Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per la categoria: Còmicteca

‘Last man’, un espectacular manga francès

last-man-n1Aquesta setmana podeu trobar com a novetat a la Còmicteca de la Biblioteca el primer volum de Last man, la darrera obra del dibuixant Bastian Vivès realitzada en col·laboració amb Yves “Balak” Bigerel i Michael Sanlaville, dos prestigiosos autors de story boards.

Bastién Vivès és un dels autors més avantguardistes del còmic europeu, una autèntica estrella que ha revolucionat el mitjà amb còmics sorprenents com El gusto del cloro (2010), En mis ojos (2011) o Polina (2012).

Yves Bigerel treballa com a creador d’story-boards i animació 2D i actualment assessora empreses com Marvel pel que fa al còmic digital.

Michaël Sanlaville ha publicat Hollywood Jan (Diábolo) també amb Vivès i La plaga verde (Ninth Ediciones).

autors

En aquest còmic els tres realitzen un homenatge als còmics manga que els autors van llegir en la seva adolescència, concretament a Bola de Drac.

Després d’haver-se preparat a consciència estudiant arts marcials durant tot un any amb el Sensei Jansen el jove Adrian Velba està entusiasmat amb poder participar en el Gran Torneig Anual de la seva regió patrocinat per Rei Vigil i la Reina Efira. Desgraciadament, el reglament obliga a competir en parelles i quan arriba el dia Vlad, el poruc company de l’Adrian, es troba indisposat per combatre, i aquest es veurà obligat a fer equip a última hora amb un misteriós desconegut anomenat Richard Aldana que acaba d’arribar a la ciutat per mesurar les seves forces al certamen.

Un còmic que destaca pel seu avantguardista i excepcional dibuix, el seu sentit de l’humor, la seva descripció de personatges i el seu dinamisme i que s’està convertint en tot un fenomen multimèdia: videojoc, sèrie d’animació…a part d’estar rebent un gran reconeixement en múltiples festivals. Va aconseguir el premi a la Millor Sèrie en el Festival de Angoulême 2015.

De moment porten publicats quatre volums però esperen arribar fins als dotze.

Un fenomen similar  ja es va donar a França fa uns anys i va ser anomenat ‘La Nouvelle Manga’. Autors com Frederick Boilet, Frederick Peeters o Aurèlie Aurita van barrejar característiques de la ‘bande dessinée’ franco-belga amb les dels còmics japonesos més introspectius. En aquest calaix també entren autors japonesos que estan fortament influenciats per l’estètica i les històries del còmic francès com Jiro Taniguchi, Kiriko Nananan o Kan Takahama, entre d’altres.

Podeu trobar aquests còmics exposats al primer pis de la Biblioteca.

Us deixem amb un vídeo amb el ‘making of’ del còmic.

No hi ha comentaris

75è aniversari de ‘The Spirit’

spirit_eisner

El 2 de juny de 1940 es van publicar per primer cop les aventures d’en Denny Colt, un justicier emmascarat que lluita contra el crim sota l’àlies ‘The Spirit‘. Presumptament mort durant les tres primeres pàgines del còmic de debut, Colt revela al seu amic, el comissari Dolan del departament de Policia de Central City, que en el passat havia quedat en un estat d’animació suspesa provocat per un dels experiments del Doctor Cobra.

Quan Colt va despertar a Wildwood, va establir allí la seva base i, utilitzant el seu nou anonimat, va començar una vida de lluita contra el crim usant tan sols una petita màscara, un vestit de negocis, barret fedora i guants a joc.

Spirit_Newspaper_Strip_1   3979230-will_eisner_the_spirit_s

A més a més del comissari Dolan, a ‘The Spirit’ apareixen altres personatges secundaris com el seu ajudant Ebony White, les femmes fatales Sans Saref o P’Gell i el seu enemic, el misteriós Octopus.

El còmic constava de set pàgines i formava part d’un comic book en paper i grandària tabloide, de 16 pàgines, que es venia com a part d’uns 20 periòdics dominicals amb una tirada de cinc milions de còpies. Generalment incloïa altres dues tires de 4 pàgines (inicialment Mr. Mystic i Lady Luck), i més material de farciment.

Aviat, aquest suplement es va conèixer popularment com ‘The Spirit Section’.

will_1970sWill Eisner (Nova York, EEUU 1917 – Florida, EEUU 2005) va crear molts dels recursos narratius que actualment es fan servir al còmic, experimentant amb la composició de les vinyetes, la il·luminació o el color.
Això ha fet que ‘The Spirit’ sigui considerat un clàssic i un dels còmics més influents en la història del vuitè art.

‘The Spirit’ es va publicar als dominicals fins al 1952. Anys després del seu final autors de la talla d’Alan Moore, Neil Gaiman o Paul Pope van prestar el seu talent per retre homenatge al personatge amb la publicació d’una sèrie d’historietes originals als anys ’90. Dos autors espanyols, en Daniel Torres i en Jordi Bernet van tenir l’honor de participar en aquest projecte.

spirit torres     spiritbernet

Per commemorar aquest aniversari està prevista l’edició d’una una sèrie regular amb noves aventures i la publicació d’una antologia amb material destacat d’altres èpoques. Durant el Saló del Còmic de Barcelona es va poder veure una exposició amb originals d’Eisner i dels autors que hem mencionat abans.

Podreu trobar aquestes i altres obres de Will Eisner a la Còmicteca de la Biblioteca Armand Cardona.

El còmic va ser adaptat al cinema l’any 2008 per en Frank Miller. Us deixem amb el tràiler de la pel·lícula.

No hi ha comentaris

150 anys d’Alicia al país de les meravelles

dedicatoria_alice

Enguany s’escau el 150è aniversari de la publicació d’una de les obres més cèlebres de la literatura de l’absurd: Alice’s Adventures in Wonderland. Escrita pel matemàtic i sacerdot anglicà Charles Lutwidge Dodgson -sota el pseudònim de Lewis Carroll- s’ha considerat una de les obres fonamentals de la literatura infantil, malgrat els diversos nivells de lectura que admet i la dificultat que representa, per a un infant del nostre temps, entendre els jocs, matisos i acudits d’un llibre adreçat a lectors anglesos de l’època victoriana.

AlíciaAquesta és la història d’un màgic somni. Mentre roman asseguda amb la seva germana en el bosc, Alícia s’aixeca i persegueix a un conill que se li ha aparegut. De sobte cau en mig d’un munt de fulles seques pel cau del conill. Aquest resulta ser l’entrada d’un país meravellós on tot és possible, amb animals que parlen i objectes animats.

Alícia transcendeix les fronteres de la literatura infantil i se situa en un estrany territori que ha inspirat artistes, escriptors, lingüistes, filòsofs, científics i psicoanalistes, i que conserva, un segle i mig després de la seva publicació, el poder i l’encant de les obres úniques.

La primera traducció al català -Josep Carner, 1927- amb il·lustracions de Lola Anglada, tenia per títol Alícia en terra de meravelles. La segona traducció, obra de Salvador Oliva (1996), es va publicar amb el títol Alícia al país de les meravelles. Finalment, el 1990, es va publicar una nova edició, traduïda per Víctor Compta, sota el títol Les aventures d’Alícia, que inclou Les aventures d’Alícia en terra de meravelles i A través del mirall i Allò que Alícia va trobar a l’altra banda. Les dues últimes edicions conserven les il·lustracions originals.

expoAmb motiu d’aquest aniversari, 150 il·lustradors d’arreu del món han dut a terme una idea genial: el 150 Alice Project, on han intervingut i col·laborat en la creació d’un llibre entorn la figura d’Alícia.

Es tracta de la realització de 150 il·lustracions originals d’aquest magnífic llibre, amb una estètica particular i molt diferent del personatge de l’Alícia. Si voleu saber-ne més entreu a la pàgina: http://www.150alice.com/.

A les biblioteques municipals de la ciutat podreu trobar l’obra Alicia al país de les meravelles en català, en castellà i en diversos formats, des del llibre clàssic fins a còmics, DVDs, CD i MP3. A mes a més podreu trobar d’altres obres de Lewis Carroll  i documents que en parlen.

A la Biblioteca Armand Cardona Torrandell us em exposat una selecció d’aquests documents.

No hi ha comentaris

‘La volátil: Mamma mia!’ d’Agustina Guerrero i les noves autores de còmic hispanoamericà

portadaAquesta setmana trobareu com a novetat a la Còmicteca el nou llibre de l’Agustina Guerrero, La volàtil: Mamma mia!.

En aquest llibre, la il·lustradora recopila totes les vinyetes que va dibuixar en temps real durant l’embaràs del seu fill Pau, explicant les seves sensacions amb tota la sinceritat del món. Segons l’Agustina, hi ha molts llibres sobre l’embaràs que suavitzen les coses i ella volia explicar de la forma més natural possible tot el procés, incloses les nàusees i els vòmits.

Dividit en els tres trimestres de l’embaràs, passem no només per tots els canvis físics de la protagonista sinó, sobretot, per tots els canvis psicològics que implica portar una nova vida a aquest món. El que no canvia és la forma de vestir de la protagonista, el seu famós jersei a ratlles i el seu monyo.

volatil2Agustina Guerrero és dissenyadora gràfica i il·lustradora. Va néixer a Argentina (Chacabuco, 1982) que resideix a Barcelona des de fa més de 12 anys.

El 2011 va obrir el seu blog autobiogràfic ‘Diari d’una volàtil’, que va aconseguir milers de seguidors en pocs mesos i va obtenir un immens èxit a les xarxes socials i el 2013 va publicar Nina, diario de una adolescente i el 2014 Diario de una Volátil, que va per la seva cinquena edició a Espanya i també es publica a Alemanya, França i Brasil. Actualment, té més de mig milió de m’agrada a la seva pàgina de Facebook, uns 76.000 seguidors a Instagram i altres 22.000 a Twitter.

L’Agustina forma part d’una nova generació d’autores que veu directament del còmic anomenat ‘slice of life’, és a dir que expliquen trossets de les seves pròpies vides, del que els agrada, del que odien, del que els inspira…qualsevol cosa sobre la seva vida quotidiana.

Una altra característica d’aquest col·lectiu és que moltes d’elles han fet el salt al paper des d’Internet i les Xarxes Socials.

A més a més de l’Agustina hi ha altres autores que han tingut un recorregut semblant com la Laura Pacheco, que dibuixa una tira pel suplement SModa de El País i que a l’octubre va publicar un recopilatori amb totes les tires aparegudes o el de Moderna de Pueblo, que va començar el blog l’any 2010 i gràcies a la Beca Connecta’t al Còmic va poder publicar el seu primer llibre.

Altres autores han arribat al còmic o la il·lustració des d’altres disciplines com és el cas de Lyona (àlies de Marta Puig) que es dedica a la realització de videoclips o la Dolo Beltran, actriu i cantant del grup Pastora. I en una línia més propera a la novel·la gràfica trobem autores com Ana Oncina i el seu Croqueta y Empanadilla o Mamen Moreu amb el seu àlbum Resaca. Totes dues han estat nominades al Saló del Còmic de Barcelona d’enguany.

portades

Podreu trobar aquests còmics i molts d’altres d’autores hispanoamericanes a la Còmicteca de la Biblioteca Armand Cardona.

No hi ha comentaris

Selecció de novetats – Maig

SelNovetats

Aquesta és la selecció de novetats corresponent al mes de maig, i que inclou com sempre documents dels diferents fons de la Biblioteca: adults i infantil, música, cinema, fotografia i còmics.

Entre les novetats per adults trobareu Els Jueus catalans de l’hebraista i poeta Manuel Forcano. El llibre repassa la història dels jueus catalans, des de les primeres notícies fins a les comunitats jueves actuals. Quan van arribar, on es van establir, com vivien, qui i per què els perseguien, com sobrevivien als atacs, on i com resaven, com s’organitzaven, quines figures els lideraven, què ens n’ha quedat, què escrivien i si ho feien en hebreu o en català, tot en un to divulgatiu i amè.

Pel que fa a la literatura, us recomanem la darrera novel·la de Sílvia Soler, Un any i mig. El llibre ens narra precisament això, un any i mig a la vida d’una família contemporània, amb uns pares acabats de jubilar i quatre germans, tres dels quals, per motius diversos, han de marxar de casa a buscar-se la vida. Durant aquest lapse de temps veurem com evolucionen els personatges i què els va passant.

Portades1

A la secció infantil us presentem el nou àlbum de l’il·lustradora catalana més de moda, Marta Altés, El rei de la casa. “Sóc un gat i el rei d’aquesta casa. Faig moltes coses per a la meva gent. Els tinc entretinguts. Dormo de dia per protegir-los de nit, i tot a canvi sols demano que em rasquin la panxa. Però dec haver fet alguna cosa que els ha fet enfadar molt, sinó perquè m’haurien fet això?!”. I és que la vida d’un gat no sempre és fàcil…

De les novetats de còmics us destaquem la personal visió de l’il·lustradora Paula Bonet sobre el cineasta de la ‘nouvelle vague’, François Truffaut. 813: Truffaut, és el resultat de la profunda admiració pel director de Bonet, que ha revisat la seva filmografia, ha viatjat a París, s’ha embolicat amb l’aire, els sons i la llum de la capital francesa i ho ha traslladat tot en el seu quadern personal.

Portades2

Pel que fa a la música us recomanem el dvd musical, Antonio Vega: tu voz entre otras mil, un retrat inèdit del “poeta que va voler ser astronauta”, Antonio Vega, cantant i ànima de la banda Nacha Pop, un dels més grans compositors i intèrprets de la música espanyola moderna. Històries personals, i d’una generació, desconegudes sovint cantades però també contades en primera persona.

Per últim, a la secció de cinema us presentem la primera temporada de la sèrie nord-americana House of Cards. Sèrie de temàtica política ambientada en el Washington modern i amb la lluita pel poder presidencial a la capital dels EUA com a protagonista. A destacar les interpretacions de Kevin Spacey (Frank Underwood) i Robin Wright (la seva esposa Claire) que li han valgut nombrosos guardons als premis Emmy.

Al següent enllaç podeu descarregar el full d’aquest mes: Selecció de Novetats – Maig

No hi ha comentaris

La Casa azul, de Tyto Alba

lacasaazulUn dia ennuvolat de 1989 a la Ciutat de Mèxic un individu es dirigeix a la Casa Museu Frida Kahlo. Es posa a ploure i va a protegir-se a una cantina propera, La Invencible. Allà es troba amb una vella Chavela Vargas que, entre vapors etílics, comença a explicar-li la història de com va conèixer i com va poder ser la seva relació amb la cèlebre pintora i el seu marit Diego Rivera. Aquest és el punt de partida de la novel·la gràfica ‘La casa blava‘, en què Tyto Alba (Badalona, 1975) assumeix les tasques de guió i dibuix.

Els còmics de Tyto Alba són foscos, Tyto Albadolorosos i singulars. El primer en el que se li pot enjudiciar com a creador total -es va encarregar del dibuix i del guió- va ser Dos espiritus (2013), un western que recrea amb aquarel·les els codis del gènere i que narra l’aventura d’un personatge atípic: Weskoboug, un indi transvestit i maltractat en un bordell d’un poble de l’Oest sotmès a un xèrif tirà. “Ho vaig fer un hivern, tenia ganes de fer alguna cosa amb la neu, igual estava més malenconiós. És veritat que les meves aventures al final tenen un nexe d’unió: els personatges sempre ho passen malament. Ara em venia de gust alguna cosa més alegre, més francès, però que tampoc fos una cosa comercial que no m’agradés. I al final tampoc és una història tan alegre perquè la història de Frida és la d’algú que pateix”, ens explica.

Chavela_Diego_Frida

Aquesta novel·la gràfica, articulada com a biografia, pretén ser una evocació de les figures de Chavela Vargas, Diego Rivera, i sobretot, Frida Khalo. Mitjançant la tècnica habitual d’una entrevista, la narradora -una Chavela Vargas ja gran, enfonsada abans del revival que va suposar per a la seva carrera el canvi de mil·lenni- va explicant els records de la seva experiència a la “Casa Blava“, llar del matrimoni Rivera i lloc de trànsit per a tota una plèiade de personatges de l’època. Frida Kahlo, amb una vida marcada pel dolor físic que patia, és retratada com una artista amb una sensibilitat especial per retratar-se a si mateixa i al seu món. Chavela Vargas, per la seva banda, apareix la major part del temps com una joveneta que és testimoni de les històries que després comptarà al tipus que l’aborda al bar, però Alba decideix, encertadament, fer-la protagonista de l’epíleg explicat en un to més documental, com a narrador en tercera persona, per descriure l’última part de la seva carrera, la que li va oferir el reconeixement mundial.

Aquest és un tràiler d’aquesta novel·la gràfica:

No hi ha comentaris

La vida de Adèle / El azul es un color cálido

 

La_vida_de_Ad_leAvui us presentem una pel·lícula, La vida de Adèle, que va guanyar la Palma d’Or al Festival de Cannes de 2013. Es tracta de l’adaptació dirigida per Abdellatif Kechiche de la novel·la gràfica El azul es un color cálido de Julie Maroh, que també podreu trobar a les biblioteques municipals de la ciutat.

Als 15 anys Adele (Adèle Exarchopoulos) té dues coses molt clares: és una noia i li agrada sortir amb nois. Però tot el seu món canviarà de sobte. Un dia a la plaça principal de la seva ciutat veu els reflexos dels cabells blau d’Emma (Léa Seydoux) i, sense saber com ha passat, descobreix que li agrada d’una manera en la qual mai abans li havia agradat ningú. Adèle canviarà la seva forma de veure el món i la manera en què altres la miren, el que no li resultarà gens senzill. El seu poderós i juvenil amor per Emma l’elevarà a sentir-se dona i voler conèixer els seus propis sentiments com a una veritable adulta. Però la vida no ho posarà fàcil, i els problemes d’Adèle amb el món que l’envolta, la mentalitat tancada dels seus pares, i una dura moral, s’interposaran en el seu camí cap a la llibertat i la felicitat.Novedad - El azul es un color calido

La vida de Adèle és una història d’amor i ruptura explicada mil vegades, especialment en el cinema francès. El seu contingut dramàtic és fins i tot esquemàtic: amor a primera vista, despertar de la sexualitat, passió física corresposta, convivència, ruptura i retrobament. Kechiche només recull l’estructura del còmic original de Maroh -que és molt més tràgic i mòrbid que el film- per, a partir d’ell, oferir una lliçó de posada en escena d’allò que en definitiva fa gran a una pel·lícula: l’harmonia entre idea i representació, o si voleu, entre l’escriptura, la direcció i la interpretació. Maroh va marcar distància amb l’adaptació feta per Kechiche, dient que li preocupava la “banalització de l’homosexualitat” dels personatges principals en les escenes explícites de sexe que presenta el film.

El azul es un color cálido, premi del Públic en 2011 al Festival de Còmic d’Angoulême, és una novel·la gràfica sensible i sincera. Una obra que descriu amb molta delicadesa la quotidianitat d’una dona jove mitjançant la lectura dels seus diaris. La Il·lustració de Julie Maroh permet identificar-se amb les seves protagonistes sense adonar-nos. El traç de l’autora proposa unes perspectives i unes postures tan inesperades com la vida mateixa. Les dues protagonistes  intenten estimar-se malgrat les dificultats que suposa la visió de l’homosexualitat per de la societat i els seus propis prejudicis.

Aquest és el tràiler oficial de la pel·lícula:


La vida de Adèle – Tráiler español (doblado) per keane43

2 comentaris

Orlando y el juego I (La sociedad de la niebla)

 

Orlando-y-el-juego  Luis Durán és un dels autors més originals i destacats del món del còmic. En la seva ja llarga trajectòria, mai ens ha deixat de sorprendre amb cada un dels seus llibres nous. Avui us presentem una de les seves obres més ambicioses, Orlando y el juego I (La sociedad de la niebla), el primer volum d’una sèrie que encantarà a tots els lectors que gaudeixen amb el treball de l’autor i a tots els fans de sèries com “Lost” , “Doctor Who”, “Fingeix” o “Stargate”.

Marcel és un turista que passeja per les diferents línies de temps decidit a donar corda a coses que van deixar de funcionar. Comitè Sis, confiarà a Orlando la missió de trobar a Marcel en totes i cadascuna de les probabilitats del multivers en què aquest feliç viatger ha causat ingerències i solucionar-les. Però el pas d’Orlando per alguns mons provocarà, sense que pugui evitar-ho, una sèrie de sincronicitats que complicaran encara més la seva missió. Tot un viatge a través de la Història per a lectors amb un únic equipatge, la imaginació.

Després dels diversos premis recollits al Saló del Còmic de Barcelona Orlando-y-el-juego2per obres com Antoine de les Tempestes o la més recent El Viatge de Gasparetto, Luis Duran ens presenta ara el primer volum del seu nou projecte, la primera part d’una història que es manté fidel a l’estil del guionista i dibuixant basc tant en el seu dibuix (únic i lleugerament desconcertant) com en un guió fantàstic i amb gran confiança en la imaginació del lector.

La Societat de la Boira ens presenta a un grup d’éssers que podríem anomenar “vigilants de realitats”, o potser seria més exacte parlar de longituds d’ona ja que Duran ens proposa una curiosa barreja d’estats superposats en què el temps i l’espai són relatius. Orlando, un d’aquests éssers de, aparentment, il·limitat poder, persegueix a les pàgines d’aquest còmic a un dels seus semblants, entestat a utilitzar autoretratowebel seu potencial per canviar el curs de la història en múltiples realitats alhora. Pel camí anirà descobrint coses sobre si mateix i sobre el seu objectiu i que l’ajuden a la vegada que ens porta de la mà a través de diverses èpoques, ambients i situacions que heu descobrir per vosaltres mateixos.

L’argument d’Orlando y el juego és una excusa perquè l’autor pugui oferir-nos una interessant multiplicitat de visions sobre diversos moments històrics. L’Edat Mitjana i l’etapa prèvia a les Guerres Mundials (amb lleugers canvis) són analitzades des del prisma de moments pacífics i escenes quotidianes per fer llum sobre els potencials infinits de l’ésser humà i la seva eterna capacitat per sorprendre a si mateix.

En aquesta entrevista l’autor parla sobre la seva obra.

A les biblioteques municipals de la ciutat podreu trobar més còmics de Luis Durán.

No hi ha comentaris

Els indispensables de grupcòmic

 

El Grup de còmic i biblioteques del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya ha presentat la cinquena edició d’Els indispensables de Grupcòmic, on els membres del grup han escollit els 10 títols que els han semblat més rellevants de l’editat durant el 2014.
El grup es proposa promocionar, difondre i prestigiar el món del novè art. Plantejar, discutir, compartir i proposar solucions als problemes que ens trobem habitualment en el tractament del còmic a les biblioteques, aconseguint així, la captació de nous públics, provinents de l’interès que aquest mitjà desperta en els joves i promoure la millora en les col·leccions de còmic a les biblioteques, així com trencar amb la percepció que el còmic és un fenomen artístic i literari menor, dimensionant-lo amb tota la seva potencialitat i dignificant-lo fins a trencar estereotips.
Amb la presentació volen felicitar a totes les editorials que han apostat pel còmic i en especial les que ho han fet pels autors autòctons, en aquests temps més que mai necessiten suport. I també volen felicitar als lectors, doncs, les lectures que els esperen no són per menys.
De la llista que ens presenten volen significar que l’ordre no té rellevància i els presenten alfabèticament. La selecció té la voluntat de ser un reconeixement testimonial a partir de la perspectiva que dóna el col·lectiu professional de bibliotecaris. La major part d’aquests còmics els podreu trobar a les biblioteques de Vilanova i la Geltrú:

portades 1

All You Need Is Kill, de Ryousuke Takeuchi i Takeshi Obata. A les nostres biblioteques podreu trobar l’àlbum Death note, del mateix dibuixant.

I am a Hero, de  Kengo Hanazawa.

Mi amigo Dahmer, de Derf Backderf.

Dream Team, de Mario Torrecillas i Artur Laperla.

portades 2

La gigantesca barba que era el mal, de Stephen Collins.

Las guerras silenciosas, de Jaime Martin.

Histories del barri: Silencis, de Gabi Beltrán i Bartolomé Seguí.

Miracleman: El sueño de volar, de varis autors.

versusVersus, de Luis Bustos.yo asesino En el nostre fons trobareu aquestes dues obres del mateix autor: Zorgo i Endurance: la legendaria expedición a la Antártida de Ernest Shackleton

Yo asesino, de Antonio AltarribaKeko. D’Antonio Altarriba podeu consultar el seu àlbum El Arte de volar.

No hi ha comentaris

Els millors còmics del 2014

A principis d’any s’acostuma a fer balanç de l’any anterior. Avui volem fer balanç dels millors còmics editats durant el passat any 2014. La revista Rockdelux, que podeu trobar a la nostra biblioteca, destaca en el darrer número els què, al seu parer, han estat el millors còmics del 2014. Els tres primers, “Aquel verano”, de Jillian Tamaki i Mariko Tamaki, “Caramelos atómicos”, d’Anthony Pastor, i “He visto ballenas”, de Javier de Isusi ja els podeu trobar a les biblioteques municipals de la ciutat, i pel que fa a la resta, estem treballant per posar-los a la vostra disposició aquest any.

 Aquel-veranoAquel verano“, de Jillian Tamaki i Mariko Tamaki. Les dues cosines Mariko i Jillian Tamaki, autores de la guardonada Skim, redefineixen la novel·la gràfica adolescent. Esplèndida, punyent i en última instància un bri d’esperança, aquesta obra és una mirada vibrant a la joventut i la maduresa.

Caramelos atómicos“, d’Anthony Pastor. Nocaramelos_atomicos hi ha dubte: el gènere negre està vivint un moment excel·lent en el còmic. L’enèsim exemple d’això és aquesta novetat. Es tracta de la segona obra d’Anthony Pastor, continuació de la premiada “Castilla Drive“, que podeu trobar a les biblioteques de la ciutat i ve a demostrar que les segones parts poden ser boníssimes.

hevistoballenasportadaHe visto ballenas“, de Javier de Isusi. En una presó de la Provença francesa, Josu, un ex militant d’ETA, coneix Emmanuel, un ex membre del GAL. A gairebé mil quilòmetres de distància, Antón, un antic amic d’infància de Josu, encara viu sota l’ombra de la mort del seu pare a mans d’ETA, vint anys enrere. Javier de Isusi proposa, després d’un laboriós procés de documentació que sorgeix a partir d’una història real, una vibrant novel·la gràfica.

Versus“, de Luis Bustos. Amb Versus, basat i desenvolupat lliurementversus a partir d’un conte de Jack London, “Por un bistec”, Luis Bustos torna al ring de la novel·la gràfica confirmant el seu extraordinari talent com a dibuixant i narrador.

unahistoriaUnahistoria“, de Gipi. L’esperat retorn de l’autor més popular i estimat de la novel·la gràfica italiana, després de més de dos anys de silenci en què Gipi guarda llapis i colors en un calaix per dedicar-se a l’experiència del cinema. Silvano Landi, escriptor d’èxit que ronda els cinquanta anys i abandonat per la seva dona, es troba en un hospital psiquiàtric…

Bella muerte“, de Kelly Sue DeConnick, Emma Rios i Jordiebellamuerte Ballaire. DeConnick i Rius parteixen d’un western d’aspecte clàssic per, a continuació, distorsionar i convertir-lo en alguna cosa totalment nou, on l’inesperat es converteix en habitual. Bella Muerte és una sèrie que combina el realisme màgic de Sandman amb la brutalitat del western crepuscular de Predicador, i ja aquest primer lliurament va ser nominada a diversos premis Eisner el 2014: Sue DeConnick com a millor guionista, Emma Rius per millor llapis / entintat i millor portada, i Jordie Bellaire en la categoria de millor color.

extranos-Extraños“, de Javier Sáez Castán. L’autor és un habitual il·lustrador de llibres. A “Estraños” abraça tant una temàtica com una estètica vintage per transportar-nos a l’era en què el misteri, el sorprenent i l’estrany venien en càpsules de vint minuts, en forma d’alguna sèrie que ens portava “Més enllà del límit “o la” Dimensió desconeguda “.

 

 

No hi ha comentaris

Pàgina Següent »