Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per la categoria: Còmicteca

‘La volátil: Mamma mia!’ d’Agustina Guerrero i les noves autores de còmic hispanoamericà

portadaAquesta setmana trobareu com a novetat a la Còmicteca el nou llibre de l’Agustina Guerrero, La volàtil: Mamma mia!.

En aquest llibre, la il·lustradora recopila totes les vinyetes que va dibuixar en temps real durant l’embaràs del seu fill Pau, explicant les seves sensacions amb tota la sinceritat del món. Segons l’Agustina, hi ha molts llibres sobre l’embaràs que suavitzen les coses i ella volia explicar de la forma més natural possible tot el procés, incloses les nàusees i els vòmits.

Dividit en els tres trimestres de l’embaràs, passem no només per tots els canvis físics de la protagonista sinó, sobretot, per tots els canvis psicològics que implica portar una nova vida a aquest món. El que no canvia és la forma de vestir de la protagonista, el seu famós jersei a ratlles i el seu monyo.

volatil2Agustina Guerrero és dissenyadora gràfica i il·lustradora. Va néixer a Argentina (Chacabuco, 1982) que resideix a Barcelona des de fa més de 12 anys.

El 2011 va obrir el seu blog autobiogràfic ‘Diari d’una volàtil’, que va aconseguir milers de seguidors en pocs mesos i va obtenir un immens èxit a les xarxes socials i el 2013 va publicar Nina, diario de una adolescente i el 2014 Diario de una Volátil, que va per la seva cinquena edició a Espanya i també es publica a Alemanya, França i Brasil. Actualment, té més de mig milió de m’agrada a la seva pàgina de Facebook, uns 76.000 seguidors a Instagram i altres 22.000 a Twitter.

L’Agustina forma part d’una nova generació d’autores que veu directament del còmic anomenat ‘slice of life’, és a dir que expliquen trossets de les seves pròpies vides, del que els agrada, del que odien, del que els inspira…qualsevol cosa sobre la seva vida quotidiana.

Una altra característica d’aquest col·lectiu és que moltes d’elles han fet el salt al paper des d’Internet i les Xarxes Socials.

A més a més de l’Agustina hi ha altres autores que han tingut un recorregut semblant com la Laura Pacheco, que dibuixa una tira pel suplement SModa de El País i que a l’octubre va publicar un recopilatori amb totes les tires aparegudes o el de Moderna de Pueblo, que va començar el blog l’any 2010 i gràcies a la Beca Connecta’t al Còmic va poder publicar el seu primer llibre.

Altres autores han arribat al còmic o la il·lustració des d’altres disciplines com és el cas de Lyona (àlies de Marta Puig) que es dedica a la realització de videoclips o la Dolo Beltran, actriu i cantant del grup Pastora. I en una línia més propera a la novel·la gràfica trobem autores com Ana Oncina i el seu Croqueta y Empanadilla o Mamen Moreu amb el seu àlbum Resaca. Totes dues han estat nominades al Saló del Còmic de Barcelona d’enguany.

portades

Podreu trobar aquests còmics i molts d’altres d’autores hispanoamericanes a la Còmicteca de la Biblioteca Armand Cardona.

No hi ha comentaris

Selecció de novetats – Maig

SelNovetats

Aquesta és la selecció de novetats corresponent al mes de maig, i que inclou com sempre documents dels diferents fons de la Biblioteca: adults i infantil, música, cinema, fotografia i còmics.

Entre les novetats per adults trobareu Els Jueus catalans de l’hebraista i poeta Manuel Forcano. El llibre repassa la història dels jueus catalans, des de les primeres notícies fins a les comunitats jueves actuals. Quan van arribar, on es van establir, com vivien, qui i per què els perseguien, com sobrevivien als atacs, on i com resaven, com s’organitzaven, quines figures els lideraven, què ens n’ha quedat, què escrivien i si ho feien en hebreu o en català, tot en un to divulgatiu i amè.

Pel que fa a la literatura, us recomanem la darrera novel·la de Sílvia Soler, Un any i mig. El llibre ens narra precisament això, un any i mig a la vida d’una família contemporània, amb uns pares acabats de jubilar i quatre germans, tres dels quals, per motius diversos, han de marxar de casa a buscar-se la vida. Durant aquest lapse de temps veurem com evolucionen els personatges i què els va passant.

Portades1

A la secció infantil us presentem el nou àlbum de l’il·lustradora catalana més de moda, Marta Altés, El rei de la casa. “Sóc un gat i el rei d’aquesta casa. Faig moltes coses per a la meva gent. Els tinc entretinguts. Dormo de dia per protegir-los de nit, i tot a canvi sols demano que em rasquin la panxa. Però dec haver fet alguna cosa que els ha fet enfadar molt, sinó perquè m’haurien fet això?!”. I és que la vida d’un gat no sempre és fàcil…

De les novetats de còmics us destaquem la personal visió de l’il·lustradora Paula Bonet sobre el cineasta de la ‘nouvelle vague’, François Truffaut. 813: Truffaut, és el resultat de la profunda admiració pel director de Bonet, que ha revisat la seva filmografia, ha viatjat a París, s’ha embolicat amb l’aire, els sons i la llum de la capital francesa i ho ha traslladat tot en el seu quadern personal.

Portades2

Pel que fa a la música us recomanem el dvd musical, Antonio Vega: tu voz entre otras mil, un retrat inèdit del “poeta que va voler ser astronauta”, Antonio Vega, cantant i ànima de la banda Nacha Pop, un dels més grans compositors i intèrprets de la música espanyola moderna. Històries personals, i d’una generació, desconegudes sovint cantades però també contades en primera persona.

Per últim, a la secció de cinema us presentem la primera temporada de la sèrie nord-americana House of Cards. Sèrie de temàtica política ambientada en el Washington modern i amb la lluita pel poder presidencial a la capital dels EUA com a protagonista. A destacar les interpretacions de Kevin Spacey (Frank Underwood) i Robin Wright (la seva esposa Claire) que li han valgut nombrosos guardons als premis Emmy.

Al següent enllaç podeu descarregar el full d’aquest mes: Selecció de Novetats – Maig

No hi ha comentaris

La Casa azul, de Tyto Alba

lacasaazulUn dia ennuvolat de 1989 a la Ciutat de Mèxic un individu es dirigeix a la Casa Museu Frida Kahlo. Es posa a ploure i va a protegir-se a una cantina propera, La Invencible. Allà es troba amb una vella Chavela Vargas que, entre vapors etílics, comença a explicar-li la història de com va conèixer i com va poder ser la seva relació amb la cèlebre pintora i el seu marit Diego Rivera. Aquest és el punt de partida de la novel·la gràfica ‘La casa blava‘, en què Tyto Alba (Badalona, 1975) assumeix les tasques de guió i dibuix.

Els còmics de Tyto Alba són foscos, Tyto Albadolorosos i singulars. El primer en el que se li pot enjudiciar com a creador total -es va encarregar del dibuix i del guió- va ser Dos espiritus (2013), un western que recrea amb aquarel·les els codis del gènere i que narra l’aventura d’un personatge atípic: Weskoboug, un indi transvestit i maltractat en un bordell d’un poble de l’Oest sotmès a un xèrif tirà. “Ho vaig fer un hivern, tenia ganes de fer alguna cosa amb la neu, igual estava més malenconiós. És veritat que les meves aventures al final tenen un nexe d’unió: els personatges sempre ho passen malament. Ara em venia de gust alguna cosa més alegre, més francès, però que tampoc fos una cosa comercial que no m’agradés. I al final tampoc és una història tan alegre perquè la història de Frida és la d’algú que pateix”, ens explica.

Chavela_Diego_Frida

Aquesta novel·la gràfica, articulada com a biografia, pretén ser una evocació de les figures de Chavela Vargas, Diego Rivera, i sobretot, Frida Khalo. Mitjançant la tècnica habitual d’una entrevista, la narradora -una Chavela Vargas ja gran, enfonsada abans del revival que va suposar per a la seva carrera el canvi de mil·lenni- va explicant els records de la seva experiència a la “Casa Blava“, llar del matrimoni Rivera i lloc de trànsit per a tota una plèiade de personatges de l’època. Frida Kahlo, amb una vida marcada pel dolor físic que patia, és retratada com una artista amb una sensibilitat especial per retratar-se a si mateixa i al seu món. Chavela Vargas, per la seva banda, apareix la major part del temps com una joveneta que és testimoni de les històries que després comptarà al tipus que l’aborda al bar, però Alba decideix, encertadament, fer-la protagonista de l’epíleg explicat en un to més documental, com a narrador en tercera persona, per descriure l’última part de la seva carrera, la que li va oferir el reconeixement mundial.

Aquest és un tràiler d’aquesta novel·la gràfica:

No hi ha comentaris

La vida de Adèle / El azul es un color cálido

 

La_vida_de_Ad_leAvui us presentem una pel·lícula, La vida de Adèle, que va guanyar la Palma d’Or al Festival de Cannes de 2013. Es tracta de l’adaptació dirigida per Abdellatif Kechiche de la novel·la gràfica El azul es un color cálido de Julie Maroh, que també podreu trobar a les biblioteques municipals de la ciutat.

Als 15 anys Adele (Adèle Exarchopoulos) té dues coses molt clares: és una noia i li agrada sortir amb nois. Però tot el seu món canviarà de sobte. Un dia a la plaça principal de la seva ciutat veu els reflexos dels cabells blau d’Emma (Léa Seydoux) i, sense saber com ha passat, descobreix que li agrada d’una manera en la qual mai abans li havia agradat ningú. Adèle canviarà la seva forma de veure el món i la manera en què altres la miren, el que no li resultarà gens senzill. El seu poderós i juvenil amor per Emma l’elevarà a sentir-se dona i voler conèixer els seus propis sentiments com a una veritable adulta. Però la vida no ho posarà fàcil, i els problemes d’Adèle amb el món que l’envolta, la mentalitat tancada dels seus pares, i una dura moral, s’interposaran en el seu camí cap a la llibertat i la felicitat.Novedad - El azul es un color calido

La vida de Adèle és una història d’amor i ruptura explicada mil vegades, especialment en el cinema francès. El seu contingut dramàtic és fins i tot esquemàtic: amor a primera vista, despertar de la sexualitat, passió física corresposta, convivència, ruptura i retrobament. Kechiche només recull l’estructura del còmic original de Maroh -que és molt més tràgic i mòrbid que el film- per, a partir d’ell, oferir una lliçó de posada en escena d’allò que en definitiva fa gran a una pel·lícula: l’harmonia entre idea i representació, o si voleu, entre l’escriptura, la direcció i la interpretació. Maroh va marcar distància amb l’adaptació feta per Kechiche, dient que li preocupava la “banalització de l’homosexualitat” dels personatges principals en les escenes explícites de sexe que presenta el film.

El azul es un color cálido, premi del Públic en 2011 al Festival de Còmic d’Angoulême, és una novel·la gràfica sensible i sincera. Una obra que descriu amb molta delicadesa la quotidianitat d’una dona jove mitjançant la lectura dels seus diaris. La Il·lustració de Julie Maroh permet identificar-se amb les seves protagonistes sense adonar-nos. El traç de l’autora proposa unes perspectives i unes postures tan inesperades com la vida mateixa. Les dues protagonistes  intenten estimar-se malgrat les dificultats que suposa la visió de l’homosexualitat per de la societat i els seus propis prejudicis.

Aquest és el tràiler oficial de la pel·lícula:


La vida de Adèle – Tráiler español (doblado) per keane43

2 comentaris

Orlando y el juego I (La sociedad de la niebla)

 

Orlando-y-el-juego  Luis Durán és un dels autors més originals i destacats del món del còmic. En la seva ja llarga trajectòria, mai ens ha deixat de sorprendre amb cada un dels seus llibres nous. Avui us presentem una de les seves obres més ambicioses, Orlando y el juego I (La sociedad de la niebla), el primer volum d’una sèrie que encantarà a tots els lectors que gaudeixen amb el treball de l’autor i a tots els fans de sèries com “Lost” , “Doctor Who”, “Fingeix” o “Stargate”.

Marcel és un turista que passeja per les diferents línies de temps decidit a donar corda a coses que van deixar de funcionar. Comitè Sis, confiarà a Orlando la missió de trobar a Marcel en totes i cadascuna de les probabilitats del multivers en què aquest feliç viatger ha causat ingerències i solucionar-les. Però el pas d’Orlando per alguns mons provocarà, sense que pugui evitar-ho, una sèrie de sincronicitats que complicaran encara més la seva missió. Tot un viatge a través de la Història per a lectors amb un únic equipatge, la imaginació.

Després dels diversos premis recollits al Saló del Còmic de Barcelona Orlando-y-el-juego2per obres com Antoine de les Tempestes o la més recent El Viatge de Gasparetto, Luis Duran ens presenta ara el primer volum del seu nou projecte, la primera part d’una història que es manté fidel a l’estil del guionista i dibuixant basc tant en el seu dibuix (únic i lleugerament desconcertant) com en un guió fantàstic i amb gran confiança en la imaginació del lector.

La Societat de la Boira ens presenta a un grup d’éssers que podríem anomenar “vigilants de realitats”, o potser seria més exacte parlar de longituds d’ona ja que Duran ens proposa una curiosa barreja d’estats superposats en què el temps i l’espai són relatius. Orlando, un d’aquests éssers de, aparentment, il·limitat poder, persegueix a les pàgines d’aquest còmic a un dels seus semblants, entestat a utilitzar autoretratowebel seu potencial per canviar el curs de la història en múltiples realitats alhora. Pel camí anirà descobrint coses sobre si mateix i sobre el seu objectiu i que l’ajuden a la vegada que ens porta de la mà a través de diverses èpoques, ambients i situacions que heu descobrir per vosaltres mateixos.

L’argument d’Orlando y el juego és una excusa perquè l’autor pugui oferir-nos una interessant multiplicitat de visions sobre diversos moments històrics. L’Edat Mitjana i l’etapa prèvia a les Guerres Mundials (amb lleugers canvis) són analitzades des del prisma de moments pacífics i escenes quotidianes per fer llum sobre els potencials infinits de l’ésser humà i la seva eterna capacitat per sorprendre a si mateix.

En aquesta entrevista l’autor parla sobre la seva obra.

A les biblioteques municipals de la ciutat podreu trobar més còmics de Luis Durán.

No hi ha comentaris

Els indispensables de grupcòmic

 

El Grup de còmic i biblioteques del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya ha presentat la cinquena edició d’Els indispensables de Grupcòmic, on els membres del grup han escollit els 10 títols que els han semblat més rellevants de l’editat durant el 2014.
El grup es proposa promocionar, difondre i prestigiar el món del novè art. Plantejar, discutir, compartir i proposar solucions als problemes que ens trobem habitualment en el tractament del còmic a les biblioteques, aconseguint així, la captació de nous públics, provinents de l’interès que aquest mitjà desperta en els joves i promoure la millora en les col·leccions de còmic a les biblioteques, així com trencar amb la percepció que el còmic és un fenomen artístic i literari menor, dimensionant-lo amb tota la seva potencialitat i dignificant-lo fins a trencar estereotips.
Amb la presentació volen felicitar a totes les editorials que han apostat pel còmic i en especial les que ho han fet pels autors autòctons, en aquests temps més que mai necessiten suport. I també volen felicitar als lectors, doncs, les lectures que els esperen no són per menys.
De la llista que ens presenten volen significar que l’ordre no té rellevància i els presenten alfabèticament. La selecció té la voluntat de ser un reconeixement testimonial a partir de la perspectiva que dóna el col·lectiu professional de bibliotecaris. La major part d’aquests còmics els podreu trobar a les biblioteques de Vilanova i la Geltrú:

portades 1

All You Need Is Kill, de Ryousuke Takeuchi i Takeshi Obata. A les nostres biblioteques podreu trobar l’àlbum Death note, del mateix dibuixant.

I am a Hero, de  Kengo Hanazawa.

Mi amigo Dahmer, de Derf Backderf.

Dream Team, de Mario Torrecillas i Artur Laperla.

portades 2

La gigantesca barba que era el mal, de Stephen Collins.

Las guerras silenciosas, de Jaime Martin.

Histories del barri: Silencis, de Gabi Beltrán i Bartolomé Seguí.

Miracleman: El sueño de volar, de varis autors.

versusVersus, de Luis Bustos.yo asesino En el nostre fons trobareu aquestes dues obres del mateix autor: Zorgo i Endurance: la legendaria expedición a la Antártida de Ernest Shackleton

Yo asesino, de Antonio AltarribaKeko. D’Antonio Altarriba podeu consultar el seu àlbum El Arte de volar.

No hi ha comentaris

Els millors còmics del 2014

A principis d’any s’acostuma a fer balanç de l’any anterior. Avui volem fer balanç dels millors còmics editats durant el passat any 2014. La revista Rockdelux, que podeu trobar a la nostra biblioteca, destaca en el darrer número els què, al seu parer, han estat el millors còmics del 2014. Els tres primers, “Aquel verano”, de Jillian Tamaki i Mariko Tamaki, “Caramelos atómicos”, d’Anthony Pastor, i “He visto ballenas”, de Javier de Isusi ja els podeu trobar a les biblioteques municipals de la ciutat, i pel que fa a la resta, estem treballant per posar-los a la vostra disposició aquest any.

 Aquel-veranoAquel verano“, de Jillian Tamaki i Mariko Tamaki. Les dues cosines Mariko i Jillian Tamaki, autores de la guardonada Skim, redefineixen la novel·la gràfica adolescent. Esplèndida, punyent i en última instància un bri d’esperança, aquesta obra és una mirada vibrant a la joventut i la maduresa.

Caramelos atómicos“, d’Anthony Pastor. Nocaramelos_atomicos hi ha dubte: el gènere negre està vivint un moment excel·lent en el còmic. L’enèsim exemple d’això és aquesta novetat. Es tracta de la segona obra d’Anthony Pastor, continuació de la premiada “Castilla Drive“, que podeu trobar a les biblioteques de la ciutat i ve a demostrar que les segones parts poden ser boníssimes.

hevistoballenasportadaHe visto ballenas“, de Javier de Isusi. En una presó de la Provença francesa, Josu, un ex militant d’ETA, coneix Emmanuel, un ex membre del GAL. A gairebé mil quilòmetres de distància, Antón, un antic amic d’infància de Josu, encara viu sota l’ombra de la mort del seu pare a mans d’ETA, vint anys enrere. Javier de Isusi proposa, després d’un laboriós procés de documentació que sorgeix a partir d’una història real, una vibrant novel·la gràfica.

Versus“, de Luis Bustos. Amb Versus, basat i desenvolupat lliurementversus a partir d’un conte de Jack London, “Por un bistec”, Luis Bustos torna al ring de la novel·la gràfica confirmant el seu extraordinari talent com a dibuixant i narrador.

unahistoriaUnahistoria“, de Gipi. L’esperat retorn de l’autor més popular i estimat de la novel·la gràfica italiana, després de més de dos anys de silenci en què Gipi guarda llapis i colors en un calaix per dedicar-se a l’experiència del cinema. Silvano Landi, escriptor d’èxit que ronda els cinquanta anys i abandonat per la seva dona, es troba en un hospital psiquiàtric…

Bella muerte“, de Kelly Sue DeConnick, Emma Rios i Jordiebellamuerte Ballaire. DeConnick i Rius parteixen d’un western d’aspecte clàssic per, a continuació, distorsionar i convertir-lo en alguna cosa totalment nou, on l’inesperat es converteix en habitual. Bella Muerte és una sèrie que combina el realisme màgic de Sandman amb la brutalitat del western crepuscular de Predicador, i ja aquest primer lliurament va ser nominada a diversos premis Eisner el 2014: Sue DeConnick com a millor guionista, Emma Rius per millor llapis / entintat i millor portada, i Jordie Bellaire en la categoria de millor color.

extranos-Extraños“, de Javier Sáez Castán. L’autor és un habitual il·lustrador de llibres. A “Estraños” abraça tant una temàtica com una estètica vintage per transportar-nos a l’era en què el misteri, el sorprenent i l’estrany venien en càpsules de vint minuts, en forma d’alguna sèrie que ens portava “Més enllà del límit “o la” Dimensió desconeguda “.

 

 

No hi ha comentaris

Come prima, de Alfred

Comeprima

Lionel Papagalli, nom real d’Alfred, és un autor francès de còmic. Va néixer a Grenoble 19 maig 1976 en una família d’actors de teatre. Ratolí de biblioteca, música i cinema, va obtenir una llicenciatura literària amb brillantor i intentà de manera autodidacta de convertir-se en dibuixant. Va començar a publicar a revistes abans de la creació amb els amics de la revista Scalp!

L’àlbum d’Alfred que us presentem avui, Come prima, ha estat guardonat amb la Fauve d’Or (Premi a la Millor Obra) del Festival d’Angoulême d’enguany.

A finals dels anys 50, els germans Fabio i Giovanni es posen al volant d’un Fiat 500 per iniciar un viatge de profund significat. Giovanni ha convençut Fabio d’honorar la memòria del seu pare, i per això es dirigeixen a Itàlia, la seva terra natal, que van deixar fa molts anys. Les personalitats totalment oposades dels germans i la intimitat forçada del petit automòbil generaran conflictes, silencis, records i retrobaments. Així, a poc a poc, aflorarà el retrat del pare absent, i amb ell, la certesa que les ferides familiars solen transcendir el pas del temps.

Come prima és una famosa cançó gravada a la fi de 1957, coneguda sobretot per la interpretació del cantant Tony Dallara, del single es van vendre centenars de milers de còpies, i que va ser adaptada a diversos idiomes i mercats. Fins i tot José Guardiola va signar la versió en català en ple franquisme. La seva lletra, embafadora i reiterativa, com era norma en la música melòdica d’aleshores, no era altra cosa que una apassionada confessió per part d’un amant que rememorava els primers dies de idil·li, prometent per al futur més passió encara. Ara l’historietista Alfred ha triat el mateix títol per a aquesta novel·la gràfica, situant cronològicament en el moment en què aquella balada es popularitzava, i triant per encapçalar el cartell a un pobre desgraciat que, encara que no ho sàpiga o no ho vulgui reconèixer, també desitja que tot torni a ser com abans.

No hi ha comentaris

Selecció de novetats – Octubre 2014

Selecció de Novetats

A la Biblioteca Armand Cardona us hem preparat la nova selecció de novetats, en aquest cas la corresponent al mes d’octubre, i que com sempre inclou documents dels diferents fons de la Biblioteca: adults i infantil, música, cinema, fotografia i còmics.

portades 1

Entre les novetats per adults trobareu un títol adient per aquestes dates: Els Fets del 6 d’octubre de 1934 de Manel López. L’autor ofereix una anàlisi i una visió globals del que succeí arreu del país entre el 4 i el 6 d’octubre de 1934. Fonamentada en una amplíssima i sòlida base documental, recollida en multitud d’arxius locals i comarcals, l’obra va més enllà del relat centrat en l’actuació del govern català i ens explica amb detall un 6 d’octubre fins ara gairebé desconegut..

Pel que fa a la literatura, us recomanem la novel·la  En una sola persona de John Irving. Una història tempestuosa, divertida i commovedora sobre els enamoraments inadequats, els amors insatisfets i una acceptació decidida i valenta de les nostres diferències sexuals.

A la secció infantil us presentem el llibre  L’Olivia i les princeses d’Ian Falconer. En aquesta divertidíssima història, la porqueta Olivia té una petita “crisi d’identitat”: què serà quan sigui gran? A què es dedicarà? Una cosa té molt clara, però: Mai serà una princesa perquè totes les altres nenes de la seva edat ho volen ser. Ella aspira, com ho diríem, a una categoria superior.

portades 2

Entre els còmics us presentem un que arriba envoltat d’immillorables crítiques i la garantia d’haver rebut el premi Fauve Dor, a la Millor Obra de 2013, al Festival d’Angoulême de 2014:  Come Prima, obra d’Alfred. Una història que narra el viatge de dos germans italians de França fins Itàlia, durant els anys 60, per honorar la memòria del seu pare, i que els permetrà solucionar problemes i madurar com persones.

Pel que fa a la música us recomanem  Agent Cooper de  Russian Red. El tercer treball de Lourdes Hernández destil·la un aire més rocker i elèctric, fruit de la seva producció a Los Àngeles sota la batuta de Joe Chiccarelli. Se centra en l’amor cap als homes de la seva vida: des del seu pare als seus nuvis, amants, músics,… tal i com s’aprecia en els títols de les cançons.

Per últim, a la secció de cinema us presentem una premiada història que aborda la problemàtica dels segrestos i els desenvolupament del Síndrome d’Estocolm.. Stockholm, de Rodrigo Sorogoyen. ”Tot succeeix durant una nit; una nit qualsevol per a ell; una nit decisiva per a ella. Tot i que ells dos no ho saben, desprès d’aquesta nit seguiran units per sempre”.

Aquí teniu el pdf: Seleccio Novetats – Octubre

No hi ha comentaris

50 anys del naixement de Mafalda

image aniversariSegons el pare de la criatura, Joaquín Salvador Lavado, més conegut com a Quino, Mafalda va néixer el 29 de setembre de 1964 a la revista Primera Plana.

Mafalda segueix sent aquella nena de 6 anys que continua enamorant a milions de persones. Símbol de la llibertat i dels drets dels infants, odia la sopa i no suporta les injustícies, les guerres, la violència o el racisme.

Sovint incomoda amb preguntes als seus pares, als que considera a vegades uns inconformistes. Entre les seves passions trobem a The Beatles, la lluita per la pau, els drets humans i la democràcia.

Lluitadora social incansable i convençuda del progrés social de la dona s’imagina a si mateixa estudiant idiomes i treballant com intèrpret a les Nacions Unides per contribuir a la Pau Mundial i fer d’aquest món un lloc millor on viure.

L’autor feia servir el personatge de Mafalda i el seu entorn per reflexionar sobre la situació del món i les persones que vivim en ell.

Quino va deixar de publicar tires noves de Mafalda el 25 de juny de 1973. Són diverses les aparicions posteriors del personatge, destacant la seva col·laboració en campanyes de defensa de la infància, a favor de l’educació i la democràcia.

Des de 2012, la tira de Mafalda ha arribat al format eBook i a les xarxes socials, amb les comptes de Twitter, Facebook i Pinterest. El personatge té pàgina web pròpia dins la web oficial de Quino: Web oficial de Quino i web oficial de Mafalda. Des de 2013, existeix la primera aplicació oficial de la tira còmica Mafalda, per a Ipad.

Us oferim un vídeo realitzat per TVE amb motiu de l’aniversari

Si voleu saber quines obres de Joaquín Salvador Lavado, Quino, podeu trobar a les biblioteques muncipals de Vilanova i la Geltrú, cliqueu aquí.

No hi ha comentaris

Pàgina Següent »