Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


La màquina del temps

El dilluns 14 de gener es va fer la primera trobada del Club de lectura de ciència ficció de l’any. El llibre escollit va ser “20000 llegües de viatge submarí” de Jules Verne, un escriptor de capçalera de joventut, i per alguns un nou descobriment.
Considerat el primer escriptor professional de ciència ficció, va néixer a França i va viure entre els anys 1828 i 1905, així doncs, un escriptor del segle XIX que va escriure sobre els segles XX i XXI.
La seva primera novel·la escrita el 1863 i publicada el 1994 titulada “Paris en el siglo XX” ja ens parla de gratacels de vidre, cotxes de gas, trens d’alta velocitat i fins i tot d’Internet.
Va ser un escriptor amb coneixements enciclopedistes que estimava la ciència i la tecnologia i que volia sobretot, divulgar-les, perquè creia que serien el gran impuls de la humanitat.
Va ser capaç de predir el submarí, l’helicòpter, els trens d’alta velocitat, els gratacels de vidre, el viatge a la lluna, la conquesta dels pols, els cotxes de gas, els panells solars, els rajos làser, etc. Tot això a partir dels coneixements que hi havia en aquell moment.
“20000 llegües de viatge submarí” és un llibre d’aventures on ens introduïm a les meravelles del fons del mar en un any on encara els submarins no solquen els mars i els fons marítims són totalment desconeguts. És un llibre que ens sorprèn per ser un compendi d’informació científica, a la vegada que un llibre d’aventures amb personatges dels que t’enamoren i que han passat a la posteritat, essent el capità Nemo un personatge dels nostres dies, i el submarí Nautilus també.
Un llibre que ha agradat per la candidesa dels seus personatges, per la sorpresa meravellosa que transmet i per les ganes que contagia de saber més del món en què vivim.

Per a la propera sessió del Club de lectura es prepara el següent llibre:

L’obra: La màquina del temps
portadaVa ser la primera novel·la d’un dels considerats com a pares de la ciència ficció i, amb la seva barreja d’aventures i doctrina social i política, va aconseguir un notable èxit, contribuint així a l’estabilitat de Wells, que a partir d’aquest moment va poder dedicar-se plenament a l’escriptura. Una part del llibre, la qual versa sobre l’explicació de l’invent i en la qual es discuteix sobre la quarta dimensió, va ser publicada l’any 1893 al Henley’s National Observer. L’escriptor va desenvolupar la resta de la novel·la, que tracta de les aventures del Viatger a través del Temps en el futur dos anys després, tasca que li va portar escassos quinze dies.
Amb aquesta obra Wells inaugurava per al gran públic la temàtica del viatge a través del temps, tot i que l’autor no entra en les paradoxes temporals, ja que al llibre preval la finalitat moralitzadora.
Davant l’escepticisme dels seus amics, un científic de finals del segle XIX aconsegueix descobrir les claus de l’anomenada «quarta dimensió» (el temps) i construeix un vehicle que li permet viatjar físicament a través del mateix. Mentrestant els seus amics es reuneixen a casa, després d’esperar una estona, el veuen entrar en un estat calamitós. Els explica la història de com va viatjar a través del temps: amb la intenció de conèixer el futur de la humanitat es va desplaçar fins a l’any 802.701, però lluny de trobar una societat en la plenitud del seu desenvolupament, veu un món en decadència habitat en la seva superfície per uns éssers hedonistes (els Eloi), però sense escriptura, intel·ligència ni força física.
Poc després descobreix que aquests éssers viuen amb una immensa por al subsòl i la foscor. El subsòl està dominat per unes sinistres criatures, els Morlocks, una altra branca de l’espècie humana que s’ha habituat a viure en les tenebres.
Ningú creu la seva història, però un dels tertulians habituals torna l’endemà i veu com el viatger pren certes coses del seu laboratori (entre elles una càmera) i part cap al futur. El narrador, present en la fugida del Viatger, comenta que allò va ocórrer fa més de tres anys. Avui dia espera al Viatger per preguntar sobre la seva nova aventura.

L’autor: Herbert George Wells
Herbert George Wells va néixer el 1866 a Bromley i morí a Londres el 1946. H.G._WellsFou un escriptor i filòsof polític anglès. Tot i que la seva narrativa va tractar diversos temes, és fonamentalment apreciat com el primer continuador de Jules Verne, el creador de la ciència ficció, i també com el precursor d’altres grans autors que, ja al s XX, van orientar el gènere cap a la literatura distòpica: Aldous Huxley, George Orwell, Isaac Asimov o Ray Bradbury, entre d’altres.
Un accident infantil pel qual es va trencar la tíbia i la seva llarga convalescència el van obligar a romandre durant mesos en repòs. Amb vuit anys, aquesta imposada quietud va propiciar el descobriment de la lectura i en particular (guiat pel seu pare), d’autors com Charles Dickens o Washington Irving.
De jove va estudiar biologia a la Normal School of Science de Londres i, allunyat de l’humanisme clàssic, se situà en una posició més propera a les ciències, que li va proporcionar bona part de l’energia creadora que va nodrir la seva trajectòria com a novel·lista.
La seva producció podria dividir-se en tres etapes: la de la novel·la científica, la familiar i la sociològica. Inaugurada poques dècades abans per Julio Verne, la novel·la de ciència ficció es va convertir aviat en un gènere popular gràcies al geni de l’escriptor francès; però les escrites per Wells són també obres mestres del gènere gràcies tant al seu interès científic com als seus sòlides estructures estilístiques i al seu prodigi imaginatiu.
L’autor va publicar més de vuitanta títols en els quals es va mantenir al marge de la influència que els autors francesos i russos exercien sobre novel·listes contemporanis seus, com Henry James, George Moore i Joseph Conrad. Escriptor modern, de gran capacitat creadora i originalitat temàtica, HG Wells es troba en la línia de novel·listes que exposen una visió realista de la vida i mantenen alhora una enèrgica creença en la capacitat de l’home per servir-se de la tècnica com a mitjà per millorar les condicions de vida de la humanitat, tot i que les seves novel·les relaten precisament tot el contrari: els riscos inherents als avenços tecnològics.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari