Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Les set aromes del món, d’Alfred Bosch

Al club de lectura Lectures Comentades, el proper 13 de gener a les 17:30 comentarem el llibre Les set aromes del món d’Alfred Bosch:

L’OBRA

Les set aromes del mónUn tal Fèlix Dufoy viatja a set racons del món, a la recerca del millor cafè. En realitat, el protagonista busca la seva pròpia identitat. Uns fets misteriosos han sacsejat la seva infantesa, i partir d’aleshores prova de reconciliar-se amb la seva personalitat.

El viatge el porta al Londres purità, l’Istanbul dels harems, l’Aràbia feliç, l’Abissínia en convulsió, la Negreria profunda, el París de Voltaire i el Pernambuco colonial.

Són set paisatges, però també set històries, set aromes literaris i set indrets llegendaris de la història del cafè.

Tenim alhora un viatge iniciàtic, un culte temàtic i un passeig per les civilitzacions del món. L’obra no reivindica el mestissatge cultural, sinó tot el contrari: reclama la singularitat, les belleses estranyes que converteixen el món en un lloc plural i divers, o sigui ple d’aromes.

Les set fragàncies principals serien les que, segons els autors d’època, es condensaven en el cafè, i que a Les Set Aromes del Món són aprofitades per evocar cada un dels escenaris principals: el vinagre a Londres, la menta a Istanbul, la flor a Aràbia, el mesc a Abissínia, l’èter a Negreria, la fetor a París i la càmfora a Pernambuco.

Al final, els set teatres de la novel·la porten a un desenllaç inesperat, que relliga l’acció i els set escenaris, tot resolent els misteris de Fèlix Dufoy.

L’AUTOR

Alfred BoschAlfred Bosch va néixer a Barcelona, en una família nombrosa i estable de l’esquerra de l’Eixample, l’any 1961. De menut va assistir a una escola britànica, prop de Barcelona, on tot l’aprenentatge es feia en anglès. Entre altres coses, doncs, va començar a llegir i escriure en una llengua que no era ni el català (idioma familiar) ni el castellà (únic idioma oficial de l’època). Es pot especular sobre la importància d’aquest fet lingüístic, i algú ha arribat a dir que Bosch escriu de forma poc llatina: amb sentències breus, prioritzant l’acció i els diàlegs per damunt la reflexió abstracta o el barroquisme descriptiu.

Com els seus companys de generació, va viure el darrer franquisme en la infantesa, prou conscient per adonar-se de la privació de llibertats i la persecució de la llengua catalana, però sense compartir frustracions per la pèrdua d’utopies per a les quals no va arribar a lluitar. Un altre fet biogràfic a tenir en compte és la tria dels estudis universitaris, perquè a partir de 1979 es matricula a la Universitat Autònoma de Bellaterra per seguir la carrera d’Història. La passió per les societats de l’ahir, doncs, passa a ser una altra de les seves grans inquietuds. Fins al punt que la major part de la seva obra s’inspira en escenaris més o menys remots.

La seva afició pels viatges el va portar als cinc continents, en una recerca incansable del drama humà allà on es produïa. En pocs anys, i com a corresponsal free-lance, va poder visitar escenaris que, sens dubte, van resultar decisius en el seu procés formatiu. Va passar pels conflictes dels vuitanta a la Sud-àfrica de l’apartheid, a l’Indoxina marxista, pel Pròxim Orient de la Intifada i pel Beirut dividit, per l’Iran dels aiatol·làs, per l’Amèrica central de sandinistes i paramilitars, per la Sri Lanka dels tigres tàmils, pels Balcans de la neteja ètnica, i altres indrets en tensió.

Alfred Bosch a la BibliotecaAlfred Bosch a la Biblioteca

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari