Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per la categoria: Espai de música

Felix Mendelssohn, el compositor d’aquest mes a la Biblioteca Armand Cardona

Resultat d'imatges de MendelssonNascut l’any 1809 a Hamburg, fou compositor, pianista i director d’orquestra, considerat com el Mozart del segle XIX i com el primer músic que va saber veure i conciliar les contradiccions de tota una època.

La seva música es caracteritza per una gran perfecció tècnica i formal i és una molt bona síntesi d’elements clàssics i romàntics, doncs cultivà un estil clàssic o clàssic que reflectia una expressivitat romàntica.
Bach, junt a a Mozart i Haendel constituïen un dels pilars del seu estil.

Fou el segon de quatre germans, nascut en una família de banquers d’origen jueu que s’havia convertit al protestantisme. Fou un nen prodigi i mostrà des de ben aviat el seu talent en la música, pintura, dibuix i literatura. Les seves dots foren estimulades dins de l’entorn familiar on sempre van ser valorades les manifestacions artístiques.

Alumne de composició de Carl Zelter les primeres composicions en aquest terreny foren una dotzena de simfonies per a corda, algunes petites òperes, un octet per a corda i l’obertura El Somni d’una nit d’estiu. Aquestes dues darreres obres marquen l’inici de la seva maduresa com a compositor.

Podria dir-se que els elogis no li van faltar mai al músic: el seu mestre Zelter, se sentia orgullós d’ell. Tot i el seu èxit musical, s’acostava a l’edat en la qual havia d’optar per una carrera i el seu pare volia estar realment segur que el seu fill podia guanyar-se la vida com a músic. Per això, el banquer va portar al seu fill a París en la primavera de 1825, amb la intenció de conèixer l’opinió del famós compositor italià Luigi Cherubini. L’opinió de Cherubini, no va deixar dubtes: “aconseguirà molt; en realitat, ja ho ha aconseguit.” Felix Mendelssohn, tenia 16 anys. Destacà al mateix temps per ser un bon intèrpret de violí, viola i piano, i més tard esdevingué director d’orquestra.

Una de les seves primeres i més recordades actuacions va tenir lloc el 1829 quan a Berlin interpretà la Passió segons Sant Mateu, de Bach, en un concert que va suposar la recuperació d’aquesta obra després d’un segle d’oblit. Poc després se li confià la direcció de l’orquestra de la Gewandhaus de Leipzig.

Als voltant de la trentena d’anys la vida li somreia: gaudia d’inqüestionable prestigi i independència econòmica. A diferència d’altres havia recollit moltes glòries en poc de temps. Va emprendre diversos treballs al mateix temps, amb una activitat inusual i febril.

Tota aquesta gegantina tasca el deixaria extenuat. Una vegada els seus admiradors quasi el van asfixiar en voler felicitar-lo. En una altra ocasió, el públic li exigia repeticions amb tal insistència, que al final va haver de disculpar-se per trobar-se totalment extenuat. Al final, tantes fatigues van acabar per minvar la seua salut. Patia de severs dolors de cap. Per això va suspendre les seues activitats per un temps. Moria prematurament a Leipzig l’any 1847.

Si voleu saber quin fons tenim sobre Mendelsshon a la Biblioteca, cliqueu aquí.

No hi ha comentaris

Rosalía, l’estrella jove i actual del flamenc.

Resultat d'imatges de RosalíaRosalía, nascuda fa 25 anys a Sant Esteve Sesrovires, es va enamorar del flamenc perquè segons ella mateixa “no hi ha cap altra música més visceral ni amb tanta càrrega emocional que aquest gènere”.

I ella l’ha fet arribar, amb la seva barreja de flamenc, soul, urban, pop, trap, funk i música electrònica, a molts que no escoltaven flamenc ni imaginaven fer-ho mai, ja que creu que la seva música no s’ha de cenyir a cap clixé ni encaixar en cap estètica ni idea preconcebuda.

Ha treballat a duo amb Juan Gómez, Chicuelo, al Festival Internacional de Cinema de Panamà, 2013, i al Festival Grec de Barcelona per a l’obra de ball contemporani De Carmen. El 2013 va participar en l’Association of Performing Arts Presenters (APAP) Conference a Nova York i fou la veu solista en l’obra de culminació de l’Any Espriu 2014 al Palau de la Música.

El 2015 va col·laborar amb La Fura dels Baus en un espectacle estrenat a Singapur. Va fer de telonera a Miguel Poveda, acompanyada per Alfredo Lagos, al Festival Internacional de Música de Cadaqués, i també va actuar al Festival de Jerez 2016. Va treballar amb Rocío Márquez a la presentació del seu disc El Niño a la Primavera Sound 2015.

El 2016 va presentar l’àlbum Los Angeles, un projecte conjunt amb el productor i músic Raül Fernández, Refree.

El 2018, després d’estrenar una sèrie de vídeos al seu canal de YouTube, va presentar el seu nou projecte titulat El mal querer, el qual seria coproduït al costat d’ El Guincho, que també participà en la composició d’alguns temes, inspirat en la novel·la occitana del segle XIII Flamenca.
El 30 de maig d’aquest mateix any va estrenar el primer single d’aquest segon disc, titulat Malamente. I amb aquest treball va guanyar dos premis Grammy Llatí el 2018 com a millor artista revelació. Amb dos minuts i 48 segons n’ha tingut prou perquè tothom se li rendeixi als seu art.

A principis d’aquest mes de febrer ha interpretat a la gala dels Premis Goya una cançó de Los Chunguitos, Me quedo contigo acompanyada del l’Orfeó català. Aquest tema està present a la banda sonora de la pel.lícula Deprisa, Deprisa de Carlos Saura.
Los Chunguitos no han tardat gens en afalagar aquesta interpretació i li han proposat cantar-la junts.

Rosalia és avui per avui la cantautora catalana de flamenc que crea sense prejudicis. Si la voleu escoltar, veniu a la Biblioteca i emporteu-vos en préstec els seus cds.

1 comentari

Madama Butterfly, de Puccini, al Gran Teatre del Liceu de Barcelona.

Resultat d'imatges de madama butterflyMadama Butterfly és una de les òperes més emblemàtiques que mai ha existit. En aquesta temporada, el Gran Teatre del Liceu l’ha inclòs entre les seves obres estrella, comptant amb la producció de de Moshe Leiser i Patrice Caurier que centren l’atenció en el drama intern de la protagonista pucciniana, la geisha japonesa Cio-Cio San ferida en el seu orgull i honor pel tinent nord-americà Pinkerton, amb solucions visuals de gran sensibilitat, molt acord amb l’esperit de la partitura.

Resultat d'imatges de giacomo puccini Aquesta òpera de Giacomo Puccini, explica la trista història d’una geisha japonesa que confia cegament en l’amor d’un cínic oficial de la Marina americana, que s’ha casat amb ella segons una llei japonesa que li permet el repudi i ha tornat al seu país. Quan descobreix que l’home que estima reapareix casat amb una americana i demana fer-se càrrec del fill que ella ha tingut durant la seva absència, posa fi al somni occidental que l’ha posseïda i es fa l’harakiri o suïcidi ritual. L’obra se centra essencialment en Cio-Cio San o Madama Butterfly, amb una capacitat d’estimar i una delicadesa admirables. La partitura que compta amb elements d’exotisme refinat s’adequa perfectament a la figura de la fràgil i sensible protagonista. La història de l’òpera està farcida de finals tràgics, però molt pocs toquen tant la fibra sensible del públic com la mort de Cio-Cio San.

La composició mostra sempre la perspectiva des del punt de vista de la protagonista i dota l’òpera d’una gran emotivitat. La música de Puccini es val d’un elegant i poderós melodisme, pautat per tocs d’exotisme oriental. L’estètica del verisme afavoreix el patetisme sentimental amb què Puccini vol caracteritzar l’òpera. Alguna de les seves àries i duos, com Un bel dì, vedremo que canta la protagonista, formen part dels més estimats de l’òpera verista. La pietat que inspira la fràgil noia enganyada i l’admiració que provoca l’exigència dramàtica i vocal del paper de la protagonista han fet de Madama Butterfly una de les heroïnes més populars de Puccini i de tota l’òpera italiana.

Giacomo Puccini està considerat com un dels més grans compositors d’òpera italians que visqueren entre el segle XIX i el XX. Figura cabdal del món operístic italià, es va allunyar de la tendència dominant en la seva època, l’òpera verista. És difícil situar el compositor en el panorama internacional, ja que la seva música, per la seva contínua evolució artística, no té la tensió innovadora de molts dels més grans compositors europeus de l’època.

Es va dedicar de manera quasi exclusiva a la música teatral i, al contrari dels mestres de l’avantguarda noucentista, va escriure sempre pensant en el públic, tenint cura de les representacions i seguint-les en les gires pel món.
És l’autor de dotze òperes on els ingredients fonamentals del seu teatre són la varietat, la rapidesa, la síntesi, la profunditat psicològica i l’abundància de troballes escèniques.

Si voleu descobrir l’obra de Puccini, a les biblioteques Municipals hi trobareu llibres, cds i dvds. Cliqueu aquí per saber el fons disponible.

No hi ha comentaris

Ennio Morricone, penja la batuta als 90 anys.

Resultat d'imatges de ennio moriconeFill del trompetista Mario Morricone, als sis anys ja composava i als 12 va ingressar al conservatori de música, on es diplomà en trompeta l’any 1946. Compaginà la creativitat amb els arranjaments musicals d’intèrprets destacats de la música lleugera i sintonies de programes televisius, al mateix temps que s’iniciava en el món de les bandes sonores cinematogràfiques.

El seu debut arriba l’any 1961 amb el film Il federale, de Luciano Salcei i a partir d’aquest moment mai deixa aquest camí: ha signat més de 500 bandes sonores, en un estudi que com a cuirositat mai no hi ha tengut cap piano, ja que segons ell mateix ha comentat no ha necessitat aquest instrument per fer la seva feina doncs escoltava la música dins del seu cap i després la transcrivia.

Especialment recordat en el denominat “spaghetti western”, en tàndem amb Sergio Leone, el seu company d’escola, és l’autor de “Por un puñado de dólares”, “La muerte tenía un precio”, “El bueno, el feo y el malo”, “Hasta que llegó su hora” o “¡Agáchate, maldito!”.

Fora d’aquest gènere, ha musicat “Érase una vez América”, “La misión”, “Malena”, “Días de cielo”, “Los intocables de Elio Ness”, “Bugsy” i un llarg etcètera.
Treballador incansable quan els encàrrecs es començaren a multiplicar els acceptà tots perquè no sabia quan duraria la bona ratxa, segons ell mateix ha manifestat.

“Il Maestro” com a ell li agrada que l’anomenin, no ha viscut a Hollywood ja que no té massa bona relació amb la fama ni amb l’estil de vida americà i mai ha après anglès, idioma que es nega a parlar, fet que sumat a la poca relació amb la premsa, denota un caràcter una mica esquerp.

Resultat d'imatges de ennio moriconeEnnio Morricone sempre ha gaudit amb la música i amb la seva feina, composant amb una llibertat creativa aclaparadora. No li agrada que el defineixin com un compositor de música de pel·lícules. Segons ell “simplement soc un compositor, a seques”, puntualitza una i altra vegada.

Malgrat que ha anunciat que es jubila no és un adéu definitiu a la música. Si bé ha comentat que ja no composarà més, durà a terme una gira musical de despedida que el portarà a Rússia, alemanya, Polònia, la República Txeca i també a la seva Roma natal.

Si voleu conèixer l’obra d’Ennio Morricone, a les Biblioteques Municipals hi trobareu fons disponible, cliqueu aquí.

 

No hi ha comentaris

Joan Guinjoan, adéu al pilar de la música catalana contemporània.

El pianista, intèrpret, director i compositor Guinjoan, lligat a Vilanova i la Geltrú, ens ha deixat aquest mes de gener i ha estat considerat com un dels pilars fonamentals de la música contemporània catalana.

Resultat d'imatges de joan guinjoanNascut el 1931 a Riudoms, al Baix Camp, la seva educació musical es va iniciar al conservatori del Liceu i completar a París. Fou un pianista de reconegut prestigi i ha destacat en l’àmbit de la composició esdevenint un dels grans ambaixadors de la música contemporània, promovent la seva introducció a Catalunya. La seva trajectòria ha estat reconeguda amb els Premis nacional de la Musica per l’estat espanyol en 1990 i el Premi nacional Català en 1995. Era membre la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi des del 1991, Cavaller de les Arts i les Lletres i Oficial de les Arts i les Lletres de França, i Creu de Sant Jordi.

Als 14 anys va rebre un acordió com a regal, un instrument que va despertar el seu interès per la música i que l’ha portat a ser considerat per la crítica com un creador de grans formes abstractes i expressives dins de la música simfònica. El seu repertori, netament vitalista, és una síntesi de llenguatges, coordinats per un estil personal en què el ritme i el timbre determinen el seu origen mediterrani.

Té un catàleg extens de més de 100 obres de música de cambra, vocal i simfònica, entre les quals hi ha la Sinfonía de la Imperial Tarraco , Escenas de niños , Suite de los cinco continentes , Música intuitiva , Bi-tematic , Diagramas , Aborigine i Phobos, entre d’altres. Així mateix, va realitzar l’òpera Gaudí, sobre el genial arquitecte català i amb llibret de Josep María Carandell, per a la Olimpíada Cultural de Barcelona, obra estrenada al 2004 al Liceu.

Per la seva faceta creativa, Joan Guinjoan estava lligat a la ciutat de Vilanova i la Geltrú, ja que va ser el compositor d’un dels grans ballets del mestre de dansa, coreògraf i ballarí vilanoví Joan Magrinyà, Los cinco continentes.
Resultat d'imatges de joan Magriñá

En el programa de mà de l’estrena d’aquest ballet s’explica detalladament l’estructura harmònica de la composició de Guinjoan i es destaquen quin són els elements més remarcables de les cinc parts del ballet, cadascuna dedicada a un continent. De la part dedicada a Europa es realça l’escriptura musical serial; a Àsia es remarca el factor tímbric; a Oceania es posa l’accent sobre el treball sonor concentrat en únicament 11 instruments de l’orquestra (flautí, clarinet, trompa, trompeta, tuba, 2 percussionistes, arpa, piano, violi i contrabaix); d’Amèrica es remarca la “nostàlgica insinuació melòdica” i, finalment d’Àfrica es realça el protagonisme que pren el ritme i la percussió.
La partitura va ser escrita l’any 1968 i estrenada el 1969 al Gran Teatre del Liceu, l’1 de febrer de 1969, pel Ballet i l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu, dirigida pel mateix compositor. La coreografia va ser obra de Joan Magriñá.

Actiu gairebé fins al final, Guinjoan deixa un gran llegat i l’admiració del món musical.

Clicant en aquest enllaç podeu accedir al fons disponible de Joan Guinjoan de les Biblioteques.

 

No hi ha comentaris

Things have changed: Bettye Lavette

bettye-lavette-earlyThings have changed és el títol del darrer treball de Bettye Lavette, una artista amb un estil difícil de classificar ja que es mou entre el soul, el country, el rock, el funk i el gospel.

Nascuda l’any 1946 a Míchigan és actualment una de les grans cantants nord-americanes de soul. Als 16 anys va publicar el seu primer single, My man, i després d’una temporada d’èxits intermitents l’any 2005 publica I’ve got my own hell to rise, que li proporciona un gran reconeixements internacional.

Betty Lavette va compartit gires amb Clyde McPhatter, Ben E. King, Barbara Lynn, Otis Redding, Cab Calloway i James Brown, fins que Let Me Down Easy es va convertir en la seva cançó de capçalera, i tot tenint un nombrós grup de seguidors l’artista continuà sent refusada per les grans companyies discogràfiques, fins l’any 1982 va ser contratada per la Motown, la discogràfica dedicada a la música negra.

Al 1999 el col·leccionista francès de soul, Gilles Petard, descobreix una còpia original de Child of the Seventies i és aleshores quan podem parlar del renaixement de Bettye Lavette que inclou fins el moment actual un àlbum en viu i dos nous àlbums que compten amb compositors de renom com Sinéad O’Connor, Lucinda Williams, Joan Armatrading o Dolly Parton.

En el seu darrer treball discogràfic versiona passant pel seu sedàs personal del soul a Bob Dylan, ja que totes les cançons que interpreta són d’ell.

Si encara no heu descobert la veu de Betty Lavette i els seu estil de cantar, ara és un bon moment. Podeu consultar la seva discografia disponible a les Biblioteques de la ciutat clicant aquí.

No hi ha comentaris

El compositor del mes de novembre: Ilitx Txaikovski

Piotr-Ilich-Tchaikovsky Piotr Ilitx Txaikovski neix el 7 de maig de 1840 a Kamsko-Votkinsk (Rússia). Fill d’un enginyer de mines, casat per segones núpcies amb la filla d’un marquès, la família disposa de diners, una gran casa i persones al seu servei.

Així comença a estudiar piano, junt amb els seus germans, amb una institutriu francesa, Mademoidelle Fanny, qui reflecteix les capacitats del nen vers la música i el seu caràcter sensible (quedava molt afectat quan el renyaven, per això li deia infant de porcellana). Txaikovski era un nen solitari a qui agradava escoltar òpera, i sobretot com l’orquestra del poble tocava fragments de Don Giovanni de Mozart, la seva obra predilecta.

Amb 8 anys la família es trasllada a viure a Moscou, però a ell el porten a Sant Petersburg, a casa d’un tutor, perquè ingressi a la facultat de Dret (el seu pare volia que fos abogat). Tot i així continua amb les seves classes de piano. Amb 14 anys mor la seva mare, i Txaikovski tindrà una gran depressió. Acabar els estudis de Dret amb 19 anys i entra a treballar al Ministeri de Justícia de Sant Petersburg.

Txaikovski no és feliç amb la seva vida, només li agrada la música. Decideix deixar la feina i viatja per França, Alemanya i Italia. Quan torna es matricula al Conservatori de música de Sant Petersburg on estudia piano, flauta, composició, harmonia i contrapunt amb Anton Rubinstein. Ara ja no disposa de tants diners com abans, dona classes de solfeig a nens, i en acabar la carrera als 26 anys accepta li ofereixen una plaça de professor d’harmonia a Moscou. Allí composa lliurement i coneix a altres compositors com Berlioz i Balakirev.

Txaikovski, influenciat per altres compositors russos, comença a escriure música nacionalista, basant-se en cançons populars, però alhora hi aplicava les tècniques d’harmonització occidentals que havia après al conservatori. Això el diferenciarà i farà la seva música particular.

Llac dels cignes

Degut a la seva homosexualitat no manté cap relació i es reclou en la música. Finalment accepta casar-se amb Antonina Mil’ukova per callar amb tots els rumors, tot i confessar-li que no podria estimar-la. Aquest casament li provoca un col·lapse nerviós i un intent de suïcidi. Es dissolt al cap de dos mesos.Trencanous

De nou es concentra en la música i en la composició. Gràcies a les aportacions econòmiques de Nadejda von Meck, una viuda rica que en adonarr-se de les dificultats econòmiques del compositor decideix ser la seva mecenes, Txaikovski portarà una vida tranquil·la i folgada. Amb ella es cartejarà durant 13 anys amb la condició de no veure’s mai en persona.

Amb els ballets es trobarà molt còmode composant i seran la clau, entre altres peces, del seu èxit a nivell internacional. Però tot i els gran èxits Txaikovski sempre estava deprimit, i la seva salut empitjorava.

La causa de la seva mort, el 7 de maig de 1893, no està gaire clara, oficialment va contraure l’epidèmia de la còlera 3 dies després de l’estrena de la simfonia nº6 Patètica, descrita per ell com la millor de les seves obres. Però extraoficialment es parla d’un possible enverinament amb arsènic.
Com a gran romàntic, les seves músiques busquen una línia melòdica bella i emocional. Les seves obres més conegudes són els ballets El llac dels cignes, El Trencanous, La bella dorment, la simfonia La Patètica, i l’opera Eugeni Oneguin.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu totes aquestes obres i enregistraments del compositor Txaikovski.

No hi ha comentaris

Amaia Hernández Trio

contrapunt

Aquest dissabte dia 10 de novembre a les vuit de la tarda, a la Sala d’Actes de la Gran Penya, podrem gaudir de l’actuació d’Amaia Hernández Trio, dins el Cicle Contrapunt Amplificat.

El cicle Contrapunt és una sèrie de concerts de música de petit format, de proximitat, interpretada per joves músics. Aquest cicle s’emmarca en el programa de suport a la creació SINGULART, impulsat per la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.

Els concerts d’aquest any són ubicats en un espai diferent de les anteriors edicions, un espai proper on intèrprets i públic estiguin a prop. En aquesta ocasió, els concerts es faran a la sala d’actes de la Societat Gran Penya, al número 52 de la rambla Principal. La novetat d’aquest Cicle Contrapunt és que és “amplificat”, perquè les propostes presentades no seran en acústic, com en les passades edicions.

El concert d’aquest dissabte l’Amaia ens presenta en format trio el concert “El principio del final”, acompanyada d’Antoni Olaf al piano i Nestor Busquets a la bateria. Un repertori ple de sensibilitat, vital alhora que passional, característiques que defineixen a l’artista i a la seva posada en escena. El seu projecte ens transporta a una experiència màgica. L’artista viu la música des de les emocions i les vivències; les seves cançons ens parlen d’això, de com conviure amb l’exterior sense perdre la teva ànima, d’adaptar-te al que és inesperat, de deixar-te sorprendre, de conviure amb el teu tempo, i sobretot a gaudir el viatge de la vida des de l’autenticitat. Tot això l’ha portat a explorar la consciència corporal i auditiva per acostar la música a una escolta activa des de les percepcions.

Al final dels concerts s’oferirà una copa de vi per gentilesa de Mas dels clavers i la col·laboració de 12 D.O.’s. Les entrades són limitades i no numerades, i es poden comprar al preu únic de 10€, i 5€ pels menors de 25 anys que ho acreditin amb el DNI, a través d’Internet al web de l’Auditori Eduard Toldrà, cada dissabte de 17 a 20 h a la taquilla del Teatre Principal, i des d’una hora abans del concert a la Gran Penya.amaia-hernandez-trio-

Amaia Hernández, cantant d’origen basc nascuda a Donosti i establerta a Vilanova i la Geltrú des de fa anys, s’ha format i treballat amb músics reconeguts dins el panorama jazzístic més actual.
En el seu darrer treball Gràcies en català, la vam escoltar cantar per primer cop en aquesta llengua, un moment per l’artista d’agraïment a la terra catalana que l’ha vist créixer. Hi va col·laborar el director musical, compositor i arranjador Antoni Olaf Sabater i va estar recolzada pel reconegut cantautor català Joan Isaac, amb qui va compartir escenari.
Actualment combina el seu projecte personal de composició de temes propis amb un projecte de versions jazz i soul.

 

Si us agrada la música de Jazz, a la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú trobareu llibres, revistes, còmics i enregistraments sobre el Jazz i els seus intèrprets.

No hi ha comentaris

‘In-Edit made in Barcelona: una historia sobre el documental musical’ de Toni Castarnado

1498122542-in-edit-barcelonaAhir va comentar una nova edició de l’In-Edit, certamen que aposta pel documental musical a Barcelona des del 2003, amb el gruix de la programació als emblemàtics cinemes Aribau i activitats complementàries en altres punts de la ciutat, com el CCCB; també hi ha convidats il·lustres, entre els quals destaca David Gedge, membre fundador de The Wedding Present.

A la programació d’enguany destaca l’acostament a la jove trompetista catalana Andrea Motis, un homenatge a la sala Apol·lo –que compleix setanta-cinc anys en el cor del Paral·lel barceloní– a La juventud baila, una pel·lícula de Marc Crehuet.

Un biopic de Joan Jett i 24 Hour Party People, de Michael Winterbottom (setze anys ja des de la seva estrena) comparteixen espai amb l’interessantíssim llarg Cuando respiro en tu boca, del xilè Carlos Moena, realitzador de videoclips des dels primers 90 per a gent com Els Tres, Els Presoners, Javiera & Els Impossibles o Els Pettinellis.

Enguany, pots gaudir també de l’In-Edit des de casa. A partir del 26 d’octubre, 14 documentals d’In-Edit 2018 també disponibles des de casa. Durant els deu dies de festival (25/10 – 4/11), la plataforma de video on demand de In-Edit estrenarà fins a 14 pel·lícules l’endemà a la seva projecció en cinemes.

A més a més, si ets usuari de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona, ja pots accedir a In-Edit TV.

Per accedir cal registrar-se amb el carnet de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona i introduir el teu nombre de carnet de biblioteca i el teu PIN aquí o registrar-te a la web i afegir la informació del teu carnet en El meu compte.

Captura

1595_1_madeinbarcelona També trobareu com a novetat a la secció de cinema el llibre In-Edit made in Barcelona: una historia sobre el documental musical de Toni Castarnado.

El festival In-Edit va néixer l’any 2003 a Barcelona amb la voluntat d’enaltir el documental musical com a gènere cinematogràfic. La iniciativa d’Uri Altell i Albert Pascual —el seu germà Cristian continuaria amb el seu llegat— va arrelar amb força a la seva ciutat d’origen i, amb el pas del temps, s’ha expandit cap a altres països.

Aquest llibre repassa la història del documental musical, amb especial dedicació als tretze anys de vida del festival, una trobada anual ineludible per als amants del cine, de la música i, sobretot, de les bones històries, que se celebra amb l’única finalitat d’aprendre i un objectiu comú: emocionar-se, compartir i divertir-se.

Toni Castarnado (Santa Coloma de Gramenet, 1974). És col·laborador habitual a revistes especialitzades com Mondo Sonoro, Ruta 66, Rock Zone i Blisstopic. També és redactor a El País i actualment el podeu escoltar a Cadena SER. També ha escrit els llibres Mujer y Música: 144 Discos que avalan esta relación, Mujeres y Música: 144 Discos más que avalan esta relación, el pròleg del llibre Un día más en la vida i Political World. Rebeldía desde las guitarras.

Us deixem amb el tràiler d’un dels documentals més esperats del Festival ‘MATANGI /MAYA /M.I.A.’. A través de vídeos casolans gravats durant vint anys, descobrim la vida de M.I.A., des que es va refugiar a Londres fugint de la guerra a Sri Lanka fins que es va convertir en una figura de referència per al hip-hop.

No hi ha comentaris

‘Un hombre rubio’ de Christina Rosenvinge

CHRISTINA-ROSENVINGE-UN-HOMBRE-RUBIOAquesta setmana trobareu com a novetat a l’espai música de la Biblioteca el darrer treball de la compositora Christina Rosenvinge, Un hombre rubio.

La idea de fer aquest disc va sorgir amb un encàrrec que la cantaora Rocío Márquez, que li va demanar que posés lletra a un romanç per al seu proper treball.

Sorprenentment, la Christina, nascuda a Madrid però de pares nòrdics, tenia un potent vincle amb el món flamenc a través del seu pare, Hans Jørgen Rosenvinge.

Ell era un enginyer danès que, en el seu viatge de noces, va recórrer Espanya al costat de la seva dona en un descapotable i es va enamorar profundament del cante jondo i de la poesia de García Lorca, fins al punt que van decidir instal·lar-se al nostre país.

Durant la seva adolescència, Christina va mantenir una relació tirant amb el seu progenitor, que va morir quan ella tenia vint-i-sis anys.

Arran de l’encàrrec de Rocío Márquez va tornar a pensar en el flamenc i, per extensió, en el seu pare i d’aquí va sorgir ‘Romançe de la plata’, on parla dels sentiments que desperta en ella la figura paterna.

En acabar-la, va reparar que just aquest dia es complia el vintè sisè aniversari de la mort del seu pare. Per això el dia de Tots Sants es va vestir amb un vestit del seu progenitor i va anar a la seva tomba per cantar-li la cançó.

A partir d’aquí, la resta de l’àlbum el va decidir escriure des d’“un jo masculí indefinit” i parlar sobre “la presó” que pot suposar també la masculinitat al no permetre, per exemple, la mostra de sensibilitat, sentiments o febleses, més enllà de ser només un homenatge a un ésser estimat perdut o un avantpassat.

El disc conté també un fort contingut social que podem veure a la cançó ‘El pretendiente’, sobre un jove africà que emigra a Europa i topa amb les quatre reines de la baralla espanyola i amb un “pont d’aigua”; i per ‘Berta multiplicada’, un tema dedicat a una activista del medi ambient hondurenya, assassinada en 2016 per les seves idees.

Trobareu més àlbums de la Christina Rosenvinge a l’espai música de la biblioteca.

Us deixem amb la cançó que obre el disc ‘La flor entre la via’.

No hi ha comentaris

Pàgina Següent »