Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Comencem!-1

Llegint a l’estiuGràcies per la vostra acollida, gairebé sembla que vosaltres m’estigueu donant la benvinguda a mi en lloc de jo a vosaltres. M’encanta que tingueu ganes d’escriure, així que som-hi.

Us oferim ja les dates de les properes presentacions de temari. Serà cada quinze dies per tal que us doni temps a penjar força feina però no massa per tal que no us adormiu d’avorriment. És fàcil de recordar, ja que serà dilluns sí i dilluns no:

dimecres 08.07; dilluns 20.07; dilluns 03.08; dilluns 17.08 i dilluns 31.08.

Per començar, voldria fer algunes suggerències que, personalment, trobo importants:

    1. Imprimiu en paper el temari. (Si seleccioneu el text i pitgeu després el botó dret veureu ”imprimir” com a opció al desplegable). Crec que si voleu seguir-lo bé us serà molt més còmode tenir-lo a mà, us recordarà que teniu deures o us donarà idees. A més a més, així tindreu un petit dossier, o llibret, en acabar el taller.
    2. Escriviu cada dia una estona. On i com més us agradi, amb un llapis, una ploma, a l’ordinador o a un tovalló de paper del bar on espereu una cita. Però feu-ho. Ja sabeu la dita “Que la inspiració us trobi treballant”. I és ben certa!
    3. Recordeu que escriure és, com tot l’art en general, completament subjectiu. Amb això vull dir que una manera de redactar que potser a mi m’agradi força, o un autor que jo consideri exemplar, a vosaltres no us entusiasmi. Però a mesura que aneu redactant, i fent exercicis diferents, anireu trobant el vostre estil, no heu de patir gens si al principi no trobeu la vostra pròpia veu o us fa l’efecte d’estar copiant al vostre escriptor preferit o no compartiu una opinió meva. És normal.
    4. Assumiu que quan escriviu sou petits Déus creadors. Tot s’hi val. I no parlo, per suposat, de faltes d’ortografia o de sintaxi. Parlo de fets, de personatges, de situacions, de llocs. Vosaltres inventeu, vosaltres maneu. Podeu matar al personatge si us cau malament, o podeu fer-li guanyar la grossa. Pot parlar algú que encara no ha nascut o podeu fer acabar bé aquella notícia que va sortir als diaris. Per tant, la vostra història serà com vulgueu. Jo, i tothom amb qui consulteu, us donarem la nostra opinió. I és bo escoltar, sobretot quan es comença. Però, al capdavall, la criatura és vostra i només vostra, així que estaria bé que us reflectís.

    5. No rellegiu els vostres escrits ja acabats fins, com a mínim, l’endemà d’haver-los creat. Només així podreu llegir-vos de veritat. Creieu-me.

Taller virtual d’escriptura creativa per a adults
de la biblioteca Joan Oliva i Milà.
Per Mercè Rey, estiu 2009.

9 Comentaris fins ara

  1. Mercè Rey dilluns 14 de desembre de 2009 - 14:35 h

    Quin escrit més esfereïdor, Xavi. Toques la fibra. Recorda recollir el diploma!

  2. Xavi Gil dimarts 3 de novembre de 2009 - 13:26 h

    Toda mi vida he viajado como un cormorán o una gaviota a diferentes mundos exteriores e interiores pero siempre me he sentido unido a mis padres en todas sus facetas de sus vidas :trabajo ,salud ,penas ,diversión …
    La sensación de no estar atado sentimentalmente a ninguna mujer i de haber perdido los padres es algo desgarrador pero , a la vez ,te llena de plenitud i fe en uno mismo .
    Realizar lo que te dicte el corazón sin estar sometido a ninguna presión ,vivir la aventura de la vida a solas y en libertad relativa te hace confiar en uno mismo y no sentirte un inútil como mucha gente me ha visto ,sin pedirte opinión porque te ven un hombre ausente i discapacitado .
    Desde pequeño me han visto un ser desgarbado y contrahecho ,un piltrafilla del cual no se podía esperar nada pero tenía un problema : ese ser era un genio en los estudios y por tanto la envidia de sus compañeros de colegio e instituto .Ese talento no le falicitó sus relaciones personales ,al contrario lo veían como un chico conservador hijo de fachas .En una ciudad como Vilanova era un mal asunto integrarse en su sociedad civil porque aunque nos digamos ser muy demócratas no hay igualdad de oportunidades para las personas en ningún lugar de este País .

  3. Mercè Rey dimecres 9 de setembre de 2009 - 16:36 h

    Melodia, noia, on ets? Que no sents com plorem? Vine ja!

  4. Mercè Rey dimecres 9 de setembre de 2009 - 16:35 h

    Què vol dir això de fins aviat, Xavi?? Ni parlar-ne, tu aquí a treballar, que tens més entrades encara.
    Per cert, i això és per a tothom: no us heu de penedir de res del que heu escrit. I si ara veieu que, realment, separant-vos una mica del text quan el torneu a agafar podeu millorar-lo, doncs això que heu après. De fet, és un taller, es tracta d’aprendre, no?
    I una altra cosa: tothom qui escriu intenta deixar alguna marca en qui llegeix. Forma part de l’ésser humà. Si fos fàcil aconseguir-ho, no tindríem tants escriptors i escriptores que estan aprenent i millorant tota la seva vida. I ens els perdríem!

  5. Xavi Gil dijous 3 de setembre de 2009 - 12:53 h

    que tornem de vacances i la gent sembla tenir ganes d´iniciar un nou curs laboral i educatiu .Sembla i agraeixo a la Biblioteca així estat aquest taller d´escriptura com un esperó que anima a iniciar el curs amb ganes de reprendre les activitas diverses i molt interessants que portará a terme les Biblioteques de Vilanova i la Geltrú .
    Torno a repetir molt agraït pel Talles d´Escriptura .
    Fins aviat !!

  6. Xavi Gil dijous 3 de setembre de 2009 - 12:45 h

    Li dono la raó que els escrits no s´han de rellegir fins l´endemà o més endavant .
    En aquest estiu me n´adono de què podria haver estat més acurat i no precipitar-me tant davant del teclat .
    No m´enpenedeixo del que escric però , a vegades ,penso que pots fer mal si algú em llegeix .
    En acabat d´un temps , repasso el meu passat i penso que a l´escriure em mou unes ganes de no deixar indiferent a si algú ho llegeix .No és que tingui afany de protagonisme sinó em sorprenc a mi mateix després de tants anys de silenci ,em quedi alguna cosa a dir gràcies a picar l´ham o als estímuls de la Mercè Rey i el bloc Fora PRESTATGE .
    Torno a llegir la introducció de la Mercè Rey i en veure

  7. Xavi Gil dijous 13 d'agost de 2009 - 21:41 h

    Caram Melodia !! Tens una sensibilitat que m´esborrona la pell i a més em fa sentir-me una ànima bessona de tu .
    Sents les mateixes emocions que jo en aquest estiu vibrant i feliç que passo a la vora del mar i la biblioteca ,pensant i somiant amb les noies que m´he enamorat al llarg de la meva vida resultant ésser la ma teixa de la qual estic boig per unir-me en cos i ànima en aquesta vil-la tan romàntica .
    D´ençà que l´he tornat a veure m´he amistançat amb tot Vilanova i ella amb reconcilia amb la gent propera i les persones que fan escarafalls quan saben d´on provinc .
    Tú ets font d´energia de la què sempre vull veure per a treballar pels altres .
    Tú em fas sentir que mai em quedaré sol .
    Tú ets amb qui vull morir al llit .
    Tú m´has donat sentit a la vida .
    Tú ,gràcies , has vetllat per tothom i m´agradaria que amb la teva discreció seguissis vetllant…
    Tú m´has donat forces per a viure i jo vull donar-te esperances i forces per a continuar junts malgrat els móns i les famílies que ens separen .
    Tú m´has fet perdonar les ofenses i també et demano perdó si no he estat a l´alçada de les cirscumstàncies .
    Tú m´has fet adonar de la gratuïtat de la vida .
    Tú ,en el teu mirall he vist que no he tingut molta talla moral i m´he deixat portar pels fanatismes i la deixadessa de la meva persona.
    Disculpa si no m´he donat a conèixer abans però he viscut atemorit tota la vida sense confiar en ningú perquè la sol.litud et tanca la relació amb el món i en ella et vas enfonsant com un peix malferit en el mar .
    Disculpa perquè sempre m´he menyspreat i he pensat que no valc res i tú m´has fet sentir que sóc persona .
    El teu somriure m´ha rehabilitat i ressucitat de les penes .
    Gràcies a tu renéixo de les cendres com l´ave fènix .

  8. Ebolina dissabte 8 d'agost de 2009 - 16:43 h

    “Qui sap si mai més passaré per aquest camí.” Quina raó tens, Melodia!

  9. MELODIA dimecres 22 de juliol de 2009 - 13:47 h

    SOMNI D’ESTIU
    Dolços petons. Mil papallones voleien pel meu interior quan els teus bonics ulls em miren. El meu cos reacciona a la teva veu quan suaument em parles a cau d’orella, quan t’expliques amb la teva veu melodiosa, quan em contes intimitats traspuant tota la teva dolçor i tendressa. M’emociones.
    Llavors em sento com aquella fulleta que el vent va empenyien i giravoltant al ritme que ell vol. Sensacions intenses.
    Quina sort estar enamorat !!

    PENSAMENT
    Un dels sentiments més importants d’aquest món és l’amor, l’únic element que fa funcionar els altres. El que sentim i les emocions desperten la racionalitat, obliguen a actuar i a prendre consciència de la necessitat de treballar per fer més feliç la gent que ens envolta. Amb el cor, sí, però també amb el cap… La importància dels detalls, dels gestos, de tenir cura d’algú, una subtil carícia, la passió d’un sol petó…

    DESIG
    Deixa’m somniar. Vull ser prop teu. Vibrar. Sentir-te.
    Que el temps s’aturi en l’instant que et trobi per poder gaudir amb tu. Qui sap si mai més passaré per aquest camí.

Deixa un comentari