Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

L’escala de l’evasió

Fins al proper mes de març es pot veure a la Fundació Joan Miró l’exposició L’escala de l’evasió, la major retrospectiva dedicada a Joan Miró (1893-1983), amb unes 170 obres, entre olis, treballs sobre paper i escultures, que inclou els primers treballs del pintor, escultor, gravador i ceramista Autorretrat de Joan Miróespanyol, inspirats en la seva terra i la seva resposta davant la Guerra Civil (1936-39) i la caiguda de França davant el domini nazi, entre 1935 i 1941. Està considerada com la més important que s’ha pogut veure a Espanya en els últims 20 anys.

Joan Miró, qui va néixer a Palma de Mallorca, és considerat un dels màxims representants del surrealisme. Segons els experts, en la seva obra va reflectir el seu interès en el subconscient, en l’infantil i en el seu país, en principi a partir de fortes influències fauves, cubistes i expressionistes, passant a una pintura plana amb cert aire naïf. No obstant això, a partir de la seva estada a París, la seva obra es torna més onírica, coincidint amb els punts del surrealisme i incorporant-se a aquest moviment, fins a 1930 que ell mateix va acceptar la necessitat d’afavorir una expressió contemporània.

L’exposició, que reuneix obres de col·leccions públiques i privades de tot el món, ha estat organitzada conjuntament amb la Tate Modern i concebuda pels comissaris de la Tate, Matthew Gale i Marko Daniel, en col·laboració amb Teresa Montaner, conservadora de la Fundació Joan Miró, vol mostrar el compromís polític mantingut per Miró al llarg de la seva existència i també la influència de la seva cultura catalana, evidenciant la naturalesa inquieta i radical de la seva obra.

Algunes de les pintures exposades a L’escala de l’evasió

Les primeres sales de l’exposició exploren els vincles amb la seva Catalunya natal, en especial amb la masia familiar de Mont-Roig, així com la inflexió que va suposar la seva estada a París i l’alliberament creativa del surrealisme; d’aquest període són La masia (1921-1922), que va pertànyer al seu amic Ernest Hemingway, i la seqüència Cap de pagès català (1924-1925).

A la secció central es repassa el drama de la Guerra Civil, amb protestes explícites de l’artista en obres com la sèrie de Pintures salvatges (1924-1936) o la Natura morta del sabatot (1937), i també s’inclouen les peces que va pintar per encàrrec del Govern de la República per al pavelló espanyol de l’Exposició Internacional de París, on van conviure amb el Guernica de Picasso.

L’esclat de la Segona Guerra Mundial va provocar respostes més íntimes, com les cèlebres Constel·lacions, sèrie desenvolupada entre 1940 i 1941, i altres més pertorbadores com la sèrie Barcelona (1944), el comentari plàstic de Miró a la Guerra Civil.

L’exposició és un dels esdeveniments artístics de l’any, i per això anirà acompanyada de jornades acadèmiques, d’itineraris turístics per la Barcelona de Miró i fins i tot d’altres mostres, com Joan Miró. Cartells d’un temps, d’un país, al Museu d’Història de Catalunya.

Llibres

  • Joan Miró : años 20 mutación de la realidad : 90º aniversario de Joan Miró
  • Joan Miró : la metàfora de l’objecte
  • Joan Miró : obra gràfica 1955-1971
  • Miró
  • Miró ceramista
  • Miró escultor
  • Miró: noranta anys

  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

    Deixa un comentari