Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Agustí Vehí. Remor de serps, la seva novel·la pòstuma

Remor de serpsAcaba d’aparèixer, publicada per Editorial Alrevés, Remor de serps, una obra pòstuma de l’escriptor figuerenc Agustí Vehí, que va morir el darrer mes de març.

Remor de serps ens transporta al París de l’any 1940 en plena II Guerra Mundial. Amb mitja Europa amb flames i la guerra començada, París no és un lloc segur per refugiar-se. Sota l’arribada dels alemanys i amb l’angoixa d’una ciutat espantada per la imminent guerra, s’hi troben exiliats dos agents catalans que van prometre defensar la República.

Els assassinats d’un oficial i un secretari fidels a la causa fan trontollar la seva seguretat a la capital francesa.
 
Plegats hauran de fugir de policies, gendarmes, soldats i, sobretot, dels feixistes de l’ambaixada espanyola, que, sota la seva immunitat diplomàtica, es dediquen a perseguir tot allò que soni a republicà. Caure en les seves mans podria representar la repatriació sota unes conseqüències fatídiques i fatalistes.

Agustí Vehí, nascut a Figueres el 1958, va ser un home polifacètic: sotsinspector de la Guàrdia Urbana de Figueres, doctor en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona, docent en matèria de seguretat pública, reconegut autor de novel·la negra i guanyador de diversos premis literaris. Tenia també una faceta no tan coneguda com a músic, a part de gran col·leccionista.

Agustí VehíProvinent de l’exèrcit de terra, on tenia el rang de sergent, va ingressar a la Guàrdia Urbana de Figueres el 1982 i poc després es va incorporar a la policia local de Salt, on va arribar a ser-ne el cap. Les seves inquietuds el van dur a cursar Història i fundar, juntament amb altres experts en seguretat, un centre d’estudis de policia i seguretat amb seu a Girona, l’Escola de Prevenció i Seguretat Integral. Va tornar a la Guàrdia Urbana de Figueres, on va ser ascendit a sots-inspector, però sempre va compaginar les tasques policials amb la docència i l’escriptura.
 
Autor de nombrosos llibres d’història i de divulgació, el 2009 es va revelar com a novel·lista de gènere negre amb l’obra Abans del silenci, guanyadora del premi Ferran Canyameres, una novel·la històrica i policial ambientada en la Guerra Civil.

Abans del silenciAbans del silenci és la crònica de tres crims passionals comesos en mig del caos dels darrers mesos de la guerra civil de 1936 a 1939.

Un o dos dies per davant de les tropes del general Franco, dos policies de la República intentaran descobrir a l’autor dels crims i això els portarà, sota els bombardejos franquistes, a viure la retirada i el camí de l’exili.

Enmig del desastre i dels horrors d’aquells moments, quan tot el seu món està a punt de desaparèixer, els dos agents mantindran el principi de legalitat que van prometre defensar i l’estat republicà que representen.
 
Ginesta pels mortsDes de llavors, la seva trajectòria ascendent es va confirmar amb Ginesta pels morts. Un blues empordanès publicada el 2010, on a partir d’un crim real, un triple assassinat a Darnius, Vehí creava una història d’estranya intensitat i humor, i ens oferia un retrat de l’Empordà, la seva gent i els Mossos.

Amb els galons de sergent acabats d’estrenar, Jaume Plangumà arriba destinat a la comissaria de Figueres. Allà descobrirà un món especial, a vegades difícil i complicat, però sempre fascinant. Un món que l’obligarà a demanar-se si no ha arribat el moment de parar i construir el seu refugi per viure o, acabades les pràctiques de sergent, marxar i tornar a començar en un altre lloc com ha fet sempre.

Només arribar haurà de descubrir el misteri d’uns crims horribles que el portaran, al costat dels homes i les dones del Grup d´Investigació de la comissaria figuerenca, fins un dels moments més tràgics i terribles de la història recent de Catalunya.
 
Quan la nit mata al diaEl 2011 va guanyar el premi Crims de Tinta amb Quan la nit mata el dia, una novel·la que gira a l’entorn de l’assassinat, el 1958, del delegat de la Falange a Figueres. Algú li ha clavat al crani una creu de fusta i metall i li han lligat un cinturó al coll. El comissari tem les repercussions del cas i crida a Madrid per demanar instruccions. Silenci, li ordenen.

En aquesta ocasió, barreja amb gran habilitat història i gènere negre, recreant l’ambient opressiu de l’època. L’enfrontament de dos inspectors, Iríbar, de la Brigada d’Investigació, i Lopera, de la Brigada Polític Social, que veu “rojos” i catalanistes per tot arreu. I, al mig, la història d’amor entre Iríbar i una republicana, que va perdre tota la seva família durant la guerra.
 
Torn de nit Amb una estructura original, sense sang ni violència, Vehí ens explica la vida, la nit, els costums, d’una ciutat petita i vital com Figueres, tot destil·lant al màxim una de les seves qualitats: l’humor amb què afrontava la vida. La petició d’un informe a càrrec de l’excel·lentíssim alcalde de Vilaclara és el tret de sortida que posa en marxa l’engranatge del torn de nit del cos policial d’aquesta vila de l’Empordà: un seguiment nocturn ple de tasques que, en el decurs d’una setmana, nit rere nit, s’entrellacen entre si, trencant la tranquil·litat de la població i posant-la potes enlaire; tot un retrat de les vicissituds de la vida nocturna policial, amb persecucions, anècdotes hilarants ratllant el surrealisme i uns personatges humans, extremadament humans.
 
L’humor, uns personatges molt sòlids, trames molt ben construïdes i la presència freqüent de la Guerra Civil i la postguerra són alguns trets de la literatura d’Agustí Vehí.

“No em sento ni novel·lista ni escriptor: em crec afortunat per haver pogut publicar els meus llibres”, assegurava Vehí. Li va faltar temps per escriure’n més.

Llibres

  • Abans del silenci
  • Ginesta pels morts. Un blues empordanès
  • Quan la nit mata el dia
  • Remor de serps
  • Torn de nit
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

    Deixa un comentari