Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Mala suerte, de Lee Child

Mala suerte - Lee Child Lee Child, pseudònim de Jim Grant, és un escriptor britànic nascut a Coventry, Anglaterra, l’any 1954. Als quatre anys es va mudar amb els seus pares i els seus tres germans a Birmingham i el 1974 va ingressar a la Facultat de Dret de la Universitat de Sheffield però sense la intenció de desenvolupar aquests estudis professionalment.

Després de la seva etapa universitària va començar a treballar en televisió fins a 1995 en què la va haver d’abandonar després d’una reestructuració de la companyia i va ser llavors quan va començar a escriure novel·les. El 1997 va ser publicada la primera Killing Floor, que va guanyar el premi Anthony Award, i el 1998 es va traslladar a viure als Estats Units, on resideix.

Lee Child és l’únic escriptor britànic que, després de JK Rowling, ha liderat la llista dels més venuts en tots els formats a banda i banda de l’Atlàntic.

La seva famosa sèrie protagonitzada per Jack Reacher, que ja va per les 16 novel·les, ha venut més de 40 milions d’exemplars a tot el món.

Jack Reacher, és un tipus taciturn amb un particular sentit de l’humor, un ésser solitari amb certa tendència a la marginalitat i bastant encartronat, però capaç de ficar-se en les venes del lector i comprometre’l en les seves aventures. És un tipus fred i ple de contradiccions, que pot arribar a ser brutal, però només en defensa dels seus particulars principis.

Un personatge que passaria inadvertit per la seva forma reservada i honesta de ser, sinó fos per fa gairebé dos metres d’alçada, detesta la injustícia i als pedants abusius, i té una set de justícia implacable.

El millor de les novel·les de Child és que estan construïdes en un estil idèntic al seu personatge central: directe, metòdic i contundent.

Mala suerte
, publicada als Estats Units l’abril de 2007, és l’onzena de la sèrie. Una història molt ben estructurada, detallada i resolta; personatges ben construïts i una intriga hàbilment dosificada per sostenir l’atenció del lector.

Com Jack Reacher havia d’estar en algun lloc, portava ja dos dies a Portland, Oregon. Havia conegut una ajudant del fiscal del Districte i només això el retenia. Però ja era hora, pensava, de posar un nou rumb a alguna altra banda, com sempre, amb autobús. Ja veuria on. El saldo del seu compte corrent tenia la paraula. Però devia haver un error, en arribar al caixer va descobrir que tenia 1.030 $ de més.

Ningú coneixia el seu número de compte, així que aquells 1.030 $ no podien ser altra cosa que un missatge, un missatge del passat. Aquí estava davant seu extracte bancari. 10.30. Si un policia militar necessita urgentment l’ajuda d’un col·lega transmet un codi 10.30. Havia de ser això. Però Reacher feia nou anys que havia abandonat la policia militar i l’Exèrcit. Qui necessitava del seu ajut?

La següent pregunta que li va venir al cap va ser: Què li preocupava tant a Frances L. Neagley? Sí, només podia ser ella. La sergent Neagley. Reacher havia servit 13 anys a l’Exèrcit, tots ells a la policia militar. Havia treballat amb Neagley de tant en tant durant set. Neagley mai havia volgut un ascens més enllà de sergent. Era intel·ligent, amb molts recursos i conscienciosa. També molt dura. Si el demanava devia trobar-se en un mal assumpte. I l’esperava a Los Angeles. Els 1.030 dòlars eren un missatge, però no un regal. Valien per un bitllet d’avió.

Neagley era l’única dels membres d’Unitat d’Investigacions Especials de l’Exèrcit que havia pogut localitzar Angela, la dona de Calvin Franz, un dels nou que van formar part d’aquell comando d’elit capaç de tot. El seu marit havia aparegut mort en ple desert, llançat des de mil metres d’alçada. Neagley, amb tots els mitjans de què disposava en la companyia de seguretat privada de la qual era sòcia, només havia trobat Reacher. On eren els altres sis?

Tant Reacher com Neagley temien el pitjor. Podria l’assassí de Franz anar darrere de tots ells? No era fàcil eliminar oficials tan experimentats com Tony Swan, Jorge Sánchez, Calvin Franz, Frances Neagley, Stanley Lowrey, Manuel Orozco, David O’Donnell i Karla Dixon. El mateix Reacher havia triat personalment a cada un. Eren cos d’elit. El millor entre el millor. En poc temps Reacher descobrirà que quatre d’ells han mort assassinats. Qui ha liquidat a quatre dels “investigadors especials”?

Llibres

  • El camino difícil
  • Un disparo: una nueva investigación de Jack Reacher
  • Mala suerte
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

    Deixa un comentari