Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per la categoria: Espai de cinema

Les pel·lícules de The Beatles

A-Hard-Day’s-Night

Aquest mes de juliol la Biblioteca Armand Cardona dedica un homenatge als mítics The Beatles ja que se celebren 50 anys de la publicació de Sgt. Pepper’s Lonely Hearts Club Band, l’àlbum que va marcar un abans i uns després a la seva carrera musical.

Fins al 21 de juliol podeu veure al vestíbul de la Biblioteca l’exposició amb diferents objectes sobre la banda de Liverpool que ens han cedit diversos col·lecionistes privats.

A banda de vendre milions de còpies dels seus àlbums, The Beatles també van voler fer carrera als cinemes i van rodar tres pel·lícules on els protagonistes eren ells mateixos. Les seves dues primeres incursions al món del cinema van anar de la mà de Richard Lester, un dels noms més destacats del Free Cinema britànic, la nova ona de cineastes que van desafiar les convencions dels seus precedents i van obrir el camí a un tipus de cinema diferent.

51JQAgckwoL._SY445_ 41J43Qley-L._SY300_ 41E2GJ9Q1VL

El 10 de juliol de 1964 s’estrenava als cinemes ¡Qué noche la de aquel dia!. La pel·lícula té l’aspecte d’un fals documental i descriu un parell de dies de la vida del grup quan decideixen trencar totes les regles: saltar-se el programa, ignorar les seves obligacions i assaborir la llibertat. Però, per a això, hauran de fugir de les seves admiradores, esquivar als periodistes i desobeir als seus mànagers.

Només un any després, el 1965 s’estrena la segona col·laboració de The Beatles amb Lester. Help! ja no és un retrat del grup de moda, sinó una pel·lícula trash amb tocs de ciència ficció i un surrealisme fora del normal.

Una secta hindú es disposa a sacrificar una donzella a la Deessa Kali. Com és costum, la seva pell és tenyida de vermell i se li col·loca el sagrat anell de la deessa que l’assenyala com el sacrifici, no obstant això al moment en què seria immolada descobreixen que l’anell no està, ja que la jove va resultar ser fanàtica dels Beatles i els va enviar l’anell com a regal, acabant accidentalment encallat a la mà dreta de Ringo Starr, el bateria. Ja que l’anell és el que assenyala al sacrifici per a la deessa, ara el summe sacerdot ha indicat que com Ringo ho porta és ell qui ha de ser sacrificat, per la qual cosa es mobilitzen a Anglaterra per concretar la cerimònia.

La darrera incursió al cinema de The Beatles va ser Yellow Submarine (1968), una pel·lícula animada basada en la cançó de la banda amb el mateix títol. Va ser dirigida per l’animador canadenc George Dunning, i els mateixos Beatles apareixen al final de la pel·lícula.

Pepperland és un alegre paradís musical sota el mar, protegida per la Sgt. Pepper’s Lonely Hearts Club Band. Un lloc que és atacat per sorpresa pels Blue Meanies (Malines Blaus o “Maleïts Blaus”), els qui odien la música. El seu atac consisteix a tancar a la banda en una bombolla, paralitzen als ciutadans i convertir-ho tot en color blau.

L’ancià alcalde de Pepperland envia al Jove Fred en un abandonat submarí groc per buscar ajuda. Fred arriba a Liverpool, on segueix al deprimit Ringo i el persuadeix perquè els ajudi. Ringo procedeix a reunir als seus amics John, George, i finalment Paul. Els cinc viatgers parteixen a Pepperland en el submarí groc, passant a través de diferents mars.

A les Biblioteques de Vilanova trobareu aquestes tres pel·lícules de The Beatles però també altres documentals, concerts o pel·lícules sobre ells com Backbeat o paròdies com The Rutles, realitzada pels Monty Python.

Captura 61aYwkfQqFL._SY445_ 51EaFmQvXpL 51N4TS05P6L rutles-front-cover1

 

No hi ha comentaris

Selecció de novetats – Juliol i agost

SelNovetats

Aquesta és la selecció de novetats, corresponent als mesos de juliol i agost que inclou, com sempre, documents dels diferents fons de la Biblioteca: adults i infantil, música, cinema i còmics.

portades 1

Entre les novetats per adults trobareu el llibre Cuina On Road, de Francesc Murgadas i Pep Nogué. Una de les grans passions de Pep Nogué és viatjar per tot Catalunya a la recerca de receptes noves i delicioses i productes de qualitat. Aquest llibre reuneix 55 receptes i productes de zones determinades de Catalunya. Cadascuna de les receptes inclou un text narratiu de Francesc Murgadas.

Pel que fa a la literatura us recomanem Doble mortal, de Salvador Macip i Elisenda Roca. Una novel·la trepidant, de lectura àgil, plena de misteri i amb components romàntics. En Max i la Julieta hauran de trobar el seu germà i amic desaparegut i descobrir el misteri que hi ha darrere de la seva desaparició. Una carrera plena de traïcions, suplantacions de personalitat i plans d’assassinat.

A la secció infantil us presentem Com tres i dos fan cinc, de Mercè Ubach. Contes esbojarrats, divertits i tendres. Amb moltes expressions vives, rimes i joc de paraules. Els bessons Geni i Al estan fets de paraules, plens de sons i tinta. Han nascut per jugar amb la llengua i són de paper, però també tenen un cor que bombeja sang i té set d’aventures.

portades 2

De les novetats de còmics us destaquem Merci, de Zidrou. Merci Zylberajch és una adolescent gòtica i rebel que viu a Bredenne, una petita ciutat francesa, on no hi ha gaire cosa a fer. La policia acaba d’enxampar-la fent una pintada a la façana del seu professor. La justícia juvenil ha decidit castigar-la, però ha tingut la sort de topar-se amb un jutge que no pensa tallar-li les ales.

Pel que fa a la música us proposem escoltar Heads up, de Warpaint. Aquest enlluernador àlbum es beneficia del recent vol lliure de les seves quatre integrants per retornar-nos-les amb impuls renovat. Les aventures paral·leles d’Emily, Theresa, Jenny i Stella i un modus operandi més individual es resolen en el seu treball més físic, més ballable i més proper a l’esperit del seu directe, supervisat pel seu vell amic Jacob Bercovici.

Per últim, a la secció de cinema us presentem María y los demàs, de Nelly Reguera. Des que va morir la seva mare quan tenia 15 anys, la María ha cuidat del pare i els germans. Responsable i controladora, ha estat el pilar de la família. Per això, quan el seu pare s’enamora i anuncia el seu compromís, sent que s’enfonsa la seva vida. Amb 35 anys i sense parella, haurà d’atrevir-se a canviar el seu destí.

Aquí us podeu descarregar el full amb les novetats dels mesos de juliol i agost de 2017

No hi ha comentaris

Guinovart. Trencant els límits

Necessito constantment el recurs no ja de transgredir, sinó de sortir del límit del que és la pintura.” Josep Guinovart

portadaAvui a dos quarts de vuit del vespre s’inaugura l’exposició Guinovart. Trencant els límits, del pintor Josep Guinovart, a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, que es podrà visitar fins el dia 17 de setembre.

La Biblioteca Museu Víctor Balaguer acull aquesta mostra sobre el pintor, fruit de la col·laboració amb la Fundació Espai Guinovart d’Agramunt. L’exposició s’emmarca en la commemoració del desè aniversari de la mort de Josep Guinovart, que ens deixà el desembre de l’any 2007.

Deia Guinovart que la bandera que més li agradava era la bandera pirata, símbol per ell, de llibertat i transgressió.

Teles esquinçades, llenços arrencats del seu bastidor, marcs cremats… Totes les peces esdevenen banderes pirates que reclamen una nova manera de concebre les obres, que volen copsar la mirada de l’espectador i convidar-lo a eixamplar la seva visió i concepte de l’art.

Aquesta exposició vol mostrar com Guinovart mitjançant la seva obra busca depassar els límits, anar més enllà de la terra coneguda i, lliure d’academicismes i de normes, troba el seu propi llenguatge.

Els blaus, ara ja sense barreres que l’acotin, esdevenen oceans i els ocres, es converteixen en territoris sense horitzó.

La Torre de Ribes Roges de Vilanova i la Geltrú, (La Torre Blava), enllaça amb l’exposició  que proposem ja que en ella, Guinovart va recrear la història del pirata Travoniug (joc de lletres del seu propi cognom), deixant així el seu testimoni com a corsari del mediterrani.

Els vilanovins i geltrunencsguinovart podem trobar habitualment les seves obres a la Biblioteca Museu dins la seva col·lecció permanent i a la Torre Blava on va fer una excel·lent intervenció l’any 1999.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú podeu trobar una documentació molt interessant sobre l’artista. Cal destacar un llibre escrit per Cesáreo Rodríguez-Aguilera, el qual va escriure sobre els millors artistes d’art contemporani del moment, llibre de l’any 71 que forma part del fons Armand Cardona dipositat a la Biblioteca, un DVD documental de Pep Puig que està estructurat en diverses entrevistes a Josep Guinovart i a gent del seu entorn, un llibre de poesia de Goytisolo amb il·lustracions de Guinovart i un conte infantil de l’Espai Guinovarts d’Agramunt amb text del mateix Guinovart amb il·lustracions de Pilarín Bayés, a banda de diversos catàlegs d’exposicions temporals.

No hi ha comentaris

Selecció de novetats – Juny

SelNovetats

Aquesta és la selecció de novetats, corresponent al mes de juny que inclou, com sempre, documents dels diferents fons de la Biblioteca: adults i infantil, música, cinema i còmics.

portades1

Entre les novetats per adults trobareu el llibre Internet no és la resposta, d’Andrew Keen. Quan sembla que totes les respostes les tingui el senyor Google, Andrew Keen posa damunt la taula els perills d’internet i tracta temes com la falta de privacitat i el gran poder de les dades que en aquest moment estan fora de control.

Pel que fa a la literatura us recomanem On es desborda el sol, de Pere Tàpias. Darrer llibre publicat pel polifacètic cantautor i gastrònom vilanoví. El llibre recull una quarantena de poemes, que ens endinsaran en el món íntim de Tàpias. Una sorpresa (delicadesa) literària, una confluència dels sentits com a forma de vida i els coneixements.

A la secció infantil us presentem Bru Artiac. Operació Cul de la lleona, d’Enric Gomà. El Grumoll, el Bru i la seva família viuen a Barcelona, fins que un dia el pare els diu que marxaran a viure a Girona. El Bru i la seva germana posen el crit al cel. Girona? No hi volen pas anar! El Bru comença en una nova escola i ha de fer nous amics. Tot va més o menys bé fins que un dia, visita el Tapís de la Creació.

portades2

De les novetats de còmics us destaquem Jamás tendré 20 años, de Jaime Martín. Es van conèixer l’any 1936, durant el caos de la Guerra Civil espanyola: Isabel és costurera, Jaime és artiller a l’exèrcit republicà. S’estimen. Lluiten. Escapen de la mort. No obstant això, quan cau la República, en Jaime i l’Isabel estan al costat perdedor i, de vegades, és més difícil sobreviure en la pau que en la guerra.

Pel que fa a la música us proposem escoltar I see you, del grup The XX. Amb el tercer àlbum d’estudi, la banda britànica deixa enrere la foscor, l’ansietat i el dolor i ens presenta unes composicions lluminoses i alegres plenes de ritme i de vida. Cançons enregistrades entre Nova York, Reykjavík, Los Angeles o Londres, i produïdes per Jamie XX al costat de l’habitual Rodaidh McDonald.

Per últim, a la secció de cinema us presentem El hijo de Saúl, de László Nemes. El 1944, a Auschwitz, un presoner jueu membre dels ‘Sonderkommando’ –encarregats de cremar els cadàvers dels presoners gasejats i netejar les cambres de gas-, troba certa supervivència moral tractant de salvar dels forns el cos d’un nen que pren com el seu fill. Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa.

Aquí us podeu descarregar el full amb les novetats del mes de

No hi ha comentaris

‘El diario de la princesa’ de Carrie Fisher

9788466661737Aquesta setmana trobareu com a novetat a l’espai de cinema El diario de la princesa’.

Quan Carrie Fisher va descobrir els diaris que havia escrit durant el rodatge de la guerra de les galàxies, la primera pel•lícula de la trilogia Star Wars, es va sorprendre al descobrir uns ingenus poemes d’amor i unes càndides reflexions que amb prou feines reconeixia.

Avui Carrie Fisher ha passat a la història com a actriu i icona pop, però el 1976 solament era una noia de dinou anys bojament enamorada del seu company a la pantalla, Harrison Ford. Fisher i Ford van tenir una aventura durant el rodatge que no ha sortit a la llum pública fins ara, quan ja s’han complert 40 anys de l’estrena de la pel·lícula que els va convertir a tots dos en icones cinematogràfiques.

La parella d’actors es va retrobar amb els seus personatges al rodatge de la setena pel·lícula de la saga galàctica.

Amb extractes dels seus quaderns manuscrits, El diario de la princesa és el record íntim i revelador d’allò que va succeir dins i fora d’un dels sets de rodatge més famosos de tots els temps.

Carrie-Fisher-mantuvo-un-romance-con-Harrison-FordPerò Fisher també reflexiona sobre la fama i l’absurd d’una vida inventada per la reialesa de Hollywood. La sinceritat de les seves paraules converteix aquest llibre en les commovedores memòries de la inoblidable princesa Leia Organa.

Carrie Fisher va morir el passat mes de desembre a Los Àngeles després de patir un atac de cor a l’avió que portava de tornada del rodatge de la vuitena part de La Guerra de les Galàxies.

La Carrie és filla del cantant Eddie Fisher i l’actriu Debbie Reynolds. Té un germà menor, l’actor Todd Fisher, i els seus avis paterns van ser immigrants jueus procedents de Rússia. Durant la seva infantesa va aparèixer en algunes pel·lícules de la seva mare fins que va debutar al cinema amb un paper a la pel·lícula Shampoo (Hal Ashby, 1975) on seduïa al personatge que interpretava Warren Beatty.

Després va venir el gran èxit de La Guerra de les Galàxies, va lluitar contra la dependència de les drogues i l’alcohol i va viure un breu matrimoni amb el cantant Paul Simon. La seva carrera cinematogràfica es va ressentir considerablement i a partir de llavors va treballar com a actriu secundària, en comèdies tals com Cuando Harry encontró a Sally… (1989), Sibling Rivalry (1990) i Soapdish (1991).

Fisher va exercir també d’escriptora, publicant en 1987 la novel3la semiautobiográfica Postales desde el filo. El 1990 el director Mike Nichols li va encarregar el guió per a l’adaptació al cinema del seu llibre, amb Meryl Streep en el paper de Carrie i Shirley MacLaine en el paper de la seva mare en una època de la seva vida.
Fisher va seguir escrivint i va publicar altres novel·les com Surrender the Pink i Delusions of Grandma.

186747_1_585d98b9eb4d9

L’any 2008 va publicar la seva autobiografia Wishful drinking. El llibre estava basat en un monòleg que ella mateixa va interpretar a Broadway i que el 2010 es va convertir en un documental emès al canal HBO.

Us deixem amb un homenatge que li van fer des de la franquícia de Star Wars.

No hi ha comentaris

Del còmic a la pantalla

Sabem que quan al cinema li falta inspiració recorre a la literatura per trobar-la. És el cas de la multitud d’adaptacions d’obres literàries o de teatre que s’han fet des dels orígens del mitjà.

El còmic no ha estat una excepció i en els darrers anys han sigut molts els àlbums que han fet el salt a la pantalla gran. Tots coneixem les adaptacions de còmics de superherois de Marvel o DC Còmics fetes a Hollywood, però n’hi ha d’altres de còmics independents i també de gran qualitat fetes de forma independent i també fóra dels Estats Units.

A l’Espai de Cinema de la Biblioteca us hem preparat una exposició amb pel·lícules basades en còmics de diversos estils, nacionalitats i gèneres.

Animació

Alguns còmics no han abandonat el llenguatge gràfic a l’hora d’adaptar-se al mitjà audiovisual.

arrugas chico y rita persepolis snoopy tintin

Còmic independent

En aquest apartat trobem un seguit d’adaptacions de novel·les gràfiques d’autors molt reconeguts però que es mouen en cercles més independents, diferents dels del cinema de superherois.

v de vendetta vida de adele The_Walking_Dead sin city kingsman historia de violencia ghost world dcott pilgrim american splendor 300 camino a la perdicion desde

Super herois

Les adaptacions de còmics de superherois són actualement el negoci més rendible per la indústria cinematogràfica nord-americana. Actualment també n’estan fent moltes adaptades al format televisiu.

x men watchmen superman spider man iron man
deadpool LosVengadores batman capitan-america-civil-war-cartel  hellboy el cuervo conan Los_4_Fantásticos_DVD_Edición_Especial

Anime japonès

Els japonesos són tots uns experts en traslladar els seus manga al cinema o la televisió. Hi ha moltíssimes sèries de televisió japoneses que están basades en còmics, sobretot, adreçades a un públic infantil i juvenil.

ninja scroll dragon ball blood astroboy akira 20thcenturyboys oldboy

Aquesta selecció és una mostra del que trobareu a les Biblioteques de Vilanova, però n’hi ha moltes més i moltes adaptacions pendents d’estrenar-se.

Per exemple, la setmana passada es va estrenar la segona part de l’èxit de Marvel, Guardianes de la Galaxia i aquesta s’estrena Rosalie Blum, l’adaptació d’un còmic de la francesa Camille Jourdy. Us deixem el tràiler d’aquesta pel·lícula.

No hi ha comentaris

Selecció de novetats – Maig

SelNovetats

Aquesta és la selecció de novetats, corresponent al mes de maig que inclou, com sempre, documents dels diferents fons de la Biblioteca: adults i infantil, música, cinema i còmics.

portades 1

Entre les novetats per adults trobareu el llibre La Lógica de los monstruos: ¿hay alternativas a la naturaleza tal como la conocemos?, de Ricard Solé. La nostra ment no té límits a l’hora d’imaginar éssers estranys, ni tampoc la natura es queda curta. L’autor explora l’atracció que sentim per allò estrany, alhora que analitza perquè l’evolució prefereix certes formes i no unes altres.

Pel que fa a la literatura us recomanem La Senyora Stendhal, de Rafel Nadal. Quan una bala sega la vida de la Rosa el destí d’en Lluc queda lligat al de la senyora Stendhal, que el criarà com si fos fill seu. La força de la mare adoptiva, la rebel·lia del jove Dani i la saviesa de l’avi Dídac acompanyaran la mirada innocent del nen per un paisatge carregat d’emocions i de promeses. Fins que toparà amb l’ànsia de revenja dels vencedors decidits a passar comptes.

A la secció infantil us presentem Capgrossos, de Susana Peix. Aquest any els capgrossos no podran sortir a la cercavila de la Festa Major! Sembla ser que fan massa xivarri i rebombori, que fan tanta gresca que fins i tot els més menuts es perden quan els segueixen. Tenen tres dies per trobar la solució. Aconseguiran arreglar aquest guirigall i formar part de la cercavila?

portades 2

De les novetats de còmics us destaquem Materia, d’Antonio Hitos. Aquesta és la història d’una invasió alienígena silenciosa i ordenada, que en la seva estranyesa revela els mecanismes mentals que donen lloc a les idees. Un apàtic estudiant de física quàntica, el pare d’una estrella mediàtica vinguda a menys i un grafiter en el marge entre l’art i el vandalisme es veuran sacsejats per la disrupció extraterrestre, que transformarà les seves vides.

Pel que fa a la música us proposem escoltar Carabutsí, de Muchacho y los sobrinos. La seva rumba s’ha gestat en celebracions de prometatge i casaments gitanos, convencions i concerts. Són l’herència de Peret, el Pescaílla, Chipén o Estrellas de Gràcia. El seu projecte fuig de mesclar la rumba amb altres pals i presenten una rumba catalana pura i autèntica.

Per últim, a la secció de cinema us presentem Amy, la chica detrás del nombre. Mitjançant imatges íntimes i cançons inèdites la pel·lícula ens acosta a l’Amy Winehouse, una noia amb un talent únic pel jazz que va compondre algunes de les cançons més originals i adorades del segle XXI però que va ser engolida per l’èxit, les relacions conflictives i un estil de vida trepidant i va morir de forma trágica als 27 anys.

Aquí us podeu descarregar el full amb les novetats del mes de maig de 2017

No hi ha comentaris

Música de cinema

Aquest diumenge a les set de la tarda a l’Auditori Eduard Toldrà de la ciutat l’orquestra Gio Ensemble sota la direcció de Marc Timón ens oferirà Música de Cinema, un viatge emocionant a través de les bandes sonores més famoses de la historia, arranjades i dirigides pel mateix director.

musicadecine-v2Música de cinema és una Suite d’una hora de duració que conté enllaçats els temes principals de pel·lícules tan famoses com Harry Potter, ET, Indiana Jones, James Bond, Titanic, Breakfast at Tyffani’s, The piano, Cinema Paradiso, Memorias de África, Ghost, Lo que el viento se llevó, Doctor Zhivago, El bueno el feo y el malo, El padrino, Casablanca, El último emperador, La vida es bella, La lista de Schindler i Star Wars, la majoria de les quals trobareu a la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat.

La Gio Ensemble és una orquestra versàtil que ofereix música de qualitat oberta a tots els estils i compta amb la col·laboració de prestigiosos solistes en els seus concerts.
La seva presentació oficial va tenir lloc 5 de febrer de 2012 a la Sala Montsalvatge de l’Auditori de Girona amb el cartell d’entrades exhaurides i acompanyada de quatre padrins de luxe: Nina, Albert Guinovart, Gemma Coma-Alabert i Jordi Molina. Un èxit de públic, de crítica i mediàtic que ha acompanyat tots els concerts de producció pròpia a l’Auditori de Girona, en què ha comptat amb solistes del prestigi de Sílvia Pérez Cruz, Milos Karadaglic, Nemanja Radulovic, Daniel Müller-Schott, Lluís Claret, Alba Ventura, Mireia Farrés, Vicens Prats i Lluís Rodríguez Salvà.
A més dels concerts, la GIO ha diversificat els seus serveis fent enregistraments de música per a projectes audiovisuals, entre els quals destaca l’enregistrament de la banda sonora de l’espectacle Coliseum del compositor Marc Timón així com música per a tràilers de pel·lícules per a l’empresa Really Slow Motion de Los Ángeles.

Marc Timón és un compositor inquiet resident amarc timon Barcelona de gustos molt eclèctics que desenvolupa la meva tasca professional entre el món de la música per a cinema i la música de concert. Llicenciat en Composició per l’Escola Superior de Música de Catalunya i llicenciat en Periodisme, fet que li permet conèixer plenament el llenguatge tècnic audiovisual i així aplicar de manera eficaç música al món de les imatges. La llicenciatura en Composició li permet, a part de crear, orquestrar la seva pròpia música; els estudis com a pianista i instrumentista de vent li són de gran benefici per treballar amb músics en directe.
Ha escrit des de música per a cinema fins a musicals, passant pel pop-rock, el jazz, el latin, la música electrònica o la música per a cobla. Aquest eclecticisme, la importància de la melodia i la fusió d’estils són els trets més distintius de la seva música. Ha aconseguit més de 30 guardons rebuts per la seva obra a nivell nacional i internacional, tant en el gènere cinematogràfic com en el de concert. Un dels més importants és el premi internacional “Jerry Goldsmith Award 2010″ per la bso “Witches”, obtingut al Festival Internacional de Música de Cine d’Úbeda.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú trobareu més de 500 referències de la música al cinema i bandes sonores, i quasi 2.700 referències de pel·lícules en diferents formats.

No hi ha comentaris

Cómo ser Bill Murray de Gavin Edwards

9788416290710Aquesta setmana trobareu com a novetat a l’Espai de Cinema la biografia de l’actor nord-americà Bill Murray.

Bill Murray va néixer el 21 de setembre de 1950 a Wilmette, a prop de Chicago. Cinquè d’una família de nou fills, s’inscriu a la universitat de Regis a Denver per estudiar medicina, però abandona després d’alguns problemes amb la justícia.

Entra a la “National Lampoon Radio Hour” amb diversos altres humoristes com Dan Aykroyd, Chevy Chase, Gilda Radner, i John Belushi després de fer unes proves a la “Second City “, un cabaret de comèdia improvisada de Chicago.

Tot aquest grup d’humoristes crearà l’any 1975 el famós programa de monòlegs “Saturday Night Live”, amb el que va aconseguir un Premi Emmy.

L’any 1979 es va estrenar al cinema de la mà d’Ivan Reitman amb la pel·lícula Los albóndigas, interpretant a un monitor del campament. L’èxit li arribà l’any 1984 amb l’estrena de Cazafantasmas, també dirigida per Reitman. Murray va protagonitzar també la segona part l’any 1989 i des de fa uns anys està en marxa el projecte de rodar una tercera part amb els actors originals, però en Murray no te gaire clar si vol participar-hi.

19fea4vcf2fu8jpg

Encasellat durant molts anys en el gènere de la comèdia, Murray volia demostrar que també podia ser un bon actor dramàtic. Ja el 1984 havia co-escrit el guió d’una pel·lícula que després va protagonitzar, un drama basat en un relat de William Somerset Maugham, que va dirigir John Byrum amb el títol de El filo de la navaja.

Però els seus grans èxits continuaven sent comèdies, com la molt celebrada Atrapado en el tiempo (1993), en la que interpretava un home del temps maniàtic i bastant malcarat que haurà de repetir el mateix dia una i altra vegada fins a aconseguir enamorar la seva companya periodista.

La seva oportunitat vindria de la mà de Sofia Coppola, que li va oferir encarnar un actor trist i solitari que va a fer un anunci de whisky al Japó. Per aquesta interpretació a Lost in Translation (2003) va aconseguir guanyar el Globus d’Or i la seva primera i única nominació a l’Òscar al Millor Actor.

Posteriorment, i ja amb el reconeixement de la crítica, arribarien altres interpretacions a mig camí entre la comèdia i el drama (o potser comèdia agredolça), com la molt recomanable Flores rotas (2005) de Jim Jarmusch, o l’autoparòdia delirant de Bienvenidos a Zombieland (2009).

És l’actor fetitxe del director Wes Anderson i ha participat a totes les seves pel·lícules. Les seves darreres col·laboracions han estat Moonrise Kingdom i El Gran Hotel Budapest.

ff20130201a2a

El passat 2016 es va estrenar una nova versió de la pel·lícula que el va portar a l’èxit, Cazafantasmas, protagonitzada per dones i on ell i la resta dels protagonistes de la primera pel·lícula van fer unes aparicions especials.

Trobareu moltes de les seves pel·lícules a les Biblioteques de Vilanova: Bill Murray

Us deixem amb un muntatge amb algunes de les seves millors escenes.

No hi ha comentaris

30 anys de ‘Els Simpson’

the-simpsons

El 19 d’abril de 1987 un popular programa de la cadena nord-americana Fox, ‘The Tracey Ullman Show’, va estrenar una nova secció: Els Simpson, una sèrie de curts animats d’una disfuncional família -groga- de l’Amèrica profunda que va calar de tal manera entre l’audiència que, un parell d’anys després (19 de desembre de 1989), ja tenia el seu propi ‘xou’ a les televisions d’EUA.

I d’això fa 28 temporades completes, que són 615 episodis i 30 anys.

L’humor d’en Home, la Marge, en Burt, la Lisa i la Maggie es va apoderar dels televisors de totes les llars nord-americanes i amb rapidesa va creuar l’Atlàntic per conquerir també els teleespectadors espanyols.

La sèrie creada per Matt Groening va arribar a Espanya de la mà d’Atresmedia, que va ser l’encarregat de fer-li un lloc en la seva graella i, que es va començar a emetre per Antena 3 l’any 1994. Des d’aleshores la ficció no s’ha deixat de veure i és la sèrie més longeva del grup.
Per commemorar aquesta data, la cadena de televisió emetrà una programació especial a través dels canals Antena 3, Neox i la Fox.

Neox serà l’encarregada de programa una marató on es passaran 30 capítols (un per cada any d’emissió) que es podran veure des de les 9.30h fins a les 22.30h. Antena 3 ho celebrarà amb l’emissió de dos dels episodis més ben valorats pel públic durant els anys: El gest de disgust i El joc de la cadira, que s’oferiran en el seu horari habitual de 14.00h a 15.00 h.

37ed4f6a8620aae00700593c003d46d4-1024x640

Recentment, l’agència de comunicació PR Garage va llançar una petició a través de Change.org per tal d’establir un Dia Mundial de Els Simpson i va proposar el 19 d’abril com a dia oficial, amb motiu de la primera emissió del curtmetratge ara fa 30 anys.

A més i amb el hashtag #TheSimpsonsDay, es podrà seguir la celebració a les xarxes.

Artistas-musicales-aparecen-Simpson-mejores_PLYIMA20130508_0039_4

La sèrie ja és part de l’imaginari social. Política, art, cinema, televisió, música… Per ‘Els Simpson’ han passat no solament els habitants de Springfield, sinó incomptables figures històriques, celebritats, experts i personalitats de multitud de camps, de tots els temps. Líders d’opinió, pensadors, esportistes, actors, intèrprets…

Per la seva gran llista d’aparicions estel·lars i visites i visites, la ficció ha aconseguit entrar en el llibre Guinness dels rècords, a causa que és la sèrie amb més estels convidats de tota la història.

A les Biblioteques de Vilanova trobareu tant DVDs com sobre aquests personatges i el seu creador Matt Groening.

Us deixem amb el curtmetratge que va originar el fenomen.

No hi ha comentaris

Pàgina Següent »