Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per la categoria: Espai de música

Selecció de novetats – desembre

SelNovetats

Aquesta és la selecció de novetats, corresponent al mes de desembre que inclou, com sempre, documents dels diferents fons de la Biblioteca: adults i infantil, música, cinema i còmics.

portades 1

Entre les novetats per adults trobareu el llibre Fills del Nil, de Xavier Aldekoa. El Nil no és un riu. El Nil és molt més. El més gran dels rius africans és el cor de centenars de pobles i el testimoni infatigable de l’ascens i l’ocàs de les dinasties de faraons més poderoses de la Terra. El seu nom evoca secrets ocults en piràmides o cambres subterrànies i alimenta l’orgull de civilitzacions mil·lenàries que avui encara lluiten per sobreviure.

Pel que fa a la literatura us recomanem Origen, de Dan Brown. Nova història del professor Robert Langdon. En aquesta ocasió va al Guggenheim de Bilbao per assistir a un anunci que canviarà per sempre la faç de la ciència. L’amfitrió de la vetllada vol revelar un descobriment que donarà resposta a les dues preguntes que han obsessionat la humanitat des del principi dels temps.

A la secció infantil us presentem El tió de Nadal, de Care Santos. Sóc un tronc amb barretina que fa un somriure amical. Quan em trobes, ja endevines que falta poc per Nadal. De la nostra tradició en sóc un tros de memòria. Em vols conèixer millor? Una dotzena de poemes ben nadalencs per gaudir d’aquesta tradició. I l’ovella al seu corral et desitja Bon Nadal!

portades 2

De les novetats de còmics us destaquem Asylum, de Javier de Isusi. Marina, als seus 94 anys, recorda aquell camí que va recórrer des d’Otxandio fins a Barcelona, de Barcelona a França, de França a Veneçuela. Una experiència d’exili que es creua i es fon amb les de Sanza, Aina, Chris i Imelda, que fugen de la guerra i la violència.

Pel que fa a la música us proposem escoltar el disc Pleasure, de Feist. Sis anys després de Metals, Feist sona especialment bruta a aquest àlbum que no compta amb cap hit com ‘1 2 3 4’. Al costat del seu co-productor Mocky, l’artista deixa que el xiuxiueig de la cinta d’enregistrament ens acompanyi al llarg de tot el disc i amb prou feines retoca les cançons des de les seves primeres preses.

Per últim, a la secció de cinema us presentem la sèrie de televisió The Young Ones/Els Joves, de Geoff Posner. Els Joves és una comèdia de situació que es va començar a emetre a la BBC 1982. El programa combinava l’estil tradicional de les sitcoms amb la violenta astracanada, els canvis d’argument més incongruents i el surrealisme. El seu humor anàrquic i poc convencional va ajudar a portar la comèdia alternativa a la televisió als anys 80 i va convertir en noms coneguts els seus actors i guionistes.

Aquí us podeu descarregar el full amb les novetats del mes de desembre de 2017.

No hi ha comentaris

Las Migas

las migas

Aquest divendres el grup de flamenc Las Migas presenta el seu nou disc, Vente Conmigo, a l’Auditori Eduard Toldrà de la ciutat. El concert tindrà lloc a les nou del vespre, i hores d’ara encara hi ha entrades disponibles.

Alguns mitjans han denominat l’estil de Las Migas com a cançó mediterrània, música per a l’ànima, poesia cantada, sense altres límits que la seva pròpia inspiració. La seva música és un viatge cap a allò que ens és proper i a l’impossible, amb creacions que et submergeixen en la nostàlgia, l’eufòria o et connecten amb les emocions i sentiments.

“Vente conmigo” és el seu darrer disc. Produït per Josemi Carmona, incorpora tocs llatins i electrònics que difereixen dels seus anteriors àlbums, amb el qual pretenen sorprendre i emocionar. Un estil més rítmic i lluminós, que conserva la passió i l’elegància que sempre ha caracteritzat a la música d’aquest grup.

Las Migas és un quartet format actualment per Alba Carmona las migas2(veu), Marta Robles (guitarra), Alicia Grillo (guitarra) i Roser Loscos (violí). Destaquen pel diferents i semblants que són al mateix temps i la fusió de cultures tan meravellosa que creen quan estan juntes.

Sobresurten per ser no només intèrprets, sinó també compositores i arranjadors dels seus propis temes, i per diferents i semblants que són al mateix temps, creant una sorprenent fusió de cultures quan estan juntes.

El grup es va formar el 2004 a Barcelona per integrants i músics de diversos països europeus amb el flamenc com a base quan Marta Robles, Sílvia Pérez Cruz (fins a 2011) i Isabelle Laudenbach (fins a 2013), totes elles alumnes de l’Escola Superior de Música de Catalunya, van unir-se per formar un grup al que poc més tard s’uniria Lisa Bause (fins a 2013).

matuteL’any 2010 va veure al llum el primer treball discogràfic del grup titulat Reinas del matute que va comptar amb la producció de Raül Fernández «Refree» i les col·laboracions de músics com Raúl Rodríguez o Javier Colina. Aquest disc va portar al grup a iniciar una gira per Espanya i Europa.

A la fi de juliol de 2011 es va anunciar que Sílvia Pérez Cruz deixava el grup per centrar-se en projectes propis, i el seu últim concert amb la bandanosotras somos va ser al Teatre Grec de Barcelona. Després, Las Migas van presentar a la seva nova cantant Alba Carmona, qui ja havia treballat fent cors en l’àlbum Reinas del matute.

A principis de 2012 va sortir a la venda el segon disc del grup, Nosotras somos, gravat en els estudis Manitú i produït per Raúl Rodríguez, i van iniciar una gira que les va portar a recórrer Catalunya, el sud d’Espanya i Madrid.

No hi ha comentaris

Clara Luna & Vilanova Big Band

Aquest cap de setmana l’Auditori Eduard Toldrà de la ciutat fa un homenatge a Ella Fitzgerald en el centenari del seu naixement. El diumenge dia 3 de desembre a les 19 hores la Vilanova Big Band, que enguany també celebra el seu desè aniversari, acompanyada de la cantant Clara Luna, ens oferirà un recorregut musical al voltant de la cantant novaiorquesa ple de musicalitat i ritme.

ella-fitzgeraldDesprés de la seva mort, el seu gran amic Duke Ellington va afirmar que “Ella Fitzgerald estava fora de qualsevol categoria”. Una cantant que va trencar motlles, considerada “la primera dama del jazz”, va néixer tot just fa 100 anys i gràcies a la seva preciosa veu i el seu estil inconfusible va poder sortir de la pobresa permanent a transcendir a la història de la música.

Ella Fitzgerald, altrament coneguda com “The First Lady of Song” (La primera dama de la cançó), va ser la cantant de jazz femenina més popular als Estats Units durant més de mig segle. En la seva vida, va guanyar 13 premis Grammy i va vendre més de 40 milions d’àlbums. La seva veu era flexible, àmplia, precisa i sense edat. Podia cantar balades sensuals, peces dolces de jazz i imitar tots els instruments d’una orquestra. Va treballar amb tots els grans del jazz, de Duke Ellington, Count Basie i Nat King Cole, a Frank Sinatra, Dizzy Gillespie i Benny Goodman, O millor dit es podria dir que tots els gransclara luna del jazz varen tenir el plaer de treballar amb ella. Va actuar a les millors sales d’arreu del món i les va omplir. El seu públic era tan divers com el seu ventall vocal. Eren rics i pobres, gent de totes les races, de totes les religions i de totes les nacionalitats. De fet, molts dels seu seguidors tenien només un factor en comú: tots els estimaven.

Clara Luna, nascuda el 1980 a Barcelona, inicia la seva carrera de Piano clàssic al Conservatori Superior de Música de Barcelona. Més endavant es decanta pel jazz, amb el qual descobreix el seu instrument més proper, la veu. També ha rebut classes magistrals de Luciana Souza, Claudia Acuña, Michelle Weir, Dick Oatts, Bruce Barth, Seamus Blake i Bill Stewart, entre d’altres. En la seva estada a Nova York té l’oportunitat de treballar la tècnica del Somatic VoiceWork amb Jeannie LoVettri, i posteriorment amplia la seva formació amb Theo Bleckmann i David Bergman.

vilanova big bandLa Vilanova Big Band està formada per joves músics de la nostra escola de música i conservatori de la ciutat, encara que també és oberta a tot aquell músic amateur interessat en el jazz i el swing. Amb una orientació clarament formativa la Vilanova Big Band il·lustra els estudiants en l’art de la interpretació del jazz per gran conjunt. La Vilanova Big Band està dirigida per en Jordi Paulí.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú trobareu tots aquests enregistraments de la Primera Dama del Jazz.

No hi ha comentaris

Xesca Fort. Canción desnuda.

xesca fort

Xesca Fort és la veu i l’autora de la gran majoria de les cançons d’una de les bandes puntals de l’onada indie dels noranta, Alias Galor. La seva veu és tan dolça que si algun dia apareixen sirenes a la platja de Vilanova i la senten cantar, de ben segur que tornaran mar endins, vençudes per l’enveja.” Diari de Vilanova.

Aquest dissabte 25 de novembre a les nou del l’Auditori Eduard Toldrà de la ciutat ha programat Xesca Fort. Canción desnuda, el nou àlbum d’aquesta cantant i compositora. És un concert especial en motiu del Dia internacional contra la violència envers les dones.

El repertori que completa el disc s’enfronta a la tasca de plasmar l’univers sentimental de les dones que són supervivents de la violència de gènere. Si és habitual que la música pop canti a l’amor romàntic, les cançons de Xesca Fort estripen els cànons del que és habitual en la composició de piano i veu femenina per reflectir les zones d’ombra d’experiències de superació i, sense renunciar a les emocions, buscar un destinatari alternatiu pels afectes. Canción Desnuda és, per tant, un disc exigent que defuig els llocs comuns, tant sonors com lletrístics, del pop contemporani.

La fitxa artística del concert la componen:xesca fort 2
Xesca Fort, veu principal
Òscar Ferret, piano
Joan Manuel Celorio, guitarra elèctrica
Jordi Mestres, contrabaix
Pau Albà, bateria
Ken Stringfellow, guitarra elèctrica, sintetitzador i veus.

 

Xesca Fort ha completat la seva formació a l’Escola i Conservatori Mestre Montserrat de Vilanova, a l’Aula de Música Moderna i Jazz de Barcelona, a El Taller de Músics de Barcelona i a l’Escola Superior d’Art Dramàtic Eòlia. És especialista en el mètode per a la veu Estill voice trainning System, amb, més de 20 anys dedicada a la composició de cançons, a cantar, a fer classes de cant, a assessorar i entrenar professionals per ajudar-los a millorar les seves habilitats vocals. Cantant, lletrista, compositora, vocal coach, també és creadora del projecte solidari per a dones Música contra la violència.

 

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú trobareu cent entrades de documents sobre dones maltractades.

No hi ha comentaris

Selecció de novetats – novembre

SelNovetats

Aquesta és la selecció de novetats, corresponent al mes de novembre que inclou, com sempre, documents dels diferents fons de la Biblioteca: adults i infantil, música, cinema i còmics.

portades 1

Entre les novetats per adults trobareu el llibre Billete al fin del mundo: la historia del Transiberiano, de Christian Wolmar. El Transsiberià és la línia de tren més llarga del món, amb 9.000 km entre Moscou i Vladivostok, travessant alguns dels paisatges més àrids del planeta. Tot i les dificultats es va construir en molt poc temps i va fer que Sibèria no fos només coneguda com a lloc de desterrament i penúries.

Pel que fa a la literatura us recomanem El Càtar proscrit, de Jaume Clotet. Un cavaller occità lluita per preservar la memòria i l’honor d’uns homes i unes dones perseguits pels croats francesos: els càtars. Frares arrogants i nobles despietats conflueixen en la vida d’un nen destinat a ser el rei més gran de la corona catalana i toparan amb la determinació d’uns cavallers sense terres ni possessions però amb el desig de justícia ben viu a les seves ànimes.

A la secció infantil us presentem La festa del pollastre, de Núria Albertí. Un pollastre tocat de l’ala vol organitzar una festa, però a qui podria convidar? A un tigre de bengala? A una bruixa en moto? A un rossinyol? A qui podria convidar? Història pensada per a infants primers lectors, escrita en lletra de pal i lletra lligada i amb paraules destacades en color per tal d’afavorir la memòria.

portades 2

De les novetats de còmics us destaquem El pupitre de al lado, de Takuma Morishige. Qui no s’ha avorrit alguna vegada a classe? Seki ha fet de la necessitat de distreure’s durant la lliçó, tot un art. Tot això portarà de cap a la seva companya Yokoi qui, malgrat els seus esforços per que Seki deixi de jugar i pari atenció a classe, acabarà sempre fascinada per l’originalitat dels seus passatemps.

Pel que fa a la música us proposem escoltar el disc 45 cerebros y 1 corazón, de Maria Arnal i Marcel Bagés. Això és el que es van trobar entre els 104 cadàvers apareguts a una fossa comuna de la Guerra Civil trobada a La Pedreja (Burgos), troballa que va impressionar tant la MA i el MB que van titular així aquest disc de debut, que gira entorn la memòria història de l’esquerra i de dignificar la figura dels vençuts.

Per últim, a la secció de cinema us presentem El rey tuerto, de Marc Crehuet. Dues amigues, Lidia i Sandra, que porten molt temps sense veure’s, decideixen organitzar un sopar de parelles per així conèixer als seus respectius nuvis: David, un policia antidisturbis, i Ignasi, un documentalista social que va perdre un ull per culpa d’una bola de goma que li va copejar en una manifestació.

Aquí us podeu descarregar el full amb les novetats del mes de novembre de 2017.

No hi ha comentaris

’45 cerebros y 1 corazón’ de Maria Arnal i Marcel Bagés

arnalAquesta setmana a l’espai música trobem com a novetat 45 cerebros y un corazón (Fina Estampa, 2017) el primer àlbum del duo format per la Maria Arnal i el Marcel Bagés. L’origen del duo cal anar a buscar-ho en el col·lectiu Compartir Dóna Gustet, compromès amb el popular i les preocupacions de la gent.

L’agost del 2015 al municipi de La Pedraja (Burgos) es va descobrir una fossa comuna d’assassinats per les forces franquistes en 1936. El més impactant és que en aquesta fossa es van conservar, intactes, 45 cervells i un cor. A la vocalista de Badalona i el guitarrista de Flix, aquesta notícia els va impressionar tant que van decidir titular així el seu disc de debut.

I entorn la memòria històrica d’esquerres i la dignificació dels vençuts (de la Guerra Civil, del sistema capitalista) es vertebra aquest àlbum. El record com a reivindicació, però també alè per als exclosos d’avui.

Les cançons que conformen aquest disc tan aviat sonen com una carícia com giren i et sonen com un cop de puny i barrejen exquisidament el folklore de la terra, amb el pop galàctic de Sisa, la cançó d’autor d’Ovidi Montllor i picades d’ullet a sons més actuals al The xx, tot comandat per la guitarra excelsa de Marcel i la increïble veu de la Maria.

Maria-Arnal-1012x675

Explica la llegenda que al disc d’or enviat a l’espai per Carl Sagan a la sonda Voyager estan els batecs del cor d’Ann Druyan, la directora creativa del projecte, de la qual Sagan es va enamorar mentre preparaven l’enregistrament amb les imatges i cançons de la terra que enviarien a l’infinit.

Aquesta podria ben ser la base de ‘Tu que vienes a rondarme’, el primer single de l’àlbum que inclou un sample de la sonda espacial, al costat d’una cançó íntima i amorosa que parla de perifèries, estels antics i gessamins.

Maria Arnal i Marcel Bagés han realitzat un recorregut acurat, tendre i compromès per arribar fins aquí. El duo va passar primer pels EPS en català, Remescles, Acoples i Melismes i Verbena, que en quatre i cinc cançons respectivament recuperava les músiques de tradició oral de la Península, amb un objectiu molt clar, que continua en aquest treball: la memòria com a espai i bé comú.

A l’àlbum també s’inclouen noves preses de ‘Ball del vetllatori’, ja inclosa en el seu primer EP, o ‘A la vida’ (Ovidi Montllor), versionada en el segon, es combinen amb noves aventures com l’adaptació del poema de Joan Brossa ‘La gent no s’adona del poder que te…’ o una magnètica ‘Desmemoria’.

Us deixem amb l’interpretació en directe de ‘A la vida’ a Enderrock TV.

No hi ha comentaris

‘Aigua i pedra’ de Clams

VRCLAMS002Aquesta setmana us presentem com a novetat ‘Aigua i pedra’, el segon treball discogràfic del grup Clams.

Clams va sorgir de l’èxit que va tenir el projecte Música per a la Inclusió, que té la finalitat de contribuir a canviar la mirada envers les persones amb diversitat funcional, visibilitzant les seves capacitats i fent de pont cap a la inclusió social del col·lectiu.

La banda està formada per una dotzena d’alumnes de la Coral de l’Escola d’Educació Especial Mare de Déu de Montserrat del Guinardó i diversos músics que formen part de bandes de l’escena musical independent barcelonina (Pool, Maika Makovski, Teatre Magnètic, Mery Lemon, Clara Luna i Soon)

Clams va autoeditar el seu primer disc a mitjans de l’any 2014 juntament amb el seu videoclip “A sobre d’un coet”. L’any 2015 van presentar el seu segon treball “Aigua i Pedra” enregistrat i mesclat a Cal Pau Recordings i masteritzat per Charly Chicago.

Aquest mes d’octubre acaben d’editar el seu tercer treball ‘Ciclorama’, amb la discogràfica La Produktiva Records i distribució per part de Discmedi, on transmeten la maduresa artística i musical assolida durant de tots aquests anys com a banda.

Clams presentaran el seu darrer treball en concert a l’Auditori Eduard Toldrà de Vilanova i la Geltrú el proper divendres 1 de desembre.

1457023386_13

Aquest concert s’inclou en el programa d’activitats de la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú que ha dedicat l’any 2017 a promoure la inclusivitat i vetllar per fer de les biblioteques espais inclusius i accessibles a tothom.

Trobareu el disc al catàleg de les Biblioteques de Vilanova: Clams

Us deixem amb el making-off del disc.

No hi ha comentaris

Centenari Dizzy Gillespie i Thelonius Monk

Aquest mes d’octubre es celebren els centenaris del naixement de dos grans músics de Jazz, Thelonius Monk i Dizzy Gillespie.

gillespie-1e96b745864b76de1c52e5f9b3f69e0f2e13ac54-s900-c85John Birks Gillespie, més conegut com a Dizzy, va néixer a un poblet de Carolina del Sud (EEUU) el 21 d’octubre de 1917. El seu pare va ser líder d’una banda municipal i en Dizzy i els seus germans tenien accés a tots tipus d’instruments.

Gillespie va començar a tocar el piano als quatre anys i va aprendre a tocar el trombó i la trompeta pel seu compte als 12. Va obtenir una beca per estudiar música a l’Institut Laurinburg, però ho va deixar als dos anys per traslladar-se amb la seva família a Filadèlfia.

En els seus primers anys com a instrumentista, va treballar amb les grans bandes de Cab Calloway i Earl Fatha Hines, mentre que el 1945 va col·laborar amb el saxofonista Charlie Parker, amb qui va gravar alguns dels més revolucionaris temes de la història del jazz.

Gillespie i Parker, va ser una de les figures més rellevants en el desenvolupament del bebop, jazz llatí i del jazz modern. El bebop és considerat el primer estil del jazz modern però, als seus inicis, no era gaire popular ni estava tan ben considerat com el swing.

D’altra banda, va ser uns dels principals responsables creadors del jazz afrocubà al costat de Machito i Chano Pozo entre d’altres, per la qual cosa va sobrepassar les fronteres nord-americanes i es va internar en la música mundial ràpidament.

Gillespie es va convertir en una de les figures més conegudes del jazz. La seva fama es va acréixer amb la seva forta personalitat i els seus espectacles personals, entre els quals destaca la seva habilitat per a l’scat, els instruments de percussió centreamericans i les seves aparicions públiques, entre les quals destaca la seva postulació a la presidència dels Estats Units el 1964.

Gillespie va morir a causa d’un càncer als 75 anys.

thelonious-monkThelonius Monk va néixer a una ciutat de Carolina del Nord (EEUU) el 10 d’octubre de 1917. Poc temps després la seva família es va traslladar a Manhattan, Nova York, on va residir fins la seva mort.

Thelonius va aprendre a tocar el piano als 6 anys i tot i que va rebre alguna educació musical, essencialment, va ser autodidacta. Les seves primeres influències van ser dos dels grans pianistes de tall stride, James P. Johnson i Willie “The Lion” Smith. Durant la seva adolescència va començar a treballar en algunes festes tocant l’orgue i el piano a l’església baptista. Va estudiar en l’institut Stuyvesant, però no va arribar a graduar-se.

Després de viure fora de la ciutat un temps i formar el seu propi quartet, li van donar l’oportunitat de tocar al Minton’s Playhouse, el llegendari club de Manhattan en el qual s’engendraria el bebop. El seu estil en l’època és descrit com “hard-swinging”, amb marcades influències d’Art Tatum, Duke Ellington, James P. Johnson i altres pianistes.

Durant la seva estada al Minton’s, Monk va ser perfeccionant el seu estil únic i va entrar amb contacte amb músics com Dizzy Gillespie, Charlie Parker, Miles Davis, Sonny Rollins, Milt Jackson i John Coltrane, que estaven creant els fonaments del bebop. El 1944 va realitzar els seus primers enregistraments i el 1947 va gravar per primera vegada com a líder de la seva pròpia banda, i va publicar la seva LP de debut, Genius of Modern Music, Vol. 1, que mostrava el seu talent tant per a la composició com per a la improvisació.

Com tants altres de la seva època, ja esmentats, els opiacis, bàsicament morfina i d’altres, van contribuir a la seva genialitat.

Va passar la primera meitat dels anys 50 component, gravant discos i actuant en teatres i gires fora de la ciutat. Poc després va ser contractat pel Five Spot Café i allà, tocant amb músics com John Coltrane, es va convertir en una celebritat.
Monk es va retirar als anys ’70 a causa d’una malaltia mental i va viure reclòs al seu apartament fins a la seva mort l’any 1982.

A l’espai de música de la Biblioteca trobareu una exposició amb els seus àlbums: Dizzy Gillespie, Thelonius Monk

Us deixem amb un concert de Giants of Jazz enregistrat a Copenhaguen l’any 1971 on podeu gaudir de la trompeta de Gillespie i el piano de Monk amb altres grans músics de jazz.

No hi ha comentaris

Selecció de novetats – Octubre

SelNovetats

Aquesta és la selecció de novetats, corresponent al mes d’octubre que inclou, com sempre, documents dels diferents fons de la Biblioteca: adults i infantil, música, cinema i còmics.

portades 1

Entre les novetats per adults trobareu el llibre Cómo se hizo Donald Trump, de David Cay Johnston. Johnston explica la història de com un noi de Queens (Nova York) es convertiria en una nova i complexa espècie de figura pública. Trump és un home de gran intel·ligència mediàtica, esperit emprenedor i poder polític. Amb tot, la seva carrera és plena de problemes legals i una gran controvèrsia al voltant d’ell i les seves activitats financeres.

Pel que fa a la literatura us recomanem El meu germà persegueix dinosaures, de Giacomo Mazzariol. Tens 5 anys i moltes ganes de tenir un germanet. Un bon dia els pares t’anuncien que tindràs aquest germà que vols, i que serà especial. Neix i, de mica en mica, t’adones que és diferent dels altres. Al final, descobreixes l’expressió “síndrome de Down” i el teu entusiasme esdevé rebuig, fins i tot vergonya. Hauràs de passar l’adolescència per concloure que, sigui com sigui, és el teu millor amic

A la secció infantil us presentem Tat y Carylon, d’Anna Val. Els dos amics s’endinsen al bosc buscant l’ajuda del doctor però ell els adreça a la maga Oairo. Arribar fins a ella els hi comportarà viure una gran aventura i a conèixer éssers molt especials. Sempre hi ha algú disposat a oferir-nos ajuda! No et pots donar mai per vençut!

portades 2

De les novetats de còmics us destaquem Saga 6, de Brian K Vaughan. Després d’un gir argumental sorprenent, aquest còmic guanyador de diversos premis Eisner segueix avançant. Hazel comença l’aventura més important de la seva vida: la llar d’infants. Mentrestant, la seva família ha d’aprendre difícils lliçons pel seu compte.

Pel que fa a la música us proposem escoltar el disc Moviment, del grup Les Sueques. Tercer disc d’estudi de la banda vilanovina-barcelonina Les Sueques. El disc explora onze visions del moviment en un cos que esclata èpic, enjogassat, extàtic i valent. Els temes que componen l’àlbum són més contundents, crus, i originals que mai; amb riffs cantelluts i lletres punyents.

Per últim, a la secció de cinema us presentem la primera temporada de la sèrie The Young Pope, de Paolo Sorrentino. El conclave acaba de triar a Lenny Belardo nou Papa de la Santa Església Romana. Un Papa atípic: no sols per la seva edat o per ser el primer italoamericà nomenat Pontífex, sinó també per les idees reaccionàries, properes a l’obscuran-tisme, que en Lenny imposa per força des de les primeres setmanes de papat.

Aquí us podeu descarregar el full amb les novetats del mes d’octubre de 2017

No hi ha comentaris

‘Moviment’ de Les Sueques

prt_360x360_1486634653La Blanca, la Tuixén, la Raquel i en Pau es van estrenar com Les Sueques l’any 2013 amb Cremeu les perles i van passar en poc temps de grata promesa a ferma realitat de l’indie estatal.

Després va venir Educació física i amb ell la prova definitiva que la banda vilanovino-barcelonina havia arribat per avivar les flames del punk amb vista al garage i servit entre teclats vigorosos i melodies irresistibles.

Aquesta setmana trobareu com a novetat de l’Espai Música el seu tercer disc, Moviment.

Moviment va ser gravat entre els Hermitage Work Studios de Londres i Cal Pau Recordings de Sant Pere Molanta (Barcelona). Margo Broom, de Rough Trade, ha estat la productora i els va proposar gravar els temes, després d’uns concerts del grup per la capital anglesa.

A Moviment, Les Sueques exploren onze visions del moviment en un cos que esclata èpic, enjogassat, extàtic i valent. Els temes que componen l’àlbum són més contudents, crus, i originals que mai; amb riffs cantelluts i lletres punyents.

Les-sueques_alba-pujol_063

S’emfatitza la presència de les veus que segueixen cantant les lletres que són tan iròniques i incisives com a poètiques i nostàlgiques. És una reivindicació de l’acció, fins i tot de l’acció contemplativa. La guitarra té més pes en aquest disc i condueix els temes entre riffs de garatge, ritmes foscos i aires postpunk; també ens sorprèn amb teixits punxeguts i de vegades atmosfèrics.

Mantenen la solidesa a la qual ens tenen acostumats en la complicitat entre la bateria i la base rítmica de baixos cadenciosos i distorsionats. L’altre punt fort del grup són els teclats; que si bé en Educació Física remetien tots als seixanta, aquí s’atreveixen amb teclats dels anys vuitanta.

Us deixem amb el videoclip de la cançó ‘Res’ dirigit per la Tuixén Benet i el també vilanoví Pau Escribano.

No hi ha comentaris

Pàgina Següent »