Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

El microconte

El microconteEl microconte és una construcció literària narrativa diferent de la novel•la o el conte. És la denominació més usada per a un conjunt d’obres diverses la principal característica de les quals és la brevetat del seu contingut. El microconte també és anomenat minificció, microficció, conte breu o miniconte.

Aquesta narració és sobretot concisa, és a dir, breu i precisa i d’una gran intensitat expressiva, ja que és un veritable extracte no en el sentit del resum, sinó en el sentit d’essència, és a dir, allò que conté el més important, el central.

Aquesta narració escrita es caracteritza per la brevetat, la temàtica diversa i el encreuament de gèneres que fa que aquesta tipologia narrativa doni com a resultat la impossibilitat de definir-la o classificar-la en un registre determinat.

El dijous, 30 d’abril, es farà un taller a la biblioteca a càrrec de Joan Pinyol on explicarà les bases per a la confecció d’un microconte.

Si no podeu assistir-hi al taller, no heu pogut inscriure-us per participar-hi o participeu al taller i també voleu escriure, ho podeu fer des d’aquest bloc amb el vostre propi conte:

  • Us proposem la realització d’un microconte amb una extensió màxima de 30 línies amb un màxim de 15 paraules per línia, repartides en 5 ó 6 paràgrafs per facilitar la lectura i de temàtica lliure.

    Us animeu a participar?, si ho feu recordeu posar un títol al vostre conte!.

  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    1 Comentari fins ara

    1. MELODIA diumenge 3 de maig de 2009 - 12:31 h

      Delecto les oïdes del qui passegen sense fer massa soroll. N’hi ha que al veure’m creuen que sóc ocell de malaverany… que equivocats que estan! D’altra banda els que em coneixeu, en veurem se us dibuixa un lleuger somriure.

      M’encanta enfilar-me als arbres o qualsevol lloc enlairat per cantar. Les meves melodies us acompanyen gairebé tot el dia, però per les tardes i les vesprades són quan més ressonen. La meva riquesa de repertori i la meva capacitat d’improvització caracteritzen el meu cant, fent-lo distingit de la resta dels ocells, encara que sé que no puc competir amb els rossinyols.

      Vesteixo sempre un plomatge fosc i lluent (motiu pel qual em confonen), i el meu bec d’un groc llampant, em fan molt peculiar. A la meva dona però, no li agrada massa anar tant fosca i té un color més aclarit que el meu.

      M’encanten els insectes i els cucs, però menjo gairebé de tot.
      Per si encara no heu endevinat qui sóc, us en donaré una pista.
      Hi ha un tipus de cep que fa raïm negre amb el qual comparteixo nom.
      No us vé al cap com em dic?
      I és clar que sí, sóc el Merlot.

    Deixa un comentari