Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Comença l’Any Grimm

200 anys dels Germans Grimm

Els germans GrimmHi havia una vegada dos germans, Jacob i Wilhem Grimm, que vivien a la regió de Hesse, al cor d’Alemanya. Durant els seus estudis de Dret a la Universitat de Marburg, van tenir la influència de professors com Carl von Savigny i altres amics romàntics que van fer despertar en ells l’interès per la poesia medieval, cançons populars i els contes folklòrics. Així és com van començar a recopilar i investigar contes de la tradició oral de la zona i que més tard van ampliar amb altres contes d’origen francès.

El 20 desembre de 1812 va aparèixer la primera edició dels contes recopilats pels germans Jacob i Wilhelm Grimm, un llibre destinat a convertir-se en un dels més coneguts del món. El primer volum de contes es va imprimir al 1812 amb el títol Contes per la infància i la llar, i més tard, al 1815, es va acabar el segon volum.

El bicentenari d’aquesta primera edició servirà a Alemanya per començar l’anomenat Any Grimm, que es prolongarà durant tot 2013 i que tindrà com a epicentre Kassel, ciutat on van viure els dos germans entre 1798 i 1841.

La crueltat de les primeres versionsL’èxit dels contes no va ser immediat perquè no eren per al públic infantil, i al començament, a molts lectors no els van agradar per l’excés de detalls cruels que incloïen degut a les seves arrels medievals i, a més, contenien añ·lusions sexuals massa directes. Les següents edicions es van anar suavitzant, corregint i afegint il·lustracions realitzades per un altre germà, Ferdinand Philipp Grimm, i així, van apropar els contes al seu nou públic: els nens. Va ser el començament d’un èxit que segueix vigent. Des de la primera edició dels contes dels germans Grimm, com se’ls coneix, han estat traduïts a 170 idiomes i des de 2005 la primera edició, que es troba a Kassel, al centre d’Alemanya, forma part del Patrimoni Cultural de la Humanitat.

Il·lustració de La caputxeta vermellaLa recol·lecció de contes va començar cap a 1806 i, tot i la idea romàntica dels dos germans, d’anar de poble en poble per recuperar històries perdudes, tot sembla indicar que el treball de camp va ser mínim i que qui els explicaven les històries van ser persones que pertanyien al seu cercle d’amics i coneguts.

La presència de molts contes que ja havien aparegut en la col·lecció de l’autor barroc francès Charles Perrault és perquè algunes de les persones que els relataven els contes eren d’origen hugonot i van explicar aquestes històries que havien après dels seus majors amb fort accent del Land de Hesse, on es troba Kassel.

Il·lustració de BlancaneusPerò els contes que els donarien fama mundial eren només un dels molts projectes dels dos professors de la Universitat de Gotinga, que tenien com propòsit clau recollir la tradició cultural popular alemanya, per a això també van realitzar col·leccions de sagues i de poemes. També van confeccionar obres com la Gramática alemanya o el Diccionari alemany en 32 volums, incloent etimologia. Una obra magna que no es va concloure fins el 1961. I van crear la germanística com a disciplina universitària.
 
El germans Grimm van realitzar investigacions en gramàtica comparada i lingüística que van cristal·litzar en diverses obres i lleis, com la Grimm, és a dir, la primera mutació consonàntica de l’indoeuropeu a l’alemany.

Una caputxeta vermella més modernaEl compromís polític dels germans Grimm en favor de la unitat alemanya els porten a vincular la cultura i el llenguatge amb la concepció de nació i poble. Creien que la unitat cultural s’ha d’entendre com a entitat política. Per això, en 1848, Jacob Grimm va ser nomenat membre de la I Assemblea Nacional Alemanya a Frankfurt per tractar de la Constitució. Allà, va treballar en el primer article: els Drets Fonamentals.

Tot això fa que molts experts consideren que els contes dels germans Grimm tenen almenys la mateixa importància per a la cultura alemanya que la que puguin tenir els anomenats clàssics de Weimar, Johann Wolfgang Goethe i Friedrich Schiller.

Amb tot, el germans Grimm són i seran recordats pels contes, una recopilació de gairebé 200 rondalles que, en la seva versió original amb anotacions sobre l’origen i altres informacions relacionades, estan considerades des de 2005 com a patrimoni documental per la UNESCO. Una obra de universal, científica i atemporal, traduïda a 160 idiomes i dialectes arreu del món, i només superada per la Bíblia en nombre d’impressions.

Els germans Grimm a la Biblioteca Els germans Grimm a la Biblioteca

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

2 Comentaris fins ara

  1. maria dilluns 29 d'abril de 2013 - 20:34 h

    Col.lecciono contes de la Caputxeta des de fa uns 15 anys, i al saber d’aquest event m’estic organtizant un viatge a Alemania per a fer la Ruta dels germans Grimm, i poder veure els incunables, entre altres.
    També m’he assabentat que a Madrid hi ha hagut una exposició de gravats de l’artista David Hocney, que la meroteca de Madrid exposa uns incunables dels Grimm, que a Valladolid també hi ha una exposició, que ha València n’hi ha hagut una altra.
    És una llàstima que un event així no estigui coordinat i centralitzat on se’n faci una publicitat més extensa. Desconec si a Barcelona no hi ha res. Què fan els ministres de cultura?

  2. biel dimarts 8 de gener de 2013 - 12:08 h

    doncs em sembla que esta molt be que hagin fet 200 anys de aquest llibre o novela

Deixa un comentari