Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Paraíso inhabitado d’Ana María Matute

Ana Maria Matute
Ana María Matute va néixer el 26 de juliol de 1926 a la ciutat de Barcelona, sent la segona de cinc fills d’una família pertanyent a la petita burgesia catalana, conservadora i religiosa. Tenia deu anys quan va començar la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). La violència, l’odi, la mort, la misèria, l’angoixa i l’extrema pobresa que van seguir a la guerra van marcar profundament a la seva persona i a la seva narrativa.

Va escriure el seu primer relat amb només cinc anys, després d’haver estat a punt de morir d’una infecció al ronyó. Però la seva primera novel·la la va escriure als disset anys, Pequeño teatro, per la qual l’editorial Destino li va oferir un contracte de tres mil pessetes de l’època.

Les seves novel·les, no exemptes de compromís social, s’endinsen en el terreny imaginatiu, emocional i delicat. Són, de fet, una barreja de denúncia social i missatge poètic ambientades, moltes d’elles, a l’Espanya de la postguerra.

Ha publicat títols com El tiempo, Historias de la Artámila, Algunos muchachos, A la mitad de camino, El río, Los mercaderes, La torre vigía, Los hijos muertos, Olvidado Rey Gudú i Aranmanoth, entre d’altres.

Aquesta llarga trajectòria ha tingut un reconeixement i, a més de ser una de les tres úniques dones que formen part de la Reial Acadèmia Espanyola, té una llarga llista de guardons:

  • 1947: Finalista al Premi Nadal de novel·la per Los Abel
  • 1952: Premi Café Gijón per Fiesta al Noroeste
  • 1954: Premi Planeta per Pequeño Teatro
  • 1958: Premio de la Crítica, 1958 con Los hijos muertos
  • 1959: Premi de la Crítica de narrativa castellana per Los hijos muertos
  • 1959: Premi Nadal de novel·la per Primera Memoria
  • 1962: Premi Fastenrath per Los soldados lloran de noche
  • 1965: Premi Lazarillo de literatura infantil per El polizón de Ulises
  • 1984: Premi Nacional de Literatura Infantil per Sólo un pie descalzo
  • 1996: membre de la Real Acadèmia Espanyola
  • 2007: Premi Nacional de les Lletres Espanyoles, al conjunt de la seva obra
  • 2009: Creu de Sant Jordi
  • Recentment el seu nom ha sonat com a candidata per al Cervantes, un premi del que assegura que si fos la guanyadora “pegaria uns salts d’aquí a Lima”.

    Portada de Paraíso inhabitado

    Als seus 83 anys, i després de vuit anys de silenci editorial, Ana María Matute acaba de publicar la seva darrera novel·la, Paraíso inhabitado, una historia màgica i real alhora on recrea el món d’una nena de déu anys, Adriana, filla d’un matrimoni que ja no s’estima.
    “Vaig néixer quan els meus pares ja no s’estimaven”, recorda Adriana a la primera frase del llibre, molt després que tot hagi succeït. Per això, la nena es crea un paradís propi, poblat per amics imaginaris i una família de la seva elecció. “Un dels meus records més llunyans es remunta a la nit en què vaig veure córrer a l’Unicorni que vivia emmarcat en la reproducció d’un famós tapís. Amb sorprenent nitidesa, el vaig veure llançar a córrer i desaparèixer per un angle del marc, per reaparèixer de seguida i reprendre el seu lloc; bonic, blanquíssim i enigmàtic.” Aquesta felicitat a mida es veu pertorbada quan Adriana ha d’iniciar el periple escolar i entrar definitivament al món dels adults “dels gegants”, un entorn que li resulta aliè quan no hostil. Tanmateix, sempre queda un refugi sota les lluents estrelles amagades en els cristalls de la làmpada del saló.

    La infantesa de la protagonista s’evoca des de la vellesa, des d’aquella època en què “un està a punt de dir adéu al que l’envolta” i per això, diu Matute, que no es pot permetre “dissimular ni falsejar la realitat”. De Paraíso inhabitado, Ana María Matute ha dit que és com “un despertar al món, a la vida i després hi ha una catarsi. És una història, perquè a mi m’agrada explicar històries, amb un principi i amb un final”.

    Amb una prosa senzilla i àgil, Paraiso inhabitado resulta una lectura emotiva, trista i alegre al mateix temps, per passar una molt bona estona lectora. A la Biblioteca Joan Oliva figura entre les darreres novetats. A continuació podeu gaudir de les primeres pàgines de la novel·la.

    Llegiu les primeres págines de Paraiso inhabitado

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

    Deixa un comentari