Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per la categoria: QUÈ HI HA DE NOU?

Ricard III

Aquesta primavera l’actor Lluís Homar es posa a la pell del rei més controvertit entre tots els grans personatges creats per William Shakespeare, per protagonitzar aquest magnètic viatge al fons de l’ànima humana i al dolor que poden causar les dificultats d’acceptar la pròpia identitat. Un periple colpidor, amb una teatralitat explosiva hereva dels grans retaules dramàtics medievals per representar en escena l’ascensió imparable d’un ésser marginat a causa de les deformitats físiques, que amb el seu afany insaciable de poder arribarà a ocupar el tron d’Anglaterra.

ricardEl monarca Ricard III només va regnar durant poc més de dos anys, però la història i la literatura han guardat multitud de detalls sobre la seva figura. Era un tipus prim, de complexió petita, amb una espatlla més alt que un altre i que va morir cosit a cops d’espasa i ferides de guerra que li van produir la mort en la Batalla de Bosworth en l’any 1485, quan només comptava trenta dos anys d’edat. Els textos de l’època descriuen que el seu cos sense vida va ser portat i enterrat a l’església i convent medieval de Grey Friars, situada a l’actual ciutat de Leicester.

Va ser l’últim rei anglès a morir en batalla i la seva figura ja és immortal, entre d’altres motius, pel seu turbulent ascens al tron a l’any 1483, després de la mort del seu germà Eduard IV, que ha engrandit al personatge en l’àmbit històric i en els escenaris. La seva baralla oberta contra la família de la reina consort, Elisabeth, així com la tèrbola i encara desconeguda història que envolta la desaparició dels seus nebots, Eduardo i Ricardo, no són per menys. La seva mort va suposar el final de la dinastia Plantagenet, posteriorment coneguda com a Casa de York, després de tres segles de regnat; i amb ella va donar començament el període de regnat dels Tudor, amb Enric VII com a primer monarca després de guanyar la Guerra de les Dues Roses.

lhomarL’actor Lluís Homar, intèrpret de Ricardo III, va crear a mitjans dels anys setanta el Teatre Lliure, on tant ha representat obres de William Shakespeare o Molière, com d’altres importants autors teatrals. En la mateixa dècada, Homar va debutar al poc temps en el cinema amb La plaça del Diamant (1982), una pel·lícula co-protagonitzada per Sílvia Munt. La seva carrera cinematogràfica no va adquirir regularitat fins a finals dels anys vuitanta, època en la qual va ser dirigit per Agustí Villaronga o per Vicente Aranda en Si te dicen que caí a l’any 1989. El seus papers cinematogràfics en aquests darrers anys han fet créixer el seu prestigi fins arribar a guanyar el Goya al millor actor de repartiment pel seu treball a Eva a l’any 2011.

Así murió Ricardo III

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

El baile de las luciérnagas. Kristin Hannah

El baile de las luciérnagas és la darrera novel·la de l’autora supervendes Kistin Hannah. El llibre arriba precedit de l’èxit de l’anterior títol de l’escriptora, El ruiseñor, Premi Goodreads com a Millor Novel·la de Ficció Històrica, publicada a més de trenta països i de la qual ha venut més d’un milió i mig d’exemplars.

portada El ruiseñorEl ruiseñor, ens fa retrocedir a la França a punt de ser ocupada pels nazis l’any 1939 i les seves protagonistes són dues dones, les germanes Rossignol que han crescut separades, de caràcter antagònic i que, cadascuna a la seva manera, tracta de sobreviure als horrors de la guerra.

Ambientada en un poble francès fictici, Carrileau, la Vianne veu com el seu marit marxa al front mentre ella i la seva filla es queden totes soles esperant l’imminent arribada de l’exèrcit alemany. Un capità nazi requisa casa seva i la Vianne hi haurà de conviure a contracor. Per la seva banda, la Isabelle, la germana més apassionada, decideix afegir-se a la Resistència on serà coneguda amb el sobrenom que dóna títol al llibre.

La trama d’El ruiseñor s’estén fonamentalment entre els anys 1939 i 1944, amb alguna pinzellada l’any 1995 amb una narradora de qui l’autora mantindrà la incògnita fins al final. La novel·la és per a molt, un homenatge a totes aquelles persones anònimes que, durant la Segona Guerra Mundial, es van sacrificar pel bé comú.

portada El ruiseñor_portadaPrimeres pàgines.

Aquest mes, és novetat a la biblioteca Joan Oliva, El baile de las luciérnagas, que comparteix amb l’anterior novel·la de Hannah, la presència de dues protagonistes femenines.

portada El baile de las luciernagasEn aquest cas, les protagonistes són dues noies de catorze anys, la Tully i la Kate i la història arrenca l’any 1974. El llibre està dividit en quatre grans parts, cadascuna dedicada a una dècada (els setanta, vuitanta, noranta i el nou mil·leni), que porten per títol el nom d’una cançó de l’època (començant per Dancing Queen, d’ABBA, i acabant amb A moment like this, de Kelly Clarkson).

kristin-hannahLa Kate i la Tully no poden ser més diferents. La primera, pràcticament invisible socialment, té una família que se l’estima i l’avergonyeix a parts iguals. La segona és maca, intel·ligent…ho té tot per ser la més popular de l’institut, tot i que arrossega la ferida provocada per haver crescut sense la presència de la seva mare, una dona addicta a les drogues. Malgrat les diferències que les separen, ambdues noies es faran amigues inseparables i la novel·la es anirà mostrant com evolucionen les seves vides i la seva amistat durant trenta anys.

portada El baile de las luciernagas_portadaPrimeres pàgines.

Tot i que el nom de Kristin Hannah ha aconseguit ressò internacional a partir de la publicació de El ruiseñor, ja ha publicat una vintena de títols des que l’any 1990 en publiqués el primer. Va néixer l’any 1960 a Califòrnia i va estudiar Dret.

Llibres

  • El ruiseñor
  • El baile de las luciérnagas
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    El lagarto negro. Edogawa Rampo

    llangardaixEdogawa Ranpo és el pseudònim del patriarca de la novel·la detectivesca i de misteri japonesa, amagant el seu nom real Hirai Taro, per oferir un merescut tribut a l’Edgar Alan Poe. L’autor de El lagarto negro és un escriptor de novel·les i contes de misteri, mostrant-se com un home que va néixer abans del seu temps i ho demostra amb la seva obra: una feina realitzada a força de fantasia, d’exploració dels racons sexuals de l’individu, de girs inesperats propis d’un número de màgia que han espirat nostre temps. És també un escriptor d’ombra allargada, que arriba fins a Yasutaka Tsutsui com a referent d’un dels autors de ciència ficció més famosos de Japó amb una obra que es reconeix per un humor negre de contingut satíric. Hirai Taro segueix aquesta dinàmica però sempre amb el sexe com a forma de transport suburbà de l’ànima.

    Primeres pàgines Lagarto negro, El_135X220

    Es mostra com un autor gairebé necrofílic, que hauria fet les delícies dels productors de Hollywood pel seu domini dels girs més inesperats i inversemblants que un lector pugui imaginar, i sempre amb una vampiressa cruel i plenament sexuada de fons en forma de pèrfida i sensual Madame Midorikawa, quinta essència de la femme fatale, sobrenomenada Lagarto neegro per l’espectacular tatuatge que llueix en el seu braç, i que s’enfrontarà a Kogoro Akechi, un detectiu enginyós i invencible, que utilitzarà, com la pròpia dama, tots els trucs d’il·lusionisme que un pugui imaginar en la seva pugna per Sanae, una bella hereva i un diamant únic.

    logo blog genere negre_AMB LLETRESL’obra es va publicar a l’any 1934 però encara vuit dècades després la seva lectura deixa ben a les clares les raons que van fer d’aquest relat criminal el més famós de la cultura japonesa moderna. El seu argument submergeix al lector a través d’una lladre de joies tan mortal com bella, mostrant un duel de disfresses de diabòlica intel·ligència i, per sobre de tot, una enorme habilitat per descarregar els sorprenents cops d’efecte al voltant del seu argument sense perdre l’essència de Edogawa Rampo en la seva capacitat d’inundar el relat detectivesc de tensió amorosa.

    Un sherlock japonés de los años 30

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Una història de pits

    tetasLa historia de mis tetas és una novel·la gràfica autobiogràfica on l’autora ens explica diferents moments de la seva vida, posant focus important en els seus pits. A Jennifer Hayden la van diagnosticar amb càncer de mama als quaranta i pocs anys, i aquí va ser on va pensar que potser podria explicar la seva vida centrant-se en el paper que els seus pits han exercit en ella. Els seus pits van ser els petits protagonistes d’una adolescència acomplexada, el centre de les seves primeres relacions amoroses i van tenir un paper enorme durant la maternitat. Fins que de cop van començar a pretén representar sentiments, de l’esperança i la por, l’orgull i la vergonya d’una supervivent que narra les seves peripècies amb enginy, sarcasme i un sentit de l’humor hilarant.

    És complicat parlar d’una malaltia d’aquestes característiques sense posar-se tristos o dramàtics, però no obstant això, aquí tenim un bon intent, on la història aconsegueix robar-li protagonisme a la malaltia; una narració autobiogràfica sobre ella i els seus pits, no sobre la pròpia malaltia en primer lloc. El càncer forma part d’un tot, res més, i per tant el tracta amb ironia i molt lloable sentit de l’humor, sense deixar-se acovardir. Jennifer Hayden és una supervivent del càncer, i ha volgut compartir amb aquestes vinyetes la seva visió del que ha suposat el tractament per a ella, i com la va transformar en una dona més forta i amb més sentit d’allò que és més important a la vida.

    jhaydenPerò aprofundint en la seva lectura aquesta auto-memòria gràfica no és cent per cent real, sinó que Hayden ha canviat alguns noms amb l’objectiu de protegir a algunes de les persones del seu entorn que apareixen a les vinyetes, fins i tot malgrat tenir dos germans, ha preferit dir que només té un per proporcionar una major simplicitat dramàtica” a l’obra, tot i que els noms de les seves mascotes si són reals, per apropar-se més a la seva veritat emocional.

    Una veritat que va dibuixar directament a ploma, sense llapis i sense guió, perquè volia sorprendre’s cada dia amb el que anava descobrint de si mateixa. Amb un estil que tendeix cap a la línia curta del underground americà, i una seriació contínua de quatre vinyetes per pàgina, Hayden es va enfrontar amb aquest treball a la seva primera obra de llarga extensió després de dedicar-se durant molts anys a il·lustrar llibres per a nens.

    Entrevista a Jennifer Hayden

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Guanyadors del 5è Concurs de Microrelats NegrOliva

    negrolivaEl jurat del Concurs format per Gregori Dolz Kerrigan, director de l’Editorial Alrevés; Mª Rosa Nogué, escriptora i conductora del Club de lectura La Crisàlide de la biblioteca; Rosana Lluch Millan, filòloga i gerent de la llibreria Llorens Llibres, Veri Pena Montfort, libretera a la Llibreria La Mulassa, i Xavier Vernetta, escriptor han decidit que els guanyadors del 5è Concurs de Microrelats NegrOliva d’aquesta edició de l’any 2017 són:

    1r El carrer fosc de David Dot Cervera.
    2n Escolto el cant del cu-cut de Carme Vila Rovira.
    3r Un crim ben triat de Iris Borda García.

    Enhorabona al guanyadors/es!.

    El lliurament de premis està previst pel proper dijous, 30 de març a les 20h a la Sala Infantil de la biblioteca Joan Oliva i Milà. En aquesta acte, obert a tothom, es farà lliurament dels premis als guanyadors del concurs, a càrrec dels membres del jurat i amb la participació de l’Escola de Música Freqüències. Hi esteu convidats!

    El 5è Concurs de Microrelats NegrOliva ha comptat amb la col·laboració de la Llibreria Llorens Llibres, Llibreria La Mulassa, Editorial Alrevès i Libelista. La participació en aquesta edició ha comptat amb 60 microlats. Volem agrair a tots els concursants la seva participació en aquest concurs literari.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    La ciudad de los espejos. Alexis José Aneas

    ciudad-espejos SevillaSegle XVIMonestir de San Isidoro del Campo, són els temes al voltant dels quals es desenvolupa la trama d’aquesta novel·la, novetat d’aquesta setmana.
     
    ‘La ciudad de los espejos’ explora alguns dels esdeveniments i llocs més amagats de la Sevilla del segle XVI; un apassionant recorregut pels submons de l’heretgia i de la Inquisició i que comença amb els estranys successos que van passar al monestir de San Isidoro del Campo, pels voltants de la ciutat i que segueix l’entramat d’una història plena de misteris.
     
    Esta novela trancurre por los lugares más recónditos de la Sevilla del siglo XVI y explora algunos de los acontecimientos acaecidos en ese tiempo. Un apasionante recorrido por los submundos de la herejía y la Inquisición, que parte de los extraños sucesos que ocurrieron en el monasterio de San Isidoro del Campo, en las inmediaciones de la ciudad, y sigue el entramado de una historia repleta de vértigo y misterio.
     
    Com diu el narrador al preàmbul, va ser una trucada telefònica el que va canviar la seva vida: “Jamás olvidaré la noche del viernes 9 de abril de 1992. Aquella tarde recibí una llamada telefónica que cambió mi vida, y desde entonces albergo un secreto con el que, sinceramente, no sé qué hacer. (…) Saqué con cuidado su contenido: envueltas en cuero, como si de una cartera se tratase, mis ojos contemplaron una colección de cartas en un estado sorprendentemente bueno (…) Nos sentamos y leímos juntos las cartas. Pasamos toda la madrugada diccionario en mano, y no tardamos mucho tiempo en darnos cuenta de que nuestras elubrucaciones eran acertadas. El mapa nos señalaba el monasterio de san Isidoro del Campo como el lugar donde el fiscal de la Inquisición ocultó un documento antiguo, un papiro religioso.”
     
    El llibre està dividit en tretze capítols cadascun dels quals s’inicia amb proverbis i frases de diversos personatges dels segles XVI i XIX, així en el cap. 2: “Son los tiempos tales que se debe mirar hazer libros” d’Antonio de Araoz; cap. 3: “Siempre favorezcan mucho las cosas de la Santa Inquisición contra la herética pravedad” extret del testament de la Reina Isabel la Católica; CAP. 6: “No es plata lo que se envía a España; es sudor y sangre de los indios…” Fray Domingo de Santo Tomás.
    És curios el fet que el preàmbul s’intercala entre els capítols: temps present amb temps passat.
     

    1r capítol Llibres

     
    2deedf3Alexis José Aneas, nascut a Jerez de la Frontera, és un apassionat de la història, de l’escriptura, de la medicina natural i de la nutrició. És, a més, autor d’altres escrits, entre els quals destaquen dues obres de caràcter històric: la novel·la ‘La carta vainilla’ i un dossier amb el títol de ‘Simulacrum’.
     
    ‘La carta vainilla’ narra la relació entre un nen, fill de militar, i la petita Cèlia, filla d’un venedor de gelats anarquista durant els anys trenta del segle passat a Jaén. I anys més tard…
    La-Carta-VainillaLa novela narra las vivencias entre un niño, hijo de un militar, y la pequeña Celia, hija de un heladero anarquista durante los años treinta del siglo pasado en la ciudad de Jaén. Ambos dieron inicio a una amistad libre de los prejuicios de la época, compartiendo espacios y juegos, hasta que el estallido de la Guerra Civil quebrara definitivamente los encuentros, dando paso a una serie de rencores y odios que a modo de rescoldos perennes ahogaron los agradables recuerdos. Y, pasaron los años… Pero, en el verano del año dos mil, nuestro protagonista –un hombre de 78 años- recibe una llamada telefónica…
     
    A ‘Simulacrum’ Un paseo por los jardines del pasado, l’acció s’inicia a Jaén, un 5 de novembre de 2005. A mitjanit i pels voltants de la catedral es troba el cadàver enverinat d’un vell… Començarà una història de misteris, serveis secrets i una enigmàtica recerca. La clau es troba a Andalusia, entre Jaén i Càdis.
    Jaén, 25 de noviembre de 2005.- Sobre la medianoche, (…) un camarero entrega a Miguel, un joven abogado jiennense una carta dirigida a él. El contenido de la misma lo vinculará al fallecido, y dará comienzo a una intrépida investigación para esclarecer la identidad del anciano, así como el verdadero asesino.
    Pero la trama se complica, y junto con la ayuda de su pasante Rosa, se verán envueltos en un entresijo de misterios, servicios secretos y una enigmática búsqueda. Para desenredar la madeja es imprescindible conocer el pasado, en especial, el proceso inquisitorial del Conde Cagliostro y un viaje secreto que el mismísimo Napoleón efectuó …

     
    Si voleu veure el que diu el mateix autor sobre ‘La ciudad de los espejos’ només cal que cliqueu l’enllaç que segueix.
     
     

     
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    1 comentari

    IMSA. Una empresa como paradigma de las Españas, Carmen Izquierdo

    Foto autora0001-001 (2) Carmen Izquierdo Benítez, l’autora del llibre ‘IMSA. Una empresa como paradigma de las Españas’ ha volgut explicar, essent fidel a la veritat, la història real d’una empresa que ha viscut en la seva estructura i organtizació els fenòmens que han construït Catalunya i Espanya en els darrers setanta anys, inclòs el canvi econòmic. Una empresa en la qual s’han viscut intrigues, mentides, traïcions, extorsions…, però també il·lusions i alegries.
    Al pròleg, l’autora diu: ‘La negativa de muchos de los protagonistas a hablar del creador de la empresa despertó mi curiosidad y lo que iba a ser un mero apunte sobre el nacimiento de Industrias Mediterráneo, S.A. se convirtió, junto con algunos acontecimientos históricos de la ciudad, en el núcleo central y aglutinador de estas pequeñas historias de vida.’ És el relat sobre una empresa nascuda a Vilanova i la Geltrú, del seu fundador, Pedro Camacho Caballero, vingut de Don Benito, un poble de la província de Badajoz, i dels qui hi van treballar. Ella hi va treballar vint anys passant per diferents departaments, des del de muntatge al de secretària de direcció.
    El que es trobarà, doncs, el lector és un llibre ple de vivències i reflexions.

    Porta IMSA0001-001 (2) El llibre, dividit en capítols, s’inicia amb la Vilanova que passa de l’esplendor a la decadència, per avançar des de la postguerra, passant pel naixement de talleres Camacho fins a Industrias Mediterráneo, i avançar cap els anys seixanta, la fi del franquisme i el camí cap a la democràcia, la Barcelona preolímpica, l’España va bien… El que fa que el text sigui proper és la combinació històrica amb l’exposició de les experiències viscudes pels treballadors, acompanyat d’algunes fotos que evoquen les situacions i de documents que il·lustren els moments.
    I per acabar i seguint l’epíleg del llibre: ‘Iniciábamos el libro diciendo que la Vilanova industrial pudo hacerse realidad gracias al capital de los indianos. Bien, a través de las páginas del libro podemos apreciar como el último reducto de aquel capital burgués, hecho allende los mares, contraportada0001-001 se unió a un inmigrante, símbolo de la Vilanova de posguerra, para fundar una empresa con vocación de crear riqueza alrededor de un nuevo medio de transporte: el automóvil. (…)
    La crisis de finales de los setenta e inicio de los ochenta hace que las empresas con vocación de continuar en pie, vean como solución para enjuagar sus pérdidas la venta de los terrenos urbanizables en el centro de la ciudad y su traslado a las afueras. (…)
    Desde finales de los ochenta hasta iniciado el segundo milenio, al igual que en la sociedad española, la corrupción impregna la empresa. Se dan casi todos los casos de corrupción que pasan a nivel político o público: se subcontrata, presuntamente, para robar, se aprovechan del dinero público, se cobran sobres en negro, se falsifican facturas, se falsean las cuentas.’

     
     
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà

    No hi ha comentaris

    Vegan-friendly i raw food

    tarroEls aliments vius poden convertir-se en la base de la filosofia culinària de cadascun, a partir d’una dieta que fa reviure el consum dels vegetals primaris en el seu estat més pur. Aquest tipus de menjar allibera de les toxines acumulades que han acumulat les diferents persones durant molt anys, són lliures de gluten i ens ajuden a nodrir i enfortir cadascuna de les cèl·lules del nostre cos. Es presenta com una cuina acolorida, vibrant, creativa i sostenible, que propugna el respecte pels animals, l’agricultura local i la pròpia vida en una dieta basada en no ingerir cap tipus de carn. El vegan-friendly és la definició d’una cultura amiga de les receptes vegetarianes i veganes.

    El vegetarianisme és un tipus d’alimentació consistent en l’eliminació de la carn, tot i que en determinades ocasions es pot optar pel consum d’aliments d’origen animal, com és el cas de la llet i els ous, i també d’altres de procedència animal com la mantega o la gelatina, o bé de la seva eliminació completa com és el cas del contingut del llibre Menja’t el tarro, novetat aquesta setmana a la biblioteca. Per la seva banda, el veganisme no només es tracta d’una dieta o opció alimentària d’origen exclusivament vegetal, és també un estil de vida, el qual es basa en el respecte cap als animals, considerant-los com a individus amb interessos que mereixen ser respectats. És a dir, és un tipus de vida més sa i respectuós tant amb els animals com amb la natura.

    marta-vergesEls aliments crus són els protagonistes de les receptes que ens aporta la seva autora Marta Vergés en el seu llibre. La seva cocció s’ha de produir a temperatures baixes i es considera que són aliments d’origen vegetal si estan en el seu estat natural, i seran crus si no han estat escalfats a més de 45ºC. Aquesta és la temperatura a partir de la qual es considera que els ingredients vegetals comencen a descompondre’s i per tant a perdre vitamines. La base d’aquest tipus de cuina són les fruites, les hortalisses, els vegetals de fulla verda, els germinats, la fruita seca, les llavors, els cereals, les llegums i els sucs verds.

    L’alimentació cura és la forma més honesta, neta, pura i vibrant d’alimentar-se, i la seva experimentació augmenta la connexió amb la natura i la vida mateixa. Una dieta així provocarà el descobriment en els aliments vius d’una dieta lliure de tòxics, sucres refinats, d’additius, de conservants i d’ingredients processats que convertiran la quotidianitat de la cuina en una nova vida més lliure. La cuina raw food mantindrà un nivell enzimàtic òptim en el cos i ajudarà a conservar-lo saludable amb una bona digestió i un millor pes que optimitzarà l’estat d’ànim.

    Vols testar-lo?

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Auxili! Rebequeria a la vista

    Llibres

    auxiliUna rebequeria és una reacció emocional principalment per gelosia, però també per por o impotència. Es manifesta quan l’infant protesta físicament tirant-se per terra, cridant o plorant desconsoladament degut a que encara no saben gestionar les seves emocions. La comunicació gestual utilitzada per l’infant es degut a que no saben expressar certs sentiments, com pot ser la frustració, de cap altra manera. Aquesta forma de comunicació si no es gestiona bé per part dels adults pot acabar esdevenint un patró de comportament utilitzat per aconseguir allò que volen.

    Aquest tipus de rebequeries es poden evitar si es fa cas a l’infant sobre les coses que fan quan estan tranquils, en moments que encara no reclamen l’atenció dels pares. També es bàsic per evitar aquests tipus de reaccions procurar tenir cobertes les necessitats bàsiques com la són o la gana. L’avorriment és un altre factor de risc, l’entreteniment és essencial per evitar aquest tipus de reaccions, així com evitar forçar a la criatura a acompanyar a l’adult a tasques quotidianes com anar a comprar, una solució pot ser deixar-ho amb un altre adult, sobretot si mostra símptomes de cansament.

    La sobreprotecció pot esdevenir una fàbrica de rebequeries. La tendència a veure els fills més petits del que són pot provocar la limitació del seu desig de ser autosuficients, es fonamental anar oferint progressivament a l’infant les responsabilitats que puguin assumir en funció de la seva edat però amb la premissa de que cal ser molt pacient i tenir clar que tot aprenentatge comporta un procés i la tasca que correspon als pares és la d’observadors. És molt important que els nens vagin aprenent a fer les coses per a ells mateixos.

    Un aspecte a tenir molt en compte és evitar les dissonàncies, es a dir, es important mantenir el mateix criteri per part de tota la família per evitar que la criatura sàpiga de quin adult pot aconseguir les coses més fàcilment. El bon humor i la paciència són claus per transmetre una convivència que ajudi a l’infant a créixer envoltat d’ordre i respecte.

    Bloc

    Us presentem un espai on es poden trobar diferents propostes de lectura infantil a partir de la interacció dels seus propis usuaris. Es poden fer cerques de llibres per edats des de nadons fins a 12 anys, també hi ha un gran nombre d’activitats relacionades amb la creativitat i l’aprenentatge en família.

    Club Peques Lectores

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    El setè àngel, David Cirici. Premi Sant Jordi 2016

    portada_el-sete-angel_david-cirici_201701101747Ja podeu reservar a la Joan Oliva la novel·la guanyadora del Premi Sant Jordi 2016. Es tracta d’El setè àngel, de l’escriptor barceloní David Cirici.

    El setè àngel és una història sobre la fragilitat de la vida. En paraules de l’autor, un llibre sobre com “les coses en les quals es fonamenta la felicitat i la solidesa d’una vida, com ara la família o la feina, són bastant efímeres“. I és que el protagonista del llibre, l’Ernest, passa per una circumstància tràgica que li farà replantejar-se moltes coses.

    L’Ernest és un publicista d’èxit (comparteix aquest personatge professió amb l’autor David Cirici, que va treballar en el sector publicitari durant vint-i-quatre anys) que voreja els quaranta anys i que està gaudint d’uns dies de vacances, navegant amb el seu veler entre les illes de Patmos i d’Icària. El viatge, en família, el fa al costat de la seva parella, la Sophie, del seu fill Marc, de set anys, i del fill de la Sophie, en Max. A causa de la mala mar, en Marc cau a l’aigua i, serà llavors, quan l’Ernest començarà una recerca desesperada. El que ningú no sap és que en Marc ha estat rescatat al bell mig del mar per una llanxa en què proven d’arribar a les costes de Samos un grup de refugiats sirians i afganesos.

    ?????????Tot i que el rerefons del llibre és el drama que actualment es viu en el mar Egeu, amb milers i milers de persones fugint de la guerra, el nucli de la trama d’El setè àngel és l’angoixa d’una família que enmig d’un temporal perd el fill de set anys i Cirici es concentra a explorar la crisi personal del personatge principal. És, de fet, la història d’un triple naufragi: el del pare que busca el fill; el del nen, perdut enmig del mar; i el de l’Europa actual, davant de la crisi humanitària.

    portada_el-sete-angel_david-cirici_rodonaPrimeres pàgines.

    David Cirici (1954) és llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona. Ha treballat durant més de vint anys com a publicista a Cirici Comunicació i també ha exercit com a guionista de televisió. Actualment, és professor de llengua i literatura a Secundària, tasca que compagina amb l’escriptura.

    Blog de l’autor

    David-Cirici-Sant-JordiDavid Cirici a VNG.

    A continuació, un tast dels darrers Premis Sant Jordi (feu clic sobre la portada per consultar-ne la disponibilitat):

    portada_la-vida-sense-la-sara-amat_pep-puig portada_laguila-negra_joan-carreras dies-de-frontera

    plans-de-futur crim-de-sang lhome-de-la-maleta

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Pàgina Següent »