Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Sobre la felicitat

En aquest breu tractat filosòfic, Sèneca planteja un dels temes cabdals de l’ètica antiga: la qüestió de la felicitat. En aquesta obra podem veure com conflueixen diferents qüestions cabdals: la relació del plaer amb la virtut i amb la felicitat mateixa, la figura del savi, la relació entre raó i felicitat i, sobretot, la significació del concepte de naturalesa aplicat a l’home. A més, també es tracta el tema de la Divinitat i es tracten els supòsits religiosos de l’ètica.

Aforisme de Sèneca sobre la felicitat

DIGUES LA TEVA

  • Creieu que per ser feliç cal seguir un mètode o és quelcom que apareix de sobte?
  • En què es fonamenta la vida feliç?
  • Allò que és el millor i que ens situa en posició d’una felicitat eterna és allò que acostuma a ser més habitual entre els homes?
  • Quina és la idea de savi de Sèneca?
  • Quina relació hi ha entre virtut i plaer?

    Sílvia Sunyer.
    Club de Filosofia.

  • 7 Comentaris fins ara

    1. Orestes dimecres 25 de març de 2009 - 23:16 h

      Jo crec que la felicitat és una estat de la persona, un estat de serenitat, d’ equilibri, de pau interior, que ve donat per viure en concordància amb la creació, amb l’ univers i amb amor a les persones.
      Hi ha també altres nivells de felicitat no tant transcedents, però que ajuden a viure: no tenir problemes de pareja o de matrimoni, no tenir problemes econòmics greus, poder gaudir dels fills, etc.
      Per la felicitat no hi ha cap mètode ni ajuda,ni cursos on te l’ensenyin, simplement ets tu el mètode i el camí, i és més una actitud de cor que de raciocini.

    2. Joan dimecres 4 de març de 2009 - 13:23 h

      En totes les eres, la relativa felicitat, ha estat d’escassa durada. La felicitat és fràgil “come ali di farfaglia”. És un concepte, és, eteri. La felicitat, és un estat interior, íntim,- Que, com és natural. pot ser pot ser induït per elements i circumstàncies exteriors. Hi ha dos conceptes, gairebé contradictoris. “Ser Feliç” i “Estar feliç”. Vet aquí, una riquesa de vocabulari, absent a molts idiomes, on els verbs “ser” i “estar” resten englobats en un sol verb!
      Ser feliç, engloba, pràcticament, tota una vida. Ara bé. Això, no vol dir que el que és feliç, ho pugui ser contínuament, sense interrupció. Tot el més que es pot assolir; és que els períodes d’infortuni, no l’afectin en el temps ni amb l’intensitat que poden afectar a la resta de les altres persones.
      Estar feliç, és el sentiment de plenitut que, a estones i, degut a algun aconteixement extern o intern, ens afecta en mig d’una vida normal o, fins i tot, dissortada. En plena tempesta, poden presentar-se moments de relativa felicitat. Ara he parlat de la relativitat de la felicitat. Si, sempre és relativa. Sempre, es pot ser més feliç encara de que siguien els millors moments.! No hi ha un módul precís per medir-la. I, no podem saber, fins a quin grau podem arribar. Quantes vegades he cregut que no podia arribar mes enllà, en un íntim sentiment.. I, al cap d’hores, he vist i sentit, que encara havia crescut! I, això. m’ha fet sentir feliç. Peró sé que no he arribat a un màxim de felicitat, perquè, aquest màxim, no existeix. Sempre es pot ser més feliç,

    3. Esther dimecres 4 de març de 2009 - 13:11 h

      Hola Canimo i demés internautes!
      Doncs particularment, m’agrada relacionar desig i felicitat amb efemeritat.
      La felicitat és bella justament perquè és efimera i existeix perquè no
      dura constanment ni quan ens l’imaginem.
      M’explico: si penso en el concepte de felicitat, tan sols en el meu
      magí, tardaré una hora, un minut, un quart , el temps que sigui però
      toparé amb la realitat que em despertarà.
      Em puc imaginar que el món és bell, que la humantat és meravellosa,
      que no pot haver món més perfecte ni naturalesa més perfecte que la
      nostra, pensaré en l’amistat, en l’amor, en el benestar, en la pau,
      flotaré el mateix que flota la bola de sabó que el mag o el mim ens
      mostra en un escenari amb caixa negra, serà el moment exquisit,
      l’orgasme fantàstic dels sentits però …..puf…..arribarà el moment
      que la raó em dirà: si, molt bé maca, això està molt bé, has estat
      molt feliç pensant-ho però no oblidis que tens memòria , que coneixes
      i que en el món terrenal existeix i és com és i funciona d’aquesta
      manera.
      Som uns misers mortals!
      I que consti que no dono cap visió pessimista, insisteixo que la
      felicitat és meravellosa i existeix malgrat duri el que cadascú li
      vulgui donar de valor al temps!
      Es pot ser feliç sempre, per moments O la felicitat és una altra de les invencions mentals humanes?

    4. MONTSE dimarts 3 de març de 2009 - 23:04 h

      Hola Mercè!
      Em refereixo en el punt del llibre quan Seneca pensa que el savi és el que tindrà la bossa fàcil però no foradada.
      En aquest sentit, pot donar per no perdre.
      I és per això que diu que a alguns, no els donaria res malgrat els calgui perquè per més que els dongui, sempre els faltarà.

    5. Mercè dimarts 3 de març de 2009 - 17:52 h

      Montse, no entenc què té de sàvia. Dóna per tal de no perdre. De no perdre, què? Un amic? Marxarà si li plau. I de totes maneres, mal amic si només es queda per tal que li donis…
      M’ho expliques, si et plau?

    6. MONTSE diumenge 1 de març de 2009 - 8:12 h

      El fonament de la vida feliç és ser coherent en les teves idees.
      El savi és el que mira l’interior de l’home i és el que pot salvar-se a ell mateix.
      Seneca té una concepció de l’ànima personal contraposada a la idea d’ànima conjunta del món dels estoïcs
      En quant a lo de la felicitat eterna, en el capitol: L’art de donar, quan Seneca questiona ¿das para recibir? La resposta que dóna diu així:no, dono per no perdre.
      Em sembla molt sàvia aquesta resposta, què en penseu?

    7. Canimo dissabte 28 de febrer de 2009 - 9:32 h

      La felicitat neix dins nostre, dels actes mès purs i sincers que fem als que ens envolten quan no busquem res mès que fer-los feliços. Aquests actes purs, quotidians i sencills fonamenten la base de la vida feliç.Si un, en un principi, els busca i provoca, aquests atrauen mès actes positius dels que ens rodejen i provoquem un espiral de petits moments positius que ens omplen com a persones.
      La felicitat eterna no existeix, perque el cos humà i pertant les persones, no som eternes. Tot i així, som els unics èssers dels que tenim coneixement amb la virtut de provocar aquests instants de felicitat i plaer.
      El secret per ser feliç està dins nostre…si ets positiu atraus les coses positives…si ets bò la vida et regala mès coses bones…és la llei de l’atracció…

    Deixa un comentari