- Cercar
- Atenció ciutadana 938 140 000
- Select language
L'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú impulsa el Banc de la Memòria Oral, un projecte que recull i preserva els testimonis de persones que han viscut en primera persona alguns dels episodis més significatius de la història recent de la ciutat.
La iniciativa forma part del compromís municipal amb la recuperació, la conservació i la difusió de la memòria històrica com a patrimoni col·lectiu, un llegat que ens ajuda a comprendre el passat, valorar la lluita pels drets i les llibertats democràtiques i reforçar el rebuig a qualsevol forma de totalitarisme.
A través de records, experiències i vivències personals, el Banc de la Memòria Oral aporta una mirada humana i propera als relats històrics, complementant la documentació i les fonts tradicionals amb la veu de les persones protagonistes.
El Banc de la Memòria Oral és una iniciativa viva, en construcció permanent, que continuarà incorporant noves veus per enriquir el coneixement de la història de Vilanova i la Geltrú.
El Banc de la Memòria Oral de Vilanova i la Geltrú inclou entrevistes a persones significatives de la ciutat que donen testimoni de la guerra civil, la dictadura i la transició.
Reportatge realitzat per Canal Blau.
Vilanova i la Geltrú, 1947
Montserrat Arroyo ens parla de la vida del seu pare, Fidel Arroyo Manso, i la seva participació a la Guerra Civil en el bàndol republicà. També en com aquest fet ha marcat la vida familiar i com era el dia a dia a l'ajuntament municipal durant el franquisme, del que en va ser administrativa.
Vinaròs (Castelló), 1936
En Josep resideix a Vilanova i la Geltrú des de 1956, per treballar com a pescador. Lluitador per les llibertats individuals i col·lectives, és un dels 113 detinguts a una trobada de l'Assemblea de Catalunya. És un dels fundadors del Museu del Mar i va publicar articles a la revista La nostra mar.
Vilanova i la Geltrú, 1951
Mestra de l'Escola Cossetània. Regidora del primer ajuntament democràtic de Vilanova i la Geltrú (PSC, 1979-1991). Diputada en tres eleccions consecutives (1995, 1999 i 2003). Senadora per la comunitat autònoma (2004 – 2011).
Vilanova i la Geltrú, 1938
Treballador de la fàbrica Pirelli, i membre de la creació de l'Escola Cossetània. Va ser dirigent del FOC i va participar en la creació de les Comissions Obreres. El 1979, a les primeres eleccions municipals democràtiques, va ocupar el número dos de la llista del PSC.
Montbrió del Camp, 1926
Mestra de professió, arriba a Vilanova després de diverses destinacions pel territori català perquè els seus oncles eren mestres al municipi. El 1962 obre un petit parvulari al barri de Baix-a-mar que esdevindrà la futura escola Montserrat.
Vilanova i la Geltrú, 1952
Membre del Moviment Juvenil de la Geltrú, fundador dels Bordegassos de Vilanova i cap de colla de 1990 a 1995. Va participar a la Marxa per la Llibertat. Va presenciar els fets de la plaça de l'Assumpció el 15 d'agost de 1976. La seva vida professional han anat lligada a Tegar.
Vilanova i la Geltrú, 1942
De petit treballa al forn de pa familiar. El 1972 obre la galeria Prisma on ha realitzat centenars d'exposicions. Membre de l'A.E. Talaia, on ha desplegat tasques a la junta directiva i liderant el campament de Tardor. També ha format part de diverses juntes de la Federació d'Associacions pel Carnaval.
Sabadell, 1941
Diplomada en Treball Social, ha treballat en projectes comunitaris i dels serveis socials a l'administració pública. La Carme ens parla de la seva arribada a Vilanova i de les tasques que va desenvolupar fins a entrar a l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.
Barcelona, 1922
Neix a Barcelona però tota la seva família era de Vilanova. Recorda aspectes de la Guerra Civil al municipi. Va anar al col·legi de les Puríssimes. Aprengué cosir a Tort i Pla i a Mas Ricart. La seva cunyada era modista, Herminia Vila.
Montalvo (Albacete), 1942
Nascut en una família jornalera, va emigrar a Catalunya l'any 1962. El pare era sereno a la granja de Solicrup. Ell es va polititzar pel contacte amb el seu veí Salustiano Álvarez. Obrer i membre del PSUC va ser detingut, conjuntament amb Josep Ayza, a Santa Maria Mitjancera el 28/10/73 en una trobada de l'Assemblea de Catalunya.
Vilanova i la Geltrú, 1956
Militant del PSUC, va ser de les primeres regidores del nou Ajuntament democràtic (1979). Treballadora de la fàbrica Robbins, es va vincular de molt jove a Comissions Obreres. Va formar part del PPCD (Patronat de Promoció Cultural i Esportiva).
Terrassa, 1944
Vilanovina d'adopció, ha realitzat fotografia periodística a la ciutat des de 1977. Ha estat vinculada a diverses entitats del municipi com l'A.E. Talaia i l'Orfeó Vilanoví. El 2024 va fer cessió del seu fons documental i fotogràfic a l'Arxiu Comarcal del Garraf.
Vilanova i la Geltrú, 1943
Llicenciat en educació física i especialista en psicologia esportiva. Va aconseguir resultats destacats en atletisme i ha estat entrenador d'atletes de nivell nacional i internacional. També ha estat professor d'Educació Física de diverses escoles i centres de secundària de la ciutat.
Begíjar (Jaén), 1939
Vilanovina d'adopció, arriba a al municipi i s'instal·la al barri del Tacó amb la família. L'habitatge on residia va ser construït pel seu marit. La Francisca recorda com van ser els anys seixanta al barri.
Itàlia, 1937
Vilanoví d'adopció des de 1940. Ha estat directiu de Pirelli Cables y Sistemas SA. En Julio explica el seu periple per la fàbrica i diverses iniciatives que va liderar amb l'empresa a les factories de Vilanova, però també a altres indrets de l'estat.
Vilanova i la Geltrú, 1937
Temps de guerra. Famílies relacionades amb la criança de pollastres. Emprenedoria femenina en època franquista. Canvis urbanístics de la ciutat.
Vilanova i la Geltrú, 1930
Excursionista des de la dècada de 1940, el 1953 funda l'A.E. Talaia. Ha plasmat en dibuixos diversos detalls a ploma de paisatges i monuments, amb diverses exposicions. Recorda diversos fets i bomardeigs de la Guerra Civil a Vilanova i la Geltrú.
Vilanova i la Geltrú, 1947
Vinculada al moviment escolta, va ser docent a les Roquetes i a l'escola Cossetània. Regidora en les eleccions democràtiques municipals de 1979 en les àrees de Governació, Foment del Turisme i Benestar Social. També va ser presidenta comarcal de la Creu Roja.
Vilanova i la Geltrú, 1942
La seva mare regentava la perfumeria Rosalia, i la Rosa Maria ens parla dels productes que es venien i de la vida quotidiana d'un negoci que després va liderar ella mateixa. També parla de la seva vinculació amb la vida social i cultural de la ciutat.
Barcelona, 1925
Vilanovina d'adopció, va estar vinculada al món de la pesca al barri de Baix a Mar. Recorda diversos episodis de la Guerra Civil a Barcelona i també de la vida veïnal a la rambla Joan Baptista Pirelli de Vilanova.
Vilanova i la Geltrú, 1944
Activitat àmplia en el camp del teatre i de la cultura popular, vinculat al teatre del Círcol Catòlic i al seu grup de teatre L'Escotilló, del qual en va ser un dels fundadors el 1968. Fundador de l'Escola Sant Miquel i de Convergència Democràtica de Catalunya a la ciutat.
Vilanova i la Geltrú, 1941
La seva família regentava l'Ultramarinos Casa Gil. L'Anna ens parla de la botiga inicial i també de les diverses iniciatives que ha liderat com a emprenedora. Cal destacar la introducció de la venda de iogurts, o la botiga Didal.
Vilanova i la Geltrú, 1934
Doctor enginyer industrial treballador a la indústria vilanovina (Pirelli i Griffi). Regidor de l'Ajuntament (1961-1967) i promotor de l'Escola Ginesta i l'Institut de Batxillerat Manuel de Cabanyes. Va ser gerent de la UPC i de la junta del patronat de la BMVB.
Abrucena (Almeria), 1939
Arriba a Catalunya el 1953, i a Vilanova i la Geltrú el 1972, procedent de Terrassa, on era responsable de la organització del PSUC. Treballador a la construcció, va entrar com a regidor el 1979 a l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.
Vilanova i la Geltrú, 1951
Fill del sindicalista Antonio Rubio Úbeda, va ser regidor del PSUC a les eleccions del 1979. Ha format part de diverses iniciatives veïnals i cooperativistes de la ciutat.
Vilanova i la Geltrú, 1943
De jove es vincula a aspecte polítics i acaba militant al FOC. Allà va celebrar diverses trobades clandestines. En Ferran també ens parla de la vida al forn familiar, la Montserratina.
Vilanova i la Geltrú, 1937
Col·lectivitzacions en temps de guerra. Ens acosta a les figures del seu pare i la seva tieta Administrativa de la fàbrica Pirelli a Barcelona, anys 1950- 1953.
Vilanova i la Geltrú, 1947
Mestra de l'escola Cossetània. Va estar molt vinculada a l'escoltisme vilanoví i a diversos moviments antifranquistes. Militant del PSC, va ser regidora d'Educació en la segona legislatura municipal, el 1983.
Fernán Nuñez (Còrdova), 1940
Vilanoví d'adopció, arriba a la ciutat el 1957. Treballa a la FISA, on coincideix amb el sindicalista Antonio Rubio. A meitat dels seixanta els dos són els que més contribueixen en l'establiment de CCOO a la ciutat. Així mateix, té una participació molt activa al PSUC.
Vilanova i la Geltrú, 1948
L'Elisabeth explica com es fa càrrec en temps convulsos de l'establiment de la seva família, un taller dedicat a recanvis ferroviaris que havia obert el seu pare, Avel·lí Valldosera.
Sitges, 1934
Arriba a Vilanova amb 7 anys perquè la família munta una fàbrica de sabates. Aprèn a cosir amb les germanes Benet i la Mari Fabián. A la fàbrica de sabates comença a treballar-hi de maquinista i passa a la Rambla, on abans hi havia la foneria Roset.