Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

El cine negro

“Aquestes pel·lícules són catedrals en la història del cinema com el mural de la Capella Sixtina ho és per l’Art”. (Víctor Arribas)

Coberta de El cine negro de Víctor ArribasNo hi ha Història del Cinema sense el Cinema Negre. Si bé l’origen d’aquest gènere no es troba només en el cinema, sinó en altres mitjans artístics com la literatura, amb autors com Raymond Chandler, James M. Cain o Dashiell Hammet, la seva estètica, amb la tradició tècnica del clarobscur i el tenebrisme, està clarament vinculada a l’expressionisme alemany de principis del segle XX, que comprenia des del cinema, el teatre, la fotografia i la pintura fins a l’escultura i l’arquitectura.

Són obres que reflecteixen el més corrupte de l’ànima humana en períodes de penúria (originàriament als Estats Units la Gran Depressió i el període d’entreguerres, com una de les etapes més difícils de la història d’aquest país), amb personatges marcats per l’odi i la desesperació, per la traïció i la violència, per l’avarícia i l’ambició.
 
És un cinema de víctimes i botxins, on el feble és vampiritzat pels vilans, on tot es pot bescanviar, ja sigui les possessions materials, el sexe o l’ànima, on la llum tot just travessa la dura cortina de fum i on la mort passa llista al principi i al final de la història.

Ens presenta una societat violenta, cínica i corrupta, que amenaça no tan sols a l’heroi/protagonista de les pel·lícules, sinó també a altres personatges dins d’un ambient de pessimisme fatalista. El final acostuma a ser agredolç quan no representa directament el fracàs del protagonista. Altre punt característic del cinema negre és la presència de la femme fatale que, aparentment inofensiva, pot conduir a les seves víctimes al perill o a la mort.

Cartells de “films noir”

Relats tèrbols que en molts casos provenen de la literatura criminal quan no directament de les seccions de successos dels mitjans impresos. Influïts pel cinema de gàngsters dels anys 30 i dels corrents europeus aquells directors de mitjans del segle XX no van ser mai conscients d’estar forjant un nou gènere que deu el seu nom a les tapes negres de les novel·les de la col·lecció Sèrie Noire de l’editorial francesa Gallimard.

Els anys 40 i 50 la indústria de Hollywood estava florint, i amb l’emergència del règim nazi molts directors alemanys i europeus que formaven part del moviment expressionista, es van exiliar als Estats Units, com Fritz Lang, Robert Siodmak o Michael Curtiz. Aquests directors van portar a Hollywood les noves tècniques d’il·luminació que pretenien il·lustrar un estat psicològic i una nova manera d’acostament a la posada en escena, realitzant alguns dels primers clàssics del cinema negre. Una manera de fer pel·lícules que va modificar la decoració de les cases, va modernitzar el disseny dels automòbils i, fins i tot, va influir en la forma de parlar.Víctor Arribas

Víctor Arribas, periodista madrileny que desenvolupa la seva activitat professional en ràdio i televisió i té una llarga trajectòria com especialista en cinema, és un profund coneixedor del cinema negre i ha compaginat professió i afició amb el seu llibre El cine negro, un minuciós estudi del cinema negre clàssic nord-americà (des de 1930 a 1960) a través de l’anàlisi de les 60 pel·lícules més importants del gènere segons el seu autor (tot i que li ha costat molt destriar-les), tractades de manera independent cadascuna d’elles i profusament il·lustrades.

El cine negro ens ofereix una excel·lent oportunitat per ampliar tot el possible l’univers que compon cada pel·lícula, autor, actors…, i documentar-se sobre els avatars del procés de producció de cadascuna d’elles, des d’Hampa daurada a Set de mal, a més de contemplar l’enorme quantitat de fotos, cartells, etc. Veieu el què diu l’autor:

Llibres

  • El cine negro
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

    Deixa un comentari