Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

El cribatge del càncer de pròstata

Diagnòstic precoç del càncer de pròstata

Aquesta informació té com a finalitat que es conegui els dubtes que existeixen actualment sobre la conveniència de fer proves per al diagnòstic precoç de càncer de pròstata. És vostè mateix qui ha de
prendre la decisió de si vol o no fer-se les proves.

El càncer de pròstata és molt freqüent en els homes. La majoria de càncers de pròstata tenen una evolució lenta, superior als 10 o 15 anys, i molts d’aquests mai arribaran a donar símptomes. 2 de cada 3 pacients diagnosticats de càncer de pròstata no haurien tingut símptomes, mai haurien sabut que en tenien i haurien mort d’altres causes. Dels pacients que tenen símptomes i molèsties a causa del càncer de pròstata, més de la meitat morirà per unes altres causes.

El PSA és una substància de la pròstata que es pot mesurar amb una simple anàlisi de sang. Quan es troba un PSA alt pot indicar que la pròstata és més gran del normal, que
està inflamada o infectada, i també que pot haver-hi un càncer. Un PSA alt no sempre significa que hi hagi un càncer. Juntament amb el PSA cal fer també un tacte rectal.

Pròstata

Fa uns anys es va començar a utilitzar el PSA per fer el diagnòstic precoç del càncer de pròstata, perquè es pensava que així es podrien salvar vides. Amb els coneixements
mèdics actuals hi ha dubtes respecte la recomanació de fer-se el PSA.

Avui en dia, no coneixem els beneficis d’aquesta prova però sabem que en alguns casos pot perjudicar-lo. El PSA no és una prova exacta. Quan un PSA surt alt, cal fer una altra prova (biòpsia de pròstata) per confirmar si hi ha o no un càncer. Hi haurà homes a qui es trobarà un PSA alt que no tindran càncer de pròstata. Altres homes amb PSA normal tindran en realitat un càncer que no es diagnosticarà. Si la biòpsia confirma un càncer, i no està avançat, podrà oferir-se un tractament amb cirurgia o radioteràpia per intentar curar-lo. Els efectes beneficiosos d’aquests tractaments no es coneixen bé. Els tractaments tenen amb freqüència efectes secundaris importants.

Quan es diagnostica un càncer, no podem saber si serà un dels que es desenvoluparà o no. El PSA pot identificar càncers que mai haguessin donat problemes. A aquestes persones se’ls farà un tractament que no els aportarà cap benefici.

Tractaments

Beneficis i riscos del diagnòstic precoç del càncer de pròstata

Beneficis

- Diagnòstic del càncer de pròstata quan està poc avançat.
- Més possibilitats de fer un tractament par intentar curar el càncer.

Riscos

- Realització de biòpsies de pròstata que no aporten cap benefici
(efectes secundaris i angoixa).
- Diagnòstic de càncers que mai haurien evolucionat.
- Efectes secundaries i complicacions derivades dels tractaments.

Així doncs, davant el dubte de si s’ha de demanar o no el PSA, per a descartar un possible càncer de pròstata, el millor es posar-ho en coneixement del vostre metge de família el qual valorarà els vostres antecedents familiars, personals, símptomes actuals i farà una revisió exploratòria i entre els dos es decidirà la millor opció per reduir el risc d’efectes secundaris.

http://www.fisterra.com/guias2/cp.asp

http://www.ics.gencat.cat/3clics/main.php?page=ArticlePage&id=317&lang=CAS

http://www.cancer.gov/espanol/tipos/necesita-saber/prostata/page9

Dra. Moreno Lorente.
Medicina familiar i comunitària.

2 Comentaris fins ara

  1. Dra. Moreno Lorente diumenge 5 de juny de 2011 - 11:06 h

    Bon dia,

    crec que fas una pregunta molt interesant. Sempre que aparegui una sospita clínica, s’haurà de realitzar un tacte rectal i una determinació en sang de PSA. En cas contrari, no hi ha evidència per fer cribatge sintemàtica en asimptomàtics. Si ho demanen, cal informar als individus entre 50-70 anys dels beneficis i riscs del cribatge i del tractament.

    En pacients d’alt risc que vulguin sotmetre’s al cribatge ( 2 o més familiars de primer grau amb càncer de pròstata, africans) caldria començar a partir dels 45 anys o bé, 5-10 anys abans del diagnosticat més jove a la familia, amb periodicitat segons sospita clínica.

    Desitjo que hagi quedat resposta la teva pregunta.

    Gràcies

  2. Lorudes dimarts 31 de maig de 2011 - 18:43 h

    En primer lugar agradecer este blog de salut, creo que es muy interesante y didactico.

    En segundo lugar me interesaria saber a partir de que edad un hombre deberia consultar a su medico para revisar su próstata. Es cierto que debe ser a partir de los 50?

    Muchas gracias

Deixa un comentari