Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per la categoria: Espai de cinema

Akira fa 30 anys

comprar-bluray-akira-otomo-ciberpunk

El 16 de juliol de 1988, els cinemes japonesos estrenava Akira, l’adaptació del manga de Katsuhiro Otomo realitzada per ell mateix que estava destinada a canviar el cinema d’animació.

Any 2019. Neo-Tòquio és una ciutat construïda sobre les runes de l’antiga capital japonesa destruïda després de la Tercera Guerra Mundial. Japó és un país a la vora del col·lapse que sofreix contínues crisis polítiques. En secret, un equip de científics ha reprès, per ordre de l’exèrcit, un experiment per trobar a individus que puguin controlar l’arma definitiva: una força denominada “l’energia absoluta”.

Però els habitants de Neo-Tòquio tenen altres coses de les quals preocupar-se. Un d’ells és Kaneda, un jove pandillero líder d’una banda de motoristes. Durant una baralla, el seu millor amic, Tetsuo, pateix un estrany accident i acaba ingressat en unes instal·lacions militars.

87870.alfabetajuega-15-mejores-manganimes-akira-1-06112014

Allà els científics descobriran que és el posseïdor de l’energia absoluta. Però Tetsuo, que no es resigna a convertir-se en un conillet d’índies, molt aviat es convertirà en l’amenaça més gran que el món ha conegut.

Aquesta és la premissa d’Akira, que no va arribar a Espanya fins 4 anys més tard. L’any 1990, l’Editorial Glénat va començar a publicar una edició en petit format i a color, versió feta per la seva publicació als Estats Units i el 1991 la cinta s’estrenava al Festival de Cinema de Sitges i l’any 1992 es va poder veure a les sales comercials, tot i que amb molt poques còpies.

L’estrena d’aquest anime, sumada a l’èxit de sèries televisives com Dr. Slump o Bola de Drac, van popularitzar el cinema d’animació japonès i el còmic manga a tot el món i, sobretot, atreure a la lectura de còmics a adults i també dones, doncs fins aleshores es considerava que llegir còmics era una activitat pròpia de nens.

Akira va ser una superproducció, va costar 7 milions de dòlars, que va obtenir excel·lents crítiques tant per la seva impactant història com pel seu impecable i imaginatiu estil visual.

En definitiva, es tracta d’una obra clau del cinema anime que ha influït en gran part del cinema d’animació i digital asiàtic dels anys noranta.

DdSwikfVMAAgXLKAl manga, apareix que Tokio havia d’acollir la celebració dels JJOO l’any 2020, però l’explosió nuclear que va destruir part de la ciutat ho fa impossible i la trama del còmic passa l’any 2019 i ara l’estadi olímpic abandonat alberga els secrets del Projecte Akira.

La casualitat ha fet que el COI decidís que Tokio acollís els JJOO l’any 2020. La coincidència, lluny d’espantar els organitzadors ha fet que utilitzin imatges de la pel·lícula en actes promocionals i per fer murals per cobrir les obres de millora que s’estan fent a alguns barris de la ciutat.

Trobareu la pel·lícula a la secció d’animació de l’espai cinema i el còmic a la còmicteca de la Biblioteca Armand Cardona.

Us deixem amb el tràiler de la pel·lícula.

No hi ha comentaris

Sèries de TV basades en llibres

walking dead true blood sherlock sexo en NYC quarry olive leftovers GOT cronicas boardwalk blak sails big 22.11.63

Ja som a l’estiu, època de vacances, o si més no, una època on estem més relaxats i tenim més temps per dedicar-nos a llegir o mirar aquelles sèries de televisió que tenim pendents.

La literatura ha estat sempre font d’inspiració per la ficció cinematogràfica o televisiva. Als ’80 ja es van realitzar adaptacions de clàssics de la literatura espanyola en versió seriada com Fortunata y Jacinta de Benito Perez Galdós o Los gozos y las sombras de Gonzalo Torrente Ballester.

Amb l’auge de la ficció seriada dels darrers anys, sobretot la que prové dels Estats Units, trobem moltes sèries basades en llibres, no sempre en novel·les, sinó també en llibres històrics o còmics.

Tot seguit us proposem algunes que podreu trobar a les Biblioteques de la Xarxa de la Diputació de Barcelona.

Black Sails
Ambientada a l’edat d’or de la pirateria. L’acció està protagonitzada pel fictici capità Flint, del clàssic L’illa del tresor de Robert Louis Stevenson, l’any 1715, 20 anys abans dels esdeveniments del llibre.

Crónicas vampíricas
La història és centra a la ciutat de Mystic Falls, un lloc ple d’història sobrenatural en el qual una noia anomenada Elena acaba involucrada en un perillós duel entre vampirs. No confondre el títol amb les conegudes novel·les d’Anne Rice, en aquest cas, la sèrie es basa en la saga juvenil ‘The vampire diaries’ de L.J.Smith.

Boardwalk Empire
Un ambiciós polític de Atlantic City juga en tots dos costats de la llei, conspirant amb gangsters i fent créixer el seu negoci durant l’era de la Prohibició. Basada en el llibre Boardwalk empire: el nacimiento, los días de gloria y la corrupción de Atlantic City de Nelson Johnson.

Sexo en Nueva York
Quatre amigues de Nova York narren les seves experiències romàntiques i/o sexuals (o l’absència d’elles) i troben noves formes de gestionar el fet de ser una dona als anys 90. La sèrie està basada en el llibre de la periodista Candace Bushnell, un recull de les seves columnes a The New York Observer. Si afegim que la protagonista, Carrie Bradshaw i l’autora comparteixen els inicials, és fàcil trobar la relació entre elles.

The Leftovers
Tres anys després de la desaparició del 2% de la població en el curs d’un misteriós esdeveniment global, una sèrie de personatges lluiten per seguir endavant amb les seves vides, encara de dol per una tragèdia que no poden d’explicar. Basada en la novel·la del mateix títol de Tom Perrotta.

22.16.63
Adaptació de la novel·la de Stephen King que tracta sobre un professor que viatja al passat per intentar evitar l’assassinat del president John Fitzgerald Kennedy.

Sherlock
Versió modernitzada del clàssic britànic de Sir Arthur Conan Doyle, segueix els passos del famós detectiu i el seu col·lega Watson en el seu treball en el Londres del segle XXI.

Juego de Tronos
Adaptació de la famosa saga de novel·les Canción de hielo y fuego de George R.R.Martin que s’ha convertit en un fenomen de masses. Explica la història de les guerres entre famílies nobles per controlar Ponent mentre l’hereva d’un antic i perillós llinatge de reis planeja el seu retorn.

Olive Kitteridge
És una minisèrie de 2014 de quatre hores de durada basada en la novel·la del mateix nom publicada en 2008 per Elizabeth Strout. Olive Kitteridge és una mestra retirada, misantròpica i estricta però amb bona intenció, que viu als afores del poble fictici de Crosby, Maine. Durant 25 anys, Olive va experimentar problemes de depressió, pesar, gelosia, i fricció amb amics familiars.

Quarry
És una sèrie basada en les novel·les de Max Alan Collins i ens explica la història de Mac Conway, un marine que torna a casa seva a Memphis des de Vietnam el 1972 i es veu rebutjat per aquells que estima. A mesura que lluita per fer front a les seves experiències a la guerra, Conway es veu involucrat amb una xarxa de mafiosos que controla tot el riu Mississipí.

Big Little Lies
Escrita i dirigida per David E. Kelley i inspirada en la novel·la Pequeñas mentiras de Liane Moriarty, Big Little Lies és una joia recent que es va guanyar a la crítica i a l’audiència en el 2017. La novel·la mostra un balanç entre l’humor i temes seriosos com l’abús domèstic mentre segueix la vida de 5 dones que a simple vista no tenien més en comú que un fràgil llaç afectiu.

True Blood
Una innocent cambrera amb l’habilitat de llegir ments s’endinsa en un perillós món sobrenatural quan coneix a Bill, un misteriós cavaller meridional que també és un vampir. Molta sang i molt sexe en aquesta sèrie basada en la sèrie de novel·les de Charlaine Harris, Los misterios de los vampiros del Sur.

Band of brothers
Sèrie produïda per Steven Spielberg i Tom Hanks que es basa en l’obra literària del mateix títol escrita per l’historiador Stephen Ambrose. Aquest estudiós de la Segona Guerra Mundial va explicar les experiències dels membres de la Companyia Easy de la 101 Divisió Aerotransportada de l’Exèrcit dels Estats Units, una de les més conegudes que va combatre en aquest conflicte armat a Europa.

The Walking Dead
Robert Kirkman i Tony Moore són els creadors del còmic Los muertos vivientes, que explica la història dels supervivents humans en un món plagat de zombis. El protagonista és en Rick Grimes, un policia que desperta d’un coma i sense saber per què hi ha zombis pertot arreu, decideix buscar a la seva família. La sèrie porta ja nou temporades i ha donat peu a una precuela, la sèrie Fear the Walking Dead.

No hi ha comentaris

Selecció de novetats – juliol i agost

SelNovetats

Aquesta és la selecció de novetats, corresponent als mesos de juliol i agost i inclou, com sempre, documents dels diferents fons de la Biblioteca: adults i infantil, música, cinema i còmics.

portades 1

Entre les novetats per adults trobareu el llibre Ensenyar com a Finlàndia, de Timothy D. Walker. Finlàndia ha demostrat tenir el millor ensenyament de la Unió Europea. Timothy Walker, professor als Estats Units, va marxar a Hèlsinki per comprovar-les. Algunes d’elles són: poques hores de classe, pocs deures, pocs exàmens i un resultat, els millors !!

Pel que fa a la literatura us recomanem la novel·la La transparencia del tiempo de Leonardo Padura. A un Mario Conde a punt de fer 60 anys li arriba l’estàtua d’una verge negra robada. Conde no trigarà en descobrir que aquella peça és més valuosa del que li han dit, que procedeix d’una ermita del Pirineu Català, i que rere seu hi ha una perillosa màfia de traficants d’objectes artístics.

A la secció infantil us presentem el llibre Enigmes: desafia la teva ment amb 25 històries de misteri de Víctor Escandell. Ets capaç de resoldre aquesta recopilació d’enigmes de misteri? Dues maneres diferents de pensar i d’analitzar incògnites: alguns enigmes els resoldràs fent servir la lògica i d´altres, amb la imaginació. Hi podràs jugar sol, per equips o en família. Saps usar la teva ment i buscar pistes com un autèntic detectiu?

portades 2

De les novetats de còmics us destaquem El sherif de Babilonia: pum pum, pum, de Tom King. Christopher Henry intentava atrapar un assassí. Ara està atrapat en alguna cosa encara més perillosa. L’assassinat d’un dels seus reclutes ha destapat una vasta teranyina de secrets i mentides que lliga el vell règim, el nou govern, l’exèrcit americà, el món criminal i la xarxa yihadista en un embolic de mort i engany.

Pel que fa a la música us proposem escoltar el disc Masseduction, de St. Vincent. El cinquè àlbum d’estudi d’Annie Clark sota el pseudònim de St. Vincent és un complex treball sobre la frivolitat de la fama en clau de pop electrònic. Disfressada de ‘dominatrix de psiquiàtric’ ironitza sobre la celebritat des d’un punt de vista molt personal, aliè però implicat.

Per últim, a la secció de cinema us presentem la pel·lícula Después de nosotros, de Joachim Lafosse. Després de 15 anys junts, María i Boris se separen. Ella va va comprar la casa on viuen amb les seves filles, però ell la va reformar. Ara es veuen obligats a viure junts allà, ja que Boris no té els mitjans per pagar-se un lloguer. A l’hora de passar comptes cap dels dos vol deixar de costat el que considera haver aportat.

Aquí us podeu descarregar el full amb les novetats dels mesos de juliol i agost de 2018.

No hi ha comentaris

‘Paraisos perdidos, la infancia en 50 películas’ de Jordi Pitactoste Verdejo

0468459338264a558f6b95a437d1ccd0Aquesta setmana trobareu a la secció de cinema el llibre Paraísos perdidos. La infància en 50 películas. Publicada dins de la col·lecció Filmografies Essencials, una sèrie cuinada per la UOC (Universitat Oberta de Catalunya) que repassa la història del cinema a través dels seus gèneres, en Jordi Picatoste Verdejo realitza un profund estudi de les pel·lícules protagonitzades per nens.

El repàs és didàctic i erudit, i la llista de films triats combina clàssics amb perles a descobrir. De lectura àgil i amena, proposa un recorregut lliure per la història del gènere.

El cinema de la infància és, en si mateix, un macrogènere pel qual cineastes de tot el món han mirat cap al seu passat més enyorat amb intenció de recuperar-ho. I és que la infància no és només territori dels nens.

El recorregut fílmic que ens presenta aquest llibre enfoca el seu interès tant en els més petits i el seu món particular com en la relació dels adults amb la seva pròpia infantesa. La nostàlgia pel paradís perdut contrasta amb la incomprensió mútua entre l’univers infantil i l’adult.

Així, el cinema ha mostrat mil i una cares dels infants: víctimes o botxins, de vegades tots dos; lliures o en captivitat; protegits o protectors; presos de la realitat o refugiats en la fantasia; mirall de les misèries d’individus i societats…

La imatge que el cinema ens ofereix de la infància ens mostra com veu la societat als seus membres més joves en un moment històric determinat, de la mateixa manera que també ens revela la mirada dels infants envers la societat en la qual han de créixer.

Des de pel·lícules mudes com El chico de Charles Chaplin, fins a Estiu 1993 de la catalana Carla Simón, passant per la cinematografia iraniana, que és la que ha produït els millors retrats infantils en els darrers trenta anys, i esdevé particularment interessant en la manera com els vailets han estat utilitzats per tal de burlar la censura i mostrar, metafòricament, els defectes i les carències del sistema de valors del país.

jordi picatosteJordi Picatoste Verdejo (Barcelona, 1980) és llicenciat en Periodisme i Comunicació Audiovisual, té un màster en guió de cinema i televisió.

Com a periodista cinematogràfic ha cobert els festivals nacionals i europeus més importants per a mitjans com La Vanguardia, ABC, Catalunya Ràdio, Diari Ara, Fotogramas, Mondo Sonoro…

Ha elaborat materials didàctics sobre anàlisi de films i història del cinema per Drac Màgic i textos de la col·lecció de DVD per Alfred Hitchcock. Aquest és el seu primer llibre.

A l’espai cinema us hem preparat una selecció de pel·lícules protagonitzades per infants.

Us deixem amb el tràiler de la pel·lícula d’Abbas Kiarostami ¿Dónde està la casa de mi amigo?

No hi ha comentaris

The program (El ídolo) i Bicicletas VS coches

 

the-program-cartelA la secció de novetats d’aquesta quinzena de la biblioteca us proposem una pel·lícula biogràfica sobre un astre (caigut) del ciclisme, Lance Armstrong. Es tracta de The program (El ídolo), un film britànic dirigit per Stephen Frears, amb guió de John Hodge i protagonitzada per Ben Foster en una de les seves millors interpretacions.

Lance Armstrong (Plano, Texas, EUA 1971) és un ciclista estatunidenc retirat. Era el corredor que més vegades havia guanyat el Tour de França, aconseguint el triomf en set edicions consecutives, entre l’any 1999 i el 2005, fins que fou desposseït de totes les seves victòries per decisió de l’Agència Antidopatge dels Estats Units, posteriorment confirmada per la Unió Ciclista Internacional (UCI).

A la pel·lícula un periodista esportiu irlandès està convençut que les victòries del ciclista Lance Armstrong al Tour de França es deuen al dopping. Amb aquesta convicció, comença a investigar i a cercar proves que trauran a la llum la veritat sobre Armstrong. Stephen Frears s’acosta a la figura del ciclisme des de la distància i el coneixement del seu frau, el del dopatge sistemàtic que va practicar durant anys en la seva carrera esportiva, intentant descriure-des de dins. El resultat és una història d’ascens i caiguda tan deshumanitzada com el retrat del propi personatge, aquest fals heroi consumit pels deliris de grandesa que va acabar creient-se les seves pròpies mentides.

Avui també us volem proposar un documental que contraposa l’ús del cartel-bici-vs-cochecotxe i de la bicicleta. Bicicletas VS coches ens presenta un món immers en una gran crisi global que tard o d’hora caldrà afrontar: el canvi climàtic, l’esgotament dels recursos fòssils i la contaminació urbana i la dels oceans. La bicicleta s’erigeix com una poderosa eina per al canvi, però la indústria automobilística inverteix milions de dòlars cada any per afavorir els seus negocis. Bicicletes vs. Cotxes ens presenta diversos activistes i pensadors que lluiten per aconseguir ciutats més sostenibles. Es neguen a deixar d’anar amb bicicleta, tot i l’augment del nom de morts en accidents de trànsit.

El seu director, Fredrik Gertten, és un reconegut i premiat director suec. Encara que és periodista de professió, cal destacar els seus últims treballs que ha fet com a documentalista, Big Boys Gone Bananas! (2012) i Bananas! (2009), que han tingut un llarg recorregut internacional en festivals de més de 80 països, entre els quals destaquen Sundance, Berlinale i Hot Docs.

Aquesta pel·lícula forma part del projecte El Documental del Mes, que és la prolongació del Festival Internacional de Cinema Documental DocsBarcelona al llarg de l’any i el territori amb l’objectiu d’acostar el gènere documental al màxim nombre d’espectadors possible i incrementar la presència del documental a les pantalles cinematogràfiques. El trobareu cada mes programat al Teatre Principal. A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu alguns dels documentals més interessants programats fins ara.

No hi ha comentaris

Selecció de novetats – juny

SelNovetats

Aquesta és la selecció de novetats, corresponent al mes de juny i inclou, com sempre, documents dels diferents fons de la Biblioteca: adults i infantil, música, cinema i còmics.

portades 1

Entre les novetats per adults trobareu el llibre Amor y horror nazi, de Mónica G. Álvarez. Els camps de concentració foren el lloc escollit pels nazis per tancar els seus presoners. Foren l’infern terrenal del nazisme i aquells que hi entraven estaven condemnats a morir-hi. Sols alguns van aconseguir sobreviure-hi. L’autora ens conta set històries d’amor que van tenir lloc en aquest espai tan poc agradable.

Pel que fa a la literatura us recomanem la novel·la La casa de la frontera, de Rafael Vallbona. La Casa de la Frontera és un establiment situat al barri de la duana de Puigcerdà, al bell mig de la ratlla amb França. El 1892 dos cerdans la van comprar per instal·lar-hi un hostal. El dia de la jubilació, la Carme repassa la vida de la seva família i recorda sense nostàlgies la història d’aquesta casa fronterera.

A la secció infantil us presentem el llibre Contes per explicar en 1 minut, de Victoria Bermejo. Ideal per a pares i mares estressats, infants trapelles, adolescents eterns, executius necessitats d’esbarjo, pescadors d’històries, oradors compulsius, llegidors de metro, mestres i cangurs, alienígenes terrestres… Recuperem el plaer d’explicar contes que reflecteixen el món actual amb astúcia, humor i integritat.

portades 2

De les novetats de còmics us destaquem La nena que volia dibuixar, de Roser Capdevila. Retrat esplèndid de la vida quotidiana durant el primer franquisme: des de les rutines de cada membre de la família, l’educació de les noies, passant per la grisor de l’escola, la religió tan present arreu, fins als moments de llibertat que suposaven els jocs, els dies assenyalats o les excursions amb els amics.

Pel que fa a la música us proposem escoltar el disc As you were, de Liam Gallagher. Debut en solitari del ex-líder d’Oasis. L’àlbum no deixa espai per a la sorpresa i (afortunadament) es manifesta com un sentit àlbum de rock/pop clàssic, sense parany ni cartró i en el qual el músic esprem influències bàsiques de la seva educació musical per completar una dotzena de temes.

Per últim, a la secció de cinema us presentem la pel·lícula Yo no soy Madame Bovary, Feng Xiaogang. Li Xuelian munta un fals divorci per obtenir un segon apartament, però el seu marit es torna a casar inesperadament. Després de recórrer al jutjat sense èxit, Li emprèn un absurd periple de deu anys.

Aquí us podeu descarregar el full amb les novetats del mes

No hi ha comentaris

Selecció de novetats – març

SelNovetats

Aquesta és la selecció de novetats, corresponent al mes de març i inclou, com sempre, documents dels diferents fons de la Biblioteca: adults i infantil, cinema i còmics.

portades 1

Entre les novetats per adults trobareu el llibre Moros i catalans, de Dolors Bramon. Els musulmans van arribar a principis del s. VIII i van estendre el seu govern fins al Llenguadoc. En alguns territoris de l’actual Catalunya, el domini andalusí va durar més de 400 anys, i la presència de la religió musulmana es va allargar fins al s. XVII. Com va ser la recuperació cristiana, com van conviure les diferents societats, què pensaven uns dels altres, com es van expulsar els moriscos…

Pel que fa a la literatura us recomanem la novel·la No arriba la mort, de Maria Rosa Nogué. Primera novel·la negra de la vilanovina Ma Rosa Nogué amb el teló de fons de l’arribada a Vilanova i la Geltrú d’un gran iot d’un milionari egipci, un grup de joves es veurà relacionat amb una trama criminal que està essent investigada pels Mossos. Premi de Novel·la Bellvei Negre 2017.

A la secció infantil us presentem el llibre Ara em dic Joana: una història tendra sobre el gènere i l’amistat, de Jessica Walton. El Martí i el seu osset Joan juguen cada dia. Moltes vegades els acompanya la seva amiga Ada. Però un dia, l’osset està trist. Nen o nena? Només cadascú sap què és i com se sent, i davant d’això, el més important de tot és l’amistat.
Una història commovedora, dolça i tendra sobre ser un mateix.

portades 2

De les novetats de còmics us destaquem Estamos todas bien, de Ana Penyas. Ana Penyas fa un homenatge a les dones de la postguerra en el seu primer còmic, a les seves àvies Maruja i Herminia, dues dones que han sobreviscut a uns temps de silenci. L’obra va guanyar el Premi Salamandara Graphic 2016 i el Premi a l’autor revelació del Saló del Còmic de Barcelona.

Per últim, a la secció de cinema us presentem la pel·lícula Déjame salir, de Jordan Peele. Per al Chris i  la Rose, ha arribat el moment de conèixer als futurs sogres. Al principi, Chris pensa que el comportament “massa” complaent dels pares es deu al seu nerviosisme per la relació interracial de la seva filla, però aviat una sèrie de descobriments cada vegada més inquietants el portaran a descobrir una veritat inimaginable.

Aquí us podeu descarregar el full amb les novetats del mes de març de 2018

No hi ha comentaris

MCU: Marvel Cinematic Universe

civilwar_master

Aquest passat cap de setmana s’ha estrenat la darrera pel·lícula del MCU de Marvel, Los Vengadores: Infinity War.

Encara no sabeu que és el MCU? Correspon a les sigles Marvel Cinematic Universe, és a dir, l’Univers Cinematogràfic de Marvel, una franquícia de mitjans i un univers fictici compartit, centrada en una sèrie de pel·lícules de superherois, produïdes independentment per Marvel Studios i basades en els personatges que apareixen en les publicacions de Marvel Comics.

La franquícia s’ha expandit fins a incloure còmics, curtmetratges i sèries de televisió. Aquest univers compartit, de manera similar a l’Univers Marvel original dels còmics, és establert mitjançant crossovers entre trames comunes, membres del repartiment i personatges.

La primera pel·lícula estrenada del MCU va ser Iron Man (2008), iniciant la “Fase 1″ de les pel·lícules, que va finalitzar amb Los vengadores (2012). La “Fase 2″ va començar amb Iron Man 3 (2013), i va concloure amb Ant-Man (2015). Marvel està desenvolupant una “Fase 3″, que va iniciar amb el llançament de Capità Amèrica: Civil War (2016) i conclourà amb Los Vengadores 4 (2019).

image

Si encara no heu entrat a l’Univers Mavel, aquí us deixem amb totes les pel·lícules que ja podeu trobar a les Biblioteques Municipals. Això si, us deixem amb l’ordre d’estrena de les pel·lícules que no és correspon a l’ordre cronològic dels esdeveniments que ens expliquen.

Iron Man de Jon Favreau (2008)

El increible Hulk de Louis Leterrier (2008)

Iron Man 2 de Jon Favrau (2010)

Thor de Kenneth Branagh (2011)

Capitan América: El primer Vengador de Joe Johnston (2011)

Los Vengadores de Joss Whedon (2012)

Iron Man 3 de Shane Black (2013)

Thor: mundo oscuro de Alan Taylor (2013)

Capitán América: soldado de invierno de Anthony & Joe Russo (2014)

Guardianes de la Galaxia de James Gunn (2014)

Los Vengadores: La era de Ultrón de Joss Whedon (2015)

Ant Man de Peyton Reed (2015)

Capitan América: Civil War de Anthony & Joe Russo (2016)

Doctor Extraño de Scott Derrickson (2016)

Guardianes de la Galaxia vol.2 de James Gunn (2017)

Spider-man Homecoming de Jon Watts (2017)

Thor Ragnarok de Taika Waititi (2017)

Black Panther de Ryan Coogler (2018)

Però no patiu, l’ Univers Marvel sembla no tenir final i aquest estiu s’estrenarà Ant-Man y la Avispa i pel 2019 s’espera l’estrena de Capitana Marvel i la quarta part de Los Vengadores.

Marvel també ha anunciat una tercera part de Guardianes de la Galaxia, una segona part d’Spider-man i una pel·lícula sobre la Viuda Negra.

L’expansió de l’Univers Marvel no ha deixat de banda el boom de les sèries de TV i des de setembre de 2013 que es va estrenar la primera temporada de MARVEL Agentes de Shield no han deixat d’aparèixer sèries sobre personatges ‘menors’ com Jessica Jones, Daredevil, Agente Carter, Luke Cage, Iron Fist o El Castigador, entre d’altres.

I com, sempre, recordar-vos que a la #comicteca de la Biblioteca Armand Cardona trobareu molts còmics sobre tots aquests personatges!

Us deixem amb el tràiler de Los Vengadores: Infinity War.

No hi ha comentaris

Selecció de novetats – abril

SelNovetats

Aquesta és la selecció de novetats, corresponent al mes d’abril i inclou, com sempre, documents dels diferents fons de la Biblioteca: adults i infantil, música, cinema i còmics.

portades 1

Entre les novetats per adults trobareu el llibre Negreros y esclavos: Barcelona y la esclavitud atlàntical, de Martin Rodrigo y Alharilla i Lizbeth J. Chaviano Pérez. La figura del ric i pròsper indià forma part de l’imaginari col·lectiu de moltes poblacions de la costa catalana. Eren emprenedors transatlàntics amb fortunes basades en bona mesura en el tràfic o l’ explotació d’esclaus a Cuba i Puerto Rico.

Pel que fa a la literatura us recomanem la novel·la L’Enigma de l’ocell blau, de Nii Ayikwei Parkes. Què hi feia allà un ocell blau vingut dels boscos d’Atewa, no ho sap explicar ni el caçador. Però que hi havia un ocell blau i que, seguint-lo aquella forastera amb faldilles curtes va descobrir unes misterioses restes animals, ho sap tota la canalla del poble. I també ho sap el ministre amic de la forastera. Ningú parlaria d’aquesta història si no fos perquè el plantador de cacau ha desaparegut.

A la secció infantil us presentem el llibre Max i l’ocell, de Ed Vere. En Max és un gatet i els gatets cacen ocells. L’Ocell és un ocell i els ocells són caçats pels gatets. A en Max li agradaria ser amic de l’Ocell, i empaitar-lo i després, potser, menjar-se’l com si fos un mos deliciós. Però l’amistat no és això…oi que no?

portades 2

De les novetats de còmics us destaquem Valerosas, de Penélope Bagieu. Des de científiques, actrius o activistes, aquestes dones són valeroses, atrevides, decidides i van lluitar per aconseguir els seus somnis i tirar endavant en els seus respectius períodes històrics. Moltes d’elles van fer saltar per l’aire els prejudicis socials i van demostrar que tirar-li valor i perseverança no és sols cosa d’homes.

Pel que fa a la música us proposem escoltar el disc Ara i res, de Mishima. Tres anys després del seu darrers disc, el nou àlbum dels barcelonins destaca per ser una de les seves obres més àmplies i lluminoses, que alhora manté intactes les senyes d’identitat. Definitivament és el seu disc més pop amb un títol furtat d’un poema de Joan Vinyol.

Per últim, a la secció de cinema us presentem la pel·lícula Yo Daniel Blake, de Ken Loach. Daniel Blake, fuster de 59 anys, es veu obligat a fer ús dels serveis socials. Tot i que el metge li ha prohibit treballar, per problemes de cor, l’administració l’obliga a buscar feina si no vol rebre una sanció. A l’oficina de feina en Daniel es creua amb la Katie, una mare soltera amb dos nens i intentaran ajudar-se mútuament.

Aquí us podeu descarregar el full amb les novetats del mes d’abril de 2018

No hi ha comentaris

50 anys de ’2001: una odissea de l’espai’ d’Stanley Kubrick

L’estació orbital circular, el nen (o fetus) dels estels, un simi copejant amb un os o els inconfusibles monòlits. Encara que no s’hagi vist 2001: Una odissea de l’espai  qualsevol pot reconèixer les imatges icòniques de la pel·lícula de Stanley Kubrick, encara avui dia considerada per molts com la millor de ciència-ficció.

L’escena d’obertura és una de les més conegudes de la història del cinema. La Lluna, la Terra i el sol en alineació en el fred cosmos, amb el tema Així parlà Zarathustra de Richard Strauss d’acompanyament musical, i sobretot, l’estel solar il·luminant el clarejar de la humanitat.

L’inici de la vida intel·ligent, amb els primers primats a punt de donar el primer gran salt evolutiu de l’espècie.

Cinquanta anys després d’estrenar-se aquesta pel·lícula,  la història escrita per Arthur C. Clarke i el mateix Stanley Kubrick inclou alguns avenços tecnològics que amb el temps han anat fent-se realitat, sense deixar de banda col·laboracions invisibles com la d’Albert Einstein.

Aquest viatge espacial interplanetari, que és apassionant i al mateix perillós, respecta en tot moment les teories d’Einstein: la de la Relativitat Espacial, que limita el viatge per sota de la velocitat de la llum, i teoria de la Relativitat General, que explica la gravetat. A més, es comptà amb l’assessorament dels astrofísics i enginyers de la Nasa.

A la pel·lícula podem apreciar de manera realista la microgravetat, l’exercici físic esdevé una necessitat ja que la falta de gravetat causa atrofia muscular i el silenci pren protagonisme ja que a l’espai no hi ha so.

stanley_kubrick_odisea_2001_8352_863x647

L’any 1960 la tecnologia informàtica estava encara en un estat molt poc desenvolupat però a la cinta hi apareixen teleconferències, sistemes de guia informàtica, televisors de pantalla plana, tablets, jocs d’ordinador, bancs de memòria de fibra òptica….

2001: una odissea a l’espai ha estat qualificada a vegades com una cinta lenta i amb falta d’acció; Kubrick volia deliberadament que aquesta obra tingués una narració no verbal i un ritme pausat, amb pistes visuals, amb la importància de la música clàssica i amb imaginació i misteri.

Stanley Kubrick aconsegueix amb aquest títol establir el gènere de la ciència ficció com a gènere cinematogràfic.

A l’#espaicinema de la biblioteca trobareu aquesta i moltes altres obres de Kubrick.

No hi ha comentaris

Pàgina Següent »