Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Graceland, 25 anys

Paul Simon a la gira de GracelandA principis dels 80 Paul Simon va escoltar una cinta de casset dels sud-africans Boyoyo Boys. Contenia ritmes anomenats Township o Mbaqanga, típics dels carrers de Soweto, que a deixar a Simon aclaparat i tan enamorat d’aquest so que en la seva ment va començar a fructificar la idea de fer un disc que unís tot allò amb la seva manera de compondre i treballar.

En aquells moments Sud-àfrica encara estava immersa en l’Apartheid. L’arribada dels europeus al segle XVII, i el posterior descobriment de mines de diamants en el territori, va suposar per als Zulus i els Xhosa la pèrdua progressiva de drets i terres. La segregació racial era encara evident i Simon no va trobar facilitats per fer el seu disc.

Paul Simon fotografiat amb tots els músics sud-africans que van intervenir en el polèmic album Graceland.Tot i això, el 1985 volava a Johannesburg, disposat a gravar amb molts dels músics que havia descobert en aquelles cassets com Forere Motloheloa, acordionista, al costat de qui signa la música de The boy in the bubble; General MD Shirinda, coautor del tema I know what I know; Jonhjor Mkhalali and Lulu Masilela que composen juntament amb Simon Gumboots; Joseph Shabalala que signa Diamonds on the sols of her shoes i Homeless. I un altre gran grup format per Ladysmith Black Mambazo, The Gaza Sisters, Chikapa “Ray” Phiri, Demola Adepoju, Baghiti Khumalo, Vusi Khumalo, Lulu Masilela, Youssou N’Dour, Makhaya Mahlangu, Babacar Faye i Assane Thiam. Tots ells gaudien d’una cultura musical curiosa: la dictadura del país els prohibia qualsevol tipus d’expressió, però en canvi ells sí que s’havien obert a la cultura occidental. La resultant va ser músics tocant instruments del rock i el pop d’una manera completament inusual.

La sintonia entre Simon i els músics va ser completa. Ell es va presentar sense cap cançó ni idea prèvia, i de la improvisació i assajos van néixer la majoria de temes del disc. Més tard va anar afegint les lletres i arranjaments addicionals.

A tot el posat en peu a Sud-àfrica li faltava encara la fusió amb la tradició musical dels Estats Units. Així que Simon va buscar col·laboracions infalibles com la preciosa veu de Linda Ronstadt en el magnífic tema Under African skies.

Portada de Graceland: Part d’una icona de finals del segle XV i principis del XVI d’Etiòpia del Peabody Essex MuseumSense saber-ho, estava a punt d’obrir definitivament la porta de la música africana. Tenint-gairebé tot en contra, no es va rendir fins que l’1 de setembre de 1986 va veure la llum Graceland, anomenat així per la casa d’Elvis Presley, artista que va abraçar la música afroamericana com a influència directa del rock and roll.

Quan els sons Mbaqanga, Isicathamiya, entre altres coses, van arribar impresos en els solcs de Graceland a milions de llars del món, gairebé ningú sabia que allò venia directament de Sud-àfrica contenent influències dels antics ritus zulus.

Un cop editat, la comunitat internacional es va mostrar disgustada. Allò suposava trencar el boicot cultural que es mantenia a l’administració Sud-africana. Molts músics i activistes pro drets humans van ser molt crítics, i el Congrés Nacional Africà i l’ONU declaren a Simon persona no grata per haver trencat el boicot en atrevir a gravar a Sud-àfrica i amb músics sud-africans just en un dels moments més crus i més repressius contra la població negra del país.

 

Simon es va mantenir ferm en les seves conviccions, i el 1987 anunciava a Londres que ambdues entitats havien reconsiderat la seva postura i li havien esborrat de les llistes negres. La realitat, vista amb els anys, va ser que un bon nombre de talentosos artistes fossin llançats mediàticament a la resta del món. Tot pel fet que el disc va arribar al número 1 en les llistes de vendes d’infinitat de països. Va ser el boom de la barreja entre la música de les tribus sud-africanes i la música popular occidental.

Ara, als 25 anys de la seva edició, Graceland és considerat un dels millors discs de la història, un d’aquells treballs que va guanyant amb el pas del temps i el músic ha estat objecte d’estudi per part de Joe Berlinger, guanyador de dos premis Grammy, que ha dirigit el documental Under African skies que s’ha estrenat aquest mes de gener al Festival de Cinema de Sundance.

En aquest treball es pot observar la influència que el disc ha exercit sobre diverses generacions de músics al llarg d’aquests anys. Igualment, s’analitza com va ser el procés de creació del disc i com ha anat forjant la seva llegenda, així com les seves controvèrsies amb l’assumpte de l’apartheid.

El documental es comercialitzarà al costat d’una reedició del disc en edició de luxe que es llançarà aquesta primavera. A més, el 15 de juliol, en el Hard Rock Calling festival, Paul Simon interpretarà Graceland al londinenc Hyde Park, acompanyat per Ladysmith Black Mambazo . Els teloners seran Alison Kraussand Union Station.

No està gens malament com a celebracions del 25è aniversari d’un disc que va trencar barreres i va ser el boom de la barreja entre la música de les tribus sud-africanes i la música popular occidental.

Paul Simon a la BibliotecaPaul Simon a la Biblioteca

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari