Bibliobloc - Fora del prestatge

Quan llegim, encara que no sigui poesia, “escoltem” com sona el conjunt i ens agrada més o menys en funció de si hi ha o no una musicalitat interior. Fixeu-vos en un tros d’un text que us agradi molt i que conegueu bé i feu una senzilla prova: canvieu alguns mots aquí i allà per d’altres de sinònims però de diferent sonoritat. Torneu a llegir. Què en penseu? Us hi havíeu fixat mai?

Hi ha moltes maneres de fer que aquesta musicalitat funcioni: emprant verbs o substantius segons el ritme buscat –més lent o més ràpid-, fent conjunts de tres paraules de la mateixa categoria, o, per exemple, remarcant un tipus de sonoritat per damunt de les altres (fricatives, etc.).

Avui jugarem a això, a buscar directament una sonoritat. Haureu d’escriure a l’entorn d’una lletra. Vocal o consonant, com us agradi més. Vull dir que sigui la reina, sí, però no la única, eh? Fem un petit exemple:

La Laura és llarga, desllenguada i gelosa. Em cau molt malament. Lila es posarà quan l’Àngel llenci la llenya tan lluny i ella no!

Ja sabeu que els qui amb un sol text no en tingueu prou, teniu permís per continuar. Seria interessant repetir el text donant la importància a una altra consonant després.

La meva recomanació de lectura, aquesta vegada, no és de ficció: En perill d’extinció d’en Pau Vidal.

He descobert fa uns mesos que, a més de fer mots encreuats és traductor i autor d’assaigos i novel·les i n’estic encantada de parlar-vos-en.

Com sempre, esperem que feu d’aquest bloc un bocinet del vostre món.

Gràcies.

Mercè Rey.
Taller d’Escriptura Creativa.

De moment, la Mercè Rey no ens ha pogut fer arribar la seva entrada, però hem de posar-nos a la feina i res millor que un text de Josep Maria Espinàs sobre els viatges per reflexionar sobre quines són les vacances somiades per vosaltres.

“M’agrada anar a passar vuit dies en una ciutat estrangera. Ho he fet sovint. Però quan vaig amb taxi cap a l’aeroport, encara no sóc feliç. Ni tampoc estic content, encara, quan a l’aeroport recullo la maleta ni quan un taxista em deixa a la porta de l’hotel. Pujar a l’habitació. Desfer la maleta. Posar-me a la bossa de mà les pipes i el tabac, un paraigua petit, el plànol de la ciutat. Sortir al carrer i aturar-me a la cantonada. Aquest, sí, és el moment de la petita i tan segura felicitat: mirar, per primera vegada, l’aparador d’una botiga. Botiga del que sigui. No agafar un taxi, un metro un autobús per anar al Ponte Vecchio, a la Königsalee, a la place Vendôme.

Aturar-me davant un aparador, com faria algú que viu aquí i mira si veu alguna cosa que li interessi. Però a mi no m’interessen les sabates, ni els televisors, ni els perfums que hi ha a l’aparador. El que m’interessa és que hi ha una botiga. I aturar-m’hi. Sense pressa. I després, la del costat. Aleshores penso que faré aquest camí d’avui uns quants dies seguits i que reconeixeré cada un dels aparadors i em reconeixeré a mi mateix com a habitant d’aquesta ciutat, però més lliure que els que hi viuen sempre. En aquest moment, quan miro el primer aparador, o espero que el semàfor es posi verd, o llegeixo en una placa el primer nom d’un carrer, és quan sento que el viatge ha començat, que finalment els tràmits han quedat enrere i que no tinc cap programa al davant. Que puc jugar a l’atzar de l’espai i sentir-m’hi senyor del temps”.

I si us interessen més unes vacances a la platja, no deixeu de veure aquest video de Les vacances de Mr. Hulot. Segur que us inspirarà.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

Ara que ja heu agafat embranzida, fem unes pinzellades de teoría. Avui parlarem dels gèneres literaris. La primera definició és d’Aristòtil, qui les va reduir a tres: èpica, lírica i dramàtica. Encara ara, és la base de la classificació actual:

I, ara, anem a la part que jo sé que heu vingut a buscar: l’exercici. Situeu-vos: heu trobat el remei infalible per a curar l’al·lergia primaveral (o al gos del veí, o a la veïna del cinquè). Doncs ens ho haureu d’explicar a la resta, que no el coneixem. Podeu fer-ho mitjançant qualsevol dels gèneres anomenats. El que vull és que feu treballar la imaginació. Ja sabeu que els qui amb un sol text no en tingueu prou, teniu permís per fer-ne més.

Com a lectura relacionada, us recomano El petó de la dona aranya, d’en Manuel Puig. És una novel·la, però peculiar.

Com sempre, esperem que feu d’aquest bloc un bocinet del vostre món. Gràcies

Mercè Rey.
Taller d’Escriptura Creativa.

Tots som conscients de la pulsió de l’escriptura, un desig incontrolable que neix de les nostres entranyes. Però… a l’hora d’escriure, RES. Les suposades idees, els somnis, les sensacions, desapareixen i ens assisteix una POR atroç, el sentiment de banalitat, la inconscient certesa que les nostres paraules no tenen cap valor.

I comencem a donar-nos excuses: “ara no tinc temps”, “he de fer una altra cosa”… activitats que fins aquell moment havien desaparegut de la nostra vista, sorgeixen, com fantasmes i s’ofereixen com aliats de la nostra por perquè oblidem aquesta pulsió, que semblava tan autèntica i ens dediquem a una altra cosa.

La por a la paraula escrita, a escriure, només se supera escrivint. Aquest és el desafiament: escriure, escriure i escriure. I aquí us donaré unes indicacions per superar aquesta por a l’escriptura:

Començarem per creure’ns escriptors… i després, ja veurem… Hem d’oblidar l’escriptura meravellosa dels nostres autors predilectes, les crítiques, encara que siguin positives; el que hem de fer és relaxar-nos, deixar fluir la ment…

Ara és qüestió de planificar un temps mínim, però diari, per escriure: potser 10 o 20 minuts siguin suficients per començar. Ho hem de convertir en un hàbit, com la dutxa o el menjar, una activitat que no puguem eludir, si més no al principi, després ja marcarem el nostre ritme. Però ara per ara, no… hem d’entrenar el múscul de la imaginació.

I no oblideu que l’entorn és important: un espai de treball silenciós i, si és possible, solitari, només amb la companyia d’una sèrie de diccionaris disposats a ser consultats davant de qualsevol dubte.

En aquesta primera sessió us proposem un repte senzill: escriure sobre el que ens suggereix una nit d’estiu qualsevol. Deixeu volar la imaginació i doneu-li forma en no més de vint línies. Un cop acabat l’escrit, reviseu-lo i deixeu-lo reposar. No el rellegiu fins, com a mínim, l’endemà. Creieu-me. Ara és el moment de penjar els vostres texts al bloc.

Ànim i bones lletres!!!

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

Avui i aquí comença la segona edició d’Estiu del Taller d’Escriptura Creativa de la biblioteca Joan Oliva i Milà. La coordinadora d’aquest taller serà Mercè Rey.

Com alguns ja sabeu aquest taller no requereix inscripció i pretén a través del bloc Fora del prestatge ser un espai virtual d’intercanvi d’idees, opinions i coneixements entre els seus participants.

El taller virtual constarà de 5 sessions en les següents dates: 06, 19 i 29 de juliol; i 16 i 30 d’agost.

Els objectius del taller són: fomentar l’escriptura, i per tant també la lectura entre els visitants del bloc durant els mesos de més temps lliure i oferir una activitat lúdica als seus participants virtuals.

El procediment d’aquest taller serà la publicació d’una proposta d’exercici, un petit temari i un suggeriment de lectura amb una periodicitat quinzenal. Els continguts seran bàsics i entenedors.

Entre una sessió i la següent, Mercè Rey comentarà els texts escrits i animarà la participació amb intervencions setmanals.

Per començar us volem avançar el contingut de la primera sessió que portarà el títol: Perdre la por a la paraula escrita.

I no oblideu que teniu publicats al bloc els continguts de la primera edició del taller que es va fer l’estiu passat i que podeu veure a continuació d’aquesta entrada. Serà la millor introducció per aquesta nova edició.

Ja està tot a punt per començar la segona edició del Taller Virtual d’Escriptura Creativa. Us hi esperem!.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

Darrera entrega del taller virtual d’escriptura creativa d’aquest estiu del 2009 que ja s’acaba. Avui, les principals regles per a fer una bona descripció. Val a dir que serveixen tant per a persones com per a paisatges o situacions:

- Descriure d’una punta a l’altre: de dreta a esquerra o d’esquerra a dreta, de dalt a baix, de darrera al davant, etc.
- Presentar ordenadament l’interior i l’exterior. Si es parla del físic i del caràcter, descriure primer un aspecte i després l’altre. I si és una casa, exactament igual.
- Tenir cura del ritme. Els verbs donen sensació de moviment i agilitat mentre que els adjectius fan més lenta la lectura.

Poden alternar-se, per exemple, per a descriure coses o persones diferents.
- Les frases curtes són preferibles en aquests casos, ja que l’abús d’adjectius fa perdre el fil de l’explicació.

Recomanacions:

*** IMPORTANT***

A partir del primer dia del Taller Presencial d’Escriptura Creativa del curs 2009/2010 totes aquelles persones que hagin penjat un mínim de 12 exercicis fins el dia 30 de setembre podran passar a recollir el seu diploma d’aprofitament d’aquest Taller Virtual.

Taller virtual d’escriptura creativa per a adults de la biblioteca Joan Oliva i Milà.
Per Mercè Rey, estiu 2009.

1. Escriure cada dia una mica. Deu minuts seguits ja m’està bé, però si són diaris.
2. Canvieu el ritme d’una descripció que ja tingueu feta, o d’algun text que hagueu llegit i us hagi agradat, per tal que pugueu observar la diferència entre fer-ho amb abundants verbs o amb força adjectius.
3. Feu la descripció d’una fotografia publicada en un diari. No s’hi val una vostra, d’un familiar o similar ja que seria més emocional. La idea és que us en pugueu separar i ens expliqueu a la resta, que no sabem quina és, el que hi ha retratat. Estaria bé que seguíssiu fil per randa els punts del temari.

4. I si encara teniu temps i no ho heu fet, visiteu les entrades anteriors i deixeu els vostres texts, que hi ha alguns de vosaltres que gairebé teniu guanyat el diploma d’aprofitament del Taller Virtual.

Us espero. Ànim i bones lletres!!!

Taller virtual d’escriptura creativa per a adults de la Biblioteca Joan Oliva i Milà.
Per Mercè Rey, estiu 2009.

Quarta entrega d’aquest taller virtual que intenta il•luminar una mica l’apassionant món de l’escriptura creativa. Avui, unes petites però útils nocions de com es crea un personatge i dels diferents tipus que hi ha. Primer cal enumerar els principals personatges d’un relat:

-el protagonista: l’impulsor i conductor de l’acció
-l’antagonista: la força oponent necessària per a desenvolupar el conflicte.
-l’ajudant: (és el nom genèric que se li dona a aquest tipus de personatge) és, per definició, el mirall de qualsevol dels anteriors. Pot ser l’amic, la dona, etc. És aquell que, si és el còmplice de l’antagonista, acostuma a ser el pobre sicari que tot ho fa malament, per exemple.

I en segon lloc, és important saber de quines maneres es pot presentar un personatge. Aquestes són les més habituals:

- Mitjançant les seves accions.

Per exemple: En entrar els lladres, l’Antoni es va llençar al terra d’una revolada per tal que no el veiessin i es va agafar tan fort a la taula que se li van quedar els dits garratibats en un tres i no res.

- Mostrant els seus pensaments.

Per exemple: l’Antoni es va sentir aterrat en veure’ls. Va sentir tanta por que si hagués estat sol de segur s’hagués posat a plorar. Mira que n’era, de desgraciat. Per què li havien d’entrar a robar a ell i no a en Joan?

- Descrivint-lo.

Per exemple: L’Antoni era un home petit i grisós, envellit. Amb els ulls apagats i unes mans massa llargues per tan poc cos. Lleig. I poruc com una rata de claveguera i envejós fins a dir prou.

-Expressant-se ell mateix.

Per exemple: -Sí home, i què esperàveu? Que em barallés amb ells? Si només volien els quatre duros que el garrepa d’en Joan deixa a la caixa. Jo per això no em mullo, ni de broma!-

Recomanacions:

Taller virtual d’escriptura creativa per a adults de la biblioteca Joan Oliva i Milà.
Per Mercè Rey, estiu 2009.

1. Escriure cada dia una mica. Deu minuts seguits ja m’està bé, però si són diaris.

2. Inventeu un personatge (masculí, femení o objecte, com preferiu) i presenteu-lo utilitzant totes i cadascuna de les formes esmentades.

3. Doneu-li un ajudant mitjançant el qual puguem saber els lectors si el personatge de l’exercici 2 era un protagonista o un antagonista. És a dir, heu de mostrar-lo a la vegada que l’uniu a l’anterior. Estaria bé si també ho féssiu de totes les maneres comentades.

4. I si encara teniu temps i no ho heu fet, visiteu les entrades anteriors del bloc d’escriptura creativa i deixeu els vostres texts.
Us espero. Ànim i bones lletres!!!

Taller virtual d’escriptura creativa per a adults de la Biblioteca Joan Oliva i Milà.
Per Mercè Rey, estiu 2009.

En aquesta tercera ocasió farem un esborrany dels tipus de diàlegs. La matèria primera del teatre i el cinema és el diàleg, ja que els personatges han d’explicar-se a ells mateixos. Però en els contes, novel·les i poesia els personatges es recolzen en el narrador.

En un diàleg, el narrador pot introduir pensaments o reflexions dels personatges, la seva pròpia opinió sobre els fets o el que està succeint a la vegada en un altre lloc que hi té relació, per exemple.

Estil directe

Quan els personatges s’expressen directament l’un a l’altre.

Per exemple:

-Àngela, dóna’m l’ampolla d’aigua de la nevera, si et plau.

-Em costa el mateix que a tu, que sembla que tinguis minyona – llavors se’l va mirar de dalt a baix, amb tota la intenció, i va allargar les paraules- o que et pesi el cul.

Estil indirecte

Quan s’explica la conversa.

Per exemple:

-Doncs els havies d’haver vist. Ell que li diu que li doni l’ampolla i ella li contesta que se l’agafi ell. I com que ell insisteix dient-li que a ella no li costa res, l’Àngela li deixa anar que sembla que ell tingui minyona o que li pesi el cul. Imagina’t com es va posar l’Antoni.

Recomanacions:

• Desterrar per a sempre el verb “dir” i similars. S’ha d’establir clarament qui parla utilitzant els noms a la conversa –de manera natural- o caracteritzant la parla dels personatges. En cas contrari, utilitzar expressions completes o, si més no, sinòmins: contestar, respondre…
• Apropar-se a la espontaneïtat de la conversa parlada sense caure en els defectes que s’acostumen a produir en la llengua verbal.

Taller virtual d’escriptura creativa per a adults
de la biblioteca Joan Oliva i Milà.
Per Mercè Rey, estiu 2009.