Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per la categoria: Espai de música

Things have changed: Bettye Lavette

bettye-lavette-earlyThings have changed és el títol del darrer treball de Bettye Lavette, una artista amb un estil difícil de classificar ja que es mou entre el soul, el country, el rock, el funk i el gospel.

Nascuda l’any 1946 a Míchigan és actualment una de les grans cantants nord-americanes de soul. Als 16 anys va publicar el seu primer single, My man, i després d’una temporada d’èxits intermitents l’any 2005 publica I’ve got my own hell to rise, que li proporciona un gran reconeixements internacional.

Betty Lavette va compartit gires amb Clyde McPhatter, Ben E. King, Barbara Lynn, Otis Redding, Cab Calloway i James Brown, fins que Let Me Down Easy es va convertir en la seva cançó de capçalera, i tot tenint un nombrós grup de seguidors l’artista continuà sent refusada per les grans companyies discogràfiques, fins l’any 1982 va ser contratada per la Motown, la discogràfica dedicada a la música negra.

Al 1999 el col·leccionista francès de soul, Gilles Petard, descobreix una còpia original de Child of the Seventies i és aleshores quan podem parlar del renaixement de Bettye Lavette que inclou fins el moment actual un àlbum en viu i dos nous àlbums que compten amb compositors de renom com Sinéad O’Connor, Lucinda Williams, Joan Armatrading o Dolly Parton.

En el seu darrer treball discogràfic versiona passant pel seu sedàs personal del soul a Bob Dylan, ja que totes les cançons que interpreta són d’ell.

Si encara no heu descobert la veu de Betty Lavette i els seu estil de cantar, ara és un bon moment. Podeu consultar la seva discografia disponible a les Biblioteques de la ciutat clicant aquí.

No hi ha comentaris

El compositor del mes de novembre: Ilitx Txaikovski

Piotr-Ilich-Tchaikovsky Piotr Ilitx Txaikovski neix el 7 de maig de 1840 a Kamsko-Votkinsk (Rússia). Fill d’un enginyer de mines, casat per segones núpcies amb la filla d’un marquès, la família disposa de diners, una gran casa i persones al seu servei.

Així comença a estudiar piano, junt amb els seus germans, amb una institutriu francesa, Mademoidelle Fanny, qui reflecteix les capacitats del nen vers la música i el seu caràcter sensible (quedava molt afectat quan el renyaven, per això li deia infant de porcellana). Txaikovski era un nen solitari a qui agradava escoltar òpera, i sobretot com l’orquestra del poble tocava fragments de Don Giovanni de Mozart, la seva obra predilecta.

Amb 8 anys la família es trasllada a viure a Moscou, però a ell el porten a Sant Petersburg, a casa d’un tutor, perquè ingressi a la facultat de Dret (el seu pare volia que fos abogat). Tot i així continua amb les seves classes de piano. Amb 14 anys mor la seva mare, i Txaikovski tindrà una gran depressió. Acabar els estudis de Dret amb 19 anys i entra a treballar al Ministeri de Justícia de Sant Petersburg.

Txaikovski no és feliç amb la seva vida, només li agrada la música. Decideix deixar la feina i viatja per França, Alemanya i Italia. Quan torna es matricula al Conservatori de música de Sant Petersburg on estudia piano, flauta, composició, harmonia i contrapunt amb Anton Rubinstein. Ara ja no disposa de tants diners com abans, dona classes de solfeig a nens, i en acabar la carrera als 26 anys accepta li ofereixen una plaça de professor d’harmonia a Moscou. Allí composa lliurement i coneix a altres compositors com Berlioz i Balakirev.

Txaikovski, influenciat per altres compositors russos, comença a escriure música nacionalista, basant-se en cançons populars, però alhora hi aplicava les tècniques d’harmonització occidentals que havia après al conservatori. Això el diferenciarà i farà la seva música particular.

Llac dels cignes

Degut a la seva homosexualitat no manté cap relació i es reclou en la música. Finalment accepta casar-se amb Antonina Mil’ukova per callar amb tots els rumors, tot i confessar-li que no podria estimar-la. Aquest casament li provoca un col·lapse nerviós i un intent de suïcidi. Es dissolt al cap de dos mesos.Trencanous

De nou es concentra en la música i en la composició. Gràcies a les aportacions econòmiques de Nadejda von Meck, una viuda rica que en adonarr-se de les dificultats econòmiques del compositor decideix ser la seva mecenes, Txaikovski portarà una vida tranquil·la i folgada. Amb ella es cartejarà durant 13 anys amb la condició de no veure’s mai en persona.

Amb els ballets es trobarà molt còmode composant i seran la clau, entre altres peces, del seu èxit a nivell internacional. Però tot i els gran èxits Txaikovski sempre estava deprimit, i la seva salut empitjorava.

La causa de la seva mort, el 7 de maig de 1893, no està gaire clara, oficialment va contraure l’epidèmia de la còlera 3 dies després de l’estrena de la simfonia nº6 Patètica, descrita per ell com la millor de les seves obres. Però extraoficialment es parla d’un possible enverinament amb arsènic.
Com a gran romàntic, les seves músiques busquen una línia melòdica bella i emocional. Les seves obres més conegudes són els ballets El llac dels cignes, El Trencanous, La bella dorment, la simfonia La Patètica, i l’opera Eugeni Oneguin.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu totes aquestes obres i enregistraments del compositor Txaikovski.

No hi ha comentaris

Amaia Hernández Trio

contrapunt

Aquest dissabte dia 10 de novembre a les vuit de la tarda, a la Sala d’Actes de la Gran Penya, podrem gaudir de l’actuació d’Amaia Hernández Trio, dins el Cicle Contrapunt Amplificat.

El cicle Contrapunt és una sèrie de concerts de música de petit format, de proximitat, interpretada per joves músics. Aquest cicle s’emmarca en el programa de suport a la creació SINGULART, impulsat per la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.

Els concerts d’aquest any són ubicats en un espai diferent de les anteriors edicions, un espai proper on intèrprets i públic estiguin a prop. En aquesta ocasió, els concerts es faran a la sala d’actes de la Societat Gran Penya, al número 52 de la rambla Principal. La novetat d’aquest Cicle Contrapunt és que és “amplificat”, perquè les propostes presentades no seran en acústic, com en les passades edicions.

El concert d’aquest dissabte l’Amaia ens presenta en format trio el concert “El principio del final”, acompanyada d’Antoni Olaf al piano i Nestor Busquets a la bateria. Un repertori ple de sensibilitat, vital alhora que passional, característiques que defineixen a l’artista i a la seva posada en escena. El seu projecte ens transporta a una experiència màgica. L’artista viu la música des de les emocions i les vivències; les seves cançons ens parlen d’això, de com conviure amb l’exterior sense perdre la teva ànima, d’adaptar-te al que és inesperat, de deixar-te sorprendre, de conviure amb el teu tempo, i sobretot a gaudir el viatge de la vida des de l’autenticitat. Tot això l’ha portat a explorar la consciència corporal i auditiva per acostar la música a una escolta activa des de les percepcions.

Al final dels concerts s’oferirà una copa de vi per gentilesa de Mas dels clavers i la col·laboració de 12 D.O.’s. Les entrades són limitades i no numerades, i es poden comprar al preu únic de 10€, i 5€ pels menors de 25 anys que ho acreditin amb el DNI, a través d’Internet al web de l’Auditori Eduard Toldrà, cada dissabte de 17 a 20 h a la taquilla del Teatre Principal, i des d’una hora abans del concert a la Gran Penya.amaia-hernandez-trio-

Amaia Hernández, cantant d’origen basc nascuda a Donosti i establerta a Vilanova i la Geltrú des de fa anys, s’ha format i treballat amb músics reconeguts dins el panorama jazzístic més actual.
En el seu darrer treball Gràcies en català, la vam escoltar cantar per primer cop en aquesta llengua, un moment per l’artista d’agraïment a la terra catalana que l’ha vist créixer. Hi va col·laborar el director musical, compositor i arranjador Antoni Olaf Sabater i va estar recolzada pel reconegut cantautor català Joan Isaac, amb qui va compartir escenari.
Actualment combina el seu projecte personal de composició de temes propis amb un projecte de versions jazz i soul.

 

Si us agrada la música de Jazz, a la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú trobareu llibres, revistes, còmics i enregistraments sobre el Jazz i els seus intèrprets.

No hi ha comentaris

‘In-Edit made in Barcelona: una historia sobre el documental musical’ de Toni Castarnado

1498122542-in-edit-barcelonaAhir va comentar una nova edició de l’In-Edit, certamen que aposta pel documental musical a Barcelona des del 2003, amb el gruix de la programació als emblemàtics cinemes Aribau i activitats complementàries en altres punts de la ciutat, com el CCCB; també hi ha convidats il·lustres, entre els quals destaca David Gedge, membre fundador de The Wedding Present.

A la programació d’enguany destaca l’acostament a la jove trompetista catalana Andrea Motis, un homenatge a la sala Apol·lo –que compleix setanta-cinc anys en el cor del Paral·lel barceloní– a La juventud baila, una pel·lícula de Marc Crehuet.

Un biopic de Joan Jett i 24 Hour Party People, de Michael Winterbottom (setze anys ja des de la seva estrena) comparteixen espai amb l’interessantíssim llarg Cuando respiro en tu boca, del xilè Carlos Moena, realitzador de videoclips des dels primers 90 per a gent com Els Tres, Els Presoners, Javiera & Els Impossibles o Els Pettinellis.

Enguany, pots gaudir també de l’In-Edit des de casa. A partir del 26 d’octubre, 14 documentals d’In-Edit 2018 també disponibles des de casa. Durant els deu dies de festival (25/10 – 4/11), la plataforma de video on demand de In-Edit estrenarà fins a 14 pel·lícules l’endemà a la seva projecció en cinemes.

A més a més, si ets usuari de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona, ja pots accedir a In-Edit TV.

Per accedir cal registrar-se amb el carnet de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona i introduir el teu nombre de carnet de biblioteca i el teu PIN aquí o registrar-te a la web i afegir la informació del teu carnet en El meu compte.

Captura

1595_1_madeinbarcelona També trobareu com a novetat a la secció de cinema el llibre In-Edit made in Barcelona: una historia sobre el documental musical de Toni Castarnado.

El festival In-Edit va néixer l’any 2003 a Barcelona amb la voluntat d’enaltir el documental musical com a gènere cinematogràfic. La iniciativa d’Uri Altell i Albert Pascual —el seu germà Cristian continuaria amb el seu llegat— va arrelar amb força a la seva ciutat d’origen i, amb el pas del temps, s’ha expandit cap a altres països.

Aquest llibre repassa la història del documental musical, amb especial dedicació als tretze anys de vida del festival, una trobada anual ineludible per als amants del cine, de la música i, sobretot, de les bones històries, que se celebra amb l’única finalitat d’aprendre i un objectiu comú: emocionar-se, compartir i divertir-se.

Toni Castarnado (Santa Coloma de Gramenet, 1974). És col·laborador habitual a revistes especialitzades com Mondo Sonoro, Ruta 66, Rock Zone i Blisstopic. També és redactor a El País i actualment el podeu escoltar a Cadena SER. També ha escrit els llibres Mujer y Música: 144 Discos que avalan esta relación, Mujeres y Música: 144 Discos más que avalan esta relación, el pròleg del llibre Un día más en la vida i Political World. Rebeldía desde las guitarras.

Us deixem amb el tràiler d’un dels documentals més esperats del Festival ‘MATANGI /MAYA /M.I.A.’. A través de vídeos casolans gravats durant vint anys, descobrim la vida de M.I.A., des que es va refugiar a Londres fugint de la guerra a Sri Lanka fins que es va convertir en una figura de referència per al hip-hop.

No hi ha comentaris

‘Un hombre rubio’ de Christina Rosenvinge

CHRISTINA-ROSENVINGE-UN-HOMBRE-RUBIOAquesta setmana trobareu com a novetat a l’espai música de la Biblioteca el darrer treball de la compositora Christina Rosenvinge, Un hombre rubio.

La idea de fer aquest disc va sorgir amb un encàrrec que la cantaora Rocío Márquez, que li va demanar que posés lletra a un romanç per al seu proper treball.

Sorprenentment, la Christina, nascuda a Madrid però de pares nòrdics, tenia un potent vincle amb el món flamenc a través del seu pare, Hans Jørgen Rosenvinge.

Ell era un enginyer danès que, en el seu viatge de noces, va recórrer Espanya al costat de la seva dona en un descapotable i es va enamorar profundament del cante jondo i de la poesia de García Lorca, fins al punt que van decidir instal·lar-se al nostre país.

Durant la seva adolescència, Christina va mantenir una relació tirant amb el seu progenitor, que va morir quan ella tenia vint-i-sis anys.

Arran de l’encàrrec de Rocío Márquez va tornar a pensar en el flamenc i, per extensió, en el seu pare i d’aquí va sorgir ‘Romançe de la plata’, on parla dels sentiments que desperta en ella la figura paterna.

En acabar-la, va reparar que just aquest dia es complia el vintè sisè aniversari de la mort del seu pare. Per això el dia de Tots Sants es va vestir amb un vestit del seu progenitor i va anar a la seva tomba per cantar-li la cançó.

A partir d’aquí, la resta de l’àlbum el va decidir escriure des d’“un jo masculí indefinit” i parlar sobre “la presó” que pot suposar també la masculinitat al no permetre, per exemple, la mostra de sensibilitat, sentiments o febleses, més enllà de ser només un homenatge a un ésser estimat perdut o un avantpassat.

El disc conté també un fort contingut social que podem veure a la cançó ‘El pretendiente’, sobre un jove africà que emigra a Europa i topa amb les quatre reines de la baralla espanyola i amb un “pont d’aigua”; i per ‘Berta multiplicada’, un tema dedicat a una activista del medi ambient hondurenya, assassinada en 2016 per les seves idees.

Trobareu més àlbums de la Christina Rosenvinge a l’espai música de la biblioteca.

Us deixem amb la cançó que obre el disc ‘La flor entre la via’.

No hi ha comentaris

‘Ropa, música, chicos’ de Viv Albertine

f4b820592098da3d14df7a0aeafcc49d24220336Com els vells elepés, aquest llibre té una cara A i una cara B. La primera podria titular-se «Sexe, drogues i punk». La segona, «Hi ha vida després del punk». Aquesta setmana trobareu com a novetat a la secció de música Ropa, música, chicos la biografia de la cantant Viv Albertine.

Viv Albertine arriba a Londres en 1958 amb quatre anys, procedent de Sídney. Aquestes memòries arrenquen amb la seva infància i adolescència, entre descobriments musicals –John Lennon, els Kinks, Marc Bolan–, concerts -–dels Stones, David Bowie…–, primeres escapades –a Ámsterdam– i primeres experiències adultes.

A la fi dels anys setanta, dues trobades ho canvien tot: coneix a Mick Jones i descobreix a Patti Smith.

A partir d’aquí, Viv s’integra en l’emergent escena punk i viu en primera línia aquells anys de revolta, provocació i excessos: els Sex Pistols, Malcolm McLaren, Vivienne Westwood, els Clash, Sid Vicious i Johnny Thunders, la formació del grup de noies The Slits, en el qual toca la guitarra, els locals mítics, el Soho, amb els seus cinemes porno i els seus clubs, els concerts salvatges, l’heroïna, les baralles amb skinheads, el descobriment del free jazz i la gira a la qual conviden a Do Cherry…, fins que a principis dels vuitanta la seva banda es dissol.

Arrenca llavors la cara B, amb la necessitat de reinventar-se, l’interès pel cinema, un avortament, una filla, el càncer de coll d’úter, el divorci després d’un llarg matrimoni i la seva nova situació com a dona madura, tema al qual dedica una cançó: «Confessions of a MILF».

Escrit amb una sinceritat aclaparadora, el llibre és abans de res una valuosíssima crònica de primera mà de l’efervescència punk. Però és també el relat d’una època turbulenta i vibrant, i un llibre sobre els reptes de la maduresa i la necessitat de buscar nous camins en l’àmbit artístic i personal.

Viv Albertine (Sídney, 1954) va ser una figura rellevant de l’escena punk londinenca i membre de la influent banda femenina The Slits.

Ha treballat en diversos projectes cinematogràfics i televisius, i, després d’un silenci de més de vint anys, va reprendre la seva carrera musical en solitari el 2010 amb l’EP de quatre temes Flesh i en 2012 amb el disc The Vermillion Border, molt bé rebut per la crítica.

No hi ha comentaris

Doble sessió a l’Auditori Eduard Toldrà

Aquest diumenge doble sessió a l’Auditori Eduard Toldrà: el grup Pares i la banda Edward Estlin presenten els seus nous discs a dos quarts de nou.

Edward

Edward Estlin és un grup independent de música folk creat a principis de 2015. El grup va néixer amb la idea de posar música a les poesies del poeta americà Edward Estlin Cummings, el qual dóna nom a la banda. Aquesta unió entre poesia i música és intensa i passional, i amb ella el grup ja ha recorregut més de 50 escenaris, destacant la gira europea realitzada l’estiu de 2015. Després de la publicació de 3 EP i d’haver guanyat el premi “Intro” del 2016, vénen a presentar a l’Auditori Eduard Toldrà el seu primer àlbum titulat Colours Come and Go.

pares

Els vilanovins Pares presenten, el seu segon disc titulat Ja no ho volem tot (autoeditat, 2018). El videoclip del seu single Sou uns fills de la gran P.U.T.A. és una crítica ferotge a la gestió que la Unió i els poders fàctics realitzen de la crisi humanitària a la mar mediterrània on cada dia moren (tot i ser evitable) desenes de persones que fugen de casa seva a la recerca d’una vida allunyada de la guerra i de tot el que comporta. El videoclip, de factura cinematogràfica, ha estat produït per Nebraska Produccions amb el guió del mateix David Espinola. El grup vol destacar que tots els beneficis que es generin tant amb la cançó com amb el vídeo es donaran com a suport a la ONG ProActiva Open Arms per tal que puguin seguir desenvolupant les tasques de salvament al Mediterrani i pagar les despeses derivades dels litigis judicials que estan tenint.

El grup Pares està format per exmembres dels davidgrups Suïte Momo, Los Rotos i The Bongo Experiènce, i liderats per David Espinola, compositor multiinstrumentista i conegut per haver acompanyat al cantautor satíric Pere Tàpias en la darrera part de la seva carrera. Amb el seu segon disc, Pares consolida un projecte de composició molt personal. Delicats i crus al mateix temps, Pares continua progressant amb una formació que es va completar amb la incorporació del guitarrista i cantant Marc Grau.
Pares es defineixen com una formació lliure d’etiquetatge, una banda d’influències folk i rock, de tradició psicodèlica, a vegades intimista i a vegades atacant amb voracitat riffs i juganeres harmonies vocals.
El 2016 ja varen presentar a l’Auditori el seu primer disc, De sota els pins.

El concert s’emmarca en el programa de SUPORT A LA CREACIÓ, SINGULART, projectes de joves professionals de l’escena.

No hi ha comentaris

El compositor del mes d’octubre: Vincenzo Bellini

Vincenzo Salvatore Carmelo Francesco Bellini és un compositor sicilià, nascut a Catània el 3 de novembre de 1801. Un dels més cèlebres compositors d’òpera italià, les seves òperes més famoses i representades són La Sonnambula, Norma i I Puritani.

Vincenzo BelliniFill dl’organista, va rebre les primeres lliçons de música del seu pare i del seu avi. Va ser un nen prodigi i conta la llegenda que als divuit mesos era capaç de cantar una ària de Valentino Fioravanti. Va començar a estudiar teoria musical als dos anys, piano als tres i que als cinc era capaç de tocar-lo amb soltesa. La seva primera composició data de quan tenia sis anys.

L’any 1819 es desplaça a Nàpols, gràcies a una beca oferta per l’ajuntament de Catània per perfeccionar-se al Conservatori. En aquest període Bellini compon música sacra (motets, misses, etc.), de cambra i simfònica. Però realment el que li dóna fama és la composició d’alguna ària per a veu i orquestra, entre les quals cal destacar la cèlebre Dolente immagine, coneguda en la seva versió per a veu i piano. L’any 1825 va presentar al teatre del conservatori la seva primera òpera, Adelson e Salvini. L’any següent obté el seu primer gran èxit amb Bianca e Fernando, posada en escena al Teatro San Carlo de Nàpols.

L’any següent, Domenico Barbaja li demana una òpera per a representar al Teatro alla Scala de Milà. Tant Il pirata (1827) com La straniera (1829) van obtenir a la Scala un clamorós èxit: la premsa milanesa reconeixia en Bellini l’únic operista italià apte per oposar a Gioachino Rossini un estil personal, basat sobre un major adhesió de la música al drama i el fet de posar en valor el cant expressiu respecte al cant amb floritura.

De les cinc òperes successives, les de més qualitat són, no per casualitat, aquelles escrites pel públic de Milà i també dedicades a la soprano Giuditta Pasta, que l’estrenà, (La sonnambula, i Norma, les dues del 1831), París (I Puritani – 1835).

norma

El viratge decisiu de la seva carrera musical coincideix amb la seva marxa d’Itàlia per anar a París. Allà, Bellini entra en contacte amb alguns dels més grans compositors d’Europa, com per exemple Frédéric Chopin, i el seu llenguatge musical s’enriqueix de colors i noves solucions, però tot conservant intacta la inspiració melòdica de sempre. A part de I Puritani, escrita en italià per al Théâtre-Italien, a París Bellini compon nombroses romances de cambra de gran interès, alguna d’elles en francès, demostrant estar a punt per compondre una òpera en francès per al Teatro de l’Òpera de París.llibre

Però la seva carrera i la seva vida es van estroncar amb menys de 34 anys per culpa d’una infecció intestinal probablement contreta a l’inici de l’any 1830. Va ser enterrat al cementiri del Père-Lachaise, on va ser durant 40 anys veí de Chopin i Cherubini. L’any 1876 va ser traslladat a la Catedral de Catània.

Dotat d’una vena melòdica prodigiosa, Bellini dedicà la seva breu vida a la composició. El seu talent amb el segell melòdic de la més límpida bellesa, conserva encara avui una aurèola de màgia, mentre la seva personalitat artística es deixa difícilment emmarcar dins de cap categoria historiogràfica.

A la Xarxa de Biblioteques municipals de la ciutat trobareu tots aquests enregistraments de les obres de Vincenzo Bellini, i el llibre Vida de Bellini, de John Rosselli, amb traducció d’Albert Estany de la Torre.

 

No hi ha comentaris

Laura Farré Rozada, The French Reverie

“Després de més de 20 anys estudiant piano, arriba un punt en el qual vaig reflexionar sobre el que em quedava. Tenia la sensació que tot el que havia fet quedava en res. L’art és així de efímer. Si deixo d’estudiar una obra, progressivament desapareix. Almenys en pintura, el quadre és una obra física. En la música, transmetem en concerts, però sempre arribes a un públic limitat. Jo necessitava fixar la música”. Aquestes són les reflexions que han motivat a Laura Farré per a la gravació del disc que us presentem avui.

Aquest diumenge 7 d’octubre la vilanovina Laura Farré Rozada presentarà el seu primer disc en solitari, THE FRENCH REVERIE, a l’Auditori Eduard Toldrà, a les set de la tarda.

lauraEl currículum de la vilanovina Laura Farré Rozada impressiona, especialment per la seva joventut. Alumna del màster en interpretació del piano d’Andrew Zolinsky al Royal College of Music de Londres, graduada en Matemàtiques a l’UPC i investigadora especialitzada en música contemporània, Farré és una intèrpret minuciosa i versàtil, plena de talent i energia.

És degut al seu entusiasme per la recerca, que ha escrit diversos articles i tesines sobre les connexions entre les matemàtiques i la música, la influència del folklore i el repertori pianístic dels segles XIX i XX. Fruit d’aquest treball minuciós ens presenta The french reverie, el seu homenatge al repertori pianístic francès dels segles XIX i XX.

‘The French Reverie’ és un sorprenent viatge musical per la música francesa dels segles XIX i XX amb una interpretació apassionant. Farré Rozada ha volgut arriscar apostant per un repertori contemporani que coneix a la perfecció i que ha pogut interpretar davant dels seus creadors. Carregada de talent, il·lusió i curiositat, també explora les connexions entre la música i les matemàtiques. La seva multiplicitat d’interessos la porta des de col·laborar amb Love of Lesbian fins a divulgar repertori pianístic poc conegut per acabar amb la falta de connexió entre el públic i les creacions contemporànies.

El concert s’emmarca en el programa de discSuport a la creació, SINGULART, projectes de joves professionals de l’escena. SINGULART parteix de la voluntat de vetllar pel desenvolupament a la ciutat de les manifestacions escèniques i visuals realitzades pels creadors locals que tenen per objectiu tant la seva professionalització com també projectes professionals de jove creació així com propostes de l’àmbit amateur. La ciutat compta amb un significatiu potencial artístic en les disciplines de música, teatre, dansa i arts visuals, i es per això que des de SINGULART es volen donar les eines necessàries per tal que els joves creadors puguin desenvolupar els seus projectes en un marc de treball professional.

 

El disc THE FRENCH REVERIE el trobareu properament a la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat.

No hi ha comentaris

Selecció de novetats – setembre

 SelNovetats

Aquesta és la selecció de novetats, corresponent al mes de setembre i inclou, com sempre, documents dels diferents fons de la Biblioteca: adults i infantil, música, cinema i còmics.

portades1

Entre les novetats per adults trobareu el llibre Medusas: una historia natural, de Lisa-Ann Gershwin. Les meduses són tan fascinants i maques com perilloses. Es troben per tots els mars i a qualsevol profunditat i són una de les formes de vida més antigues del planeta, ja que va aparèixer fa 500 milions d’anys. Al llibre es presenten 50 es-pècies, alguna de les quals potser és la que et va fer passar un mal dia de platja.

Pel que fa a la literatura us recomanem la novel·la Dins el riu, entre els joncs, de A. Munné-Jordà. El vilanoví Munné-Jordà escriu la primera novel·la que tracta de la División Azul des d’un punt de vista català, i que ens mostra la cruesa extrema que es vivia al front de la 2a Guerra Mundial, i les simpaties, avui en dia inconfessables, d’alguns intel·lectuals catalans cap al que estava passant a Alemanya.

A la secció infantil us presentem el llibre T’ho diré cantant, de Jordi Folck. L’Ilai rep una notícia que el deixa sense veu: els seus pares se separen. Des d’aquell moment sent un nus a la gola que li atura totes les paraules. Sols quan recordi el cant de la natura als bells estius de Finlàndia s’atrevirà a obrir la boca; però tot allò que digui serà cantant. I no a tothom li agrada que algú canti a tothora…

portdes2

De les novetats de còmics us destaquem Sostiene Pereira, de Pierre Henry Gomont. Lisboa, 1938. El periodista cultural Pereira, obès, vidu i taciturn, viu embolicat en la nostàlgia del seu passat i pensa que no hi ha res més important que la literatura. Viu totalment aliè al que està passant al seu país i a Europa, on ha esclatat la guerra civil espanyola i on el feixisme creix per tot arreu. Fins que la seva trobada amb un jove activista capgirarà la seva vida.

Pel que fa a la música us proposem escoltar el disc B-map 1917 + 100, de Fermin Muguruza eta The Suicide of Western. Àlbum que projecta l’ombra del centenari de la Revolució Russa sobre deu zones geogràfiques diferents del planeta, al voltant de ciutats el nom de les quals comença per la lletra B. Fermín Muguruza posa al mapa el rugit de la indignació, la convulsió i la revolució al món actual.

Per últim, a la secció de cinema us presentem la pel·lícula Logan, de James Mangold. Per primera vegada sense els seus poders, Lobezno és veritablement vulnerable. Després d’una vida de dolor i angoixa, sense rumb i perdut al món on els X-Men són llegenda, el seu mentor Charles Xavier el convenç per assumir una última missió: protegir a una jove que serà l’única esperança per a la raça mutant…

 

Aquí us podeu descarregar el full amb les novetats del mes de setembre de 2018.

No hi ha comentaris

Pàgina Següent »