Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

La marca del meridiano de Lorenzo Silva

Lorenzo Silva va començar en el món literari amb Noviembre sin violetas el 1995, però no va ser fins a 2000 quan va rebre el seu primer reconeixement en emportar-se el premi Nadal amb la seva obra El alquimista impaciente. D’aquest mateix premi va ser finalista el 1997 amb La flaqueza del bolchevique, obra que es duria a la gran pantalla anys després.

Ha escrit nombrosos relats, articles i assajos literaris, així com diverses novel·les, que li han valgut reconeixement internacional, entre d’altres La sustancia interior, El ángel oculto, El nombre de los nuestros, Carta blanca, premi Primavera 2004, i la Trilogia de Getafe, composta por Algún día, cuando pueda llevarte a Varsovia, El cazador del desierto i La lluvia de París.

Lorenzo Silva davant de La marca del meridianoTambé és autor de la sèrie policíaca protagonitzada pels investigadors Bevilacqua i Chamorro, iniciada amb El lejano país de los estanques (premi Ojo Crítico 1998), a la qual van seguir El alquimista impaciente (premi Nadal 2000), La niebla y la doncella, Nadie vale más que otro, La reina sin espejo i La estrategia del agua.

La darrera de la sèrie és La marca del meridiano, novel·la que ha proporcionat a Lorenzo Silva el Premi Planeta 2012, on torna a posar de servei a la parella de guàrdies civils Bevilacqua i Chamorro, que hauran de visitar Barcelona i posar-se d’acord amb els Mossos d’Esquadra per resoldre un fosc assumpte que esquitxa la pròpia policia.

La investigació de l’assassinat d’un guàrdia civil retirat que apareix penjat d’un pont, vell amic del brigada Bevilacqua, obrirà la caixa de Pandora: corrupció policial, delinqüents sense escrúpols i un home quixotesc que buscarà en el deure i l’amor impossible la redempció d’una vida fracturada.

Ambientada a la Catalunya actual, La marca del meridiano s’endinsa més enllà dels fets i presenta un sòlid retrat de l’ésser humà davant el dubte moral, el combat interior i les decisions equivocades i ens explica que l’amor encara pot estovar a les feres, tot i trobar-nos en una societat envilida pels diners brut i la prostitució de les persones.

Lorenzo Silva ha explicat que els seus protagonistes pertanyen a la guàrdia civil perquè encara que és un cos de seguretat que té les seves peculiaritats, com un barret molt rar i una història mal coneguda, és amb el que va haver de treballar en els seus anys d’exercici de l’advocacia i es va adonar que eren uns treballadors que es guanyaven la vida intentant fer el seu treball de la millor manera possible, en un país en el qual havien de bregar amb personatges que es feien d’or especulant.

Afegeix que a La marca del meridiano hi ha canvis respecte als seus anteriors lliuraments protagonitzats per Bevilacqua i Chamorro: “Hi ha aspectes més filosòfics, més serens, més madurs”. “Vila” està patint una crisi personal, que ha vist com es menteix, com els desaprensius aconsegueixen guanys dels incauts i tot i això no he volgut convertir-lo en un cínic ressentit.

Podeu llegir aquí el primer capítol de La marca del meridianoLa marca del meridiano

Lorenzo Silva a la BibliotecaLorenzo Silva a la Biblioteca

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari