Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Personatges V

Vet aquí que un matí volíeu veure la cinquena entrada del Taller d’escriptura creativa de la biblioteca Joan Oliva i Milà… I va resultar que ja hi era!

Bé, com veieu avui, tenim una pintura com a imatge. És un etíop, de la tribu de l’Omo, disfressat per a uns rituals on pinten els seus cossos i els decoren amb motius vegetals (plantes, flors, fruites…). Així que aquesta vegada escriureu lliurement sobre l’Àfrica. És a dir, voldria texts on relacionéssiu la disfressa amb el ritual que preferiu, o, si us agrada més, on expliquéssiu un viatge vostre (real o fictici) a qualsevol país d’aquell continent, o una petita història que s’hi refereixi. O podeu imaginar que hi viviu i expliqueu a la resta com es la vostra vida, o que sou nouvinguts a Catalunya i enyoreu la vostra terra, etc.

Com sempre, podeu inventar tant com vulgueu. A dojo. Us estem esperant.

Etíop

MÉS INFORMACIÓ. Torno al bonic costum d’anomenar enllaços interessants:

- Blog de l’ Elara Elvira, l’artista creadora de la pintura anterior i que paga la pena descobrir:
http://vegetaciones.blogspot.com

- Web que vol unir escriptures i amants de les lletres de tota mena:
http://www.genteloca.com

VÍDEO. De viatge per Etiopía

El vídeo d’avui està relacionat amb la pintura que ens acompanya i que he trobat tafanejant per la web sense rumb fix. És de propaganda d’una empresa de viatges, així que està molt treballat, i m’ha semblat que us pot suggerir idees per al vostre comentari.

Com sempre, esperem que feu d’aquest bloc un bocinet del vostre món. Gràcies.

Mercè Rey.
Taller d’escriptura creativa.

15 Comentaris fins ara

  1. Xavi Gil dilluns 10 d'agost de 2009 - 23:05 h

    Quan era infant i adolescent ,volia anar-me a l´Àfrica de missioner .Després a l´hora d´estudiar una carrera ,em vaig decantar per ser metge i anar-me´n amb Medecins sans Frontières com a cooperant a muntar un hospital per a vacunar infants ,cirurgia menor ,medicina de família i educació preventiva.
    Vaig madurar i entenia que convertir africans sense ajudar-los a fer realitat el cel a la seva terra ,era una tasca incoherent .Primer era necessari treballar de frec a frec amb ells ,ajudar-los a ser autosuficients i no dependre de l´almoina d´Occident .
    Els ideals eren somnis que mai foren realitats .
    Mai m´han fet por els africans i malgrat que ens els han presentat com gent primitiva ,encara conserven l´espontaneïtat i la naturalitat que hem perdut els pobles benestants que es pensen ser més civilitzats .
    Sempre tindrem un deute amb els africans perquè nosaltres hem prosperat gràcies a esquilar les seves riqueses naturals i la seva força de treball .
    La veritat és que molts ho passen molt malament però potser sòn més feliços que nosaltres , i això que tenim les necessitats cobertes i sempre volem més i més…
    Però també hi ha d´altres cultures i étnies amb la pobressa dels africans a casa nostre .
    No sé si és coherent i humà que l´home miri d´establir-se a la lluna sense haver sol-lucionat abans el problema de la pobressa i la fam al nostre món .

  2. Mercè Rey. dimecres 27 de maig de 2009 - 21:50 h

    Hola de nou. No puc reprimit aquest desig d’explicar-vos que en Maigret ja ha publicat. I sobre el seu tema preferit. Pregunteu-li, si us plau.
    Estic molt contenta amb aquest grup. La Satie s’acaba de presentar a un altre concurs i en Maigret ja s’ha escabellat! Ara, noi, toca repetir. I repetir sense por, com tu saps, ja ho hem parlat. Ataca!! Et sentiràs tan bé quan ho facis que no voldràs parar d’escriure fins que acabis aquest projecte apassionant que tens entre mans. Felicitats pel teu primer article.

  3. Mercè Rey. dilluns 25 de maig de 2009 - 19:52 h

    Minuto555, no diguis adéu, que el blog segueix!! El que ha finalitzat és el Taller presencial. Però, vaja, aquest també tornarà.

  4. minuto555 dilluns 25 de maig de 2009 - 17:31 h

    Pot ser cada día anem disfressats i llavors el únic dia que anem com volem,els demès l´anomenen disfressa
    jajajaja
    Sabeu de debó si aneu disfressats o us amague-ho els altres dies?
    Quant cor i cap arriven a ferse amics les disfresses ja no calen
    S `està vivin el dia a dia amb intensitat i no ja temps per a enganys socials Es viu,que ja es masa!!”!!
    Adeu amics us estimo moltíssim

  5. Clemente dissabte 23 de maig de 2009 - 13:40 h

    Este hombre está disfrazado para que no se note que está triste. Seguro que va de camino a la entrega de diplomas que suele hacer su tallerista. Yo en cambio estoy haciendo deberes porque nos ha sugerido que entrenáramos con esta web. Seguro que yo también me disfrazaré para ir.

  6. Joan dimarts 5 de maig de 2009 - 13:47 h

    Uhiuhihui, ho sento!!!!!!!!!!!!
    Mira que confondre Masoga amb Melodia, no hi ha dret!
    Però, clar, ben pensat , potser sí que n’hi ha, no va ser la melodia aquella, música que embruixava els meus sentits que me les va fer confondre?
    En tot cas, tan Masoga com Melodia han estat en els meus somnis, això és ben veritat….i si no us ho creieu, vosaltres veureu!!!!!!!!!!!

  7. MELODIA dilluns 4 de maig de 2009 - 12:24 h

    Moltes gràcies per les felicitacions i els ànims …
    Ei Joan, una cosa, no et recordo a Itag en el meu somni, doncs qui somniava era Melodia i no en Masoga, però m’ha agradat molt la teva intervenció. Participar és el més important!!
    Com sempre ens diu la Mercè, fem d’aquest bloc un bocinet del nostre món.

  8. Biblioteca Joan Oliva i Milà dilluns 4 de maig de 2009 - 11:45 h

    I volem afegir al comentari de Mercè Rey que Melodia ens ha enviat un conte endevinalla preciós a l’entrada del taller Microconte, us convidem a que el descobriu i a participar també amb el vostre conte.

    Gràcies per participar i enriquir aquest bloc amb les vostres intervencions!

  9. Mercè Rey divendres 1 de maig de 2009 - 20:01 h

    Moltes gràcies per les vostres participacions. M’encanta veure que treballeu! Per cert, sabeu que la Melodia es va atrevir a participar a un concurs literari i ja s’ha estrenat en això de guanyar premis? Pregunteu-li, pregunteu-li. Tot serà que ara li agafi el gust i ens deixi sense a tota la resta.
    Aprofito per dir-vos que aquest cap de setmana us enviaré el temari de les descripcions… amb deures!!!!!!

  10. Joan dijous 30 d'abril de 2009 - 13:36 h

    Ostres Masoga, que te’n recordes de mi? jo també hi era allà a Itag aquella nit de lluna plena i recordo com vam ballar al ritme dels tambors saps, abans de què et passes aquell mareig estrany.
    Clar, la música era certament molt enivrant, ens entrava pel tots els pors de la nostra pell, així, suaument i sense adonar-nos a penes. Entenc el què et va passar, de fet, jo no em vaig marejar però sí que vaig retirar-me a reposar al costat d’aquell arbret raquític, l’Eliseu de Monmouri. M’agradaria saber per què el van batejar amb aquell nom? Potser pel primer antropòleg que va anar a fer-hi un treball de camp o què?
    I dels Nuers, què me’n dius? Al principi va costar una mica que ens admetessin al grup però després…quina meravella!
    Això ha estat més que un somni, jo hi vull tornar….

  11. MELODIA dijous 30 d'abril de 2009 - 11:44 h

    Sóc a Itag. Un poble prop de la frontera amb Sudan i Etiòpia on hi han refugiats de les tribus Nuer i Anuak. Aquesta gent és fascinant. Sempre riuen. No tenen gairebé res, però són amables, t’ofereixen el poc que ells tenen per menjar i beure. Comença a fosquejar i l’única font de llum i escalfor que tenim és una foguera immensa que han encès.
    No volia, però m’han fet vestir amb unes robes llargues i clares, suaus i molt agradables al tacte, com van elles, les dones de la tribu Anuak. Dec estar estupenda! però com no tenen miralls… haig de conformar-me en veure’m com elles. Després han començat a treure’m tot el que per elles no calia, rellotge, pulseres, arracades i penjolls, sabates… tot fora!, i ho feien dient unes paraules en veu baixa, com si fos un ritual. Tot seguit m’han començat a pintar una mena de fulles i flors, primer per la cara, després els braços, les mans i les plantes dels peus, i per acabar m’han recollit els cabells amb uns mocadors molt llampants. Jo era motiu de festa, i així ho manifestàven.
    S’ha fet negre nit. Els homes han començat a ballar al voltant del foc amb unes músiques amb molt de ritme. Les dones servien un brou calent en uns bols, per a tothom qui volgués. A trenc d’alba, de festa ja gairebé no en queda. La gent ha anat marxant a les seves tendes i jo, tot d’una, m’he adonat que estava sola.
    No sabia què fer ni on anar. No trobava la meva motxilla, ni les sabates, ni… res de res. He començat a caminar seguint el camí per on havia arribat. Al cap d’una estona el sol comença a picar de valent. Estic amarada de suor. Fa calor, molta calor! Tinc mooolta set!!!. M’ofego, em costa molt respirar, no puc caminar més, tot em dóna voltes, caic a terra i…
    ti-ti-ti, ti-ti-ti, ti-ti-ti… Bon dia. Són les set del matí.

  12. MASOGA dimarts 28 d'abril de 2009 - 10:11 h

    L’Àfrica

    El meu interes per l’Àfrica va començar quan els meus pares em van portar al cinema a veure la pel.lícula “les mines del rei Salomó”. Tots els mesos, el pare comprava el Nacional Geography. Em fascinaven les fotografies de l’Àfrica. Les circumstàncies de la vida han fet que no em deslligues de L’Àfrica.

    Fa pocs dies, anà a un cicle econòmic sobre el continent africà. Un dels participants , un economista kenyà, digué: “sovint, de l‘Àfrica sols s’escriu per donar males noticies: desastres naturals, cops d’estat, guerres i fer rialleta d’algunes de les seves tradicions”.

    La forma de vestir-se dels africans em sembla de lo més elegant. Els seus sacerdots (aquí els hi diem bruixots) es disfressen de la mateixa manera que els nostres sacerdots (bruixots). Oh no és una disfressa els vestit dels capellans ortodoxes, catòlics, protestant…?

    Masoga

  13. Esther divendres 24 d'abril de 2009 - 10:37 h

    No és cap disfressa la que porto sinó que em sento bella i feliç, a punt de començar el ritual de la primavera.
    Aquesta nova estació s’ha de rebre tal com cal. Em sento part de la natura, em sento bé.
    Sóc de la tribu de l’Omo sabeu?

  14. MASOGA dijous 23 d'abril de 2009 - 17:19 h

    EL MEU DESIG PER SANT JORDI

    Estimats amics i amigues,

    Avui és Sant Jordi i aprofito l’avinentesa per desitjar-vos una bona diada. Que en el nostre cor, no hi falti la rosa de l’amor i tots junts puguem matar els dracs de la incomprensió, de l’egoisme, de la por, de la misèria, de l’atur i tots els altres dracs que assolen, en aquest moments tan difícils, la nostre terra.

    Bona diada.

    Masoga

  15. Ruibarbo dimecres 22 d'abril de 2009 - 14:28 h

    El disfraz como camuflaje. El camuflaje como ventaja. Ventaja para elegir y poder jugar; a mimetizarse, a desentrañar, a escudriñar más allá de la fachada. Disfrazarse para conseguir máscaras; comodines.

Deixa un comentari