Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Creus en els fantasmas, de Rosa M. Colom, il·lustracions de Mabel Pierola

Què és un fantasma?, es pregunta Rosa Maria Colom abans d’endinsar-nos, a través dels cinc relats que componen el llibre Creus en els fantasmes?, en un intens ball de fantasmes i misteris on els personatges s’enfronten amb els enigmes d’un passat més o menys inexplicable i no sempre resolt, sota la mirada lírica i tanmateix transgressora amb què l’autora els ha volgut bastir.

Creus en els fantasmesEn el primer relat, titulat El germà bessó, Emili, un nen de deu anys, es comunica amb el fantasma de Jaume, el seu germà bessó mort poques hores després de néixer. Els fets ocorren a ca l’àvia, on Emili està curant-se d’una malaltia greu. El mitjà fet servir per a la materialització de Jaume és el mirall de l’armari de l’habitació on descansa. Tot va bé fins que, jugant amb un baló, trenquen el mirall i, de sobte, desapareix Jaume. Tot seguit, Emili sent una veu que el crida des de dins de l’armari i no dubta a seguir-la.

En el segon relat, El cas del cuiner desaparegut, els alumnes de la classe de sisé A, amb l’ajut del poder del gran llibre xinés dels conjurs, fan desaparéixer el cuiner del menjador de l’escola perquè és un maniàtic del menjar sa que els obliga a menjar verdura i llegums, en comptes de pizzes i hamburgueses, que és el que els agrada. Tot va bé, però quan, impressionats pel que han fet, intenten fer-lo tornar, són sorpresos per la directora de l’escola, que llança el llibre al contenidor de reciclatge. Ara ja no el poden fer tornar i, sense el llibre, el cuiner ha desaparegut per sempre.

Retorn al llac, el relat següent, és una història inquietant que conta com Elisa, una nena invàlida desapareguda una nit de tempesta ja fa dos anys, reapareix i viu dins d’un quadre. Únicament la seva cosina coneix la veritat del cas, però ha de callar perquè ha fet un jurament de silenci. Tanmateix, no cal dir-ho, els secrets cremen més que les brases i, quan finalment, moguda per l’angoixa, decideix contar el secret a la família, ningú no se la creu.

En La casa del set miralls, Edgard, un nen de 12 anys, té com a únic desig fer-se gran, perquè està fart d’haver d’obeir sempre sense que es tinguin en compte els seus drets. L’ocasió d’acomplir el desig se li presenta la nit de Cap d’Any del 1999 quan, en acabant de sopar, agafa la bossa de la sort i s’escapa a la biblioteca. Allí avança el gran rellotge de pèndol per fer que les dotze campanades sonin abans que en cap altre lloc i així aconseguir que el seu desig sigui el primer a arribar a l’encarregat de fer-los reals. Però alguna cosa falla perquè, quan arriba el moment, el rellotge no para de tocar campanades, mentre les agulles giren a tota velocitat. Quan es desperta i vol tornar amb la família, la casa és buida. Únicament veu una bossa de la sort semblant a la seva, però… aquesta no anuncia l’any 2000, sinó el 2075. Edgard es converteix en un home a qui se li acaba la vida sense haver-la viscuda.

Finalment, La senyora Bloom ens explica el cas esgarrifós d’una dona engolida per l’auricular del telèfon quan fa de cangur i que assegurava que podia veure el seu fill, un astronauta nord-americà que a causa d’un càlcul erroni continuava en òrbita enganxat a l’anell de Saturn. Tot el món, inclosa la policia, creu que es tracta d’un segrest, però en realitat tot sembla indicar que la senyora Bloom se n’ha anat a trobar el seu fill i s’ha quedat amb ell.

Rosa-Maria ColomRosa Maria Colom i Bernat va néixer a Sóller. Va acabar magisteri i un seguit de casualitats l’abocaren al món de l’escriptura, sobretot de la narrativa per a joves. De la seva obra destaquen: El Mandarí i jo (1991), Mans de lluna (1993), La màgia de Mercúria (1994), Ales de papallona (1994), Ulls de fum (1995), La Salrana (1995), La dama blanca (1996), La rondalla del tramvia (1997), El bosc de l’avi (1999), L’escola secreta de madame Dudú (2002), L’acordionista al fons del llac (2002), La perversa Caputxeta (2005), La contadora de rondalles (2007), Divendres 13 (2007), Creus en els fantasmes? (2008). Ha rebut diversos premis entre d’altres el Lola Anglada, 25 d’abril, Empar de Lanuza i dues vegades el Guillem Cifre de Colonya. Tres de les seves obres han estat traduïdes al castellà.
 

Mabel PierolaMabel Piérola (Madrid, 1953) és graduada en belles arts per les universitats de Madrid i Barcelona i fa de professora d’arts plàstiques en aquesta darrera, tasca que combina amb la il·lustració de contes infantils i la narració d’històries. Va ser guanyadora del Premi Unicef el 1990 i finalista de l’Apel·les Mestres el 1988 i el 1989. Ha exposat les seues obres a Catalunya, als Estats Units i a França, i ha col·laborat amb diverses editorials. En Edicions Bromera és autora, a més dels de Creus en els fantasmes?, dels dibuixos de les obres La casa dels peluixos, La perversa Caputxetai Divendres 13 i altres històries inquietants.
 
DIGUES LA TEVA

  • Hi ha casos que no tenen explicació. Per això, a la pregunta de si creus en els fantasmes, hi ha qui respon amb veu tremolosa: No, però em fan molta por. I tu, què hi respondries?
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

    Deixa un comentari