Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Rayuela, la transgresió de Julio Cortázar

“Si te interesa saber lo que pienso de este libro, te diré con mi habitual modestia que será una especie de bomba atómica en el escenario de la literatura latinoamericana”.

Així es manifestava Julio Cortázar en una carta a Paul Blackburn, poeta nord-americà i traductor d’alguns dels seus contes, a la novel·la que estava acabant d’escriure, Rayuela.

Julio CortázarLa carta està datada el 15 de maig de 1962, un any i poc més d’un mes abans que es publiqués la novel·la, que va sortir de la impremta d’Editorial Sudamericana el 28 de juny de 1963.

Cortázar no va poder estar més encertat en la seva profecia respecte al que va suposar Rayuela per a la literatura hispanoamericana: l’estendard de la transgressió contra la narrativa convencional, considerada per molts crítics com la primera del fenomen del boom llatinoamericà, que va projectar per tot el món a novel·listes com el mateix Cortázar, Gabriel García Márquez, Vargas Llosa o Carlos Fuentes.

La seva vigència s’ha estès fins al present, a través de successives generacions de lectors que l’han convertit en una obra fonamental de la literatura argentina i llatinoamericana.

RayuelaQuatre anys va trigar Julio Cortázar a escriure Rayuela i un altre any més va ocupar el procés de revisió i, durant aquest temps, els dubtes van assaltar-lo en multitud d’ocasions, com revelen les seves cartes: “Què sé jo el que sortirà”, escrivia el 19 d’agost de 1960 a Paco Porrúa, el seu editor de Sudamericana.

L’estructura de Rayuela pot ser entesa com una sessió d’improvisacions de jazz, amb variacions sobre diversos temes.

Té tres seccions, El lado de allá (París, capítols 1 a 36), El lado de aquí (Buenos Aires, capítols 37-56), i un apèndix: La luz de la paz del mundo, en el qual un iconoclasta francès de cognom italià, Morelli, proposa una possible novel·la que fos escrita en una nova geometria, fora del temps absolut.

Una de les particularitats de Rayuela és la proposta de lectura que oferia: la tradicional, del capítol 1 al 56, i la del Tauler de direcció, saltant i alternant capítols.

A Rayuela ens trobem amb Horacio Oliveira, porteny de classe mitjana, indiferent però educat, és, en iniciar la recerca del Cel, un home de mitjana edat.

A París coneix La Maga, jove uruguaiana que, en pretendre fugir del passat, s’enamora d’Horacio. El Club de la Serpiente, conformat pel iugoslau Gregorovius; Ronald i Babs, una parella de nord-americans, el xinès Wong, Perico, un peninsular, els francesos Etienne i Guy Monod, i La Maga i Oliveira, addictes al sexe i el jazz, l’art i el budisme zen, la patafísica i les interminables discussions sobre aquests assumptes, porten la vida com un joc tot i que Oliveira estigui obsessionat per trobar els valors últims, i ella cregui que ell té respostes als seus problemes.

Podeu recórrer els punts els punts emblemàtics del París de la novel·la en aquest mapa de la Ruta dedicada a Rayuela que ha preparat l’Institut Cervantes a París.

Julio Cortázar, és un dels escriptors més importants de tots els temps. Va realitzar estudis de Lletres i de Magisteri i va treballar com a docent en diverses ciutats de l’interior del país. El 1951 va fixar la seva residència definitiva a París, desenvolupant des d’allí una obra literària única dins de la llengua castellana, on moriria el 1984.

Alguns dels seus contes figuren entre els més perfectes del gènere. La seva novel·la Rayuela va marcar una fita indefugible dins de la narrativa contemporània.

Primeres pàgines de Primeres pàgines de Rayuela

Una Rayuela que compleix que amb motiu dels seus 50 anys, Alfaguara celebra amb una edició commemorativa i limitada. L’edició inclou un mapa del París de Rayuela, que ens situa les cases dels seus entranyables personatges, o els cafès que aquests freqüentaven, i un impagable apèndix on el propi Cortázar ens desvetlla la història de la novel·la a través de la seva correspondència epistolar amb Blackburn i altres amics com l’escriptor Jean Barnabé o el seu editor Paco Porrúa.

El capítol 7 era un dels preferits de Julio Cortázar. No us el perdeu:

Julio Cortázar a la BibliotecaJulio Cortázar a la Biblioteca

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari