Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Ana Maria Matute: “Qui no inventa no viu”

El Premi CervantesL’escriptora Ana María Matute ha agraït aquest dimecres la concessió del Premi Cervantes amb un discurs en què va parlar de la seva gran passió: la literatura, i amb el que va voler fer partícips de la seva “emoció, alegria i felicitat” a tots els que “han fet possible aquest somni” que l’acompanya des de la infància.

“La literatura ha estat, i és, el far salvador de moltes de les meves tempestes” , ha dit aquesta gran novel·lista després de rebre el guardó més important de les lletres hispàniques, un premi que ella considera “com el reconeixement, ja que no a un mèrit, si més no a la voluntat i l’amor” que l’han portat a lliurar tota la seva vida “a aquesta dedicació”.

Una locució intimista, sincera i emotiva, en part perquè, com ella confessa, no se li dóna bé aquest tipus d’intervencions i prefereix “escriure tres novel·les seguides i vint contes, sense respir, a haver de pronunciar un discurs”, i també perquè l’estil de Matute és únic i no havia de demostrar res: aquí hi ha la seva obra i la seva immensa capacitat de fabulació.

Ana María Matute llegint el seu discursLa proximitat de les paraules de Matute potser ha quedat reforçada pel fet que l’escriptora no hagi pujat a la solemne càtedra plateresca del paranimf de la Universitat d’Alcalá de Henares per afirmar: “la meva és una vida de paper”.

La ficció funciona per l’escriptora com a territori de salvació, una mena de santuari on parapetar-se i en el qual els personatges en certa manera protegeixen el lector.

“Si algun dia es troben vostès amb les meves històries, amb les meves criatures, creguin-se-les, perquè me les he inventat”, ha conclòs Matute.

Ana María Matute va néixer a Barcelona el 1925, en una família acomodada, de pare català i de mare castellana. Als cinc anys va patir una infecció de ronyó i als vuit, una altra greu malaltia va fer que els seus pares l’enviessin a Mansilla de la Serra, a La Rioja, on la família de la seva mare tenia una finca. Amagada en un armari va descobrir els seus mons imaginaris i màgics. Ana María Matute rebent el premi Cervantes

Als cinc anys va escriure i va dibuixar el seu primer conte, i va seguir. Aquests relats estan reunits en Contes d’infància. Als 10, es va inventar una revista, Shibyl. Va viure la guerra civil amb 11 anys, quan va conèixer “el terror i l’odi” i el món es va tornar de sobte “del revés”. Va ingressar llavors Matute a “la generació dels nens sorpresos” i va començar a comprendre la importància dels textos que arrenquen amb un “hi havia una vegada…”.

Llegiu aquí el discurs íntegre d’Ana María Matute (en PDF). No us el perdeu!


Biblioteca Joan Oliva i Milà.

2 Comentaris fins ara

  1. Xavi Gil dimarts 3 de maig de 2011 - 0:04 h

    NO DEIXEU DE LLEGIR-LA ,ÉS COMPARABLE A CERVANTES PERÒ DELS NOSTRES TEMPS .

  2. ANÒNIM diumenge 1 de maig de 2011 - 12:36 h

    MERAVELLOSA LA MATUTE!
    NO HI HA RES MÉS A DIR.

Deixa un comentari