Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Faraday: Herman Dune

Herman Dune

Ha estat el darrer en confirmar la seva presència al Faraday que va començar ahir en un concert gratuït a la Plaça de les Neus, i a partir d’aquesta nit continuarà a la platja del Far de Vilanova i la Geltrú amb aquest grup que s’ha convertit en un dels més destacats reclams per als assistents d’aquest esdeveniment musical, guardonat amb el premi ADEG d’aquest any per la seva cada vegada més gran projecció internacional, que augmenta en cada edició des de l’any 2004.

Herman Dune el componen els músics francesos David-Iver Herman Dune y Néman Herman Dune, coneguts per al públic per un dels anuncis d’una popular cervesa a l’estiu, que ens aproparan la música del seu darrer treball anomenat Strange Moosic publicat a l’any 2011. Aquí la seva música sona bastant més pop que altres, allunyant-se així una mica de l’aire íntim que envoltava el seu anterior disc Last year in Zion.

Strange MoosicEs tracta d’un disc feliç, una mica estrafolari i divertit, que aconsegueix l’empatia a l’instant amb les seves melodies folkies que conviden a tancar els ulls i teletransportar-nos a un indret d’Amèrica. Com fan habitualment en anteriors treballs, la música de Herman Dune ens explica històries de forma directa, sense ornaments i sense data de caducitat i la podrem gaudir aquest cap de setmana a la ciutat.

El nom original era Herman Düne quan es va formar aquest grup francès allà per l’any 1999 que per aleshores el formaven tres músics, que es van reduir posteriorment ja que la banda es compon actualment de David-Ivar Herman Dune a la guitarra i posant la veu; i Neman Herman Dune que s’ocupa extraordinàriament de la bateria. Niemen, que és de Suïssa, va substituir Ome ex-bateria a principis de 2001. Finalment, a l’any 2006, André Herman Dune va sortir de la banda i per aquest motiu es va perdre la dièresis en el nom del grup per transformar-se en el que són avui.

Entre els seus treballs discogràfics també es troben Turn Off the Light (2000), They Go to the Woods i Switzerland Heritage (2001), The Whys and the Hows of Herman Düne & Cerberus Shoal, aquest va ser una col·laboració conjunta amb Cerberus Shoal durant l’any 2002. I per finalitzar també ressenyar altres treballs del grup com Mash Concrete Metal Mushroom (2003), Not on Top (2005) o Giant (2006).

  • Faraday 2012
  • Herman Dune a Myspace
  • La alegre melancolía de Herman Dune
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

    Deixa un comentari