Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

El desconcert del present: una reflexió sobre els canvis del món actual

Club d’opinióEl proper 25 de novembre, a la Biblioteca Joan Oliva, i dins del cicle “Club d’opinió” impulsat per l’Àrea de cultura de la Diputació de Barcelona, el periodista, escriptor i poeta Antoni Puigverd ens oferirà la conferència: El desconcert del present: una reflexió sobre els canvis del món actual.


Un món canviantEn els nostres dies, ha desaparegut la visió del territori com a “casa familiar”. Ni els que surten del seu país per fer turisme, ni els indígenes que es beneficien del turisme, ni els immigrants que han hagut de sortir del seu país buscant millors horitzons; ni els autòctons de les societats que necessiten immigrants per mantenir el sistema econòmic o la piràmide de les pensions, es “troben a casa”.

Tothom és estrany, ha desaparegut la possibilitat de l’arrelament. Els canvis que sobre el paisatge es produeixen a causa de les modernitzacions i infraestructures també ens deixen sense “punts de referència”. El resultat dels fenòmens migratori, turístic i de la modernització és la consciència d’orfandat dels individus, que augmenta en contacte amb factors com la crisi de l’estat modern o la deconstrucció de la família.

Antoni Puigverd ha reflexionat sobre totes aquestes qüestions, i ha expressat la seva opinió en diversos articles i debats. Un anàlisi que pot ser interessant per trobar alguna solució:

És possible un altre món?“Dins de l´incert, complex, gasós, contradictori i estrident món contemporani, tot està en crisis”.

“Ho sap tothom: l´ensenyament al nostre país està malalt, com també ho està en una bona part d´Europa. Són diverses les causes de la crisis de l´ensenyament. Un factor clau és la irresponsabilitat de les famílies. Molts pares no saben dir “no” i concedeixen contínuament als seus fills tot tipus de llaminadures i capricis. La infància i la joventut estan sent ensinistrades des de les pantalles per qualsevol bufó simpàtic, extravagant i perillós”.

“La globalització, que ha convertit el món en una gran xarxa, representa un canvi d’unes dimensions que encara som incapaços de preveure”.

«No és veritat que avui dia no tinguem temps per a res; de temps n’hi ha de sobres, el que no hi ha és calma, tranquil·litat; ens sobra neguit, hem perdut la capacitat d’esperar, potser per això se’ns ha fos tota esperança».

Antoni PuigverdAntoni Puigverd La Bisbal d’Empordà, 1954. Publica articles amb regularitat des de fa 23 anys. Actualment és columnista de La Vanguardia i de Presència i comentarista a “Els matins de TV3”, “El Matí de Catalunya Ràdio” i “El Balcó” de Ràdio Barcelona-Cadena SER.

Ha guanyat diversos premis de poesia, entre els quals el Miquel de Palol (1989), el Carles Riba (1991), el de la Crítica (1992) i el del Jocs Florals de Barcelona (1997). A més d’articles de divulgació, antologies i manuals relacionats amb l’ensenyament de la literatura catalana i amb la crítica d’art, ha publicat diferents obres com La pràctica dels vius (Quaderns Crema. 1990); La gàbia d’or (Empúries. 1999); Vista cansada (Columna. 1990); i La Migranya del faune (Edicions 62. 1995).

DIGUES LA TEVA

  • Creus que en veritat l’ensenyament està malalt al nostre país?
  • La televisió és una influència, però negativa o positiva?
  • Què n’opines de la globalització?
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    2 Comentaris fins ara

    1. Olga dissabte 27 de juny de 2015 - 16:44 h

      Hola, per mi l’ensenyament no es que estigui malalt, és que es una vacuna per un virus que ha mutat, com passa amb la grip, el sistema educatiu ha d’adaptar-se tambéi amb un ritme més ràpid.
      Sobre la TV, penso que és com el vi, s’ha d’aprendre a beure, i això implica algú que en sapigar mirar, vulgui prendre el paper d’ensenyant i tingui el temps de fer-ho. La TV seria neutra, necessitem esperit crític per mirar-la.
      I de la globalització, crec que ha modificat el concepte de distància física, abans aquesta era suficient per saber si comparties identitat amb algú, avui no és determinanat ni necessari ser veí d’algú perquè hi comparteixis història.

    2. josep vilagran dilluns 13 de juny de 2011 - 11:04 h

      DIR LA MEVA

      Dir ensenyament és dir societat. Si aquesta adora el vadell d’or “l’ensanyament” farà exactament el mateix. No hi pot haver curació ni molt menys canvi en suposades elits d’intel.lectuals que no existeixen.
      Els ensenyants són el que és la societat, si aquesta está malalta terminal , ells també ho estan.

      A la segona pregunta és una obvietat. El % negatiu és aclaparador.

      Pel que fa a la última. Tornem al mateix : el vadell d’or.
      El problema de la mundialització és que ara , aquest vadell no está fet amb or sino amb paper tintat.Per això les crisis financeres.

    Deixa un comentari