Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Introducció al Taller on-line d’Escriptura Creativa

Escriptura CreativaAvui i aquí comença la segona edició d’Estiu del Taller d’Escriptura Creativa de la biblioteca Joan Oliva i Milà. La coordinadora d’aquest taller serà Mercè Rey.

Com alguns ja sabeu aquest taller no requereix inscripció i pretén a través del bloc Fora del prestatge ser un espai virtual d’intercanvi d’idees, opinions i coneixements entre els seus participants.

El taller virtual constarà de 5 sessions en les següents dates: 06, 19 i 29 de juliol; i 16 i 30 d’agost.

Els objectius del taller són: fomentar l’escriptura, i per tant també la lectura entre els visitants del bloc durant els mesos de més temps lliure i oferir una activitat lúdica als seus participants virtuals.

Participar és escriureEl procediment d’aquest taller serà la publicació d’una proposta d’exercici, un petit temari i un suggeriment de lectura amb una periodicitat quinzenal. Els continguts seran bàsics i entenedors.

Entre una sessió i la següent, Mercè Rey comentarà els texts escrits i animarà la participació amb intervencions setmanals.

Per començar us volem avançar el contingut de la primera sessió que portarà el títol: Perdre la por a la paraula escrita.

I no oblideu que teniu publicats al bloc els continguts de la primera edició del taller que es va fer l’estiu passat i que podeu veure a continuació d’aquesta entrada. Serà la millor introducció per aquesta nova edició.

Ja està tot a punt per començar la segona edició del Taller Virtual d’Escriptura Creativa. Us hi esperem!.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

10 Comentaris fins ara

  1. Xavi Gil divendres 24 de setembre de 2010 - 17:22 h

    Hola amics !!
    Ara mateix em plantejo de si això d´escriure és una pèrdua de temps .Us dirè el perquè :Avui ,m´he trobat un noi jove de trenta anys ,tot brut ,amb robes passades de moda ,amb la mirada cercant l´ajuda d´algú o de qui posès unes monedes en un got aixafat d´orxata .El jove no s´aguantava de peu perquè tenia un caminar dificultòs degut a una deformació de cames en forma d´ics ; amb la mà a les palpentes tocava les pilones de la Rambla que no s´abaxeixin si s´aseia .
    La veritat m´haguès agradat parlar amb ell i interessar-me per la seva vida i benestar .Però m´he quedat palplantat sense donar-li un euro ni saludar-lo .
    No sé si som un grup de persones que perdem el temps i som indiferents a les xacres de la societat .Ningú ajuda a ningú que sigui desconegut .Ens fa por el desconegut .
    Sempre em maleiré per no haver reaccionat davant aquest jove .A vegades ens queixem dels nostres mals o ens sentim superiors i segurs ,i no veiem la gent que ens envolta que s´ho passa malament…

  2. Mercè Rey dimarts 27 de juliol de 2010 - 13:32 h

    Bé, Marta, ja has vist que sí!

  3. Mercè Rey dimarts 27 de juliol de 2010 - 13:28 h

    Un escrit colpidor, Duch. Benvingut al nostre Taller.

  4. Duquet dissabte 17 de juliol de 2010 - 19:44 h

    Us explico una història que m’acaba de passar i de la qual voldria saber la vostra opinió. Ahir la nit vaig ensopegar amb una noia radiant i pletòrica que portava un ram de roses a la mà. Caminava davant meu, venia cap a mi però abans de creuar-nos es va acabar desviant i llençant un ram de roses amb despit al contenidor que hi ha a Rosselló entre Enric Granados i Balmes. Només llavors em vaig adonar que estava plorant, que duia la cara xopa de llàgrimes.

    Això és una reflexió sobre els rams de roses que tots hem llençat alguna vegada, sobre la decepció i la impotència quan ja creies que tenies l’amor a l’abast. I també sobre la ràbia i el desencís justament abans del gran esclat que esperaves.

    La noia potser tenia un sopar o potser la trobada era més íntima, a casa. Alguna cosa va passar just abans de l’instant, potser una paraula, potser un descobriment fatal, potser una trucada o un missatge cancelant-ho tot, potser el desamor sobtat.

    El dolç amor de roses i abraçades, quan se’t gira per fer-te mal, té urpes i queixals de foc, i és una bèstia que et persegueix arreu i no descansa. No cal dir que, com sempre, vindran d’altres nois i d’altres rams, els amors vénen els uns després dels altres, però ara hi ha aquesta noia que tenia un sopar -o potser era més íntima la trobada- i alguna cosa ha passat entre la il·lusió de comprar flors i la ràbia de llençar-les.

    No sé què li ha passat i no he gosat demanar-l’hi. Alguna de les coses, suposo, que alguna vegada ens ha passat a qualsevol de nosaltres. Odio els finals tristos, les llàgrimes. M’agraden els petons, els somriures, les nits de seda enroscades. Que n’és de trist un ram de roses llençades.

  5. Mercè Rey diumenge 11 de juliol de 2010 - 10:52 h

    Gràcies per l’acollida. Ara, ja sabeu la meva bàsica: a escriureeeeeeeee!

  6. onatge dimecres 7 de juliol de 2010 - 23:08 h

    Benvolguda Mercè, avui per casulaitat he entrat i he vist el tema del Taller, no n’estava pas al corrent. Intentaré seguir.

    Una abraçada amb la brisa de mar.
    onatge

  7. Xavi Gil dimarts 6 de juliol de 2010 - 12:40 h

    Hola Mercè !!!
    A veure si m´hi enganxo a les teves propostes .
    Et segueixo .
    Petons

  8. Marta dimarts 6 de juliol de 2010 - 10:20 h

    Hola,
    quería saber si también las personas que no hablan catalán pueden participar.Entiendo el catalán pero todavía no lo hablo,estoy en ello!:-)
    Me encanta la literatura y espero poder participar.
    Gracias.

  9. MELODIA dimarts 6 de juliol de 2010 - 9:22 h

    Benvinguda Mercè!!
    Espero amatent les teves propostes
    Ens llegim

  10. Isa Gràcia dilluns 5 de juliol de 2010 - 22:45 h

    Genial!!! tenia moltes ganes de tornar-vos a trobar, ja estic impacient per començar la segona edició del taller virtual d’escriptura creativa. Una abraçada.

Deixa un comentari