Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

La descripció. Deures per a casa.

1. Escriure cada dia una mica. Deu minuts seguits ja m’està bé, però si són diaris.
2. Canvieu el ritme d’una descripció que ja tingueu feta, o d’algun text que hagueu llegit i us hagi agradat, per tal que pugueu observar la diferència entre fer-ho amb abundants verbs o amb força adjectius.
3. Feu la descripció d’una fotografia publicada en un diari. No s’hi val una vostra, d’un familiar o similar ja que seria més emocional. La idea és que us en pugueu separar i ens expliqueu a la resta, que no sabem quina és, el que hi ha retratat. Estaria bé que seguíssiu fil per randa els punts del temari.

4. I si encara teniu temps i no ho heu fet, visiteu les entrades anteriors i deixeu els vostres texts, que hi ha alguns de vosaltres que gairebé teniu guanyat el diploma d’aprofitament del Taller Virtual.

Us espero. Ànim i bones lletres!!!

Taller virtual d’escriptura creativa per a adults de la Biblioteca Joan Oliva i Milà.
Per Mercè Rey, estiu 2009.

5 Comentaris fins ara

  1. Xavi Gil dijous 7 de gener de 2010 - 19:14 h

    La descripció és un art minuciós ,de treball lent i acurat on les eines són la imaginació ,el vocabulari ric i adient a la situació i una paciència de fer i refer , i esborrar ,i compartir l´opinió amb d´altri ,i deixar reposar com un ví novell .Tornar-lo a llegir i reviure les sensacions del passat i afegir-ne de noves ,i sempre mirar de no estar content i satisfet o complagut perquè tota obra humana mai està acabada .Sempre vindrà un relleu que la millorarà .No som perfectes i el nostre destí sempre serà inacabat .

  2. Baldufa diumenge 20 de setembre de 2009 - 8:39 h

    Su sonrisa centra toda la imagen, aunque se ve que es alto y corpulento. Pero no importa, porque con ella absorbe la mirada del lector. Hasta pasado un rato una no se da cuenta de su pelo cortado a lo militar, sus gafas bicolor y su cicatriz junto a la oreja. Como te decía, es grande, se nota. Tiene un pecho amplio, ideal para meterse en él a soñar. Y unos brazos y manos firmes, anchos, de los que pides a los Reyes Magos para que te protejan en las noches de frío. ¡Yo quiero uno así!

  3. MELODIA dimecres 16 de setembre de 2009 - 15:56 h

    Consulto el Diari Electrònic Vilanova Digital i llegeixo una notícia que m’agrada: l’anunci de les 3 pel.lícules espanyoles candidates als premis Oscars de Hollywood. Surt la fotografia de la presentació de la pel.lícula Mapa dels sons de Tòquio de la Isabel Coixet, que és una de les tres nominades. M’agrada la notícia perquè implica a algú que conec una mica i que considero especial. Ell s’ha fet un lloc en el difícil món de la interpretació amb suor i feina, molta feina. Ara sembla que surti per tot arreu, però crec que només és fruit del seu constant treball i esforç. La pel.lícula explica una història d’amor d’una noia que treballa a la llotja del peix però que de nit té una altra feina. Comet assassinats per encàrrec i la seva propera víctima és un comerciant de vins català establert a la capital nipona. Si mirem la foto a l’esquerra tenim en Sergi López (el comerciant de vins) que surt molt afavorit. Amb una camisa blanca, impecable, contrastant amb el seu costum de vestir amb roba còmoda, gairebé sempre de negre i amb caçadora de pell o texana. Les seves faccions relaxades i repentinat de manera que les seves “currites” es vegin molt bé. Al centre veiem a la directora amb una cara de nena entremaliada que ben bé no sap com posar-se i on els seus despentinats cabells i amb la cara recolçada sobre les seves mans, dóna massa importància a les grans ulleres que porta. Les seves faccions dibuixen un lleu somriure. A la dreta apareix l’altra protagonista que és la Rinko Kikuchi, rient, amb el seu color de pell pàlid i amb un bonic vestit blanc. Tots dos actors sembla que s’hagin ficat d’acord en el color de la vestimenta emmarcant així la directora que va fosca i sembla tenir poques ganes de sortir a la foto. De fons tenim una munió de fotògrafs i periodistes que enquadren, observen i miren per on poden obtenir aquella foto que els hi faci més el pes.

  4. Xavi Gil dimarts 15 de setembre de 2009 - 23:39 h

    La diada de Sant Fèlix davant d´un quiosc veiè la foto d´un funeral .Al bell mig del passadís format per les dues fileres a banda esquerra i dreta on es podien veure els darrers presidents dels Estats Units :Obama ,Bush fill ,Bush pare ,Clinton i Carter .A banda esquerra es veia la vídua de finat i els seus fills i nèts .Al bell mig del passadís es trobava el taüt obert de mig cos on es contemplava l´efigie de Tedd Kennedy amb la cara plena de pòlvores i un trajo i corbata típica d´un senador del Congress .Mirant-se´l de davant estant al fèretre es trobava un sacerdot catòlic beneïnt-lo .

  5. Xavi Gil dimarts 15 de setembre de 2009 - 23:24 h

    El camí segueix al costat del rierol creuant-lo en un pontet pel qual travessa per sota les aigües que baixen esvalotades treient escuma per sobre les petites corrents que arroseguen el caiats .A dins els aventurers remen sense poca ni solta com xapotejant als companys de brega .

    El camí allargat i ple de fang amb clapes de verdor o molsa discorre fent ziga-zagues al costat del rierol fosc i profund pel qual creua un pontet rovellat i a punt de caure a pedaços per les eures verdes que s´enrefilen pels ulls foscos i humits .

Deixa un comentari