Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Mad Max: de Mel Gibson a Tom Hardy

fury roadMax Rockatansky va aparèixer per primer cop a la pantalla gran a l’any 1979. No el coneixien de res, tampoc tenien cap referència del passat però de seguida va captivar al públic com a un nou heroi apocalíptic del que ningú havia sentit a parlar. Mad Max Salvajes de autopista és una pel·lícula australiana d’acció i ciència ficció meravellosament dirigida per George Miller que va ser estrenada amb un petit pressupost de 350.000 dòlars, i que fins un any després no va sortir d’Austràlia, però quan ho va fer el film va aconseguir recaptar cent milions de dòlars a tot el món. En aquest moment es feia un nom en el món del cinema un actor australià que ja no tornaria mai més a ser desconegut, convertint-se en una nova i emergent estrella cinematogràfica.

El seu argument va ser innovador. En un futur apocalíptic signat per les escassetat de combustible i el desordre social, les colles de motociclistes dominen les carreteres d’Austràlia. Mentre la societat s’enfonsa, un grup de policies coneguts com la Main Force Patrol s’encarrega de mantenir la seguretat viària. En ella es troba Max Rockatansky considerat com el millor dels patrullers de la seva divisió.

 
melgibsonEn el món del cinema l’èxit acostuma acompanyar de segones parts, i en aquesta ocasió no va ser una excepció. A principis dels anys vuitanta es va estrenar Mad Max 2: el guerrero de la carretera (1981) quan només havien passat dos anys de l’estrena de la saga, el negoci cinematogràfic té aquestes coses que són invariables amb el pas del temps: aprofitar el filó econòmic que havia generat el producte. I per tot això no podia faltar l’actor australià que ho havia aconseguit.

madmax2Mel Gibson torna a interpretar el personatge de Max amb la direcció novament de George Miller que situa al personatge després de l’holocaust nuclear, a on la benzina s’ha convertit en un bé escàs i molt cobejat. Però Mad Max, heroi solitari, iniciarà una lluita sense treva, convertint-se en una mena d’heroi del futur, per ajudar a una colònia de supervivents constantment atacada per un grup de violents guerrers que intenta prendre-li un tanc de gasolina.

Aquesta vegada el director aconsegueix mantenir la pel·lícula en moviment amb una força ciclònica, a través d’una fotografia de Dean Semler en que aconsegueix el propòsit de tornar a creure en l’acció dels personatges, a través d’un muntatge que s’escau molt acurat a l’argument, i tot acompanyat d’una estimulant música de Brian May.

La seva tercera versió va ser Mad Max 3: Más allá de la cúpula del trueno (1985) va comptar amb la participació de Tina Turner, estrella de la música rock dels anys vuitanta, que ens va oferir una interpretació del seu personatge molt decent i amb el que es va convertir sense esperar-ho en el reclam d’un producte que ja donava símptomes d’extinció.

MAD MAX BEYOND THUNDERDOMEMad Max: Furia en la carretera es torna estrenar ara, trenta anys després, amb tots els honors i les millors crítiques. El seu director George Miller ha tingut prou temps per tornar a oferir una pel·lícula que s’adequa a les noves tendències d’un nou segle però sense perdre la seva essència original. El primer pas per confirmar-ho va ser convidar a Mel Gibson a la seva pre-estrena a Cannes, i a més va decidir situar-lo al seu costat amb la fredor que suposa no haver coincidit amb ell en els darrers vint anys. Les rialles i senyals de l’actor australià cap a ell van ser clares de l’èxit que l’acompanyarà pels cinemes de tot el món.

chardy_theronLa responsabilitat va recaure a les esquenes de Tom Hardy com a Mad Max, un home d’acció de poques paraules, que busca la pau de la ment arran de la pèrdua de la seva esposa i el seu fill degut a les conseqüències del caos. Per altre banda, apareix Charlize Theron interpretant a una emperadriu del futur que creu que el seu camí cap a la supervivència es pot assolir si es travessa el desert a través el seu War Rig de tornada als orígens.

En aquesta nova versió destaca la rapidesa de context, el qual és lineal amb evoqui d’imatges distorsionades, i l’estètica cultural representada en simbologia i lèxic particular que dóna origen a les diferenciacions entre bandes i personatges, tots excel·lentment ben treballats a nivell estètic. També cobra importància la temporització social present en la pel·lícula, ja que el mític guerrer del camí és reemplaçat per la seva versió femenina furiosa, qui ens sorprèn amb la seva habilitat per a la lluita i el lideratge. El futur apocalíptic no ha estat mai tan proper.

 
Biblioteca Joan Oliva i Milà.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari