Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

La Crisàlide. El llaütiste i la captaire, de Jordi Llavina

L’AUTOR
Jordi Llavina

Neix a Gelida el 1968. És escriptor, poeta, crític literari i presentador de ràdio i televisió.

LlavinaLa seva entrada en el món editorial té lloc el 1994 amb la publicació de la novel·la La matèria del temps, a la qual la seguirà, cinc anys més tard, la segona novel·la, La mà tallada. Aquest mateix any, el 1999, apareix al mercat editorial La capa d’ozó (narrativa infantil). El 2001 publica un conte amb dibuixos de Mariscal que versa sobre la memòria i el mar, Dies de Galícia.

Però aquest mateix any, el 2001, és quan Jordi Llavina es consolida en el panorama literari en guanyar el Premi Josep Pla de narrativa amb la novel·la Nitrato de Chile.

A partir d’aquest moment les publicacions són més sovintejades i també s’endinsa en el camp de la poesia.

Així doncs, posterior a aquesta obra i encara en novel·la podríem destacar l’obra que tractarem avui al nostre Club de lectura: El llaütista i la captaire (2013). En narrativa breu caldria afegir els títols Ningú ha escombrat les fulles (2001), i Londres nevat (2009). I en poesia cal destacar La corda del gronxador (2006), Diari d’un setembrista (2007), País de vent (2011), Vetlla (2012) i la més recent, publicada el 2013, Contrada.

A banda del guardó esmentat ha rebut altres reconeixements literaris, tots ells en poesia: Premi Ciutat de Mallorca, Premi Alfons el Magnànim, Premi Crítica Serra d’Or, i Premi Vicent Andrés Estellés.

Col·labora al diari Avui, El Mundo, La Vanguardia i a El 3 de vuit; i ha conduït el programa de televisió El book insígnia. A la ràdio, va presentar el programa Fum d’estampa a la desapareguda emissora Catalunya Cultura, i actualment col·labora al programa L’ofici de viure de Catalunya Ràdio a la secció dels Mails d’amor.

L’OBRA
El llaütista i la captaire

En aquesta novel·la Jordi Llavina s’enfronta a una història de relacions de parella, però la mirada original amb què s’hi llença ens demostra que les relacions personals són ben complexes i que encara no està escrit tot, sobre l’amor.

el-llac3bctista-i-la-captaireEl protagonista és en Marc, un home que voreja la quarantena i que, professionalment, es troba immers en el món empresarial. Al seu voltant aniran girant els altres protagonistes de la narració: l’amor de l’època actual i l’amor del passat que evoca. Amb aquestes dues referències l’autor ens presenta dues dones ben diferents que, gairebé de manera casual, han entrat a la vida del Marc per romandre-hi durant una temporada i deixar-lo després sumit en la inseguretat.

La història que se’n destil·la se submergirà en tot un reguitzell de reflexions i de monòlegs interiors, mitjançant els quals l’autor bastirà una obra que reclama la dedicació del lector, amb la prosa poètica que sovint hom destaca com a tret característic de l’escriptura de Jordi Llavina, i ens oferirà el retrat d’un home que intenta entendre les dues dones que han deixat empremta en la seva vida. Però en aquest intent de comprensió sovint es perdrà davant la complexitat de l’ànima femenina.

El llenguatge és precís i acurat, els capítols breus, i al llarg de la lectura hi trobarem diverses referències literàries (Hölderlin, Ausiàs March, Thomas Bernhard…), cinematogràfiques o musicals, un altre tret característic d’aquest autor.

En definitiva El llaütista i la captaire és un trencadís de diverses temàtiques, com l’amor o la manca de comunicació, la por i la inseguretat, el pas del temps i la mort, l’enyorança i la distància… i tot plegat embolcallat per l’estil narratiu gairebé inconfusible de Jordi Llavina.

LA TERTÚLIA
Dimecres 12 de febrer de 2014

En la trobada del Club de lectura La Crisàlide d’aquest mes de febrer hem comentat el llibre de l’autor convidat del present curs: Jordi Llavina. Per això en la sessió d’avui hem comptat amb la presència de l’Imma Martínez, la itinerant de biblioteques encarregada de l’organització d’aquestes lectures. A més, al final de la tertúlia havíem de decidir la pregunta que traslladarem a Jordi Llavina el dia de la III Trobada de Clubs de Lectura.

Però anem per ordre i no avancem informació.

laud CSM30AUn dels primers temes que s’ha posat damunt la taula ha sigut l’aspecte formal. Per una banda s’ha destacat la riquesa lèxica, l’ús del mot precís en cada moment, malgrat que, per contra, un ampli grup de clubaires han considerat que aquest preciosisme lèxic es produeix en excés i entrebanca la lectura. Amb tot, també s’ha tingut ben en compte que just aquest lèxic acurat és el que permet un detallisme descriptiu que, en ocasions, frega la prosa poètica i que, en general, ha estat valorat positivament.

Encara dins els aspectes formals s’ha creat una interessant discussió sobre l’alternança que fa l’autor entre l’ús de la primera i de la tercera persona. Alguns clubaires, de fet la majoria, l’han defensada tot considerant que és un bon recurs estilístic per marcar i diferenciar les històries que ens narra la novel·la. D’altres, en menys nombre que el cas anterior, l’han valorat com un recurs que aporta confusió.

LlúdrigaQuant a aspectes temàtics i argumentals val a dir que, en termes generals, la novel·la no ha atrapat els lectors. Hi ha qui ha considerat que s’enceten diversos temes però no s’aprofundeix en cap; que l’inici de la novel·la resulta perdedor; que no s’entén la motivació del títol de l’obra; que les relacions de parella estan tractades des d’un plantejament extremament masculí; que la lectura ens porta a un desencís successiu; que en finalitzar la lectura no s’acaba d’entendre què ens volia transmetre l’autor… I un punt a part l’hem dedicat al final de l’obra, que en general ha resultat decebedor tot i que alguns clubaires l’han defensat perquè comprenien perfectament el sentiment d’alliberació que viu el protagonista.

Malgrat aquests aspectes assenyalats, que evidentment han estat àmpliament discutits i precisarien infinitat de matisacions, el que tothom ha coincidit a destacar és l’agilitat de lectura a què et convida El llaütista i la captaire i la valoració positiva dels aspectes formals.

Abans de finalitzar la sessió d’avui hem decidit la pregunta que traslladarem a Jordi Llavina el dia de la III Trobada de Clubs de lectura. Però aquesta qüestió queda com a top secret fins al mes de juny.

ALTRES DADES

Jordi Llavina a la Viquipèdia
Jordi Llavina al Qui és quI
Ressenya de El llaütista i la captaire (blogs)
Blog de la III Trobada de Clubs de Lectura

Sílvia Romero i Olea
http://silviaromeroolea.es.tl/
Club La Crisàlide

1 Comentari fins ara

  1. Imma Martínez dimecres 26 de febrer de 2014 - 21:12 h

    I tant que tots aquests aspectes van ser àmpliament discutits (dono fe)
    La capacitat crítica dels nostres lectors és infinita. Molt bona feina, Sílvia.

Deixa un comentari