Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

No llames a casa, de Carlos Zanón

No llames a casa. Carlos Zanón
Carlos Zanón va néixer a Barcelona l’1 de maig de 1966. Llicenciat en Dret, és poeta, novel·lista, guionista, articulista i crític literari. Ha guanyat premis com el Certamen de Conte de Plaça i Janés o el Alfons el Magnànim de poesia.

El 1989 publicar el seu poemari El sabor de tu boca borracha i en 2008 va sortir a la venda la seva primera novel·la, Nadie ama a un hombre bueno. A més, Zanón ha publicat diversos assajos sobre el món de la música.

No llames a casa és la seva tercera novel·la, després de Nadie quiere a un hombre bueno i Tarde, mal y nunca. Es tracta d’una obra negríssima, plena de matisos i que colpeja el lector com si fos un pes pesat de boxa.

En la Barcelona d’avui en dia, Zanón endinsa el lector en dos grups de personatges molt diferents per retratar la violència des de la seva dimensió més quotidiana. Primer, ens apropa al submón de Bruno, Raquel i Cristian, un trio atípic, drogoaddictes, que cavalquen entre el món establert i la marginació. Són tres buscavides, carn de bar de mala mort, de local de barri amb fidels i invariables parroquians. Consumidors de farlopa i alcohol.

Tenen un negoci segur per anar tirant i, en alguns casos, per guanyar una bona suma de diners: fan xantatge a les parelles que solen citar-se en els apartaments de lloguer per hores. La cosa sembla senzilla: s’acosten a la porta d’algun hotel de cites, on homes benestants porten els seus amants d’amagat. Després només queda anotar la matrícula del cotxe, comprovar el telèfon del propietari d’aquest vehicle i procedir al xantatge, un negoci altament rendible.

De l’altra, dos amants, Merche i Max, dues persones de classe mitjana. Ella és una dona casada i amb fills i ell un home separat amb tres fills que es converteixen en el nou objectiu de Bruno, Raquel i Cristian. A priori, Max és un tipus assequible, tou, però Cristian, Bruno i Raquel són massa ambiciosos i incauts i Max tampoc té tant a perdre, encara que sí molt a guanya. D’aquesta manera s’inicia una mena de dansa de la mort, en el qual els personatges s’acosten i s’allunyen, però caminen inevitablement cap a un final que el lector sempre intueix tràgic, però que no s’imagina quant ho serà.


No llames a casa
és una història despietada i cruel, magníficament escrita, tan sòrdida com fascinant, que ofega un crit a la boca del lector en les seves últimes línies.

Llibres

  • Nadie ama a un hombre bueno
  • No llames a casa
  • Tarde, mal y nunca
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

    Deixa un comentari