Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

The Beatles. 40 anys després

Abbey Road

Fa quaranta anys d’aquesta imatge de The Beatles travessant un pas zebra del londinenc carrer d’Abbey Road, sense saber que es convertiria en la caràtula del seu darrer àlbum editat abans de separar-se.

Ni curts ni mandrosos, els quatre músics van sortir aquell 8 d’agost al carrer en companyia del fotògraf Ian Macmillan i es van plantar en el pas zebra pintat enfront dels estudis d’EMI. La foto mostra a Lennon, Starr, Mccartney i Harrison travessant en fila índia el pas zebra, en un lluminós carrer on ressalta un Volkswagen “escarabat” de color blanc aparcat a l’esquerra.

The Beathels travessant Abbey Road

En la imatge, fruit d’una sessió en la qual Macmillan només va prendre sis fotos, resulta cridaner que Mccartney (de vestit fosc) apareix descalç i sense marcar el mateix pas que els seus companys.

Segons una teoria força estesa, l’escena representaria una processó fúnebre en la que Mccartney seria el mort; Lennon (vestit blanc), el clergue; Starr (vestit negre), l’agent funerari; i Harrison (en camisa i pantalons texans), l’enterramorts.

La decisió final d’usar la curiosa foto com portada del disc, va anar a càrrec de John Kosh, director creatiu dels estudis d’EMI, qui va creure innecessari incloure el nom del grup en la caràtula perquè, no debades, “eren la banda més famosa del món”.

Evolució dels Beatles

A la dècada dels 60, The Beatles van revolucionar, no només el rock anglès sinó la forma de fer música en general. Partint de la base rítmica del rock, les seves composicions foren una veritable troballa en l’aspecte melòdic i harmònic. Amb influències del rhythm and blues, i del blues progressiu, el seu estil va seguir una evolució constant. Des de meitat dels anys 60, amb l’arribada de l’èxit internacional, la seva música es va decantar cap a un eclecticisme que incloïa una forta influència oriental i que va donar com a resultat algunes de les obres més significatives de la psicodèlia i, ja al final de la dècada, del rock progressiu.

D’acord amb el llibre Guinnes dels rècords, el grup posseeix el primer lloc en vendes de discs des que es va desenvolupar la indústria fonogràfica (més 1.100 milions de discs venuts al voltant del món).

I segueixen ben vius! Han quedat per a sempre en la memòria i el bagatge cultural de milions de persones a tot el món.

Han passat quaranta anys i els seus seguidors han volgut reunir-se a Abbey Road per rememorar aquella fotografia i aquesta mateixa setmana s’ha posat a la venda la remasterització de tota la discografia del grup remasteritzada digitalment.

The Beatles: Rock Band Abbey Road Commercial

Segons afirma la discogràfica és el rellançament de catàleg més complet, acurat i important de la història de la música que inclou els tretze àlbums originals. Cada un dels àlbums és una rèplica idèntica al disseny original, amb els llibrets de les primeres edicions amb nous textos i fotografies inèdites.

Aquest procés s’ha dut a terme durant els darrers quatre anys en els estudis d’Abbey Road, on es van gravar el 90% de la seva producció, per un equip d’enginyers que ha utilitzat les més novedoses tecnologies juntament als antics equips d’estudi.

The Beatles Abbey Road

També es posarà a la venda un videojoc per a consoles, denominat The Beatles Rock Band, amb el qual el jugador podrà imitar al grup des dels seus inicis.

Trailer de The Beatles Rock Band

Per la seva part, el Circ de Soleil segueix amb les representacions de Love, un espectacle basat en la música de The Beatles

Cirque du Soleil – Love

Com diria Joan Manuel Serrat: “Abans hi va haver uns altres, i altres vindrien després, però ningú com ells va agitar les nostres vides. I a més, està la seva música…”.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

1 Comentari fins ara

  1. Xavi Gil diumenge 20 de setembre de 2009 - 19:17 h

    La meva adolescència va ser a cavall dels Beatles , Supertram i Rolling Stones ,però eren els Beatles amb els que fardàvem amb les noies tocant “YESTERDAY o MICHELLE” a la guitarra cantant de manera desafinada amb un anglès horroròs .
    La veritat és que si un vol aprendre anglès ha de començar per escoltar-los quan estudia a estones de descans per a relaxar-se de la tensió dels estudis .
    La seva música i lletres és poesia senzilla de trobador del segle vint .Les cançons i les seves lletres són les paraules romàntiques que diria un enamorat a la seva parella i també saber-los tocar amb un instrument és un bon començament per a tot estudiant de música .

Deixa un comentari