Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Amor a sang freda, Sílvia Romero

LA TERTÚLIA
Dimarts 17 de maig

“Us demano una cosa: que comenteu la novel·la com si jo no hi fos”, ens demana la Sílvia Romero, que ha tingut la generositat d’assistir, com a autora invitada, a la darrera sessió del Club La Crisàlide del curs 2015-16. Ella en fou conductora molts anys i li he d’agrair que em passés el relleu, ja que si alguna cosa defineix un Club de Lectura és la seva conductora i les seves lectores i lectors.

La sessió d’enguany congrega moltes emocions, la principal, la retrobada amb la Sílvia Romero, l’escriptora escollida per a la V Trobada Comarcal de Clubs de Lectura, que tindrà lloc el 3 de juny a Santa Margalida i els Monjos. crisalide Per això també ha vingut l’Imma Martínez, bibliotecària itinerant, que ens proposa de gravar una pregunta adreçada l’autora, que després es projectarà durant la Trobada. Per aquelles circumstàncies tristes de la vida, hem hagut d’ajornar la sessió, ja que es va morir el meu cunyat Alejandro a Madrid. No comptem tampoc amb la Gemma Capdet, de dol per la seva filla Mar, ni amb la Dolors Juan, que comparteix el dol i a més té la sessió del Club de Lectura de l’Aula de la Gent Gran, d’on ella és la conductora. Una altra lectora, Rosa Llop, ens informa de la malaurada mort del seu marit. Entre les parets blaves intentem defugir la inevitabilitat del destí i apel·lem a la companyonia, a la literatura, a la copeta de cava que ens ha preparat la Mari Carmen Quintana i els pastissets i dolços que ens han dut les estimades clubaires que han pogut venir: l’Anna Maria Montané, la Maria Teresa Ventosa, la Josefa Fonollosa, la Marta Gómez,la Soledad Marsal i l’Evelia Casado. La Mercè Porta ens va enviar una ressenya del llibre i les seves salutacions, com també enyorem la Maria Jesús Alonso, en Manuel Solé, la Paquita Puig, la Rosa Raventós, l’Elvira Díaz…Perdoneu-me, segur que em deixo algú. Tots fem el que podem! Que, en aquesta sessió, consisteix a comentar Amor a sang freda, la primera novel·la de la Sílvia Romero però també a fer-li preguntes, a demanar-li qui, com, quan, per què i de quina manera.

Així doncs, una de les preguntes clau és per què en Gustau, el pervers antagonista, és tan negatiu i si hi ha hagut algun model…La Sílvia diu que no l’ha tret d’enlloc, però que sap que existeix i el coneix. noves dames del crimI per això li dóna el final que mereix. Hi ha també preguntes sobre la Sònia, la protagonista, hi estem interessades; l’autora ens respon que protagonitza Els artistes també paguem la hipoteca, una història publicada en el recull Les noves dames del crim, impulsat per Anna Maria Villalonga. La Sònia ha perdut ingenuïtat, com ja es veia, però encara en té massa com per fer-la protagonista d’una nova novel·la de la Sílvia. La inspectora Marga Campos segueix bé de salut, també apareix en el relat anterior. Parlem de les successives víctimes d’en Gustau: la Carla, la dona, la Rita, la veïna, la Rosa, la fillastra, la pròpia Sònia, que reacciona a temps, i ens preguntem què hi veuen, en aquest paio, unes dones tan diferents, d’on ve aquest atractiu que de vegades emanen els donjoans de la pitjor espècie.

La Sílvia s’arronsa d’espatlles i ens diu que, precisament, per això n’ha volgut parlar, per descobrir-ho. Ens revela que sempre a les seves novel·les hi ha algú dolent molt dolent, pèrfid, que tanmateix sol rebre el seu càstig; que per escriure tan bé d’aquests personatges s’ha de posar a la seva pell; que, malgrat haver escrit sis novel·les, una obra de teatre (Verí) i moltes narracions, després d’aquesta, no hi canviaria gran cosa, potser només algunes repeticions i alguns detalls d’estil.

És una autora d’històries dures, però àgilment escrites, que poden causar insomni en més d’una lectora (com ens confessa la Marta Gómez) i addicció en totes, fins que l’hem acabada no l’hem poguda deixar.

Gràcies, Sílvia, per les teves paraules, la teva saviesa literària i el teu escalf humà. Gràcies, amigues i amics del Club, pel vostre escalf i la vostra ciència i paciència lectora. Gràcies, Imma, per tornar a venir a filmar la pregunta que adreçarem a la Sílvia i per quedar-te amb nosaltres. Gràcies a les bibliotecàries de la Joan Oliva, sempre atentes, abnegades i diligents, Esther i Fanny. Gràcies, Teresa, per fer-nos sentir a la Biblioteca Joan Oliva com a casa nostra. Ens retrobarem el 3 de juny, i després, fins al curs vinent!

L’AUTORA
Sílvia Romero

Sílvia Romero i Olea (Barcelona, 3 d’abril de 1962) és una escriptora catalana. Ha escrit principalment novel·les, incloent novel·la negra, novel·la fantàstica i juvenil, però també contes, poesia i teatre. Va començar publicant contes infantils a la revista Tretzevents. Sillvia Romero i Olea - 400Ha guanyat diversos premis literaris, entre els quals destaquen el Premi de Narrativa Sebastià Juan Arbó per Ànima Mesquina el 2004, el Premi Ramon Roca Boncompte per la novel·la Júlia M el 2008, i, recentment, el 2013, el XVè Premi El Lector de l’Odissea per la novel·la El Plagi. Va ser presidenta de l’Associació de Relataires en Català des de juny de 2010 fins octubre de 2012. L’any 2012 va ser directora de la revista digital de literatura Lo Càntich i des de gener de 2014 forma part de l’Equip editor de la Revista de creació literària Inèdits.

Des de 2008 es dedica a la conducció i coordinació de Clubs de lectura dins la Xarxa de Biblioteques, i ha treballat com a moderadora en els clubs de lectura La Crisàlide, de Vilanova i la Geltrú; Club de lectura d’adults, de Canyelles; Tardes literàries, de Sant Pere de Ribes; i Celler de lletres, de Sant Sadurní d’Anoia (d’aquests dos darrers encara n’és la moderadora). També forma part i participa activament en les tertúlies del grup de lectura “Psicoanàlisi i literatura”.

En l’actualitat i des de 2013 col·labora en el programa cultural Tirant de llibres i en el programa infantil Contes per somiar, ambdós de Punt 7 Ràdio Sant Celoni. També col·labora en la revista Lo Càntich amb tres seccions pròpies: “Xarxa literària: blogs” , “La veu del traductor”, “Caducitat immediata”.

L’any 2015 és nomenada escriptora de capçalera de la Biblioteca Ramon Bosch de Noya, de Sant Sadurní d’Anoia.

L’OBRA
Amor a sang freda

La Sònia, una jove estudiant, coneix en Gustau, un home atractiu i més gran que ella, del qual s’enamora. Ell la captiva i la convenç per tal que sigui la seva amant. amor a sang freda_silvia romeroA partir d’aquí comencen els problemes per a la Sònia. Ella no s’adona de res, està molt enamorada i veu en el Gustau l’home de la seva vida. A poc a poc, es veu involucrada en una sèrie d’esdeveniments dels quals li costarà sortir. Anirà coneixent l’autèntic Gustau, un home egoista, fals, mentider i sense cap mena d’escrúpols. L’autora ens fa entrar en la intriga i ens enganxa capítol rere capítol a mesura que avancem en la lectura. Descriu molt bé els personatges, els espais i les situacions en les quals es va trobant la protagonista. El ritme narratiu es ràpid i precís amb un llenguatge planer i amb unes pinzellades d’ironia.

És una història d’amor, de venjances, de desamor, de crims, de misteris, d’odi i de personatges peculiars, com la inspectora de policia Magda Campos.

L’obra va ser finalista del II Premi Sèrie Negra de novel·la. Malgrat això, l’autora, en una entrevista publicada a la revista El Temps (febrer 2002), afirmava que la seva intenció no havia estat escriure una novel·la de trama policíaca, sinó descriure com l’amor pot privar-nos de veure la part fosca de les persones, i explorar fins a quin punt hi ha persones capaces de portar una doble vida. En paraules de la Sílvia Romero, “l’objectiu és explicar una història d’amor i desamor amb la persona equivocada”.

Maria Rosa Nogué.
La Crisàlide.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari