Arxiu per la categoria: CL Adults
Lectures recomanades per a l’estiu 2010
Us passem les lectures que la Mercè Foradada ens ha recomanat per aquest estiu pel Club de lectura d’Adults de la Biblioteca:
BRADBURY, RAY. Fharengeith 451
CARLETON, JETTA. Quatre germanes
CHODERLOS DE LACLOS, PIERRE. Les amistats perilloses
HUXLEY, ALDOUS. Un món feliç
KHADRA JASMINA. El que el dia deu a la nit
MONTEAGUDO, DAVID. Fi
NEMIROWSKY, IRENE. Suite francesa
PUNTÍ, JORDI. Maletes perdudes
SARAMAGO, JOSÉ. Caín
SCHMITT, ERIC-EMMANUEL. El libro más bello del mundo y otras historias
VILA-MATAS,ENRIQUE. Dublinesca
YOSHIMOTO, BANANA. Tsugumi
Bona lectura i bon estiu!!!
“El lado oscuro del amor” de Rafik Schami
Rafik Schami va néixer a Damasc l’any 1946, just quan Síria va proclamar la seva independència de França. L’autor és una celebritat a Alemanya, i, en canvi, a seva obra no te cap ressò a la seva terra natal ni a la resta de països d’Orient Pròxim.
El seu nom real és Suheil Fadél i és llicenciat en Química. L’any 1970 va emigrar a Líban i un any després a Alemanya, treballant en diversos oficis al temps que es doctorava en Química a la Universitat de Heidelberg. Va començar a treballar a la indústria química i va començar a escriure en les seves estones lliures, primer en àrab i després en alemany. Co-fundador del grup Vent del Sud, i l’associació Polikunts, des de 1982 es dedica només a escriure.
Destacat representant de l’anomenada Migrnatenliteratur o literatura immigrant, els seus llibres, escrits en la llengua del país que el va acollir l’any, sempre han gaudit del favor del públic.
El lado oscuro del amor va sortir a la llum l’any 2004, com estrella de la Fira del Llibre de Berlín, que tenia la cultura àrab com principal convidada. Des de llavors ha venut més de 300.000 exemplars, només a Alemanya. Som a Damasc, durant la dècada dels ’60. El jove Farid coneix a la bella i intel·ligent Rana. L’atracció mútua és irresistible, però, per a la seva desgràcia, pertanyen a famílies cristianes que s’odien a mort: els Mushtak, catòlics, i els Shahin, de tradició greco-ortodoxa.
Des del primer moment, la relació entre els joves es converteix en un desafiament inacceptable a la llei dels clans rivals, un amor condemnat a la clandestinitat i l’exili. La sort dels amants al llarg dels anys reuneix una nodrida galeria de personatges difícils d’oblidar.
I com formidable marc d’aquesta història està Damasc, ciutat misteriosa i fascinant, que palpita en aquestes pàgines a través d’una visió íntima però precisa d’una cultura marcada per les convulsions polítiques i religioses, i d’un món en el qual el valor de l’individu queda relegat davant el poder omnipresent de la família.
El passat mes de maig, la novel·la ha rebut la medalla d’or en la categoria de Ficció Multi-cultural a la present edició dels Independent Publisher Awards, els premis que atorga l’associació d’editors independents nord-americans.
El Club de Lectura d’Adults de la Biblioteca Armand Cardona comentarem aquesta lectura el dissabte 25 de setembre a les 17:30h. Bon estiu a tothom!!
“Foe” i “L’edat de ferro” de J.M.Coetzee
John Maxwell Coetzee (Ciutat del Cap, Sud-àfrica 1940 ) és un escriptor australià, d’origen sud-africà, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l’any 2003.
Després d’estudiar en una escola catòlica va estudiar anglès i matemàtiques a la Universitat de Ciutat del Cap, on es graduà el 1960 i 1961 respectivament.
Als inicis de la dècada del 1960 es va desplaçar a Londres, on va treballar durant algun temps com a programador informàtic. Posteriorment es traslladà als Estats Units i va treballar com a professor de llengua i literatura anglesa a la Universitat de Buffalo. L’any 1984 retornà al seu país, on va treballar com a professor de literatura anglesa de la Universitat de Ciutat del Cap, fins a la seva jubilació l’any 2002.
En l’actualitat exerceix funcions d’investigador en el Departament d’anglès de la Universitat d’Adelaida (Austràlia).
“Al final no em vaig veure amb cor de remar més. Tenia nafres a les mans, em cremava l’esquena, em feia mal tot el cos. Amb un sospir, vaig deixar-me caure a l’aigua gairebé sense esquitxar.” 
Així comença Foe aquesta novel·la que vol recrear la història de Robinson Crusoe però posant tot l’èmfasi en el poder de seducció de la literatura.
L’any 1720, Daniel Foe rep la visita de Susan Barton, supervivent d’un naufragi que l’ha retingut durant un temps en una illa deserta. Susan demana a Foe que expliqui al món la seva història, la seva i la de Cruso, l’enigmàtic home que va esdevenir el seu salvador, el seu company i amant ocasional.
A mesura que Foe explica una història que crèiem ben coneguda, s’apodera del lector una profunditat inèdita que el porta a reflexionar sobre la literatura i la mort, la vida en societat i la soledat, l’originalitat i el plagi, fins que la novel·la esdevé una al·legoria de l’art i la vida
L’edat de ferro, és una novel·la epistolar. La senyora Current, una professora de llatí que s’està morint de càncer, escriu a la seva filla, que s’ha traslladat a viure a Amèrica, fugint del règim sud-africà de l’apartheid. La senyora Current confia la carta a Vercueil, un vagabund alcohòlic que s’instal·la al seu jardí, entre un munt de cartrons i amb un gos.
Entre ells dos s’ha establert una relació molt especial, en la que la desesperança i el patiment conformen els seus llaços d’unió. L’atenció que es dediquen tots dos serà la seva salvació.
La carta explica molt bé qual és la situació en què es viu al seu país, conscient i espantada davant una època terrible; una edat de ferro en la que la violència i la lluita es justifiquen d’una forma irracional.
El Club de Lectura d’Adults de la Biblioteca Armand Cardona comentarem aquesta lectura el dissabte 19 de juny a les 17:30h. Esteu convidats a participar-hi!
“Afirma Pereira” d’Antonio Tabucchi
Agost del 1938. A Portugal, la dictadura salazarista té adormit al país, mentre a Espanya es desencadena la tragèdia de la guerra provocada per Franco, al qual donen suport tant els feixistes italians com els nazis alemanys.
Pereira, un vell periodista que s’encarrega de la pàgina cultural del diari Lisboa, vol ignorar aquestes coses; només l’interessa la literatura, i només el preocupa la idea de la resurrecció. Però la coneixença del jove Monteiro Rossi i la seva xicota Marta, i també el tracte amb el doctor Cardoso, sacsejaran la vida solitària de Pereira.
Antonio Tabucchi (Vecchiano, Itàlia, 1943). És un dels escriptors italians actuals més reconeguts, periodista i professor de Llengua i literatura portugueses a la Universitat de Siena. Els seus estudis i traduccions de l’obra de Fernando Pessoa són un referent internacional, i és també un gran coneixedor de la cultura portuguesa, que sovint retrata a les seves novel·les, com en el llibre que ens ocupa aquest mes.
Publica regularment a Il Corriere della sera i a El País, on duu a terme una crítica dels mitjans de comunicació i la concentració del poder mediàtic a Itàlia. La seva obra ha estat àmpliament traduïda i ha rebut diversos premis literaris.
Afirma Pereira va ser portada al cinema pel realitzador italià Roberto Faenza l’any 1996 i va comptar amb el gran actor italià Marcello Mastroianni per interpretar Pereira. Aquest va ser un dels seus darrers papers abans de morir.
El passat 15 de març, l’escriptor va visitar Barcelona per participar en el cicle de conferències organitzat pel Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, Pensar el futur.
La seva xerrada, titulada “El futur de l’atzar” va coincidir amb la publicació de la seva darrera obra, El temps envelleix de pressa (Ed. 62, 2010).
El Club de Lectura d’Adults de la Biblioteca Armand Cardona comentarem aquesta lectura el dissabte 29 de maig a les 17:30h. Esteu convidats a participar-hi!
“El ball” d’Iréne Nèmirovsky
Passats de la pobresa a l’opulència per un cop de sort amb la borsa, el senyor i la senyora Kampf decideixen organitzar un ball a la seva nova gran casa de París i convidar-hi tothom per mostrar la seva esplendor. Madame Kampf és una nova rica, superficial i materialista, que gaudeix denigrant i ridiculitzant les altres dones.
Quan Madame Kampf anuncia el ball, la seva filla Antoinette, que acaba de fer catorze anys, somnia assistir-hi. Però Madame Kampf, sempre cruel amb ella, no té cap intenció de permetre-li d’anar a la festa. El ressentiment d’Antoinette cap a la seva mare serà tan gran que acabarà planejant una venjança personal. Sense cap mena de dubte, la vetllada, el ball, serà absolutament inoblidable per a Madame Kampf.
La tensió que s’estableix entre la petita Antoinette i la seva mare adquireix gairebé la categoria de duel, de combat entre dos personatges que aparentment semblen antagònics però que acaben revelant-se com les dues cares d’una mateixa moneda.
Irène Némirovsky va néixer l’any 1903 a Ucraïna dins una família jueva. Fugint de la revolució russa, la família s’instal·la França l’any 1919 on Irène estudià lletres a la Universitat de la Sorbona.
L’any 1929 publica la novel·la David Golder i comença a ser coneguda dins els cercles literaris de París. L’any 1930 publica El ball.
Ambdues novel·les són adaptades al cinema, cosa que encara la fa més popular. L’any 1939, amb la guerra a sobre i el sentiment antisemita creixent a tota Europa, ella i les seves filles decideixen convertir-se al catolicisme. Tot i això, la seva família es veu afectada per les lleis contra els jueus promulgades per la França de Vichy i fugen de París. L’any 1942 es detinguda i deportada al camp de concentració d’Auschwitz on morirà el 17 d’agost de 1942. Mai deixà d’escriure i molts dels seus manuscrits van ser conservats per les seves filles i publicats després de la seva mort, incloses obres tan reconegudes com Suite francesa.
El Teatre Principal de Vilanova acollirà el proper 28 de març el muntatge teatral d’aquesta novel·la que ha dramatitzat i dirigit en Sergi Belbel i produït pel TNC.
L’actriu Anna Lizaran dóna vida a la Senyora Kampf, mentre que la ballarina i coreògrafa Sol Pico i l’actriu Xaro Campo, s’alternen a escena per representar l’Antoinette.
Podeu descarregar-vos la fitxa clicant en el següent enllaç:El ball d’Irène Némirovsky
El Club de Lectura d’Adults de la Biblioteca Armand Cardona comentarem aquesta lectura el dissabte 24 d’ abril a les 17:30h. Esteu convidats a participar-hi!
“1984″ de George Orwell
George Orwell és el sobrenom literari de l’autor anglès Eric Arthur Blair. Orwell va néixer a l’Índia l’any 1903 però va créixer a Anglaterra. L’any 1922 tornà al continent asiàtic, concretament a Birmània, país d’origen de la seva mare, on va servir com a policia imperial de l’Índia fins l’any 1927.
La seva forta consciència política el va fer unir-se a milers d’estrangers i venir a Espanya a lluitar per la Segona República. Va arribar a Barcelona l’any 1936 i va servir com a milicià del POUM durant part de la Guerra Civil Espanyola. La seva experiència el va portar a escriure un dels seus llibres més reconeguts Homenatge a Catalunya.
Durant la Segona Guerra Mundial va treballar per la BBC i, posteriorment, per al Tribune com editor literari.
Malgrat la seva feina com a periodista i assagista, Orwell és conegut avui dia per la seva faceta literària, sobretot per dues de les seves novel·les, La rebel·lió dels animals (1945) i la que llegirem aquest mes, 1984 (1948). George Orwell va morir de tuberculosi l’any 1950.
1984 ens presenta un futur en el qual un Estat omnipresent, encarnat en una dictadura totalitària encapçalada pel seu líder, el Gran Germà, reforça un conformisme absolut entre els ciutadans, i cerca la supressió de la seva identitat mitjançant un control absolut de l’individu.
Així doncs, no existeix llibertat de cap tipus per als ciutadans, ni tan sols llibertat de pensament privat ja que la vigilància dels individus en tots els moments de la seva existència, fins i tot en la seva intimitat, revela a l’Estat qualsevol detall.
El personatge principal és Winston Smith, que treballa al Ministeri de la Veritat re-escrivint la Història permanentment i inventant herois.
Winston esdevé conscient que els retocs de la història en els quals consisteix la seva feina són només una part de la gran farsa en la qual es basa el seu govern, i troba l’amor de Júlia, una jove rebel, encarnant així una resistència de dos contra una societat que es vigila a ella mateixa.
Podeu descarregar-vos la fitxa clicant en el següent enllaç: 1984 de George Orwell
“La tercera verge” de Fred Vargas
Fred Vargas és el pseudònim literari de la francesa Frédérique Audouin-Rouzeau (París, 1957).
Fred és el diminutiu del seu nom i el cognom Vargas el va prendre del personatge de Maria Vargas, a La comtessa descalça, la pel·lícula de Joshep L. Mankiewitcz que va protagonitzar Ava Gardner. Té una germana bessona que és pintora i que també fa servir aquest cognom.
La Frédérique és llicenciada en història i arqueologia i durant molts anys va treballar al Centre Nacional d’Investigació Científica Francès i a l’Institut Pasteur, però s’ha fet popular com a escriptora de novel·les policíaques, tasca que va encetar l’any 1986.
Les seves novel·les transcorren a París i estan protagonitzades per l’inspector cap Adamsberg i el seu equip. Ha guanyat molts premis arreu d’Europa i el seu darrer llibre Un lloc incert, acaba de ser adaptada al cinema per la realitzadora Josée Dayan.
El fantasma d’una monja del segle XVIII que degollava a les seves víctimes, cadàvers de verges profanats, pocions màgiques que asseguren la vida eterna, un rival del passat més llunyà que parla en vers? Amb tot això es trobarà el comissari Adamsberg en aquesta inquietant i negríssima novel·la.
La resolució d’aquest complicat trencaclosques podria tornar boig a qualsevol, però no a ell. El comissari aconseguirà descobrir la veritat, encara que això li costi no la raó sinó el cor.Això és el que podem trobar a La tercera verge, la primera novel·la de l’autora que és publica en català.
Podeu descarregar-vos la fitxa clicant en el següent enllaç: La tercera verge de Fred Vargas
El Club de Lectura d’Adults de la Biblioteca Armand Cardona comentarem aquesta lectura el dissabte 20 de març a les 17:30h. Esteu convidats a participar-hi!
Us deixem amb una entrevista amb l’autora.
“Nubosidad variable” de Carmen Martín Gaite
Nubosidad variable va ser publicada l’any 1992. Narrada de forma epistolar ens explica la història de la Sofia Montalvo i la Mariana León, dues amigues de tota la vida que deixen de ser-ho quan les dues s’enamoren del mateix noi. Anys més tard es tornen a trobar de forma casual.
Ara la Mariana és una psiquiatra famosa, sentimentalment lliure i sense comprimís i la Sofia s’ha convertit en esposa i mare de família, deixant de banda els seus somnis juvenils.
Aquesta trobada suposa una revolució interna per les dues que decideixen reprendre la seva amistat, aquesta vegada però a distància, doncs la Mariana marxa a viure fóra.
L’escriptura d’aquestes cartes resulta una experiència catàrtica per a les dues amigues i les fan reflexionar sobre les seves vides i sobre la seva pròpia amistat.
Carmen Martín Gaite va néixer a Salamanca l’any 1925 i va morir a Madrid l’any 2000.
Va estudiar Filosofia i Lletres a la seva ciutat i l’any 1950 es va traslladar a Madrid on aviat va entrar al cercle intel·lectual format per escriptors com Rafael Sánchez Ferlosio, amb qui es va casar i va tenir dos fills: en Miguel que va morir abans de celebrar el seu primer any de vida i la Marta, que va morir l’any 1984.
Va rebre el Premi Nadal l’any 1957 per Entre visillos i el Premi Príncep d’Astúrias de les Lletres.
Més informació: Estudis sobre l’obra de Carmen Martín Gaite
Us deixem amb un vídeo de la Carmen Martín Gaite parlant sobre la seva literatura.
“Assaig sobre la ceguesa” de José Saramago
De sobte, un conductor es queda completament cec mentre està aturat en un semàfor en vermell. Aviat, tant la seva dona com el metge que el va visitar, i alguns dels seus pacients, perden la vista a causa duna epidèmia que s’expandeix duna manera fulminant. La dona del metge no s’ha quedat cega, però ho amaga amb la intenció d’acompanyar el seu marit al centre que han preparat les autoritats per aïllar els cecs. L’epidèmia no s’atura i els ulls de la dona veuran horroritzats un infern on centenars de cecs hauran de lluitar per sobreviure a qualsevol preu.
José Saramago (Portugal, 1922) traça a Assaig sobre la ceguesa una imatge aterridora dels temps tristos que estem vivint i descriu un món sense pietat en el qual regnen el caos i el desconcert.
Saramago és membre del Partit Comunista Portuguès des de 1969, va patir la persecució i censura durant els anys de la dictadura de António de Oliveira Salazar. Posteriorment va sumar-se a la Revolució dels Clavells que va portar la democràcia a Portugal l’any 1974. Des de 1976 es dedica exclusivament al seu treball literari, i actualment comparteix la seva residència entre Lisboa i l’illa de Lanzarote (Illes Canàries). Al 1998 va guanyar el Premi Nobel de Literatura.
Podeu descarregar-vos la fitxa clicant en el següent enllaç: Assaig sobre la ceguesa de José Saramago
L’any 2008 es va estrenar A cegues, l’adaptació cinematogràfica que el realitzador brasiler Fernando Meirelles ha fet d’aquesta obra de Saramago.
Us deixem amb el trailer del film:
El Club de Lectura d’Adults de la Biblioteca Armand Cardona comentarem aquesta lectura el dissabte 30 de gener a les 17:30h. Esteu convidats a participar-hi!
“La lladre de llibres” de Markus Zusak
“La Liesel va començar la seva brillant carrera de lladre als nou anys. Tenia gana, robava pomes, però el que més li interessava eren els llibres. Potser més que robar-los els salvava. El primer fou el que havia caigut a la neu al costat de la tomba on acabaven d’enterrar el seu germà, quan anaven cap a Molching, prop de Munich, on els esperaven els seus pares adoptius. El segon llibre, temps després, el trauria de les flames d’una de les moltes fogueres que encenien els nazis.”
La lladre de llibres és una novel·la que ens parla de l’Alemanya nazi i de l’Holocaust, però des de perspectives no gaire usuals; això es deu a l’estil de Markus Zusak, molt peculiar, i que fa que la novel·la combini fragments de narrativa convencional amb reflexions de la narradora, que sovint tallen el discurs, i mostres i dibuixos més propis de la literatura infantil.
Markus Zusak, nascut el 1975 a Sydney i molt premiat pels seus llibres infantils, imposa amb aquesta novel·la el seu talent en la narrativa per a adults. Per a aquest llibre es va inspirar en les experiències viscudes pels seus pares durant el nazisme.
La LLadre de Llibres ha rebut dos premis importants als Estats Units: El National Jewish Book Award i el Sydney Taylor Teen Book Award. Novel·la traduïda a més de 20 llengües, la crítica mundial elogia la seva originalitat i la seva suggestió narrativa.
Podeu descarregar-vos la fitxa clicant en el següent enllaç: La lladre de llibres de Markus Zusak
El Club de Lectura d’Adults de la Biblioteca Armand Cardona comentarem aquestes lectures el dissabte 19 de desembre a les 17:30h. Esteu convidats a participar-hi!
