Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Dinamarca segons la visió de Carl Mørck

El canal de Nyhavn a Copenhague

Jussi Adler-Olsen és conegut per la seva versatilitat en el món de la cultura. Periodista, sociòleg i director de cinema, com a escriptor va aconseguir un cert èxit fora de Dinamarca, fins que un productor danès el va proposar crear un personatge que es pogués dur a la pantalla.

Així va néixer Carl Mørck, subcomissari de la Policia criminal a Copenhague, un policia gens convencional, que pot treballar en qualsevol part del món, sense límits, fins i tot tornar a històries del passat sense una línia de recerca concreta. Evidentment, té alguna cosa del seu creador, que es defineix com el tipus més mandrós que hom es pugui imaginar, però li fa tanta vergonya que treballa com un cosac. L’avantatge de Mørck és que s’ho pot permetre, perquè fa bé la seva feina, diu l’autor.

AllerødAlt i elegant, Carl Mørck viu en Allerød, un poblet a uns 20 km de Copenhaguen, amb Jesper, un adolescent sense ganes d’estudiar, fill de la seva ex-dona Vigga amb la qual manté una peculiar relació, i el seu llogater, Morten, un obès venedor de videos de 33 anys, que cuina i neteja la llar dels tres homes, als quals s’afegirà més endavant Hardy, el company “La millor mestressa de casa” que Carl ha conegut, però incapaç de mantenir una vida social normal.

Carl Mørck és un personatge interessant. No té aficions, no practica cap esport i fuma, fins i tot al despatx. Ha treballat 23 anys a la policia, 10 d’ells a la Brigada d’homicidis, i es considerat un fantàstic policia, amb gran experiència i instint.

HornbækLa seva vida era relativament tranquil·la fins que en un escenari d’homicidi un home armat dispara sobre ell i els seus companys Hardy Henningsen i Anker Høyer. El resultat és fatal: Anker mort, Hardy en un llit d’hospital de Hornbæk sense poder moure de coll cap avall i Carl només amb una ferida al front on li va fregar una bala. El seu sentiment de culpabilitat augmenta quan el seu cap i la premsa dubten de la seva actuació, cosa que li fa entrar en una de les èpoques més negres de la seva vida.

Se li agreugen els defectes: arriba tard, és mandrós, intractable, malhumorat, escèptic, mordaç, a la feina torna bojos als seus companys… Per apartar-lo del carrer i dels conflictes amb els seus companys, el cap d’Homicidis decideix aprofitar-se d’una qüestió política i crear el Departament Q, una brigada mòbil que s’ocuparà de casos arxivats que requereixen especial atenció. Així ells aconseguiran milions d’euros cada any i es desfaran de Carl donant-li una puntada de peu cap amunt en posar-lo al capdavant del recent departament, que curiosament està situat al soterrani en una habitació sense finestres.

Li assignen com a ajudant a Hafez el-Assad, un immigrant sirià de misteriós passat, arribat a Dinamarca el 1998. ¿Membre dels serveis secrets de Síria? ¿Assassí professional? ¿Un refugiat devot d’Al·là? Tant se val. Neteja, prepara cafè, condueix i poc a poc va ocupant un lloc central en les investigacions gràcies a la seva intel·lligència i la seva simpatia, que obre camins tancats per Mørck.

Més endavant, a l’equip s’hi afegeix l’anàrquica Rose Knudsen, que simbolitza el caos que tots portem a dins. A Rose no li importa res ni ningú, i de vegades és molt útil comportar-se així.

Les investigacions de Carl Mørck a DinamarcaQuan s’incorpora al seu despatx del Departament Q, la intenció de Mørck és deixar passar el temps fins a la seva jubilació. Entre els seus plans més immediats, només hi ha el de jugar a les cartes i el de sumir-se en un profund sopor que alleugi les hores que passa assegut al seu despatx.

Un munt d’expedients procedents dels diferents districtes, s’apilen a la taula que la Prefectura d’Homicidis li ha instal·lat al soterrani de la comissaria, a l’espera que el subcomissari decideixi sortir de la seva letargia voluntària. Tampoc és que a la Prefectura esperin molt més d’ell. És clar que ni el comissari Marcus Jacobsen ni el mateix Carl comptaven amb la hiperactivitat i curiositat innates d’Assad, que és contagiosa.

Gairebé a contracor, Carl divideix la pila d’arxius que representen els casos en tres piles. A continuació, selecciona el cas de la desaparició de la jove parlamentària Merete Lynggaard, que va desaparèixer mentre viatjava amb el seu germà Uffe en un transbordador a Berlin. Encara que se la va donar per ofegada, el seu cos mai va aparèixer. El subcomissari decideix que és hora de moure. Pel seu gust s’hagués quedat al despatx fent solitaris, però no vol quedar malament davant d’Assad. Així comença a investigar el cas.

Escenaris de l’acció de La dona que esgarrapava les parets

Merete Lynggaart mai va destacar per les seves relacions personals però sí pel seu èxit professional i malgrat que s’aventuraven tot tipus de rumors, ningú sabia que la raó d’aquesta actitud es deia Uffe i tampoc que va haver de tenir cura d’ell després de la mort dels seus pares i que a ella això no li importava massa encara que li hauria agradat disposar d’una mica més de temps per a si mateixa.

Tancada i exposada als capritxos dels seus segrestadors, La dona que esgarrapava les parets sap que morirà el 15 de maig de 2007, a la seva presó, al bell mig de la regió de Sjælland. Sort tindrà de la intuició de Carl Mørck i el talent del seu sagaç assistent.

El cas d’Els nois que van caure en el parany el condueixen al nord de Dinamarca, on a una casa d’estiueig a la vora d’un llac la policia va trobar a finals dels anys noranta dos germans adolescents brutalment assassinats. Han estat colpejats, torturats i violats sense compassió.

La investigació policial apunta que els culpables poden trobar entre un grup de joves de bona família, fills de pares reeixits, rics, cultes. No obstant això, el cas es tanca molt aviat per falta de proves concloents fins que, pocs anys més tard, un dels sospitosos es lliura sense raó aparent i confessa aquest crim.

Escenaris de l’acció de Els nois que van caure al parany

Semblava tot resolt, però els arxius apareixen vint anys després al despatx de l’inspector Carl Mørck, cap del Departament Q. Al principi Mørck pensa que el cas hi és per error a la taula però aviat s’adona que en la investigació original es van cometre moltes irregularitats… Juntament el sagaç Assad, reprèn la recerca. En aquest cas ajudats per la caòtica i malhumorada Rose.

Ha passat el temps. Assad i Rose es troben investigant una sèrie d’incendis que semblen estar relacionats amb un cas anterior quan arriba al Departament Q una ampolla que conté un missatge escrit amb sang humana. Feia una eternitat que l’ampolla estava oblidada a una comissaria del nord d’Escòcia.

Carl Mørck amb prou feines li dóna importància, però Rose i Assad aconsegueixen desxifrar algunes paraules, en danès, del que va ser l’últim senyal de vida de dos nois desapareguts en els anys noranta. Sembla, sens dubte, una petició d’auxili.

Escenaris de l’acció de El missatge que va arribar en una ampolla

Aviat s’adonen que la seva família mai va denunciar la seva desaparició. Per què? El cas aconsegueix despertar l’interès de l’inspector, que intueix que no es tracta d’un cas aïllat i que el criminal podria seguir actuant en l’actualitat. A partir d’aquí tot es va posant en marxa. Les escasses pistes que es deriven del missatge que va arribar en una ampolla atzar i, per atzar, oblidat durant anys, i per altra banda la sagacitat, mètode i afany sense límits per aconseguir la veritat que caracteritzen als curiosos membres del Departament Q, els permetrà desentranyar una llarga seqüència de segrestos infantils amb semblant resultat de mort i silenci.

Pel camí es trobaran amb fanatismes religiosos, obscurantisme, infàncies dures, famílies marcades per sempre per la tragèdia i esbrinaran les pràctiques de les sectes religioses, el seu secretisme, les seves estrictes regles i la seva filosofia d’adoctrinament.

Jussi Adler-Olsen a la Biblioteca Jussi Adler-Olsen a la Biblioteca

Posta de sol a Hornbæk


Biblioteca Joan Oliva i Milà.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari