Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Ryszard Kapuscinski, el viatger que se submergia en l’entorn

Ryszard KapuscinskiSi Heròdot va dedicar les seves millors pàgines a explicar als atenesos com vivien pobles tan allunyats com els perses o els fenicis, Kapuscinski va sortir de la seva pàtria per descobrir històries llunyanes. Com Heròdot, Kapuscinski era curiós, observador i sempre disposat a escoltar. I com ell escrivia a mà. Sempre a mà.

Des del seu primer viatge com a corresponsal no es va separar mai d’un exemplar de la Història d’Heròdot a la qual tornava una i altra vegada (podem imaginar-nos el vell volum, amorosament trescat), i al seu voltant va reflexionar en el seu últim treball.

Entre un moment i un altre, Kapuscinski va sobreviure a 27 revolucions, va informar 12 vegades des del front i va ser condemnat a mort en quatre ocasions.

Ryszard Kapuscinski va néixer 4 de març de 1932 a la població de Pinsk, molt a l’est de Varsòvia, que en aquell moment formava part de Polònia i que avui dia està integrada a Bielorússia. Era la part més pobra de Polònia i possiblement d’Europa. Una terra desgraciada, de pocs recursos i d’una gran escassetat. D’aquesta manera quan va començar a viatjar arreu del món com a corresponsal de guerra, visitant les revolucions ocorregudes a Àfrica, Llatinoamèrica i Europa, Kapuscinski ja tenia una sensibilitat especial per explicar el que veia i li permetia aprofundir en els problemes del Tercer Món, la fam, la misèria, així com de l’autoritarisme i el despotisme. Era com tornar als escenaris de la seva infantesa.

Poblat a NigeriaCom a corresponsal, Kapuscinski va destacar pel seu treball a l’Àfrica, on va ser testimoni de la caiguda del colonialisme en les dècades dels 60 i 70. Va cobrir les revolucions de Nigèria (1966), Etiòpia (1974) i Angola (1975), entre d’altres.

Amb pocs mitjans, jugant-se la vida i la salut, Kapuscinski no es va conformar amb els estereotips o les versions oficials, que permeten als periodistes enviar cròniques sense ni tan sols sortir de l’hotel sinó que s’endinsava en els barris més pobres i s’hi instal·lava. Va viatjar a llocs que no són notícia per a nosaltres, i per rutes que només transiten els nadius africans, acostant-se a la realitat de les persones més humils, descrivint el que veia amb una mirada humana, en la qual s’endevina el desig de comprendre i ajudar.

Vista nocturna de Luanda, capital d’AngolaMentrestant, anava ordenant les seves notes i inventant un gènere: el reportatge total. Una espècie de crònica literària on l’autor enllaça viatges, vivències, poemes, tradicions que escolta i on no roman impassible davant el que està explicant. Kapuscinski va passar del text concís i objectiu de les agències al llibre del reportatge literari. No només es veia atret per la gent i cultures dels altres països, sinó que també per la seva literatura. Abans d’un viatge estava setmanes llegint literatura del lloc de destinació.

A començaments dels anys seixanta, va escriure llibres d’un gran nivell literari, caracteritzats per un sofisticat estil narratiu, que barrejava al periodista i a l’historiador. Va assolir un estil molt personal amb el que d’una forma simple era capaç de reflectir situacions d’elevada complexitat política i social, com la dels conflictes africans.

Té una vintena de llibres publicats en els quals relata els diferents conflictes que ha viscut. Potser la seva obra més suggerent és L’Imperi, un viatge en tres temps a una Unió Soviètica en vies d’enderroc que va sorprendre a una Europa encara commocionada per la caiguda del Mur. Kapuscinski va recórrer en tren les estepes siberianes, va visitar les ruïnes dels camps de repressió estalinista i va endevinar algunes de les claus del que s’acostava.

Llac Tana a EtiòpiaAbans havia publicat L’emperador, una mordaç faula sobre l’absolutisme que narrava el contrast entre el luxe de la intrigant cort de l’emperador d’Etiòpia Hali Selassie i la miserable vida dels seus súbdits. Una de les seves escenes descriu com els diplomàtics suportaven amb estoïcisme com el gos del monarca els pixava les sabates al saló del tron.

Un bon llibre per introduir-se en el món de Kapuscinski és Eben. Potser no sigui el millor, però sí que és un dels més amens per la quantitat de “aventures” que s’hi narren. A Eben Kapuscinski ens relata una gran quantitat de situacions viscudes per ell en els anys en què va estar de corresponsal en diferents zones d’Àfrica, que coincideixen amb l’època de la descolonització. Ens parla de persones amables i hospitalàries, que tot i no tenir res per menjar, acullen l’estranger blanc a casa i es mostren amables amb ell. Aquestes mateixes gents li expliquen com va arribar la seva tribu a aquest lloc, quantes setmanes es van passar caminant gairebé sense un objectiu fix, i li ensenyen a sobreviure en aquelles terres on tan difícil és fer-ho. Allà on va, Kapuscinski troba persones que l’ajuden a arribar a altres llocs, li diuen a qui ha de dirigir-se i com ho ha de fer si vol aconseguir el favor d’aquesta persona.

Kapuscinski, una visió d’ÀfricaEscriu al pròleg d’Eben: “He viscut uns quants anys a l’Àfrica. Hi vaig anar per primera vegada el 1957. Després, al llarg de quaranta anys, he tornat cada vegada que es presentava l’ocasió. Vaig viatjar molt. Sempre he evitat les rutes oficials, els palaus, les figures importants, la gran política. Tot el contrari: preferia pujar a camions trobats per casualitat, recórrer el desert amb els nòmades i ser hoste dels camperols de la sabana tropical. La seva vida és un martiri, un turment que, no obstant, suporten amb una tenacitat i un ànim sorprenents”.

Està clar que la història d’Àfrica és complexa, però llegint a Kapuscinski podrem entendre la seva realitat. Aquestes són les seves paraules:

“Aquest continent és massa gran per descriure’l. És tot un oceà, un planeta a part, tot un cosmos heterogeni i d’una riquesa extraordinària. Només per una convenció reduccionista, per comoditat, diem “Àfrica”. En la realitat, excepte pel nom geogràfic, Àfrica no existeix“.

Kapuscinski sempre viatjava sol i sempre tornava al seu atrotinat àtic de Varsòvia, on escrivia envoltat de fotos, postals, retalls de diari, paraules i llibres en tots els idiomes. El seu darrer llibre va ser justament Viatges amb Heròdot, una obra de difícil classificació. Mescla de reportatge, estudi etnogràfic i antropològic, llibre de viatges pel temps i la història.

A Varsòvia va morir el 23 de gener de 2007 d’una greu malaltia. Segur que tenia al costat el seu breviari: la Història d’Heròdot.

Llibres

  • Crist amb la carrabina al coll
  • Ébano
  • Encuentro con el otro
  • La jungla polaca
  • Un dia més de vida
  • Viatges amb Heròdot
  • Paisatge africà


    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

    Deixa un comentari