Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Los misterios de Madrid

Los misterios de Madrid inicialment es va publicar per capítols en el diari El País, entre els mesos d’agost i setembre de 1992 (11 d’agost – 7 de setembre). Cada lliurament constava de quatre pàgines i va tenir una molt bona acollida per l’amenitat de la seva història i pel reflex d’una ciutat, Madrid, força ben retratada en la novel·la.

El protagonista és Lorenzo Quesada, més conegut com Lorencito, dependent d’uns magatzems de la seva petita ciutat, Mágina, que col·labora esporàdicament en el diari de la població.

Los misterios de MadridLa narració comença quan una de les autoritats de Mágina, don Sebastián, li demana que investigui el robatori de la imatge del Santo Cristo de la Greña. Tot sembla indicar que l’autor del delicte és un famós cantant de cançó espanyola, Matías Antequera, també fill d’aquesta localitat. Aquesta missió durà Lorencito a Madrid, i entre els carrers, els bars, els cinemes i altres locals de la capital l’home viurà nombroses peripècies, alhora que es trobarà amb personatges d’allò més estrafolaris.

La novel·la segueix les característiques bàsiques del gènere negre, però el tractament que l’autor hi atorga és irònic, en ocasions sarcàstic. A més, el contrast entre el que viu el protagonista i com ho entén, comparat amb el que entén el lector, provoca que les escenes esdevinguin encara més rocambolesques i guanyin en comicitat. Un humor que avança entremig de la crítica subtil a un Madrid fosc i corrupte farcit de personatges marginals. En aquest sentit, Los misterios de Madrid s’adscriuria més a la línia del gènere negre americà, amb ambients suburbials envoltats de pobresa.

Una obra per passar una estona de lectura amena i entretinguda.

DIGUES LA TEVA

Los misterios de Madrid es mou en el registre de novel·la policíaca. Segueix els cànons bàsics d’aquest gènere, però ho fa des d’un plantejament irònic i en ocasions sarcàstic. Com valores, en aquest cas concret, l’ús de l’humor? Què guanya protagonisme: el to desenfadat i de vegades esperpèntic, o la intriga pròpia de la investigació?

• Hom ha col·locat aquesta novel·la en un estadi similar a l’obra d’Eduardo Mendoza Sin noticias de Gurb (quant al tractament humorístic i alhora crític). I s’ha considerat que el relleu d’aquesta generació va quedar, després, en mans d’escriptors més directes com Pablo Tusset o Rafael Reig. Creus que aquesta afirmació és vàlida? Penses que realment es podria parlar d’un corrent literari de denúncia?

• La religió és present al llarg de tota la novel·la. De fet, la recerca d’una imatge desapareguda és el motiu a partir del qual s’inicia la investigació a càrrec de Lorencito. Consideres que aquesta és una de les temàtiques que l’autor col·loca damunt la taula amb intenció de disseccionar-la?

ALTRES DADES

Sobre Antonio Muñoz Molina (web oficial)
Conferència d’Antonio Muñoz Molina sobre “Los límites de la ficción”

Sílvia Romero
www.silviaromeroolea.es.tl
Club La Crisàlide

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari