Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per la categoria: Espai de cinema

Selecció de novetats – novembre

SelNovetats

Aquesta és la selecció de novetats, corresponent al mes de novembre que inclou, com sempre, documents dels diferents fons de la Biblioteca: adults i infantil, música, cinema i còmics.

portades 1

Entre les novetats per adults trobareu el llibre Billete al fin del mundo: la historia del Transiberiano, de Christian Wolmar. El Transsiberià és la línia de tren més llarga del món, amb 9.000 km entre Moscou i Vladivostok, travessant alguns dels paisatges més àrids del planeta. Tot i les dificultats es va construir en molt poc temps i va fer que Sibèria no fos només coneguda com a lloc de desterrament i penúries.

Pel que fa a la literatura us recomanem El Càtar proscrit, de Jaume Clotet. Un cavaller occità lluita per preservar la memòria i l’honor d’uns homes i unes dones perseguits pels croats francesos: els càtars. Frares arrogants i nobles despietats conflueixen en la vida d’un nen destinat a ser el rei més gran de la corona catalana i toparan amb la determinació d’uns cavallers sense terres ni possessions però amb el desig de justícia ben viu a les seves ànimes.

A la secció infantil us presentem La festa del pollastre, de Núria Albertí. Un pollastre tocat de l’ala vol organitzar una festa, però a qui podria convidar? A un tigre de bengala? A una bruixa en moto? A un rossinyol? A qui podria convidar? Història pensada per a infants primers lectors, escrita en lletra de pal i lletra lligada i amb paraules destacades en color per tal d’afavorir la memòria.

portades 2

De les novetats de còmics us destaquem El pupitre de al lado, de Takuma Morishige. Qui no s’ha avorrit alguna vegada a classe? Seki ha fet de la necessitat de distreure’s durant la lliçó, tot un art. Tot això portarà de cap a la seva companya Yokoi qui, malgrat els seus esforços per que Seki deixi de jugar i pari atenció a classe, acabarà sempre fascinada per l’originalitat dels seus passatemps.

Pel que fa a la música us proposem escoltar el disc 45 cerebros y 1 corazón, de Maria Arnal i Marcel Bagés. Això és el que es van trobar entre els 104 cadàvers apareguts a una fossa comuna de la Guerra Civil trobada a La Pedreja (Burgos), troballa que va impressionar tant la MA i el MB que van titular així aquest disc de debut, que gira entorn la memòria història de l’esquerra i de dignificar la figura dels vençuts.

Per últim, a la secció de cinema us presentem El rey tuerto, de Marc Crehuet. Dues amigues, Lidia i Sandra, que porten molt temps sense veure’s, decideixen organitzar un sopar de parelles per així conèixer als seus respectius nuvis: David, un policia antidisturbis, i Ignasi, un documentalista social que va perdre un ull per culpa d’una bola de goma que li va copejar en una manifestació.

Aquí us podeu descarregar el full amb les novetats del mes de novembre de 2017.

No hi ha comentaris

Tardor de sèries: Els Joves

81XcxNqXOWL._SY445_Ara que ja som a la tardor, una nova temporada de sèries comença a la televisió. A la Biblioteca Armand Cardona també ens afegim a aquesta estrena i cada quinze dies podreu trobar com a novetats a l’espai de cinema alguna nova sèrie.

Aquesta setmana us presentem un clàssic, la sèrie britànica Els Joves.

Els Joves és una comèdia de situació que es va començar a emetre a la BBC el 9 de novembre de 1982, ara fa 35 anys. El seu darrer capítol es va emetre el 19 de juny de 1984.

Els Joves, en anglès The Young Ones, deu el seu títol a una cançó de Cliff Richard que sonava a l’inici de cada capítol.

El programa combinava l’estil tradicional de les sitcoms amb la violenta astracanada, els canvis d’argument més incongruents i el surrealisme. Aquests estils es combinaven amb les actituds de classe baixa i mitjana-baixa del creixent boom de la comèdia alternativa dels ‘80, en el qual tots els actors havien participat.

La sèrie gira al voltant de quatre estudiants de la universitat Scumbag (literalment ‘bossa de porqueria’) que comparteixen una casa: el violent rocker punk Vyvyan (Adrian Edmondson), el presumptuós anarquista Rick (Rik Mayall), el sofert hippie Neil (Nigel Planer) i el misteriós i diminut Mike (Christopher Ryan). També hi actuava Alexei Sayle interpretant alhora el propietari del pis i diversos altres personatges.

El seu humor anàrquic i poc convencional va ajudar a portar la comèdia alternativa a la televisió als anys 80 i va convertir en noms coneguts els seus actors i guionistes.

Poc després, el programa va ser emès a MTV, sent un dels primers programes no musicals emesos per aquesta cadena en els seus inicis.

Perfecte reflex de les subcultures juvenils del moment, Els Joves també amagava una crítica àcida a l’Anglaterra de Margaret Thatcher, tan odiada pel Rick. A més, feia una aposta aleshores tan insòlita com la de filtrar l’aparició d’un grup de música al mig de cada capítol, i en alguns dels seus episdois hi van participar grups new wave i rock de l’època, com Madness, The Damned, Motörhead i Dexys Midnight Runners entre d’altres.

També hi van fer aparicions especials alguns grans actors britànics.

Els actors d’Els joves tornarien a coincidir en projectes com Bad news, Filthy Rich & Catflap o Bottom (Salut i peles). Però, tot i que només van ser dues temporades de tan sols sis capítols cadascuna, va ser amb Els joves que van protagonitzar una sèrie de veritable culte, també a Catalunya, ja que va tenir un gran impacte quan es va emetre a TV3.

Us deixem amb el tall on en Neil li escriu una carta al director del banc per tenir més diners.

No hi ha comentaris

Tardor de sèries: ‘House’

HouseAra que ja som a la tardor, una nova temporada de sèries comença a la televisió. A la Biblioteca Armand Cardona també ens afegim a aquesta estrena i cada quinze dies podreu trobar com a novetats a l’espai de cinema alguna nova sèrie.

Aquesta setmana us presentem la primera temporada de House, estrenada l’any 2004 per la cadena FOX i finalitzada en 2012. Aquesta sèrie va ser creada per David Shore i va comptar amb un total de vuit temporades.

Els productors de House van plantejar a la cadena televisiva el projecte d’una sèrie que semblava una espècie de novel·la policíaca on la malaltia era presa com un crim i els metges com a detectius que han de resoldre el misteri, i a través d’una sèrie de pistes (símptomes), han de trobar al culpable, la causa de la malaltia.

Els guionistes es va inspirar en la columna mensual mèdica anomenada ‘Diagnosi’ escrita per la doctora Lisa Sanders i publicada al New York Times. Als seus articles, la doctora Sanders presenta un conjunt atípic de símptomes i desenvolupa una recerca per donar finalment amb la malaltia que els provoca i plantejar la solució.

La sèrie gira al voltant del Dr. Gregory House, un misantrop geni de la medicina, egòlatra i de forta i marcada personalitat que dirigeix el departament de diagnòstic mèdic del fictici Hospital Universitari Princeton-Plainsboro de Nova Jersey, dirigit per la Dra. Lisa Cuddy. Té dues especialitats, una en malalties infeccioses i una altra en nefrologia.

untitled-1_4

El seu departament de diagnòstic ho conformen tres o quatre metges, a més d’ell mateix, segons la temporada. Inicialment l’equip estava integrat per Eric Foreman, Allison Cameron i Robert Chase. Ocasionalment s’agrega un dels seus pocs amics, el cap d’oncologia de l’hospital James Wilson.

Al departament de diagnòstic se li assignen casos complexos als quals House s’enfronta de forma impersonal, evitant el tracte directe amb els pacients, sempre que pugui. House considera que la gent tendeix a mentir i que aquesta actitud complica o impedeix descobrir la veritat. Per regla general, en cada capítol l’equip ha de diagnosticar un cas difícil i per a això travessa tot un procés d’investigació lògic-empíric, exposant i descartant diverses hipòtesis, a mesura que els fets es van succeint, fins a resoldre-ho.

original

House és addicte a la hidrocodona (vicodina) a causa d’un dolor crònic en la cama dreta derivat d’una necrosi muscular (causada per un aneurisma) i demostra falta de respecte per les normes, procediments i protocols establerts i escàs interès a dur a terme altres tasques mèdiques diferents de la resolució de casos complexos.

House va ser tot un èxit de crítica i públic, que la van convertir en una de les sèries més vistes de la història de la televisió i li va fer guanyar diversos premis, especialment per l’actor que donava via a House, Hugh Laurie, que va aconseguir el Premi Emmy al Millor Actor de Drama als anys 2006 i 2007.

Us deixem amb el tràiler de la primera temporada.

No hi ha comentaris

Selecció de novetats – Octubre

SelNovetats

Aquesta és la selecció de novetats, corresponent al mes d’octubre que inclou, com sempre, documents dels diferents fons de la Biblioteca: adults i infantil, música, cinema i còmics.

portades 1

Entre les novetats per adults trobareu el llibre Cómo se hizo Donald Trump, de David Cay Johnston. Johnston explica la història de com un noi de Queens (Nova York) es convertiria en una nova i complexa espècie de figura pública. Trump és un home de gran intel·ligència mediàtica, esperit emprenedor i poder polític. Amb tot, la seva carrera és plena de problemes legals i una gran controvèrsia al voltant d’ell i les seves activitats financeres.

Pel que fa a la literatura us recomanem El meu germà persegueix dinosaures, de Giacomo Mazzariol. Tens 5 anys i moltes ganes de tenir un germanet. Un bon dia els pares t’anuncien que tindràs aquest germà que vols, i que serà especial. Neix i, de mica en mica, t’adones que és diferent dels altres. Al final, descobreixes l’expressió “síndrome de Down” i el teu entusiasme esdevé rebuig, fins i tot vergonya. Hauràs de passar l’adolescència per concloure que, sigui com sigui, és el teu millor amic

A la secció infantil us presentem Tat y Carylon, d’Anna Val. Els dos amics s’endinsen al bosc buscant l’ajuda del doctor però ell els adreça a la maga Oairo. Arribar fins a ella els hi comportarà viure una gran aventura i a conèixer éssers molt especials. Sempre hi ha algú disposat a oferir-nos ajuda! No et pots donar mai per vençut!

portades 2

De les novetats de còmics us destaquem Saga 6, de Brian K Vaughan. Després d’un gir argumental sorprenent, aquest còmic guanyador de diversos premis Eisner segueix avançant. Hazel comença l’aventura més important de la seva vida: la llar d’infants. Mentrestant, la seva família ha d’aprendre difícils lliçons pel seu compte.

Pel que fa a la música us proposem escoltar el disc Moviment, del grup Les Sueques. Tercer disc d’estudi de la banda vilanovina-barcelonina Les Sueques. El disc explora onze visions del moviment en un cos que esclata èpic, enjogassat, extàtic i valent. Els temes que componen l’àlbum són més contundents, crus, i originals que mai; amb riffs cantelluts i lletres punyents.

Per últim, a la secció de cinema us presentem la primera temporada de la sèrie The Young Pope, de Paolo Sorrentino. El conclave acaba de triar a Lenny Belardo nou Papa de la Santa Església Romana. Un Papa atípic: no sols per la seva edat o per ser el primer italoamericà nomenat Pontífex, sinó també per les idees reaccionàries, properes a l’obscuran-tisme, que en Lenny imposa per força des de les primeres setmanes de papat.

Aquí us podeu descarregar el full amb les novetats del mes d’octubre de 2017

No hi ha comentaris

Tardor de sèries: ‘The Young Pope’

the_young_pope_il_giovane_papa_tv_series-711029366-largeAra que ja som a la tardor, una nova temporada de sèries comença a la televisió. A la Biblioteca Armand Cardona també ens afegim a aquesta estrena i cada quinze dies podreu trobar com a novetats a l’espai de cinema alguna nova sèrie.

Aquesta setmana us presentem ‘The Young Pope’, la primera sèrie de televisió d’un dels darrers descobriments cinematogràfics que ens ha donat Itàlia, el realitzador Paolo Sorrentino, autor de pel·lícules com Il Divo, La gran belleza, guanyadora de l’Òscar com a millor pel·lícula de parla no anglesa el 2013 i La juventud.

La sèrie ens descriu el dia a dia de la cúria i d’un Pontífex sui generis, interpretat per Jude Law. Law està acompanyat per altres pesos pesants del cinema nord-americà i europeu com Diane Keaton, Silvio Orlando, Cécile de France, Javier Camara o Ludivine Sagnier, entre molts altres.

El conclave acaba de triar a Lenny Belardo nou Papa de la Santa Església Romana. Un Papa bastant atípic: no només per la seva edat o perquè és el primer italoamericà nomenat Pontífex, sinó també per les seves idees reaccionàries, molt properes a l’obscurantisme, que en Lenny imposa per força des de les primeres setmanes del seu papat.

Aquestes idees podrien canviar dràsticament la imatge d’una de les institucions més antigues que existeixen. Però Lenny és també un home fràgil, turmentat pel seu passat i per una relació amb la fe extremadament problemàtica.

youngpope2-1-900x444

Aquells que van aprovar la seva candidatura pensant que un papa jove seria fàcilment manipulable, un titella a qui podrien dirigir al seu gust i de pas presentar al món una imatge de rejoveniment de la institució cristiana s’han trobat amb un individu maquiavèl·lic i sibil·lí amb una gran capacitat per dominar les converses de passadís del Vaticà i d’avançar-se als seus adversaris polítics.

Sorrentino reflecteix un món molt personal, on el costat estètic és una part fonamental. Es delecta en el visual i també en uns diàlegs cuidats al mil·límetre amb bastant dosi d’humor, sàtira i crítica. La banda sonora també és molt important en aquesta producció de HBO, Sky i Wildside que tindrà una segona temporada que han titulat The New Pope.

Paolo Sorrentino també ha escrit algunes novel·les. Va debutar amb Todos tienen razón (Anagrama, 2011) que a Itàlia va ser un èxit de crítica i públic i finalista del Premi Strega. Posteriorment, va publicar Tony Pagoda y sus amigos (Alfabia, 2014).

La seva darrera novel·la és La juventud (Plataforma Novela, 2016), text que va inspirar la pel·lícula homònima que van protagonitzar Michael Caine, Harvey Keitel y Rachel Weisz.

Trobareu la sèrie i les pel·lícules d’aquest director a l’Espai Cinema: Paolo Sorrentino

Us deixem amb el tràiler de la sèrie.

No hi ha comentaris

Dustin Hoffman

15021844127612

L’actor californià Dustin Hoffman va celebrar ahir el seu 80è aniversari. Nascut a Los Àngeles l’any 1937, va estar vinculat al cinema des de ben petit, doncs el seu pare treballava com a decorador en Columbia Pictures i va posar al seu segon fill el nom de Dustin en honor a l’actor de cinema mut Dustin Farnum.

Hoffman es va matricular al Santa Monica College amb la intenció d’estudiar medicina, però aviat abandonà els estudis per unir-se a la Pasadena Playhouse, on va coincidir amb el també actor Gene Hackman i va participar en diverses obres teatrals.

Poc després va posar rumb a Nova York i es va matricular a l’Actor’s Studio, on va tenir com a professors a Lee Strasberg i Stella Adler.

Durant alguns anys, Hoffman no va tenir gaire sort i va combinar tota mena de feines amb petits papers al teatre i a sèries de televisió. El 1967, amb 30 anys, arribà la seva oportunitat. El director Mike Nichols li va oferir el paper que el faria famós, el de Benjamin Braddock a El Graduado, on sedueix a la Sra. Robinson.

b1f32ace9599594dfc88a4b2cf886f39--dustin-hoffman-the-graduate-hollywood-cinema 72690a728e1c3288ebb6d52a54d7c2c7--dustin-hoffman-movie-characters aab5892dcf041b3195c9e0f1081e8bca--dustin-hoffman-august-

El film va ser un gran èxit, va obtenir 7 nominacions a l’Òscar i la cançó ‘Mrs Robinson’ composta per Simon & Garfunkel es convertí en tot un clàssic.

Des d’aleshores, Hoffman no ha parat d’actuar i demostrar la seva versatilitat en films de gènere dramàtic, en comèdies o pel·lícules de ciència-ficció i és un dels intèrprets nord-americans més admirats i prestigiosos de la seva generació. Ha estat nominat en set ocasions a l’Oscar i compta amb dues estatuetes daurades per les pel·lícules Kramer contra Kramer (1979) i Rain Man (1988).

Al llarg de gairebé sis dècades de carrera, ha treballat a les ordres de directors tan prestigiosos com Sam Peckinpah, John Schlesinger, Arthur Penn, Steven Spielberg, Bob Fosse o Alan J. Pakula i ens ha regalat actuacions memorables.

Amb motiu del seu aniversari a l’espai cinema repassem algunes de les més destacades d’aquest petit gran home.

El graduado (1967)

Cowboy de medianoche (1969)

Pequeño gran hombre (1970)

Perros de paja (1971)

Papillon (1973)

Lenny (1974)

Todos los hombres del presidente (1976)

Marathon Man (1976)

Kramer contra Kramer (1979)

Tootsie (1982)

Rain Man (1988)

La cortina de humo (1997)

Trobareu aquestes i moltes altres pel·lícules d’aquest fantàstic actor a les Biblioteques de Vilanova: Dustin Hoffman

No hi ha comentaris

Speak Up. La teoria del todo

portada

revistaSpeak Up és una revista en anglès pensada i dissenyada per aprendre l’idioma, però és molt més que això: es tracta d’un magazine amb opinions, informacions, crítica i totes les novetats imaginables sobre el món del cinema i l’espectacle. La revista porta entrevistes i articles, uns d’un nivell més avançat que d’altres, de caràcter variat, però que normalment giren al voltant de algun aspecte de la cultura britànica o nord-americà. Sempre vénen acompanyats d’un glossari on es tradueixen les paraules més complicades, a més d’algunes explicacions més extenses pel que fa a algun terme o expressió.

La revista inclou un CD multimèdia per escoltar els àudios que reprodueixen alguns dels articles i entrevistes (i fins i tot per poder descarregar-los com a arxiu mp3 per dur-amb tu còmodament), la qual cosa sol ser molt útil a causa de les diferències que es fan pel que fa als diversos accents. A més, al CD vénen alguns exercicis de listening.

Però a més a més inclou una pel·lícula d’actualitat en versió original en anglès que inclou subtítols en anglès amb la reproducció exacta dels diàlegs, subtítols en castellà, versió original sense subtítols i la versió doblada al castellà.

Totes les pel·lícules incorporen un llibret on es detalla la fitxa tècnica de la pel·lícula, així com informació sobre la trama i els actors. A més, presenta una sèrie de glossaris amb una gran quantitat de vocabulari, molt útils tota vegada que estan organitzats segons la part de la pel·lícula en la qual apareixen, per la qual cosa podràs guiar-te segons el numeret que aparegui en una cantonada de la pantalla.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú trobareu més de 160 referències de pel·lícules de la col·lecció Speak Up en aquest format.

Avui us presentem com a novetat l’última fotogramaincorporació d’aquesta col·lecció, La teoria del todo, dirigida per James Marsh i interpretada per Eddie Redmayne, Emily Watson i Felicity Jones. El guió és de Anthony McCarten a partir del llibre de memòries de Jane Hawking.

La pel·lícula La teoria del todo narra la relació entre el cèlebre astrofísic Stephen Hawking i la seva primera dona, Jane, des que tots dos es van conèixer sent estudiants a la Universitat de Cambridge a principis dels 60 i al llarg de 25 anys, especialment en la seva lluita junts contra la malaltia degenerativa que va postrar al famós científic en una cadira de rodes.

El punt de vista de la pel·lícula ve marcat per la mirada de Jane, al capdavall són les seves memòries les adaptades. Això explica que determinats aspectes en la vida de Stephen, sobretot en el pla professional, quedin una mica desdibuixats: el que importa als responsables de la pel·lícula és aquesta transformació de Jane, la dona que hi ha darrera del geni, part indissociable dels èxits teòrics del seu marit, qui sense la seva ajuda potser no hauria aconseguit ni sobreviure a la malaltia.

No hi ha comentaris

Sam Shepard

sam-shephard-04-3978ed34-5db3-4061-8b65-07240ee17ad8

Ahir ens deixava a l’edat de 73 anys el dramaturg, actor i director nord-americà Sam Shepard a causa de les complicacions de l’ELA (Esclerosi Lateral Amiotrofica) que patia des de fa anys.

Autor de més de 40 obres de teatre, Shepard va obtenir el Premi Pulitzer en 1979 amb El niño enterrado, primera part de la seva celebrada Trilogia de la família.

851c2ade07fbecd9055406eb927c6d83--sam-shepard-stylish-menEl cinema també va tenir un paper important en la seva vida; va ser nominat a un Premi Òscar com a millor actor de repartiment pel seu paper en Elegidos para la gloria, de Philip Kaufman,. També va treballar a Dias de cielo amb Terrence Malick, Volker Schlondorff, i Ridley Scott, entre molts altres.

Shepard va néixer a Forth Sheridan, Illinois i posteriorment la família es va traslladar a Califòrnia, on a viure a una granja. Durant la seva infància en aquesta granja, va viure moltes de les experiències que després van marcar la seva obra. La seva joventut va estar marcada per la caiguda del seu pare en l’alcoholisme i la consegüent deterioració familiar.

A l’Institut va començar a escriure poesia i actuar però la seva passió per la natura i els animals el va portar a començar a estudiar agricultura, però aviat es va enrolar a una companyia de teatre, es traslladà a Nova York i va deixar els estudis per l’escriptura i va començar a estrenar obres als teatres de l’Off Broadway.

MBDFRAN EC075Va aconseguir diverses beques que li van permetre dedicar-se a escriure a temps complet i a guanyar alguns premis que van impulsar la seva carrera definitivament.

L’any 1978 va començar a treballar al cinema. Va debutar a la pel·lícula Frances, on va conèixer la que seria la seva parella durant trenta anys, l’actriu Jessica Lange amb qui va tenir dos fills.

Anteriorment, havia estat casat amb l’actriu O-Lan Jones. També és coneguda la seva relació extra-matrimonial amb la cantant i poetissa Patti Smith, amb qui va escriure al cèlebre Chelsea Hotel de Nova York l’obra ‘Cowboy mouth’.

Una de les seves contribucions més celebrades al cinema va ser el seu treball com co-guionista de Paris, Texas, dirigida per Wim Wenders en 1984 i que va guanyar la Palma d’Or al Festival de Cannes. Shepard també va treballar amb Antonioni com a guionista de Zabriskie Point.

elegidos dias de cielo frances paris texas
zabriskie point 81t3727BBFL._SY550_ blackthorn-358859924-large

Les seves obres es caracteritzen per la seva franquesa, per l’aparició freqüent de l’absurd, i per captar perfectament l’estil i la sensibilitat de l’oest dels Estats Units. També és habitual que plantegin complexos problemes familiars. Aborda els problemes de la societat moderna, l’alienació individual i els destructius efectes de les relacions familiars.

Els seus personatges solen ser perdedors. Han renunciat als seus somnis i les seves vides no tenen sentit de la continuïtat. Les obres expressen un sentit de pèrdua, de nostàlgia pel món rural i els mites populars destruïts pel pragmatisme, els diners i el poder. Tot el que ens queda, en les seves pròpies paraules, són «idees que no diuen gens en absolut al nostre jo interior».

A l’espai cinema de la Biblioteca li volem fer un homenatge i trobareu les seves pel·lícules i també algun dels seus textos: Sam Sheperd

Us deixem amb el tràiler d’una de les seves darreres pel·lícules com a actor, Blackthorn, dirigida per Mateo Gil i co-protagonitzada per Eduardo Noriega.

No hi ha comentaris

Les pel·lícules de The Beatles

A-Hard-Day’s-Night

Aquest mes de juliol la Biblioteca Armand Cardona dedica un homenatge als mítics The Beatles ja que se celebren 50 anys de la publicació de Sgt. Pepper’s Lonely Hearts Club Band, l’àlbum que va marcar un abans i uns després a la seva carrera musical.

Fins al 21 de juliol podeu veure al vestíbul de la Biblioteca l’exposició amb diferents objectes sobre la banda de Liverpool que ens han cedit diversos col·lecionistes privats.

A banda de vendre milions de còpies dels seus àlbums, The Beatles també van voler fer carrera als cinemes i van rodar tres pel·lícules on els protagonistes eren ells mateixos. Les seves dues primeres incursions al món del cinema van anar de la mà de Richard Lester, un dels noms més destacats del Free Cinema britànic, la nova ona de cineastes que van desafiar les convencions dels seus precedents i van obrir el camí a un tipus de cinema diferent.

51JQAgckwoL._SY445_ 41J43Qley-L._SY300_ 41E2GJ9Q1VL

El 10 de juliol de 1964 s’estrenava als cinemes ¡Qué noche la de aquel dia!. La pel·lícula té l’aspecte d’un fals documental i descriu un parell de dies de la vida del grup quan decideixen trencar totes les regles: saltar-se el programa, ignorar les seves obligacions i assaborir la llibertat. Però, per a això, hauran de fugir de les seves admiradores, esquivar als periodistes i desobeir als seus mànagers.

Només un any després, el 1965 s’estrena la segona col·laboració de The Beatles amb Lester. Help! ja no és un retrat del grup de moda, sinó una pel·lícula trash amb tocs de ciència ficció i un surrealisme fora del normal.

Una secta hindú es disposa a sacrificar una donzella a la Deessa Kali. Com és costum, la seva pell és tenyida de vermell i se li col·loca el sagrat anell de la deessa que l’assenyala com el sacrifici, no obstant això al moment en què seria immolada descobreixen que l’anell no està, ja que la jove va resultar ser fanàtica dels Beatles i els va enviar l’anell com a regal, acabant accidentalment encallat a la mà dreta de Ringo Starr, el bateria. Ja que l’anell és el que assenyala al sacrifici per a la deessa, ara el summe sacerdot ha indicat que com Ringo ho porta és ell qui ha de ser sacrificat, per la qual cosa es mobilitzen a Anglaterra per concretar la cerimònia.

La darrera incursió al cinema de The Beatles va ser Yellow Submarine (1968), una pel·lícula animada basada en la cançó de la banda amb el mateix títol. Va ser dirigida per l’animador canadenc George Dunning, i els mateixos Beatles apareixen al final de la pel·lícula.

Pepperland és un alegre paradís musical sota el mar, protegida per la Sgt. Pepper’s Lonely Hearts Club Band. Un lloc que és atacat per sorpresa pels Blue Meanies (Malines Blaus o “Maleïts Blaus”), els qui odien la música. El seu atac consisteix a tancar a la banda en una bombolla, paralitzen als ciutadans i convertir-ho tot en color blau.

L’ancià alcalde de Pepperland envia al Jove Fred en un abandonat submarí groc per buscar ajuda. Fred arriba a Liverpool, on segueix al deprimit Ringo i el persuadeix perquè els ajudi. Ringo procedeix a reunir als seus amics John, George, i finalment Paul. Els cinc viatgers parteixen a Pepperland en el submarí groc, passant a través de diferents mars.

A les Biblioteques de Vilanova trobareu aquestes tres pel·lícules de The Beatles però també altres documentals, concerts o pel·lícules sobre ells com Backbeat o paròdies com The Rutles, realitzada pels Monty Python.

Captura 61aYwkfQqFL._SY445_ 51EaFmQvXpL 51N4TS05P6L rutles-front-cover1

 

No hi ha comentaris

Selecció de novetats – Juliol i agost

SelNovetats

Aquesta és la selecció de novetats, corresponent als mesos de juliol i agost que inclou, com sempre, documents dels diferents fons de la Biblioteca: adults i infantil, música, cinema i còmics.

portades 1

Entre les novetats per adults trobareu el llibre Cuina On Road, de Francesc Murgadas i Pep Nogué. Una de les grans passions de Pep Nogué és viatjar per tot Catalunya a la recerca de receptes noves i delicioses i productes de qualitat. Aquest llibre reuneix 55 receptes i productes de zones determinades de Catalunya. Cadascuna de les receptes inclou un text narratiu de Francesc Murgadas.

Pel que fa a la literatura us recomanem Doble mortal, de Salvador Macip i Elisenda Roca. Una novel·la trepidant, de lectura àgil, plena de misteri i amb components romàntics. En Max i la Julieta hauran de trobar el seu germà i amic desaparegut i descobrir el misteri que hi ha darrere de la seva desaparició. Una carrera plena de traïcions, suplantacions de personalitat i plans d’assassinat.

A la secció infantil us presentem Com tres i dos fan cinc, de Mercè Ubach. Contes esbojarrats, divertits i tendres. Amb moltes expressions vives, rimes i joc de paraules. Els bessons Geni i Al estan fets de paraules, plens de sons i tinta. Han nascut per jugar amb la llengua i són de paper, però també tenen un cor que bombeja sang i té set d’aventures.

portades 2

De les novetats de còmics us destaquem Merci, de Zidrou. Merci Zylberajch és una adolescent gòtica i rebel que viu a Bredenne, una petita ciutat francesa, on no hi ha gaire cosa a fer. La policia acaba d’enxampar-la fent una pintada a la façana del seu professor. La justícia juvenil ha decidit castigar-la, però ha tingut la sort de topar-se amb un jutge que no pensa tallar-li les ales.

Pel que fa a la música us proposem escoltar Heads up, de Warpaint. Aquest enlluernador àlbum es beneficia del recent vol lliure de les seves quatre integrants per retornar-nos-les amb impuls renovat. Les aventures paral·leles d’Emily, Theresa, Jenny i Stella i un modus operandi més individual es resolen en el seu treball més físic, més ballable i més proper a l’esperit del seu directe, supervisat pel seu vell amic Jacob Bercovici.

Per últim, a la secció de cinema us presentem María y los demàs, de Nelly Reguera. Des que va morir la seva mare quan tenia 15 anys, la María ha cuidat del pare i els germans. Responsable i controladora, ha estat el pilar de la família. Per això, quan el seu pare s’enamora i anuncia el seu compromís, sent que s’enfonsa la seva vida. Amb 35 anys i sense parella, haurà d’atrevir-se a canviar el seu destí.

Aquí us podeu descarregar el full amb les novetats dels mesos de juliol i agost de 2017

No hi ha comentaris

Pàgina Següent »