Hemeroteca

Mapa web

Índex alfabètic

Ets a: Inici > Informació i actualitat > Notícies > Hemeroteca > Detall de la notícia

Hemeroteca

30/10/2013

El Víctor Balaguer exposa obres amb la dona com a protagonista

'Noia pelant patates' del Jaume Planas Gallés 'Noia pelant patates' del Jaume Planas Gallés

El museu vilanoví inicia un seguit de visites temàtiques i petites mostres al voltant de les col·leccions pròpies

Sota el títol de "Mirades a la col·lecció", el Museu Víctor Balaguer ha encetat una tongada de diferents visites temàtiques i petites mostres per poder aproximar el públic a les col·leccions d'una manera més específica. D'una banda, explicant peces del fons que normalment estan desades a les reserves i de l'altra, desenvolupant episodis que passen desapercebuts en el discurs general de la visita als espais permanents.

En aquest ocasió s'exposa a la sala de Temporals una abundant galeria de retrats femenins de diferents períodes que mostren imatges de la dona des dels segle XVII fins a la dècada de 1960. Tots els quadres són propietat del Museu i han ingressat a la Institució en diferents etapes. Algunes ja formaven part del propi llegat fundacional, altres han estat donades per artistes o col·leccionistes i altres han entrat formant part d'amplis llegats o dipòsits.

Els responsables del Balaguer consideren que l'art és un reflex de la societat que el produeix i és interessant observar com cada època irradia imatges de la dona que responen a un determinat concepte de feminitat. Arquetips com el de mare, filla o esposa juntament amb al·legories, mites o personatges literaris varien amb el temps i les tendències. Alhora, la representació dels diferents estrats socials evolucionant al ritme dels esdeveniments històrics es desplega sens dubte amb més luxe de detall en el retrat femení que en el masculí. Aquest detallisme ens permet seguir les transformacions en una sola instantània: a partir de la indumentària, l'ornamentació de l'entorn, la posició del cos, la quantitat de nu, o l'actitud de la retratada, és a dir, la pròpia psicologia del personatge.

Aquest petit passeig pel gènere del retrat amb accent femení a través de diferents moviments artístics conté una pinzellada de barroc, neoclassicisme, realisme, modernisme, noucentisme, i diferents estils figuratius del segle XX.

Podeu trobar noms com Claudio Coello, Antonio de Pereda, Francisco Manuel Bayeu, Felip Masó, Antoni Caba, Juan Luna, Francesc Domingo, els vilanovins Enric C. Ricart i Joan F. Ràfols entre d'altres.


Què expliquen les obres? Algunes de les històries

La caritat romana (anònim de l'escola de Guido Reni) 

Mirades Balaguer. La Caritat romana

L'escriptor romà Valeri Máxim en el llibre Sobre fet i històries admirables narra la història de Micó i Perona, pare i filla. Micó estava empresonat i condemnat a morir d'inanició. Era home ancià i estava a punt de morir. La filla per salvar-lo decidí demanar als carcellers d'anar cada dia a visitar-lo i d'amagat l'alletava. En descobrir-se la raó per la qual l'home no moria tothom va admirar-se d'aquesta demostració d'amor filial i van deixar lliure a Micó.


Retrat setcentista (Mercadé Fàbrega, Benet) 

Mirades Balaguer. Retrat setcentista2

Aquesta obra va ser donada pel mateix artista al seu taller al juny de 1884. Va ser transportada per Víctor Oliva, bibliotecari de Víctor Balaguer, en tren fins a Vilanova i la Geltrú.

Es tracta d'una cantant italiana que va actuar al Teatre del Liceu. Pintada aproximadament al 1876 recrea un personatge (segurament una cambrera) del segle XVIII.


La túnica del centaure (Alvarez Dumont, César) 

Mirades Balaguer. La túnica del centaure

Representació del Centaure Neso ferit en el moment de lliurar la túnica tacada amb la seva sang a Dejanira.

El centaure salvatge Neso va intentar violar a Dejanira quan l'ajudava a travessar el riu Eveno a Grècia. Heracles, espòs de Dejanira, va veure que succeïa des de l'altre marge del riu i disparà una fletxa enverinada al pit del centaure. Agonitzant, Neso mentí a Dejanira, explicant que la sang del seu cor ferit asseguraria l'amor d'Heracles. Dejanira, innocent, va creure les paraules del centaure i guardà el verí. Temps després, quan Dejanira va sentir perdre l'amor d'Heracles va ungir la seva túnica de cuir amb la sang del centaure. Quan l'heroi va posar-se la túnica va començar a cremar-li la pell i morí dolorosament. Dejanira, malalta de desesperació pels seus fets es va suïcidar.


Totes les obres de la mostra són per diferents motius excepcionals. Autors, temàtiques o procedències fan única la selecció que presentem. Algunes de les pintures d'aquesta mirada a la col·lecció poden parlar començant des de la seva pròpia història.

‘Mirades a la col·lecció. Dones' es podrà visitar a partir del 31 d'octubre de 2013 fins al 12 de gener de 2014. El Museu organitzarà visites comentades per a grups i visites especials adaptades a grups escolars, amb reserva prèvia.
© Ajuntament de Vilanova i la Geltrú
Plaça de la Vila, 8. 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 93 814 00 00