Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Oscar 2012: La invención de Hugo

HugoTítol original: Hugo
Any de producció: 2011
Gènere: Aventures. Fantàstic
Director: Martin Scorsese
Guió: John Logan; basat en el llibre Hugo de Brian Selznick

Intèrprets: Asa Butterfield (Hugo Cabret), Chloe Moretz (Isabelle), Ben Kingsley (Georges Méliès), Sacha Baron Cohen (inspector de l’estació), Jude Law (pare d’Hugo), Emily Mortimer (Lisette), Michael Stuhlbarg (René Tabard), Ray Winstone (oncle Claude), Christopher Lee (senyor Labisse), Richard Griffiths (senyor Frick), Helen McCrory (mamma Jean), Frances de la Tour (madame Emilie), Shaun Aylward (nen del carrer

    11 Nominacions:

  • Millor pel·lícula
  • Millor director: Martin Scorsese
  • Millor fotografia
  • Millor guió adaptat
  • Millor montatge
  • Millor banda sonora
  • Millor direcció d’art
  • Millor disseny de vestuari
  • Millor so
  • Millor ediciò de so
  • Millors efectes visuals
  •  
    Escrita pel guionista John Logan, La invención de Hugo està basada en el llibre del mateix nom de Brian Selznick. Dirigida per Martin Scorsese, la pel·lícula vol retre un homenatge molt sentit al millor cinema clàssic de Georges Méliès i els germans Lumière, els grans pares del setè art que van donar els primers passos en aquest ofici, i pretén retratar la màgia del cinema a través del jove Hugo, un nen orfe que viu amagat a l’estació de trens de Montparnasse.

    A començaments de la dècada dels trenta, Hugo Cabret viu a París amb el seu pare. Va perdre la seva mare de molt petit, així que la connexió amb ell es va intensificar fins al punt que es va convertir en el seu millor amic.

    El pare d’Hugo, que treballava mitja jornada en una rellotgeria i l’altra en el museu de la ciutat, va inculcar al nen el gust per reparar objectes, la lectura, l’art i el cinema. Un bon dia porta a casa un artefacte amb forma humana, un autòmat espatllat que suposadament és capaç d’escriure amb una ploma estilogràfica, i explica a Hugo que solia ser utilitzat per mags i la gent del circ per realitzar activitats com ballar, escriure o dibuixar. Entre tots dos decideixen reparar-lo i comencen a buscar peces que puguin servir.

    Però una nit, quan Hugo té 12 anys, s’incendia el museu i el pare d’Hugo mor, cosa que obliga al nen a anar a viure amb el seu oncle, un borratxo encarregat de posar a punt els rellotges de la Gare de Montparnasse. L’oncle li ensenya a tenir cura dels rellotges, i després desapareix.

    Isabelle i Hugo amb la clau

    Sense diners, sense mentors, sense vigilància i passant gana, Hugo viu sol, a l’interior de l’estació, en un polsegós apartament que es va construir per als empleats. El seu únic objectiu és finalitzar la reparació de l’autòmat, que té gairebé arranjat. Tot el que necessita ara és la clau en forma de cor que obrirà el seu pany. Hugo està convençut que l’autòmat conté un missatge del seu pare.

    El nen ha desenvolupat l’habilitat de robar menjar i material i quan intenta aconseguir les últimes peces mecàniques per al seu amic, és atrapat per l’amo de la botiga de joguines on pretenia robar-les i aquest li pren el seu quadern de notes, on ha escrit els seus avenços.

    Desesperat, Hugo el segueix a casa seva i coneix a Isabelle, una nena de 12 anys, fillola del botiguer a la qual demana ajuda per recuperar les seves notes. A Isabelle li encanten les aventures i decideix ajudar-lo. Casualment, és ella qui té la clau. Quan la utilitzen per activar l’autòmat, l’autòmat reprodueix un dibuix que representa l’escena d’una pel·lícula de la qual Hugo recorda haver-ne sentit parlar al seu pare.

    Junts descobriran que la pel·lícula va ser creada per Georges Méliès, que resultarà ser el botiguer rondinaire, de barba blanca i ulls tristos, i padrí d’Isabelle, i coneixeran que l’autòmat era una preuada creació seva, d’una època en què va ser mag en la seva joventut.

    Hugo es una pel·lícula en moviment, divertida i estimulant, una lliçó d’història imaginativa en la forma d’història de detectius. La cinta és una gran defensa del cinema com un món de somni, la força transformadora de la realitat que veiem al nostre voltant.

    Llibres

  • La invenció de l’Hugo Cabret
  • DVD

  • Martin Scorsese a la Biblioteca

  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    1 Comentari fins ara

    1. Xenia dimarts 14 de febrer de 2012 - 20:24 h

      Quina bona pinta que té aquesta peli….

    Deixa un comentari