Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Octavio Paz

octavio-pazAvui es commemoren els cent anys del naixement del poeta i assagista mexicà, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura a l’any 1990. La primerenca condició de poeta d’Octavio Paz el defineix tot, ja que des d’ella va començar a projectar la seva polièdrica figura intel·lectual, que el va portar des de la política a la història, des de la literatura a les cultures orientals, de la filosofia a l’assaig, de la crítica la ciència i la música. Sota l’estímul de Pablo Neruda, Octavio Paz va iniciar la seva carrera poètica en la seva adolescència amb la fundació d’una revista literària d’avantguarda, barana, i la publicació del seu primer llibre de poemes, Lluna silvestre a l’any 1933. Posteriorment, la seva col·lecció Pedra de Sol pren la seva estructura del calendari asteca. Aquest llarg poema, i l’anàlisi sociocultural que fa el poeta de Mèxic amb El laberint de la solitud (1950), el va establir ja com una figura literària important en aquella dècada dels cinquanta.

No hi ha dubte que, a través dels anys, es va convertir en una personalitat polèmica. Des de molt d’hora va deixar les formes poètiques tradicionals per llançar-se a la modernitat. La seva obra poètica pretén alliberar la paraula de regles o propòsits utilitaris per tornar-li la seva essència màgica, fent ús gairebé exclusiu del pensament i d’una rima interna i subtil, de vegades difícil de captar. En quant als seus assajos, ens trobem davant d’una varietat impressionant de temes, sobresortint els d’assumpte antropològic, en particular pel que fa al mexicà, com ho testifica la seva obra clàssica El laberint de la solitud. Però també abunden, especialment en la seva poesia, els temes de l’amor, l’erotisme, de la poesia, del religiós i de la metafísica de l’ésser.
 

 
El poeta mexicà, de pensament liberal, va ser un crític ferri dels règims socialistes, però també tenia una veta revolucionària; com a bon fill de la Revolució Mexicana, que no podia ni volia deixar de ser, sempre va mantenir un element de nostàlgia revolucionària, assegura l’historiador mexicà Enrique Krauze. Aquest factor va fer que tingués una actitud ambivalent cap a la insurrecció de l’Exèrcit Zapatista d’Alliberament Nacional que va esclatar el 1994 en favor dels indígenes a l’estat de Chiapas. Octavio Paz va morir el 19 d’abril de 1998 a la seva ciutat natal, Ciutat de Mèxic.

Llibres

  • El Arco y la lira : el poema, la revelación poética, poesía e historia
  • La Centena: poemas 1935-1968
  • Chuang-Tzu
  • Claude Lévi-Strauss o El nuevo festín de Esopo
  • El fuego de cada día
  • Jardines errantes : cartas a J.C. Lambert
  • El laberinto de la soledad
  • Libertad bajo palabra
  • El Mono gramático
  • Las Peras del Olmo
  • Tiempo nublado
  • Versiones y diversiones
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

    Deixa un comentari