Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per la categoria: Espai de música

Sidonie 20 anys

unnamed-3-1-800x445

Els Sidonie estan de celebració. Fa 20 anys que van començar a actuar junts i per commemorar-ho celebren una gira especial que va començar el passat mes de març al Let’s Festival.

Es tracta d’una sèrie de concerts que recorrerà les primeres sales en les quals Marc Ros, Axel Pi i Jesús Senra van tocar quan editaven els seus primers discos. Aquesta gira especial farà un repàs a tota la seva discografia i serà en format trio.

Sidonie són un grup espanyol de pop, rock psicodèlic i rock alternatiu originari de Barcelona fundat en 1997.

El grup es van donar a conèixer gràcies a un concurs de joves talents de l’Hospitalet on van signar un contracte amb una petita discogràfica independent catalana anomenada Bip Bip Records. Durant l’estada en aquesta companyia discogràfica van publicar diversos treballs com les maquetes: Dragonfly i Roja, però la que els portà a l’èxit fou l’homònima Sidonie, d’on van treure diverses cançons com a sintonia publicitària, com per exemple (‘Sidonie Goes To Moog’, per als anuncis de la cadena FNAC.

Poc després van fitxar amb Sony Records amb quin han publicat la resta dels seus àlbums. Primer va ser Shell Kids (2003), on cantaven en anglès, i a partir de Fascinado (2005) i El incendio (2009) van passar a cantar en castellà.

Amb el seu darrer àlbum d’estudi El peor grupo del mundo (2016) van arribar a situar un dels singles del disc, Carreteras infinitass en el top 10 de la llista dels 40 Principals.

Vint anys donen per moltes anècdotes…Per exemple, la vegada que van tocar davant de només set persones, a Stuttgart; les dues peticions de mà que han presenciat damunt de l’escenari; la frustració de veure com sovint es quedaven a les portes de guanyar un premi; però també la satisfacció d’haver actuat al Hyde Park de Londres.

Aquest estiu, Sidonie ha presentat ‘Maravilloso’, un nou tema en el qual han fusionat estils i sons. La banda defineix la cançó com una “mescla inaudita de Georgie Dann i Nacho Vegas” i és que el grup confessa que els ha sortit “una cançó de xiringuito” i conviden al seu públic a “escoltar-la menjant fregits, bevent sangria i traient-se la sorra de sobre” perquè “l’estiu ja va arribar i la festa va començar”.

Podeu trobar tota la seva discografia a les Biblioteques de la Xarxa de la Diputació de Barcelona: Sidonie

Us deixem amb el videoclip de la cançó ‘Siglo XX’.

No hi ha comentaris

El club dels 27

club-27

El passat dilluns 23 de juliol es complien 7 anys de la mort de la cantant britànica Amy Winehouse, la darrera artista en incorporar-se al tristament denominat Club dels 27.

El 27 Club o Forever Club, en anglès és un terme que fa referència a un grup d’influents músics de rock i blues, entre altres estils musicals, que van morir als 27 anys, majoritàriament a causa d’abusos d’alcohol, drogues, i en altres casos, suïcidis o accidents.

Brian Jones. Guitarra de The Rolling Stones. Va ser trobat ofegat a la piscina de casa seva amb grans quantitats d’alcohol i altres drogues a l’organisme el juliol de 1969, poc després que la seva xicota el deixés per en Keith Richard i els Stones el fessin fora del grup. Es desconeix si va ser un accident o un suïcidi.

Jimi Hendrix. Considerat com un dels guitarristes elèctrics més influents de la història de la música popular i com un dels músics més cèlebres del segle XX. Va morir el setembre de 1970. Es va ofegar amb el seu propi vòmit, causat per una sobredosi de pastilles per a dormir, mentre dormia. Es desconeix si va ser un accident o un suïcidi.

Janis Joplin. Va ser una cantant de rock and roll i blues. La seva veu i el seu esperit rebel la convertiren en una de les artistes més estimades del moviment contracultural de la dècada del 1960. Va morir l’octubre del 1970 per una sobredosi d’heroïna i altres drogues.

Jim Morrison. Va ser un poeta, cantant i líder, autor de les cançons i director dels videoclips de The Doors gran influència en la rebel·lia rockera. Va morir el juliol de 1971 a París d’una fallada cardíaca a la banyera de casa seva, quan es prenia un bany. Mai li van fer cap autòpsia, motiu pel qual es desconeix l’origen de la fallada. Probablement està relacionat amb el seu habitual consum excessiu d’alcohol i altres drogues.

Kurt Cobain. Cantant i guitarrista, autor de les cançons i líder de Nirvana, banda creadora d’un nou estil de rock i un dels primers a afinar la guitarra en re#. Es va suïcidar l’abril de 1995, en un moment vital al qual es medicava contra la depressió i prenia drogues recreatives. Es va tirar un tret al cap amb una escopeta.

Amy Winehouse. Cantant i compositora d’imatge icònica. Va obrir el camí per a un corrent de revivalisme soul encara avui en voga. La seva vida va estar marcada per l’abús de l’alcohol i altres drogues, inestabilitat emocional i anorèxia nerviosa. Va morir el juliol de 2001 a causa de l’alcohol.

Aquests són els membres més coneguts d’aquest club una mica macabre, però n’hi ha d’altres. El primer va ser Robert Johnson, guitarrista de blues. Les causes de la seva mort mai han estat clares, però la llegenda diu que va fer un pacte amb el diable per ser el millor guitarrista de blues de la història.

A l’espai de música hem preparat una selecció de la seva música.

Us deixem amb el tràiler del documental 27: Gone too soon que intenta comprendre per què aquestes estrelles particulars són tan mitificades i celebrades, i per què, efectivament, les seves vides van acabar quan ho van fer.

No hi ha comentaris

El Tingladu 2018

43

EL TINGLADU, un dels festivals gratuït i d’entrada lliure més importants avui en dia a Catalunya, portadacomença aquest dijous 19 de juliol la seva 11à edició i promet quatre dies d’adoctrinament.

Per aquesta edició els grups participant són aquests:

Un dels grups més en forma dels Països Catalans. Els Txarango agraden, captiven, diverteixen i generen un ambient únic. És difícil que a hores d’ara encara no els coneixis però no deixis que t’expliquin com és el seu pas pel Tingladu.

Solleric que sap què és un bon globu al sol mentre sonen ritmes hipnòtics i mots robòtics. L’Atlanis de Joan Miquel Oliver, antic líder d’Antònia Font, es podrà sentir molt a prop del mar.

Uns dels grups pioners del hip hop en castellà també serà al Tingladu: SFDK Oficial acrònim de Siempre Fuertes De Konciencia. “Lucifer” és un dels seus èxits més recents però molts els recordaran per líriques excelses com les de “Fumar cagando”

Guitarres a la màxima potència. Un directe xocant, impressionant. Jardín de la Croix et retrona el cos i l’ànima.

Són inquiets i al·lèrgics a l’immobilisme. El trio osonenc la iaia també serà al Tingladu.caritat humana

El raper mallorquí també serà al cartell del Tingladu. Josep Valtonyc ha estat condemnat per la justícia espanyola a 3 anys i 6 mesos de presó per les lletres de les seves cançons. Però ha decidit no renunciar al seu art i posar el seu cas al servei de la lluita col·lectiva pels drets fonamentals. Ell no abaixa el cap. Tu no el deixis sol. Col·labora amb la caixa de resistència

Els vilanovins Copa Lotus treballen en un tercer disc després d’haver presentat ‘Moixó Foguer’ i ‘Batxillerat nocturn’. Potser, com que juguen a casa, ja tindran preparada més d’una sorpresa.

Més que un cantautor, Pau Vallvé és un experimentador i un inventor. Capaç de fer tots els papers a l’hora de crear uncopa lotus disc, damunt de l’escenari sap com transformar l’atmosfera sonora i atraure a la seva xarxa tothom qui el senti.

Els penedesencs SIDRAL BRASS BAND obriran el #Tingladu18 presentant ‘Clap!’, un espectacle que és una obra teatral i un concert a l’hora. ‘Clap!’ és música i és clown, és per a petits i grans, per l’amor al teatre i a la música, i, sobretot, perquè la música ens faci volar!

La cantant i compositora Judit Neddermann també serà al #Tingladu18. Ens presentarà el seu tercer disc, titulat “Nua”.

El rap compromès de les valencianes Pupil·les també serà present al Tingladu!gertrudis

Dijous de Tingladu serà el torn d’Ovidi4. Nascuts enmig de la democràcia de l’amnèsia decretada i l’oblit planificat, quatre joves que ja no ho són tant es troben, comparteixen i celebren humilment Ovidi Montllor a través de poemes, músiques i reflexions.

Des de Gurb, Judit Puigdomènech JU ho té clar i ho demostra a cada oportunitat. El talent i la joventut van agafats de la mà en el seu cas. I apunta maneres perquè en sentim a parlar temps i temps.

Fa temps que volten i volten, fent el ventilador, pels escenaris d’arreu. Però ara volen alt. Diumenge gaudirem del directe de intanaGertrudis Band al Tingladu.

La segona formació que ens acompanyarà al Tingladu és Intana, liderada per Núria Moliner, que amb la seva veu encisadora canta sobre pèrdues i perdre’s, sobre reptes i pors, sobre estimar, sobre marxar i tornar. En directe es presenta acompanyada per Guillem Callejón, Jordi Mestres i Ricard Parera.

El grup liderat per Jair Domínguez promet ritmes ballables, guitarres contundents i delictes d’odi a parts iguals. Caritat Humana també serà al Tingladu!

Qui va ser líder d’un dels grups referents de la música Jardin de la croixcompromesa, Obrint Pas, ha tornat als escenaris per mostrar la seva faceta més personal. Xavi Sarrià també serà al #Tingladu18.

Els valencians ZOO s’han convertit en una cita habitual del festival. Si encara no els heu vist en directe, no podeu perdre més temps!

El Tingladu sempre aposta per talents emergents. És el cas del jove Miquel del Roig, tot un descobriment que oferim al públic. Li pronostiquem un camí d’èxits i suport popular ;)

1

2 Llegeix més

No hi ha comentaris

El compositor del mes de juny: Antonio Vivaldi

antonio-Vivaldi Antonio Vivaldi és un violinista i compositor italià. Va néixer de manera prematura a Venècia el 4 de març de 1678 en mig d’un terratrèmol, i va morir a Viena el 28 de juliol de 1741. Estudia música amb el seu pare, violinista de l’orquestra de San Marco.
Ordenat de sacerdot (1703). Degut al seva delicada salut, patia asma des de ben jove, ben aviat l’aparten de les seves funcions i fou nomenat mestre de violí del Seminario Musicale del Pio Ospedale della Pietà (1703-1740), institució pedagogicobenèfica per a noies òrfenes i un dels conservatoris venecians més cèlebres, on fou professor de violí i mestre de cor.
Els seus cabells roigs li valgueren el sobrenom de Prete Rosso. Sembla que fou mestre de capella del príncep de Hesse-Darmstadt, a Màntua. Efectuà tournées com a violinista i director i actuà com a empresari a diverses ciutats europees. El 1740 abandonà Venècia i es dirigí a Viena, on morí solitari.

És autor de quaranta-cinc òperes i dos oratoris, i també d’una quarantena d’obres religioses i vint-i-vuit cantates i serenates. La seva producció instrumental és molt extensa i d’una gran qualitat: setanta-cinc sonates per a dos i tres instruments, vint-i-tres simfonies, que influïren d’una manera decisiva en l’estructura de la simfonia preclàssica, i uns quatre-cents setanta concerts, la majoria dels quals escrits per a instruments solistes: violí, violoncel, flauta, oboè, fagot i mandolina; els altres són concerti ripieni o concerti grossi.

Els més cèlebres són Les estacions, que pertanyen al recull Il cimento dell’armonia, opus 8, com també L’estro armonico, opus 3 i La stravaganza, opus 4. L’equilibri que obtingué entre el conjunt instrumental ( i tutti ) i els solistes ( i soli ) és perfecte, i se’n desprenen una gràcia i una naturalitat extraordinàries. Els instruments hi són utilitzats amb un gran virtuosisme.
Concebé la major part de les seves obres per al conjunt instrumental de l’Ospedale della Pietà, la qual cosa li permeté una confrontació amb les possibilitats reals, que es tradueix en una instrumentació intel·ligent i en una possibilitat de virtuosisme extraordinari. El seu art instrumental té una gran força lírica, que procedeix del camp dramàtic, la qual cosa li dóna un to molt personal.
És el més imaginatiu dels compositors de la seva època, que sap variar ininterrompudament els elements melòdics i rítmics, que evolucionen dintre una harmonia tonal rica i plena de sorpreses.

A la Xarxa de Biblioteques de Vilanova i la Geltrú trobareu tots aquests llibres i enregistraments sonors sobre Antonio Vivaldi i de la seva obra.

No hi ha comentaris

Pink Floyd: la banda sonora d’una generació

portadaDivendres, 13 de juliol a les 19h, a la terrassa dels llimoners de la biblioteca, tindrà lloc un concert de música de Pink Floyd, a càrrec dels grups locals Blue Floyd i TinkFlow, que interpretaran les cançons de la mítica banda. ‘Una tarda amb… PINK FLOYD’ amb un concert especial tot prenent una orxata o granissat gentilesa de Gelats i Torrons Llorens.

Prèviament, al vestíbul de la biblioteca, s’inaugurarà l’exposició ‘Pink Floyd: la banda sonora d’una generació’. Una mostra de diferents objectes relacionats amb la banda provinents de fons de diversos particulars. La mostra es podrà visitar fins el 10 d’agost.

L’activitat Una tarda amb… té per objectiu dinamitzar el fons musical de la biblioteca i promoure el treball dels musics locals en consonància amb el projecte Singulart – Suport a la creació, de promoció i difusió d’artistes vinculats amb qualsevol disciplina artística.

Pink Floyd va ser una banda de rock britànica, considerada una icona cultural del segle XX i una de les bandes més influents en la història de la música, que va obtenir gran popularitat gràcies a la seva música psicodèlica que va evolucionar cap al rock progressiu i rock simfònic amb el pas del temps. És coneguda per les seves cançons d’alt pink-floydcontingut filosòfic, l’experimentació sònica, les innovadores portades dels seus discos i els seus elaborats espectacles en viu. Amb les seves vendes, que sobrepassen els 300 milions d’àlbums venuts a tot el món, ha acompanyat a tota una generació deixant una empremta indiscutible.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú trobareu els llibres Pink Floyd, de Jean-Marie Leduc, que inclou antologia de cançons en anglès i castellà; La Odisea de Pink Floyd, de Nicholas Schaffner amb traducció d’Eduardo Hojman dins la col·lecció Música (Ma Non Troppo); i Pink Floyd: más allá del muro, de Fernando Forcada, de la col·lecció Música (milenio). A més a més, els enregistraments The Piper at the gates of dawn i The Wall.

No hi ha comentaris

Pearl Jam a Barcelona

Pearl-Jam-en-Madrid-y-dos-noches-en-Barcelona-2018-Mad-Cool-festival

El proper dimarts 10 de juliol, la mítica banda nord-americana Pearl Jam actuarà al Palau Sant Jordi amb les entrades esgotades des del primer dia.

Han passat 12 anys des de l’última visita de Pearl Jam a Badalona (Barcelona), en el que va ser la darrera gira que va passar per Espanya amb concerts.

Aquest any 2018 gràcies al treball de Live Nation Espanya tenim l’oportunitat de tornar a veure’ls en el recinte olímpic on ja van actuar en la gira de l’any 2000. A Madrid tocaran al Mad Cool Festival el dijous 12 de juliol.

Pearl Jam és considerada com una de les bandes de rock més carismàtiques dels 90. La formen Eddie Vedder, Mike McCready i Stone Gossard (guitarres), Jeff Ament (baix) i Matt Cameron (bateria), encara que aquesta posició no ha parat de canviar des de la seva formació.

pearl-jam (1)

Pearl Jam es va formar a Seattle als anys ’90, després de la desintegració de Mother Love Bone, grup anterior de Gossard i Ament.

El primer disc del grup veu la llum el 27 d’agost de 1991 amb el títol de Ten, i al costat de Nirvana, Alice in Chains i Soundgarden són considerats com una de les bandes més grans i influents de tota l’escena grunge de Seattle.

Durant la seva trajectòria, Pearl Jam ha publicat deu àlbums d’estudi, sis àlbums en directe i dos recopilatoris. Fins avui, el grup ha venut 30 milions d’àlbums als Estats Units, així com una quantitat aproximada de 65 milions de discos a tot el món.

playlist

Els àlbums Vitalogy i Ten han estat inclosos per la revista Rolling Stone en la seva llista dels 500 millors discos de la història. La banda ha estat inclosa en el Rock and Roll Hall of Fame i el seu cantant Eddie Vedder figura en la setena posició de la llista dels 100 millors cantants de sempre elaborada també per Rolling Stone.

expo-ESAmb motiu del concert s’ha preparat l’exposició “22 anys de Pearl Jam a Barcelona”, en la qual es mostren cartells del seu pas pel país durant més de dues dècades, així com una selecció de cartells de concerts de la banda per tot el món.

Prenent com a primera referència el cartell dissenyat per Ames Design per a la primera visita de Pearl Jam a la ciutat de Barcelona, s’ha volgut recopilar tots els cartells tants d’artistes designats per la banda com la cartelleria que els diferents promotors han utilitzat per anunciar els seus concerts.

La mostra es completa amb una sèrie de cartells especials al llarg dels 28 anys de carrera de la banda de Seattle i objectes que els fans han anat col·leccionant amb el pas del temps.

Entre els artistes que signen els cartells es troben Brad Klausen, Maxx242, Chuck Sperry, EMEK i Taka Hayashi.

L’exposició, organitzada pels membres del web Estúpida Fregona, es podrà veure al Centre Cívic Sagrada Família fins al 25 de juliol.

Us deixem amb el vídeo del senzill ‘can’t deny me’, la seva primera cançó nova en 5 anys.

No hi ha comentaris

Selecció de novetats – juliol i agost

SelNovetats

Aquesta és la selecció de novetats, corresponent als mesos de juliol i agost i inclou, com sempre, documents dels diferents fons de la Biblioteca: adults i infantil, música, cinema i còmics.

portades 1

Entre les novetats per adults trobareu el llibre Ensenyar com a Finlàndia, de Timothy D. Walker. Finlàndia ha demostrat tenir el millor ensenyament de la Unió Europea. Timothy Walker, professor als Estats Units, va marxar a Hèlsinki per comprovar-les. Algunes d’elles són: poques hores de classe, pocs deures, pocs exàmens i un resultat, els millors !!

Pel que fa a la literatura us recomanem la novel·la La transparencia del tiempo de Leonardo Padura. A un Mario Conde a punt de fer 60 anys li arriba l’estàtua d’una verge negra robada. Conde no trigarà en descobrir que aquella peça és més valuosa del que li han dit, que procedeix d’una ermita del Pirineu Català, i que rere seu hi ha una perillosa màfia de traficants d’objectes artístics.

A la secció infantil us presentem el llibre Enigmes: desafia la teva ment amb 25 històries de misteri de Víctor Escandell. Ets capaç de resoldre aquesta recopilació d’enigmes de misteri? Dues maneres diferents de pensar i d’analitzar incògnites: alguns enigmes els resoldràs fent servir la lògica i d´altres, amb la imaginació. Hi podràs jugar sol, per equips o en família. Saps usar la teva ment i buscar pistes com un autèntic detectiu?

portades 2

De les novetats de còmics us destaquem El sherif de Babilonia: pum pum, pum, de Tom King. Christopher Henry intentava atrapar un assassí. Ara està atrapat en alguna cosa encara més perillosa. L’assassinat d’un dels seus reclutes ha destapat una vasta teranyina de secrets i mentides que lliga el vell règim, el nou govern, l’exèrcit americà, el món criminal i la xarxa yihadista en un embolic de mort i engany.

Pel que fa a la música us proposem escoltar el disc Masseduction, de St. Vincent. El cinquè àlbum d’estudi d’Annie Clark sota el pseudònim de St. Vincent és un complex treball sobre la frivolitat de la fama en clau de pop electrònic. Disfressada de ‘dominatrix de psiquiàtric’ ironitza sobre la celebritat des d’un punt de vista molt personal, aliè però implicat.

Per últim, a la secció de cinema us presentem la pel·lícula Después de nosotros, de Joachim Lafosse. Després de 15 anys junts, María i Boris se separen. Ella va va comprar la casa on viuen amb les seves filles, però ell la va reformar. Ara es veuen obligats a viure junts allà, ja que Boris no té els mitjans per pagar-se un lloguer. A l’hora de passar comptes cap dels dos vol deixar de costat el que considera haver aportat.

Aquí us podeu descarregar el full amb les novetats dels mesos de juliol i agost de 2018.

No hi ha comentaris

El compositor del mes de juny: Giacomo Puccini

Giacomo-Puccini El proppassat 8 de juny els assistents a al cicle Liceubib varen assistir al Gran Teatre del Liceu a la representació de l’òpera Manon Lescaut del compositor italià Giacomo Puccini. És aquest, doncs, el músic que destaquem aquest mes de juny. Giacomo Antonio Domenico Michele Secondo Puccini (Lucca, Gran Ducat de Toscana, 22 de desembre de 1858 – Brussel·les, 29 de novembre de 1924) fou un dels més grans compositors d’òpera italians que visqueren entre el segle XIX i el XX. Hereu de la gran tradició lírica italiana, però al mateix temps obert a altres corrents i estils propis del canvi de segle, Puccini es va convertir en el gran dominador de l’escena lírica internacional de la seva època. No va ser un creador prolífic: sense comptar algunes escasses peces instrumentals i algunes religioses compostes en la seva joventut, 12 òperes conformen el gruix de la seva producció, xifra insignificant en comparació amb les dels seus predecessors, però suficient per fer d’ell un autor clau del repertori operístic i un dels més apreciats i aplaudits pel públic.

Giacomo Puccini va néixer en el si d’una família algun dels seus membres hi havia ocupat, des del segle XVIII, el lloc de mestre de capella de la catedral de Lucca. A la mort del seu pare, Michele, el 1863, el petit Giacomo, tot i no haver demostrat un especial talent músic, va ser destinat a seguir la tradició familiar, de manera que va començar a rebre lliçons del seu oncle Fortunato Magi, amb resultats poc esperançadors. Va ser a l’edat de quinze anys quan el director de l’Institut de Música Pacini de Lucca, Carlo Angeloni, va aconseguir despertar el seu interès pel món dels sons. Puccini es va revelar llavors com un bon pianista i organista la presència dels quals disputaven els principals salons i esglésies de la ciutat.

En 1876, l’audició a Pisa de l’òpera Aida de Verdi va constituir una autèntica revelació per a ell; sota la seva influència, va decidir dedicar tots els seus esforços a la composició operística, encara que això impliqués abandonar la tradició familiar. Els seus anys d’estudi en el Conservatori de Milà li van confirmar en aquesta decisió. Li villi, la seva primera òpera va ser estrenada el 1884 amb un èxit més que apreciable. Amb la seva tercera òpera, Manon Lescaut, Puccini va trobar ja la seva pròpia veu. L’estrena de l’obra va suposar la seva consagració, confirmada pel seu posterior treball, La bohème, una de les seves realitzacions més aclamades. El 1900 va veure la llum l’òpera més dramàtica del seu catàleg, Tosca, i quatre anys més tard l’exòtica Madama Butterfly.

El seu estil, caracteritzat per combinar amb habilitat elements estilístics de diferents procedències, ja estava plenament configurat. En ell la tradició vocal italiana s’integrava en un discurs musical fluid i continu en el qual es diluïen les diferències entre els diferents números de la partitura, a la vegada que es feia un ús discret d’alguns temes recurrents, a la manera de Wagner. A això cal afegir el personal i inconfusible sentit melòdic del seu autor, una de les claus de la gran acceptació que sempre ha tingut entre el públic. No obstant això, malgrat el seu èxit, després Madama Butterfly Puccini es va veure impel·lit a renovar un llenguatge que amenaçava amb convertir-se en una simple fórmula. Amb La fanciulla del West va iniciar aquesta nova etapa, caracteritzada per concedir més importància a l’orquestra i per obrir-se a harmonies noves, de vegades en els límits de la tonalitat, que revelaven l’interès del compositor per la música de Claude Debussy i Arnold Schönberg. En la mateixa senda, el músic de Lucca va promoure la renovació dels arguments de les seves òperes, es va distanciar dels temes convencionals tractats per altres compositors i va advocar per un major realisme.

Totes aquestes novetats van contribuir al fet que les seves noves òperes, entre elles les que integren Il Trittico, no arribessin, malgrat la seva qualitat, el mateix grau de popularitat que les seves obres anteriors. La seva última òpera, la més moderna i arriscada de totes les va escriure, Turandot, va quedar inconclusa a la seva mort. La tasca de donar-li cim, a partir dels esbossos deixats pel mestre, va correspondre a Franco Alfano. Aquestes són totes les obres de Giacomo Puccini que trobareu a la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat.

No hi ha comentaris

Selecció de novetats – juny

SelNovetats

Aquesta és la selecció de novetats, corresponent al mes de juny i inclou, com sempre, documents dels diferents fons de la Biblioteca: adults i infantil, música, cinema i còmics.

portades 1

Entre les novetats per adults trobareu el llibre Amor y horror nazi, de Mónica G. Álvarez. Els camps de concentració foren el lloc escollit pels nazis per tancar els seus presoners. Foren l’infern terrenal del nazisme i aquells que hi entraven estaven condemnats a morir-hi. Sols alguns van aconseguir sobreviure-hi. L’autora ens conta set històries d’amor que van tenir lloc en aquest espai tan poc agradable.

Pel que fa a la literatura us recomanem la novel·la La casa de la frontera, de Rafael Vallbona. La Casa de la Frontera és un establiment situat al barri de la duana de Puigcerdà, al bell mig de la ratlla amb França. El 1892 dos cerdans la van comprar per instal·lar-hi un hostal. El dia de la jubilació, la Carme repassa la vida de la seva família i recorda sense nostàlgies la història d’aquesta casa fronterera.

A la secció infantil us presentem el llibre Contes per explicar en 1 minut, de Victoria Bermejo. Ideal per a pares i mares estressats, infants trapelles, adolescents eterns, executius necessitats d’esbarjo, pescadors d’històries, oradors compulsius, llegidors de metro, mestres i cangurs, alienígenes terrestres… Recuperem el plaer d’explicar contes que reflecteixen el món actual amb astúcia, humor i integritat.

portades 2

De les novetats de còmics us destaquem La nena que volia dibuixar, de Roser Capdevila. Retrat esplèndid de la vida quotidiana durant el primer franquisme: des de les rutines de cada membre de la família, l’educació de les noies, passant per la grisor de l’escola, la religió tan present arreu, fins als moments de llibertat que suposaven els jocs, els dies assenyalats o les excursions amb els amics.

Pel que fa a la música us proposem escoltar el disc As you were, de Liam Gallagher. Debut en solitari del ex-líder d’Oasis. L’àlbum no deixa espai per a la sorpresa i (afortunadament) es manifesta com un sentit àlbum de rock/pop clàssic, sense parany ni cartró i en el qual el músic esprem influències bàsiques de la seva educació musical per completar una dotzena de temes.

Per últim, a la secció de cinema us presentem la pel·lícula Yo no soy Madame Bovary, Feng Xiaogang. Li Xuelian munta un fals divorci per obtenir un segon apartament, però el seu marit es torna a casar inesperadament. Després de recórrer al jutjat sense èxit, Li emprèn un absurd periple de deu anys.

Aquí us podeu descarregar el full amb les novetats del mes

No hi ha comentaris

Nick Cave, viatge a la foscor

Nick-Cave-4

Com a clàssic modern que és, Nick Cave ha utilitzat diferents màscares al llarg de les seves més de quaranta anys de carrera: la de punk díscol, la de crooner de la nit fosca de l’ànima, la de poeta romàntic finisecular, la de predicador vehement…

Un gloriós armari de disfresses que, posats en fila tots ells, desemboquen en certesa: l’australià és el més gran artista rock en actiu.

No obstant això, en el seu últim àlbum, Skeleton Tree, cauen totes les caretes. Adéu als personatges, hola a la persona. Fins ara representació, benvinguda confessió. Un treball endolat, d’una sinceritat que fa mal, en el qual Nick Cave abandona la vida d’artista per convertir-se en l’artista de la vida, doncs l’àlbum és una obra inevitablement marcada per la recent mort accidental del seu fill adolescent.

Li ha costat més d’un any reunir el coratge necessari per portar aquest repertori als escenaris. No és estrany: interpretar aquestes cançons davant del públic és un repte artístic i confessional que segur li buidarà tant a ell com a nosaltres.

A banda d’amb els seus The Bad Seeds, Cave ha col·laborat amb molts artistes i ha enregistrat dos àlbums amb el seu projecte Grinderman.

rs-248281-GettyImages-150610256

Com a artista polifacètic que és, també ha publicat diversos llibres amb lletres, notes, poemes…però també dues novel·les Y el asno vió al ángel i La muerte de Bunny Munro.

Nick Cave també és habitual a les pantalles. Ha composat bandes sonores de pel·lícules com La carretera, El asesinato de Jesse James por el cobarde Robert Ford o Comancheria amb el seu inseparable Warren Ellis, i també algunes de les seves cançons han estat incloses a bandes sonores de pel·lícules popular com Una cuestión de tiempo o la sèrie Peaky Blinders, entre d’altres.

51tandu2qrl HellHighSndt theroad_bso-copia

Cave, també ha fet alguna aparició a la pantalla. Va aparèixer actuant en directe a El cielo sobre Berlín de Wim Wenders o interpretant a un músic que canta ‘The ballad of Jesse James’ al western El asesinato de Jesse James… o una petita escena amb Brad Pitt al film de Tom DiCillo, Johnny Suede.

I la seva enigmàtica figura també ha sigut objecte d’inspiració en altres obres, com el documental 20000 dias en la tierra (2014), que segueix el seu procés creatiu durant 24h, o el còmic Nick Cave: Mercy on me (ECC, 2018) el que explora com l’univers líric de Cave travessa la seva biografia, on l’autor barreja la trajectòria vital i les cançons de Cave en un relat dens i generós, ple de derives al·lucinades a la recerca del misteri creatiu de l’australià.

Podreu veure a Nick Cave a l’escenari Mango del Parc del Fòrum dijous 31 de maig al marc del festival Primavera Sound. A l’espai música us hem preparat una exposició amb tot el material d’en Nick Cave que podeu trobar a la biblioteca

Us deixem amb una de les cançons més commovedores del seu darrer àlbum.

No hi ha comentaris

Pàgina Següent »