop més, la solidaritat de les persones d'aquesta ciutat.

Blanca Albà
Regidora de Serveis Socials de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú 
5 d'octubre de 2012

 

L'estat de la cultura a la ciutat

En els últims dies s'han escoltat veus ben diverses al voltant de decisions preses des del govern municipal pel que fa a l'oferta cultural i el replantejament de certs equipaments i/o esdeveniments culturals de la ciutat. Però perquè la ciutadania en pugui fer una valoració més exacta cal recordar, en primera instància, que la situació financera i econòmica del nostre Ajuntament té molt a veure amb les decisions preses; si bé és un Ajuntament que, com tots, pateix les conseqüències de la crisi global i dels problemes endèmics del sistema de finançament dels municipis, també val la pena recordar que el nostre no és un Ajuntament sanejat com alguns altres, que sí que ho són, sinó que és un Ajuntament que arrossega un greu problema de tresoreria i de deute mal gestionat i frívolament o populísticament adquirit que ara ens passa factura amb elevats interessos. Per tant, s'havia d'arribar a un moment en el temps, en el qual, si no passava algun miracle entremig, ens havíem de trobar amb importants limitacions a l'hora de plantejar nous reptes que necessiten inversió pública. En definitiva, havíem d'arribar a un punt de no continuïtat que impossibilitaria poder tirar endavant nous projectes polítics (deficitaris per naturalesa com ho són la majoria de serveis i projectes públics) per necessaris que es considerin, tenint present que estem en uns moments que cal distingir molt clarament allò necessari d'allò imprescindible. Vull dir que és tan evident que no podem continuar fent exactament el que s'ha vingut fent fins ara –i menys continuar endeutant-nos irresponsablement– que encara estic esperant veus polítiques de fora del Govern que diguin què és el que sí que es pot retallar. D'altra banda no defujo la responsabilitat de decidir ni de prendre decisions, i això és el que he fet i a més amb la màxima fidelitat a les promeses electorals contretes amb la ciutadania. Vull dir que si el projecte de política cultural que encapçalo passa per la promesa de prioritzar –perquè crec fermament que estem en temps que cal prioritza– la programació estable d'oferta cultural per sobre d'esdeveniments puntuals, així ho farem i així ho estem fent.

No em cansaré de repetir que una ciutat com Vilanova i la Geltrú, amb un important percentatge de població a qui acostar a la cultura i amb uns equipaments que esperen ser omplerts de propostes en aquesta direcció, ha de prioritzar la temporada estable. A Vilanova i la Geltrú ha d'haver-hi, més aviat que tard, una oferta cultural que cobreixi pràcticament el dia a dia de la ciutat, fugint de la ciutat dormitori i incentivant la producció cultural local, fent créixer culturalment la ciutat i, consegüentment, també el país. I arribats en aquest punt caldrà distingir, també molt clarament, què és Cultura i què és oci o entreteniment, a partir del debat públic i del debat polític de fons. I caldrà prioritzar i decidir, és clar que sí.

A partir d'aquí, si fem un repàs a les novetats que en política cultural han succeït en l'any i escaig de legislatura, no puc defugir a parlar de la desaparició de l'equipament La Vela, que més que desaparèixer d'una manera vergonyant –com ha manifestat un exregidor de Cultura i exalcalde d'aquesta ciutat recentment–, més aviat cal explicar que va aparèixer d'una manera vergonyant, perquè va aparèixer sense projecte viable que la sustentés i sense compromisos a mitjà termini que li donessin garantia de continuïtat, amb una important inversió inicial que reposava damunt de convenis signats a corre-cuita any rere any, sense compromisos adquirits ni per la següent temporada. Això, perdonin, però cal dir-ho: això no és un projecte seriós, ni de circ ni de res. Això ha estat una horrible gestió que posava el món del circ a la corda fluixa any rere any. Una presa de pèl al sector del circ i als ciutadans de Vilanova i la Geltrú. Un mal dit projecte nacional que ha comportat una despesa municipal molt important i del qual el municipi n'ha rebut pràcticament cap benefici, presidit per una manca de voluntat política de gestionar-lo des del primer moment. Això sí que em sembla vergonyant, Sr. Moral, i potser sí que és qüestió d'ideologia.

Pel que fa al FIMPT, insistir que en cap moment el govern va parlar d'eliminació sinó de replantejament necessari i obligat degut a les circumstàncies econòmiques per una banda i replantejament artístic perquè hi havia algunes veus expertes que ho reclamaven. Val a dir que gràcies al diàleg obert amb el sector, s'ha pogut presentar una proposta engrescadora de la dimensió que les circumstàncies conjunturals han permès i amb l'esforç i la complicitat de professionals de prestigi, d'algunes entitats i de la Generalitat que ha avalat el projecte amb l'objectiu de tornar-lo a fer créixer i no perdre la continuïtat del mateix. El prestigi està garantit i sinó comprovin els noms artístics que l'acompanyaran i entendran que el nom no se'n ressentirà sinó tot el contrari. I permeti'm que aprofiti l'ocasió per agrair públicament la col·laboració desinteressada de la comissió assessora i molt especialment del senyor Josep Albà i la senyora Mònica Planas. En l'àmbit del patrimoni cal recordar que podrem donar sortida al Museu del Mar i al Museu de Curiositats marineres Roig Toqués a partir del projecte del Far de Vilanova. Per tant, hem començat acomplint un dels objectius que es marcava el Pla de Patrimoni elaborat en la passada legislatura i aprovat ja pel Ple Municipal als començaments de l'actual i acollit en el Pla d'Acció Municipal del Govern. D'altra banda estem a punt d'acollir el llegat de la Biblioteca del Dr. Joaquim Molas i signar convenis amb universitats per tal de crear una aula de treball des de la institució balagueriana de la nostra ciutat.

És clar que hi ha qui pensa, i fins hi tot ho afirma públicament, que s'usa l'excusa del tema econòmic per a no fer més, però en realitat, més que una excusa és un impediment, perquè crec poder afirmar que no està moralment ni legalment acceptat comprometre's a allò que no es pot pagar i això és el que s'ha estat fent en els darrers anys: governar a base de la realització de grans projectes públics a costa dels proveïdors, petits i grans. Potser s'hagués hagut de prioritzar, potser s'hagués hagut de governar prenent les decisions que els temps obligaven. Ara no caldria està pagant un ICO d'aquestes proporcions.

Si algú ens havia fet creure que Vilanova podíem ser la ciutat referent del circ, de la música tradicional i popular, del Carnaval, de les festes majors, del romanticisme... potser és que ens ha enganyat. Ara bé, de tot això en podem tenir i en tenim, amb algunes singularitats que cal explotar i sense renunciar a ser o poder ser referents en més d'un aspecte. No cal renunciar a res, cal equilibrar recursos, possibilitats i necessitats i objectius, en la mesura del possible en cada moment. Però no cal fer volar coloms.

Per acabar només matisar que no s'està desertitzant la cultura a la nostra ciutat tal i com s'ha apuntat darrerament. No s'ho creguin, l'oferta cultural ha augmentat i molt possiblement gràcies al diàleg constant amb el sector. El que hem de vigilar és que no hi hagi una desculturització de la cultura. Hi ha veus populistes i demagogues que confonen, constantment i a propòsit, lleure i cultura. Reflexionin vostès i reclamin què és allò que cal prioritzar si no volem perdre molts anys d'esforç. Convertir la cultura en oci pot ser un repte. Confondre l'oci amb cultura és un error. 

Marijó Riba
Regidora de Cultura
28 de setembre de 2012

 

Què significa governar? La política, una finalitat o un mitjà?

Governar significa mesurar les accions en base a la reacció que poden provocar? Significa estar sempre avaluant l'impacte mediàtic o la conveniència estratègica de les decisions que es prenen? Jo crec que no, perquè si ho veiem així la política es converteix en una finalitat, i per a mi és un mitjà.

Moltes de les persones que decidim dedicar una etapa de la nostra vida a la política municipal creiem encara que la política és prestar un servei a la comunitat, i hem decidit aparcar durant un període de temps la nostra carrera professional per dedicar-nos a la comunitat. I qui no ho vegi clar o no s'ho cregui, ho lamento, però és el que molts pensem.

Per què dic això? Perquè quan actues des d'aquest convenciment prens les decisions que creus millors, i tot i que no sempre agraden a tothom et quedes tranquil·la, perquè la teva consciència està tranquil·la. Aquesta és la manera de fer que ha marcat el primer any de govern de CIU a Vilanova i la Geltrú després de 12 anys de tripartit, i mentre jo continuï al capdavant d'aquest projecte aquesta serà la manera de treballar.

Dit això, aquesta primera setmana de setembre en què l'activitat a la ciutat va tornant al seu ritme normal, voldria començar fent un petit repàs de la situació actual i dels projectes que tenim entre mans.

A l'inici de mandat, el juny de l'any passat, la situació a Vilanova i la Geltrú era de gran debilitat: una ciutat sense projecte i sense feina. Una ciutat que no va saber afrontar els nous temps amb determinació i que va optar per la via fàcil. Amb això, una ciutat que havia tingut una gran riquesa industrial va passar a tenir com a principal activitat econòmica la construcció, i en el moment que aquesta va caure ens vam trobar amb una ciutat sense projecte i sense feina, amb un alt índex d'atur.

Pel que fa a l'Ajuntament de Vilanova, s'havia seguit la mateixa dinàmica que el govern tripartit a la Generalitat: no s'havia gestionat bé quan hi havia bonança i es va continuar gastant quan els ingressos ja havien baixat, arribant-se a tirar endavant, en moments ja molt complicats, despeses i inversions sense tenir el finançament corresponent, a costa de no pagar als proveïdors i deixar la ciutat econòmicament hipotecada per molts anys. Perquè ens entenguem, no pagar a proveïdors significa treballadors que tenen dificultat per cobrar, i augmentar l'endeutament de l'Ajuntament significa disposar de menys diners per poder prestar serveis al ciutadà perquè s'han de pagar interessos als bancs.

No vull tornar a repetir el detall de la situació econòmica de l'Ajuntament que ens vam trobar quan vam començar, però crec que per entendre la situació era important fer-hi una breu referència. A partir d'aquí, evidentment millorar les finances municipals no serà un objectiu del mandat en si mateix, però sí que serà una eina fonamental per poder tirar endavant els projectes. Des del govern municipal treballarem per garantir que l'Ajuntament pugui fer front als seus compromisos de pagament, i d'aquesta manera assegurar que es poden prestar els serveis al ciutadà amb normalitat.

Per tant, el model de ciutat i les finances municipals han estat les dues principals problemàtiques que ha calgut abordar durant aquest primer any i podem dir amb satisfacció que els resultats han estat força positius.

Pel que fa al model de ciutat, Vilanova i la Geltrú comença a "sonar" al país i està definint el seu perfil!

Tot un seguit d'accions que s'han portat a terme durant l'any i finalment la campanya "Vilanova i la Geltrú porta al Mediterrani" han donat bons resultats i la ciutat s'està posicionant com una bona opció per anar a passar un dia rodó: gaudint de les platges, degustant un bon àpat, visitant el centre comercial a l'aire lliure més gran de Catalunya i coneixent la gran oferta cultural que té la ciutat, tant material: museus i patrimoni, com immaterial: les seves festes.

Per altra banda, també ens estem posant al mapa com a ciutat universitària, amb projectes molt engrescadors, que uneixen el món empresarial amb el món universitari, com per exemple tot l'entorn de les noves tecnologies, el sector del ferrocarril, el disseny, o la nàutica, entre d'altres, i que ofereix la possibilitat de ser un lloc d'acollida d'empreses que valorin tot el que la ciutat els pot oferir. Estretament lligat a tot això, també s'ha treballat tot el que té a veure amb el port, hem de ser capaços de fer sentir la nostra veu com a ciutat portuària, i en aquest sentit s'ha iniciat un treball de promoció del nostre port molt interessant, conjuntament amb la Cambra de Comerç i Ports de la Generalitat.

Pel que fa a l'Ajuntament, cal destacar que la situació ha millorat sensiblement, amb l'obtenció de nous recursos, concretament un ICO de 25 milions d'euros que malauradament té un tipus d'interès molt elevat, i iniciant un treball intern de modernització de l'organització interna. Tot i així, encara queda molt per fer perquè continuem tenint problemes de tresoreria i paguem tard i malament als proveïdors i entitats amb les quals tenim conveni.

En aquest sentit, no podem obtenir més finançament bancari, perquè a llarg termini està limitat legalment i a curt termini els bancs estan reduint les línees, i per aquest motiu des de fa mesos, estem buscant altres vies de finançament.

Una de les possibilitats que s'ha plantejat és la venda de patrimoni per obtenir liquiditat, i després de diverses comissions informatives s'ha posat sobre la taula la proposta d'estudiar la possibilitat de fer entrar capital a alguna de les empreses municipals, concretament s'ha parlat de la companyia d'aparcaments i de la companyia d'aigües. En els dos casos la proposta està basada en un criteri general de manteniment de llocs de treball i en el cas de la companyia d'aigües passa perquè l'Ajuntament no perdi el control, és a dir, una entrada de capital minoritària.

No és una solució perfecta, però des del govern municipal, després de treballar-ho durant alguns mesos en comissió informativa amb tots els grups municipals, ens ha semblat que és l'opció menys dolenta.

La nostra sorpresa ha estat quan alguns grups polítics han canviat de posicionament en detectar moviments de protesta. Arribat aquest punt, torno al que plantejava al principi d'aquest escrit: hi som per governar i intentar que les coses vagin bé a la ciutat o per fer estratègia política? Per tant, apel·lo a la responsabilitat, especialment als grups polítics que han governat la ciutat i coneixen perfectament la situació: fem possible entre tots escollir la millor solució, no la més còmoda estratègicament.

Altres temes que se'ns presenten de manera immediata són els Jocs Special Olympics, de l'11 al 14 d'octubre, una bona manera de treballar per un col•lectiu que ho necessita i s'ho mereix, i a més donar a conèixer la ciutat. Comptem també amb la Mesa de ciutat per a la cohesió social i l'impuls econòmic, constituïda el juliol, un espai on treballarem conjuntament tot els grups polítics del Consistori, el món econòmic local, els sindicats i les associacions de veïns, per incidir de forma global en la crisi econòmica. Ja hi ha convocades les primeres reunions de treball per al mes de setembre, perquè sobretot el que es pretén és que sigui molt àgil i enfocat a resultats i accions concretes. També tenim sobre la taula la revisió del POUM, aquest mateix mes hi haurà trobades per avançar els treballs. I finalment les ordenances i el pressupost 2013, que es començaran a confeccionar amb tots els grups durant el darrer trimestre de l'any, i que per primera vegada es treballaran simultàniament.

En un altre sentit, voldria comentar breument que hi ha hagut molts contactes amb la Generalitat per tirar endavant els projectes que en depenen directament. Per destacar-ne alguns: per una banda, l'escola Pasífae, quatre anys en mòduls prefabricats sense cap compromís de construcció de l'escola per part d'Ensenyament; s'ha aconseguit que Ensenyament presentés una solució. No és la solució que nosaltres hauríem volgut i per la qual vam estar lluitant, però sí que és una sortida per als nens i nenes que ja portem massa temps en mòduls prefabricats. Esperem que ben aviat tots els nens i nenes de l'escola Pasífae puguin traslladar-se a una escola Sant Jordi ampliada.

Pel que fa a la construcció del nou hospital, hi ha hagut moltes reunions amb el Departament de Sanitat i s'està treballant de manera molt positiva en diversos àmbits. En primer lloc, assegurar a les instal·lacions sanitàries existents a la nostra comarca la inversió suficient per poder donar un servei òptim; en segon lloc, incrementar la col·laboració amb les instal·lacions sanitàries de les comarques veïnes per aprofitar totes les sinèrgies, i per últim, treballar perquè en un futur no massa llunyà el nou hospital pugui ser una realitat.

Per tant, tenim al davant un nou curs polític ple de projectes, el qual afrontem, per una banda, amb preocupació per la situació general, però al mateix temps amb optimisme i il·lusió des de la convicció que Vilanova i la Geltrú és una ciutat plena d'oportunitats i que si aconseguim treballar conjuntament segur que ens en sortirem.


Neus Lloveras i Massana
Alcaldessa de Vilanova i la Geltrú
7 de setembre de 2012

 

Un any de petits grans canvis

Fa un any algunes coses van començar a canviar a Vilanova i la Geltrú. L'11 de juny de 2011 un nou projecte al capdavant de l'Ajuntament iniciava el seu camí , encapçalat per un grup de persones amb molta il·lusió i moltes ganes de treballar per la ciutat.

Un any és molt de temps, però ens ha passat molt de pressa. Hem fet molta feina, hem arrencat noves dinàmiques i hem intentat promoure una certa sensació d'optimisme, en una societat afectada per la crisi econòmica, desenganyada i desmotivada. Hem treballat sobre tres grans eixos que hem destacat des del primer dia: fomentar la promoció econòmica, com a motor per generar llocs de treball; vetllar per la cohesió social a la ciutat, garantint tots els serveis públics; i sanejar la situació econòmica municipal, passant per fer una gestió més eficient i transparent.

Quan mires enrere, amb un cert detall, aquests 12 mesos, t'adones de quantes coses s'han fet. Arribem al primer any de mandat havent complert allò que ens havíem proposat, havent fet molts passos, petits però necessaris, que junts són grans i que són la base per continuar avançant. Ha estat, doncs, un any de petits grans èxits.

Promoció de l'economia

En la línia de la promoció econòmica, el nostre capteniment ha estat molt clar. Ser, des de l'Ajuntament, facilitadors perquè les iniciatives particulars puguin desenvolupar els seus projectes. Fomentar la col·laboració, l'impuls d'iniciatives mixtes, entre recursos públics i privats. Reconèixer, donar suport i aprofitar al màxim el gran potencial de Vilanova i la Geltrú.

Amb aquests criteris, s'ha recuperat la complicitat amb els agents del sector turístic i comercial de la ciutat: s'ha creat la Taula de Comerç i Turisme, s'ha reforçat la marca “Estació Nàutica”, s'ha fet més estreta la col·laboració amb les iniciatives de l'associació “Viu Comerç”. S'han obert línies d'ajuts fiscals per a noves empreses i s'ha fomentat l'activitat firal a la ciutat, començant per una redefinició de la Fira de Novembre oberta al mar, que crec que es pot afirmar que va ser un èxit.

D'altra banda, s'ha reconegut el gran potencial que suposa el Port per a la nostra ciutat. Un port petit però ben condicionat, ideal per a exportacions de petites dimensions. Per tant podem i volem ser la porta al mar de la Catalunya interior, i els ho hem anat a explicar, amb la col·laboració de Ports de la Generalitat. Els resultats es comencen a percebre, amb l'arribada de noves empreses usuàries de la nostra infraestructura portuària.

L'altre gran eix de la recuperació de l'economia de la nostra ciutat ha de ser la indústria vinculada a la societat del coneixement, colze a colze amb la universitat, un altre dels grans valors de la nostra ciutat. Així ho creiem i en aquest sentit estem treballant. Fruit de ser presents al Mobile World Congress, una quarantena d'empreses s'han interessat per instal·lar-se a la nostra ciutat.

D'altra banda, durant aquest any una trentena d'empreses s'han instal·lat al Neàpolis Cowork i s'han desenvolupat projectes i iniciatives que vinculen la investigació en smart cities i societat del coneixement al nom de Vilanova i la Geltrú.

Garantir la cohesió social

Les persones són la nostra raó de ser, treballem pels ciutadans i ciutadanes de Vilanova i la Geltrú. Totes les accions que es realitzen des del govern municipal tenen l'objectiu final de garantir a la ciutadania l'atenció i els serveis que necessita. La conjuntura econòmica adversa fa que més persones necessitin el suport de l'Ajuntament, que, per altra banda, és ben conegut que pateix una situació financera molt complicada.

Amb tota aquesta situació, l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú no ha eliminat cap dels serveis públics que ofereix a la ciutadania, tant els que són de la seva competència com d'altres que no ho són. Aquesta era una de les nostres prioritats i de fet, en un pressupost municipal que s'ha vist reduït en un 10%, la partida de serveis socials ha estat l'única que no ha disminuït.

A final d'any passat vàrem aprovar unes ordenances fiscals i taxes municipals extremadament sensibles amb la realitat de la ciutadania, es podria dir que són les ordenances més socials que mai hem tingut. En aquest sentit s'ha introduït el concepte de progressivitat en l'impost de béns immobles i s'hi han establert per primer bonificacions per persones amb pocs recursos, i això s'acompanya d'importants bonificacions per incentivar l'activitat econòmica i la creació de llocs de treball, així com de la incorporacions de més facilitats per efectuar els pagaments.

D'altra banda, hem volgut ser al costat de la ciutadania i saber què necessitava per millorar la qualitat de vida al seu barri. Ens hem reunit amb totes les associacions de veïns de la ciutat i, en la mesura del possible, hem començat a fer millores. La que hem anunciat més recentment, aprofitar la subvenció de 800.000 euros del PUOSC per modificar el pas sota via del carrer de la Llibertat, una llarga reivindicació del barri de Mar, que millorarà sens dubte la connexió entre la façana marítima i la resta de la ciutat.

Des del primer dia ens hem manifestat ferms defensors del diàleg i la transparència. En aquest primer any de mandat s'han promogut tres processos de participació ciutadana. Hem volgut escoltar les opinions dels vilanovins i vilanovines en qüestions que els afecten, com són el Pla d'Actuació Municipal, el model d'organització de la Festa Major i els mitjans de comunicació públics.

Sanejar la situació econòmica de l'Ajuntament i millorar-ne l'eficiència

Estabilitzar i sanejar la complicada situació econòmica inicial de l'Ajuntament ha estat una altra de les nostres línies de treball. Resoldre l'important deute als proveïdors, promoure mesures d'estalvi i treballar per fer l'administració més eficient, han estat els nostres objectius.

El pagament a les empreses proveïdores ha estat una de les principals preocupacions aquest any. Per això, ens hem acollit a la línia de crèdit de l'Estat i hem elaborat un pla de viabilitat a deu anys, per tal que se'ns concedissin fins a 25 milions d'euros de l'ICO. Tot i que l'Ajuntament encara no pot pagar puntualment els seus proveïdors, actualment podem afirmar que la situació ha millorat, està controlada i que es treballa per reduir el retard en els pagaments.

D'altra banda, hem promogut mesures d'estalvi, començant per la reducció dels sous dels càrrecs públics en 400.000 euros anuals, i continuant per la supressió progressiva dels lloguers per acollir serveis municipals. L'esforç de contenció de totes les regidories de l'Ajuntament ha permès reduir el pressupost municipal d'aquest any en més de 6 milions d'euros. La caixa de l'Ajuntament continua patint tensions de tresoreria, la situació continua sent molt complexa, però s'ha assolit una certa estabilitat. En els propers mesos preveiem que aquesta estabilitat quedarà garantida.

Per últim, ens preocupa ser més eficients en la gestió, per suprimir costos evitables i per oferir un millor servei a la ciutadania. El primer pas en aquest sentit ha estat reorganitzar l'estructura interna de l'administració, creant una figura gerencial, que té, entre d'altres, la funció de detectar processos interns poc eficients i millorar-los.

Aprofitar els recursos tecnològics en el funcionament intern és una de les claus per obtenir una administració més moderna. D'una banda, estem fomentant l'ús de la carpeta ciutadana per sol•licitar informació i realitzar gestions a l'Ajuntament. De l'altra, es treballa per potenciar la coordinació entre serveis i la suma d'esforços. Un exemple ben destacable el tenim amb la creació d'un cens únic de l'activitat econòmica de la ciutat, una base de dades elaborada durant sis mesos de treball, que ha estat motiu de consulta en altres ajuntaments.

Tot el que s'ha pogut realitzar durant aquest any és una bona base per continuar complint en nostre pla de govern, el PAM 2011-2015. Les persones, la dinamització de l'economia i una administració moderna i eficient continuen sent els nostres eixos de treball.

Finalment, penso que si fem balanç d'aquest any és just agrair l'esforç d'entesa, diàleg i la responsabilitat dels regidors i regidores dels grups a l'oposició. El seu exercici legítim i necessari de control i d'aportació de propostes ha estat sempre des del respecte i obert a parlar. Hem arribat a acords sobre qüestions importants per a la ciutat, intentant reforçar els punts de trobada i deixant de banda les diferències ideològiques i programàtiques. Pensant en Vilanova i la Geltrú.

Us convido a tots i totes a l'acte “Un any de govern” que celebrarem el dijous 21 de juny a l'Auditori de Neàpolis. No pretenem fer-hi estrictament un balanç de la gestió d'aquest primer any, sinó comentar-ho amb els ciutadans i ciutadanes de Vilanova i la Geltrú. Us hi espero a partir de les 19.30 h.

Neus Lloveras i Massana
Alcaldessa de Vilanova i la Geltrú 
Juny de 2012

 

Una Zona educativa al bell mig de la ciutat

Un dels greus problemes que encarem com a societat, i un factor que ens suposa un tret diferencial que redueix competivitat al nostre sistema laboral respecte l'Europeu, és l'elevat nombre de joves que es queden fora del sistema educatiu, just en acabar la ESO, és a dir, la darrera etapa obligatòria.

Per això des de la regidoria creiem prioritari facilitar i liderar totes les accions que afavoreixin que els nois i noies no es desenganxin del sistema educatiu, i evitant que augmenti el gruix de “ni-ni”. Justament aquesta és la principal voluntat de la Zona E, apropar als nois i noies de Vilanova i la Geltrú, i de la seva àrea d'influència territorial, la magnífica i àmplia oferta postobligatòria, que permiti assolir millors sortides educatives i per tant, professionals, molt a prop de casa seva.

Enguany, la Fira va obrir les seves portes el passat dijous, 10 de maig, al bell mig de la vila per poder complir un doble objectiu. D'una banda, continuar amb la idea de mostrar les possibilitats educativolaborals de la comarca al jovent, mitjançant un seguit de visites - guiades o lliures - d'alumnat dels centres educatius de la comarca i, de l'altra, i com a nova finalitat, acostar tota aquesta informació a la ciutadania en general. Per què tots els col·lectius ( joves i no tant joves) que actualment revisen la seva capacitació, per sortir del atur o millorar les perspectives laborals, també trobessin oportunitats i informació al seu abast.

Zona E ha complementat la seva activitat ordinària d'informar, orientar i assessorar, amb tot un seguit d'activitats paral·leles. Entre aquestes, destaca la Jornada de la Cultura emprenedora, seguida per 30 professionals de l'àmbit educatiu i amb intervencions de personalitats de renom. Així mateix, també es van dur a terme una conferència inaugural, Formació i ocupació en temps de crisi, a càrrec d'Oriol Homs, director general de la Fundació Centre d'Iniciatives i Recerques Europees de la Mediterrània (CIREM), i una de cloenda, Tria bé: Formació és Futur. Déu qüestions bàsiques per a escollir estudis, per part de Claudi Alsina, secretari general del Consell Interuniversitari de Catalunya.

Durant els tres dies en què ha estat oberta al públic, han visitat la Fira més de 1.600 ciutadans i ciutadanes, s'ha atès 684 joves amb visites concertades, prop de 250 persones han seguit les activitats paral•leles i s'han portat a terme 157 atencions personalitzades d'orientació, per part dels professionals de l'Equip d'Assessorament Psicopedagògic del Garraf, l'Oficina Jove del Garraf i I'Institut Municipal d'Educació i Treball (IMET).

Per finalitzar ens resta agrair la bona feina feta a la Comissió Organitzadora de la Zona E, a tots els conferenciants que han participat de forma altruista, i molt especialment, a tots i cadascun dels centres d'ensenyament i d'ocupació participants (pràcticament la totalitat de la comarca). La seva implicació i el seu esforç han fet realitat el fet que apropant-se a un únic espai, hagin pogut triar el seu futur, mostrant a totes les persones ( joves i adultes ) interessades en formar-se, les opcions que la nostra ciutat i la seva àrea d'influència territorial, els ofereix. Per què cal seguir treballant per donar a conèixer les grans possibilitats amb què compta la ciutat i la comarca per oferir estudis de tipus mig i superior, veritables factor clau de competitivitat, per la nostra societat i pel nostre territori.

Ariadna Llorens
Grup Municipal de CiU

16 de maig de 2012

 

Fira de Novembre

La Fira de Novembre de Vilanova i la Geltrú és, sens dubte, una de les fires multisectorials més importants del país. Fa moltes dècades que els vilanovins gaudeixen de totes les paradetes que any rere any se situen al voltant dels carrers més cèntrics de la ciutat. 

Els nostres avis ens expliquen que per la Fira la gran majoria de la gent estrenava els abrics d'hivern. Treien de l'armari les bufandes, les botes i totes les peces de roba que els ajudaven a encarar els mesos més freds de l'any. Tenen ben present que els hiverns d'aquells anys eren més freds que els d'ara. Els anys han passat, però la Fira continua sent un esdeveniment a Vilanova. 

La Fira de Novembre ha anat canviant. La Fira de Novembre està viva i no pot tancar els ulls davant dels canvis que li venen a sobre. La Fira ha de ser una plataforma per a tots aquells emprenedors que vulguin trobar un espai en el seu mercat. En un món tant difícil i globalitzat com el que tenim les coses no són gens fàcils i un esdeveniment d'aquestes característiques i magnituds sempre és una bona idea per donar veu a les petites i mitjanes empreses. Cal que sempre intentem millorar. Sempre hem de mirar endavant i preguntar-nos si la fórmula de la Fira és la més adequada. Només d'aquesta manera l'alimentarem i la revitalitzarem. 

Cada any visiten la Fira més de 200.000 persones. Aquest fet és clau per potenciar el comerç, però també per portar el nom de Vilanova i la Geltrú per arreu de Catalunya. Cal posar les bases perquè Vilanova sigui una ciutat valorada i reconeguda dins del panorama de les ciutats mitjanes del Principat. És una gran oportunitat per trobar nous espais on poder portar el nostre producte, la nostra identitat. La Vilanova com a ciutat mediterrània. La Vilanova com a ciutat on s'hi pot emprendre. La Vilanova que sap quines són les seves prioritats. Hem d'aprofitar aquesta ocasió perquè la capital de la comarca del Garraf es col·loqui on li pertoca. 

Ara per ara això no pot ser així i des de Convergència i Unió optem per una Vilanova potent i capaç de marcar el ritme dins de les seves possibilitats. Vilanova i la Geltrú té potencial, té gent capaç de dur a terme els canvis necessaris per fer de Vilanova la ciutat que es mereix.

Grup Municipal Convergència i Unió
11 novembre 2009

 

Zapatero a Vilanova

Aquest dilluns passat es va celebrar el ple sobre l'estat de la ciutat. Hom tenia l'esperança que, en aquest debat, el govern municipal fos capaç d'afrontar de forma decidida els problemes que la crisi econòmica ha generat entre els nostres veïns i veïnes. Però ha estat el contrari, l'alcalde Elena va fer un exercici de cofoisme per major glòria del govern tripartit, propi del seu gran mestre: el president Zapatero. El seu discurs ens va conduir per una Vilanova utòpica, allunyada de la dura realitat que pateixen els nostres ciutadans.

Va confondre clarament il·lusió amb il·lusionisme, acompanyat dels seus socis de govern que ni van demostrar capacitat de treball, ni molt menys d'energia per poder liderar el canvi que la nostra ciutat necessita. Des de CiU varem exercir clarament el nostre paper d'oposició, fent avinent al tripartit municipal les seves disfuncions, però a l'hora proposant un seguit de mesures, fins a 20, per fer front a la crisi des del municipi.

Varem tendir la mà al govern que va respondre al nostre oferiment amb la cara més fosca del nostre alcalde, desqualificant, amb un to prepotent i arrogant. Des del grup municipal de CiU no entenem l'agressivitat del Sr. Elena, la seva incapacitat per tractar d'arribar a acords i el seu menyspreu cap els partits de l'oposició. Bé, de fet, també pels partits del govern, ja que tant ERC com ICV varen tenir un paper absolutament residual en tot el debat.

CiU aposta per un canvi de rumb

CiU va apostar per construir, per oferir un canvi de rumb en la política municipal, per obrir les finestres i donar un nou aire al nostre consistori. El nostre grup, des de la il·lusió i la confiança en la capacitat de la nostra ciutat, no viu al marge de la realitat i va proposar un bon nombre de mesures per pal·liar els efectes de la crisi en les economies familiars.

L'Alcalde Elena aposta pels trucs de màgia: anuncia la congelació dels impostos, quan som en un any en què l'IPC serà negatiu i tocaria rebaixar-los, i per tant, no apujar-los en realitat significa a augmentar-los! I malgrat ser positiu no és suficient. Caldrà que el consistori faci un esforç més important, en la línia de les propostes que varem fer de consens anticrisi, d'austeritat municipal, d'estalvi de despeses, de promoció econòmica i de solidaritat. Per això, varem emplaçar al govern per fer un debat monogràfic sobre la crisi, amb la voluntat de poder arribar a propostes de consens per donar respostes als nostres ciutadans. Lamentablement el govern no va ni tan sols debatre les nostres propostes. Descol·locat, l'alcalde Elena les va despatxar amb un "ja, ja veurem".

Veiem amb preocupació que el virus Zapatero s'està estenent de forma perillosa a tots els àmbits del PSOE. L'actitud del nostre alcalde així ho confirma amb desqualificacions continues cap a la Neus Lloveras, més pròpies d'altres membres del seu partit com el Sr. Zaragoza, que d'un alcalde. Cal recordar-li al Sr. Elena que és l'alcalde de tots, també dels qui pensen diferent que ell, i que el respecte i la educació no poden faltar mai. Que el debat no anés com ell volia, no l'ha de crispar. Simplement demostra la manca de projecte i de lideratge que pateix la nostra ciutat.

Guerra contra la crisi econòmica

És un fet cada com més palpable per a la ciutadania que el tripartit ja no té il·lusió i que ha fet de la resignació la seva bandera. Mentre el govern d'esquerres es vanta d'estar guanyant la batalla contra el CO2 i no s'adona que la guerra que cal guanyar és contra la crisi econòmica, des de CiU treballem per fer de Vilanova i la Geltrú una ciutat econòmicament pròspera, un millor lloc per viure i treballar, amb ambició de ciutat i amb la convicció dels que creiem en les persones, en les dones i homes de la nostra vila, des d'una perspectiva àmplia, sumant voluntats en un projecte engrescador que asseguri el benestar personal, familiar i comú dels vilanovins i vilanovines. 


Grup Municipal de Convergència i Unió
Vilanova i la Geltrú, 23 de setembre de 2009

 

Vila-caos i la Geltrú

Ja fa unes setmanes que ha arribat l'estiu a la ciutat. Uns mesos en els què VNG hauria d'oferir la seva millor cara, tant als vilanovins que tenim l'oportunitat per gaudir de la nostra ciutat d'una manera diferent de l'habitual, més intensa i relaxada. Com també un període en què hem d'oferir la nostra millor cara al món per atraure aquells foranis que ens escullen per a passar-hi les seves vacances.

L'estiu és aquell temps durant el que la ciutat hauria de bullir, combinant espais de festa i tradició, cultura i gastronomia, turisme de qualitat i convivència tranquil·la. Oportunitats de generar negoci i de promoció. Un ambient amable, agradable i atractiu que hauria de ser prioritat en una ciutat única com la nostra.

Malauradament, però, el tripartit municipal torna a no estar a l'alçada. Quina imatge ofereix la ciutat? Contenidors desbordats dia rere dia per l'excés d'escombraries, trànsit i circulació col·lapsats a les principals hores punta i un mar de carrers tallats i aixecats per posar-hi unes llambordes que d'aquí a pocs mesos molt probablement haurem de refer.

A qui se li acut tallar la Rambla de la Pau en el seu darrer tram en ple estiu – quan l'equip de govern es va comprometre a no fer-ho fins al setembre? Perquè no augmenten el servei de recollida d'escombraries a tants i tants punts de la ciutat? O fins quan trigarem a veure oberta la Plaça Miró mentre les llambordes fa setmanes que esperen que algú les canviï?

Tot plegat una manca de previsió i planificació que dóna de la nostra ciutat una imatge pèssima, tant als vilanovins com als visitants, que fan que més que una bonica Vilanova i la Geltrú s'assembli a una Vila-caos i la Geltrú.

Ajudeu-nos a canviar les coses. Si sumem, podem!

Grup Municipal CiU
Ajuntament de Vilanova i la Geltrú 
Juliol de 2009

 

El 7 de juny que no decideixin per tu!

Diumenge teniu una oportunitat per trencar tòpics! Aneu a votar massivament! Convenceu-vos a vosaltres, a familiars, amics i companys de feina que hi vagin! I voteu a qui vulgueu, però sobretot feu-ho!

Per què? Doncs perquè si vosaltres no aneu a votar, el vot d'algú altre decidirà per vosaltres! Algú altre decidirà sobre coses que us afectaran en la vostra vida diària i que possiblement amb el vostre vot hauríeu pogut canviar.

Nosaltres ho tenim clar! Votarem en Ramon Tremosa! Per què? Doncs, a més de ser el candidat de CiU a les eleccions europees, tenim molts altres motius!

Davant tots aquells que fa setmanes que us diuen que Europa és llunyana, que no us afecta, que no us interessa. Davant d'aquells que fa setmanes que es tiren els plats pel cap parlant d'avortament, de crisi de dretes, d'avions militars pagats per tots per anar a actes de partit. I un tip de coses més per desviar l'atenció i aconseguir que molt poca gent vagi a votar el dia 7, en Ramon Tremosa no és cap dinosaure que el partit enviï a Brussel·les a jubilar.

És un home jove, fresc, que sap de què parla i que té uns objectius molt clars per assolir durant els anys que sigui eurodiputat: aconseguir que Catalunya sigui la porta d'Europa: els nostres ports han de ser la principal porta d'entrada de la riquesa d'arreu de món per redistribuir-la a tota la Unió Europea! Defensar la llengua catalana perquè tingui el tractament que ens mereixem. I aconseguir que el tren d'alta velocitat i de mercaderies que uneixi totes les capitals europees passi per Catalunya.

Ports, trens, llengua, país! Coses que a Vilanova i al Garraf coneixem bé! Perquè volem deixar de ser una de les comarques amb més atur de Catalunya i perquè volem sortir de la crisi amb un horitzó il•lusionador i amb garanties! Perquè volem que la nostra ciutat tregui el màxim rendiment de la UPC, de port i del seu potencial ferroviari i del seu teixit industrial, el 7 de Juny votarem amb tota l'energia en Ramon Tremosa!

Ara, que ningú decideixi per tu!

CiU Vilanova i la Geltrú
3 de juny de 2009



 

Superar la crisi, aixecar Catalunya

El passat 16 de març, l'Artur Mas va oferir la seva conferència "Superar la crisi, aixecar Catalunya". És sens dubte important que el líder del principal partit amb representació al parlament de Catalunya desgrani, com va fer ell, de forma detallada les actuacions que al seu parer pot fer el govern de Catalunya per pal·liar els efectes de la crisi. Ara bé, el que crec que va ser més interessant de la conferència va ser la voluntat d'anar més enllà. M'explico, l'Artur Mas va dibuixar el model econòmic que planteja, per una societat com la nostra plena de contrastos. Un model que es basa en l'esforç i no en l'especulació, en reconèixer els errors del passat per no tornar-los a fer en el futur, en unes empreses generadores de treball i no només de guanys ràpids i efímers. Tot això de la mà d'un govern que sàpiga on va, que tingui els objectius clars i el coratge per emprendre les grans reformes que el país necessita. Una nova administració pública més eficaç i diligent, una aposta pública pels emprenedors i pel talent i una política educativa orientada cap a la societat del segle XXI, un model energètic respectuós amb el nostre medi però que doni solució als nostres dèficits, unes infraestructures que doni cohesió i desenvolupament al territori. En els darrers anys hem vist un govern tripartit incapaç de governar un país en època de creixement, dubtem per tant que tinguin la cohesió i perquè no dir-ho, la convicció necessària per fer-ho en un temps de crisi com l'actual. Des de CiU, i amb l'Artur Mas al capdavant hem donat mostres de la nostra capacitat per afrontar situacions complicades en el passat, tant en el govern com en l'oposició. Estenem la mà al govern tripartit, no perquè la mosseguin, com fan últimament, sinó per cercar plegats respostes i nous plantejaments.

Ara és l'hora de la unitat de tots enfront la crisi, però unitat no vol dir complicitat en les decisions dolentes ni pot ser la coartada per una fracàs en el nostre finançament. Unitat, al nostre entendre vol dir, assumir propostes en comú, debatre les solucions i presentar-nos davant el país com un conjunt de forces amb capacitat de consens i amb plantejaments clars i solvents. L'Artur Mas, en la seva conferència traça clarament el camí però som tots els catalans i catalanes des de les nostres responsabilitats, públiques i privades, els que hem de sortir d'aquest atzucac. Sant Pancràs, doneu-nos salut i feina deia el President Pujol a principi dels 80. Ara en aquest nou segle ens hem de tornar a conjurar com a societat, per tal de donar resposta a aquesta crisi de dimensions encara per determinar. Només des del reconeixement de la situació, des de la humilitat en les posicions i amb el coratge en les decisions ens ensortirem. No és el moment de guanys polítics ni de medalles. En una època convulsa el que necessitem es determinació i esperança.

La gent de convergència estarem, com sempre hem estat, compromesos amb el nostre país, a prop de la gent, tractant de sumar esforços per, com diu l'Artur Mas, superar la crisi, aixecar Catalunya.


Francesc Sanchez
Regidor de CiU a Vilanova i a la Geltrú
Cap Comarcal de CDC al Garraf

25 de març de 2009

 

Servei d’autobusos urbans: un gran suspens del tripartit!

Una ciutat de la dimensió de Vilanova i la Geltrú, no es mereix la precària situació del transport públic de bus urbà, en que ja fa molt de temps es troba. Si hi afegim com està la comunicació amb transport públic rodat, entre Vilanova, Vilafranca i el Vendrell, llavors, el desastre és extensible a la dimensió comarcal i supra comarcal.

Pocs dies enrera, el mateix regidor socialista al capdavant de mobilitat reconeixia públicament les mancances del servei d'autobusos urbans. La veritat és que cal augmentar els recursos en aquest àmbit, i és ben clar, que entre les prioritats del tripartit municipal, no ha passat un tema tant bàsic i necessari com aquest. Estic convençuda que el regidor Carbonell és la primera víctima del parasitisme crònic amb que fa ja massa, es manté el servei. I és que, el tripartit municipal en matèria de transport urbà públic, fa molt que suspèn.

Certament la millora dels trajectes i repensar itineraris és una primera solució relativament barata, però si no hi ha més freqüència de pas i nous itineraris, no farem res. Per tat, el que des de CIU reclamem és: major cobertura per tota la ciutat, més línies, més freqüència de pas, més unitats d'autobusos i un servei per tot el cap de setmana. Ja entenem que potser no cal cobrir amb la mateixa intensitat el diumenge, però els dissabtes necessiten moltíssima més atenció de la que hi ha.

Un altre punt vermell, i qui usi el bus ho sap, és la total manca d'informació al respecte d'horaris i serveis pels Vilanovins i Vilanovines. Us convido a que per curiositat feu la prova, tret que sigueu viciosos de les gimcanes o amants dels jocs de pistes, l'experiència de treure aigua clara sobre el servei de bus és força decebedora, per no dir, angoixant.

La veritat és que en la lectura objectiva de la gestió municipal en polítiques de mobilitat, les dades són massa eloqüents...com deia aquell: la veritat és tossuda.


Clarament hi ha grans avantatges ecològics del transport comunitari, així com la millora de mobilitat que representa, no tant per si mateix, com per l'estalvi que significa, en quant a evitar més cotxes. Però més enllà d'això, ja de per si prou important en els temps que corren, cal afegir l'estalvi econòmic per les famílies i en el fet de possibilitar el transport a col•lectius com gent gran, jovent i famílies sense vehicle propi. Aquests són elements bàsics en una societat preocupada per les persones i que vol respondre a les necessitats reals dels ciutadans.

És que la gent necessita i demanda solucions, i mentre la percepció general és que l'Ajuntament només es dedica a multar i sancionar, amb la única obsessió de sumar a les malmeses arques municipals, els euros que pot, mentrestant, hom es pot qüestionar si allò d'esquerres i ecologistes de debò, a més d'eslògan i d'etiqueta sostenible, vol dir quelcom.

Que ningú no digui que la culpa la té el creixement de la Vila, per això hi ha la planificació, i les previsions de futur. La demografia no és una sorpresa, les tendències sociodemogràfiques, són molt identificables. Si no hi ha una actuació ferma i contundent en la millora d'aquest transport urgent, la situació degenerarà encara molt més.

Des de Convergència i Unió tornem a reclamar que cal actuar i donar prioritat a les polítiques de transport públic col•lectiu, quant abans. Cal dir prou a l'ideari “qui dia passa any empeny”, que tant acostumats ens tenen des del govern tripartit municipal.


Grup Municipal CIU
26 de novembre de 2008

 

La Fira de Novembre: Un gran esdeveniment

La Fira de Novembre s'ha anat consolidant com un dels esdeveniments més emblemàtics de la nostra ciutat.

Els seus antecedents els trobem a l'any 1958 quan es va celebrar la primera "Feria Avícola", la qual va començar com un certamen avícola i ramader, però poc a poc es va anar convertint en una fira comercial amb projecció comarcal.

Desprès, durant molts anys, la Fira de Novembre va deixar de celebrar-se, i no va ser fins a l'any 1991, quan Convergència i Unió governava la ciutat, que es va tornar a recuperar, gràcies a una iniciativa de la "Jove Cambra".

És un certamen que rep molts visitants, no només de la ciutat sinó de tota la comarca i comarques veïnes. Però a part de resultar un bon entreteniment per els visitants, quins objectius té la fira?

La Fira de Novembre podria ser un gran aparador dels sectors econòmics locals i un bon mitjà de promoció de l'activitat econòmica pròpia, però és realment així?

Ara més que mai és important fer accions que contribueixin a impulsar l'activitat econòmica i les fires són un mitjà molt indicat, però perquè aquest objectiu es pugui complir cal treballar-hi, i si des de l'Ajuntament no es defineix així difícilment s'aconseguirà.

En aquest context, observem que cada cop es potencia més la zona de les parades de venda ambulant que s'ubica al costat del Mercat Central.

Cal destacar que hi ha parades de molta qualitat i que els visitants gaudeixen amb la degustació i compra de productes de tot arreu, però què en pensen els comerciants i paradistes locals que paguen tot l'any els seus impostos i que estan obligats a complir unes normes estrictes per poder funcionar?

Per altra banda hem escoltat aquests darrers dies que la organització estava molt satisfeta perquè tot i que hi havia moltes baixes d'empreses locals s'havien aconseguit nous expositors de fora. Fins a quin punt és per estar satisfets? Si l'objectiu és omplir tots els estands diríem que sí, però si els objectius són uns altres evidentment que NO!

Amb tot això, el Grup Municipal de CIU ja fa molts anys que reclamem que cal establir els objectius de la Fira de Novembre conjuntament amb la societat civil coneixedora del sector i amb experiència, potenciar-la amb nous recursos i parlar de l'emplaçament amb els sectors implicats.

Per a nosaltres és important impulsar l'activitat econòmica local, perquè així ho requereix el model de ciutat que defensem: una ciutat mediterrània, amb identitat pròpia i amb activitat econòmica especialitzada i diversa.

No volem esdevenir una ciutat dormitori més de l'arc metropolità!

Malauradament el Govern Municipal no comparteix aquest model, i cada cop som més els Vilanovins que ens veiem obligats a desplaçar-nos per anar a treballar.

Per acabar volem aprofitar aquest escrit per agrair a tots els expositors la confiança que han demostrat, aquest any més que mai. Sense ells la fira no seria possible!

Encara que tot sigui millorable, estem segurs que l'actual edició de la Fira de Novembre tornarà a ser un gran esdeveniment, i que serà molt positiu per la ciutat i també per les empreses que han decidit participar-hi.

Referent a l'estand de l'Ajuntament, que cada any ens sorprèn per la seva espectacularitat, enguany potser seria un bon moment per donar exemple de contenció de despesa per part de l'administració !


Grup Municipal Convergència i Unió
4 de novembre de 2008 
© Ajuntament de Vilanova i la Geltrú
Plaça de la Vila, 8. 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 93 814 00 00