Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per la categoria: Espai de música

Camarón de la Isla, 25 anys de la seva mort.

foto portada

El dia 2 de juliol va fer 25 anys de la mort de José Monge Cruz, Camarón de la Isla. L’artista és un nom imprescindible per comprendre el cante jondo de la segona meitat del segle XX. Se’l considera un dels millors cantaores de flamenc de tots els temps i, segons l’opinió de molts, un revolucionari del cant que va contribuir, al costat d’Enrique Morente, a fer renéixer d’un gènere que travessava una greu crisi, transformant-lo des de dins, encara que respectant les seves essències més genuïnes. La seva figura, que ha traspassat les fronteres del flamenc, així com la seva mort primerenca i les mostres del seu art que han quedat gravades, han propiciat la creació d’una llegenda al voltant de la seva persona que s’ha estès per tot el món.

Camarón de la Isla erapaco-lucia-camaron-isla nascut a San Fernando, província de Cadis, el 1952. Va ser el setè dels vuit fills d’un ferrer gitano, Luis Monje, que va morir sent ell un nen, i d’una cistellera, Juana. El seu malnom, “Camarón”, hi va posar un oncle seu, tota vegada que el seu cabell ros i la seva pell clara no encaixava amb l’estereotip d’un noi “calé”, sinó més aviat una gambeta. Va sentir des de nen l’afició pel món dels toros, però va veure que no era la seva i es va inclinar pel cant, un fet habitual en la seva família (el seu pare entonava bé), on es veneraven figures com La Perla de Cadis o El Chaqueta.

De fet, va ser considerar un nen prodigi, tota vegada que el seu cant causava l’admiració de tot aquell que l’escoltés. Amb set anys cantava en els trens i autocars que anaven de l’illa de San Fernando a Chiclana o Jerez, al costat del seu company Rancapino, i les seves dots flamenques es van afermar en les innombrables festes flamenques que la seva família solia preparar. El seu pas per l’escola va ser molt breu, doncs molt aviat va començar a treballar en la ferreria del seu pare, alhora que cantava per guanyar alguns diners amb el qual contribuir a la minsa economia familiar.

la leyenda del tiempoEl 1968 va iniciar una ampliació i renovació del seu llenguatge musical i a partir de 1979 va intensificar els seus esforços per fer de l’art flamenc un gènere més assequible per al públic en general. Malgrat les crítiques dels més puristes, Camarón opinava que no tenia sentit cantar alguna cosa que ja havien fet altres “com un disc” si no li podia donar una mica de si mateix, que és el que ell feia. El seu disc La leyenda del tiempo és, d’entre els seus dinou magnífics LP ‘s, el més destacable per la gran innovació que va suposar la seva aparició en el cante jondo.

Al principi de la seva carrera professional està lligat al guitarrista Paco de Lucia, amb qui va gravar vuit discos. Camarón tenia la idea d’apropar el cant a un públic poc acostumat al flamenc convencional, introduint instrumentacions i innovacions estilístiques que sonessin “millor” per al públic jove, amb la intenció que fos un art més creatiu.

Són famoses, en aquest sentit, les idees que expressés en una entrevista: “El flamenc està fet, però sobre el fet es pot seguir creant sense enganyar, sense mistificar. Per què hem de fer tots la soleá exactament igual, com si fóssim un disc? Si jo puc afegir alguna cosa pròpia, enriquir-la, sense desvirtuar el que és el cante por soleá, per què no ho he de fer?”. El canvi experimentat va ser tan profund que fins i tot canviar la seva imatge; abandonà, així, la cantarella “De la Isla” en el seu nom, va presentar el seu disc amb una portada diferent a les anteriors, més “moderna”, i va lluir una barba que ja el va acompanyar per sempre.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu alguns dels discos de Camarón de la Isla. També trobareu les biografies Camarón de la Isla: el dolor de un príncipe, de Francisco Peregil; i Camarón de la Isla, 1969-1992: entre tradición y evolución, de Mercedes García Plata. I amb la novel·la Pistola y cuchillo, de Montero Glez, entrem amb el gran cantaor en la Venda de Vargas, un petit temple flamenc, transfigurat en lloc sagrat, on Camarón, malalt i sense resignar-se a morir, haurà de prendre una de les decisions més dures de la seva vida.

No hi ha comentaris

El Tingladu. Les nostres mans, el nostre capital.

portada

 

horaris

 

 

Amb aquest lema el festival El Tingladu torna amb força per celebrar la seva 10a edició a partir d’aquest dijous dia 20 de juliol i fins diumenge dia 23. Les actuacions són d’accés lliure i gratuït al recinte ubicat al Parc de Baix-a-mar. Tot i això, disposarà de tots els serveis habituals en qualsevol esdeveniment d’aquestes característiques. En aquest sentit, a banda de les barres on se serviran refrescos i begudes com El Globu, també hi haurà la possibilitat de sopar sense sortir de El Tingladu amb ofertes diverses tant per part de l’organització com de les caravanes de menjar que se situaran al mateix parc.

 

 

De tots els participants, aquest són els artistes dels que trobareu discografia a la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat:

 

Manel. Jo competeixo, tu competeixes, ell competeix, nosaltres competim, vosaltres competiu i ells són els Manel, els collons d’amos del pop català. I punt. No cal que dissimuleu que tots us sabeu les seves lletres.

Mala Rodríguez. La rapera andalusa és una dels convidades internacionals d’aquest any. Habitualment amb un perfil de reivindicació feminista i desenfadada, la Mala Rodríguez ha col·laborat amb artistes de tot arreu. El seu últim disc d’estudi es titulava Bruja (2013).

Quimi Portet. Icona Pop. Més que acceptable intèrpret de música moderna. Departament de Propaganda i Manipulació de la plebs (abjecta i adotzenada). Va haver de cancel·lar la seva actuació de l’any passat a El Tingladu a causa de la pluja en una nit que prometia de valent al costat de Joan Miquel Oliver i Xarim Aresté.

Oques Grasses. El seu tercer treball You Poni (2016) va confirmar-los com una de les bandes més festives i populars dels Països Catalans. Amb lletres que són capaces de no dir res i dir-ho tot al mateix temps, hi actuaran per tercera vegada després del seu debut el 2015 i de fer el relleu a Manu Chao al multitudinari concert de presentació de l’any 2016.

Tomeu Penya. El cantant mallorquí és incombustible, porta quasi 40 anys actuant. El novembre de 2012 tragué el seu 25è àlbum “És per tu”, al qual la cançó “Es soports de sa nostra bandera” defensa la llengua catalana i els costums de les illes referint-se així a la bel·ligerància del govern del PP de José Ramón Bauzá. El seu darrer disc és Arruix! (2013).

Aspencat. La banda valenciana continua la gira del disc Tot és ara. La combinació d’electrònica, ska i reggae és tant o més potent que el contingut de les seves lletres. Un crit a rebel·lar-se contra les injustícies que ens envolten cada dia.

Adrià Puntí. La clau de girar el taller, d’Adrià Puntí, va ser el millor disc de l’any 2015, segons els Premis Enderrock de la crítica. L’àlbum, amb 13 cançons, va significar per a Puntí el trencament d’un silenci de 10 anys sense editar discos.

Joana Serrat. Prové de Vic però escoltar el seu estil folk d’arrel americana amb tocs de pop i en anglès ens transporta ràpidament a l’altra banda de l’oceà. Al seu últim àlbum Cross The Verge torna a desplegar tota la seva qualitat artística sense complexes.

The Pinker Tones. L’actual xou familiar que ofereixen, Rolf & Flor, és un espectacle acústic i alternatiu on s’enllaça la narració d’un conte amb peces musicals pròpies.

La Brigada. La Brigada va néixer l’any 2007 a Vilanova i la Geltrú. El seu últim disc es va anomenar Incerta glòria (2012), en part un homenatge a la novel·la de Joan Sales que recentment ha estat adaptada als cinemes. Anteriorment ja van editar La obligació de ser algú (2008) i Les paraules justes (2010). Després de diverses temporades sense pujar als escenaris, els vilanovins han tornat als assajos per reunir-se de nou a El Tingladu.

Lluís Gavaldà i Trau. Interpretaran algunes de les cançons més mítiques del pop internacional des dels Beatles, als Kinks o els Beach Boys. Es tracta d’un espectacle per a tots els públics que té l’objectiu d’apropar les cançons que es consideren la llavor de la música actual.

A més a més, el festival comptarà amb artistes internacionals com TALCO, una bona dosi de festa i reivindicació amb bandes dels Països Catalans molt populars com ZOO, SMOKING SOULS i EL DILUVI, i els espectacles de LEO BASSI i GUILLEM ALBÀ & LA MARABUNTA. MIQUEL DEL ROIG serà un any més el protagonista per posar el punt i final a El Tingladu.

foto 1

foto 3

foto 2

No hi ha comentaris

‘Il trovatore’, Òpera a la fresca

20170714102001-1El divendres 21 de juliol a les 22h, la Plaça de la Vila acollirà la segona retransmissió en directe d’òpera dins el cicle organitzat pel Gran Teatre del Liceu, Liceu a la fresca, organitzat per l’Auditori Eduard Toldrà.

Aquesta és la segona projecció que es podrà veure a la ciutat, ja que el passat 30 de juny ja es va poder veure a la Plaça de la Vila la retransmissió en directe de l’Òpera Madama Butterfly de Giacomo Puccini des del Teatro Real de Madrid.

En aquesta edició el Liceu a la fresca arriba a tota Espanya després de l’èxit assolit la temporada passada a Catalunya. Deu ciutats fora de Catalunya –Bilbao, Granada, Las Palmas, Màlaga, Pamplona, Santiago de Compostela, Sevilla, Valladolid, Elda i Alaior- formen part ja d’aquesta pionera iniciativa a Espanya gràcies a la participació activa en el projecte de l’Obra Social “la Caixa”.

El Liceu a la fresca es podrà gaudir a més de 150 municipis catalans i una quinzena de ciutats espanyoles.

Divendre es podrà veure una nova producció de l’obra de Verdi ‘Il trovatore’, que es representa al Liceu entre el 17 i 29 de juliol sota la direcció d’escena de Joan Anton Rechi i la direcció musical de Daniele Callegari.

Els desastres de la guerra de Francisco de Goya serveixen d’inspiració per a aquesta inèdita posada en escena, amb la qual el director andorrà ha volgut donar protagonisme especial a l’artista aragonès i a la regió on es van pintar aquests gravats. La figurinista Mercè Paloma i el videocreador Sergio Gracia han treballat de la mà de Rechi per ambientar la història de Cammarano i Bardare en un context de batalla que “aporta més versemblança a la història”.

img_ebernal_20151009-183316_imagenes_lv_terceros_il-kNPE-U421096195372QAE-992x558@LaVanguardia-Web

L’escenografia es converteix així en “un gran quadre de Goya” que és testimoni d’una batalla entre dos bàndols, el del Conde de Luna i el de Manrico. Rechi converteix a Goya en un espectador d’excepció d’aquest conflicte de Il trovatore, i fins i tot en un personatge més, un narrador o trobador que amb els seus pinzells va desgranant aquesta tragèdia d’amor, venjança, guerra i mort. Les videocreaciones de Sergio Gracia de l’estudi Project 2 han permès que les pintures del geni aragonès es barregin amb la història original, mitjançant animacions dels gravats i projeccions sobre els tuls que coronen l’escena.

Dos repartiments de luxe encapçalen aquesta coproducció del Liceu i l’Òpera d’Oviedo, que en la seva terna protagonista compta amb els barítons Artur Ruciński i George Petean com Conde de Luna, les sopranos Kristin Lewis i Tamara Wilson com Leonora o els tenors Marco Berti i Piero Pretti com Manrico.

il_trovatore_8._a._bofill

Il trovatore ens situa a Saragossa, on som testimonis de l’enamorament del trobador Manrico i Leonora. El Conde de Luna, que també la pretén, va perdre al seu germà petit raptat per Azucena, mare de Manrico. Aquesta és capturada pel comte i torturada; Manrico intenta salvar-la, però és capturat. Leonora intercedeix davant el comte oferint-se ella mateixa com la seva esposa, però acaba suïcidant-se. Llavors Luna mata a Manrico, i Azucena revela, poc abans de morir també, que el trobador era el germà perdut del comte.

Aquesta òpera en quatre actes, llibret de Salvadore Cammarano i Emanuele Bardare i música de Giuseppe Verdi es va estrenar per primera vegada el 19 de gener de 1853 en el Teatre Apollo de Roma. Un any més tard, el 20 de maig de 1854, arribava per primera vegada a Barcelona, al Liceu, on es va poder veure per última vegada el 30 de desembre de 2009 i on s’ha representat un total de 275 vegades.

A les Biblioteques de Vilanova podreu trobar aquesta i moltes altres òperes de Verdi.

Us deixem amb una de les àries més conegudes de l’òpera, el coro di zingari (el cor dels gitanos) en una representació a l’Arena de Verona dirigida pel cineasta Franzo Zeffirelli.

No hi ha comentaris

Selecció de novetats – Juliol i agost

SelNovetats

Aquesta és la selecció de novetats, corresponent als mesos de juliol i agost que inclou, com sempre, documents dels diferents fons de la Biblioteca: adults i infantil, música, cinema i còmics.

portades 1

Entre les novetats per adults trobareu el llibre Cuina On Road, de Francesc Murgadas i Pep Nogué. Una de les grans passions de Pep Nogué és viatjar per tot Catalunya a la recerca de receptes noves i delicioses i productes de qualitat. Aquest llibre reuneix 55 receptes i productes de zones determinades de Catalunya. Cadascuna de les receptes inclou un text narratiu de Francesc Murgadas.

Pel que fa a la literatura us recomanem Doble mortal, de Salvador Macip i Elisenda Roca. Una novel·la trepidant, de lectura àgil, plena de misteri i amb components romàntics. En Max i la Julieta hauran de trobar el seu germà i amic desaparegut i descobrir el misteri que hi ha darrere de la seva desaparició. Una carrera plena de traïcions, suplantacions de personalitat i plans d’assassinat.

A la secció infantil us presentem Com tres i dos fan cinc, de Mercè Ubach. Contes esbojarrats, divertits i tendres. Amb moltes expressions vives, rimes i joc de paraules. Els bessons Geni i Al estan fets de paraules, plens de sons i tinta. Han nascut per jugar amb la llengua i són de paper, però també tenen un cor que bombeja sang i té set d’aventures.

portades 2

De les novetats de còmics us destaquem Merci, de Zidrou. Merci Zylberajch és una adolescent gòtica i rebel que viu a Bredenne, una petita ciutat francesa, on no hi ha gaire cosa a fer. La policia acaba d’enxampar-la fent una pintada a la façana del seu professor. La justícia juvenil ha decidit castigar-la, però ha tingut la sort de topar-se amb un jutge que no pensa tallar-li les ales.

Pel que fa a la música us proposem escoltar Heads up, de Warpaint. Aquest enlluernador àlbum es beneficia del recent vol lliure de les seves quatre integrants per retornar-nos-les amb impuls renovat. Les aventures paral·leles d’Emily, Theresa, Jenny i Stella i un modus operandi més individual es resolen en el seu treball més físic, més ballable i més proper a l’esperit del seu directe, supervisat pel seu vell amic Jacob Bercovici.

Per últim, a la secció de cinema us presentem María y los demàs, de Nelly Reguera. Des que va morir la seva mare quan tenia 15 anys, la María ha cuidat del pare i els germans. Responsable i controladora, ha estat el pilar de la família. Per això, quan el seu pare s’enamora i anuncia el seu compromís, sent que s’enfonsa la seva vida. Amb 35 anys i sense parella, haurà d’atrevir-se a canviar el seu destí.

Aquí us podeu descarregar el full amb les novetats dels mesos de juliol i agost de 2017

No hi ha comentaris

Locos por el swing dance moda, música, cultura y pasos básicos

El swing ha recuperat el protagonisme d’abans, amb les múltiples variacions del ball alegre i dinàmic que es va originar en els anys vint. Aquest ball reviu avui en festivals vintage, balls socials de cap de setmana i milers de classes setmanals en ciutats de tot el món.

portadaLa novetat que us portem avui en parla i ho demostra. És el llibre Locos por el swing dance: moda, música, cultura y pasos, de l’australià Scott Cupit, fundador de Swing Patrol a Austràlia, on s’explora la dinàmica del swing contemporani i ens porta pels estils de ball més populars i la cultura i la moda relacionades.

Els quatre grans estils d’aquest ball estan coberts: Charleston, Collegiate Shag, Balboa i Lindy Hop, inclosos els passejos, els quals estan garantits per omplir la pista de ball.
Cada capítol comença amb una visió general de la fascinant evolució de l’estil de ball; “Get the Look” examina les modes per a nois i noies, inclosos els cabells i el maquillatge, i una llista de verificació de roba, sabates i accessoris; mentre que “The Music” suggereix les deu millors cançons per practicar.
A continuació, es mostra un desglossament dels patrons de pas bàsics sobre els quals es construeix el ball, i una guia per a alguns dels moviments clau.
També hi ha consells privilegiats dels antics temporitzadors i dels principals ballarins swing d’avui, així com demostracions de vídeo divertides i fàcils de seguir incrustades en pàgines produïdes exclusivament per al llibre i accessibles a través de codis QR escanejables.

Durant un viatge  per Amèrica amb el seu germà, Scott Cupit es va trobar amb el Swing. Instantàniament es va sentir atret  per l’energia de la dansa, la música i la gent. I es va fer el propòsit d’aprendre’l a ballar.

Poc després, va començar Scott-Cupita donar classes i les coses es van agafar volum: juntament amb la seva parella de negocis Claudia, va començar la Swing Patrol, sovint anomenada escola de ball swing més gran del món. L’amor de Scott pel swing era contagiós: les seves classes van créixer de 23 persones la primera nit a més de 200 persones després de vuit setmanes.
Disset anys després Swing Patrol exerceix classes setmanals a Melbourne, Sydney, Tasmània, Berlín i Londres. Scott es va traslladar a Londres el 2009 per obrir la Swing Patrol London, que ara compta amb més de 900 estudiants per setmana a través dels seus nombrosos locals i danses socials setmanals.

Scott encara ensenya setmanalment i dirigeix el negoci. Sovint és convidat a ensenyar a l’estranger i a escenaris locals del Regne Unit. Després de 17 anys, encara pensa que té el millor treball del món.

Si us interessa aquest ball, a la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú trobareu també un curs bàsic del ball en DVD, diversos CD de música de Swing i dues antologies.

No hi ha comentaris

Vida Festival en 3,2,1…

Vida2017_Cartells_24Abril2017

El proper dimecres 29 de juny comença la quarta edició del Vida Festival, Festival Internacional de Vilanova i la Geltrú, un festival que té lloc enmig d’uns entorns immillorables, durant el matí a La Daurada Beach Club i a partir de la tarda i fins a la nit, a La Masia d’en Cabanyes.

El VIDA vol donar aire a la nova cultura de l’oci, prioritzant per davant de tot el benestar del públic, fugint de les masses i garantint excel·lència en els serveis. Aquest nou concepte de festival pretén fer encabir en un sol esdeveniment diferents disciplines artístiques al voltant de la música i grans noms nacionals i internacionals configuraran una línia artística diferenciada i adaptada a l’entorn.

El VIDA enceta una nova edició amb els abonaments esgotats i amb uns caps de cartell que no tenen res a envejar a altres festivals nacionals i europeus que se celebren aquest estiu com Phoenix, The Flaming Lips, Devendra Banhart o Fleet Foxes, entre molts d’altres.

A la Biblioteca hem preparat una exposició de fons amb la música de molts dels artistes que passaran per la nostra ciutat aquest cap de setmana i us volem destacar alguns que són novetat durant aquesta quinzena.

Oczy_Mlody_cover dr dog Guadalupe Plata - Guadalupe Plata PAU-VALLVÉ-ABISME-CAVALL-HIVERN-PRIMAVERA-I-TORNAR-Portada-cover-internet Warhaus - We Fucked A Flame Into Being_0 Heads_Up_-_Warpaint JAGWAR_ENAT_23-1-640x640

Ozcy MldoyThe Flaming Lips En actiu des de 1983, la banda de Wayne Coyne va camí de batre rècords de longevitat, amb el mèrit afegit de seguir només les seves regles. La glòria els va arribar l’any 1999 amb “The Soft Bulletin”, obra mestra de l‘indie pop amb vestidures de surrealisme àcid. “Oczy Mlody”, el seu quinzè àlbum, es presenta des del segell com la volta de la banda al format de pop psicodèlic dels temps de glòria. “Oczy Mlody” recupera a una banda amb sobrada capacitat per trobar or melòdic, ritmes infecciosos, arranjaments imaginatius, ambients de bellesa majestuosa i inquietants atmosferes.

The Psychedelic SwampDr. Dog Una vegada més Dr. Dog proven al món que no són un grup a l’ús que es mogui dins d’unes pautes diguem convencionals. O almenys no resulta molt comú que una banda amb més de quinze anys de trajectòria, set discos i diversos canvis de formació recuperi ara els primers enregistraments que van realitzar en un casset del 2001 per actualitzar-les i passar-les pel filtre de com són i com sonen en l’actualitat.

Guadalupe PlataGuadalupe plata El segon llarg de Guadalupe Plata, gravat a Austin (Texas), manté les constants estilístiques del trio d’Úbeda, com són el seu blues vertebral i endimoniat amb tints psicodèlics però, a més a més, aprofundeixen en la negritud plàstica del seu so. Ells mateixos adverteixen que “el caràcter de l’enregistrament és més fosc i podrít que mai”.

Abisme, cavall, hivern, primavera i tornar Pau Vallvé A partir d’un títol dilatat i grandiloqüent, l’artista cerca raons de ser a través d’un cançoner que representa en ordre cronològic 22 episodis de vida. Amb alè introspectiu o perspectives sobre el món, Vallvé resol el seu periple estacional amb lletres sempre properes, i la tecla melòdica més encertada per a cada discurs.

We fucked a flame into beingWarhaus Warhaus és el nou projecte de Maarten Devoldere -artífex dels sempre recomanables Balthazar- en el qual el belga fa equilibris entre la profunditat lírica de Leonard Cohen, la insinuació de Serge Gainsbourg i la inquietant solidesa dels seus compatriotes dEUS. Es tracta d’un àlbum carregat d’influències elegants, que presenta fons clàssic aprofitant elements actuals.

Heads upWarpaint Si el seu disc de debut va servir perquè el quartet Los Àngeles Warpaint aconseguís un so més cohesionat i grupal, aquest enlluernador “Heads Up” es beneficia del recent vol lliure de les seves quatre integrants per retornar-nos-les amb impuls renovat i sense rastre de cotilles. Les aventures paral·leles d’Emily, Theresa, Jenny i Stella i un modus operandi més individual es resolen en el seu treball més físic, més bailable i més proper a l’esperit del seu directe, supervisat pel seu vell camic Jacob Bercovici.

Every now & thenJagwar Ma El que comença amb la psicodelia i el rotllo experimental de “Loose Ends” acaba al cap de pocs segons d’haver començat per donar pas a les vuit cançons restants que realment defineixen el so del segon disc del grup. Un “Every Now & Then” que flirteja amb ritmes més propers a la pista de ball, a cavall entre l’electrònica o el dance, inundant temes com “Give M’A Reason” o “Slipping” de dinàmics beats, harmònics sintetitzadors i tornades encomandisses que animen a qualsevol a moure l’esquelet.

No hi ha comentaris

20 anys de ‘Ok Computer’ de Radiohead

Radiohead.okcomputer.albumartOK Computer és el tercer LP d’estudi de la banda britànica Radiohead, publicat el 13 de juny de l’any 1997, és a dir, ara fa vint anys.

Sota la producció de Nigel Godrich, Radiohead va continuar treballant amb la guitarra com a base però ampliant les influències del rock alternatiu i establint la base de la seva posterior música experimental.

Tot i que el grup no el considera un disc conceptual, tant les lletres com la música i l’art escapen de la indústria comercial amb temes com el consumisme, la desconnexió social, l’estancament polític i el malestar.

L’àlbum va comptar amb un gran èxit comercial i de crítica posant al grup britànic al davant de la música rock moderna, sent considerat per molts com el millor disc de Radiohead i un clàssic del rock dels anys ‘90.

Entre les cançons més conegudes d’aquest disc hi figuren ‘Paranoid Android’, ‘Karma Police’ i ‘No Surprises’. També s’inclouen altres temes molt apreciats com ‘Lucky’, o ‘The Tourist’.

OK Computer és definit per alguns crítics com una barreja entre Pink Floyd i King Crimson, amb influències del Miles Davis dels anys ’70, del rock èpic dels U2 i de les bandes sonores d’Ennio Morricone .

Un disc que s’ha comparat en moltes ocasions al Sgt. Pepper’s Lonely Heart Club Band de The Beatles, que tot just ha celebrat el seu cinquantè aniversari, en el sentit que va suposar un canvi en la trajectòria del grup i que s’ha convertit en un àlbum que ha transformat la història de la música des de la seva publicació.

radiohead-1997Radiohead es va guanyar un lloc considerable a l’escenari del rock alternatiu del 1990 amb un àlbum discret, Pablo Honey (1993), però que contenia el que esdevindria el seu primer gran èxit mundial, ‘Creep’, un tema que basava la seva eficàcia en la lletra afectada i generacional de Yorke i en un riff de guitarra molt estrident.

El segon àlbum dels d’Oxford, The bends (1995) va ser un inqüestionable treball de confirmació, un pas endavant i per als fans més immobilistes o rockistes de Radiohead, el seu millor disc. Rock èpic, de guitarres poderoses, moments acústics i lletres colpidores, amb un bon grapat de talls sensacionals (‘Black Star’, ‘High & dry’, ‘Bones’, entre més) i una nova diana que els catapulta a les llistes, ‘Fake plastic trees’.

Per celebrar aquest aniversari, la banda ens regala una luxosa reedició del disc en la qual, a banda de trobar el disc original remasteritzat a partir de les cintes analògiques originals, s’hi han afegit vuit cares B i tres pistes inèdites: la bella i hipnòtica ‘I Promise’,’primer avançament en el qual l’acústica avança al costat d’una bateria a ritme de marxa militar, amb Yorke cantant com un àngel caigut sota una magnífica sessió de cordes; ‘Man of War’, amb uns teclats atmosfèrics i riffs que giren en una tempesta elèctrica i la vibrant ‘Lift’, pista que hauria brillat en qualsevol treball de la banda.

A les Biblioteques de Vilanova trobareu aquest i altres discs d’aquesta banda británica: Radiohead

Us deixem amb el documental sobre la banda ‘Meeting people is easy’, enregistrat per Grant Gee i que segueix el grup en la gira posterior a l’èxit del disc.

No hi ha comentaris

Selecció de novetats – Juny

SelNovetats

Aquesta és la selecció de novetats, corresponent al mes de juny que inclou, com sempre, documents dels diferents fons de la Biblioteca: adults i infantil, música, cinema i còmics.

portades1

Entre les novetats per adults trobareu el llibre Internet no és la resposta, d’Andrew Keen. Quan sembla que totes les respostes les tingui el senyor Google, Andrew Keen posa damunt la taula els perills d’internet i tracta temes com la falta de privacitat i el gran poder de les dades que en aquest moment estan fora de control.

Pel que fa a la literatura us recomanem On es desborda el sol, de Pere Tàpias. Darrer llibre publicat pel polifacètic cantautor i gastrònom vilanoví. El llibre recull una quarantena de poemes, que ens endinsaran en el món íntim de Tàpias. Una sorpresa (delicadesa) literària, una confluència dels sentits com a forma de vida i els coneixements.

A la secció infantil us presentem Bru Artiac. Operació Cul de la lleona, d’Enric Gomà. El Grumoll, el Bru i la seva família viuen a Barcelona, fins que un dia el pare els diu que marxaran a viure a Girona. El Bru i la seva germana posen el crit al cel. Girona? No hi volen pas anar! El Bru comença en una nova escola i ha de fer nous amics. Tot va més o menys bé fins que un dia, visita el Tapís de la Creació.

portades2

De les novetats de còmics us destaquem Jamás tendré 20 años, de Jaime Martín. Es van conèixer l’any 1936, durant el caos de la Guerra Civil espanyola: Isabel és costurera, Jaime és artiller a l’exèrcit republicà. S’estimen. Lluiten. Escapen de la mort. No obstant això, quan cau la República, en Jaime i l’Isabel estan al costat perdedor i, de vegades, és més difícil sobreviure en la pau que en la guerra.

Pel que fa a la música us proposem escoltar I see you, del grup The XX. Amb el tercer àlbum d’estudi, la banda britànica deixa enrere la foscor, l’ansietat i el dolor i ens presenta unes composicions lluminoses i alegres plenes de ritme i de vida. Cançons enregistrades entre Nova York, Reykjavík, Los Angeles o Londres, i produïdes per Jamie XX al costat de l’habitual Rodaidh McDonald.

Per últim, a la secció de cinema us presentem El hijo de Saúl, de László Nemes. El 1944, a Auschwitz, un presoner jueu membre dels ‘Sonderkommando’ –encarregats de cremar els cadàvers dels presoners gasejats i netejar les cambres de gas-, troba certa supervivència moral tractant de salvar dels forns el cos d’un nen que pren com el seu fill. Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa.

Aquí us podeu descarregar el full amb les novetats del mes de

No hi ha comentaris

Bestiari musical

BESTIAR

Aquest dimecres 7 de juny a partir de les 18h tindrà lloc la xerrada i audició familiar ‘Bestiari musical’ a càrrec de Joan Manuel Chouciño, professor d’arpa i d’història de la música de l’Escola i Conservatori Municipal de Música Mestre Montserrat de Vilanova i la Geltrú.

La xerrada s’adreça a nens i nenes majors de 8 anys i durant la mateixa descobrireu animals molt musicals i músics, músiques i instruments que fan molt l’animal. Vine i gaudeix amb la música!

I es que aquest bestiari musical és el centre d’interès que ha triat aquest curs la ECMM per treballar amb els seus alumnes.

Descobrir el Bestiari musical a través de la història de la música pot semblar una tasca pròpia d’exploradors del segle XIX.

Però aquesta aventura ha començat a plaça, vestit de blanc, durant la festa major. Amb el so de cobles, ministrers, flabiols, sacs es fan presents i dansen àligues, mulasses, bous, cavallets i d’altres bèsties. Animals que, de tan humans com són, transporten la comunitat de la quotidianitat terrenal a la ritualització festiva, tradicions gairebé mil·lenàries que tenen el seu origen en les celebracions del corpus christi medieval, amb ressons mitològics.

També cal reconèixer que els animals s’han deixat la pell per la música. I molt més encara! Ossos, cos, budells… A la Grècia mitològica, Hermes, el missatger dels déus, va construir el primer instrument musical, l’arpa, amb la closca d’una tortuga. I a milers de quilòmetres, a Bolívia, encara avui els armadillos esdevenen caixa de ressonància dels txarangos.

Parem l’orella a aquestes bèsties, perquè molta de la música s’inspira en elles. A la Xina imperial es van crear flautes tot agafant unes canyes de bambú que imitaven el so dels ocells.

De quins ocells? No tenim notícia dels ocells d’aquests temps a la Xina, però en temps més propers, merles, tórtores, pit-roigs, tallarols, aloses, oques… omplen pàgines de música i discografia dedicada a l’ornitologia musical. Couperin, Daquin, Pasquini, Kasper-Kerl, als segles XVII i XVIII o Olivier Messiaen al XX, ens deixaren un ampli ventall de composicions inspirades en el cant dels ocells.

Faules i contes, adreçats a tota la comunitat, donen el protagonisme als animals per a parlar d’infants, homes i dones. I la música s’inspira en ells, acompanya la narració o els estilitza en un ballet. Pere i el llop, El llac dels cignes, L’Ocell de foc, o La història de Babar ens porten cap a l’oníric i simbòlic món del conte on la música s’hi escau tan bé juntament amb la paraula.

Tot seguit podeu escoltar la llista de reproducció que des de l’Escola Municipal de Música Mestre Montserrat han preparat per il·lustrar aquest bestiari musical.

Captura de pantalla 2017-06-05 a las 11.32.13

Tant la lírica tradicional com la poesia més elevada han dedicat poemes a les bèsties. El repertori infantil és inabastable. Quan les oques van al camp és la més coneguda d’un llarguíssim repertori, amb gates, belitres, moixons, polls i puces. En el cinema d’animació Dumbo, Bambi, La dama i el rodamon, 101 dàlmates, El llibre de la Selva, Els aristogats, El rei lleó o La sireneta per a dir-ne uns pocs, són plens de cançons ben animals.

Aquestes i moltes altres històries d’animals les podreu descobrir a aquesta audició a la biblioteca.

Us deixem amb la cançó ‘Busca lo más vital’ de la pel·lícula ‘El llibre de la Selva’.

No hi ha comentaris

Elisabet Raspall Quintet. Vital

“Per a mi és Vital: de suma importància, la meva vida, la meva activitat, meu instint, la meva força… seguir creant, animada i optimista, amb il·lusió… seguir compartint emocions, amistat i música amb els músics, i amb el públic i seguidors, moments únics i irrepetibles on assaborim tots plegats la màgia amorosa i única de la Música, la màgia de viure i compartir!!.” Elisabet Raspall

vitalAquest divendres 26 de maig a les nou del vespre la pianista vilanovina Elisabeth Raspall presenta el seu nou disc, “Vital” (Raspall Records RR005), en el vintè aniversari del seu primer disc, Triangles (Fresh Sound New Talent, 1997) a l’Auditori Eduard Toldrà de Vilanova i la Geltrú.

Vital és un projecte que ha estat enregistrat el juliol del 2016, en formació de quintet. L’onzè treball de la seva discografia pròpia amb música original. Eficàcia comunicativa, elegància i creativitat amb sabor mediterrani i influències brasileres són presents en el darrer treball de la pianista i compositora. Un jazz que es pensa i que fa pensar; bell, cristal·lí, humit, melancòlic,…. Aquest és el jazz d’Elisabet Raspall.

Tal i com va dir l’actor Pep Tosar —de qui la pianista va posar música al seu espectacle sobre Txèkhov—, Elisabet Raspall sempre ha tingut el que creu que és principal en un músic: personalitat, un so i un caràcter musical reconeixible entre la resta. La vitalitat que transmet en els seus temes et donen unes ganes de viure que ens arriben a fer sentir que, possiblement, el món encara no està perdut del tot.

A més de Raspall al piano i a la composició, l’acompanyen a l’escenari el saxo tenor i soprano Chris Cheek, el trompeta Benet Palet, el contrabaix Pep Pérez Cucurella, i el bateria Marc Miralta.

Elisabeth Raspall comença a estudiar  música molt jove a Foment Vilanoví. Després d’això, succeeix al  Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona, on va obtenir el Diploma Professional,Elisabeth i va obtenir el Grau Superior al Taller de Músics de Barcelona. Més tard, als EUA, amb una beca, va estudiar música contemporània al Berklee College of Music, on es va graduar en Música Professional, i assistit a nombrosos seminaris de jazz a Barcelona, al Seminari Internacional d’Escoles de Jazz a Dublín, i en diferents festivals de jazz.

Ha estudiat amb Tete Montoliu, Lluís Vidal, Albert Bover, Iñaki Salvador, Álvaro, Fred Hersch, Barry Harris, George Cables, Zé Eduardo, Jean-Pierre Dupuy, Silvia Goes i altres … Va treballar en diferents títols en diferents canals de televisió a Espanya, i obres de teatre. Raspall combina la activitat professional amb l’ensenyament. Actualment ella està treballant com a pianista a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC). Es va convertir en una pianista molt buscada en l’escena musical a Barcelona. Podem trobar-la amb el cantant Errol Woiski, en Diferents bandes de música com Diego Brothers, o amb la seva pròpia banda, on queda ben reflectit la seva capacitat creativa, tocant les seves pròpies composicions, sota diferents influències. Elisabeth ha gravat 11 CDs amb les seves pròpies composicions originals i altres com una col·laboració. També ha guanyar diversos premis concedits per la Associació de Músics de Jazz de Catalunya, i per Ràdio 4, RNE a Catalunya.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu tots aquests treballs d’Elisabeth Raspall.

No hi ha comentaris

Pàgina Següent »