Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per la categoria: Espai de música

‘Un hombre rubio’ de Christina Rosenvinge

CHRISTINA-ROSENVINGE-UN-HOMBRE-RUBIOAquesta setmana trobareu com a novetat a l’espai música de la Biblioteca el darrer treball de la compositora Christina Rosenvinge, Un hombre rubio.

La idea de fer aquest disc va sorgir amb un encàrrec que la cantaora Rocío Márquez, que li va demanar que posés lletra a un romanç per al seu proper treball.

Sorprenentment, la Christina, nascuda a Madrid però de pares nòrdics, tenia un potent vincle amb el món flamenc a través del seu pare, Hans Jørgen Rosenvinge.

Ell era un enginyer danès que, en el seu viatge de noces, va recórrer Espanya al costat de la seva dona en un descapotable i es va enamorar profundament del cante jondo i de la poesia de García Lorca, fins al punt que van decidir instal·lar-se al nostre país.

Durant la seva adolescència, Christina va mantenir una relació tirant amb el seu progenitor, que va morir quan ella tenia vint-i-sis anys.

Arran de l’encàrrec de Rocío Márquez va tornar a pensar en el flamenc i, per extensió, en el seu pare i d’aquí va sorgir ‘Romançe de la plata’, on parla dels sentiments que desperta en ella la figura paterna.

En acabar-la, va reparar que just aquest dia es complia el vintè sisè aniversari de la mort del seu pare. Per això el dia de Tots Sants es va vestir amb un vestit del seu progenitor i va anar a la seva tomba per cantar-li la cançó.

A partir d’aquí, la resta de l’àlbum el va decidir escriure des d’“un jo masculí indefinit” i parlar sobre “la presó” que pot suposar també la masculinitat al no permetre, per exemple, la mostra de sensibilitat, sentiments o febleses, més enllà de ser només un homenatge a un ésser estimat perdut o un avantpassat.

El disc conté també un fort contingut social que podem veure a la cançó ‘El pretendiente’, sobre un jove africà que emigra a Europa i topa amb les quatre reines de la baralla espanyola i amb un “pont d’aigua”; i per ‘Berta multiplicada’, un tema dedicat a una activista del medi ambient hondurenya, assassinada en 2016 per les seves idees.

Trobareu més àlbums de la Christina Rosenvinge a l’espai música de la biblioteca.

Us deixem amb la cançó que obre el disc ‘La flor entre la via’.

No hi ha comentaris

‘Ropa, música, chicos’ de Viv Albertine

f4b820592098da3d14df7a0aeafcc49d24220336Com els vells elepés, aquest llibre té una cara A i una cara B. La primera podria titular-se «Sexe, drogues i punk». La segona, «Hi ha vida després del punk». Aquesta setmana trobareu com a novetat a la secció de música Ropa, música, chicos la biografia de la cantant Viv Albertine.

Viv Albertine arriba a Londres en 1958 amb quatre anys, procedent de Sídney. Aquestes memòries arrenquen amb la seva infància i adolescència, entre descobriments musicals –John Lennon, els Kinks, Marc Bolan–, concerts -–dels Stones, David Bowie…–, primeres escapades –a Ámsterdam– i primeres experiències adultes.

A la fi dels anys setanta, dues trobades ho canvien tot: coneix a Mick Jones i descobreix a Patti Smith.

A partir d’aquí, Viv s’integra en l’emergent escena punk i viu en primera línia aquells anys de revolta, provocació i excessos: els Sex Pistols, Malcolm McLaren, Vivienne Westwood, els Clash, Sid Vicious i Johnny Thunders, la formació del grup de noies The Slits, en el qual toca la guitarra, els locals mítics, el Soho, amb els seus cinemes porno i els seus clubs, els concerts salvatges, l’heroïna, les baralles amb skinheads, el descobriment del free jazz i la gira a la qual conviden a Do Cherry…, fins que a principis dels vuitanta la seva banda es dissol.

Arrenca llavors la cara B, amb la necessitat de reinventar-se, l’interès pel cinema, un avortament, una filla, el càncer de coll d’úter, el divorci després d’un llarg matrimoni i la seva nova situació com a dona madura, tema al qual dedica una cançó: «Confessions of a MILF».

Escrit amb una sinceritat aclaparadora, el llibre és abans de res una valuosíssima crònica de primera mà de l’efervescència punk. Però és també el relat d’una època turbulenta i vibrant, i un llibre sobre els reptes de la maduresa i la necessitat de buscar nous camins en l’àmbit artístic i personal.

Viv Albertine (Sídney, 1954) va ser una figura rellevant de l’escena punk londinenca i membre de la influent banda femenina The Slits.

Ha treballat en diversos projectes cinematogràfics i televisius, i, després d’un silenci de més de vint anys, va reprendre la seva carrera musical en solitari el 2010 amb l’EP de quatre temes Flesh i en 2012 amb el disc The Vermillion Border, molt bé rebut per la crítica.

No hi ha comentaris

Doble sessió a l’Auditori Eduard Toldrà

Aquest diumenge doble sessió a l’Auditori Eduard Toldrà: el grup Pares i la banda Edward Estlin presenten els seus nous discs a dos quarts de nou.

Edward

Edward Estlin és un grup independent de música folk creat a principis de 2015. El grup va néixer amb la idea de posar música a les poesies del poeta americà Edward Estlin Cummings, el qual dóna nom a la banda. Aquesta unió entre poesia i música és intensa i passional, i amb ella el grup ja ha recorregut més de 50 escenaris, destacant la gira europea realitzada l’estiu de 2015. Després de la publicació de 3 EP i d’haver guanyat el premi “Intro” del 2016, vénen a presentar a l’Auditori Eduard Toldrà el seu primer àlbum titulat Colours Come and Go.

pares

Els vilanovins Pares presenten, el seu segon disc titulat Ja no ho volem tot (autoeditat, 2018). El videoclip del seu single Sou uns fills de la gran P.U.T.A. és una crítica ferotge a la gestió que la Unió i els poders fàctics realitzen de la crisi humanitària a la mar mediterrània on cada dia moren (tot i ser evitable) desenes de persones que fugen de casa seva a la recerca d’una vida allunyada de la guerra i de tot el que comporta. El videoclip, de factura cinematogràfica, ha estat produït per Nebraska Produccions amb el guió del mateix David Espinola. El grup vol destacar que tots els beneficis que es generin tant amb la cançó com amb el vídeo es donaran com a suport a la ONG ProActiva Open Arms per tal que puguin seguir desenvolupant les tasques de salvament al Mediterrani i pagar les despeses derivades dels litigis judicials que estan tenint.

El grup Pares està format per exmembres dels davidgrups Suïte Momo, Los Rotos i The Bongo Experiènce, i liderats per David Espinola, compositor multiinstrumentista i conegut per haver acompanyat al cantautor satíric Pere Tàpias en la darrera part de la seva carrera. Amb el seu segon disc, Pares consolida un projecte de composició molt personal. Delicats i crus al mateix temps, Pares continua progressant amb una formació que es va completar amb la incorporació del guitarrista i cantant Marc Grau.
Pares es defineixen com una formació lliure d’etiquetatge, una banda d’influències folk i rock, de tradició psicodèlica, a vegades intimista i a vegades atacant amb voracitat riffs i juganeres harmonies vocals.
El 2016 ja varen presentar a l’Auditori el seu primer disc, De sota els pins.

El concert s’emmarca en el programa de SUPORT A LA CREACIÓ, SINGULART, projectes de joves professionals de l’escena.

No hi ha comentaris

El compositor del mes d’octubre: Vincenzo Bellini

Vincenzo Salvatore Carmelo Francesco Bellini és un compositor sicilià, nascut a Catània el 3 de novembre de 1801. Un dels més cèlebres compositors d’òpera italià, les seves òperes més famoses i representades són La Sonnambula, Norma i I Puritani.

Vincenzo BelliniFill dl’organista, va rebre les primeres lliçons de música del seu pare i del seu avi. Va ser un nen prodigi i conta la llegenda que als divuit mesos era capaç de cantar una ària de Valentino Fioravanti. Va començar a estudiar teoria musical als dos anys, piano als tres i que als cinc era capaç de tocar-lo amb soltesa. La seva primera composició data de quan tenia sis anys.

L’any 1819 es desplaça a Nàpols, gràcies a una beca oferta per l’ajuntament de Catània per perfeccionar-se al Conservatori. En aquest període Bellini compon música sacra (motets, misses, etc.), de cambra i simfònica. Però realment el que li dóna fama és la composició d’alguna ària per a veu i orquestra, entre les quals cal destacar la cèlebre Dolente immagine, coneguda en la seva versió per a veu i piano. L’any 1825 va presentar al teatre del conservatori la seva primera òpera, Adelson e Salvini. L’any següent obté el seu primer gran èxit amb Bianca e Fernando, posada en escena al Teatro San Carlo de Nàpols.

L’any següent, Domenico Barbaja li demana una òpera per a representar al Teatro alla Scala de Milà. Tant Il pirata (1827) com La straniera (1829) van obtenir a la Scala un clamorós èxit: la premsa milanesa reconeixia en Bellini l’únic operista italià apte per oposar a Gioachino Rossini un estil personal, basat sobre un major adhesió de la música al drama i el fet de posar en valor el cant expressiu respecte al cant amb floritura.

De les cinc òperes successives, les de més qualitat són, no per casualitat, aquelles escrites pel públic de Milà i també dedicades a la soprano Giuditta Pasta, que l’estrenà, (La sonnambula, i Norma, les dues del 1831), París (I Puritani – 1835).

norma

El viratge decisiu de la seva carrera musical coincideix amb la seva marxa d’Itàlia per anar a París. Allà, Bellini entra en contacte amb alguns dels més grans compositors d’Europa, com per exemple Frédéric Chopin, i el seu llenguatge musical s’enriqueix de colors i noves solucions, però tot conservant intacta la inspiració melòdica de sempre. A part de I Puritani, escrita en italià per al Théâtre-Italien, a París Bellini compon nombroses romances de cambra de gran interès, alguna d’elles en francès, demostrant estar a punt per compondre una òpera en francès per al Teatro de l’Òpera de París.llibre

Però la seva carrera i la seva vida es van estroncar amb menys de 34 anys per culpa d’una infecció intestinal probablement contreta a l’inici de l’any 1830. Va ser enterrat al cementiri del Père-Lachaise, on va ser durant 40 anys veí de Chopin i Cherubini. L’any 1876 va ser traslladat a la Catedral de Catània.

Dotat d’una vena melòdica prodigiosa, Bellini dedicà la seva breu vida a la composició. El seu talent amb el segell melòdic de la més límpida bellesa, conserva encara avui una aurèola de màgia, mentre la seva personalitat artística es deixa difícilment emmarcar dins de cap categoria historiogràfica.

A la Xarxa de Biblioteques municipals de la ciutat trobareu tots aquests enregistraments de les obres de Vincenzo Bellini, i el llibre Vida de Bellini, de John Rosselli, amb traducció d’Albert Estany de la Torre.

 

No hi ha comentaris

Laura Farré Rozada, The French Reverie

“Després de més de 20 anys estudiant piano, arriba un punt en el qual vaig reflexionar sobre el que em quedava. Tenia la sensació que tot el que havia fet quedava en res. L’art és així de efímer. Si deixo d’estudiar una obra, progressivament desapareix. Almenys en pintura, el quadre és una obra física. En la música, transmetem en concerts, però sempre arribes a un públic limitat. Jo necessitava fixar la música”. Aquestes són les reflexions que han motivat a Laura Farré per a la gravació del disc que us presentem avui.

Aquest diumenge 7 d’octubre la vilanovina Laura Farré Rozada presentarà el seu primer disc en solitari, THE FRENCH REVERIE, a l’Auditori Eduard Toldrà, a les set de la tarda.

lauraEl currículum de la vilanovina Laura Farré Rozada impressiona, especialment per la seva joventut. Alumna del màster en interpretació del piano d’Andrew Zolinsky al Royal College of Music de Londres, graduada en Matemàtiques a l’UPC i investigadora especialitzada en música contemporània, Farré és una intèrpret minuciosa i versàtil, plena de talent i energia.

És degut al seu entusiasme per la recerca, que ha escrit diversos articles i tesines sobre les connexions entre les matemàtiques i la música, la influència del folklore i el repertori pianístic dels segles XIX i XX. Fruit d’aquest treball minuciós ens presenta The french reverie, el seu homenatge al repertori pianístic francès dels segles XIX i XX.

‘The French Reverie’ és un sorprenent viatge musical per la música francesa dels segles XIX i XX amb una interpretació apassionant. Farré Rozada ha volgut arriscar apostant per un repertori contemporani que coneix a la perfecció i que ha pogut interpretar davant dels seus creadors. Carregada de talent, il·lusió i curiositat, també explora les connexions entre la música i les matemàtiques. La seva multiplicitat d’interessos la porta des de col·laborar amb Love of Lesbian fins a divulgar repertori pianístic poc conegut per acabar amb la falta de connexió entre el públic i les creacions contemporànies.

El concert s’emmarca en el programa de discSuport a la creació, SINGULART, projectes de joves professionals de l’escena. SINGULART parteix de la voluntat de vetllar pel desenvolupament a la ciutat de les manifestacions escèniques i visuals realitzades pels creadors locals que tenen per objectiu tant la seva professionalització com també projectes professionals de jove creació així com propostes de l’àmbit amateur. La ciutat compta amb un significatiu potencial artístic en les disciplines de música, teatre, dansa i arts visuals, i es per això que des de SINGULART es volen donar les eines necessàries per tal que els joves creadors puguin desenvolupar els seus projectes en un marc de treball professional.

 

El disc THE FRENCH REVERIE el trobareu properament a la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat.

No hi ha comentaris

Selecció de novetats – setembre

 SelNovetats

Aquesta és la selecció de novetats, corresponent al mes de setembre i inclou, com sempre, documents dels diferents fons de la Biblioteca: adults i infantil, música, cinema i còmics.

portades1

Entre les novetats per adults trobareu el llibre Medusas: una historia natural, de Lisa-Ann Gershwin. Les meduses són tan fascinants i maques com perilloses. Es troben per tots els mars i a qualsevol profunditat i són una de les formes de vida més antigues del planeta, ja que va aparèixer fa 500 milions d’anys. Al llibre es presenten 50 es-pècies, alguna de les quals potser és la que et va fer passar un mal dia de platja.

Pel que fa a la literatura us recomanem la novel·la Dins el riu, entre els joncs, de A. Munné-Jordà. El vilanoví Munné-Jordà escriu la primera novel·la que tracta de la División Azul des d’un punt de vista català, i que ens mostra la cruesa extrema que es vivia al front de la 2a Guerra Mundial, i les simpaties, avui en dia inconfessables, d’alguns intel·lectuals catalans cap al que estava passant a Alemanya.

A la secció infantil us presentem el llibre T’ho diré cantant, de Jordi Folck. L’Ilai rep una notícia que el deixa sense veu: els seus pares se separen. Des d’aquell moment sent un nus a la gola que li atura totes les paraules. Sols quan recordi el cant de la natura als bells estius de Finlàndia s’atrevirà a obrir la boca; però tot allò que digui serà cantant. I no a tothom li agrada que algú canti a tothora…

portdes2

De les novetats de còmics us destaquem Sostiene Pereira, de Pierre Henry Gomont. Lisboa, 1938. El periodista cultural Pereira, obès, vidu i taciturn, viu embolicat en la nostàlgia del seu passat i pensa que no hi ha res més important que la literatura. Viu totalment aliè al que està passant al seu país i a Europa, on ha esclatat la guerra civil espanyola i on el feixisme creix per tot arreu. Fins que la seva trobada amb un jove activista capgirarà la seva vida.

Pel que fa a la música us proposem escoltar el disc B-map 1917 + 100, de Fermin Muguruza eta The Suicide of Western. Àlbum que projecta l’ombra del centenari de la Revolució Russa sobre deu zones geogràfiques diferents del planeta, al voltant de ciutats el nom de les quals comença per la lletra B. Fermín Muguruza posa al mapa el rugit de la indignació, la convulsió i la revolució al món actual.

Per últim, a la secció de cinema us presentem la pel·lícula Logan, de James Mangold. Per primera vegada sense els seus poders, Lobezno és veritablement vulnerable. Després d’una vida de dolor i angoixa, sense rumb i perdut al món on els X-Men són llegenda, el seu mentor Charles Xavier el convenç per assumir una última missió: protegir a una jove que serà l’única esperança per a la raça mutant…

 

Aquí us podeu descarregar el full amb les novetats del mes de setembre de 2018.

No hi ha comentaris

El compositor del mes de setembre: Wolfgang Amadeus Mozart

Retrato-de-Wolfgang-Amadeus-Mozart (1)

Wolfgang Amadeus Mozart és un compositor austríac nascut a Salzburg el 27 de gener de 1756. Els seus dots musicals prodigiosos foren aviat observats pel seu pare, Leopold, que va decidir educar-lo i, alhora, exhibir-lo com a font de ingressos. A l’edat de sis anys, Mozart ja era un intèrpret avançat d’instruments de tecla i un eficaç violinista, al mateix temps que demostrava una extraordinària capacitat per a la improvisació i la lectura de partitures. Encara avui en dia s’interpreten cinc petites peces per a piano que va compondre a aquella edat.
L’any 1762 Leopold va començar a portar el seu fill de gira per les corts europees. Primerament a Munic i a Viena i, en 1763 els Mozart van emprendre un llarg viatge de tres anys i mig que va suposar per al petit Wolfgang valuoses experiències: conèixer la cèlebre orquestra i l’estil de Mannheim, la música francesa a París, i l’estil galant de J.Ch. Bach a Londres.
Ja de tornada a Salzburg, va continuar les seves primeres composicions. L’any 1769, amb 13 anys, era nomenat Konzertmeister de l’arquebisbat de la seva ciutat.
Després d’uns quants anys a casa, pare i fill van marxar a Itàlia (1769-71).

En 1777 Mozart va marxar cap a Munic amb la seva mare, Anna Maria. A l’edat de vint anys Mozart cercava per les cort europees un lloc més ben remunerat i més satisfactori que el que tenia a Salzburg sota les ordres de l’arquebisbe Colloredo, però els seus desitjos no es van complir. Va arribar a Mannheim, capital musical d’Europa per aquella època, amb la idea d’aconseguir un lloc en la seva orquestra, i allà es va enamorar d’Aloysia Weber. Posteriorment Leopold va enviar a la seva esposa i fill a París. La mort de la seva mare a la capital francesa el 1778, el rebuig de Weber -després de la segona trobada de Mozart amb la família- i el menyspreu dels aristòcrates pels quals treballava, van fer que els dos anys transcorreguts entre la seva arribada a París i el retorn a Salzburg el 1779 fossin un període molt difícil en la seva vida.
L’any 1781, Mozart trenca les seves relacions laborals amb el príncep-arquebisbe de Salzburg i decideix traslladar-se definitivament a Viena.
Aquest mateix any es casa amb Constanze Weber, germana petita d’Aloysia; junts van viure sovint perseguits pels deutes fins a la mort de Mozart.

D’aquesta època data la seva amistat amb F.J. Haydn. L’arribada de Lorenzo da Ponte a Viena li va proporcionar un llibretista d’excepció per a tres de les seves millors òperes: Le nozze di Figaro (1786), Don Giovanni (1787) i Così fan tutte (1790). Mort aquest any Gluck, l’emperador Josep II va concedir el càrrec de kapellmeister a Mozart, però va reduir el salari, fet que va impedir que sortís del cercle viciós de deutes. Els anys finals Mozart va escriure les seves últimes òperes. El Rèquiem en Re menor K.626, inacabat per la mort de Mozart -el 5 de desembre de 1791- va ser la seva última composició, acabada pel seu deixeble F.X. Süssmayr.
Mozart s’ha considerat el compositor més destacat de la història de la música occidental i la seva influència va ser profundíssima, tant en el món germànic com en el llatí; la seva extensa producció inclou gairebé tots els gèneres (des del lied i les danses alemanyes fins als concerts per a instrument, les simfonies i les òperes), i en qualsevol d’ells podem trobar obres mestres que ens fan recordar l’apassionada opinió de Goethe al referir-se al compositor: “Com, si no, podria manifestar-se la Divinitat, a no ser per l’evidència dels miracles que es produeixen en alguns homes, que no fan sinó sorprendre’ns i desconcertar-nos?”.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu mes de cent documents que parlen de Wolfgang Amadeus Mozart i la seva música, així com també enregistraments de la seva obra.

No hi ha comentaris

Tornen els vermuts musicals a la Biblioteca!

Després de la parada estival i abans que arribi a l’hivern, tornen els vermuts musicals a la terrassa dels llimoners de la Biblioteca Armand Cardona.

Amb aquesta acció les biblioteques s’afegeixen a l’oferta musical de la ciutat amb unes actuacions gratuïtes de petit format i que tenen com a característica principal que van unides a la presentació de productes locals, emmarcats en un espai idoni (la terrassa dels Llimoners) tot degustant el producte i la música.

0011501614_10

Aquest dissabte 22 de setembre a partir de les 12:30 podreu gaudir del #psicotrònica amb els Pacosan. Col·laboren amb l’aperitiu l’Associació Singlot i la parada del Mercat de Mar, La Cassoleta.

Originaris del sempre prolífic Garraf i avesats en bandes com El Petit de Cal Eril, The Lions Constellation, Ly o Shorebreak, David Paco, Perico Massana i Sergi Marcet funden el grup al 2013.

Amb el seu EP Space’s Confes (Bankrobber, 2014) aconseguiren captar l’atenció de l’escena alternativa amb la seva mescla narcòtica de psicodèlia lo-fi i electrònica, que va de Gary Numan a Animal Collective passant per Caribou —el mateix John Schmersal de la banda canadenca va fer la remescla dels temes originals de Space’s Confes—, reivindicant-se d’aquesta manera com una de les propostes més eclèctiques, versatils i subjetives del panorama independent nacional.

Amb el seu primer llarg, My High (Bankrobber, 2015) van consolidar la seva proposta lisèrgica fent-los guanyar molts adeptes.

Una trajectòria afiançada amb el seu segon treball “Sour Mood” (Ondas del Espacio / La Nada Colectiva, 2017), on el grup explora sonoritats més electròniques amb el qual redefineixen parcialment el seu so sense renunciar a la seva pròpia essència, marcada per la fusió de sons psicodèlics i dream pop que caracteritza les seves cançons.

Com a complement al vermut, els dissabtes 22 i 29 de setembre de les 17 a les 19hh organitzem el taller tecnològic ‘Creant música en directe amb Sonic PI’.

A través d’aquesta eina de codi lliure ens introduirem en un entorn de programació que ens permetrà crear música electrònic en directe. El taller està adreçat a joves i adults a partir de 14 anys. Places limitades, cal inscripció prèvia a la Biblioteca.

El taller forma part del programa BiblioLab de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona.

I dissabte 20 d’octubre podrem veure un vermut #bitpoppunk amb els Sonic Lust que ens presentaran el seu primer EP Six thousand miles, que podeu escoltar a Spotify.

En aquesta ocasió, l’aperitiu anirà a càrrec de Caves Jaume Serra i l’Associació Ecoconscient.

Us deixem amb el seu primer videoclip ‘Californian Dream’

No hi ha comentaris

Sidonie 20 anys

unnamed-3-1-800x445

Els Sidonie estan de celebració. Fa 20 anys que van començar a actuar junts i per commemorar-ho celebren una gira especial que va començar el passat mes de març al Let’s Festival.

Es tracta d’una sèrie de concerts que recorrerà les primeres sales en les quals Marc Ros, Axel Pi i Jesús Senra van tocar quan editaven els seus primers discos. Aquesta gira especial farà un repàs a tota la seva discografia i serà en format trio.

Sidonie són un grup espanyol de pop, rock psicodèlic i rock alternatiu originari de Barcelona fundat en 1997.

El grup es van donar a conèixer gràcies a un concurs de joves talents de l’Hospitalet on van signar un contracte amb una petita discogràfica independent catalana anomenada Bip Bip Records. Durant l’estada en aquesta companyia discogràfica van publicar diversos treballs com les maquetes: Dragonfly i Roja, però la que els portà a l’èxit fou l’homònima Sidonie, d’on van treure diverses cançons com a sintonia publicitària, com per exemple (‘Sidonie Goes To Moog’, per als anuncis de la cadena FNAC.

Poc després van fitxar amb Sony Records amb quin han publicat la resta dels seus àlbums. Primer va ser Shell Kids (2003), on cantaven en anglès, i a partir de Fascinado (2005) i El incendio (2009) van passar a cantar en castellà.

Amb el seu darrer àlbum d’estudi El peor grupo del mundo (2016) van arribar a situar un dels singles del disc, Carreteras infinitass en el top 10 de la llista dels 40 Principals.

Vint anys donen per moltes anècdotes…Per exemple, la vegada que van tocar davant de només set persones, a Stuttgart; les dues peticions de mà que han presenciat damunt de l’escenari; la frustració de veure com sovint es quedaven a les portes de guanyar un premi; però també la satisfacció d’haver actuat al Hyde Park de Londres.

Aquest estiu, Sidonie ha presentat ‘Maravilloso’, un nou tema en el qual han fusionat estils i sons. La banda defineix la cançó com una “mescla inaudita de Georgie Dann i Nacho Vegas” i és que el grup confessa que els ha sortit “una cançó de xiringuito” i conviden al seu públic a “escoltar-la menjant fregits, bevent sangria i traient-se la sorra de sobre” perquè “l’estiu ja va arribar i la festa va començar”.

Podeu trobar tota la seva discografia a les Biblioteques de la Xarxa de la Diputació de Barcelona: Sidonie

Us deixem amb el videoclip de la cançó ‘Siglo XX’.

No hi ha comentaris

El club dels 27

club-27

El passat dilluns 23 de juliol es complien 7 anys de la mort de la cantant britànica Amy Winehouse, la darrera artista en incorporar-se al tristament denominat Club dels 27.

El 27 Club o Forever Club, en anglès és un terme que fa referència a un grup d’influents músics de rock i blues, entre altres estils musicals, que van morir als 27 anys, majoritàriament a causa d’abusos d’alcohol, drogues, i en altres casos, suïcidis o accidents.

Brian Jones. Guitarra de The Rolling Stones. Va ser trobat ofegat a la piscina de casa seva amb grans quantitats d’alcohol i altres drogues a l’organisme el juliol de 1969, poc després que la seva xicota el deixés per en Keith Richard i els Stones el fessin fora del grup. Es desconeix si va ser un accident o un suïcidi.

Jimi Hendrix. Considerat com un dels guitarristes elèctrics més influents de la història de la música popular i com un dels músics més cèlebres del segle XX. Va morir el setembre de 1970. Es va ofegar amb el seu propi vòmit, causat per una sobredosi de pastilles per a dormir, mentre dormia. Es desconeix si va ser un accident o un suïcidi.

Janis Joplin. Va ser una cantant de rock and roll i blues. La seva veu i el seu esperit rebel la convertiren en una de les artistes més estimades del moviment contracultural de la dècada del 1960. Va morir l’octubre del 1970 per una sobredosi d’heroïna i altres drogues.

Jim Morrison. Va ser un poeta, cantant i líder, autor de les cançons i director dels videoclips de The Doors gran influència en la rebel·lia rockera. Va morir el juliol de 1971 a París d’una fallada cardíaca a la banyera de casa seva, quan es prenia un bany. Mai li van fer cap autòpsia, motiu pel qual es desconeix l’origen de la fallada. Probablement està relacionat amb el seu habitual consum excessiu d’alcohol i altres drogues.

Kurt Cobain. Cantant i guitarrista, autor de les cançons i líder de Nirvana, banda creadora d’un nou estil de rock i un dels primers a afinar la guitarra en re#. Es va suïcidar l’abril de 1995, en un moment vital al qual es medicava contra la depressió i prenia drogues recreatives. Es va tirar un tret al cap amb una escopeta.

Amy Winehouse. Cantant i compositora d’imatge icònica. Va obrir el camí per a un corrent de revivalisme soul encara avui en voga. La seva vida va estar marcada per l’abús de l’alcohol i altres drogues, inestabilitat emocional i anorèxia nerviosa. Va morir el juliol de 2001 a causa de l’alcohol.

Aquests són els membres més coneguts d’aquest club una mica macabre, però n’hi ha d’altres. El primer va ser Robert Johnson, guitarrista de blues. Les causes de la seva mort mai han estat clares, però la llegenda diu que va fer un pacte amb el diable per ser el millor guitarrista de blues de la història.

A l’espai de música hem preparat una selecció de la seva música.

Us deixem amb el tràiler del documental 27: Gone too soon que intenta comprendre per què aquestes estrelles particulars són tan mitificades i celebrades, i per què, efectivament, les seves vides van acabar quan ho van fer.

No hi ha comentaris

Pàgina Següent »