Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Basilio Céspedes, el Humphrey del Poble Sec

Skyline de Barcelona

Quan, fa ja alguns anys, Luis Gutiérrez Maluenda va deixar la feina com a executiu comercial de grans comptes d’una multinacional de la informàtica per dedicar-se a exclusivament a escriure novel·la negra, ho va fer perquè no es divertia treballant. I això es reflexa en la seva escriptura: no li agrada recrear-se en la violència, prefereix allunyar-se’n mitjançant el sentit de l’humor i la ironia.

El supervivent HumphreyDe la seva mà han sorgit una sèrie de personatges entranyables, plens de cinisme i tendresa. Un d’ells és Basilio Céspedes, que segons l’autor té tot el que ell tindria si fos detectiu privat.

Basilio Céspedes conegut com a “Humphrey” té uns 40 anys, i viu i treballa a Barcelona, per on arrossega seu aspecte desvalgut somiant amb lligar, encara que això se li fa difícil. Les poques vegades que se sent enamorat escolta boleros, la resta de temps li agrada el blues, potser perquè en una altra vida va ser pobre, negre i cec (en aquesta només és pobre). És abstemi, addicte a la taronjada, només beu en ocasions especials. Condueix un Seat Ritme Crono, i té una gossa anomenada Cariño.

El seu despatx és un tuguri de 3×4 metres al Paral·lel, fred a l’hivern i calorós a l’estiu, adornat per litografies dolentes. Com gairebé tots els detectius, sobreviu a força de fer treballs d’estar per casa: principalment, tafanejar en assumptes d’adulteri, desaparicions o fraus empresarials. El seu únic mètode d’investigació és seguir les pistes i quan no n’hi ha es deixa portar per la intuïció. I si es bloqueja, canvia de cas.

LPoc amic de la violència, és dolent lluitant, el més semblant a una puntada de karate que sap fer és el salt de la granota i porta un cilindre de plom a la butxaca per donar força als seus cops de puny. Mai porta pistola. Céspedes discorre per la professió de detectiu sense pretendre cridar molt l’atenció. L’autor explica que és així ja que no és un heroi sinó un supervivent.

Ramón “Billy Ray” Cunqueiro és el seu veí de l’àtic. Originari d’Orense, es creu americà i parla una barreja incomprensible de castellà i anglès amb accent gallec. Munta festes en el seu loft, que està decorat com si fos Amèrica des de la perspectiva cutre. Afirma obtenir diners de negocis tèrbols encara que en realitat l’hi envien els seus pares. Quan es tanca l’aixeta paterna i es fica en problemes, Humphrey el treu de l’embolic i decideix convertir-lo en el seu soci.

Llavors formen l’agència de recerca i suport a l’empresa Humphrey y Cunqueiro associados i el despatx aconsegueix una mica més de glamour, prosperitat i una secretària, Mercedes, que es vesteix, segons Humphrey, “com si el seu únic objectiu a la vida fos ser violada pel setè de cavalleria”.

El Poble SecAltres personatges que acompanyen a Humphrey en les seves ventures i desventures són el sergent García, el comissari Jareño, amb qui l’uneix una bona amistat i Maruchi, la propietària de El reposo del guerrero, exprostituta, informadora i amant ocasional del detectiu.

El seu centre d’operacions és el Poble Sec, una estreta franja urbana situada en un enclavament privilegiat entre el port, el Raval, l’Eixample i la Plaça Espanya.

El Poble Sec constitueix una estreta franja entre Montjuïc i l’avinguda del Paral·lel amb una situació privilegiada entre el port, el Raval, l’Eixample i la Plaça Espanya.

Les tres xemeneies de La CanadencaEl barri va començar a poblar-se a la segona meitat del segle XIX i es va desenvolupar en molt poc temps, de tal manera que a finals del segle XIX i principis del XX el sector del Poble Sec estava molt industrialitzat, amb fàbriques que consumien aigua a dojo i que van acabar per convertir el lloc en un assedegat poble sec.

Entre elles, algunes bòbiles que fabricaven maons i rajoles i que van venir a complementar l’activitat lligada a l’extracció de pedra de Montjuïc, molt més antiga i que durant segles havia proveït de material de construcció als arquitectes barcelonins.

Una reminiscència d’aquesta època són les tres xemeneies de la vella companyia d’electricitat La Canadenca.

La plaça d’Espanya, juntament amb l’eix viari ideat i creat arrel de l’Exposició Universal de 1929, va condicionar en bona part la frontera oest del barri, donat que la seva construcció va atraure una gran massa de població a viure i conviure al barri. És en aquesta plaça que s’origina l’avinguda del Paral·lel, que arriba fins al port. Hi ha pocs carrers a Barcelona que marquin una frontera tan clara i evident con el Paral·lel. El Broadway barceloníA una banda, l’antic Barri Xino de Barcelona, ​​actualment el Raval, per obra i gràcia de la normalització lingüística i la reordenació ciutadana, un lloc on mentre tots li dèiem Barri Xino no era possible veure un sol xinès i ara que es diu El Raval és ple de xinesos. A l’altra banda, els vells teatres, amb els seus espectacles, bars i locals de varietats.

Ja a finals del segle XIX i a principis del XX, el Paral·lel, conegut com el Broadway barceloní, animava les nits del barri i de tota la ciutat, mentre que Montjuïc brindava la tranquil·litat que irradiava la seva vegetació, encara que també animava les tardes amb els seus famosos berenadors.

Placa commemorativaSi seguim les empremptes de Humphrey i ens endinsem cap al cor del barri, podem conèixer la primera casa que es va construir, al carrer Salvà 58, i també podrem veure al carrer Poeta Cabanyes la placa que indica on va néixer Joan Manuel Serrat , un dels personatges il·lustres que van sorgir d’aquest barri obrer, com el cantautor Jaume Sisa, la periodista Júlia Otero, o el membre del Tricicle, Joan Gràcia.

Recorregut per MontjuicSi girem a la dreta, al final del carrer Magalhaes donarem amb el carrer Lleida i entrarem en una zona que deu el seu aspecte a les obres de l’Exposició Internacional de 1929.

Més amunt, al passeig de Santa Madrona, hi ha el palau de l’Agricultura, obra de Manuel Maria Mayol i Josep Maria Ribas. Avui forma part de la Ciutat del Teatre, un conjunt d’instal·lacions rehabilitades entre 1985 i 2002 per formar futurs actors i actrius i per representar espectacles teatrals.

Davant, el palau de les Arts Gràfiques, obra d’inspiració renaixentista de Raimon Duran i Reynals i Pelai Martínez, acull des de 1935 al Museu d’Arqueologia de Catalunya. Si continuem pel passeig de Santa Madrona arribarem als jardins Laribal , que van ser dissenyats per l’enginyer francès Jean Claude Forestier. Dins del recinte dels jardins es troben el Teatre Grec, construït a l’aire lliure per Ramon Reventós en el buit d’una antiga pedrera, el Museu Etnològic i la Fundació Miró, que acull en un edifici de Josep Lluís Sert el llegat artístic de Joan Miró.

La Font del GatI després d’aquesta caminada serà bo fer una aturada a la font del Gat, la més popular de les fonts de Montjuïc a les quals la gent acudia per fer fontades, és a dir, reunions al costat d’una font en què es menjava, es bevia, se celebraven festes populars i es galantejava.

Però encara ens quedarà una cosa més a fer, que de ben segur reafirmaria el tarannà no-violent del nostre detectiu.

Refugi 307La Guerra Civil no va tenir pietat en la ciutat de Barcelona, i la població civil va ser castigada constantment pels atacs aeris de Franco. Per evitar morts d’innocents, diversos refugis van ser construïts a tota la ciutat. Un va ser nomenat Refugi 307, i està situat al Poble Sec, al carrer Nou de la Rambla.

Avui dia, aquest refugi anti-aeri s’ha convertit en un centre interactiu en el Museu d’Història de Barcelona. Al llarg dels gairebé 400 metres de túnels, es poden experimentar les condicions de vida patides dins dels seus murs, i observar les seves diferents sales, com les cambres de bany, una font i una infermeria, entre d’altres. És el testimoni silenciós d’una crueltat que mai s’ha de repetir. Segur que en Humphrey estaria d’acord.

Llibres

  • Una anciana obesa y tranquila
  • Mala hostia
  • Un buen lugar para reposar
  • Guies de BarcelonaGuies de Barcelona
  • Les antigues xemeneies de La Canadenca


    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

    Deixa un comentari