Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Un crim imperfecte, Teresa Solana

BANNER-560

Teresa Solana, l’autora

Maria Teresa Solana Mir (Barcelona, 1962). És una escriptora coneguda per les seves obres de novel·la negra en les quals imprimeix el seu peculiar estil ple de sàtira sense misericòrdia.

BessonsEs va llicenciar en Filosofia a la Universitat de Barcelona, on també va cursar estudis de Filologia clàssica. La seva activitat professional ha estat centrada en el camp de la traducció literària. Ha dirigit la Casa del Traductor a Tarassona. Com a traductora, està especialitzada en Filosofia i Literatura. Tradueix del francès, l’anglès i el català. És també autora d’articles i assaigs sobre la traducció.

71iId6-SlbL._UX250_L’any 2006 es va donar a conèixer amb la novel·la Un crim imperfecte, una obra fresca i intel·ligent amb la qual va obtenir el Premi Brigada 21 de novel·la en català. La novel·la ha estat traduïda a cinc idiomes i es va convertir en tot un èxit internacional entre els aficionats al gènere. En la seva segona novel·la Drecera al paradís,(2007), també protagonitzada pels disbauxats bessons, va realitzar una divertida paròdia del món editorial i de les lletres a Espanya. L’hora zen (2011) i Campanades de boda (2016) són les darreres novel·les protagonitzades pels germans bessons detectius.

Amb Negres tempestes Solana va guanyar el III Premi Crims de Tinta (La Magrana).

El 2010 va publicar un llibre de relats policíacs Set casos de sang i fetge i 1 història d’amor.

 

Un crim imperfecte, el llibre

A la novel·la Un crim imperfecte, Teresa Solana no demostra únicament un instint letal per retratar les contradiccions de Barcelona i les seves classes socials, culturals i polítiques, oliva 300-loguillosinó que també sap rematar-ho en forma de novel·la policíaca i satírica, posant al capdavant d’una investigació extravagant i còmica a dos personatges, el progre Eduard i el fatxenda Borja, que costarà oblidar.

En Lluís Font descobreix, en el catàleg d’una casa de subhastes, que la seva dona va posar per a un pintor a qui no coneix. Un-crim-imperfecteSi la troballa ja és de per si inquietant, encara ho és més quan s’aspira a la presidència de la Generalitat, ja que no es pot permetre el luxe de cap escàndol.

La solució és fàcil, tot i que una mica desencertada: contractar els serveis d’una empresa d’assessorament que es dedica a esmenar els assumptes tèrbols de la gent selecta, i que està regida per dos bessons impossibles, Eduard i Borja.

Els germans accepten el cas, sense imaginar que la seva incompetència els portarà enfrontar-se a un assassinat estrany i refinat que té com a principals sospitosos certs membres de les classes benestants barcelonines.

La seva missió pseudodetectivesca pren uns camins certament ombrívols quan, seguint la pista d’aquesta dona, topen de cara amb un crim que gelarà la sang blava que corre per les venes de la més alta societat de Barcelona.

La trama, tot i que policíaca, és molt divertida, sense complicacions i està escrita de tal manera que resulta agradable i amena.

Teresa-Solana-rodonaPer saber-ne més…

 

12 de gener, la tertúlia

Tot i que no l’han trobat una novel·la precisament perfecta, no es pot negar que els clubaires s’ho han passat d’allò més bé llegint Un crim imperfecte:

Núria, 7; Esther, 8; Joan, 7; Evelia, 8; Dolors, 8; Josefa, 5; Inés Luz, 4; Julio, 8; Carme, 7; Josep Mª, 7; Soledad, 7; Pilar, 8; Joana, 5; Victoria, 7; Montserrat, 8; José Antonio, 8; Carme, 7; Olga, 8.

L’opinió general és que no es tracta d’una obra perfecta, ni molt menys, però sí agradable de llegir.

Han destacat l’habilitat de Teresa Solana per oferir una visió satírica de la classe alta de Barcelona sota l’aparença d’una història de detectius, i retratar les contradiccions de les seves classes socials, culturals i polítiques amb un to desenfadat i irònic.

PLANO AMB ADRECES-CRIM IMPERFECTEPer als clubaires, en general, la trama és sobretot original, entretinguda, força divertida i els ha fet seguir el llibre. L’han trobat un bon contrapunt a la línia agressiva del gènere negre que retrata les febleses de la classe alta barcelonina amb un seguit de situacions vodevilesques i surrealistes.

Els dos personatges principals, els bessons Eduard i Borja, han estat tot un èxit per als lectors que els han trobat divertits, descarats, i alhora molt humans amb les seves contradiccions. Uns detectius maldestres, sempre al límit de la llei, que són els antiherois per excel·lència.

En canvi, per als detractors, és una novel·la lleugera, una mica fluixa (una de les lectores l’ha titllat de “juvenil”), fins i tot amb alguna llicència gramatical que es podria considerar defecte. També han opinat que els tripijocs dels bessons que haurien de servir d’eina per denunciar la crisi econòmica que afecta tots els sectors i carregar contra la burgesia del país, excedeixen de comicitat i extravagància, el que fa que aquesta crítica quedi en un no res.

La propera sessió de L’Oliva Negra tindrà lloc dijous 9 de febrer. Hi comentarem La tercera verge de Fred Vargas.

Sofia de Ruy-Wamba
L’Oliva Negra

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari