Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per la categoria: Espai de música

El compositor del mes de maig: Richard Wagner

Richard Wagner va néixer el 1813 a Leipzig. La seva família no estava gaire relacionada amb la música, però alguns dels seus avantpassats havien estat cantors apreciats pel seu talent musical. De molt petit va quedar orfe de pare, i la seva mare es va tornar a casar amb un actor, pintor i poeta de Dresden.

RichardWagnerDurant els seus estudis a la Kreuzschule de Dresden, se sentia molt inclinat cap a la poesia, però no va ser fins que la família va tornar a Leipzig que Wagner va iniciar-se en la música, estudiant violí, piano i contrapunt.

L’any 1834 comença una llarguíssima sèrie de viatges per Europa dirigint concerts i òperes a Magdeburg, Königsberg, Riga… El 1939 va haver de traslladar-se de Riga a París en vaixell. La tempesta durant la travessia va inspirar la que després esdevindria la seva òpera L’Holandès errant o coneguda també com El vaixell fantasma. A París, per guanyar-se la vida, va haver de fer de crític musical. Això li va permetre fer amistat amb els músics més importants de l’època: Berlioz, Liszt, Meyerbeer, entre d’altres.

El 1842 va tornar a Alemanya, convertit ja en músic conegut per dues òperes estrenades, Rienzi i L’Holandès errant. Aleshores, la seva participació en la revolució de l’any 1849, el va obligar a fugir. Durant aquest període d’exili va estar a Zuric, Londres, Venècia, París, Brussel·les, i fins l’any 1862 no va poder tornar a Alemanya. Són d’aquesta època les òperes Lohengrin i Tannhäuser.

L’amistat amb Lluís II de Baviera li va permetre aplicar les seves idees reformadores a l’escola de música de Munic, però moguts per l’enveja, un grup de músics, escriptors, polítics i periodistes van iniciar una campanya per tal de desprestigiar-lo.

Minolta DSC

Wagner va tornar a Suïssa, a la vora del llac de Lucerna, i allà va acabar la composició de la famosa tetralogia que porta per títol L’Anell del Nibelung integrada per les òperes: L’or del Rin, La Valquíria, Siegfried i El capvespre dels déus.

Després d’una representació poc afortunada de la Tetralogia a Munic, Wagner va començar a pensar en un teatre construït especialment per a la representació de les seves òperes. El 1872 es van començar els treballs de construcció de la Festspielhaus a Bayreuth, i a l’estiu de l’any 1875 s’hi va poder estrenar la Tetralogia completa, amb tan gran solemnitat, que gairebé semblava un esdeveniment nacional.

L’ultima obra de Wagner és Parsifal, que es va estrenar a Bayreuth poc temps abans de morir, el 1883, a Venècia.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú trobareu totes aquestes obres que parlen de Richard Wagner, i totes aquestes, be escrites per ell,  o be enregistraments de la seva música.

No hi ha comentaris

El compositor del mes d’abril: Eduard Toldrà

vilanovins-illustres_eduard-toldra Eduard Toldrà i Soler fou un músic i compositor català nascut a la nostra ciutat. Una de les figures més importants de la música catalana de mitjan segle XX, hom l’ha considerat el gran arquitecte del renaixement musical català dels anys 20 i un dels grans exponents del Noucentisme musical.

Toldrà va marcar la seva personalitat en tots els camps de la música i, a més, tot i no ser la seva especialitat, va practicà remarcablement altres vessants de la cultura: va escriure, dibuixar, fou un actor consumat i conreà intensivament la filosofia i l’humor per la via oral i escrita.

Eduard Toldrà era el quart fill del vilanoví Francesc Toldrà i Carbonell i d’Antònia Soler, natural de les Borges Blanques. La família vivia en una casa situada al número 19 del carrer dels Caputxins de Vilanova i la Geltrú. De ben petit el seu pare l’introduí en el món de la música i li ensenyà a tocar el violí. Als set anys ja debutava en un concert celebrat a la Unió Vilanovina. Quan tenia deu anys la família es traslladà a viure a Barcelona, i allà començà els estudis de música al Conservatori del Liceu i posteriorment a l’Escola Municipal de Música.

L’any 1911 fundà el quartet de corda Renaixement amb la intenció de divulgar les obres dels grans compositors universals de la música de cambra. El quartet va gaudir de gran prestigi i reconeixement amb actuacions a Espanya i Europa.

Més endavant fou professor de violí i director titular de l’Orquestra a l’Escola Municipal de Música de Barcelona fins que va morir l’any 1962.eduard-toldra director

La seva tasca com a compositor fou molt destacada i important. Va musicar poemes de Maragall, Carner, Salvat-Papasseit o Sagarra, entre d’altres, i de poetes del segle d’Or espanyol com Lope de Vega, Garcilaso i Quevedo.

És considerat el pare del Renaixement musical català i la seva obra El giravolt de maig, una de les peces més destacades del Noucentisme català, amb text de Josep Carner i decorats de Xavier Nogués.

Bona part del llegat Eduard Toldrà, que inclou documents i arxius personals i artístics, està dipositat a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, i una altra part es conserva a la Biblioteca de Catalunya.

Eduard Toldrà va mantenir sempre un gran afecte a la seva ciutat natal. L’any 1945 va ser nomenat fill il·lustre de la ciutat. L’acte va comptar amb un concert de l’Orquestra Municipal de Barcelona dirigida per Toldrà al Teatre Bosc, davant unes 1.200 persones.

L’any 1995 la ciutat de Vilanova va celebrar el centenari del seu naixement. Es van realitzar multitud d’actes, com ara una exposició al Foment, l’actuació de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, o un recital de la soprano Victòria dels Àngels. També es va publicar el segon volum de la sèrie Retrats dedicat a ell, escrit per Joan Alemany i Molla, que podeu consultar aquí.

Es va donar el seu nom als jardins de l’antic pati del Castell de la Geltrú, on també es va erigir un monument commemoratiu. La ciutat compta també amb una avinguda que porta el nom del músic i compositor. El juny de 2010 es va inaugurar l’Auditori municipal Eduard Toldrà.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu totes aquestes obres i articles que parlen d’Eduard Toldrà, i enregistraments de la seva música.

No hi ha comentaris

Selecció de novetats – abril

SelNovetats

Aquesta és la selecció de novetats, corresponent al mes d’abril i inclou, com sempre, documents dels diferents fons de la Biblioteca: adults i infantil, música, cinema i còmics.

portades 1

Entre les novetats per adults trobareu el llibre Negreros y esclavos: Barcelona y la esclavitud atlàntical, de Martin Rodrigo y Alharilla i Lizbeth J. Chaviano Pérez. La figura del ric i pròsper indià forma part de l’imaginari col·lectiu de moltes poblacions de la costa catalana. Eren emprenedors transatlàntics amb fortunes basades en bona mesura en el tràfic o l’ explotació d’esclaus a Cuba i Puerto Rico.

Pel que fa a la literatura us recomanem la novel·la L’Enigma de l’ocell blau, de Nii Ayikwei Parkes. Què hi feia allà un ocell blau vingut dels boscos d’Atewa, no ho sap explicar ni el caçador. Però que hi havia un ocell blau i que, seguint-lo aquella forastera amb faldilles curtes va descobrir unes misterioses restes animals, ho sap tota la canalla del poble. I també ho sap el ministre amic de la forastera. Ningú parlaria d’aquesta història si no fos perquè el plantador de cacau ha desaparegut.

A la secció infantil us presentem el llibre Max i l’ocell, de Ed Vere. En Max és un gatet i els gatets cacen ocells. L’Ocell és un ocell i els ocells són caçats pels gatets. A en Max li agradaria ser amic de l’Ocell, i empaitar-lo i després, potser, menjar-se’l com si fos un mos deliciós. Però l’amistat no és això…oi que no?

portades 2

De les novetats de còmics us destaquem Valerosas, de Penélope Bagieu. Des de científiques, actrius o activistes, aquestes dones són valeroses, atrevides, decidides i van lluitar per aconseguir els seus somnis i tirar endavant en els seus respectius períodes històrics. Moltes d’elles van fer saltar per l’aire els prejudicis socials i van demostrar que tirar-li valor i perseverança no és sols cosa d’homes.

Pel que fa a la música us proposem escoltar el disc Ara i res, de Mishima. Tres anys després del seu darrers disc, el nou àlbum dels barcelonins destaca per ser una de les seves obres més àmplies i lluminoses, que alhora manté intactes les senyes d’identitat. Definitivament és el seu disc més pop amb un títol furtat d’un poema de Joan Vinyol.

Per últim, a la secció de cinema us presentem la pel·lícula Yo Daniel Blake, de Ken Loach. Daniel Blake, fuster de 59 anys, es veu obligat a fer ús dels serveis socials. Tot i que el metge li ha prohibit treballar, per problemes de cor, l’administració l’obliga a buscar feina si no vol rebre una sanció. A l’oficina de feina en Daniel es creua amb la Katie, una mare soltera amb dos nens i intentaran ajudar-se mútuament.

Aquí us podeu descarregar el full amb les novetats del mes d’abril de 2018

No hi ha comentaris

El compositor del mes de març: Frédéric Chopin

Si el piano és l’instrument romàntic per excel·lència es deu en gran part a l’aportació de Frédéric Chopin: a l’extrem oposat del pianisme orquestral del seu contemporani Liszt (representant de la faceta més extravertida i apassionada del Romanticisme), el compositor polonès va explorar un estil intrínsecament poètic, d’un lirisme tan refinat com subtil, que encara no ha estat igualat.

Frederic_Chopin_photo Frédéric Chopin (Fryderyk Franciszek Chopin) va néixer a Zelazowa Wola, actual Polònia, el 1810 i va morir a París el 1849. Fill d’un mestre francès emigrat a Polònia, Chopin va ser un nen prodigi que des dels sis anys va començar a freqüentar els grans salons de l’aristocràcia i la burgesia poloneses, on va suscitar la sorpresa dels assistents gràcies a la seva sorprenent talent. D’aquesta època daten també les seves primeres incursions en la composició.

Els seus estudis musicals a Varsòvia li van proporcionar una sòlida base teòrica i tècnica, i ja des de 1829 va emprendre la seva carrera professional com a solista amb una sèrie de concerts a Viena.

El fracàs de la revolució polonesa de 1830 contra el poder rus va provocar el seu exili a França, on molt aviat es va donar a conèixer com a pianista i compositor, fins a esdevenir el favorit dels grans salons parisencs. En ells va conèixer a alguns dels millors compositors del seu temps, com Berlioz, Rossini, Luigi Cherubini i Vincenzo Bellini, i també, en 1836, a la qual havia de ser un dels grans amors de la seva vida, l’escriptora George Sand.

En aquells dies Chopin es trobava greument afectat per la tuberculosi, traslladant-se a Mallorca cercant un clima més benigne per la seva malaltia, i va trobar refugi a la cartoixa de Valldemossa. En 1848 va realitzar encara una última gira de concerts per Anglaterra i Escòcia, que es va saldar amb un extraordinari èxit.

Excepte els dos concerts juvenils per a piano i alguna altra obra concertant i cambrística, tota la producció de Chopin és dirigida al seu instrument musical, el piano, del qual va ser un virtuós incomparable. Tot i això, la seva música queda lluny de ser només un vehicle de lluïment, car en les seves composicions hi ha molt de la tradició clàssica, de Mozart i Beethoven, i també una mica de Bach, el que confereix a les seves obres una envergadura tècnica i formal que no es troba en altres compositors contemporanis, més afectes a l’estètica de saló.George_Sand

La melodia dels operistas italians, amb Bellini en primer lloc, i el folklore de la seva terra natal polonesa, evident en les seves sèries de masurques i poloneses, són d’altres influències que atorguen a la seva música la seva peculiar i inimitable fisonomia.

A tot això cal afegir la pròpia personalitat del músic, que si bé en una primera etapa va conrear les formes clàssiques (Sonata núm. 1, els dos concerts per a piano), a partir de mitjans de la dècada de 1830 va preferir altres formes més lliures i simples, com els impromptus, preludis, fantasies, scherzi i danses.

Són obres aquestes tan brillants -si no més- com les dels seus predecessors John Field i Carl Maria von Weber, però que no busquen tant la brillantor en si mateixa com l’expressió d’un ideal secret; música de saló que sobrepassa els criteris estètics d’un moment històric determinat. Els seus poètics nocturns constitueixen una excel·lent prova d’això: d’exquisit refinament expressiu, tenen una qualitat lírica difícilment explicable amb paraules.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu tots aquests obres i enregistraments de Frédéric Chopin.

No hi ha comentaris

Selecció de novetats – març

SelNovetats

Aquesta és la selecció de novetats, corresponent al mes de març i inclou, com sempre, documents dels diferents fons de la Biblioteca: adults i infantil, música, cinema i còmics.

 

portades 1

Entre les novetats per adults trobareu el llibre No es lo mismo ser zorro que zorra. d’Emer O’Toole. Ser dona és, en gran mesura, un paper que cal interpretar. Els estereotips de gènere segueixen molt arrelats a la nostra societat, però l’autora s’ha proposat reescriure la realitat i canviar les regles de gènere, alhora que ens mostra com i per què hem de participar.

Pel que fa a la literatura us recomanem la novel·la Individus com nosaltres, de Ferran Torrent. Comença el 2015 i falta poc perquè el panorama polític valencià canviï com no ho ha fet en dècades… però la gent que viu contra corrent ni vol ni pot deixar de fer-ho. Marc Sendra prepara una novel·la sobre un atracament històric comès en ple centre de la ciutat.

A la secció infantil us presentem el llibre No llegiré aquest llibre, de Julve & Copons. En Juls no vol llegir el llibre que li ha donat la seva mestra. De molt mal humor, comença a llegir i, a mesura que avança la lectura, critica tot el que li molesta del llibre. No para de queixar-se fins que la Lia, la protagonista del llibre que llegeix, surt del paper i li diu quatre coses. Quin caràcter!

portades 2

De les novetats de còmics us destaquem El informe de Brodeck, de Manu Larcenet. Brodeck, que recentment ha sortit d’un camp de concentració, torna al seu poble, prop de la frontera amb Alemanya. Una nit arriba a l’hostal quan els homes del poble acaben de cometre un brutal assassinat. Se li obliga a escriure llavors un «informe» sobre el succés amb la idea que se’ls «comprengui i perdoni».

Pel que fa a la música us proposem escoltar el disc Everything Now, d’Arcade Fire. El cinquè àlbum dels canadencs Arcade Fire és un disc que pot ser degustat de cap a fi, sense necessitat de saltar cançons que resulten una autèntica tortura i trenquen el ritme de l’àlbum. Un disc molt més lleuger que els anteriors i amb un grapat de cançons que atresoren evidents punts d’ancoratge melòdic amb qui l’escolta.

Per últim, a la secció de cinema us presentem la pel·lícula La La Land, de Damien Chazelle. Mia, una jove aspirant a actriu que treballa com a cambrera mentre acudeix a càstings, i Sebastian, un pianista de jazz que es guanya la vida tocant en sòrdids tuguris, s’enamoren, però la seva gran ambició per arribar al cim en les seves carreres artístiques amenaça amb separar-los.

Aquí us podeu descarregar el full amb les novetats del mes de març de 2018.

No hi ha comentaris

D’ONES: (R)evolució de les dones en la música

Continuem el nostre recorregut per visibilitzar les dones al món de la cultura i avui li toca a les dones al món de la música

El Palau Robert proposa una immersió sonora i documental en l’univers musical femení dels Països Catalans a l’exposició “D’ONES: (R)evolució de les dones en la música”, protagonitzada per més de 1.000 artistes femenines al llarg del darrer segle a través de composicions, cançons i videoclips.

La mostra es pot visitar fins al 23 d’abril a la Sala 3 del Palau Robert de Barcelona, l’organitza la Generalitat de Catalunya, amb el comissariat del grup Enderrock i el suport de l’Institut Català de les Dones.

Per primera vegada al nostre país es planteja un recorregut pels diferents gèneres musicals amb veu de dona a través de cantants, compositores i instrumentistes.

L’itinerari sonor i visual va des de les cançons de bressol i les folkloristes a la música clàssica, l’òpera i la contemporània, passant per les músiques populars i d’arrel, la poesia, la cançó d’autora, el jazz i el blues, el rock i el punk, el pop i les músiques urbanes.

En total, s’hi poden escoltar i visionar un miler de cançons als selectors de cadascun dels àmbits estilístics de l’exposició; deu espais on les persones que els visitin podran descobrir un paisatge sonor original i inèdit amb les dates més significatives de la història de la música catalana en clau femenina.

El repte de l’exposició és oferir un trajecte compromès, sonor i gràfic, per deu estils on ressonen les principals veus de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears en un viatge vital que neix de les cançons de bressol, s’educa en la clàssica i beu de la música d’arrel, s’endinsa per la cançó i el jazz, esclata amb el pop, el rock i el punk i desemboca ple d’energia en les músiques urbanes dels nostres carrers.

Per això a l’#espaimúsica de la Biblioteca trobareu una selecció de fons amb moltes de les artistes que participen en la mostra. Des de representants de les músiques urbanes com Marinah, Laia Torrents de Cabo San Roque o Louise Sansom d’Anímic, fins a la soprano Montserrat Figueras, passant pel rock de Nuria Graham, el Pop de Clara Viñals de Renaldo & Clara, la cançó d’autora de Gemma Humet, les músiques d’arrel de Sílvia Pérez Cruz o Maria Arnal i el Jazz de Laura Simó o Andrea Motis.

souise silvia perez cruz marinah maria arnal 1200_15174013133809 1200_1516019179marinah

Podeu trobar l’especial D’ONES sobre les protagonistes de les exposicions al web d’Enderrock.

I al nostre compte de Spotify trobareu una playlist especial amb el nom de l’exposició.

Spotify
No hi ha comentaris

El compositor del mes de febrer: Charles Gounod

La història d’amor més cèlebre de la literatura convertida en la més fidel aproximació a la tragèdia original de Shakespeare, gràcies al talent de Charles Gounod, un dels grans representants del drama líric francès. Roméo et Juliette torna a l’escenari del Gran Teatre del Liceu després de 32 anys d’absència. I ho fa dirigit per Josep Pons, coprotagonitzat per Saimir Pirgu i Aida Garifullina, i en coproducció amb The Santa Fe Opera. El muntatge d’Stephen Lawless situa l’acció original en el context de la Guerra Civil dels Estats Units (1861-1865). Els amants viuen en un clàssic marc mortuori, com una prefiguració que condicionarà fatalment el seu destí des de l’inici del seu enamorament.

Aquest mes de febrer el Club de lectura LiceuBIB de la biblioteca ha treballat l’obra Roméo et Juliette, del compositor francès Charles Gounod.

Roméo et Juliette és una òpera en cinc actes de Charles Gounod, amb llibret de Jules Barbier i Michel Carré, basat en la tragèdia Romeu i Julieta de William Shakespeare. S’estrenà al Théâtre Lyrique de París el 27 d’abril de 1866. A Catalunya s’estrenà al Gran Teatre del Liceu el 28 de maig de 1884.romeo et juliette

Després d’haver obtingut l’èxit amb Faust, Charles Gounod va escriure vuit òperes més. Només Mireille i Roméo et Juliette van ser rebudes amb entusiasme pel públic. Aquesta darrera sempre havia estat en la ment de Gounod, era una idea que el va obsessionar des de ben jove, posar música a una de les tragèdies més conegudes de Shakespeare. Gounod es va enamorar de la història dels amants desgraciats de Shakespeare als dinou anys, quan va concórrer a un assaig orquestral de la simfonia dramàtica Roméo et Juliette de Berlioz. Aquell poderós retrat musical de la tragèdia shakespeariana va marcar a Gounod profundament. La peça encara no havia estat publicada, però el jove compositor va memoritzar llargs trossos i els va tocar per Berlioz dies després. Convençut que Gounod havia aconseguit una còpia de la simfonia, Berlioz li va preguntar: “Com diables va ser que la va aconseguir?”. “En un dels seus assajos”, va ser la simple resposta.

En 1864, dècades després, Gounod es va proposar crear una versió operística de Romeu i Julieta. Els seus antics col·laboradors, el talentós grup de llibretistes de Jules Barbier i Michel Carré, van seguir la coneguda tragèdia escena per escena, preparant un llibret en només tres mesos. Simplificar la història original de Shakespeare, eliminant personatges secundaris i reduint la trama als seus elements essencials; Gounod va poder així focalitzar la seva atenció en el romanç captivador que és el cor de la trama. També va agregar elements específics per fer que el llibret sigui més operístic: com una escena nupcial, en la qual Juliette es desmaia dramàticament.

A la primavera de 1865, inspirat per la bellesa natural de la Riviera Francesa, Gounod es va abocar de ple a escriure. Quan es deixava portar per l’òpera, les notes fluïen sense esforç de la seva ploma. En una carta la seva dona, Gounod va admetre, més tard, que escriure Roméo et Juliette l’havia fet sentir com si hagués tornat als vint anys una altra vegada.

charles_gounod Charles Gounod (París, 1818 – Saint-Cloud, Illa de França, 1893) fou un compositor, director i organista francès. Tot i ser principalment conegut per l’òpera Faust i per un Ave Maria que va ser escrit com a contrapunt per al primer preludi de El Clavecí ben Temprat de J.S.Bach, va compondre en pràcticament tots els gèneres de l’època, tant profans com religiosos. Va ser un dels compositors més prolífics i importants de la segona meitat del segle XIX.

Va néixer al si d’una família d’artistes, el pare dibuixant i professor, i la mare una gran pianista. El 1823, amb 5 anys, mor el seu pare i la seva mare s’ha de dedicar a impartir classes de piano per poder mantindre a la família. Serà ella qui ensenyi a Gounod les primeres lliçons musicals i pianístiques. Obté el títol en filosofia en 1836 i també durant la seva joventut escoltarà l’Otello de Rossini, el Don Giovanni de Mozart i les Simfonies 6 i 9 de Beethoven. Aquestes obres donaran un gran impuls a la decisió que pren de ser compositor.

No hi ha comentaris

Selecció de novetats – febrer

SelNovetats

Aquesta és la selecció de novetats, corresponent al mes de febrer i inclou, com sempre, documents dels diferents fons de la Biblioteca: adults i infantil, música, cinema i còmics.

portades 1

Entre les novetats per adults trobareu el llibre El Fantasma del rey Leopoldo, de Adam Hochschild. A finals del segle XIX, quan les potències europees es repartien l’Àfrica a cop d’esquadra i cartabó, el rei Leopold II de Bèlgica portà a terme un brutal saqueig del territori que rodejava el riu Congo. Provocà la mort de deu milions de persones mentre cultivava, irònicament, la seva fama de monarca humanitari.

Pel que fa a la literatura us recomanem la novel·la Professió del pare, de Sorj Chalandon. Quan a l’escola li demanen quina és la professió del seu pare, l’Émile vacil·la: ¿paracaigudista? ¿Espia? ¿Professor de judo? Aquestes són, potser, les profes-sions del seu pare. Inspirada en la pròpia infantesa l’autor relata com la fantasia del nen que va ser fou estalonada pels deliris patològics del seu pare.

A la secció infantil us presentem el còmic Escuela de frikis, de Gitty Daneshvari. A Theo, Madeliene, Lulu i Garrison els uneix només una cosa: cada un d’ells pateix alguna fòbia. I tots quatre acaben a ka misteriosa Escuela de Frikis, un lloc inaccessible i aïllat regentat per l’excèntrica Mrs. Wellington, maquilladíssima, amb perruca i envoltada de gats. El panorama no pot des més desolador.

portades 2

De les novetats de còmics us destaquem Naúfragos, de Laura Pérez. Dos llocs i dues èpoques diferents: el Madrid dels vuitanta, en plena ebullició, i la Barcelona de deu anys més tard, una ciutat igualment vibrant. Aquest còmic recrea la relació entre Alejandra i Julio en aquest espai urbà i poètic on s’entrellacen els somnis, l’amor i la incertesa.

Pel que fa a la música us proposem escoltar el disc Crack-up, de Fleet Foxes. Accentuant el vessant més líric del grup, aquest disc recorda als incompresos My Morning Jacket de “The Waterfall” quan la seva música no deslliga en tempesta, preferint una versió més ambiental i naturista de si mateixos, explorant sons folk i moderns com ho fan Woods i Villagers, bandes que han crescut en la rereguarda mentre ells respiraven aire pur.

Per últim, a la secció de cinema us presentem la sèrie de tv The Big Bang Theory (1a temporada). Leonard i Sheldon són dos cervells privilegiats que comparteixen pis. Els dos són doctors en Física però no saben com relacionar-se amb els altres, especialment amb les noies. Penny, una veïna nouvinguda, és el pol oposat als dos amics, de manera que la seva arribada altera la tranquil·la vida sentimental de Leonard i el desordre obsessiu-compulsiu de Sheldon.

Aquí us podeu descarregar el full amb les novetats del mes de febrer de 2018.

No hi ha comentaris

El compositor del mes de gener: Gaetano Donizetti

La Biblioteca Armand Cardona Torrandell va començar el passat mes de desembre el nou Club de lectura LiceuBIB. El Gran TeatreOpera Elisei d'Amore del Liceu i el Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya impulsen LiceuBIB, un projecte que uneix la literatura i l’òpera a través dels clubs de lectura que organitzen les biblioteques públiques catalanes, des d’on s’anima la lectura de textos literaris vinculats amb les òperes que es programen al Gran Teatre del Liceu. El club de la nostra biblioteca és a càrrec d’Isabel Pla, i es troba un divendres al mes a les 18:00 hores.

Durant aquest mes de gener l’opera del club és L’Elixir d’amore, de Domenico Donizetti. Aquest serà, doncs, el Compositor del Mes de la biblioteca.

Gaetano_Donizetti_ Domenico Gaetano Maria Donizetti és un compositor italià d’òpera. Va ser el menor dels tres fills d’una modestíssima família. El seu pare, Andrea, va treballar com a conserge. De nen va rebre instrucció musical de Johann Simon Mayr, compositor alemany d’òperes i mestre de capella de l’església principal de Bèrgam. Va cursar estudis de música al Conservatori de Nàpols i al Liceu Filharmònic de Bolonya.

Compositor prolífic, va ser autor de 75 òperes i operetes. També va escriure música per a l’església, una sèrie de quartets de corda i algunes peces orquestrals. En total, va compondre prop de 75 òperes, 16 simfonies, 19 quartets de corda, 193 cançons, 45 duos, 3 oratoris, 28 cantates, concerts instrumentals, sonates, i altres peces de cambra. Amb influències de Gioacchino Rossini, el seu treball es caracteritza per les seves brillants melodies, destinades als virtuosos del cant.

La seva òpera, Enrico di Borgogna (1818), va ser la primera que va estrenar, tot i que va aconseguir la fama amb l’estrena d’Ana Bolena (1830). Les seves obres més destacades són la gran òpera L’elisir d’amore que conté la famosa ària “Una furtiva llàgrima” (1835, la seva òpera més famosa basada en la novel·la The Bride of Lammermoor, de l’escriptor escocès sir Walter Scott) romança per a tenor, Linda di Chamounix (1842) i les petites òperes, La filla del regiment (1840) i Don Pasquale (1843).

La seva esposa va donar a llum a tres fills, dels quals no va sobreviure cap. Abans de complir-se un any de la mort dels seus pares, mor la seva esposa víctima del còlera. En 1843 se li diagnostica sífilis, és internat a París, on rep la visita de Giuseppe Verdi. Gaetano Donizetti va tornar a Bèrgam, la seva localitat natal, on va morir el 8 d’abril de 1848, a la casa de la noble família Scotti, després de diversos anys de ser presa de la bogeria.

Enterrat al cementiri de Valtesse, a finals del segle XIX el seu cos va ser traslladat a Bèrgam, a la Basílica de Santa Maria la Major, prop de la tomba del seu mestre Johann Simon Mayr.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú trobareu totes aquestes obres del compositor del mes, Gaetano Donizetti.

No hi ha comentaris

Selecció de novetats – Gener

SelNovetats

Aquesta és la selecció de novetats, corresponent al mes de gener i inclou, com sempre, documents dels diferents fons de la Biblioteca: adults i infantil, música, cinema i còmics.

Entre les novetats per adults trobareu el llibre El Sexe que volem les dones de Carme Sánchez Martín. La sexòloga recull casos reals i desenvolupa un concepte clau: el sexe és un joc, el joc dels adults. Aquest llibre t’ajudarà a replantejar la teva visió de la sexualitat, a treure-hi ansietat i a saber què vols i com ho vols. Sintonitzar amb el teu cos i coneixe’l per gaudir-ne és la premissa bàsica.

Pel que fa a la literatura us recomanem la novel·la Vida familiar de la barcelonina Jenn Díaz. Una nena que se separa de la seva mare com ho faria d’un amant, l’adolescent que viu el primer amor i la primera mort alhora, la mare sola davant el nen amb por, la noia que no entén la germana que ja no viu a casa, una festa d’aniversari, la núvia secreta del pare… D’aquests personatges familiars, l’escriptora en capta els instants on es produeix una ruptura, una ferida, una il·luminació.

A la secció infantil us presentem el còmic Luces nocturnas de l’autora colombiana Lorena Álvarez. Totes les nits apareixen llums diminutes a l’habitació de la Sandy: les atrapa i crea criatures meravelloses amb les que juga fins que s’adorm, i al matí quan es desperta, els hi retorna la vida amb els seus extravagants dibuixos. Una historia sobre la por, la inseguretat i la creativitat.

Portades 1

De les novetats de còmics us destaquem Deportado 4443 de Carlos Hernández i Ioannes Ensis . Més de cinc mil cinc-cents espanyols sol van poder abandonar els camps de la mort d’Hitler a través de les xemeneies dels sinistres crematoris, convertits en fum i cendres. Amb voluntat de recuperar la memòria històrica, entre gener i maig de 2015, Antonio Hernández Marín es va convertir en @deportat4443.

Pel que fa a la música us proposem escoltar el disc Tornar a ser u de la banda La iaia. El trio osonenc trenca el silenci després de tres anys per treure un tercer disc agafant les regnes del seu destí, amb una proposta gravada al seu estudi i autoeditada per ells mateixos. Un disc més introspectiu i intimista travessat pel concepte de reconstrucció personal i de retrobar-se a un mateix.

Portades 2

Per últim, a la secció de cinema us presentem la pel·lícula Paterson del director nord-americà Jim Jarmusch. En Paterson és un conductor d’autobús a la ciutat de Paterson, Nova Jersey -tots dos comparteixen nom. Cada dia en Paterson segueix una simple rutina: fa la seva ruta diària, observant la ciutat a través del seu parabrisa i sentint fragments de converses fugaces al seu voltant i escriu poemes en un quadern.

Aquí us podeu descarregar el full amb les novetats: Selecció de novetats – Gener

No hi ha comentaris

Pàgina Següent »