Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

No habrá paz para los malvados

Santos Trinidad

Va obtenir el reconeixement de la crítica al darrer Festival Internacional de Cinema de Donostia i amb una fórmula senzilla però moltes vegades difícil d’aconseguir: explicar una bona història i al mateix temps entretenir a l’espectador.

Santos Trinidad, detectiu de la Brigada de Persones Desaparegudes, ha comès un error. Tractant de cobrir les seves petjades, es submergirà sense pretendre-ho en un assumpte de dimensions inesperades… El policia cercarà un home pel seu compte, un pas endavant de la investigació oficial que dirigeix una jutgessa, en una ambientació apropiada amb uns baixos fons de la capital de l’estat espanyol desconeguts, una realització molt eficient aprofitant al màxim els seus recursos i finalment un protagonista, José Coronado, en estat de gràcia interpretant a l’inspector de policia psicòpata, decadent i amb un passat turbulent.

La imatge d’un home assegut amb una pistola penjant-li de la mà com una flor marcida es repeteix dues vegades en aquesta magnífica pel·lícula del director Enrique Urbizu. El primer quart d’hora és explosiu com s’escau quan es vol enganxar a l’espectador ràpidament: unes copes, un prostíbul buit, un borratxo violent, tres trets i un personatge que només vol salvar la seva pell.

No habrá paz para los malvadosEl director, valent de principi a fi, reparteix a tort i a dret desafiant l’atzar que fet i fet determina la vida de qualsevol de nosaltres, subjectes a forces i incompetències alienes al nostre control.

I ho fa d’una manera inapel·lable, dens i socialment compromès, que juga amb el fatal en el que queda com una demostració de narrativa demolidora angoixant intel·ligent, divertida i descarnada.

Una ortografia tan crua com la vida.

A partir d’un brut, maquinera, maquiavèlic i realista guió co-escrit amb Michel Gaztambide, el realitzador dispara un thriller tremebundament llardós i oliós, que fila gruix a l’hora de compondre dues línies paral·leles destinades a confluir inexorablement en el seu destí final.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari