Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per la categoria: Espai de cinema

Mary Poppins

004_mAquest proper cap de setmana s’estrena als cinemes El regreso de Mary Poppins, la seqüela de la pel·lícula de Disney de 1964 que, en aquesta ocasió està protagonitzada per la britànica Emily Blunt.

Ara ens trobem a Londres, 30 anys més tard, durant l’era de la gran depressió. Els germans Michael i Jane Banks, han crescut. Ara viuen junts amb els tres fills de Michael i la seva serventa Ellen a Cherry Tree Lane.

Després que el jove sofreixi una dramàtica pèrdua personal, la màgica mainadera Mary Poppins tornarà a entrar en les vides de la família Banks, al costat de l’optimista fanaler Jack, amb el propòsit d’ajudar que la família redescobreixi l’alegria i la fantasia que ara manca a les seves vides.

Mary Poppins utilitzarà les seves habilitats màgiques úniques per a portar-los a un nou món acolorit ple de personatges peculiars com la seva excèntrica cosina Topsy.

PL-TRAVERS3Pamela Lyndon Travers, més coneguda com a P.L.Travers és l’autora de les aventures d’aquesta fantàstica mainadera.

Travers va ser una escriptora, actriu i periodista australiana. L’any 1924 es traslladà a Anglaterra i uns anys més tard va començar a escriure la seva sèrie de novel·les infantils sobre aquesta mística i màgica mainadera.

Publicat a Londres en 1934, Mary Poppins va ser el primer èxit literari de Travers. Li van seguir una sèrie de cinc seqüeles (l’última en 1988), així com altres novel·les, col·leccions de poesia i obres de no ficció.

Walt Disney va empaitar Travers durant molts anys per poder adaptar les seves novel·les al cinema, que eren les favorites de les seves filles petites. L’autora va cedir finalment els drets i el 1964 es va estrenar la pel·lícula musical que tots coneixem, protagonitzada per Julie Andrews i Dick Van Dyke.

Travers va seguir el procés d’adaptació de molt a prop i va quedar molt decebuda amb el resultat. No volia que la pel·lícula tingués animació, no aprovava les cançons, no li agradava que Poppins tingués una relació amb un netejador xemeneies, no volia incloure paraules nord-americanes, ni als protagonistes seleccionats.

81wEvqFAW-L 71kQWGHjx0L

Els llibres de Travers són més foscos i una mica cruels, tot el contrari que la pel·lícula. I la raó per la qual l’autora cuidava amb tanta arpa la sèrie és per la gran similitud que tenia amb la seva vida. Encara que Travers assegura que no està basada en la seva infància, admet que hi ha moltes característiques que coincideixen entre els personatges i els seus familiars.

La mateixa Mary Poppins està inspirada en la seva tieta Helen Morehead, que la va adoptar a ella i a les seves germanes després que la seva mare s’intentés suïcidar. Al documental de la BBC ‘The secret life of Mary Poppins’, es diu que la tieta era disciplinada i manaire i que sempre portava un paraigua amb un cap de lloro.

Com era d’imaginar, la relació entre l’autora i el productor va acabar molt malament. Aquesta història va ser recreada per John Lee Hancok a la pel·lícula Al encuentro de Mr.Banks (2013) on Emma Thomposon interpretava a P.L.Travers i Tom Hanks a Walt Disney.

Així doncs, no sabem que en pensaria Travers d’aquesta nova adaptació de les seves novel·les.

Us deixem amb el tràiler de la pel·lícula.

No hi ha comentaris

Tardor de sèries: Legión

Legion_season_1_posterAmb la temporada d’estrenes a televisió, la Biblioteca Armand Cardona comença el seu ‘Tardor de sèries’ i cada quinze dies podreu trobar com a novetats a l’espai de cinema alguna nova sèrie.

Aquesta setmana us presentem la primera temporada de la sèrie nord-americana Legión.

Legión és una sèrie de televisió creada per a FX per Noah Hawley, basada en el personatge de Marvel Comics del mateix nom. A Espanya es va poder veure la primera temporada al 2017 a la cadena FOX. La segona temporada de la sèrie es va estrenar l’abril de 2018.

David Haller, àlies Legión, és un personatge de ficció de l’Univers Marvel. El personatge va ser creat per l’escriptor Chris Claremont i el dibuixant Bill Sienkiewicz, i la seva primera aparició va ser en New Mutants #25 (març de 1985).

Haller s’inspira en el Legión creat per aquests autors, però recorre camins diferents i està envoltat de personatges diferents, molts dels quals ni tan sols procedeixen dels còmics. Però el personatge és el mateix: un fill de Charles Xavier que, juntament amb un complet set d’habilitats psíquiques i telequinètiques, és posseïdor d’un no menys complet catàleg de malalties mentals.

A22784-3234-25414-1-new-mutants-thels còmics David sofreix un trastorn d’identitat dissociatiu que li fa desdoblegar la seva personalitat en centenars de mutants amb ambicions i poders diferents (d’aquí el seu nom).

La sèrie comença amb en David internat a un hospital psiquiàtric on se’l tracta d’un cas greu d’esquizofrènia.

Al llarg de la primera temporada descobrim que la seva malaltia està, en realitat, causada per Farouk, àlies el Rei Ombra, un mutant paràsit que per a sobreviure ha d’infestar les ments d’altres mutants i que porta amagat en la de David des de la seva infància.

Amb l’ajuda de la Sydney la “noia dels seus somnis” a la qual coneix a l’hospital, i uns altres mutants (a cadascú amb un poder més peculiar), David aconsegueix expulsar a Farouk del seu cap.

No sabem del cert d’on venen les patologies que pateix en David, però Legion és una història que se’ns narra a través dels seus ulls. I David no és un narrador fiable.

1486639436_853554_1486921384_noticia_fotograma

Legión juga constantment amb la manipulació de la percepció de la realitat, l’autoengany, les històries dins de les històries i la naturalesa de la malaltia mental. L’espectador s’assegui en tot moment submergit en una història en la qual poques vegades sap amb certesa si el que està veient succeeix realment.

Una sèrie de superherois diferent. Us deixem amb el tràiler de la primera temporada.

No hi ha comentaris

CATCON 2018, II Convenció Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia

catconEls dies 24 i 25 de novembre la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia (SCCFF) va organitzar la CATCON 2018, II Convenció Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia a l’Auditori Eduard Toldrà de Vilanova i la Geltrú.

La CATCON és la convenció de literatura fantàstica i de ciència-ficció que se celebra als territoris de parla catalana. Té per objectiu esdevenir un punt de trobada entre els autors i traductors que conreen aquest gènere, els bloguers, els afeccionats i les editorials.

Els actes que s’han celebrat a la Catcon podem dividir-los en dues parts: d’una banda la programació que es va realitzar durant el cap de setmana a l’Auditori i per l’altre els actes paral·lels que s’han desenvolupant a Vilanova durant les setmanes anteriors.

La Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú ha participat amb diversos actes, l’exposició Pedrolo. Més enllà dels límits, del 5 al 25 de novembre; Jugar i jugar sense parar, amb jocs de taula d’última generació; una trobada amb l’escriptor Antoni Munné-Jordà; la projecció de la pel·lícula Segon orígen amb cinefòrum a segon origencàrrec de l’actor Sergí López; una trobada amb l’escriptora especialitzada en ciència-ficció Èlia Barceló; i l’Hora del Conte Max i els superherois a càrrec de l’actriu Montse Panero…

Podem dir que s’han cobert gairebé totes les diferents variants en les que podria aparèixer la ciència ficció.

En relació amb el programa hem de ressaltar els convidats d’honor de este 2018, els escriptors Joan-Lluís Lluís i Èlia Barceló.

MaxI de les diferents activitats de la Catcon ha destacat l’homenatge a Rosa Fabregat, gran dama de este gènere a Catalunya, una de les participants en la taula rodona sobre el punt de vista femení a la ciència ficció i la fantasia, a la que també va hi han pres part noms de primeríssima actualitat, i que ha estat conduit per la periodista Karen Madrid.

Un programa on ens han parlat de traduccions, de música, d’autoedició, de mitologia i il·lustració, de Mary Shelley, a més de la presentació de nombrosos llibres.

 

No hi ha comentaris

‘Kobane Calling’ i ‘Comandante Arian’

0011689280

Kobane és una ciutat Rojava al Kurdistan. És una ciutat que forma part de la governació d’Alep, al nord de Síria, tot i que des de 2012 és un territori independent de facto i sota el control de les Unitats de Protecció Popular (YPG), la milícia kurda del Partit de la Unió Democràtica (PYD).

Lluny del conflicte armat obert a Síria, a aquesta i altres ciutats de la zona, s’ha pogut implantar a gran escala el confederalisme democràtic, un concepte d’autogovern a tots els nivells (polític, social, econòmic, ambiental…) que defensa el moviment kurd des de la renúncia a la creació d’un estat independent, a partir del 1999.

En aquesta proposta –pionera al Pròxim Orient– de societat multicultural sense estat, gestionada per assemblees locals i cantonals, les dones hi han tingut un paper central. Com també a l’hora de defensar amb les armes el cantó de Kobane de l’ofensiva del grup gihadista Estat Islàmic (ISIS), arran del setge a la ciutat que va durar del juliol de 2014 al gener de 2015.

Aquesta peculiar situació, on les dones tenen un paper molt important, ha cridat l’atenció de creadors europeus per documentar-ho.

 003És el cas de l’italià Zerocalcare amb el seu còmic Kobane calling i la catalana Alba Sotorra amb el seu documental Comandante Arian.

El característic estil de l’autor italià i la seva mirada personal es posen en el setge a la ciutat de Kobane i la lluita del poble kurd contra l’Estat Islàmic, allunyant-se de la crònica impassible dels informatius per situar cada vinyeta en el paisatge natural i humà de la franja de Rojava.

Aquí se’ns mostra la lluita dels kurds per la llibertat sexual, social i religiosa, a més de per la mateixa existència, en un relat que fuig del titular trillat. En conviure durant setmanes amb la població civil i les guerrilles, Zerocalcare s’endinsa en el dia a dia d’una de les revolucions més importants que s’estan duent a terme en el nucli de l’islamisme radical… i, potser, al món sencer.

D’altra banda, la directora catalana ens presenta una història sobre l’emancipació i la llibertat en ple front de la guerra de Síria, la comandant Arian guia cap a Kobane a un batalló de dones amb la missió d’alliberar a la població que viu sota el jou del Daésh (ISIS).

Arian, qui sent molt jove havia presenciat el salvatge tracte que rebien les víctimes de la violència sexual, fa tot el possible perquè les seves companyes descobreixin el veritable sentit de la seva lluita: la llibertat per a la pròxima generació de dones.

Després de conviure durant mesos amb la comandant i les seves tropes, rodant una intimitat sense precedents en la qual s’inclouen crues seqüències de la lenta recuperació d’Arian, Sotorra confecciona un fascinant retrat d’una dona embarcada en una missió.

Els membres del Cineclub Sala1 han programat una projecció de Comandante Arian dimarts 4 de desembre a les 20:30h al Teatre Principal en el marc del seu Cicle d’Autors Catalans i comptaran amb la presència de l’Alba Sotorra  per comentar la pel·lícula.

Us deixem amb el tràiler.

No hi ha comentaris

Tardor de sèries: ‘Divorce’

565106Amb la nova temporada d’estrenes a televisió, la Biblioteca Armand Cardona comença el seu ‘Tardor de sèries’ i cada quinze dies podreu trobar com a novetats a l’espai de cinema alguna nova sèrie.

Aquesta setmana us presentem la primera temporada de la sèrie nord-americana Divorce.

Divorce és una sèrie creada per Sharon Horgan i protagonizanda per Sarah Jessica Parker i Thomas Haden Church per la cadena HBO.

La sèrie va marcar la tornada de la Sarah Jessica Parker a televisió després del gran èxit de Sexo en Nueva York.

De fet, el personatge de l’actriu, Frances DuFresne, sembla una rèplica de Carrie una dècada després, cansada de la seva vida matrimonial i amb una sofisticació que és correspón poc o gens amb la resta de personatges de la ficció.

Això és, un marit malcarat i una vida tradicional que no connecta molt amb el paper de Frances, massa esnob per la trama global de la sèrie. El matrimoni format per Robert i Frances és el vèrtex absolut sobre el qual es recolza la sèrie.

En el seu conjunt, Divorce és capaç d’oferir a l’espectador una comèdia àcida i negra a parts iguals, en un relat que riu dels mites més arrelats de les crues separacions matrimonials i les conseqüències que tenen per a cadascun dels cònjuges, especialment quan han sobrepassat la dècada dels 50.

806541_3382081_5477x3651

Guerres d’advocats, la lluita per la custòdia, la separació dels béns, els amics d’un i d’un altre… Tot això i més té el seu reflex en capítols de mitja hora que construeixen un discurs atractiu sobre les ruptures sentimentals, sobre portes que s’obren i unes altres que es tanquen, amb el començament d’una nova vida per a cadascun dels protagonistes de l’infructuós matrimoni.

L’HBO va estrenar a primavera la segona temporada de la sèrie i l’ha renovat per una tercera.

Us deixem amb el tràiler d’aquesta primera temporada.

No hi ha comentaris

‘In-Edit made in Barcelona: una historia sobre el documental musical’ de Toni Castarnado

1498122542-in-edit-barcelonaAhir va comentar una nova edició de l’In-Edit, certamen que aposta pel documental musical a Barcelona des del 2003, amb el gruix de la programació als emblemàtics cinemes Aribau i activitats complementàries en altres punts de la ciutat, com el CCCB; també hi ha convidats il·lustres, entre els quals destaca David Gedge, membre fundador de The Wedding Present.

A la programació d’enguany destaca l’acostament a la jove trompetista catalana Andrea Motis, un homenatge a la sala Apol·lo –que compleix setanta-cinc anys en el cor del Paral·lel barceloní– a La juventud baila, una pel·lícula de Marc Crehuet.

Un biopic de Joan Jett i 24 Hour Party People, de Michael Winterbottom (setze anys ja des de la seva estrena) comparteixen espai amb l’interessantíssim llarg Cuando respiro en tu boca, del xilè Carlos Moena, realitzador de videoclips des dels primers 90 per a gent com Els Tres, Els Presoners, Javiera & Els Impossibles o Els Pettinellis.

Enguany, pots gaudir també de l’In-Edit des de casa. A partir del 26 d’octubre, 14 documentals d’In-Edit 2018 també disponibles des de casa. Durant els deu dies de festival (25/10 – 4/11), la plataforma de video on demand de In-Edit estrenarà fins a 14 pel·lícules l’endemà a la seva projecció en cinemes.

A més a més, si ets usuari de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona, ja pots accedir a In-Edit TV.

Per accedir cal registrar-se amb el carnet de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona i introduir el teu nombre de carnet de biblioteca i el teu PIN aquí o registrar-te a la web i afegir la informació del teu carnet en El meu compte.

Captura

1595_1_madeinbarcelona També trobareu com a novetat a la secció de cinema el llibre In-Edit made in Barcelona: una historia sobre el documental musical de Toni Castarnado.

El festival In-Edit va néixer l’any 2003 a Barcelona amb la voluntat d’enaltir el documental musical com a gènere cinematogràfic. La iniciativa d’Uri Altell i Albert Pascual —el seu germà Cristian continuaria amb el seu llegat— va arrelar amb força a la seva ciutat d’origen i, amb el pas del temps, s’ha expandit cap a altres països.

Aquest llibre repassa la història del documental musical, amb especial dedicació als tretze anys de vida del festival, una trobada anual ineludible per als amants del cine, de la música i, sobretot, de les bones històries, que se celebra amb l’única finalitat d’aprendre i un objectiu comú: emocionar-se, compartir i divertir-se.

Toni Castarnado (Santa Coloma de Gramenet, 1974). És col·laborador habitual a revistes especialitzades com Mondo Sonoro, Ruta 66, Rock Zone i Blisstopic. També és redactor a El País i actualment el podeu escoltar a Cadena SER. També ha escrit els llibres Mujer y Música: 144 Discos que avalan esta relación, Mujeres y Música: 144 Discos más que avalan esta relación, el pròleg del llibre Un día más en la vida i Political World. Rebeldía desde las guitarras.

Us deixem amb el tràiler d’un dels documentals més esperats del Festival ‘MATANGI /MAYA /M.I.A.’. A través de vídeos casolans gravats durant vint anys, descobrim la vida de M.I.A., des que es va refugiar a Londres fugint de la guerra a Sri Lanka fins que es va convertir en una figura de referència per al hip-hop.

No hi ha comentaris

Tardor de sèries: ‘The Deuce: Las crónicas de Times Square’

the_deuce_tv_series-722953068-largeAra que ja som a la tardor, una nova temporada de sèries comença a la televisió. A la Biblioteca Armand Cardona també ens afegim a aquesta estrena i cada quinze dies podreu trobar com a novetats a l’espai de cinema alguna nova sèrie.

Aquesta setmana us presentem la primera temporada de la sèrie nord-americana The Deuce. The Deuce va debutar a la cadena HBO el setembre del 2017 i s’acaba d’estrenar la seva segona temporada.

La sèrie ha estat creada pels escriptors David Simon i George Pelecanos, productors i guionistes de sèries de gran èxit com The Wire o Treme. Totes les seves creacions tenen elements estilístics semblants i una preocupació comuna per temàtiques de caràcter social, assumptes sobre els quals torna una vegada i una altra. Fenòmens concrets com la famosa «gentrificació» o desplaçament de les classes humils que estaven vivint en barris ara reconvertits en zones de moda apareixen constantment en el seu treball

The Deuce (Las crónicas de Times Square) tracta com es va iniciar i va aconseguir legalitzar-se i créixer la indústria del cinema pornogràfic a la famosa intersecció de Manhattan, amb la prostitució i el consum de drogues com a tema de fons.

Es tracta d’una sèrie coral, malgrat tenir dos protagonistes clars: un cambrer, Vince Martino (interpretat per James Franco, qui fa doble paper, doncs encarna també al seu germà bessó), i una prostituta anomenada Eileen Merrell, el sobrenom professional de la qual és «Candy» (interpretada per la gran Maggie Gyllenhaal).

El primer, portat per la seva ambició, accepta treballar per a la màfia, regentant un club nocturn en el qual les cambreres vesteixen a l’estil «conilleta» de Playboy, cosa que el fa apropar-se al negoci de la prostitució, del que gens sap ni, en principi, vol saber.

cq5dam.web.1200.675 thedeuce1-660x374

La segona protagonista, l’única prostituta a la qual veiem exercir sense la vigilància d’un pinxo, descobreix un rodatge pornogràfic per pura casualitat i comença a interessar-se per la possibilitat de treballar al cinema X, llavors tan il·legal com la mateixa prostitució.

Encara que pot fer l’efecte que gens es mou en The Deuce, que tot pasa lentament (no hi ha tant de sexe ni violència com es podria esperar, malgrat la seva temàtica) en realitat hi ha molt sota aquesta capa del quotidià en la vida dels seus personatges.

Petits avanços personals i socials que fan que tot vagi encaixant i movent-se en un mateix sentit: un protagonisme de les dones més gran. Elles són el centre gravitatori de la sèrie. Són dones, poderoses, lluitadores i, algunes d’elles, s’alcen i s’apoderen d’un univers majoritàriament masculí.

Us deixem amb el tràiler de la primera temporada de la sèrie.

No hi ha comentaris

BAFTA Short Film 2018

bafta

Aquest dissabte 6 d’octubre de 18 a 20h la biblioteca Armand Cardona Torrandell oferirà la projecció de curtmetratges ‘BAFTA Short Films 2018’, una selecció de vuit curtmetratges britànics subtitulats en castellà.

Aquesta activitat ha estat organitzada pel British Council i la British Academy of Film and Television Arts (BAFTA) amb la col·laboració del Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona.

El ‘Bafta Short Film’ és un programa dedicat a la promoció dels millors curtmetratges britànics i la Xarxa de Biblioteques Municipals veu una oportunitat ideal d’apropar aquests continguts actuals i de qualitat a tota la ciutadania de Vilanova i la Geltrú, especialment a tots aquells aficionats al cinema o que volen posar en pràctica els seus coneixements d’anglès.

El Programa BAFTA Shorts 2018 inclou vuit curtmetratges, tres d’ells d’animació, amb una durada total d’aproximadament 110 minuts. Els curts es presenten en llegua anglesa, subtitulats en castellà i no són aptes per menors de 16 anys.

Aquests son els curtmetratges que es projectaran:

shorts1 shorts2 shorts3 shorts4

A Drowning Man (Un home que s’ofega) de Mahdi Fleifel

Sol i lluny de casa, The Kid passeja per una ciutat estranya buscant com sobreviure a aquest dia. Envoltat de depredadors es veu obligat a fer una sèrie de concessions per poder sobreviure pel que la seva vida en l’exili es perllonga un dia més.

Poles Apart (Pols oposats) de Paloma Baeza

En un desolador paisatge de l’Àrtic un solitari i famolenc ós polar ha de decidir si una ingènua óssa bruna canadenca es convertirà en el seu menjar o en la seva amiga. La prestigiosa actriu Helena Bonham Carter ha prestat la seva veu per donar vida a aquest ós lluitant per la seva supervivència.

Work (Treball) de Aneil Karia

Jess té divuit anys i viu a Londres sospesant les seves responsabilitats com a filla amb les seves ambicions de carrera en la dansa. Fins que durant un viatge al treball s’enfronta amb la freda i injusta realitat. La seva perspectiva del món llavors comença a canviar.

Have Heart (Tingues cor) de Will Anderson

Veritable icona de la cultura internet, el GIF és una eina que molts usen diàriament en els seus mòbils. Però què és de la vida d’aquests GIF atrapats en un bucle continu? Will Anderson, guanyador d’un premi BAFTA per The Makint of Logbird ens ofereix amb aquest curtmetratge una història tendra sobre la crisi existencial que sofreix aquest personatge geomètric.

shorts5 shorts6 shorts7 shorts8

Cowboy Dave (Dave el Cowboy) de Colin  O’Toole

Aquest curtmetratge ambientat en els suburbis de Manchester narra la trobada d’un rodamón, amb un vividor i un estafador. Cowboy Daveés la història semi-fictície d’una trobada que va tenir el director d’aquesta obra Colin O’Toole quan tenia 12 anys amb el rocker Dave Rowbotham (membre de les bandes The Durutti Column i The Mothmen), conegut per alguns com a Cowboy Dave.

Wren Boys (Els nois de l’ocell) de Harry Lighton

En el seu sermó l’endemà de nadal, un sacerdot del comtat de Cork recorda una tradició ja passada de moda, la caça al ‘reyezuelo’, que reunia a tota la parròquia després de la cacera per a l’enterrament de l’ocell abatut. Aquesta tradició simbolitza l’enterrament del passat, amb l’esperança d’un nou començament en el nou any. Però segons el rector es tractava d’un costum cruel, i la tradició, conclou el pare Conor, no legitima la violència.
Aquest mateix dia, Conor acompanya al seu nebot a presó per visitar a un reclús. La nova Irlanda del segle XXI qüestiona de manera crítica la tradició, però dins de les parets d’aquesta presó, el progrés opera a un ritme diferent ja que ha de conviure amb una violència latent constant.

Mamoon de Ben Steer

Mamoon és un curtmetratge d’animació que explica la història d’una mare que, juntament amb el seu fill petit, és obligada a deixar la seva llar quan unes misterioses ombres s’apoderen de la llum en la qual viuen. A mesura que la seva pròpia llum comença a esvair-se aquesta mare es veu obligada a usar una misteriosa llum vermella per salvar al seu fill.

Aamir de Vika Evdokimenko

Aamir, 13 anys, es troba abandonat en el campament de refugiats més gran d’Europa. Quan coneix a Katlyn, una afectuosa voluntària, ella es converteix en la seva última esperança de salvació.

No hi ha comentaris

Selecció de novetats – setembre

 SelNovetats

Aquesta és la selecció de novetats, corresponent al mes de setembre i inclou, com sempre, documents dels diferents fons de la Biblioteca: adults i infantil, música, cinema i còmics.

portades1

Entre les novetats per adults trobareu el llibre Medusas: una historia natural, de Lisa-Ann Gershwin. Les meduses són tan fascinants i maques com perilloses. Es troben per tots els mars i a qualsevol profunditat i són una de les formes de vida més antigues del planeta, ja que va aparèixer fa 500 milions d’anys. Al llibre es presenten 50 es-pècies, alguna de les quals potser és la que et va fer passar un mal dia de platja.

Pel que fa a la literatura us recomanem la novel·la Dins el riu, entre els joncs, de A. Munné-Jordà. El vilanoví Munné-Jordà escriu la primera novel·la que tracta de la División Azul des d’un punt de vista català, i que ens mostra la cruesa extrema que es vivia al front de la 2a Guerra Mundial, i les simpaties, avui en dia inconfessables, d’alguns intel·lectuals catalans cap al que estava passant a Alemanya.

A la secció infantil us presentem el llibre T’ho diré cantant, de Jordi Folck. L’Ilai rep una notícia que el deixa sense veu: els seus pares se separen. Des d’aquell moment sent un nus a la gola que li atura totes les paraules. Sols quan recordi el cant de la natura als bells estius de Finlàndia s’atrevirà a obrir la boca; però tot allò que digui serà cantant. I no a tothom li agrada que algú canti a tothora…

portdes2

De les novetats de còmics us destaquem Sostiene Pereira, de Pierre Henry Gomont. Lisboa, 1938. El periodista cultural Pereira, obès, vidu i taciturn, viu embolicat en la nostàlgia del seu passat i pensa que no hi ha res més important que la literatura. Viu totalment aliè al que està passant al seu país i a Europa, on ha esclatat la guerra civil espanyola i on el feixisme creix per tot arreu. Fins que la seva trobada amb un jove activista capgirarà la seva vida.

Pel que fa a la música us proposem escoltar el disc B-map 1917 + 100, de Fermin Muguruza eta The Suicide of Western. Àlbum que projecta l’ombra del centenari de la Revolució Russa sobre deu zones geogràfiques diferents del planeta, al voltant de ciutats el nom de les quals comença per la lletra B. Fermín Muguruza posa al mapa el rugit de la indignació, la convulsió i la revolució al món actual.

Per últim, a la secció de cinema us presentem la pel·lícula Logan, de James Mangold. Per primera vegada sense els seus poders, Lobezno és veritablement vulnerable. Després d’una vida de dolor i angoixa, sense rumb i perdut al món on els X-Men són llegenda, el seu mentor Charles Xavier el convenç per assumir una última missió: protegir a una jove que serà l’única esperança per a la raça mutant…

 

Aquí us podeu descarregar el full amb les novetats del mes de setembre de 2018.

No hi ha comentaris

Serielizados Fest

2000x667

Aquest cap de setmana es celebra al CCCB i diversos espais de Barcelona la 5a edició del Serielizados Fest, Festival Internacional de Sèries de Barcelona.

Serielizados és un festival sobre el fenomen cultural i social que representen les sèries de televisió. Documentals inèdits, projeccions de capítols, conferències de professionals del sector audiovisual i espectacles d’humor i música. Tot plegat amb les sèries de televisió com a referent indiscutible de la cultura pop.

Islàndia serà el país convidat d’aquesta cinquena edició, que comptarà amb la presència de Jón Gnarr (Naeturvaktin, The Mayor), humorista, creador de sèries i exalcalde de Reikiavik i Sigurjon Kjartansson, el guionista de la sèrie Trapped. També participarà  Vince Gilligan, creador de la sèrie televisiva Breaking Bad, que enguany celebra el seu desè aniversari.

Enguany el festival retrà homenatge a l’escriptora, assagista i dramaturga Maria Aurèlia Capmany, la primera creadora de sèries a RTVE quan es commemoren 100 anys del seu naixement. Es projectarà un episodi les Nits de la Tieta Rosa i posteriorment hi haurà una taula rodona moderada per Mònica Terribas.

Com a novetats, el festival tindrà la secció Panorama, centrada en l’estrena de sèries internacionals, inèdites a Espanya.

Així es projectara l’èxit de la televisió flamenca De Dag (The Day); la nova sèrie d’HBO en coproducció amb RAI, basada en el bestseller d’Elena Ferrante La Amiga Estupenda (Itàlia) i directament des de la Berlinale 2018 Sleeping Bears amb presència de Keren Margalit (Israel).

També estaran en la secció Panorama la projecció especial Patrick Melrose, la nova sèrie protagonitzada per Benedict Cumberbatch de la mà de Sky Espanya, i Heimebane, una ficció noruega que narra la història d’una dona entrenadora d’un equip de primera divisió masculí.

El Hall i l’Auditori del CCCB seran la a seu central del festival, a més d’altres espais com la Filmoteca de Catalunya i l’Auditori de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna.

Serielizados Fest està organitzat per la revista online Serielizados. Al seu web podeu trobar moltíssima informació sobre moltes sèries de televisió, tant actuals com antigues.

I també el serieselektor, una eina que us recomanarà una sèrie en funció de les dues últimes que hagueu vist.

A l’espai cinema és hem preparat un racó on us recomanem les sèries de televisió més interessants que podeu trobar a la biblioteca. Podeu descarregar la llista complerta aquí: Un món de sèries

No hi ha comentaris

Pàgina Següent »