Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Chaplin

Chaplin

Charles Chaplin (1899-1977) va tenir una vida de novel·la. Des dels seus inicis al teatre d’Anglaterra fins als projectors de Hollywood, i a la fi de la seva vida retirada a Suïssa, Chaplin sempre va ser fidel a ell mateix i als seus compromisos cívics i morals.

Sam Stourdzé, comissari de l’exposició Chaplin en imatges repassa una carrera excepcional d’aquesta veritable estrella del seté art. A través d’una rica iconografia, imatges insòlites d’objectes Chaplin i les obres de vint artistes contemporanis, aquest volum ens ofereix una visió única del genial actor i realitzador.

Aquesta obra gràfica dedicada a Charles Chaplin està disponible com a novetat a partir d’aquesta setmana a la biblioteca Joan Oliva i Milà.
No t’ho perdis!

DIGUES LA TEVA

Chaplin per Sam StourdzéTots hem gaudit amb les pel.lícules de Charles Chaplin, ens ha fet riure mentre compartim les seves històries però sempre hi ha pel·lícules que ens han agradat més que altres. Que us sembla si em parlem?.

  • Quina es la vostra pel·licula favorita de Charlot?
  • Què us agrada més i menys del cinema que ens va oferir Chaplin?.
  • Quina opinió teniu del paper de Charles Chaplin en els inicis setè art?.
  • Amb quin actor contemporani el compararíeu?.
  • VÍDEO. Un somriure amb Charlie Chaplin.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    6 Comentaris fins ara

    1. Anònim dilluns 7 de setembre de 2009 - 15:31 h

      La veritat és que aquesta música és d’aquelles que et deixa embadalit. No sé si hi estareu d’acord!
      La tinc associada a un dia que vaig anar a veure un espectacle de teatre de gest i l’home que interpretava va fer el seu paper formidablement bé, mig despullat i en una platja que ens havíem d’imaginar. Són uns instants que es viuen en un moment donat i et marquen d’alguna manera perquè romanen vius a l’escoltar aquesta música.
      Per cert, el recopilatori d’aquest video és guapíssim, m’encanta!

    2. Ana E. dilluns 17 d'agost de 2009 - 15:15 h

      Vaya. Ahora veo que la versión que suena en el vídeo es la M. Jackson. Lindo homenaje a los dos.

    3. Ana E. dilluns 17 d'agost de 2009 - 15:13 h

      ¿Alguien sabe que esta canción era la preferida de Michael Jackson? Es irónico, ¿verdad?

    4. MINUTO555 dilluns 25 de maig de 2009 - 17:15 h

      CHARLES CHAPLIN,va ser agossarat ens uns temps una mica dificils per a dir la seva
      VA SER UN GRAN ARTISTA COMPROMÉS
      Pot ser massa trist en algunes de les seves pellicules peró eren uns temps en que la pobressa era el pa de cada dia
      No el puc comparar amb cap contemporani perque va ser únic en la seva especie
      Un gran crític dels seus temps amb una gran intelligencia
      JUst lo que feia falta en aquell moment

    5. yolanda divendres 15 de maig de 2009 - 10:37 h

      Candilejas, Tiempos modernos, el Gran Dictador, El niño y el vagabundo… Hi ha tantes pel·lícules màgiques, perdurables en el temps que no sabria triar-ne una sola.
      L’humor, la manera de ser del Charlot és internacional per què el seu llenguatge és la tendresa i tambè és immortal per què crec que si fiquessem les seves imatges en una caixa i la colguessim. I no fos desenterrada fins passar un segle, la gent que veure de nou aquells imatges sonriurien com les del passat ho han fet i ho seguin fent fins la eternitat.
      Troba dins la modernitat un actor, director com Charles Chaplin és molt agozarat. Però podria ser a nivell llatínoamericà el Cantinflas. A nivell regional podem veure que d’aquesta font ha begut el tricicle i d’altres comediants. No se si dir en aquest put el tarantino seria molt extrany però com a personatge innovador, d’un humor especial i també amb la seva vessant de director de cinema.

    6. Esther divendres 8 de maig de 2009 - 19:07 h

      Tinc una certa inclinació vers la Peli Tiempos Modernos degut a les circunstàncies personals del moment i el lloc on la vaig visionar que em recorda uns moments feliços i inesborrables de la meva vida.
      Pel·lícula mestra i profunda que tracta de l’home amb la màquina en ple apogeu de la revolució industrial.
      La imatge aquella de l’home que s’incorpora sense voler i queda atrapat al mecanisme ho diu tot. O formes part i t’adaptes o fots el camp!

    Deixa un comentari