Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

El bell estiu

En aquells temps sempre era festa. N’hi havia prou amb sortir de casa i traspassar el carrer per a tornar-se com boges, i tot era tan bonic, especialment de nit, que en tornar a casa, mortes de cansament, encara esperaven que passés alguna cosa, que esclatés un incendi, que a casa nasqués una criatura o, fins i tot, que de sobte es fes de dia i tothom sortís al carrer i poguéssiu continuar caminant, caminant, fins els prats i més enllà dels turons.”

El bell estiuAquests són els mots amb que s’inicia la novel·la El bell estiu, i val a dir que són poques les obres que hagin vist esmentades les seves primeres paraules de forma tan sovintejada com aquest llibre de Cesare Pavese. Freqüentment, quan hom comenta o ressenya aquesta novel·la, en copia l’inici perquè reflecteix a bastament allò que trobarem en les pàgines següents.

Tal com s’indica a la contraportada, som davant d’un passat mític, d’un temps de rialles, de diversió, de joventut… que a poc a poc va quedant enrere. És aquesta una evocació que tothom, si fa no fa, pot rememorar en algun moment de la seva vida: un estiu únic, lluminós. L’estiu per excel·lència.

Gínia és una adolescent òrfena que viu amb el seu germà gran, però és una noia prou emancipada perquè en no tenir la influència dels pares es mou sola pels carrers de la ciutat, passejant amunt i avall amb les amigues. Quan coneix Amelia, uns anys major que ella, quedarà enlluernada pel caràcter d’aquesta. Amelia és decidida, desvergonyida, sovinteja un grup de pintors per a qui fa de model, tot posant nua. Per a Gínia la coneixença amb Amelia significarà el seu camí d’iniciació vers el món adult.

En aquesta història copsem la innocència esperançada i alhora insegura tan típica dels adolescents que ens mostra Pavese; però a continuació apareix l’ensorrament, les trampes que ens ofereix l’existència, la malaltia, el desencís… Com hem remarcat en l’apartat de la biografia, som davant un autor que converteix en literatura el fruit de la seva experiència d’existir, i per això captem amb gran riquesa les atmosferes, mentre que els personatges, malgrat ser importants i descrits amb precisió, queden relegats a eines per dibuixar aquests estats d’ànim i impressions.

DIGUES LA TEVA

• Quan hom parla de Pavese tot referint-se a la seva obra en general, es remarca el que hem comentat fa uns moments: que l’autor mostra i ofereix al lector l’atmosfera d’allò que explica molt més que no pas els personatges o la mateixa història. En base a la lectura d’El bell estiu, consideres certa aquesta afirmació?

Gínia és la protagonista de la narració, i al seu costat apareix sobretot Amelia, que es converteix en el referent de la primera. Però a banda d’aquestes dues tenim Guido i Rodrigues, tenim també les amigues de Gínia. Com veus el tractament de la relació entre els personatges? Creus que existeix, com també s’ha esmentat en alguna ocasió, certa tendència androcèntrica per part de Pavese?

• Tornar amb el record als dies d’infantesa o joventut, tornar als paratges que ens van acompanyar durant els nostres inicis… són evocacions que tothom duu a terme en algun moment de la vida. Penses que el gran encert de la novel·la quant a vinculació i afinitat amb el lector és aquest? O pel contrari consideres que és el poder de seducció narrativa i la mateixa història el que ha convertit El bell estiu en una de les obres cabdals de Cesare Pavese?

ALTRES DADES

Cesare Pavese a la Viquipèdia
La dona en la narrativa de Cesare Pavese, per Marta Rivera de la Cruz
Confinament de Cesare Pavese, reportatge de RAITVcultura (en italià):

Sílvia Romero
www.silviaromeroolea.es.tl
Club La Crisàlide

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari