- Cercar
- Atenció ciutadana 938 140 000
- Select language
Les desigualtats de gènere en el mercat laboral s'inicien ja des de l'etapa formativa
El Garraf tanca el segon semestre de 2025 amb una evolució positiva del mercat de treball, marcada per l'augment de l'ocupació i la reducció de la temporalitat. Així ho constata l'Informe de conjuntura econòmica del segon semestre de 2025, elaborat per la Federació Empresarial del Gran Penedès (FEGP), presentat avui conjuntament amb el segon Estudi del mercat de treball amb perspectiva de gènere del Garraf, amb el suport de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.
Creixement de l'ocupació en un model econòmic fortament terciaritzat
L'informe de conjuntura assenyala que el creixement de l'ocupació al Garraf es concentra principalment en el sector serveis, especialment en activitats vinculades a l'atenció a les persones, el comerç i l'hostaleria. Aquesta dinàmica consolida un model econòmic clarament terciaritzat, amb un pes limitat de la indústria i una capacitat de diversificació encara reduïda.
L'estudi destaca també que el Garraf és una de les comarques amb el nombre més elevat de persones treballadores autònomes, un tret estructural que defineix el seu teixit productiu i que reflecteix tant l'esperit emprenedor com una major fragmentació empresarial. Aquest predomini de l'autoocupació té implicacions directes sobre l'estabilitat dels ingressos, la protecció social i la qualitat de l'ocupació, especialment en els sectors de serveis amb més presència femenina.
La regidora de Projecció de Ciutat; Promoció Econòmica i Capitalitat; Empresa i Economia Social, Anna Ribera, ha explicat en relació amb aquest context que des de l'Ajuntament “treballem per passar d'una economia de consum a una economia que sumi producció i serveis” per Ribera ara ens trobem en un moment de transició de model que comporta diverses estratègies. “A curt termini donant suport a sectors com el comerç, l'hoteleria i el turisme dinamitzant la ciutat amb esdeveniments d'alt impacte en l'àmbit dels esports o la cultura. A mitjà i llarg termini assentant bases productives
treballant amb la revitalització dels Polígons d'Activitat Econòmica i desenvolupant nous nínxols per ampliar l'ecosistema industrial en sectors com l'economia blava o la consolidació del hub ferroviari. I no ens oblidem de seguir acompanyat les empreses mantenint les línies de subvencions i ajuts a la nova emprenedoria o al sector del comerç.”
Tot i l'increment de persones ocupades, el nombre de centres de cotització creix de manera més moderada, fet que indica que l'expansió del mercat laboral es produeix majoritàriament dins del teixit existent. En aquest context, Vilanova i la Geltrú exerceix un paper central com a principal pol d'activitat econòmica, ocupació i serveis del Garraf, concentrant una part molt significativa de la dinàmica laboral comarcal.
Mercat de treball amb perspectiva de gènere
La segona part de la presentació ha posat el focus en el segon Estudi del mercat de treball amb perspectiva de gènere del Garraf, que analitza de manera integral com les desigualtats entre dones i homes es construeixen i s'acumulen al llarg de tota la trajectòria vital. L'estudi conclou que la desigualtat de gènere no s'inicia amb el primer contracte laboral, sinó molt abans, en l'àmbit educatiu, i que les seves conseqüències s'estenen fins a l'etapa de jubilació.
Al Garraf, només el 8,2% de les dones matriculades en formació professional cursen estudis vinculats als àmbits STEAM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques), gairebé la meitat de la mitjana catalana. Aquesta segregació formativa limita l'accés de les dones als sectors amb millors perspectives salarials i d'estabilitat. En un municipi com Vilanova i la Geltrú, amb una elevada concentració d'oferta educativa postobligatòria, aquestes dades reforcen la importància de les polítiques locals d'orientació acadèmica i professional amb perspectiva de gènere.
Per a la regidora de projecció de Ciutat, promoció economia, capitalitat i Empresa “hem de treballar per no deixar fora les dones dels nous sectors sobre els quals estem treballant com l'economia blava o el ferrocarril perquè es tracta d'àmbits amb un grau més elevat d'estabilitat, i qualitat de l'ocupació que són fites a les que hem d'aspirar: salaris més alts i major estabilitat.”
Creix l'ocupació a temps parcial
L'estudi constata una reducció significativa de la temporalitat femenina arran de la reforma laboral, situant el Garraf lleugerament per sota de la mitjana catalana. Tanmateix, aquesta millora conviu amb una elevada parcialitat femenina: més d'una de cada quatre dones ocupades treballa a temps parcial, una proporció clarament superior a la d'altres territoris propers.
Aquesta realitat es concentra especialment en sectors feminitzats com els serveis a la llar, l'hostaleria o la sanitat, molt presents a Vilanova i la Geltrú i al conjunt del Garraf. L'informe assenyala que, actualment, la parcialitat és el principal factor que condiciona la qualitat de l'ocupació femenina a la comarca, per davant de la temporalitat. Segons Ribera “En aquest canvi de model hem de resoldre i tenim com a repte com incrementar aquesta participació en igualtat. Mirant de connectar la indústria amb la formació de les dones, adaptant i millorant els polígons connectant-los amb transport públic i treballant per aconseguir horaris compatibles i serveis de cura i treballar en la progressiva reducció de la parcialitat, sobretot en l'àmbit del sector dels serveis.”
Ser mare penalitza
Les dades mostren que la bretxa d'ocupació entre dones i homes al Garraf s'obre de manera clara a partir dels 30 anys i s'amplia amb l'edat. Aquest patró està estretament vinculat a l'assumpció de les responsabilitats de cura: gairebé el 63% de les persones inactives per motius domèstics o de cures a la comarca són dones.
L'estudi subratlla que, sense una corresponsabilitat real en les cures i sense serveis que facilitin la conciliació, les desigualtats de participació laboral es perpetuen al llarg del temps, fins i tot en contextos de creixement econòmic.
Repercusió en les pensions
Tot i que les dones representen prop de la meitat de l'ocupació al Garraf, només ocupen un terç de les posicions directives. Aquesta bretxa en l'accés als llocs de decisió es produeix malgrat que les dones són majoria entre la població amb estudis superiors, fet que apunta a l'existència de barreres estructurals en els processos de promoció professional.
Les desigualtats acumulades al llarg de la vida laboral tenen un impacte directe en l'etapa de jubilació. Segons l'estudi, el 2024 les dones del Garraf percebien una pensió contributiva mitjana de 1.156 euros mensuals, davant dels 1.841 euros dels homes, una diferència del 37,2%. L'informe conclou que la igualtat al mercat de treball és també una política clau de prevenció de la pobresa femenina en la vellesa.
L'estudi planteja un conjunt de recomanacions adaptades a les singularitats del Garraf i a municipis com Vilanova i la Geltrú, que van des de la reducció de la segregació formativa fins a la millora de la qualitat de l'ocupació, la corresponsabilitat en les cures i la transparència retributiva. L'objectiu és avançar cap a un mercat de treball més equitatiu, competitiu i enfortit, basat en dades comparables i en una anàlisi continuada al llarg del temps.
