Els ajuts es vehiculen a través del Fons Català de Cooperació en casos d'emergència humanitària
L'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú ha aportat 3.000 al programa d'ajut humanitari del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament per la crisi humanitària generada davant l'escalada de violència a Palestina i el Líban, i 3.000 més en suport d'emergència a Cuba després de les darreres inundacions.
Míriam Pérez, regidora de Cooperació i Agermanaments, ha explicat que “l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú té el compromís ferm de treballar per una societat més justa i contribuir a la dignificació de la vida de les persones d'altres indrets del món, destinant part del pressupost municipal a la cooperació pel desenvolupament”.
És per això que treballa conjuntament amb les organitzacions no governamentals de la ciutat i impulsa polítiques de sensibilització i educació pel desenvolupament, amb la idea d'avançar cap a la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible.
Les principals línies de treball de la cooperació de Vilanova i la Geltrú queden recollides en el Pla Director de Cooperació i s'articula a partir de tres instruments: el suport a projectes de cooperació internacional per al desenvolupament impulsats per entitats de la ciutat; el suport a programes d'ajut humanitari per a persones que han patit alguna catàstrofe natural o es troben en situacions d'emergència per guerres o crisi humanitàries; o els projectes de sensibilització i d'educació pel desenvolupament.
Dos ajuts aprovats
En el cas de la crisi humanitària generada davant l'escalada de violència a Palestina i el Líban, el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament mostra una gran preocupació sobre aquest conflicte al Pròxim Orient i la violència extrema que s'hi està vivint. La regió viu sota els bombardejos i atacs a la Franja de Gaza i a Cisjordània i el Líban, amb la conseqüent situació de pobresa i d'inseguretat alimentària aguda.
El ple de l'Ajuntament va aprovar participar en aquesta campanya del Fons Català.
En el cas de Cuba, amb qui Vilanova i la Geltrú manté un vincle a través de l'agermanament amb la ciutat de Matanzas, el suport d'emergència s'articula per la greu crisi humanitària que arrossega el país, amb una crisi alimentària, agreujada per les sequeres recurrents, els fenòmens meteorològics extrems, i els bloquejos imposats pels Estats Units.
Des de la pandèmia de la Covid-19 la situació econòmica s'ha deteriorat, la qual cosa ha fet que la població tingui un accés limitat als aliments i als serveis bàsics. Aquesta escassetat està provocant una major migració, ja que la situació que viu la majoria de la població és molt preocupant: cal ajut humanitari per donar suport a les necessitats més immediates de salut i alimentació. Per primer cop, el Govern cubà ha fet una sol·licitud al Programa Mundial d'Aliments de les Nacions Unides per demanar ajuda nutricional per a la seva població.
En aquesta conjuntura, un fenomen com les intenses pluges que van caure el març de l'any passat han deixat tres províncies occidentals altament afectades: l'Havana, Artemisa i Mayabeque.
El Fons Català ha fet una crida als ajuntaments i a les institucions supramunicipals a sumar-se a aquesta crida d'emergència. Els fons mobilitzats es destinaran a la compra, la logística i el transport marítim de productes de primera necessitat sol·licitats pel Govern de Cuba i gestionats a través de MEDICUBA.