Bibliobloc - Fora del prestatge

Aviat acabaran les vacances i tornarem a la vida normal amb els seus problemes, sobretot ara que s’iniciarà un nou curs amb totes les despeses que això comporta.

Per un bon començament us recomanem aquest llibre, En efectiu o amb targeta? de Carles Torrecilla, professor de Direcció de Màrqueting d’Esade, i Jordi Basté, director del programa El Mon a RAC1.

Un economista a qui li agrada parlar i un periodista que s’interessa per l’economia dialoguen a sobre el dia a dia de les nostres butxaques. Des d’un punt de vista terrenal i amb un estil directe i optimista, els dos autors comparteixen opinions sobre el que realment preocupa la gent: la despesa diària, el consum habitual, la factura domèstica, la pujada de gener, i molt més, amb l’objectiu d’ajudar-nos a estalviar i consumir millor.

Quant costa tenir un fill? Què hem de tenir en compte en fer la compra al supermercat? Quant costa el manteniment del cotxe? És millor pagar amb targeta o en efectiu? ¿Comprar pis o llogar? Què podem fer amb els estalvis? Quin és el consum i el preu real dels diferents subministraments de la llar?

Un llibre que ofereix criteris de consum alternatius als habituals per optimitzar recursos i estalviar, amb curiositats, dades, idees, reflexions i anècdotes verídiques sobre l’economia diària.

Un diàleg revelador i sorprenent analitzant la conducta dels consumidors i els seus problemes per arribar a final de mes, i ens dóna un grapat de consells pràctics per fer la crisi més passadora.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

El compositor i director Melani Mestre entre piles i piles de llibres, va trobar fa poc menys d’un any a la secció de música de la Biblioteca de Catalunya la partitura de l’únic concert per a piano i orquestra que va escriure –segurament entre 1909 i 1910– Enric Granados: Patético.

La partitura trobada és una obra inèdita i inacabada que conté vint minuts de música per a piano i orquestra, els únics que Enric Granados, un autor escassament relacionat amb la composició orquestral, va escriure per a aquest format.

Patético (firmada per Granados i dedicada al compositor i pianista francès Camille Saint-Saëns) va estar durant anys en poder de la filla petita del compositor, que després de tenir-la custodiada –com altres obres de l’autor– durant més de setanta anys, la va cedir el 1983 al Centre de Documentació Musical de la Generalitat. Fa tres anys, finalment, va passar a formar part del fons que gestiona la Biblioteca de Catalunya.

Enric Granados va iniciar la seva activitat com a compositor al 1889. És conegut per la seva obra pianística, especialment per la suite Goyescas (1911), en què va basar també l’òpera del mateix nom. A Barcelona va crear l’escola de piano que ha produït figures tan rellevants com Frank Marshall i Alícia de Larrocha. Va morir en el naufragi de la nau Sussex, al Canal de la Mànega, en ser torpedinada per l’armada alemanya en el transcurs de la Primera Guerra Mundial.

“Tot i els grans avenços tecnològics aplicats al servei de la música al llarg del segle XX, encara ens queden moltes sorpreses dins del món de la recerca musicològica al nostre país”.
Melani Mestre.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

El FiMPT arriba a la trentena edició. La d’aquest any serà marcada artísticament pel binomi que ha caracteritzat el certamen en la seva trajectòria: la presentació de propostes de l’esfera internacional combinada amb els treballs realitzats als Països Catalans i a l’Estat.

En aquest sentit, el Festival ha programat artistes procedents d’Àfrica, Amèrica, Àsia i Europa per emfasitzar la seva característica de finestra oberta a tot el món.

Aquesta nova edició del Festival Internacional de Música Popular i Tradicional es celebrarà aquesta setmana del 16 al 18 de juliol a Vilanova i la Geltrú. Aquí podeu veure una mostra dels artistes que configuren el calendari d’actuacions que està previst pel cap de setmana del festival:

El grup va ser ideat a Santiago de Cuba i en les inicis amb el cantant de Top Cats, Natty Bo (Nathan Lerner) a l’any 2001 i on assajaren i enregistraven el primer àlbum d’Ska Cubano durant un període de dos anys principalment amb músics locals incloent-hi el cantant Beny Billy (Juan Manuel Villy Carbonell). A finals de 2004, Scott i Bo decidien cercar un so menys cubà i formaren una alineació a Londres formada per cubans establerts a Londres i d’altres caribenys.

En 2006, el veneçolà Carlos Pena gradualment anava introduint-se com cantant secundari i més endavant se’ls uniria el trompetista Gaig Phelps. El seu darrer àlbum, Mambo Ska va ser llançat el maig de 2010 i serà presentat en aquesta edició del FIMPT.

Jordi Fàbregas, un dels líders del grup de folk català El Pont d’Arcalís, Toni Torregrossa del valencià Urbàlia Rurana i Maurici Martinotti del piemontès (nord d’Itàlia) Tëndachent, han unit el seu talent junt amb el del lletrista Joan Soler Amigó per crear dotze cançons -dues d’elles instrumentals- amb músiques tradicionals i pròpies.

Els seus treballs discogràfics han revolucionat mons com la trikitixa o fins i tot la música tradicional, el seu tractament de les improvisacions o les diferents fusions d’estils han enriquit el panorama musical basc i encara que els seus treballs estiguin profundament arrelats en la tradició, Kepa ha creat una música sense fronteres, barrejada amb les aromes, ritmes i colors d’altres llocs i altres cultures, oberta al món sense complexos, amb respecte i sobretot amb la il·lusió i la curiositat de tot aquell que estima el que fa.

L’associació Calypsud va ser fundada en terres occitanes, al sud de França, el 1997 pels músics professionals Nadine i Laurent Trouchaud. El seu projecte ha esdevingut únic en el marc francès i també europeu: la creació d’una banda de gran format de timbals d’acer, tot adaptant a la cultura del vell continent el sistema de funcionament de les orquestres pròpies de Trinitat i Tobago. D’aquesta manera va néixer l’any 1998 l’Steelband de Montagnac.

Francesc Miralles és un artista especialitzat amb material reciclat que ensenya a construir instruments impossibles i a generar sons musicals amb aquesta singular matèria prima dels objectes quotidians i de diferents materials de deixalles. El taller, adreçat a públics familiars, consisteix en la construcció de sons, de manera ràpida i senzilla, amb objectes de rebuig que normalment anirien a parar a la brossa.

La banda de metalls i percussió Eyo’nle –alegria, en llengua yoruba- ha estat creada arran de l’impuls de vuit joves músics, la principal motivació dels quals és la de revalorar els sons de Benín fora de les fronteres del seu país. A partir dels ritmes tradicionals, produeixen una música plenament actual que posa en la diversitat de les cultures goun, yoruba i torri, que configuren el mapa del seu territori nadiu.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

Aquest cap de setmana tindrà lloc una nova edició del festival Nowa Reggae. Es tracta d’un dels esdeveniments de música reggae més important que es celebra a Catalunya amb la presència de destacades figures nacionals i internacionals d’aquest àmbit musical.

Entre els grups que participaran en aquesta nova edició del festival es troben Trinity Sound, Turbulence, Luciano, Blacksteady o Trojan Sound. I encapçalant el cartell com a grup més destacat per la seva trajectòria trobem a Third World.

El major èxit d’aquest grup va ser a finals dels anys 70 i a començaments dels anys 80, quan assoleixen el seu punt màxim amb la seva versió de Now That We Found Love. Aquesta cançó va cridar l’atenció de Stevie Wonder, que va treballar amb ells i va escriure, amb la Melody McCully, el seu Try Jah Love. Ells eren convidats també durant la tercera estació de SCTV. Finalment van patir les sortides de Boter i Stewart i també una disminució de l’èxit que van tenir fins aleshores.

El reggae és un gènere musical que es va desenvolupar inicialment a Jamaica a la segona meitat dels anys 60. S’utilitza sovint per incloure la majoria dels ritmes d’aquest país com l’ska, el dub o el rocksteady. També hi ha la teoria que el terme reggae prové d’una cançó del grup The Maytals amb el títol Do the reggay, amb el significat de regular i identificat com a gent corrent.

També són populars nous estils com el dancehall i el raggamuffin que ens dirigeix cap a un reggae amb bases electròniques influïdes pel hip hop, el drum&bass i altres estils que podrem gaudir i escoltar en una nova edició del Nowa Reggae a la Platja del Far de Vilanova i la Geltrú.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

David Baldacci és un autor en la línia de John Grisham, tant per la naturalesa de les seves novel·es, com pel poder d’atracció que la seva narrativa exerceix sobre el lector i els mitjans.

Nascut el 1960 a Richmond, Virgínia, on es va criar i ha viscut gran part de la seva vida, va començar a escriure relats sent estudiant. Després de llicenciar-se en Ciències Polítiques i en Dret per la universitat de Virgínia va exercir com a advocat durant nou anys a prop de Washington DC, alhora que escrivia contes i guions sense obtenir reconeixement, cosa que el va empènyer cap a la novel.la, obtenint l’èxit internacional amb Poder absolut (1996), que es va adaptar al cinema, protagonitzada per Clint Eastwood i Gene Hackman.

Des d’aleshores, David Baldacci és un dels grans noms del gènere thriller contemporani, la seva obra ha estat traduïda a trenta-quatre idiomes i es publica en més de vuitanta països. Baldacci és autor d’aquestes novel·les que trobareu a la Biblioteca: El juego de las horas, A cualquier precio, Bona sort, Divine justice, Camel club, El último hombre, Una fracción de segundo, La ganadora, i de The Christmas Train (inèdita a Espanya), així com de nombrosos articles que han aparegut en USA Today, Tatler Magazime o The Washington Post, entre d’altres mitjans, col·laborant també amb el món del cinema com a guionista.

En la seva última novel·la, Toda la verdad, l’autor s’introdueix en el costat més fosc de la política internacional per destapar una campanya internacional contra Rússia que pretén propagar la por a una segona Guerra Freda.

En aquest thriller, el personatge Nicholas Creel, propietari d’una multinacional armamentística, i Dick Pender, un especialista en falsificar la realitat a través d’internet per manipular l’opinió pública, són els artífexs d’aquesta mentida sobre un conflicte imminent. D’altra banda, Shaw, un home que treballa per a la intel ligència internacional, i la periodista Katie James seran els encarregats de destapar aquest escàndol.

És la primera vegada que el narrador situa el seu relat fora del seu país. En aquesta ocasió, trasllada l’escenari a Europa i situa a personatges en llocs com Amsterdam, Dublin, Edimburg, Heidelberg, Londres o París, entre altres. Molts dels seus relats estan ambientats en l’entorn de la Casa Blanca, el que li ha portat al govern dels Estats Units a demanar l’assessoria de l’escriptor en nombroses ocasions.

Entrevista a David Baldacci

Segons Baldacci, la ficció és més fàcil de captar que la realitat, ja que no exigeix res per part de l’espectador i no cal pensar en el que es veu. “Quan la gent llegeix un llibre i veu el treball creatiu s’adona que és més divertit que llegir un diari”, afirma.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

El periodista canadenc Declan Hill s’ha dedicat a investigar les diverses màfies que s’han infiltrat en el mon del futbol y els partits que s’haurien adulterat i pactat en diverses lligues nacionals i competicions.

El llibre Joc brut. Futbol i crim organitzat ens destapa les evidències d’una trama que pot haver arribat fins a passades edicions de la Copa del món, on diversos partits podien haver estat manipulats. L’argument s’inicia amb un crim. Més ben dit, amb dos. Els de Kevin Zhen Xing Yang, ciutadà xinès, i Cici Xi Zhou, la seva xicota. Els cadàvers són descoberts el 9 d’agost de 2008 en un pis pròxim al centre de Newcastle.

Segons les autoritats d’immigració, Kevin era estudiant de postgrau. Una persona cordial, segons els seus veïns. Tanmateix, la policia demostrarà que res no és el que sembla: la víctima formava part d’una trama internacional. Els membres de la seva organització assistien als partits de futbol anglesos i els retransmetien al mercat asiàtic d’apostes il·legals.

La publicació d’aquest llibre al Regne Unit va provocar una enorme polèmica entre els diversos ens federatius i fins i tot judicials. La Federació europea de futbol va iniciar arrel d’aquest llibre sobre el suposat escàndol una investigació obrint un departament d’anticorrupció com a preludi de una possible implantació en les lligues nacionals on segons l’autor hi ha signes clars de compra de partits en països com Itàlia, Portugal, República Txeca, Bulgària, Polònia o els Balcans.

L’autor del llibre en les seves investigacions també fa referència als regals que es realitzen en el món del futbol per part de les directives dels clubs, des de serveis sexuals als arbitres de futbol fins a obsequis materials d’un gran valor. Declan Hill proposa diverses solucions per aquesta suposada corrupció: introduir incentius als jugadors per partit guanyat així com pels gols marcats a través de la Federació Internacional de futbol, i fer públic tots els ingressos per aquests conceptes que puguin rebre cada jugador.

Entrevista a Declan Hill

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

Sota el màxim dels secrets, en els últims dos anys s’han mantingut intenses negociacions entre els hereus de Stieg Larsson, el seu germà Joakim i el seu pare Erland, i la que va ser la seva parella durant 30 anys, Eva Gabrielsson, a qui la rigidesa del dret germànic ha privat de qualsevol participació sobre els multimilionaris drets de la trilogia Millennium.

La versió d’Eva era que hi havia poc més de 200 pàgines acabades i que la resta no passava de ser un esborrany que ella podria acabar “doncs Stieg m’havia parlat en moltes ocasions de la història”.

Però Joakim Larsson afirma que això no és cert, i que la quarta novel·la ha estat, justament, un dels eixos de les negociacions amb Eva. “La quarta novel·la no serà publicada. Però existeix. Un parell de setmanes abans de morir, el mateix Stieg em va escriure que ja havia gairebé acabat el quart llibre. Em va dir també que volia que tots els diners que generés aquest llibre fos per la revista Expo, una publicació combativa contra l’extrema dreta que dirigia”.

Ernald i Joakim Larsson són, al seu pesar, dues empestats socials. Arran d’un documental de la televisió sueca i dels reportatges dels mitjans de comunicació, han aparegut com els dolents de la pel·lícula que impedeix a Gabrielsson gaudir de l’èxit de Millennium. Però Joakim es defensa: “Nosaltres volíem pactar amb Eva, i oferir-li una sortida digna que ha rebutjat”.

El resultat d’aquesta ruptura té una important conseqüència: els lectors no llegiran el quart volum de Millennium, que, segons comenta Joakim Larsson, està “pràcticament acabat”. Gabrielsson sola no pot publicar la novel·la, encara que la tingui, perquè, com recorda el germà de Larsson, “el meu pare i jo som els propietaris dels drets”.

Ernald i Joakim Larson vs Eva Gabrielsson: una lluita de poders

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

S’ha comprovat que la superació personal i autoajuda serveix per a problemes de timidesa, depressió, sentiments de culpa, sentiments d’odi.

No són malalties físiques, sinó més aviat trastorns psicològics i l’autoajuda serveix com una eina molt especial per poder millorar la nostra personalitat i ser millors persones cada dia, per bé que requereix de molta paciència i una forta voluntat per assolir resultats.

Fruït d’un interès que va en augment per aquest tema, en els darrers anys s’ha produït el desenvolupament d’una nova categoria de llibres anomenats d’autoajuda, espiritualitat, psicologia positiva, etc.

Hi ha llibres que serveixen per inculcar petits canvis de mentalitat o de coneixements que serveixen per viure millor a les persones. Cada llibre pot aportar una idea diferent a cadascú. Es tracta de llibres que serveixen per mirar endins, per fer reflexionar i créixer, per millorar l’autoestima.

La proposta de la xerrada que ens va oferir l’expert en coaching Xavier Jané la tarda del dilluns 7 de juny, va consistir en dissenyar espais per ampliar el diàleg i per difondre aquesta nova tendència, oferint als lectors un nou tipus de lectures que aporta eines pel benestar personal.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

La XIV edició del Festival Internacional de Circ i Firaires Trapezi arriba a Vilanova i la Geltrú aquest cap de setmana i ens acompanyarà des d’avui divendres, 28 fins el diumenge, 30 de maig. Aquest esdeveniment anual a la ciutat es realitzarà pels carrers de la ciutat i enguany amb diverses novetats: el retorn dels espectacles al Teatre Principal, tallers de circ per infants o la creació d’un Punt d’Informació a l’Escola Pompeu Fabra.

En aquesta edició d’incorporen espais nous per les activitats de Trapezi: el Foment Vilanoví, l’edifici dels Jutjats Vells i el Teatre Principal. L’espectacle inaugural anirà a càrrec del funambulista Olivier Roustan amb l’espectacle Travessia del Funambulisme.

El festival comptarà també per primera vegada amb la direcció artística de Manuela Gracian i Jonny Torrres que pertanyen a les dues companyies (Circoxidado i Circo de la Sombra respectivament) a la Centre de Circ La Vela de la ciutat, on han creat, revisat i adaptat els seus espectacles.

En definitiva, en aquesta nova edició de Trapezi hi seran presents més de 20 companyies i 40 espectacles, entre les que destaquen: Comanyia Ateneu 9 barris amb l’espectacle Limbus 14è Circ d’hivern; Atempo de la companyia Atempo Circ, guanyadora del Premi FAD Sebastià Gasch d’Arts Parateatrals 2009 a la Creació Emergent; Botproject; Deados; Escarlata Circus; Los Caneca o Pakipaya entre d’altres.

La biblioteca Joan Oliva i Milà exposarà durant la setmana del Festival de Circ, tot aquell fons relacionat amb aquesta temàtica i entre els que destaquen: la revista d’espectacle Zirkolika i els DVD de Cirque Du Soleil.

L’espectacle està a punt de començar… Benvinguts!.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

El Festival de Música Avançada i Art Mutimèdia torna a aparèixer com cada any a Barcelona el proper 17, 18 i 19 de juny i com sempre amb una visita estrella en l’apartat musical: The Chemical Brothers. Al llarg dels seus divuit anys de trajectòria musical, Tom Rowlands i Ed Simons han batut tota classe de rècords, especialment quan es tracta d’actuacions en directe. La seva poció màgica, feta de flashbacks de techno, psicodelia, rock i ritmes tan grassos que semblen esclats, continua arrossegant audiències massives allà on va, gràcies a una forma d’entendre la música en directe basada en la diversió.

Una mostra d’altres artistes que tocaran al Sonar en l’apartat musical són: Plastikman, Booka Shade, Kings Midas Sound, Broadcast, Flying Lotus, Hudson Mohawke, Sandwell Districto Aufgang.

Però a més de música el Sonar ens apropa també als documentals amb Synth Britania i als curtmetratges com Warp20 de Vicent Moon, Amplified Gesture de Phil Hopkins o We call it Skweee, tots en el SonarCinema.

Un altra categoria del festival és SonarImage que aquesta edició presenta el llargmetratge Finisterre. La pròpia concepció del filme és insòlita, amb un plantejament que parteix, en primer lloc, del rodatge i l’obtenció de les imatges per elaborar després el guió i, finalment, afegir els diàlegs. Aquest procés ha permès experimentar amb l’estructura clàssica d’una road movie i treballar amb la llibertat que proporciona no haver de cenyir-se a un guió tancat. El resultat és cinema singular i enigmàtic, prenyat d’una atmosfera molt particular, ple d’imatges d’una plasticitat inusual i un sentit de l’humor irònic i surrealista.

La múltiple oferta artística de Sónar es divideix entre les activitats de Sónar de Dia (en els espais del CCCB i el MACBA) i el Sónar de Nit (Fira Gran Via), juntament a actes paral·lels com els concerts a L’Auditori.

Finisterre. És una història de dos fantasmes que peregrinen a Finisterre on segons la llegenda les ànimes han de fer penitència fins guanyar-se el cel.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.