Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Custodia compartida

custodia compartida_posterEl realitzador Xavier Legrand signà la seva òpera prima amb el llargmetratge Custodia compartida, que ha recollit un bon nombre de premis arreu dels festivals internals a què s’ha presentat. Entra d’altres, la pel·lícula va ser guardonada amb el César a Millor pel·lícula, guió original i actriu, el León de Plata com a Millor director del Festival de Venècia i el Premi del Públic al Millor Film Europeu del Festival de Sant Sebastià.

Abans d’endinsar-se en aquest llargmetratge, Xavier Legrand ja havia tractat el tema de la violència de gènere a partit d’un curtmetratge, Antes de perderlo todo (2013), amb la mateixa parella d’actors protagonistes: Denis Ménochet i Léa Drucker. Custodia compartida és una radiografia punyent de la violència de gènere que arrenca amb el divorci del matrimoni protagonista, la Myriam i l’Antoine. La parella té dos fills, la Joséphine, de divuit anys i en Julien, d’onze i la mare lluitarà per aconseguir la custòdia del fill menor en solitari, davant de l’actitud violenta de l’exparella. Tot i això, la jutgessa fixarà la custòdia compartida del menor.

L’Antoine és un home violent i venjatiu que fonamentalment ha demanat la custòdia del fill petit per no trencar l’últim lligam amb la seva exdona. La Myriam representa la dona maltractada fugint, però, de la imatge amb què segons el director se sol reprentar les víctimes al cinema.

fotograma_Custodia compartida

El film oscil·la entre el thriller i la pel·lícula de terror i molts l’han classificat com a “drama de terror”. El director, que va portar a terme un bon nombre d’entrevistes per documentar-se, reconeix que moltes de les escenes que van descriure víctimes reals evocaven el clímax d’un film de terror i així ho ha volgut representar al llargmetratge.

Custodia compartida planteja diferents temes d’interessant anàlisi. Per una banda, els fills com a víctimes silencioses de la violència de gènere i, per una altra banda, si un home violent pot ser o no un bon pare.

Aquesta setmana és novetat a la Joan Oliva Custodia compartida. Ja podeu fer la vostra reserva.

Tràiler de la pel·lícula:

DVD

  • Custodia compartida
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    La huella del mal. Manuel Ríos San Martín

     

     
    La novetat d’aquest mes de juny és la novel·la de gènere negre La huella del mal de Manuel Ríos San Martín.
     
    I on ens situa l’autor? Atapuerca. Una visita d’estudiants al jaciment. Un d’ells troba el cos sense vida d’una noia, la qual està col·locada amb una simbologia ritual. Les pistes porten a un altre homicidi ocorregut anys enrere en un altre jaciment a Astúries.

    La huella del mal-crop

    Porten el cas els mateixos policies d’antuvi: la inspectora Silvia Guzmán i Daniel Velarde, un expolicia dedicat a la seguretat privada.
     

    ‘…Le vino a la mente cuando tuvo que husmear en los cajones entre la ropa interior de la víctima. Él había tenido esas braguitas en las manos. No sabía si, en su trabajo, quería ver imágenes como esas. Cuando se hizo inspector no pensó que se expondría a lo peor del ser humano. A sus depravaciones. Para eso no te preparaban en la Academia de Policía, por más que te enseñaran fotos de cuerpos descuartizados o paredes y suelos impregnados de sangre. Ya desde las primeras clases trataban de impresionarte,…’

     
    Manuel Ríos San Martín és llicenciat en ciències de la informació i ha treballat en importants productores de televisió: Globomedia, BocaBoca i Diagonal, en les quals ha exercit de productor executiu, director o guionista de diverses sèries i minisèries. Ha participat, entre d’altres, a Médico de familia, Menudo es mi padre, Compañeros, Mis adorables vecinos, Soy el solitario, Rescatando a Sara. Ha coordinat i coescrit el llibre El guión para series de televisión i és autor de la novel·la Circulos.
     
    La història que us presentem és el seu projecte més personal.
     

     

    ‘… Silvia miró y, efectivamente, entre los árboles y la neblina, se vislumbraba una columna de humo que no habían podido divisar hasta ese momento por la altura del bosque y la perspectiva que tenían desde la parte baja del valle. Daniel aceleró. Según iban ascendiendo, se hacía evidente que el fuego debía de ser muy intenso. El policía condujo a la máxima velocidad que le permitía el escarpado terreno hasta llegar a la cumbre de la sierra, donde el bosque se terminaba y se abría una zona pelada en la que tan solo se veían algunos robles y matorrales bajos.’

     
     

     
    Llibres
     
    El llibre a les a biblioteques VNG .
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Mare. Ada Castells

    Una de les novetats que t’ofereix la biblioteca aquesta setmana és l’últim llibre d’Ada Castell, Mare.
     

     

    ‘Ja fa hores que, pel celobert, he sentit els veïns fent fressa a les cuines. M’han arribat les olors dels seus dinars, una barreja impossible de col, sofregit i pizza. Immersa en la lectura, he estat incapaç de tornar al món dels vius. L’ara i l’aquí nohan aconseguit imposar-se. Les paraules de la mare han estat més poderoses que qualsevol altra remor. Si no vigilo, en un parell d’hores començaré a sentir com els veïns baten els ous per a les truites del sopar i jo continuaré clavada a la cuina, sotmesa a aquesta pluja de records. Sort que les meves germanes vindran a rescatar-me de la mare, com si estiguessin eternament condemnades a aquesta missió.’

     
    Segons la definició de l’Institut d’Estudis Catalans, l’acepció 1 de mare és Dona o femella que ha engendrat un o més fills, especialment respecte a aquests.
     
    Aquesta unió o desunió entre les mares/els pares i els seus fills/les seves filles és un tema universal molt treballat a la literatura: Carta al pare de Franz Kafka, Tu no ets una mare com les altres d’Angelika Schrobsdorff, Mare i filla de Jenn Díaz
     
    Mare L’Ada Castells ens parla de la seva mare. La mare ha estat present sempre en totes les seves novel·les i en les columnes del diari AVUI. Per tant, és una persona/personatge ben present en tots els seus escrits.
     
    Va començar a escriure aquesta història amb la intenció d’explicar/d’explicar-se com era la seva mare. Però, com passa en la majoria dels cassos, a mesura que escrivia el personatge anava creixent tant dins de la narració com dins de la pròpia autora. La mare es va fer tan present que la va enyorar, va recordar moments, objectes… i la necessitat d’entendre-la va augmentar. El llibre, per tant, ha esdevingut terapèutic.
     
    L’Ada té dues germanes, igual que la Sara. I aquest llibre és un voler aproximar-s’hi, una reconciliació. ‘És un llibre sobre el desig d’aconseguir estimar als qui has d’estimar.’
     
    I què trobem entre les seves pàgines? El personatge femení i principal, la Sara, espera que passin a recollir els últims mobles de la seva mare. Mentre espera, li cau a les mans una llibreta daurada amb un títol que la descol·loca: Confeccions Vidal. I hi descobreix les memòries que ha escrit l’excèntrica de la seva mare els dos últims anys de vida. La Sara, la filla, comprova allò que ja sap, perquè ho ha viscut, que la Raquel, la mare, s’hauria passat l’existència anant a festes, comprant-se joies i ballant la conga, però tenia un problema del qual no podia defugir: tres filles.
     

    ‘(…) ¿I la mare? Tinc tretze anys i tinc gana i no hi ha res per sopar. Ada Castells Ara sento la clau i és ella qui arriba. Estrena un vestit jaqueta de punt que li pica i l’unic que pensa és a treure-se’l per posar-se el pijama i alliberar-se també de les mitges compressives. M’ordena que l’ajudi. Fa mesos que s’ha aprimat seguint les indicacions del Weight Watchers, a la seva manera. Mare tinc gana, li insisteixo mentre li escolo la primera mitja entre les cames, (…) Em respon que no em comporti com una nena mimada, que per què no m’he fet una truita, que per què no n’he fet una altra per a ella, que ve d’una reunió per salvar nens orfes i em troba aquí, escarxofada al sof, com sempre…’

     
    L’autora ha escrit un retrat honest i divertit de la vida de la seva mare, la qual cosa tant commou com fa riure.
     
    Desitgem que gaudiu de la lectura!
     
    Altres llibres de l’autora que podeu trobar a la biblioteca:

  • Pura sang
  • Tota la vida
  •  
    Llibres
     
    El llibre a les biblioteques VNG.
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.
     

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    En la sombra

    En_la_sombra_portadaEn la sombra, del director alemany d’origen turc Fatih Akin, és novetat aquesta setmana a la Joan Oliva. El film, del qual Akin també és el guionista, va ser guardonat amb el Globus d’Or 2017 a Millor Pel·lícula Estrangera. La seva protagonista principal, l’actriu alemanya Diane Kruger, va aconseguir el premi a Millor Actriu del Festival de Cannes 2017. I no va ser casualitat, ja que la interpretació de Kruger és, sens dubte, un dels aspectes més valorats de la pel·lícula.

    La història de En la sombra incideix sobre alguns dels temes recurrents del director, com són el racisme, la barreja cultural turc-alemanya i, en aquest cas, el terrorisme. De fet, ja havia tracta alguns d’aquests temes en anteriors films com ara Contra la pared (2004) i Al otro lado (2009).

    En la sombra és una pel·lícula difícil de classificar o, en tot cas, que podria ser classificada en diferents gèneres ja que transita del drama fins al thriller. La història és la de la Katja (Diane Kruger), una dona que perd tragicament el seu marit (Numan Acar) i el seu fill de només cinc anys en un atemptat terrorista. Un explosiu casolà fa saltar pels aires l’oficina del marit en el barri turc d’Hamburg. L’home, d’origen kurd, ha aconseguit refer la seva vida, després d’un passat amb antecedents per tràfic d’estupefaents, i porta una vida del tot normalitzada quan uns terroristes l’assassinen a ell i al seu fill. Tot i que la policia no triga a detenir dos joves propers al moviment neonazi com a sospitosos, la justícia no aconseguix condemnar-los i és llavors quan la protagonista s’obsessiona amb la revenja.

    En_la_sombra-fotograma

    El director Fatih Akin (1973) va néixer a Hamburg, de pares turcs. En algunes declaracions arran de l’estrena de la pel·lícula En la sombra, el realitzador ha reconegut que la inspiració per a aquesta història va sorgir a partir dels assassinats xenòfobs que el grup neonazi NSU va perpetrar entre 2000 i 2007.

    Tràiler de la pel·lícula:

    Si sou seguidors de la carrera cinematogràfica de la Diane Kruger, a les biblioteques hi podeu trobar molts dels títols en què ha participat: Obsesión (2004), Troya (2004), Malditos bastardos (2009), Sin identidad (2011) i la sèrie de televisió The bridge, remake de l’aclamada sèrie sueca/danesa Bron/Broen.

    DVD

  • En la sombra
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Todo lo que sucedió con Miranda Huff. Javier Castillo

    Collage javier castilloLa novetat de gènere negre d’aquesta setmana és la tercera novel·la de Javier Castillo, Todo lo que sucedió con Miranda Huff.
     
    I de què va la història?
     
    Una parella en crisi. Cap de setmana en una cabana al bosc a Hidden Springs. La Miranda, la protagonista femenina, desapareix. Ryan, el marit, troba sang al bany. El que ell no sap és que aquesta situació connecta amb la història del seu mentor, el gran James Black, i amb el descobriment del cadàver d’una dona desapareguda trenta anys abans a la mateixa zona.
     
    I si voleu saber-ne més, només cal que agafeu el llibre!
     

    ‘La primera vez que James Black pisó el césped del campus de la Universidad de California, Los Ángeles, fue un día de septiembre de 1975. El campus estabahasta arriba de alumnos que andaban en todas las direcciones y James disfrutó durante unos instants del color y la vida que giraba a su alrededor.’

     
    logo blog genere negre_AMB LLETRES

    ‘Desde que lo conocí, nunca lo vi con ninguna pareja. Era un solitario, el cine le hacía feliz,y su interés por formar alguna relación con alguien era inexistente. Una vez, a los pocos días de conocerlo, nos contó a Miranda y a mí, en secreto, cuando nos pilló viendo su película en los sótanos de la facultad, que estuvo enamorado y que su gran películas, La gran vida de ayer, era un homenaje a ella. Una tal Paula Hicks que, por lo que conseguí sacarle de algunas frases esporádicas, debió significar mucho para él.’

     
    És una història que enganxa!
     
    Podeu llegir un fragment del primer capítol ACÍ.
     
    Javier Castillo és un malagueny que va deixar les finances, n’era consultor, quan la seva primera novel·la El día que se perdió la cordura va esdevenir un fenomen literari, la qual s’ha publicat a Itàlia, Mèxic, Colombia, Argentina, Portugal…

    El día que se perdió el amor és la seva segona novel·la. També amb molta acceptació i molts exemplars venuts, la qual cosa confirma aquest autor com un dels millors escriptors del gènere.
     

    El día que se perdio la cordura el día que se perdió el amor

     
    Llibres
     
    El llibre a les biblioteques VNG.
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.
     
     

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    VIII Edició de la Trobada de Clubs de l’Alt Penedès-Garraf

    Club del llibre M Rosa Nogue

    Ja la tenim a tocar! El proper divendres dia 7 de Juny els clubaires de l’Alt Penedès-Garraf es reuniran en la seva cita anual. Des del 2012, els diferents clubs de lectura de l’Alt Penedès-Garraf s’apleguen tots junts per comentar de primera mà amb l’autor escollit la seva obra. Enguany, l’autora triada ha estat la vilanovina Maria Rosa Nogué amb qui la Joan Oliva té una relació d’allò més estreta ja que és la conductora del nostre club de lectura La Crisàlide. El lloc on es durà a terme l’activitat és l’Espai Far i serà conduït per la Mercè Foradada.

    Al llarg del curs 2018-2019, els diferents clubs participants en la trobada han llegit alguna de les obres de la Maria Rosa Nogué, tot esperant l’oportunitat de compartir-la amb la mateixa autora el proper dia 7. A tall d’exemple, el club de gènere negre de la Joan Oliva L’Oliva Negra va comentar el passat mes de novembre No arriba la mort. La novel·la és la primera incursió en el gènere policíac de l’autora i l’estrena no havia pogut tenir més éxit ja que va ser guardonada amb el Premi Bellvei Negre 2017. El passat 2018, l’autora va repetir en l’àmbit del gènere negre en publicar La segona mort de Lorenzo Contini, finalista del Premi Gregal de Novel·la.

    no arriba la mort LA_SEGONA_MORT_DE_LORENZO_CONTINI(2)

    La Maria Rosa Nogué va néixer a Còrdova, tot i que amb només tres anys va venir a viure a Vilanova i la Geltrú. Del 1983 al 1988, va estudiar Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona i, tot seguit, els Cursos de Doctorat, dirigits per Joaquim Molas. Té també el títol de Professora de Piano i ha exercit de professora d’Ensenyament Secundari, de cursos de català per a adults i de Narrativa de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Des del curs 2014-15, s’encarrega del Club de Lectura La Crisàlide de la biblioteca Joan Oliva i Milà.

    El seu primer conte, El regal, va comptar amb les il·lustracions de Glòria Fort i va ser publicat per l’Ajuntament de Vilanova. El 2009 va publicar la novel·la juvenil La noia del descapotable, ambientada a l’Institut Joan Benaprès de Sitges, i el 2010, la novel·la per a adults La casa dels cants, al voltant del món de l’Orfeó Català i del Palau de la Música. El 2015 va escriure El secret d’en Bec Llarg, il·lustrat per Sebastià Serra. El 2017 va publicar la segona novel·la juvenil, La noia del creuer.

    noia del descapotable casa dels cants La-noia-del-creuer

    La Trobada de Clubs de Lectura d’enguany està organitzada per la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona, enmarcada dins del Club del Llibre, i per la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú. Hi col·laboren l’editorial Gregal, l’Espai Far, les llibreries Llorens Llibres i La Mulassa i comptarem amb el patrocini de les Caves Jaume Serra i els forns Enrich.

    Per obrir boca abans de la Trobada de Clubs del proper divendres 7 de juny a les 19 h a l’Espai Far, us deixem amb l’entrevista que Sílvia Romero va fer a Maria Rosa Nogué ara tot just fa un any.

    Entrevista a Maria Rosa Nogué per a Núvol.

    Llibres

  • La noia del descapotable
  • La casa dels cants
  • El secret d’en Bec Llarg
  • El follet valent
  • La noia del creuer
  • No arriba la mort
  • La segona mort de Lorenzo Contini
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    La mujer que sabía leer

    D’entre les novetats que podeu trobar aquesta setmana a la Joan Oliva, en destaquem el fascinant debut cinematogràfic de la realitzadora francesa Marine Francen. Aquesta exajudant del realitzador Michael Haneke, signa amb La mujer que sabía leer el seu primer llargmetratge amb què va ser guardonada amb el Premio Nuev@s Realizador@s del Festival de Sant Sebastià 2017

    LAMUJERQUESABIALEERD’entrada, La mujer que sabía leer comparteix a grosso modo trama amb La seducción (2017) de Sofia Coppola i, anant una mica més enrere, amb El seductor (1971) de Don Siegel. Tot i la coincidència de tots tres títols en la recreació d’un univers femení tancat que es disputa la presència d’un sol home, l’origen de La mujer que sabía leer va molt més enllà d’aquests altres dos films.

    La inspiració per a La mujer que sabía leer es troba en un petit relat escrit l’any 1919 per Violette Ailhaud. L’homme semence, que és com es diu el text, no va ser publicat fins al 2006 ja que Ailhaud (1835-1925) va deixar unes instruccions ben definides pel que fa a la seva obra. El manuscrit va romandre tancat en un caixa que només podria ser oberta per una descendent seva, d’entre 15 a 30 anys, i mai abans de 1952 (moment en què es complien cent anys de la història que narrava). La dona que va rebre “l’herència” va conservar-la en secret i no va gosar publicar-la fins ja encetat el segle XXI.

    el hombre semen_Violette AilhaudLa història ens situa en un petit poble de l’Alta Provença francesa l’any 1852. Només uns mesos abans, Napoleó III havia donat un cop d’estat que va donar pas a una crua repressió posterior. Molts homes van ser executats o incorporats a l’exèrcit de l’emperador i, per tant, molts pobles van quedar sense població masculina. Aquesta és la situació en què es troba el poblet de les protagonistes, que després de mesos i mesos fent-se càrrec de les feines del camp i del bestiar comparteixen les seves necessitats emocionals, sexuals i, com no, també el seu instint maternal. Això doncs, les dones fa un pacte: el primer home que aparegui per les contrades serà “compartit” per la comunitat. Serà l’homme semence del text originari (no cal dir que la traducció del títol de la pel·lícula no fa honor a l’essència de la història, com sí que ho fa el títol original del film en francès, Le semeur, i també el títol del relat curt en què es basa, L’homme semence).

    El primer home que arribi allà on són elles serà l’assegurança de continuïtat per a una població orfe de mascles que ha signat un pacte de solidaritat per tal de sobreviure.

    las espigadoras_jean françois milletEls encarregats de donar llum al relat de Violette Ailhaud no han pogut certificar si la història que va deixar escrita es basava en fets reals o no. L’escriptora no esmentava cap població concreta (només que l’entorn era el de l’Alta Provença i una data, 1852). Però el que sí es pot verificar històricament és que molts homes contraris a Napoleó III van patir la repressió del nou règim i que, per tant, moltes dones es van quedar soles . A més a més, una altra dada històrica pot posar llum sobre el text de Violette Ailhaud. El text de l’homme semence va ser escrit el 1919, tot just acabada la Primera Guerra Mundial, moment en què la població masculina de molts pobles va minvar notablement com a conseqüència del conflicte bèl·lic. Això doncs, en cas que la història no fos basada en fets reals, sí que ho podria haver estat, tenint en compte els antecedents històrics.

    No han estat pocs els que han vist en el quadre Les espigadores de Jean-François Millet la inspiració per a la fotografia de la pel·lícula, que està impregnada de l’estètica rural del quadre.

    Ja podeu reservar la pel·lícula a la biblioteca Joan Oliva!

    Tràiler de la pel·lícula:

    DVD

  • La mujer que sabía leer
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà

    No hi ha comentaris

    #SetmanaDeLaNatura

    De l’1 al 9 de juny, se celebra Setmana de la natura.
     
    I què és? És una campanya que durant aquests dies vol promoure activitats a tot Catalunya per conscienciar sobre la importància de tenir cura de la nostra natura i del nostre territori.
     
    Qui hi pot participar? Qualsevol entitat sense ànim de lucre pot organitzar una activitat per a la Setmana de la Natura que encaixi amb l’objectiu de la Setmana: conscienciar sobre la importància de tenir cura de la nostra natura i el nostre territori. Caminades, sortides guiades, tallers, xerrades, exposicions, activitats de voluntariat són algunes de les activitats que pots organitzar.
     
    I la biblioteca us ha preparat una aparador/exposició dels llibres d’aquest fons temàtic, alguns dels quals són les novetats que us presentem:
     

    imagenGrande1

     
    Paisatges de CATALUNYA ens mostra vint indrets del nostre país a través dels seus paisatges. Cada paisatge acompanyat d’una il·lustració: el Delta de l’Ebre, els Ports, Siurana, el bosc de Poblet, el Garraf, Montserrat, el Garraf… per acabar amb el Canigó.
     
    catalunya Catalunya. Rutes per a observar la natura tot l’any. Hi trobaràs trenta-sis rutes distribuïdes en tres rutes cada mes. Des del mes de gener fins al mes de desembre, els llocs idonis per descobrir les meravelles que ens té amagades Catalunya. Cada lloc i cada esdeveniment natural té el seu moment, és per això que el quan és també molt important.
    La floració, la migració, la hivernació, el zel, els cicles vitals de les plantes i dels animals ofereixen espectables únics i efímers. Una mateixa ruta feta en diferents èpoques de l’any mostra dos moments completament diferents el que provoca que l’interès de la sortida també sigui un altre.
     
    tornarTornar al bosc. Les feines dels bosquerols. Els autors ens relaten una sèrie de treballs que es feien al bosc: recollir llenya per fer carbó, feixines, pega, dogues… Llevar el suro, recol·lectar pinyons, castanyes, cireres d’arboç…
    I tots els relats acompanyats per les explicacions dels bosquerols, els quals mantenen el llenguatge de la seva contrada.
     
    vuelta al mundo La vuelta al mundo en 80 árboles. Jonathan Drori, l’autor, viatja a través del temps i de les cultures i aporta dades científiques per tal de demostrar que els arbres desenvolupen un paper molt important en tots els àmbits de la vida. Cada història està il·lustrada per Lucille Clerc.
     
    La informació es distribueix per zones continentals. El viatge s’inicia al nord d’Europa i s’acaba a Nord-Amèrica. Se sap que existeixen setanta mil espècies distintes sentir el bosque. Fabriquen productes químics desagradables amb efecte de rebuig. Deixen anar goma, làtex i resina amb la finalitat d’ofegar, enverinar i immobilitzar insectes i altres atacants i per evitar la presència de fongs i bactèries.
     
    Sentir el bosque. Què en sabeu del shinrin-yoku? En japonès significa banys de bosc. Passejar relaxadament, sense presses, sense pressions per un jardí, per un bosc ens afavorirà a retrobar-nos amb nosaltres mateixos. Aquest mètode es basa en tradicions mil·lenàries d’aproximació a la natura en la cerca de benestar i harmonia.
    Tots els sentits s’han de despertar, s’han de connectar amb el bosc i quan s’alliberen, les emocions es desperten… i un equilibri interior apareix.
     
     
    Desitgem que us agradin!
     

    Estepa Farigola1 Parc Garraf 3

     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.
     

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    CLF en català. Marcus Marc i la ruta del cacau. Núria Martí Constans

    logo-LFCom molt bé sabeu, la biblioteca Joan Oliva té un club de lectura fàcil en català.
     
    I què té d’especial aquest club? Doncs bé, el que té de diferent és que les lectures estan adaptades a la lectura fàcil.
     
    I què és la lectura fàcil?
    Són llibres, documents administratius i legals, textos informatius, pàgines web…
    que segueixen les directrius internacionals de l’IFLA
    (International Federation of Library Associations and Institutions)
    i d’Inclusion Europe quant al llenguatge, el contingut i la forma.
     
    L’ALF revisa els materials de Lectura Fàcil i els valida amb el logo LF.
     
    A qui s’adreça?
    La Lectura Fàcil s’adreça a tothom i en especial a les persones amb dificultats lectores
    transitòries (immigració, incorporació tardana a la lectura, escolarització deficient…)
    o permanents (trastorns de l’aprenentatge, diversitat funcional, senilitat…)
     
    Les lectures d’aquesta temporada 2018-2019 han estat: El mecanoscrit del segon origen. Manuel de Pedrolo; El temps de les cireres. Montserrat Roig; Dràcula. Bram Stoker; L’illa del doctor Moreau. H.G.Wells; Històries de llegenda de Catalunya: quan encara no ho era. Eugènia Salvador.
     
    nuria marti constansI qui és la Núria Martí Constans, l’escriptora convidada? La Núria és una escriptora nascuda a Calella, però resident a Girona que els/les clubaires coneixen prou bé perquè han llegit més d’un dels clàssics adaptats i també el seu llibre Set dies al llac, llegit la temporada passada.
     
    A part d’escriure, es dedica a fer tallers d’escriptura, xerrades, classes de català…

    En aquesta darrera sessió ens explicarà i ens respondrà les preguntes sobre el seu llibre Marcus Marc i la ruta del cacau, l’última lectura de la temporada.

    cacau I de què va la història? En Marcus Marc és un pilot d’aviació que visita molts països, en aquest cas és Mèxic. A l’hora de dinar decideix compartir l’àpat amb una noia de la taula del cosat, que troba molt bonica. Ella li explica que li agrada molt la xocolata i aquest és l’eix de la conversa que mantenen.

    La Núria ha adaptat llibres clàssics, entre els quals:

  • Cavall de guerra. Michael Morpurgo.
  • Cruilla de mons. Anna Tortajada.
  • Mecanoscrit del segon origen. Manuel de Pedrolo.
  • Molt soroll per res. William Shakespeare.
  • Oliver Twist. Charles Dickens. Versió en castellà.
  • Pilar Prim. Narcís Oller.
  • El temps de les cireres. Montserrat Roig.
  •  
    Ella és autora de llibres en llenguatge fàcil:

    Lectura fàcil cat-001

  • Bajo el mismo cielo : el Winnipeg rumbo a Chile.
  • Les mateixes estrelles.
  • Set dies al llac.
  • Trampa de foc.
  • En llenguatge no tan fàcil:

  • Hores prohibides.
  • Espècies invasores.
  • Demà tindrem sort.
  • Un excés de felicitat.
  •  
    Desitgem que les lectures hagin estat ben profitoses!
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Los lobos de Praga, Benjamin Black

    Collage los lobos de Praga

    ‘Escudriñé la pared con más atención y comprendí que lo que había visto no era un cuadro. Era una ventana, pequeña, cuadrada y rodeada de un marco ornamental de estuco, que daba al rellano de una escalera, donde una mujer, verdadera, de carne y hueso, se había detenido para mirarme con esa sonrisa leve, fría y socarrona, antes de apartarse del marco.’

    Aquesta setmana, la novetat que us presentem és ‘Los lobos de Praga’ de Benjamin Black.

    I quin és el relat?

    És l’hivern de 1599. Christian Stern arriba a Praga amb la intenció de fer fortuna a la cort del sacre i excèntric emperador romà Rudolf II, nebot de Felip II. Aquest emperador emparà científics i savis de tot el món.
    logo blog genere negre_AMB LLETRES La nit de la seva arribada, borratxo i perdut, el noi ensopega amb el cos sense vida d’una noia. Vestida amb vellut, llueix al pit un medalló d’or i un tall profund. Stern entra al servei de l’emperador per tal de resoldre el misteriós assassinat, però a mesura que s’apropa a la veritat tem per la seva vida.

    ‘Pero ¿qué era lo que odiaba de mi? Es cierto que detestaba a todos: detestaba todo el mundo en el que estaba condenado a ser un monstruo. Pero a mí me reservaba una animosidad especial, y yo siempre notaba su fuerza como un viento brusco y cálido en el rostro. (…) No obstante, cuando lo pensé comprendí que era cierto. ¡Qué era yo para Rodolfo más que otra diversión, otra distracción, otro bufón…? Otro monstruo.’

    John Banville, Premi Príncipe de Asturias de las Letras, signa com Benjamin Black, el seu alter ego per a les novel·les policíaques. Aquest escriptor irlandès ha estat guardonat amb diferents premis europeus.

    Sota el pseudònim de Black ha publicat:

  • El lémur, 2009
  • Sèrie de novel·la negra protagonitzada pel doctor Quirke:

  • El secreto de Christine, 2007
  • L’altre nom de Laura, 2008
  • A la recerca de l’April, 2011
  • Muerte en verano, 2012
  • Venganza, 2013
  • Órdenes sagradas, 2015
  • Las sombras de Quirke, 2017
  • Com a John Banville ha treballat com a editor de The Irish Times i es col·laborador habitual de The New York Review of Books. Amb el seu veritable nom ha publicat, entre d’altres:

  • El mar, 2006
  • La guitarra blava, 2015
  • La senyora Osmond, 2018
  •  
     
    Llibres
     
    El llibre a les biblioteques VNG.
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.
     

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    « Pàgina AnteriorPàgina Següent »