Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

El padrí, 40 anys

Els protagonistes de les tres parts d’El Padrí

Aquest mes es compleixen 40 anys de l’estrena als Estats Units de la primera part d’El Padrí, una trilogia cinematogràfica que va trencar molts esquemes, com el fet que la segona part també arrasés amb els Oscars, igual que la primera. La tercera, tot i que va tenir set nominacions, no va aconseguir-ne cap.

El guió d’El Padrí, basat en el best-seller que la Paramount havia comprat fins i tot els drets abans de ser publicat, és fidel a la novel·la homònima de Mario Puzo, qui juntament amb el director Francis Ford Coppola van assumir-ne l’escriptura. Comptava amb 160 pàgines, 40 més de l’habitual.

Però el rodatge de la pel·lícula semblava maleït. Fins a dotze directors es van negar a dirigir-la abans que caigués a les mans de Francis Ford Coppola, llavors un jove director de 32 anys, autor del guió de Patton.

Coppola es va entestar que Marlon Brando encarnés a Vito Corleone. L’estudi es va negar en rodó pels constants conflictes que provocava l’actor fins que Coppola els va portar un enregistrament. En ell, Brando s’havia col·locat uns cotons a les galtes per semblar un bulldog.

Robert de Niro també va realitzar proves per a la pel.lícula, però afortunadament no va ser escollit el que li va permetre encarnar el jove Vito Corleone a la segona part.

Per al seu projecte, Coppola va voler comptar amb una banda sonora inoblidable creada per Nino Rota, que retrotraía als millors títols del cinema italià, i amb la fotografia tenebrista i enlluernadora de Gordon Willis.

El rodatge va durar 67 dies, 14 més del que oferia en principi Paramount, però 13 menys dels que Coppola volia. Es van usar 150 mil metres de pel·lícula, l’equivalent a 90 hores.

La Família és present al llarg de la trilogia. No només és una cosa important per als Corleone, ho és també per Coppola. Per això, la seva germana Talia Shire va aconseguir el paper de Connie Corleone, la noia de la família. El nadó que al final de la primera part es bateja no és altre que Sofia Coppola, la filla de Francis, que després protagonitzaria la tercera part. I rastrejant entre els extres ens trobem als pares del director, Carmine i Itàlia, i altres vint parents més.

La segona part va arribar al públic dos anys després. Encara que les dues històries s’ambienten a Nova York, per moments apareixen els paisatges de Sicília, de l’Havana, Cuba, i de Las Vegas, Nevada. Això passa principalment a la segona part.

Una cosa important és que la tercera part d’El Padrí va ser feta amb base en els relats de Puzo, però també en el de David Yalup, un anglès creador del llibre En el nom de Déu, que relata els entramats de la mort del papa Joan Pau I.

El guió d’aquesta última versió, apareguda el 1990, és de Ford Coppola i Puzo. Encara que va ser nominada per a molts premis, sempre es va quedar només com a candidata.

La violència forma part d’aquesta obra, igual que ho fan la mentida i l’engany. La narració sobre com opera la màfia a la ciutat de Nova York ens mostra un retrat impecable sobre els negocis il·legals del joc i de la prostitució, i de la manera com es barregen amb activitats aferrades a la llei. Però, per sobre de màfia, crims i venjances, El Padrí no és una altra cosa que la història d’una família.

“Vius amb la teva família?”, pregunta Vito Corleone al cantant Johnny Fontane-. “Perquè un home que no viu amb la seva família no pot ser un home”.

Llibres

  • El Padrino, Mario Puzo
  • DVD

  • El Padrino
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

    Deixa un comentari